riu Llobregat

DEPANA porta el conflicte per la protecció del Delta del Llobregat al Parlament Europeu

Nota de premsa. El Prat, 5 de setembre de 2017.

• La Comissió Europea haurà d’explicar els múltiples incompliments de les Directives Europees per part de la Generalitat de Catalunya.

El proper dia 7 de setembre la Comissió de Peticions del Parlament Europeu tractarà la Petició que l’any passat va presentar DEPANA referent a la deficient protecció que posseeixen els espais naturals del Delta del Llobregat i l’incompliment que això suposa de les Directives comunitàries.

“La vista de la Petició suposa un pas ferm i decisiu en l’objectiu d’obligar al fet que siguin complerts els compromisos adquirits per l’Estat espanyol i per la Generalitat de Catalunya amb aquests espais naturals”, ha declarat el vicepresident de DEPANA, José García

La Petició respon a una Queixa presentada per l’esmentada entitat fa 5 anys a la CE, per demanar empar a l’òrgan legislatiu de la UE. El desenvolupament de la legislació europea en matèria mediambiental ha estat crucial en la preservació de l’entorn natural, fins al punt que el seu marc de protecció (la Xarxa Natura 2000, RN2000) està per sobre del sistema jurídic nacional. Es tracta d’una gran aportació a la conservació d’espais i espècies per a compensar el desinterès de certs ens locals.

Aquest esforç de conservació no ha passat per alt per als Estats, ni pels lobbies de pressió desenvolupistes. Així, pràcticament tots els Estats membres han passat per l’alt Tribunal de Luxemburg per l’incompliment d’aquestes Directives.

L’Estat espanyol va tenir el dubtós “honor” de ser el primer condemnat (Marismas de Santoña). La Generalitat de Catalunya no ha estat menys en el seu marc territorial, amb l’emblemàtica condemna del canal Segarra-Garriges. La Unió Europea ja va obligar en el 2006 a incrementar la RN2000 a Catalunya, inclòs el Delta del Llobregat.

No obstant això, l’augment de la superfície protegida al Delta no va servir per pal·liar els efectes negatius que han anat produint les grans infraestructures deltaiques (el port, l’aeroport, polígons industrials, carreteres…) sobre el territori.

Al llarg del temps, els diversos governs de la Generalitat han prioritzat les execucions d’infraestructures que necessitava Barcelona abans que complir amb les Directives europees. Els diversos responsables s’han negat, sistemàticament, a aplicar criteris científics en la delimitació i en la protecció dels espais naturals.

DEPANA porta anys de denúncies i defensant l’aplicació d’aquestes obligacions en el conjunt d’espais naturals catalans i de forma molt especial en el Delta del Llobregat.

La qüestió sobre d’adequada protecció i gestió de tots els espais naturals del Delta del Llobregat va ser traslladada per DEPANA a tots els responsables polítics, inclòs el Parlament català (juliol 2012). Davant les negatives a augmentar les àrees protegides, va promoure una Queixa per incompliments davant de la Comissió Europea en 2012, Queixa que contínua tramitant-se. En el 2016 va decidir traslladar la qüestió al Parlament europeu mitjançant una Petició que finalment serà vista el proper dia 7 de setembre.

Representants de DEPANA lamenten haver de recórrer a aquesta via expeditiva per a un assumpte que tenia una senzilla resolució, doncs les àrees a protegir estan incloses al catàleg d’Àrees Importants per a les Aus promogut per SEO/BirdLife. Actualment aquesta delimitació d’àrees a protegir és superior a les zones protegides en un 300%. Els incompliments sistemàtics de la legislació Europea de la qual la Generalitat és garant, diuen molt poc del nostre compromís ambiental i europeisme.

Publicat, amb permís de: Portem el conflicte per la protecció del Delta del Llobregat al Parlament Europeu – DEPANA. Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural

Més info

info@depana.org / 932104679

Suma’t a les peticions al Parlament Europeu sobre l’estat del delta del Llobregat!

IBA Nº 140 – Delta del Llobregat

El Parlament vota contra l’ampliació de les zones protegides del Delta del Llobregat

Noticiari Ornitològic #lAltreDelta 02/2017

Ja està aquí el segon noticiari cooperatiu de la campanya #lAltreDelta!

Hem seleccionat algunes observacions destacades de febrer de 2017, que compartim per ordre cronològic:

Com a curiositats us deixem aquestes dues entrades:

Ecology in action today at Llobregat River: a Red fox killing a Montpellier snake @naturaurbana @SOS_DeltaLlob @deltallobregat pic.twitter.com/s9bBM71u5q

— Marcel sp. (@marcel_gil) 23 de febrer de 2017

//platform.twitter.com/widgets.js

Des de febrer també podeu fer servir els vostres mòbils per a pujar les fotos gràcies a la plataforma Natusfera (llegir Ara pots pujar les teves fotos #lALtreDelta a Natusfera), una eina per compartir fotografies del CREAF i el GBIF. Comptareu amb l’ajut d’experts per la identificació de flora i fauna. Aquí teniu l’enllaç al nostre projecte, al que ja s’han sumat 4 persones.

De nou mil gràcies per participar, i a seguir fent observacions i fotos del Delta oblidat!

Més info

Ara pots pujar les teves fotos #lAltreDelta a Natusfera

Noticiari Ornitològic #lAltreDelta 01/2017

L’Altre Delta del Llobregat: neix un noticiari d’ocells cooperatiu

Mapa de zonas destacadas para observar aves en el Delta del Llobregat II

Foto d’àliga cuabarrada cortesia de Xavier Larruy.

Noticiari Ornitològic #lAltreDelta 01/2017

Ja està aquí el primer noticiari cooperatiu de la campanya #lAltreDelta!

Hem seleccionat algunes observacions dels participants per la seva relevància, com les del riu Llobregat, a l’alçada del pont Nelson Mandela, al Prat, zona humida clau per les aus aquàtiques i no protegida:

#lAltreDelta >1000 ocells aquàtics d 36 espècies, ahir al tram final del #riullobregat, no protegit! clau x aus hivernants! foto @EioRamon pic.twitter.com/dXsvF39QK4

— SOS Delta Llobregat (@SOS_DeltaLlob) 5 de gener de 2017

Durant gener hi ha hagut moltíssimes cites al llarg del riu, però volem destacar, 13 martinets de nit, una becada, una gavina menuda i els 2 corriols camanegres, aquests a la platja del Prat (per veure totes les cites, busqueu el hashtag #lAltreDelta).

Interessantíssima durant l’hivern també la zona agrícola, una de les que més desprotegida està:

Avui al camí Cal Notari Sant Boi, 10 espècies d’aus.Destacar 1Xoriguer,1 aligot comú, 2 cogullades vulgars, 2 pardals xarrecs #laltredelta pic.twitter.com/xMAN7pjjes

— Luis Parpallon (@parpallon2) 29 de gener de 2017

41 espècies d’aus aquest migdia a Can Dimoni. A destacar dos ànecs blancs (Tadorna tadorna) i un ànec xiulador (Anas penelope)! #laltredelta

— Eduard Batista (@Eduard_batista) 28 de gener de 2017

//platform.twitter.com/widgets.js

Altres cites destacables a la zona agrícola són: 42 torlits, una àguila calçada, 280 fredelugues, o la presència d’un ajocador de l’arpella pàl·lida.

També les vostres aportacions ens ajuden a posar en valor altres zones humides fora de les reserves com l’Olla del Rei, al campus de la UPC (Castelldefels):

#laltredelta #orgulldebaix Corbs marins (Phalacrocorax carbo) i Teixidors (Remiz pendulinus) avui a l’Olla del Rei. #Natura aprop de casa! pic.twitter.com/tKto4s3Het

— NaturalWorld (@Claudio96Bracho) 5 de gener de 2017

//platform.twitter.com/widgets.js

O per a reivindicar zones amenaçades per plans urbanístics, com Can Traball, a l’Hospitalet (PDU Gran Via):

Aquests tamarius els vam plantar fa 8 anys per reivindicar la preservació de Cal Trabal a #LH Avui continuen dient #SalvemlaZonaAgricolHa! pic.twitter.com/RD85SBB4RR

— Ricard Gutiérrez (@gutarb) 19 de gener de 2017

//platform.twitter.com/widgets.js

També han aportat autèntiques rareses, com aquesta!

Coincidint amb el nostre Cens Alternatiu d’Aus Hivernants, en què vam identificar 81 espècies (!), alguns participants van penjar les seves observacions:

Censar #lAltreDelta sempre és interessant! Cabussó collnegre, Ánec griset, Martinet menut i més spp a #Castelldefels https://t.co/emhYbzobh2 pic.twitter.com/ujeXuH4FeA

— NaturalWorld (@Claudio96Bracho) 23 de gener de 2017

//platform.twitter.com/widgets.js

Altres persones han pujat fotos demanant identificacions. Estem encantats de poder ajudar amb això, sempre que no siguin moltes, és clar.

També tenim alguna instantània simpàtica:

Com no tot són ocells a la vida, hem tingut altres observacions de flora i fongs, com per ex.:

Algunes persones han compartit sensacions, o simplement fotos de paisatge, com aquesta panoràmica del riu Llobregat de Ricard Gutiérrez:

Uns juguen a golf i altres censem gavines.Això és el #deltaLlobregat #laltredelta on sinó [People play golf @ the river while I count gulls] pic.twitter.com/M7H32iHByv

— Ricard Gutiérrez (@gutarb) 13 de gener de 2017

//platform.twitter.com/widgets.js

La campanya ha tingut molt bona acollida, especialment ens ha agradat aquest article de Xarxanet.org: La protecció de l’altre delta. Aquí un altre de La Vanguardia: Ciencia ciudadana para proteger el ‘otro’ Delta del Llobregat. També ens van entrevistar per la radio, al Planeta Prat.

Fins i tot ens ha contactat una AMPA per veure si poden fer alguna cosa, si teniu interès estem disposats a ajudar a organitzar una activitat, en la mesura que puguem. De fet aviat tindrem una nova eina informàtica perquè pugueu participar més fàcilment, us anirem informant!

Ah, aquest mes hem actualitzat el mapa de les zones que recomanem visitar a #lAltreDelta, feu una ullada i pregunteu si teniu dubtes!

De nou mil gràcies per participar, i a seguir fent observacions i fotos del Delta oblidat!

Més info

L’Altre Delta del Llobregat: neix un noticiari d’ocells cooperatiu

Mapa de zonas destacadas para observar aves en el Delta del Llobregat II

Carta oberta a l’Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau: un altre delta del Llobregat és possible | DEPANA

Nota de Premsa 

El Prat, 30 de gener de 2017

Aquests dies ha transcendit als mitjans un nou pla urbanístic de l’ajuntament de Barcelona que afectaria altres municipis del delta del Llobregat. Aquesta proposta es fa d’esquenes al territori, i amb una visió purament economicista i desenvolupista, que ja ha causat estralls en el passat. Aquesta carta oberta vol ésser la veu d’un territori que no aguanta més.

1. El Pla Delta de 1994 va ser el conjunt d’obres públiques més impactant per al territori de la història de Catalunya, amb conseqüències ambientals irreversibles (el 60% del Delta ja està sota el ciment i l’asfalt). Només parlar d’un segon Pla és obrir unes ferides mai cicatritzades.
2. Barcelona (i Catalunya) està en deute amb el Delta del Llobregat, pel gran “sacrifici” que va fer aquest territori pel desenvolupament econòmic de la resta.
3. Aquell mega-projecte es va fer amb una visió centralista i expansionista per part de Barcelona que, per guanyar terrenys, va desviar el riu Llobregat 2,5 km cap al sud (obra declarada il·legal). No és nou, ja a principis del segle XX Barcelona s’havia annexionat part de l’Hospitalet.
4. El delta del Llobregat és més que un “solar”. És l’aiguamoll més important de la província de Barcelona, i el tercer de Catalunya, una zona d’importància internacional per les aus, el gran rebost de la ciutat, és a dir: uns serveis ambientals impagables.
5. El que necessita el delta del Llobregat és una visió i gestió global, amb la creació d’un Parc Natural (com és Collserola), amb la participació també de l’ajuntament de Barcelona.
6. Gràcies al Delta, Barcelona tenia una IBA (Àrea Important per les Aus, figura que no té Collserola ni el Besòs). Es tractava de l’antiga llera del Llobregat que tristament es va soterrar el 2016, amb el coneixement i inacció de l’ajuntament.
7. Les actuals infraestructures del delta del Llobregat (la zona amb més densitat de l’Estat) estan sobredimensionades, moltes són deficitàries i el seu desenvolupament va ser caòtic. No calen més cicles especulatius d’obra pública i corrupció. Igual que no calen més habitatges en una ciutat amb milers d’ells buits.
8. Qualsevol actuació al Delta ha de tenir en compte: el valor i les singularitats d’aquest territori únic, els actors que treballen per la seva defensa i la legislació ambiental (habitualment ignorada quan es tracta del Delta del Llobregat).

Al delta del Llobregat no cedirem ni un pam més. Per uns espais naturals viables i una zona agrícola viva.

DEPANA és l’entitat conservacionista degana de Catalunya, amb 40 anys de trajectòria en el nostre país en l’estudi i la defensa del patrimoni natural, i té una absoluta dedicació per a la preservació d’aquest espai natural tan important. Malgrat això no ha estat atesa per la majoria d’alcaldes de la nostra ciutat, als que ha informat sistemàticament de les afectacions als espais naturals del delta del Llobregat. Està clar que és incòmode qui qüestiona la prevalença dels interessos particulars, com és el cas de determinats planejaments urbanístics, per damunt dels generals, com la conservació de la natura. Confiem en què aquesta actitud canvií, i ens mostrem disposats com sempre, a col·laborar.

Més info

Carta enviada a l’ajuntament de Barcelona

20 anys del “Pla Delta”

DEPANA denuncia que els accessos al Port no compleixen la normativa ambiental

Fotografia de 1921 de la visita de l’alcalde de Barcelona als  terrenys annexionats de l’Hospitalet de Llobregat.

Via Carta oberta a l’Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau: un altre delta del Llobregat és possible.

Testing fotogràfic de Biodiversitat al Riu Vell

Com sabeu estan començant les obres per cimentar l’antiga llera del Llobregat, més coneguda como “Riu Vell”. A més sense estudi d’impacte ambiental en vigor, com ha denunciat DEPANA.

Per donar a conèixer els valors naturals d’aquest espai i exigir llur preservació, us convidem a una jornada d’investigació de camp, consistent en fotografiar el màxim d’espècies de flora i fauna (NOTA: no cal fer bones fotos, només fotos que permetin la identificació).

Aquesta acció reivindicativa té lloc en el marc del Testing.cat 2016.

• Quan? 14 de maig, a les 9:30h (opció matí-tarda)
• On? Punt de trobada: estació de Renfe del Prat.
• Organitzen: DEPANA, SOS Delta del Llobregat i Biodiversitat Virtual

Recordeu que és molt important inscriure’s (info@sosdeltallobregat.org, telèfon 639150757) indicant disponibilitat de cotxe i si us quedareu a dinar.

Cal el compromís de pujar les fotos al web de Biodiversitat Virtual, si no, no es podran comptabilitzar les espècies. És molt fàcil, podeu trobar aquí les instruccions. Tambe heu de seguir el codi ètic de Biodiversitat Virtual, que podeu llegir aquí.

Es prega difusió!

Més info

DEPANA denuncia que els accessos al Port no compleixen la normativa ambiental | DEPANA

Testing.cat 2016. La Biodiversitat a Catalunya mostrada pels seus ciutadans

Instruccions pas a pas, per pujar les fotos

Codi ètic de Biodivesitat Virtual

Esdeveniment de Facebook

Més testings de BDV

Censo Llobregat (Bellvitge – Sant Boi) abril 2016 – GL SEO Barcelona

Contando pájaros en la ribera del Llobregat

Como en artículos anteriores referidos a la actividad de censo de la ribera de Llobregat que el Grupo Local SEO Barcelona viene realizando desde hace ya unos años (mediados de 2012), nos parece pertinente empezar poniendo en perspectiva los motivos de estos censos. Desde distintas personas y entidades, en especial, pero no sólo, SOS Delta o DEPANA, se ha insistido en la necesidad de puesta en valor de los valores naturales del delta del Llobregat y de la ribera de este río. Las zonas protegidas tienen un valor protegido institucionalmente y el público interesado dispone de información suficiente en portales web como Espais Naturals del Delta del Llobregat, las zonas sin figuras de protección legal no disponen de este foco.

Alcaudón común (foto Salva Solé)

Sin embargo si entendemos que la defensa de este patrimonio natural exige un tratamiento integral del Delta del llobregat, sus valores y amenazas, se ve clara la necesidad detectada y la urgencia de poner el acento en los valores naturales de las zonas no protegidas. La encomiable iniciativa “L’Altre Delta” de SOS Delta, noticiario ornitológico con las citas más relevantes de las zonas menos conocidas y más vulnerables del Delta del Llobregat, que ya va por su edición 49 (correspondiente al mes de enero de 2016) o el trabajo realizado por DEPANA con la organización de censos colaborativos son ejemplos de cómo la ciencia ciudadana puede formar una parte muy importante de la labor conservacionista y puede ayudar a la protección de espacios amenazados.

Vista del Llobregat y su ribera derecha desde el puente de Bellvitge (primer tramo del censo)

Como ya es habitual para aprovechar las horas adecuadas al censo nos dividimos en dos grupos, se trata de evitar las horas centrales de la mañana donde la zona se convierte en un parque urbano con un uso intensivo recreativo que aleja a las aves hacia los cañaverales y zonas de matorral. Uno de los equipos formado por Salvador Solé y Roberto Negro se ocupó de las zonas entre el puente de Bellvitge (puente de la Autovía de Castelldefels C31 sobre el Llobregat) y la pasarela de Cornellá sobre el río Llobregat y la autopista A2; el segundo grupo, integrado por Sara Cavini, Livia Spadetto José Luis Martil Torres y Roge Moreno, partieron desde la pasarela de Cornellá y por la misma margen derecha fueron realizando el censo hasta el parque de Sant Boi.

Colirrojo real (en tramo 6)

En los primeros tramos el número de especies vista fue de 35, aunque dos de ellas no pudieron ser identificadas más allá del género, así que lo dejaremos en 33. Los segundos tramos depararon 32 especies, y en total el número de especies que pudieron ser observadas e identificadas fue de 42.

¡Los patitos! (foto José Luis Martil)

El número de ejemplares total fue de 520, siendo las especies más numerosas el ánade azulón con 68 ejemplares debido al gran número de pollos detectados, aunque como es lógico los 25 pollos tienen un camino difícil todavía, la medalla de plata fue para los verdecillos (54) y la tercera para los cetias que consiguieron un honroso total de 49 ejemplares.

Aspecto característico de la ribera del río Llobregat en su transcurso entre l’Hospitalet y Sant Boi

Pájaro-moscón europeo (foto José Luis Martil)

Origen: Censo Llobregat (Bellvitge – Sant Boi) abril 2016 – GL SEO Barcelona

Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d’un greu impacte ecològic | La Riuada

La Riuada | 11 de maig de 2015

Amb motiu del 20è aniversari de la signatura del Pla Delta, l’Ajuntament va inaugurar, en el marc de la passada Fira dels Galls, l’exposició «Tal com érem, tal com som», que posteriorment va mostrar-se al Cèntric fins el 31 de gener i que encara es pot veure en un monitor al vestíbul d’entrada. Com a reforç la revista ElPrat, que edita el mateix consistori, va dedicar aquell desembre un article monogràfic on recollia les línies mestres d’una interpretació oficial del Pla, què destaca per obviar tots els aspectes negatius del seu impacte i mostrar-ne només els positius, i que va aixecar molta polèmica pel seu caràcter propagandístic.

L’alcalde Lluís Tejedor deia en aquell exemplar de la revista “Tant el port com l’aeroport necessitaven créixer i modernitzar-se, i ho haurien fet amb la implicació de l’Ajuntament o sense”. Aquesta afirmació és la base d’un relat on l’Ajuntament, enlloc de ser instigador i part activa del desenvolupament del Pla Delta, com va ser, hi va estar per «marcar premisses en temes de sostenibilitat» i «batallar i negociar per frenar projectes que haurien significat la pràctica desaparició de El Prat».

Aquest paper salvador del consistori, limitat a aconseguir «contrapartides», fa que es distanciïn de qualsevol aspecte negatiu, atribuïble sempre a les altres administracions, i s’atorguin en exclusiva els beneficis del Pla Delta. A la vegada, aquests semblarien a priori les úniques conseqüències del Pla, quan en cap moment en totes aquestes exposicions, articles i reportatges, han explicat ni els costos mediambientals, ni les actuacions que es podien haver evitat, ni les hipoteques que ens deixa de cara al futur. Si a més, les fotografies i vídeos promocionals contrasten els aspectes més negatius del Delta d’abans amb els més estètics d’ara, qualsevol que desconegués el territori pensaria que el Pla Delta l’ha millorat. Hi ha molts aspectes que qüestionen aquest relat optimista.

La platja recuperada pel bany amb un alt cost

La recuperació de la platja, després de dècades de ser un punt negre a la costa catalana, és un dels guanys que la població del Prat ha gaudit gràcies a l’entrada en funcionament de la depuradora, però la seva recuperació, amb o sense Pla Delta, ja era obligada per la directiva europea 91/271/CEE de tractament d’aigües residuals urbanes.

A més, el manteniment de la línia de costa per la regressió constant, generada com a conseqüència de l’ampliació del port i la construcció de l’escullera de la ZAL, ha obligat a què el Port hagi de fer una aportació anual de 100.000 m3 de sorra, un peatge de per vida insostenible i que caldrà veure si s’acomplirà indefinidament en un futur. De fet, en els darrers mesos la manca d’aquesta aportació ja ha donat problemes, trencant el tub de la dessaladora i obligant a tancar durant setmanes la zona del Semàfor per refermar la costa amb grans blocs de pedra i evitar l’entrada d’aigua del mar terra endins.

La recuperació de la platja per al bany, amb o sense Pla Delta, era obligada per la Unió Europea

El riu Llobregat desviat il·legalment

El Llobregat és l’únic riu de Catalunya amb una bona part de la llera d’accès urbà cimentada, un procés antinatural que va afectar l’hàbitat de nombroses espècies que van desaparèixer. El motiu d’aquesta actuació va ser un projecte fallit  de canal de rem impulsat pel consistori que es va demostrar inviable i ha deixat una enorme pista cimentada a la llera sense cap utilitat. L’ús públic del riu havia estat tradicional des de feia dècades, i només es va abandonar a partir dels anys 60 en convertir-se en un dels més contaminats d’Europa. Com en el cas de la platja, el que era un dret dels pratencs s’ha convertit en un benefici del Pla. Val a dir que en aquesta recuperació també influeixen factors externs al Pla Delta com les depuradores d’aigües amunt, de fet, el Pla va reduir-ne a només una les tres depuradores que es preveien en l’anterior Pla General Metropolità, dues en van desaparèixer en vendres els terrenys on es contemplaven amb finalitats especulatives.

El Llobregat és l’únic riu de Catalunya amb bona part de la llera cimentada

El desviament del riu 2,5 km al sud, cedint els terrenys per l’ampliació del Port, va ser una de les obres més polèmiques. Símbol de la resistència històrica contra el Pla, la majoria de la societat civil ho havia trobat innegociable i des de feia dècades ho havien convertit en el principal cavall de batalla contra el Pla Delta, incloent a la pròpia IC. El desviament del riu es va exigir al consistori a canvi de la construcció de la depuradora i de permetre’l entrar a les taules de concertació del Pla, fet pel qual van accedir i van canviar radicalment el seu parer fins aquell moment. El Tribunal Suprem va declarar-lo il·legal un cop les obres estaven quasi finalitzades i la solució era irreversible.

En quant a les zones humides un total de 300H van desaparèixer directament pel Pla Delta, algunes dessecades com a la zona de la Podrida i Ca l’Arana, en compensació d’altres van ser recreades artificialment. L’argument d’una suposada millora de la qualitat de les aigües d’aquestes zones humides per l’entrada en funcionament de la depuradora, és refutable en haver-se desestimat l’ús de l’aigua de la mateixa per aquesta finalitat en no ser de prou qualitat. A més, una de les mesures més importants i principal proposta del Pla Delta per aconseguir millorar la qualitat dels aqüífers, la barrera per frenar la seva salinització mitjançant els pous ubicats a la Zona Franca, tampoc està funcionant des de fa anys.

L’aeroport envaeix el Delta

La tercera pista de l’aeroport va constituir l’altra gran desfeta pel territori junt amb el desviament del riu. La seva construcció sobre la pineda litoral i les capçaleres de La Ricarda i el Remolar van suposar la tala d’uns 20.000 pins, el 70% d’una de les millors pinedes del litoral català, catalogada per la Unió Europea com hàbitat prioritari. L’actual pineda de Can Camins és una ombra del que va ser aquella. La promesa de fer-la pública i incloure-la en un futur “parc litoral” sembla encara molt llunyana quan ni tan sols la seva visita vigilada és possible des de fa més d’un any.

D’unes 1.000 hectàrees de terreny agrícola l’any 1994, hem passat a poc més de 100 a l’actualitat

L’ampliació de l’aeroport és l’impacte que ha afectat més greument les zones d’especial protecció de fauna i flora del Delta. Sobta l’argument oficial defensant una suposada recolonització d’espècies vegetals i animals quan en molts casos aquesta ha fracassat per la pressió de les pròpies infraestructures i l’afluència humana (xacrat menut, perdiu de mar). Espècies com la gavina corsa han quedat arraconades i sense protecció, i el principal emblema de la fauna deltaica, el corriol camanegre, ha passat de 105 parelles censades l’any 1989 a tenir-ne cinc a tot el Delta. La construcció de la nova terminal va acabar amb la darrera parella d’aligots de maresma, i la construcció de la parada de taxis adjunta a la zona de Can Sabadell, feta sense cap declaració d’impacte ambiental, va destruir el darrer connector biològic entre les zones del Remolar i Reguerons.

L’ús públic creixent ha convertit el camí de la platja, que ressegueix el contorn de l’aeroport, en una rambla semiurbana que ha assumit la desaparició de la majoria de camins històrics. Aquesta massificació ha agreujat el procés d’enjardinament dels espais naturals del Delta, la majoria regulats per horaris, i a la llarga pot constituir la principal amenaça a l’inestable equilibri entre espais naturals, espècies animals i vegetals, i pressió humana.

El món pagès agonitza

Una de les pèrdues més evidents heretades del Pla Delta ha estat la dràstica desaparició de terrenys agrícoles, que ha posat a la pagesia local en l’estadi previ a la desaparició. L’any 1994 en l’acta d’aprovació al ple del Pla es parlava de 900 Hectàrees de conreu i 90 de sòl rústic protegit, el darrer cens agrari de l’any 2009 rebaixava la xifra de terres conreades fins a 102H. La desaparició de conreus sembla no haver acabat i el projecte de l’ARE del Prat Sud i la construcció de l’autovia port-aeroport amenacen un terç del que queda. A més, el projecte d’Eurovegas va evidenciar que la suposada protecció dels terrenys del Parc Agrari no és suficient davant aquests projectes especulatius. Ni els horts lúdics ni els mercats de pagès poden presentar-se com la sortida als greus problemes en que ha quedat la pagesia local.

És igual d’abrumadora la pèrdua del patrimoni arquitectònic relacionat amb la vida pagesa tradicional i centenària del Delta. Des de 1994 s’han enderrocat 30 masies al Prat, un total de 14 per causes directes del Pla Delta, gairebé el 50% de les que hi havia. Davant d’aquesta xifra basar una suposada recuperació del patrimoni en l’acondicionament de les runes dels Carrabiners i el Semàfor, i la reconstrucció d’una part de la Ricarda, sense projecte d’ús després de cinc anys, és un balanç desolador.

Menys feina, més contaminació

Tampoc la promesa de milers de llocs de treball va ser certa. En aquests 20 anys l’atur al Prat ha crescut de 4.995 a 5.881 persones per una població que s’ha mantingut en xifres molt semblants. De fet, el Pla Delta va suposar encarir encara més el sòl i el preu de l’habitatge a tot el terme municipal i va accelerar el tancament de fàbriques històriques (La Seda, Paperera, Fisipe..) i la venda de camps de conreu, comprades directament per immobiliàries en la planificació de diversos processos especulatius en plena bombolla immobiliària. Projectes que avui han quedat en no-res, com s’evidencia en la desolació dels terrenys del denominat  Prat Nord, però que van ser causa directa de la crisi industrial i agrícola que avui dia patim.

A més, l’augment del trànsit aeri, marítim i rodat fa que el Prat aparegui en cadascun dels informes anuals que elabora l’entitat Ecologistes en acció com un dels pobles més contaminats de Catalunya, principalment pel que suposen les emissions de diòxid de nitrogen que se’n deriven. A això caldria sumar-li els alarmants nivells de partícules en suspensió que han fet que des de Brussel·les hagin amenaçat a les autoritats catalanes de portar-les davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Per últim, la posada en funcionament del nou pont sobre el Llobregat traslladarà el nombrós trànsit rodat que hi circula a aquesta banda del riu, i és més que previsible que aquest fet augmenti els nivells de contaminació a tot el casc urbà, sense tenir en compte la futura obertura de l’autovia de connexió port-aeroport.

_________________________________

Mitjançant Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d’un greu impacte ecològic.

Dia Mundial de l’Aigua 2015, al Llobregat

Amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua 2015, se celebren diverses activitats al Llobregat:

• Cornellà. Tindrà lloc la 2ª Festa del Riu, amb tallers, pedalades, plantades, itineraris naturalístics, etc.

Nosaltres estarem amb la nostra Exposició sobre el delta del Llobregat al punt d’informació (C/Verge de Montserrat, s/n), de 10-13h.

• Hospitalet. Les entitats Padrines del riu Llobregat a l’Hospitalet organitzen activitats al voltant del riu Llobregat el dia 22 de març, com una passejada naturalista, jocs i accions reivindicatives.

Us hi esperem!

El delta del Llobregat, un dels 50 espais que necessiten una restauració urgent, segons SEO/BirdLife

La Unió Europea va incloure com un objectiu de l’estratègia 2020 el manteniment i millora d’ecosistemes no més tard d’aquesta data i la restauració d’almenys el 15% dels espais degradats. La Directiva d’Aus Silvestres també obliga als estats membres a restablir els biòtops destruïts.

Per ajudar a assolir aquests objectius, SEO/BirdLife ha elaborat un mapa dels espais que haurien de ser prioritaris per les administracions. A més d’identificar hàbitats d’alt valor ecològic en procés de degradació, s’han triat perquè ajuden també a complir amb els objectius climàtics de la Unió Europea (les anomenades metes de Aichi). Molts d’aquests estan inventariats com a Áreas Importantes para las Aves y la Biodiversidad (IBA), com en el cas del delta del Llobregat (IBA Nº140).

L’informe està disponible a la seva web: Lugares a restaurar para evitar la pérdida de biodiversidad. SEO/BirdLife. 2014.

DEPANA i S.O.S. Delta del Llobregat vam presentar 3 propostes per al delta del Llobregat, de les quals s’han inclòs 2, el riu Llobregat al seu pas pel Delta i la riera de Canyars (Gavà).

Al riu es proposa la millora dels hàbitats de ribera, amb l’eliminació parcial de la canya Arundo donax i la substitució progressiva per canyís, que afavoriria la cria del martinet menut. Dessbrossar parcialment alguns talussos beneficiaria a l’abellerol i al blauet. A la riera es demana una renaturalització important d’aquest connector biològic (extracció del ciment que ocupa un terç de la riera i recuperació del bosc de ribera), i la millora ecològica de les aigües mitjançant un filtre verd en el col·lector que depurés parcialment els abocaments urbans, entre d’altres.

Més info

Identificados 50 lugares que necesitan una urgente restauración ambiental en España | SEO/BirdLife

El Tribunal Supremo ratifica el valor del inventario de Áreas Importantes para la Conservación de las Aves (IBA) de SEO/BirdLife

12.06.2014 Juny a la marina de L’Hospitalet: nidificants i primers que tornen

Ricard Gutiérrez | Natura i Medi Ambient a L’Hospitalet de Llobregat

En una visita avui dia 12.6 a la Torre Gran i el riu entre ponts, ha hagut alguna sorpresa agradable. La primera és que part de la brutícia que denunciàvem en posts anteriors ha desaparegut. Qui no plora no mama. Ja ho dèiem. Posarem un parell d’imatges en un proper post. La segona és la nidificació d’algunes espècies d’ocells a la zona. Veiem-ho per parts.

La Torre Gran

Zona greument amenaçada per un projecte d’accessos al port de Barcelona (‘l’autovia de camions’), dels que parlarem en un proper post, presentava espècies protegides d’interès en data 12.6.2014. En primer lloc s’ha confirmat l’èxit reproductor de dues parelles de corriol petit Charadrius dubius, una de les quals ha pogut tirar endavant dos polls, ja juvenils volanders, i la segona al menys un juvenil. Una xifra d’interès i remarcable en l’entorn en que es troba. I probablement de les poques, poquíssimes de la comarca del Barcelonès. La zona acollia també una parella de cames-llargues Himantopus himantopus, tot i que no s’ha observat cap comportament reproductor. La sorpresa ha estat l’observació d’un limícola migrant ‘de tornada’, és a dir, que ja ha tornat de les seves zones de cria del nord d’Europa: la xivita Tringa ochropus, que restarà amb nosaltres tot l’hivern i que va marxar cap el nord a principis de primavera. Passarà més temps a la marina hospitalenca que a la tundra.

Llàstima que no hi hagi més zones inundades i que no es gestioni la zona d’inundació temporal perquè tindríem, a la comarca del Barcelonès, una àrea humida d’indubtable interès vist el que ja tenim amb el reduït espai disponible i l’estat de degradació de l’entorn.

Charadrius dubius 2 juvs + ad . Bassa de la Torre Gran, L’Hospitalet de Llobregat, 12.6.2014 © Ricard Gutiérrez

Himantopus himantopus Bassa de la Torre Gran, L’Hospitalet de Llobregat, 12.6.2014 © Ricard Gutiérrez

El riu entre ponts

A banda de dos conills Oryctolagus cuniculus i nombroses tortugues de Florida (no hem pogut examinar si hi havia alguna de rierol barrejada), la zona acollia unes poques, si bé interessants, espècies d’ocells també amb novetats reproductores.

L’ànec collverd Anas platyrhynchos al menys ha presentat tres parelles amb èxit reproductor a la zona. S’hi veien dos grups de juvenils (foto d’un d’ells a sota) i una femella amb pollets petits també. Pel marge dues parelles de polla d’aigua Gallinula chloropus, una amb tres polls petits.

Anas platyrhynchos juv Riu entre ponts, L’Hospitalet de Llobregat, 12.6.2014 © Ricard Gutiérrez

Gallinula chloropus ad + 3 PO, Trachemys scripta Riu entre ponts, L’Hospitalet de Llobregat, 12.6.2014 © Ricard Gutiérrez

Als marges del riu cantaven al menys dues parelles de tallarol capnegre Sylvia melanocephala i s’escoltava un teixidor Remiz pendulinus. A l’illa del riu, un territori de boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus. Interessant ha estat constatar la nidificació de l’oreneta cuablanca Delichon urbicum als ponts de l’AVE i la seva presència al voltant del de la C-31.

Sylvia melanocephala ♂ Riu entre ponts, L’Hospitalet de Llobregat, 12.6.2014 © Ricard Gutiérrez

Quant als ocells no reproductors, s’ha pogut observar un exemplar d’ànec blanc Tadorna tadorna dels que han colonitzat tot el tram baix del Llobregat a partir de les zones protegides. Hi havia un flux de gavians subadults i immadurs Larus michahellis direcció mar i entre els grups de falciots i ballesters hi havia un falciot pàl·lid Apus pallidus, primera observació a la ciutat el 2014. Malgrat tot, la fauna s’entesta en seguir a L’Hospitalet, recordem-ho, de Llobregat.

Tadorna tadorna. Riu entre ponts, L’Hospitalet de Llobregat, 12.6.2014 © Ricard Gutiérrez

Larus michahellis, Riu entre ponts, L’Hospitalet de Llobregat, 12.6.2014 © Ricard Gutiérrez

Llistat d’observacions

• Bassa de la Torre Gran

1 Cotorreta de pit gris  Myopsitta monachus

1 Tudó  Columba palumbus

1 Trist  Cisticola juncidis

~6 Cueretes blanques vulgars  Motacilla alba

2 Tallarols capnegres  Sylvia melanocephala

1 Xivita  Tringa ochropus

7 Corriols petits  Charadrius dubius

2 Cames llargues Himantopus himantopus

•  Riu Llobregat a L’Hospitalet (entre ponts)

5 Cotorretes de pit gris

1 Mallerenga carbonera  Parus major

1 Tudó

≥1 Falciot pàl·lid  Apus pallidus

2 Corriols petits

2 Tallarols capnegres

≥4 Garses  Pica pica

≥2 Ballesters  Apus melba

≥40 Falciots negres  Apus apus

≥8 Orenetes cuablanques  Delichon urbicum

1 Cuereta blanca vulgar

1 Colom roquer  Columba livia var.domestica

≥5 Pardals comuns  Passer domesticus

2 Gafarrons  Serinus serinus

1 Teixidor  Remiz pendulinus

2 Rossinyols bords  Cettia cetti

1 Boscarla de canyar  Acrocephalus scirpaceus

≥30 Gavians argentats  Larus michahellis

1 Bernat pescaire  Ardea cinerea

~5 Polles d’aigua  Gallinula chloropus

~12 Ànecs collverds  Anas platyrhynchos

1 Ànec blanc Tadorna tadorna

Mitjançant Natura i Medi Ambient a L’Hospitalet de Llobregat: Juny a la marina de L’Hospitalet: nidificants i primers que tornen

Totes les entrades de Ricard Gutiérrez