/
archivos

Riu Vell

This tag is associated with 3 posts

Crònica del VIII cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

En aquesta edició hem tingut un gran èxit de participació, amb 53 persones!!!  Amb un desplegament de set equips, arribem a les 92 espècies, algunes d’elles rares a la península com la cornella emmantellada, altres molt escasses al Delta del Llobregat com la cornella negra o el picot garser gros, o protegides com el torlit i el martinet menut.

El passat dissabte 13 de gener es va realitzar el 8è cens d’aus hivernants dels sectors sense protecció del Delta del Llobregat (#laltredelta), organitzat per S.O.S. Delta del Llobregat i DEPANA.

Amb una participació record (van reunir 53 participants) ens van repartir en set equips per prospectar bona part dels espais naturals sense protecció ambiental: les zones agrícoles i pinedes de Gavà, Viladecans, Sant Boi i El Prat, la llera del riu des d’El Prat fins a Sant Boi, i les basses de laminació de la UPC de Castelldefels, de la C-32 (Vildecans) i de la Torre Gran (Hospitalet).

Foto de grup al punt de trobada al Prat / Ricard Gutiérrez

Un any més, els resultats palesen la importància d’aquests terrenys per garantir la supervivència de molts ocells que escullen aquesta plana deltaica per sobreviure a l’hivern. Destaquem 92 espècies el dia del cens (tot i que al llarg de tot el mes de gener la xifra puja fins a les 109 espècies), i més de 4000 individus. No només són importants aquestes zones per les espècies aquàtiques com ànecs, corb marins, ardeids, fotges, limícoles, gavines, etc., sinó per a altres espècies agrícoles i forestals com rapinyaires, alàudids, túrdids, fringíl·lids, etc. Per algunes espècies com el torlit (observat als conreus de Can Dimoni i Cal Nani), les zones agrícoles (sense protecció) són els únics indrets de la plana on troben refugi durant l’hivern. I l’abundància d’ocells petits atreu predadors com el falcó pelegrí, observat al sector de Cal Nani.

Destaca l’observació de tres cornelles negres a la zona agrícola adjacent al sector de La Pava (Gavà). Aquest còrvid és molt rar a tota la franja litoral mediterrània de la península Ibèrica, inclòs el Delta del Llobregat. Però als darrers anys s’han incrementat les observacions per diferents indrets de la zona agrícola deltaica, mostrant major afinitat per les alberedes i pollancredes de La Pava.

També és remarcable la presència d’un cabussó collnegre al riu, molt a prop del tram que passa per l’Hospitalet de Llobregat, ja que aquesta espècie és molt poc freqüent als trams fluvials. Durant la hivernada, prefereix aigües marines litorals arrecerades (badies, estuaris, etc.), llacunes litorals i endorreiques, i salines. A Catalunya, fora del Delta de l’Ebre, és una espècie escassa i localitzada.

Cabussó collnegre (dreta) / Ricard Gutiérrez

Un any més, tenim la presència de martinet menut a la bassa de laminació de la UPC de Castelldefells. Es tracta d’una espècie amb una destacada població nidificant al Delta del Llobregat (que va ser un dels arguments de pes per crear fa 30 anys les RRNN del Remolar-Filipines i Ricarda-ca l’Arana) però, com passa a tota Catalunya, molt escassa com a hivernant.

Martinet menut / Claudio Bracho

La desembocadura del riu es consolida com un dels indrets més importants per l’avifauna aquàtica, amb desenes d’ànecs, gavines i espècies destacades com el bec d’alena, els flamencs, la polla blava i la cornella emmantellada.

Flamencs al riu Llobregat / Ricard Gutiérrez

Foto del grup que va prospectar el riu / Ricard Gutiérrez

Molts altres ocells comuns però de gran bellesa i encant han fet les delícies dels participants com el multicolor blauet, l’exòtica puput, l’esquiu picot verd, una parella de mussols treien el cap per una teulada, l’elegant martinet blanc o el xoriguer fent l’aleta, com si uns fils invisibles provinents del cel el mantinguéssim suspès a l’aire.

Puput / Martí Pérez

Martinet blanc / Martí Pérez

Mussols / Eio Ramon

Aquest any ens ha fallat el picot garser petit. La pollancreda on va nidificar durant el 2017 ha sofert un lamentable episodi. El propietari va talar gran part d’aquest bosquet durant l’estiu. Ho van denunciar als agents rurals. Cal recordar que aquestes pollancredes i alberedes de la pineda de la Pava estan incloses en l’Important Bird Area nº 140 Delta del Llobregat i en l’Inventari de Zones Humides de Catalunya. Però aquesta qualificació, tal com han denunciat durant anys entitats com DEPANA, és clarament insuficient. Hauria de ser una prioritat per les administracions ampliar els actuals espais naturals protegits per donar cobertura a pinedes, zones agrícoles i al riu que van quedar fora per criteris no-científics. Precisament,eal setembre de 2017, DEPANA va assistir al Parlament Europeu per actualitzar la queixa oberta fa cinc anys per denunciar aquesta deficient protecció i l’incompliment de les Directives Hàbitats i Aus de la UE.

Aspecte de la pollancreda de la Pava després de la tala en el mes d’agost de 2017 / José García

 Agraïm a tots els participants la seva presència malgrat el temps i als monitors i ornitòlegs que ens han passat les dades.

Totes les dades estan disponibles en aquest enllaç.

Més info

Més fotos de Claudio Bracho

Crònica del VII cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del VI cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del V cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del IV cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del III cens alternatiu d’aus hivernants al Delta del Llobregat

II Cens d’ocells hivernants al Delta del Llobregat 2012

Censo de aves invernantes del Delta del Llobregat

 

Crònica del VII cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Amb un desplegament de 7 equips, arribem a les 81 espècies, algunes d’elles hivernants molt escasses a Catalunya com el corriol petit, d’altres escasses al Delta del Llobregat com la becada i el cabussó collnegre, o amenaçades com el torlit i el martinet menut.

El passat dissabte 21 de gener es va realitzar el 7è cens d’aus hivernants dels sectors sense protecció del Delta del Llobregat, organitzat per S.O.S. Delta del Llobregat i DEPANA. És complementari al que es fa a les reserves, amb la idea de tenir dades del Delta com a entitat ecològica, no administrativa. Enguany a més l’hem emmarcat dintre de la campanya “L’Altre Delta” amb la qual volem apropar aquest Delta menys conegut a la ciutadania.

Malgrat les inclemències meteorològiques (força vent i ruixats intermitents) van reunir 23 participants que es van repartir en 7 equips per prospectar bona part dels espais naturals sense protecció ambiental: les zones agrícoles i pinedes de Gavà, Viladecans, Sant Boi i El Prat, la llera del riu des de El Prat fins a Molins de Rei, i les basses de laminació de l’UPC de Castelldefels, de la C-32 (Viladecans) i de la Torre Gran (Hospitalet). Aquesta adversitat (sobretot el vent) va influir molt en què la diversitat total del cens hagi quedat reduïda a 81 espècies (prop del centenar altres edicions). Tot i que si tenim en compte els dies previs i posteriors, arribem a les 109.

Un any més, els resultats palesen la importància d’aquests terrenys per garantir la supervivència de molts ocells que escullen aquesta plana deltaica per sobreviure a l’hivern. No només per a les espècies aquàtiques com els ànecs, els ardeids i algunes limícoles, sinó per a altres espècies agrícoles i forestals com els alàudids, túrdids i fringíl·lids. Per algunes espècies com el torlit (observat als conreus de Can Dimoni i Cal Nani), les zones agrícoles (la majoria sense protecció ni cap gestió per part de l’administració) són els únics indrets de la plana on troben refugi durant l’hivern.

Becada (foto de Salva Solé)

Becada (foto de Salva Solé)

Destaca l’observació de dues becades al riu (entre Cornellà i Molins de Rei). Aquesta observació és molt interessant, ja que la becada és un migrant regular molt escàs al Delta del Llobregat, i com a hivernant s’ha rarificat moltíssim fins al punt de què a les darreres dècades es pot considerar de presència quasi testimonial. Cal recordar que aquesta és una espècie cinegètica. Segons l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 de l’ICOcells , basant-se en dades del DARP, cada temporada de caça s’abaten a Catalunya més de 10.000 exemplars. Per exemple, a la temporada 1998-99 van ser-ne 14.000, amb 5.000 mortes respectivament a les comarques de Barcelona i Girona. A França es calcula que cada any es cacen 1.200.000 becades.

També és destacada la presència del martinet menut a la bassa de laminació de l’UPC de Castelldefels. Es tracta d’una espècie amb una important població nidificant al Delta del Llobregat (va ser un dels arguments de pes per crear fa 30 anys les RRNN del Remolar-Filipines i Ricarda-ca l’Arana) però, com passa a tota Catalunya, molt escassa com a hivernant. En aquest mateix aiguamoll es va observar un cabussó collnegre, espècie rara fora del Remolar-Filipines i Cal Tet.

Enguany el corriol petit no sembla estar hivernant a la bassa de laminació de la Torre Gran (com anys enrere) però sí a la llera del riu, a l’alçada de Sant Joan Despí. En tota Catalunya no deuen haver-hi més de 5-10 exemplars hivernants, ja que el gruix de la població hiverna a l’Àfrica.

La desembocadura del riu es consolida com un dels indrets més importants per l’avifauna aquàtica, amb desenes d’ànecs i espècies destacades com el cabussó collnegre, l’ànec cuallarg i la polla blava.

Cabussó collnegre (Claudio Bracho)

Cabussó collnegre (Claudio Bracho)

Malauradament, en aquesta ocassió no hem pogut censar Riu Vell (antiga desembocadura del Llobregat) ja que aquest aiguamoll de #lAltreDelta ha desaparegut el 2016 degut a les obres del Port; diem sempre que al Delta no podem perdre ni un pam més i aquest era un aiguamoll clau, part de la IBA Nº140 Delta del Llobregat, que vol dir que, d’acord amb les directives europees, calia preservar. I tot pels accessos a la terminal xinesa del port, quan hi havia espai de sobres per salvar-ho, però zero voluntat política. D’aquest desastre ambiental ens hem queixat recentment a l’alcaldessa de Barcelona en una carta oberta, ja que era part del seu municipi, i no ens va escoltat ni atendre quan ho vam denunciar.

Agraïm a tots els participants la seva presència malgrat el temps i als monitors i ornitòlegs que ens han passat les dades.

Totes les dades estan disponibles en aquest enllaç.

Més info

Més fotos de Claudio Bracho

Crònica del VI cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del V cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del IV cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del III cens alternatiu d’aus hivernants al Delta del Llobregat

II Cens d’ocells hivernants al Delta del Llobregat 2012

Censo de aves invernantes del Delta del Llobregat

 

DEPANA denuncia que els accessos al Port no compleixen la normativa ambiental | DEPANA

Nota de premsa

  • Les obres dels accessos ferroviaris al Port de Barcelona ja no disposen d’Estudi d’Impacte Mediambiental. La Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) va caducar en 2013 i la seva pròrroga en 2015.
  • DEPANA denuncia que l’administració incompleix sistemàtica i impunement la normativa ambiental.

El Prat, 14 d’abril de 2016. Plano zonas naturales

Fa 20 anys en el marc del Pla d’Infraestructures del Delta del Llobregat o Pla Delta[1] començava l’execució de la primera de les seves obres, la Pota Sud. Execució que va haver de ser paralitzada després de la denúncia de DEPANA, que posava de manifest la manca d’avaluació de l’impacte ambiental.

El projecte més emblemàtic del Pla, el desviament del Llobregat va ser anul·lat pel Tribunal Suprem, malgrat això, l’Administració va continuar amb la seva execució. Una de les obres amb major impacte sobre les zones humides, la nova terminal T1 també va ser executada sense avaluació ambiental. AENA va arribar a construir un pàrquing per a taxis en plena Xarxa Natura 2000, sense disposar de cap tipus de llicència ambiental [2].

L’última obra sense avaluar són els accessos al Port de Barcelona. En paraules del vicepresident de DEPANA, José García: suposen “la guinda” del menyspreable tractament que se li ha donat a aquest entorn natural durant els últims 20 anys, arran d’aquell pla de desenvolupament. Els accessos al Port de Barcelona, i més en concret els accessos ferroviaris, constitueixen la infraestructura més antiga contemplada en l’esmentat Pla Delta que àdhuc no ha començat la seva execució. El seu estudi d’impacte ambiental està basat en informacions recollides fa més de dotze anys. En un territori i un hàbitat com són els aiguamolls, extremadament dinàmics, les administracions utilitzen estudis obsolets, realitzats abans del desviament del riu. Cal recordar que feia molt poc que la depuradora del delta havia començat a funcionar i també l’ampliació del Port. Tots aquests estudis i informes, van concloure en l’aprovació i publicació de la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del 2007, ja fa nou anys.

Segons la legislació que regula l’avaluació ambiental d’aquest tipus de projectes, aquestes caduquen al cap de quatre anys. L’any 2012 DEPANA va posar en relleu aquest fet, així com els significatius canvis que s’havien produït en aquest territori i el seu entorn, reeixits en els seus nous valors naturals que, evidentment, no havien pogut ser convenientment avaluats, com exigeix la llei. Tot això va forçar al Ministeri a publicar al juliol del 2013 la pròrroga de la DIA del 2007, en la qual es van contemplar modificacions del projecte inicialment avaluat [3].

Els canvis i les modificacions del projecte inicial, així com l’evolució natural d’aquest entorn natural, justifiquen per si mateixes una nova avaluació global d’aquests accessos ferroviaris i les seves estacions o “plataformes”. A grans trets, aquestes circumstàncies es tenen en compte en la mateixa Llei 21/2013, que tan sols concedeix dos anys com a màxim a la pròrroga d’una DIA, estipulant que si una obra no ha començat abans d’aquests dos anys, ha de procedir-se a una nova avaluació, ja que la base de l’estudi ha quedat obsoleta. Això és el que marca la Llei i és el que marca el criteri de racionalitat ambiental, àdhuc més, si es té en compte que l’actuació es produeix sobre un dels deltes més importants de tota la península Ibèrica, i que alberga un dels ecosistemes més vulnerables i sensibles de Catalunya.

DEPANA ha informat d’aquestes circumstàncies a les administracions implicades i òrgans ambientals competents. “A l’espera d’una resposta i coneixent la preeminència que l’Administració dóna a les infraestructures a costa dels valors dels nostres espais naturals, hem decidit informar a l’opinió pública. És molt greu i constantment silenciada la realitat que s’amaga darrere d’aquestes grans obres faraòniques, amb l’agreujant de la possible il·legalitat comesa per una administració, amb fondos públics”, ha declarat García, al que ha afegit “Es planegen a més accions reivindicatives”.

Més info

[1] 20 anys del “Pla Delta”

[2] Depana denúncia a la Fiscalia de Medi ambient a AENA pel pàrquing de la T1

[3] El Ministerio de Fomento reconeix la “caducitat” de la Declaració d’Impacte dels accessos al Port

Via DEPANA denuncia que els accessos al Port no compleixen la normativa ambiental

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.217 other followers

Twitter

Busca per temes

%d bloggers like this: