/
archivos

sos delta

This tag is associated with 4 posts

Futuras generaciones deltaicas

Mirant cel i terra ens envia aquest video i article que van publicar al seu blog sobre una de les últimes sortides que vam fer al Delta del Llobregat.

Sortida al Delta del Llobregat

22 05 2010

El passat 16 de Maig, vam fer una sortida al Delta del Llobregat. Era el primer cop que el visitàvem tot i la proximitat respecte casa nostre, però per coses de la vida no hi vas fins que t’hi animes de debò. Per exemple, segur que molta gent ha marxat de viatge al carib, o a l’Himalaya, però mai de la vida ha visitat la Costa daurada o les muntanyes del Pirineu català com pot ser la Pica d’Estats. Però ara jo us vull parlar del Delta, un espai natural situat entre Viladecans, el Prat de Llobregat, St.Boi de Llobregat i a molt destacar, el gran aeroport de Barcelona. Abans d’explicar amb detalls la sortida, no em puc estar d’agrair al nostre amic Albert Serra per portar-nos-hi. Gràcies Albert, aquell dia no l’oblidarem mai i també a la Judith, és clar. Benvolguts lectors, després d’aquesta petita introducció, aquí teniu la sortida!

Com tots sabeu, en totes les nostres sortides sempre hi ha un ocell especial, el primer. Estàvem a un delta on hi ha aigua, maresmes i altres formes del relleu. Doncs només començar, el Bernat Pescaire ja estava a l’altre banda del riu, preparat per començar el nou dia. Molt a la vora i descansava un Xarxet comú. Aquest seria l’únic exemplar en tot el dia. Menters ens dirigíem cap a les zones importants per un camí asfaltat, estàvem veient un espectacle constant. Un gran estol d’orenetes (vulgars i cuablanca), i algun Falciot, no feien més que devorar tots els petits insectes que cobria del cap cap amunt. Era fantàstic. Vam poder comprovar l’agilitat d’aquets petits ocells amb el vol. Seguíem contemplant-les i el camí ens va portar al primer mirador. Era una torre de fusta, amb unes escaletes i a dalt una plataforma. Desde dalt teníem una vista més panoràmica de la zona i gràcies això, la primera Fotja vulgar del dia va aparèixer durant una bona estona. Tota l’estona arreglant-se el plomatge. Per estar esplèndida la resta del dia. Una altre Fotja va aparèixer. Però en aquest cas ben acompanyada. Ni més ni menys que de 2 polls. Després d’aquesta dolça imatge que ens porta la primavera, ens dirigíem fins el pont que ens porta al autèntic parc natural. Però ens hi vam aturar gràcies als petits foradets que tenien les parets, cosa que ens va fer molta gràcia. Allà va aparèixer un dels ocells més vistos durant el dia, el Cabusset. Com el seu nom diu, es va cabussant en busca d’aliment. No és gaire gros, i en època nupcial el podem identificar per una taqueta groga als ulls i un color grana i negre escampat arreu del cos. I després d’atravessar el pont, a pas d’ornitòleg, vam topar amb una casa de fusta, on al teulat hi havia instal·lada una colònia de Pardals comuns. Però això no va ser el millor. De sobte apareix un senyor amb uns sacs de roba, ja vam detectar ràpidament el contingut d’aquells sacs. Hi havia ocells! Vam poder gaudir d’una genial experiència anellant ocells. Concretament tres: una Oreneta vulgar, una Boscarla de canyar i un Mosquiter de passa. L’anellador de l’ICO es va començar a retirar, i nosaltres seguíem amb la nostra sortida. El primer lloc d’arribada va ser l’aguait dels Pollancres. Cama-llargs, ànecs blancs, alguna Gamba roja (això és un ocell, no patiu!), Collverds, 2 Bernats Pescaires…en fi, molta cosa.

Però m’agradaria destacar els ocells que vam veure per primera vegada. D’això s’en diu “bimbo”, quan veus un tipus d’ocells per primer cop, diem que hem fet un bimbo. Els nostres “bimbos” poden semblar molt sonats, ja que alguns són d’ocells que freqüenten a les zones humides, però el problema és que els que no freqüenten les zones humides som nosaltres, per tant, a algú li pot semblar estrany. La Polla blava, reintroduïda a l’Empordà i amb 3 petits, va ser la primera. Després la va seguir un grup de Morells cap roig, que es caracteritza per el seu cos grisós i el cap…roig. Un Bec d’Alena també ens alegrava la vista. Un ocell que comparteix el negre i el blanc pel seu cos amb un bec molt característic que té forma de ganxo. A l’aguait estàvem acompanyats de diversos aficionats a la fotografia. Un d’ells ens va alertar de la presencia del Martinet menut a la nostre esquerra a una petita platja verda. El martinet menut es caracteritza per ser un ocell mitjanament gros, amb un marró clar escampat per tot el cos amb ratlles i petites taquetes marrons i negres. Mentrestant, nosaltres anàvem agafant notes de tot el que veiem. I de sobte…quin ensurt! Un Xatrac va fer un picat a l’aigua justament davant de l’aguait. Va ser fantàstic.  Un ocell blanc, de mar, que sol anar amb grups, i que s’alimenta de petits peixets i altres animals. També, m’agradaria citar, el niu de Cama-llarg que hi havia al costat de l’aguiat. On ja hi havien ous i tot. Per tant, esperem veure més ocells tan bonics com aquest. La excursió ja arribava a la seva fi i vam fer una petita sortida per la platja, on vam poder observar els altres companys, o no tan companys dels ocells, els avions. I amb la imatge del mar, de la millor pineda litoral catalana i amb la riera de Sant Climent al costat, vam enfilar cap a casa on ens hi esperava un bon dinar.

M’agradaria acabar l’escrit donant un petit missatge als lectors. En breu penjarem el vídeo, i podreu comprovar com és el delta del Llobregat. Només dir-vos que és un lloc maquíssim per passar-hi el dia i gaudir una mica més de la nostra terra, perquè com tots sabeu, per estimar, s’ha de conèixer. Salut!

Las estrellas de la jornada no tenían plumas ni volaban

Esta mañana hemos inaugurado el ciclo de salidas al Delta del Llobregat (organizado por SOS Delta y DEPANA) con una visita a uno de los pinares mejor conservados de este maltratado pero magnífico humedal.

El cielo plomizo no ha impedido que la expedición haya disfrutado de los tesoros que esconde este singular rincón del litoral catalán. No han faltado a la cita los multicolores abejarucos, ni el escandaloso “cucut reial”. Los papamoscas cerrojillos, con su frac blanquinegro, nos han acompañado a lo largo de todo el recorrido, al igual que el lastimero canto del “teixidor” (que se ha mostrado muy esquivo pero del cual hemos descubierto uno de sus laboriosos nidos colgando de un álamo blanco). Carboneros, herrerillos, verdecillos, jilgueros, merlas… completaban la sinfonía forestal.

Pero las estrellas de la jornada no tenían plumas ni volaban. Con sus seductoras fragancias y sus evolucionadas formas embaucan a los insectos para perpetuar su estirpe. Y nosotros, como no podía ser de otra manera, también nos hemos deleitado con la hermosura de estas singulares flores. No tienen el tamaño de sus parientas tropicales, pero su tamaño es inversamente proporcional a su belleza. Las primeras en aparecer han sido las comunes “abellera vermella”, “abellera de la passió” y “gall parviflor”. Pero la emoción se apoderado del grupo cuando hemos localizado a la reina de la fiesta: la “abellera de mirall”. Esta espectacular orquídea despliega una flor en la que llama la atención un gran lóbulo central ocupado por una mácula azul metálico, ribeteada por una doble franja amarillenta/rojiza y flanqueada por un ejército de pelos marronosos (PRIMOROSA!!!). Sus poblaciones, muy escasas en el Delta del Llobregat, prefieren los suelos arenosos con elevada insolación de la región mediterránea (lo cual cuadra perfectamente con el lugar donde la hemos encontrado: el calvero de un pinar asentado sobre antiguas dunas).

Ecilpsada por tanta vedette botánica, otra planta (Ornithogalum umbellatum) ha pasado un tanto desapercibida. Sus estrelladas flores de pétalos blancos destacaban con el verdor que tapizaba el sotobosque. Es curioso como la etimología popular pervive a lo largo de los siglos; hace casi dos mil años esta planta era conocida como “Ornitogalo”, que significa literalmente “leche de pájaro” (de órnithos=pájaro y gála=leche).

Espero que la codicia especulativa de unos pocos no nos priven a la mayoría de estas maravillas que nos brinda la naturaleza.

Un abrazo

Raúl Bastida

Ophrys tenthredinífera-Abellera vermella

No al Barça Parc al costat de la Reserva Natural del Remolar!

Aturem el “Barça Parc” al costat de les Reserves Naturals del Delta del Llobregat. SOS Delta!!!
L’Ajuntament de Viladecans i el FC Barcelona volen construir un macro-complex comercial i lúdic al Delta del Llobregat, just al costat de les zones naturals protegides com a Reserva per la Generalitat i també per la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea.

Aquest projecte significaria destruir prop de 30 ha. de terrenys en primera línia de mar, en un entorn on encara es conserven les darreres zones humides naturals de tot el Delta, i absolutament imprescindibles per a l’equilibre ecològic ja que els aiguamolls del Delta representen una parada obligatòria en les migracions de centenars d’espècies d’ocells entre Àfrica i el centre i nord d’Europa. Construir-hi suposaria un impacte inacceptable en un entorn tan fràgil i degradat, i una gran amenaça a la supervivència de moltes espècies. A més, el “Barça Parc” contribuiria al canvi climàtic per l’enorme consum de recursos (ciment, metalls, aigua, sòl) i energia necessari per a la seva construcció i funcionament, i també perquè fomenta un model d’economia basat en la construcció i en la mobilitat exagerada en transprot privat (es preveuen prop de 20.000 vehicles diaris).

Per tot això, us proposem sumar-vos a aquesta ciberacció per a fer saber als màxims responsables d’aquesta barbaritat el què en pensem la gent sensata.

Envia un missatge al President del Barça i a l’Alcalde de Viladecans.

Pots veure més informació d’aquest projecte a:
Al·legacions al projecte de “Barça Parc”
Més canvi climàtic a Catalunya per culpa dels projectes urbanístics com el “Barça Parc”
Web de Salvem Oliveretes
L’operació Viladecans, sota sospita (El Triangle)

(Via Grup Ecologista Les Agulles)

Bienvenidos al blog de SOS Delta del Llobregat

Bienvenidos al blog en WordPress de la plataforma SOS Delta del Llobregat.

Abrimos hoy este blog porque queremos informar de las agresiones urbanísticas que afectan al Delta del Llobregat y sus los espacios protegidos, ya de por si acorralados por infraestructuras como el aeropuerto de Barcelona, la autovía C-31 y el  puerto de Barcelona.

Este es el caso del proyecto urbanístico del F.C. Barcelona y la ciudad de Viladecans, quienes quieren construir una zona de ocio justo en un terreno que sirve de corredor biológico entre espacios protegidos como Red Natura 2000.

No nos quedemos mirando, LUCHEMOS!

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.256 other followers

Twitter

Busca per temes

%d bloggers like this: