/
archivos

ZEPA

This tag is associated with 3 posts

Voluntaris descobreixen una nova au reproductora al Delta del Llobregat: el picot garser gros

Nota de Premsa. Barcelona, 4 d’agost de 2017.

  • Un any després de confirmar la nidificació del picot garser petit, es troba evidència de cria del picot garser gros a la mateixa pineda sense protecció.
  • Aquesta descoberta posa de manifest la manca de seguiment i per tant, de gestió per part de les administracions d’aquest ecosistema de protecció prioritària per a la UE.

Actualment, el picot garser gros (Dendrocopos major), el picot més gran a casa nostra, i una au estrictament forestal, té una distribució a Catalunya relativament amplia i en expansió a Catalunya [1]. No es considera una espècie en perill. Al Delta del Llobregat, fins a la dècada dels 90, es considerava una espècie molt rara, amb comptades observacions (probablement relacionades amb moviments erràtics deguts a hiverns freds).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Però des de 2011 s’ha registrat regularment la seva presència a la pineda de la Pava (només a la tardor-hivern). El 2017, un grup de voluntaris que prospecta aquestes pinedes gavanenques (ornitòlegs de S.O.S. Delta del Llobregat i col·laboradors) va començar a detectar la seva presència també durant la primavera. Finalment, el 23 de maig es va localitzar un adult portant becada a una petita pollancreda i fent viatges constantment a la pineda adjacent per capturar l’aliment. També es va poder localitzar el niu i fotografiar al pollet trient el cap del forat d’un dels pollancres [2]. Una setmana després ells polls ja havien abandonat el niu.

Ciència ciutadana en pràctica: seguiment de la colonització i reproducció

Aquesta observació es considera el primer registre de nidificació (coneguda) d’aquesta espècie al Delta. Tanmateix, tenint en compte el caràcter molt discret d’aquesta espècie durant la reproducció i la manca de prospecció regular a tota la superfície d’aquesta pineda, no podem descartar que hagués començat a nidificar alguns anys enrere.

Aquesta bona notícia no ve sola; durant la feina de seguiment d’aquesta pineda es va poder constatar també la nidificació d’una parella de picot garser petit (Dendrocopos minor) a la mateixa pollancreda del picot garser gros, que confirma la cria de l’espècie detectada per primer cop el 2016 [3]; es va localitzar el niu (a uns 100 m del niu de picot garser gros) i es van veure els adults fent viatges constantment amb becada al niu; també es va poder fotografiar un adult alimentant a un jove fora del niu. Cal remarcar que la localització d’aquest niu es troba a una pollancreda diferent de la que va nidificar el 2016 (on s’ha constatat que no hi havia cap parella enguany) [4].

Un espai molt biodivers i paisatgísticament molt interessant, però sense protecció

Convé recordar que el sector de Gavà que acull aquestes pollancredes i alberedes no compta amb cap figura de protecció, encara que els estudis de DEPANA, impulsats per l’Ajuntament i realitzats al període 2012-14, han provat que la diversitat de la seva avifauna és totalment equiparable al de l’adjacent pineda de les Maioles, que està catalogada com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) de la Xarxa Natura 2000. [5]. Això posa de manifest l’arbitrarietat per part de les administracions a l’hora de delimitar els espais que s’han de protegir al Delta del Llobregat.

L’ampliació i gestió dels espais naturals al delta del Llobregat: una assignatura suspesa

El desenvolupament territorial del Delta del Llobregat ha mostrat que la declaració d’espais protegits ha vingut marcada pels interessos urbanístics i no pas pels seus valors naturals. Entitats com DEPANA conservacionistes han demanat reiteradament l’ampliació dels espais naturals, en concret, la incorporació d’aquesta pineda a la XN2000, en compliment de les directives europees [6].

Aquest descobriment mostra com les persones a nivell individual o grups d’aficionats, de manera altruista, poden fer “ciència ciutadana”, aportant dades d’interès sobre la nostra biodiversitat, posant en valor espais emblemàtics i fins i tot afavorint la seva protecció.

Els autors, però, volen destacar que aquesta feina hauria de portar-se a terme per les administracions, que són garants de la conservació d’espais i espècies. La ciència ciutadana, com qualsevol voluntariat, és una eina per implicar a la població, però en cap cas és una excusa per no proveir dels mitjans necessaris per fer aquests estudis. És més, no es pot deixar a l’atzar (en aquest cas la coincidència d’un grup de naturalistes amateurs i professionals i molt vinculats al territori, en aquest espai natural) el seguiment de la biodiversitat, sinó que hauria d’existir una coordinació per part dels organismes competents.

En aquest sentit, destaquen, “al Delta del Llobregat només disposa d’un tècnic en fauna per les 950 Ha protegides”. Les zones circumdants, amb demostrats valors naturals, s’haurien de considerar -com a mínim, com a àrea d’influència, com tenen altres espais protegits.

Més info

info@sosdeltallobregat.org

[1] ESTRADA, J., PEDROCCHI, V., BROTONS, L. & HERRANDO, S. (eds.). (2004). Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/Lynx edicions. Barcelona.

[2] Dades de José Antonio García Moreno i Xavier Santaeufemia.

[3] El picot garser petit, nova espècie per al Delta del Llobregat

[4] Dades de Raúl Bastida

[5] Estudi dels ocells hivernants de la plana de Gavà

[6] El Parlament vota contra l’ampliació de les zones protegides del Delta del Llobregat

La foto del niu de picot garser gros amb poll és cortesia de Xavier Santaeufemia. La del picot garser petit cebant és cortesia de Carlos Santaeufemia.

Anuncis

Alertan de la caza insostenible de aves del delta del Llobregat | Quercus

Ante el bajón preocupante de las poblaciones de anátidas, en especial de ánade real

Durante años fueron las grandes infraestructuras lo que más amenazaba al delta del Llobregat, el emblemático humedal cercano a la ciudad de Barcelona. Ahora lo es la caza intensiva, ante datos tan alarmantes como la desaparición de buena parte de su población de anátidas en poco más de diez años, sobre todo de ánade real.

Nacional_2_359

Grupo mixto de ánades reales y avefrías en Remolar-Filipines, una de las zonas legalmente protegidas del delta del Llobregat (foto: Miquel Pons / Wikicommons).

Por José García Moreno y Eva Yus

Quercus 359

Las diferentes administraciones siempre han considerado el delta del Llobregat como un lugar prioritario de “no conservación”. Su ubicación estratégica y un pretendido interés general han estado por encima de la protección del lugar, que se ha hecho siempre a la “africana”, con regla y cartabón, no en función de valores naturales.

No en vano es uno de los mejores humedales de Cataluña, pero no ha sido reconocido como Parque Natural ni como Zona Ramsar. Incluso de la parte del delta del Llobregat que SEO/BirdLife considera como Área Importante para las Aves (IBA), un 60% sigue sin ser protegido legalmente con una Zona de Especial Protección para las Aves (ZEPA).

Mientras tanto, los sectores del delta que sí figuran ya como ZEPA bajo la cobertura de la Red Natura 2000 de la Unión Europea, que en todo caso son un pequeño porcentaje de la superficie de este humedal merecedora de protección, carecen hoy en día incluso de plan de gestión.

Autores: José García Moreno es naturalista y vicepresidente de la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (Depana), asociación a la que también pertenece la bióloga Eva Yus. Ambos son miembros de la plataforma S.O.S. Delta del Llobregat.

Contacto: Depana, tel. 93 210 46 79, info@depana.org

Este contenido es un resumen / anticipo de una información cuyo texto completo se publica en la revista Quercus, tanto en su versión impresa como digital.

Ampliació de la ZEPA del Delta del Llobregat

La plataforma SOS Delta demana a la Generalitat de Catalunya que inicïi la tramitació per l’ampliació de les zones ZEPA del Delta del Llobregat.

Les entitats civils que promouen la campanya per a l’ampliació dels espais protegits del Delta del Llobregat, han elaborat un document en base a criteris ornitològics que està essent enviat al Departament d’Agricultura, exposant els arguments per l’inici del procés d’ampliació.

Els eixos fonamentals de la petició són:

  • La necessitat d’aplicar els criteris dels apartats 1 i 2 de l’Article 4 de la Directiva d’Aus, per a que quedin protegides les zones més adequades per les espècies citades a l’Annex I de la mateixa Directiva, especialment: cames llargues, martinets menuts, polles blaves, terreroles vulgars i xatracs menuts, que actualment no es troben suficientment protegides.
  • La imperiosa necessitat d’incloure dins d’aquestes zones la nova colònia de gavina corsa establerta a la illeta de la desembocadura del Llobregat, fora de les zones ZEPA. Per la gavina corsa, catalogada com a vulnerable, aquesta colònia és la única zona de nidificació a Catalunya, a banda de la del Delta de l’Ebre.

SEOBirdLife Internacional ha reconegut la necessitat d’incorporar aquestes noves àrees per preservar la viabilitat de les espècies prioritàries i ha aprovat l’ampliació de la IBA del Delta del Llobregat fins a les 3500 ha, davant de les minses 950 Ha protegides actualment.

Els estats membres de la UE tenen la obligació d’aplicar les directives a tot el territori i, donat que la Directiva d’Aus es troba incorporada a la nostra legislació, demanem que, en aplicació de la Llei d’Espais Naturals, el Reial Decret 1997/1995 i la Llei 12/2006, es protegeixin els terrenys incorporats a la nova delimitació de la IBA Nº140 del Delta del Llobregat (aprovada aquest estiu per SEOBirdLife).

Cal advertir al Govern de la Generalitat que, segons la Sentencia del Canal Segarra-Garrigues dels Tribunals Europeus en contra del Regne d’Espanya sobre les zones que haurien d’estar protegides i manquen de protecció, no es pot executar en les mateixes projectes que les puguin afectar, com és el cas de nous projectes aeroportuaris, portuaris o d’accessos ferroviaris. Per tant, demanem al nou Govern, el respecte i la sensibilitat cap als espais naturals del Delta del Llobregat sense cap figura de protecció ja que son imprescindibles per la pervivència dels ocells que troben a les reserves naturals, clarament insuficients per la seva reduïda superfície i la seva fragmentació i aïllament que provoquen les infraestructures.

El dissabte 5 de novembre, ens trobarem entre les 10-14h a l’entrada dels EENN de Cal Tet-Ca l’Arana, per informar sobre la nova delimitació dels espais a protegir del Delta del Llobregat, llurs valors i les mesures a emprendre per aconseguir la seva inclusió com a ZEPA.

 

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.217 other followers

Twitter

Busca per temes

Anuncis
%d bloggers like this: