/
archivos

voluntaris

This tag is associated with 7 posts

Felicitacions de S.O.S. Delta del Llobregat 2018

Estimats/des amics/gues del Delta de Llobregat,

Aviat acabarem de completar una volta al sol, que no és poc, i toca mirar enrere…

2017 ha sigut un any molt important per les llargues lluites del Delta del Llobregat. Els companys de DEPANA han sigut convocats al Parlament Europeu, arran d’una petició sobre l’estat de conservació del Delta, un fet que podríem qualificar d’històric. El Parlament es va comprometre a estudiar el tema.

Una altra fita important, insòlita, va ser una batalla guanyada a l’aeroport de Barcelona. Després d’anys de denúncies per una construcció il·legal (el pàrquing de taxis de llarga espera), AENA haurà de fer un pas enrere, tot desmuntant part de les instal·lacions.

En l’àmbit reivindicatiu destaquem també la nostra indignació davant la presentació, per part de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de l’anomenat Pla Delta 2. Arran d’aquestes crítiques, ens van convidar, juntament amb altres actors del territori, a unes jornades de reflexió anomenades “Un Delta en Comú”.

Per altra banda, hem hagut de denunciar la tala il·legal del bosquet de Gavà on enguany havien nidificat el picotet i el picot garser gros per part del propietari. Val a dir, que és el segon any consecutiu en què descobrim una espècie nidificant, el picot garser gros a aquesta biodiversa pineda sense protecció.

Seguint amb la conservació, enguany hem canviat el format de publicació de les nostres observacions ornitològiques, donat que l’antic noticiari (que va arribar a la seva 50a edició) era molt complicat de publicar amb la rapidesa necessària. El nou format, a mida de les modernes xarxes socials, és obert i tothom pot participar fent servir el hashtag #lAltreDelta. També podeu fer servir la plataforma Natusfera.

Enguany també ens van lliurar el Premi a l’Afluent Verd de la publicació “El Llobregat”, a la que estem molt agraïts. Per últim, recentment ens hem sumat a la Coalició “La Veritat de la Cacera”, nascuda per assenyalar els riscos que representa l’activitat cinegètica i plantejar alternatives ètiques.

Bé, acabem donant les gràcies a tothom que ens segueix al web, a l’e-butlletí, a les xarxes o simplement participeu de les nostres activitats; que us estimeu el Delta com nosaltres; ens veiem… deltejant!

Abraçades,

L’equip de Comunicació de S.O.S. Delta del Llobregat

Dibuix cortesia d’Eva Yus.

 

 

S.O.S. Delta del Llobregat i Depana actuen de nou a la pineda de La Pava de Gavà | DEPANA

Un grup de voluntàries i voluntaris de DEPANA i SOS Delta del Llobregat van dur a terme el diumenge 3 de desembre una acció de neteja i retirada de vegetació oportunista i invasora a una zona humida de la pineda de Gavà. L’objectiu era el d’afavorir la recuperació de la cesquera, una espècie de gramínia autòctona amb forma de plomall. La cesquera es considera a casa nostra una raresa botànica en perill d’extinció. (Cliqueu sobre les imatges per a ampliar-les)

Un patrimoni natural que cal conèixer i protegir

Abans de començar amb la tasca prevista es va fer una introducció a les característiques del Delta del Llobregat i les amenaces a que està sotmès. Pel seu valor ecològic el Consell de les Comunitats Europees ha declarat 900 hectàrees d’aquest espai com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) protegides com a Xarxa Natura 2000. Dins d’aquestes, unes 500 hectàrees corresponen a Reserva Natural Parcial.

Les zones protegides, en vermell al mapa, ocupen només una petita part del delta

Mitjançant un mapa del delta van poder veure com les zones protegides no constitueixen un espai continu. Per a la seva supervivència i manteniment de la biodiversitat resulten imprescindibles els sectors que, malgrat no estar protegits  per la legislació actual, conserven el seu valor com a espais naturals. Aquests terrenys juguen el paper de corredors biològics i encara acullen una bona part de la flora i fauna característiques dels ecosistemes del delta.

Al Delta encara persisteixen en alguns d’aquests terrenys pinedes sobre dunes amb un patrimoni de flora i fauna que dóna lloc a un hàbitat escàs i vulnerable. Són algunes de les pinedes de pi pinyer sobre dunes més ben conservades de tot el litoral català. Pel seu valor aquest hàbitat ha estat declarat de conservació prioritària per la Unió Europea.

Sobre les antigues dunes les pinedes de pi pinyoner s’alternen amb les jonqueres

 

Zona d’actuació

L’espai triat està inclòs al conjunt d’ambients humits localitzats al nord de l’autovia de Castelldefels, la C-31. Aquests terrenys constitueixen el complex conegut com “jonqueres de la rerapineda de Gavà“. Es caracteritzen per la presència de jonquera amb cesquera. A l’inventari de zones humides de Catalunya s’han inclòs quatre zones humides amb aquestes característiques, amb els codis 0800113, 08001114, 08001115 i 08001116.

Les jonqueres acaben sent substituïdes per les pinedes en el procés de successió natural de les comunitats vegetals

La coberta de pins impedeix de manera natural la supervivència de la jonquera

 

Es tracta d’uns ecosistemes molt dinàmics i alhora molt vulnerables. Es troben envoltats de pinedes, conreus i espais urbanitzats. La pressió humana i la mateixa successió natural de les comunitats vegetals provoquen l’evolució constant amb la desaparició i reaparició d’aquest tipus de jonqueres. Amb el predomini, malauradament,  dels processos de destrucció.

Ombrejada de vermell la superfície on es va actuar

 

En aquesta ocasió la intervenció es va centrar en una zona humida d’alt valor ambiental, la identificada amb el codi “08001114 Jonqueres de la rerapineda de Gavà II”.

Concretament aquesta zona no està sotmesa a cap figura de protecció específica però, es troba relativament en bon estat de conservació. Només la corresponent al codi 08001113 està inclosa dins l’espai de la xarxa Natura 2000 ES0000146 “Delta del Llobregat”.

La cesquera

La cesquera (Saccharum ravennae = Erianthus ravenna), anomenada “carricera” en castellà, és una planta herbàcia vivaç de la família de les poàcies (gramínies). Pertany al mateix gènere que la canya de sucre (Saccharum officinarum). Té una tija que sol superar el 2 m d’alçada amb una panícula plomosa de fins a uns 60 cm. Les fulles formen llargues cintes de més d’un metre amb el marge serrat i un nervi mitjà ben marcat i blanquinós.

Aspecte d’una mata de cesquera

 

Actualment en aquest lloc únicament s’observen mates disperses de cesquera

 

La cesquera és nativa del sud d’Europa i d’Àsia occidental. El seu hàbitat es troba en els sols sorrencs més o menys humits del litoral i els arenys dels rius.

Detall de les panícules plomoses característiques de la cesquera

Curiosament, si bé a les zones humides de Catalunya és una espècie amenaçada que cal protegir, introduïda a Amèrica del Nord es comporta com una espècie invasora nociva, especialment a Califòrnia.

El canyís (Phragmites australis = P. communis) requereix més humitat que la cesquera i el seu port és diferent

 

A les nostres contrades la cesquera es veu afectada per la competència per la cortadèria (Cortaderia selloana) originària d’Amèrica del Sud, amb la que comparteix trets comuns.

Cortadèria a l’Avinguda Diagonal de Barcelona

 

 

 

 

 

 

 

La feina feta

La tasca que es va dur a terme durant l’activitat va centrar-se en l’eliminació de la vegetació que apareix a les zones sorrenques humides quan es degrada la comunitat original. Aquesta  vegetació, constituïda per plantes ruderals i oportunistes, dificulta el restabliment espontani i la supervivència de la cesquera.

 

La competència per l’espai amb espècies més agressives perjudica la cesquera

 

Els esbarzers resulten  especialment perjudicials quan envolten les mates de cesquera. L’objectiu de la intervenció és facilitar l’expansió natural d’aquesta planta en l’hàbitat que li es propi. La manera d’aconseguir-ho és eliminant una part de la flora competidora, incloent-hi algunes espècies al•lòctones invasores.

Gràcies a l’esforç de les persones que van respondre a la crida de SOS Delta del Llobregat i Depana es va aconseguir netejar de vegetació competidora diversos exemplars de cesquera en un radi de varis metres.

Saca plena de restes vegetals

 

 

Cesqueres  amb els voltants esclarissats

Com a resultat de la feina feta es van acumular uns 5 m3 de brossa que es van disposar a la vora del camí a punt per a ser retirats posteriorment pels serveis municipal de l’Ajuntament de Gavà.

En finalitzar la feina es va aprofitar per a continuar una estona observant la natura en l’entorn proper on abunden les aus pròpies dels ambients deltaics.

Participar en aquest tipus d’activitats és una forma agradable i saludable de conèixer millor  la natura de casa nostra, compartir l’experiència amb altres persones i posar el nostre granet de sorra en favor del medi ambient. A l’agenda de Depana trobareu les properes convocatòries programades.

El munt de brossa resultat de l’actuació

Crònica cortesia del grup d’activitats de DEPANA.

Enllaços recomanats

Agraïm l’assesorament a Josep Lascurain.

Felicitacions de S.O.S. Delta del Llobregat 2017

felic%cc%a72017

Estimats/des amics/gues del Delta de Llobregat,

Com sempre arriba el solstici d’hivern i aprofitem per mirar de fer balanç!

Al delta del Llobregat, com deia aquell documental, plou i fa sol. El 2016 hem tingut una mica de tot… hem endegat una important campanya contra la caça indiscriminada, que ha assolit més de 100.000 signatures però que encara no s’ha acabat… per desgràcia cal seguir treballant perquè les últimes notícies és que no ha canviat res (veure L’Administració sent però no escolta). També destaquem com a punt positiu que, després de gairebé  8 anys, la labor de la nostra plataforma ha estat reconeguda amb un premi de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat.

Però la veritat és que ha sigut un any molt difícil amb moltes lluites en marxa, d’aquelles invisibles, que no són tuitejables i rarament als mitjans, com la defensa del territori. En concret, la nostra entitat membre, DEPANA, té en marxa dos contenciosos-administratius contra dos plans urbanístics,  al “Pla Especial del Parc Agrari”,  i el “Pla Director Urbanístic econòmic del Delta del Llobregat”, amb els que esperen aturar uns plans que no tenen en compte els valors naturals del delta. També s’ha treballat molt per conservar Can Trabal amb una campanya d’al·legacions i al carrer, coordinada per la plataforma ciutadana de l’Hospitalet “No més blocs!”.

A més a més ha sigut un any molt trist per molts de nosaltres que hem vist (els que han tingut estómac per anar-hi…) la cimentació definitiva de l’antiga llera de la desembocadura del Llobregat. Vam fer una campanya de denúncia i fins i tot un testing fotogràfic de Biodiversitat amb més de 40 naturalistes, però no ha servit de res davant d’una administració que no volia escoltar alternatives (que n’hi havia, respectant la zona humida) i pensa sempre en l’interès privat davant del general.

La nostra petita aportació a la ciència, fruit de la col·laboració ciutadana, ha sigut la publicació a la degana revista Quercus, de la descoberta de la nidificació del picotet per primer cop al delta, a la pineda de la Pava (una zona sense protecció). En aquesta pineda també s’ha constatat la presència de bruel durant el període reproductor; seria la primera cita de nidificació al Delta. Per altra banda la desembocadura del riu continua sent un dels indrets més importants de tota la plana deltaica pels ocells aquàtics. També ha cridat molt l’atenció l’estada d’un grupet de capons reial al riu (entre Hospitalet i Sant Joan Despí) durant juliol. Com cada any, durant la migració, aquestes zones sense protecció han reportat l’observació d’espècies escasses o rares al Delta com el gaig, el sit negre, el picot garser gros, la cornella negra, el pinsà mec i la gavina menuda. Fins i tot, també d’algunes rares a la península com el mosquiter de doble ratlla i la cornella emmantellada.

Respecte als seguiments de fauna, ja sabeu del nostre compromís de mostrejar les zones del Delta que es van deixar fora de les reserves per interessos polítics i urbanístics. Aquest treball el podeu trobar als nostres noticiaris ornitològics, dels que el 2016 vam arribar a la 50a edició. Doncs ara us volem encomanar d’aquest esperit “ornito-guerrer”, i que ens ajudeu a arribar a més racons del Delta oblidat, i fer encara més difusió d’aquests valors. Aviat llançarem una campanya de comunicació per a què participeu, a través de les xarxes, o sigui que… resteu amatents!

Bé, ha estat una sort com sempre, comptar amb tots vosaltres, que ens ajudeu amb els censos, ens seguiu a l’e-butlletí, a la xarxa o simplement participeu de les nostres activitats; que viviu el Delta i us indigneu com nosaltres; ens veiem doncs… deltejant!

Abraçades,

L’equip de Comunicació de S.O.S. Delta del Llobregat

Foto de picotet en una pollancreda del Delta (cortesia de José Antonio Mate) .

Crònica de la 11ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Per Raúl Bastida

El passat 2 d’octubre, juntament amb DEPANA, van organitzar la 11ª edició de la marató cooperativa del Delta del Llobregat. Van comptar amb 17 voluntaris repartits en 7 equips, que ens van permetre prospectar una bona part del territori sense protecció: zones agrícoles de Sant Boi, Viladecans i Gavà, les pinedes i alberedes de la Pava (Gavà), la llera del riu Llobregat des de Cal Tet fins a Cornellà, les basses de laminació de l’UPC de Castelldefels i de Viladecans, i l’antiga desembocadura del Llobregat, Riu Vell. Així vam cobrir una gran varietat d’hàbitats (llacunes, rius y rieres, canals agrícoles, maresmes, conreus i erms, pinedes, boscos caducifolis, etc). Potser gràcies a aquesta diversitat, el nombre d’espècies va ser molt elevat també (99).

La data en que es va celebrar aquesta marató cooperativa coincideix amb el període àlgid de la migració postnupcial dels ocells que han nidificat als països del centre i Nord d’Europa i viatgen cap a l’Àfrica per passar l’hivern. Les condicions meteorològiques van ser favorables i això va influir bastant en el resultat amb 99 espècies. Un cop més queda patent que aquests terrenys són imprescindibles per garantir la supervivència dels milers d’ocells migratoris que transiten per la plana deltaica. Les reserves naturals protegides (menys del 10% dels 98 km2 que conformen el Delta del Llobregat) són clarament insuficients per acollir un flux migratori tant important.

martinet-de-nit-nycticorax-nycticorax-claudio-bracho

Martinet de nit (Nycticorax nycticorax), a la Olla del Rei, Castelldefels – Claudio Bracho

Algunes d’aquestes espècies migratòries observades durant la marató són escasses i/o localitzades al Delta del Llobregat, com l’ànec cuallarg, els martinets menut i de nit, el milà negre, l’astor, el territ de temminck i el corb; fins i tot, es va observar un picot garser gros a les alberedes de La Pava (Gavà), espècie rara al Delta del Llobregat que als darrers anys només s’ha observat a aquestes alberedes. Menció especial mereix l’observació d’una cotoliu als conreus de Can Dimoni; aquest alàudid és un hivernant ocasional i un migrant molt escàs a la plana deltaica.

El còlit ros (Oenanthe hispanica) és un migrant habitual ' Salva Solé

El còlit ros (Oenanthe hispanica) és un migrant habitual – Salva Solé

Des del punt vista de la conservació es van detectar 13 espècies (un 12% del total) que estan incloses a l’Annex I de la Directiva d’Aus de la UE, com la polla blava, el falcó pelegrí i la gavina capnegra. També cal remarcar que a les zones agrícoles es van contar 65 espècies (un 64% del total), algunes de elles molt escasses i localitzades a tota la plana deltaica com la xixella (en clara regressió al Delta del Llobregat i amb una reducció significativa de la població nidificant a Catalunya). Els conreus, com a zones de repòs i alimentació, són habitats complementaris molt importants per les espècies migratòries.

aguila_calzada

Va haver-hi un pas important d’àguila calçada (Hieraaetus pennatus) – Salva Solé

Com sempre, volem donar les gràcies a totes les persones que any rere any han fet possible aquestes maratons cooperatives. Les dades que obtenim consoliden els arguments per defensar la conservació dels terrenys deltaics no protegits i, per tant, contribueixen a garantir la viabilitat ecològica del conjunt del Delta del Llobregat.

Agraïm a tots i totes les que ens heu fet arribar fotos.

Trobareu aquí el llistat de totes les observacions.

Més info

Crònica de la 10ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 6a marató cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la cinquena marató cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la quarta marató cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la tercera marató cooperativa del Delta del Llobregat

 

Felicitacions de S.O.S. Delta del Llobregat 2016

feliç2016

Estimats/des amics/gues del Delta de Llobregat,

Com sempre a finals d’any toca fer la vista enrere!

Del 2015 volem destacar, en primer lloc, el més interessant del nostre seguiment de fauna. Com sabeu ja portem 3 anys editant el nostre noticiari ornitològic alternatiu, i enguany hem tingut algunes sorpreses, com la descoberta d’un ajodador amb importants concentracions d’ardeids al riu, on hem arribat a veure 115 martinets blancs i 389 esplugabous! Una altra dada més sobre la importància del nostre estimat riu: la presència d’una colònia de gralles a l’altura de Sant Boi.

Altres sorpreses agradables del Delta, que devem a la seva posició clau en la ruta migratòria han sigut la concentració prenupcial sense precedents de falcó cama-roig i gaig blau en la zona agrícola. Entre els residents “poc habituals”, confirmem que s’ha consolidat el picotet a la pineda de la Pava, amb evidència de reproducció.

Però des d’un punt de vista global, la situació s’ha tornat realment crítica al Delta del Llobregat degut a una nova amenaça que ha destapat DEPANA aquest any: la caça. O hauríem de dir extermini, perquè s’ha arribat a un descontrol (es caça en època de cria, dintre de les reserves…) que està extingint localment les poblacions d’ànec collverd (90% de davallada) i d’anàtids en general (70%). Es parla de més de 50.000 aus i no sabem quants mamífers, per a un territori que ja no aguanta més pressions, i que no vol ser el vedat privat de caça de ningú.

Aquest estat lamentable de conservació del Delta del Llobregat es posa de manifest també amb episodis que semblen dels anys 60, com els vessaments d’aigües fecals a la Riera de Canyars, connector ecològic clau, com va denunciar Ecologistes en Acció, o industrials a la Riera Roja, que afecta Can Dimoni i molt greument, a les maresmes de la Reserva Natural de Remolar-Filipines.

De fet el Delta ha estat declarat per la prestigiosa SEO/BirdLife com un dels 50 espais de l’Estat que necessiten una restauració més urgent, i S.O.S. Delta ha proposat mesures de gestió com la instal·lació de nius de suport per la colònia de cames llargues de Can Dimoni.

Les amenaces urbanístiques ens amarguen, com sempre, aquesta felicitació. Molta gent es va oblidar del Delta després d’Eurovegas, però hem hagut de seguir lluitant, més que mai. Aquell malson no es va acabar i vam heretar Eurovegas-2, el “original” pla dels ajuntaments locals per dinamitzar l’economia a costa del territori. I igual que llavors, vam sortir al carrer el 16 de març en defensa del Parc del Garraf i el Delta del Llobregat. Enguany s’ha lliurat la nova proposta per conservar Can Trabal, l’última zona agrícola de l’Hospitalet, però no ens ha agradat. Com sempre, més ciment pintat de verd. Per sort els veïns i veïnes estan molt actius, i s’han fet diverses manifestacions, sota el lema “No més blocs!”.

Amb el que ens hem hagut de “plantar” i recorre als Tribunals ha sigut amb el “Pla Especial del Parc Agrari”, desprès de presentar al·legacions durant més d’un any que no han estat tingudes en compte. Per desgràcia aquest és l’únic llenguatge que entén l’administració, a vegades.

Pel que fa a la difusió, enguany hem començat a oferir la nostra Expo a escoles, per si us interessa!

Bé, ha estat una sort com sempre, comptar amb vosaltres, voluntaris i amics que ens ajudeu amb els censos, ens seguiu al e-butlletí, a la xarxa o simplement participeu de les nostres activitats; així, esperem veure-us aviat… deltejant!

Abraçades,

L’equip de Comunicació de S.O.S. Delta del Llobregat

Foto cortesia de Claudio Bracho.

 

Crònica de la 7ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Amb 102 espècies d’ocells batem el nostre rècord! Tot un èxit tenint en compte que no vam trepitjar els reserves. Una bona manera de celebrar el Dia Mundial de les Aus.

Per Raúl Bastida

El passat dissabte 4 d’octubre es va celebrar la 7ª edició de la marató cooperativa del Delta del Llobregat, amb 30 participants organitzats en 5 equips que varen prospectar una bona part dels espais naturals sense figures de protecció de la plana deltaica i els seus principals hàbitats (llacunes, rius y rieres, canals agrícoles, maresmes, conreus i erms, pinedes, alberedes i pollancredes, etc).

Malgrat que les condicions meteorològiques (massa estabilitat atmosfèrica i a partir de migdia es va aixecar bastant vent) no van afavorir la sedimentació dels ocells migratoris, el balanç de la jornada és molt positiu.

Trobada (Emi Ruiz)

Trobada (Emi Ruiz)

Amb 102 espècies, s’ha batut el rècord d’aquestes set edicions. En números absoluts representa una xifra destacada, tenint en compte que l’horari de la marató ha transcorregut entre les 9,45 y las 17,30h (desaprofitant les millors hores per l’observació d’aus). Cal tenir en compte que no és comparable a altres edicions perquè les condicions no han sigut constants (nombre de participants, meteorologia, zones prospectades, etc).

Durant la jornada s’han observat algunes espècies molt interessants per la seva escassetat o raresa al conjunt del Delta (o fins i tot a Catalunya), pel seu estatus de conservació, etc.

Destaca el picot garser petit observat a una pollancreda de la pineda de la Pava, segona cita coneguda en la història del Delta del Llobregat. Es tracta d’un picot en expansió a Catalunya que recentment ha colonitzat Collserola i les muntanyes de Sant Boi. En aquestes pollancredes i alberedes de Gavà també s’ha observat als darrers anys el picot garser gros, un altre picot rar a la plana deltaica. A la pineda adjacent es va albirar un rossinyol comú, nidificant molt comú a Europa però que per aquestes dates la majoria dels seus congèneres es troben camí dels seus quarters d’hivernada a l’Àfrica transsahariana.

Phoenicurus roseus (J. David Tabara)

Phoenicurus roseus (J. David Tabara)

Al tram de la nova desembocadura entre el pont de Mercabarna i Cal Tet, que s’ha convertit en una de les zones humides més importants de tot el Delta del Llobregat, dues gavines capblanques compartien platgeta fluvial amb nombroses aus aquàtiques, entre elles 28 flamencs, un agró blanc, desenes de gavines capnegres i xarxets comuns, etc. La gavina capblanca, que a Europa només cria a uns pocs indrets de la conca Mediterrània, és un migrant molt escàs i localitzat a les principals zones humides del litoral català. A la tardor i hivern es rarifica notablement.

L’antiga desembocadura, amenaçada greument pel projecte d’accessos viaris i ferroviaris al port i envoltada de fàbriques i infraestructures portuàries, acull una zona humida envoltada de vegetació riberenca i ruderal que conformen un mosaic altament interessant per l’avifauna. Entre les 27 espècies censades, cal remarcar la presència del martinet menut, la boscarla dels joncs, el falcó mostatxut i la tallareta cuallarga.

Falco subbuteo (J. David Tabara)

Falco subbuteo (J. David Tabara)

A la bassa de can Dimoni es va gaudir amb un cabussó collnegre amb restes de l’espectacular plomatge nupcial que exhibeix a la primavera/estiu. Probablement es podria tractar del mateix exemplar que s’ha observat molts dies d’agost i setembre a la mateixa bassa. Malgrat la seva escassetat als aiguamolls deltaics, és un migrant e hivernant regular a les RRNN del Remolar-Filipines i Cal Tet-ca l’Arana. En canvi, a les masses d’aigua deltaiques de l’interior és una espècie molt rara.

Podiceps nigricollis nupcial (Eio Ramon)

Podiceps nigricollis nupcial (Eio Ramon)

A les zones agrícoles, on s’han observat un 36% de les 98 espècies, destaca un durbec als conreus de la capçalera de la riera de Canyars, únic indret de la plana deltaica que permet la connexió ecològica amb el Garraf. Aquest fringíl·lid de robust bec (capaç de trencar els pinyols de les cireres), és un migrant molt escàs a tot el Delta del Llobregat, amb poquíssimes observacions anuals. A uns conreus amb rostolls adjacents a la bassa de Can Dimoni ens va delectar una bonica cotxa blava.

Luscinia svecica (Eusebio Bastida)

Luscinia svecica (Eusebio Bastida)

Aprofitem per donar les gràcies a totes les persones que durant aquests anys han fet possible aquestes maratons cooperatives que ofereixen unes dades que consoliden una afirmació inqüestionable: les zones deltaiques sense protecció (3 vegades més extenses que les protegides) són imprescindibles per garantir la supervivència de milers d’ocells de desenes d’espècies migratòries (moltes d’elles incloses a l’Annex I de la Directiva d’Aus de la UE).

Agraïm a tots i totes les que ens heu fet arribar fotos, especialment a Clara Casabona (de l’equip del riu vell i riu nou) pel vídeo que ha compartit.

Trobareu aquí el llistat de totes les observacions.

Més info

Crònica de la 6a marató cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la cinquena marató cooperativa al Delta del Llobregat

12-10-2013 5a Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la quarta marató cooperativa al Delta del Llobregat

20-04-2013 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la tercera marató cooperativa del Delta del Llobregat

29-09-2012 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

06-05-2012 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Ya disponible el Listado de las aves de la maratón cooperativa del 16 abril de 2011

Crònica de la quarta marató cooperativa al Delta del Llobregat

Aconseguim arribar a les 66 espècies d’ocells, malgrat el vent i haver-nos centrat només en la zona agrícola i el tram final del riu. Ens trobem al bell mig de la migració prenupcial i algunes espècies com les aquàtiques, ja estaven criant!

Per Raúl Bastida

El passat dissabte 20 d’abril es va celebrar la quarta marató cooperativa del Delta del Llobregat organitzada per DEPANA i S.O.S. Delta del Llobregat, amb tres objectius principals:

  • Demostrar que les zones del Delta del Llobregat fora del Remolar-Filipines i Cal Tet-Ca l’Arana (zona agrícola, pinedes de Gavà, llera del riu, etc) també són molt importants pels milers d’ocells migratoris que viatgen entre l’Àfrica i Europa i utilitzen la ruta que transcorre pel litoral mediterrani.
  • Recopilar dades d’aquestes zones per consolidar l’IBA Nº140 – Delta del Llobregat, ampliada el 2011, i així reforçar els arguments per lluitar contra els projectes especulatius que continuen amenaçant el Delta després d’Eurovegas (camp de golf, outlet de Viladecans, accessos viaris al port, etc).
  • Donar a conèixer “l’altre Delta”, es a dir, tots aquells terrenys sense figures de protecció però imprescindibles per la seva viabilitat ecològica.
Basa de laminació de Viladecans, al costat de l'Outlet (Santi Regas)

Bassa de laminació de Viladecans, al costat dels terrenys de l’Outlet (Santi Regas)

La zona agrícola és molt biodiversa i vulnerable urbanísticament

Com sempre vam quedar a les 9h a l’estació de tren del Prat de Llobregat. Ens vam reunir nou participants i vam formar tres equips:

  1. Riu Llobregat entre L’Hospitalet i Cal Lluquer, Riu Vell (antiga desembocadura), bassa de laminació de la Torre Gran (L’H), canal i solar inundat de Mas Blau (El Prat)
  2. Zona agrícola de la Ribera-La Bomba (al voltant de Can Comas-Cal Monjo) i bassa de laminació sota la C-32 (al costat de la Renfe de Viladecans)
  3. Zona agrícola del Camí de Cal Pelut i Ferran Puig (incloent el bosquet de ribera del canal de laminació de la Ribera, i la bassa i els camps de Can Dimoni)

Equips de la zona agrícola, a Can Dimoni (Santi Regas)

Varem centrar els esforços en la zona agrícola entre Can Dimoni i el riu de Sant Boi perquè ens hem adonat que formen un sector bastant extens propici per acollir projectes especuladors (vegeu affaire Adelson-CiU). En aquesta ocasió no hem pogut prospectar les pinedes de Gavà ni el riu al seu pas per Cornellà i Sant Boi.

La jornada va ser bastant ventosa i això va fer que les condicions d’observació i detecció fossin bastant precàries (amb el vent els ocells no dominen el vol i es desplacen poc, i canten molt poc per que no s’escolten entre ells). Aquests condicionants van provocar que la jornada es tanques amb “només” 61 espècies (66 amb les publicades a l’Ornitho.cat). En d’altres edicions hem arribat a les 91 espècies.

Mastegataxes, un dels protegonistes de la jornada (Carlos Molina)

Mastegataxes, un dels migradors protagonistes de la jornada (Carlos Molina)

Observacions més importants en àrees sense cap protecció ni gestió ambiental

Tot i així, la marató cooperativa va permetre observar algunes espècies interessants com la terrerola vulgar a uns camps llaurats a tocar de Can Comas (masia restaurada com a centre d’informació del Parc Agrari del Baix Llobregat). Aquesta espècie es troba en una forta regressió al Delta del Llobregat i a Catalunya, i està inclosa a l’Annex I de la Directiva d’Aus. D’altres cites destacades van ser:

  • Un becplaner al riu (entre el pont en construcció i Cal Lluquer), exemplar present a la zona des del 20 d’octubre de 2012 (no es té constància d’una estància tan perllongada d’aquesta espècie al Delta del Llobregat).
  • Estol de 28 flamencs al riu (entre el pont en construcció i Cal Lluquer); una part d’aquests exemplars són presents a la zona des de setembre de 2012.
  • Dos o tres territoris d’ànec blanc; el Delta del Llobregat és la única localitat de tota Catalunya on nidifica aquest anàtid a banda del Delta de l’Ebre.
  • Un martinet menut a Can Dimoni; la població reproductora d’aquest ardeid a la plana deltaica va ser una dels responsables de la protecció dels actuals EENN; crien poques parelles lluny del Remolar i Cal Tet-La Ricarda.
  • Tres parelles d’ànec griset a la bassa de laminació sota la C-32 de Viladecans; aquest hivern ha passat un grupet de grisets en aquesta bassa i podrien acabar nidificant (no es coneix cap dada de cria fora del Remolar i Cal Tet-La Ricarda).
  • Onze camesllargues a la riera Roja al seu pas per Can Dimoni; es tracta d’un altre espècie emblemàtica del Delta del Llobregat i també inclosa a l’Annex I de la Directiva Aus.
200413_Carlos_Molina_marato_ornitologica_5

La nova desembocadura s’ha convertit en una zona humida molt destacable; flamencs al fons (Carlos Molina)

Podeu veure les dades aquí. Recordeu que fem censos regularment (cada setmana) i teniu opció de participar o encarregar-vos d’una zona concreta (com el grup local de SEO/BirdLife, que fa part del riu); totes les cites es pujen a l’Ornito.cat i es publiquen al nostre Noticiari Ornitològic.

Aprofitem per donar les gràcies de tot cor als participants per l’esforç de col·laborar en aquesta marató cooperativa (Àngels Farré, Iara Jiménez, Santi Regàs, Miquel Vall-llosera, Carlos Molina, Albert Molero, Jose García, Eva Yus i Raúl Bastida) i les fotografies .

Més info

Llistat marató cooperativa 20 abril 2013 TOTAL

Crònica de la tercera marató cooperativa del Delta del Llobregat

20-04-2013 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

29-09-2012 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

06-05-2012 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Ya disponible el Listado de las aves de la maratón cooperativa del 16 abril de 2011

Más imágenes de la maratón cooperativa del Delta del Llobregat

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.257 other followers

Twitter

Busca per temes

%d bloggers like this: