/
archivos

Pla Delta

This tag is associated with 4 posts

DEPANA porta el conflicte per la protecció del Delta del Llobregat al Parlament Europeu

Nota de premsa. El Prat, 5 de setembre de 2017.

  • La Comissió Europea haurà d’explicar els múltiples incompliments de les Directives Europees per part de la Generalitat de Catalunya.

El proper dia 7 de setembre la Comissió de Peticions del Parlament Europeu tractarà la Petició que l’any passat va presentar DEPANA referent a la deficient protecció que posseeixen els espais naturals del Delta del Llobregat i l’incompliment que això suposa de les Directives comunitàries.

“La vista de la Petició suposa un pas ferm i decisiu en l’objectiu d’obligar al fet que siguin complerts els compromisos adquirits per l’Estat espanyol i per la Generalitat de Catalunya amb aquests espais naturals”, ha declarat el vicepresident de DEPANA, José García

La Petició respon a una Queixa presentada per l’esmentada entitat fa 5 anys a la CE, per demanar empar a l’òrgan legislatiu de la UE. El desenvolupament de la legislació europea en matèria mediambiental ha estat crucial en la preservació de l’entorn natural, fins al punt que el seu marc de protecció (la Xarxa Natura 2000, RN2000) està per sobre del sistema jurídic nacional. Es tracta d’una gran aportació a la conservació d’espais i espècies per a compensar el desinterès de certs ens locals.

Aquest esforç de conservació no ha passat per alt per als Estats, ni pels lobbies de pressió desenvolupistes. Així, pràcticament tots els Estats membres han passat per l’alt Tribunal de Luxemburg per l’incompliment d’aquestes Directives.

L’Estat espanyol va tenir el dubtós “honor” de ser el primer condemnat (Marismas de Santoña). La Generalitat de Catalunya no ha estat menys en el seu marc territorial, amb l’emblemàtica condemna del canal Segarra-Garriges. La Unió Europea ja va obligar en el 2006 a incrementar la RN2000 a Catalunya, inclòs el Delta del Llobregat.

No obstant això, l’augment de la superfície protegida al Delta no va servir per pal·liar els efectes negatius que han anat produint les grans infraestructures deltaiques (el port, l’aeroport, polígons industrials, carreteres…) sobre el territori.

Al llarg del temps, els diversos governs de la Generalitat han prioritzat les execucions d’infraestructures que necessitava Barcelona abans que complir amb les Directives europees. Els diversos responsables s’han negat, sistemàticament, a aplicar criteris científics en la delimitació i en la protecció dels espais naturals.

DEPANA porta anys de denúncies i defensant l’aplicació d’aquestes obligacions en el conjunt d’espais naturals catalans i de forma molt especial en el Delta del Llobregat.

La qüestió sobre d’adequada protecció i gestió de tots els espais naturals del Delta del Llobregat va ser traslladada per DEPANA a tots els responsables polítics, inclòs el Parlament català (juliol 2012). Davant les negatives a augmentar les àrees protegides, va promoure una Queixa per incompliments davant de la Comissió Europea en 2012, Queixa que contínua tramitant-se. En el 2016 va decidir traslladar la qüestió al Parlament europeu mitjançant una Petició que finalment serà vista el proper dia 7 de setembre.

Representants de DEPANA lamenten haver de recórrer a aquesta via expeditiva per a un assumpte que tenia una senzilla resolució, doncs les àrees a protegir estan incloses al catàleg d’Àrees Importants per a les Aus promogut per SEO/BirdLife. Actualment aquesta delimitació d’àrees a protegir és superior a les zones protegides en un 300%. Els incompliments sistemàtics de la legislació Europea de la qual la Generalitat és garant, diuen molt poc del nostre compromís ambiental i europeisme.

Publicat, amb permís de: Portem el conflicte per la protecció del Delta del Llobregat al Parlament Europeu – DEPANA. Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural

Més info

info@depana.org / 932104679

Suma’t a les peticions al Parlament Europeu sobre l’estat del delta del Llobregat!

IBA Nº 140 – Delta del Llobregat

El Parlament vota contra l’ampliació de les zones protegides del Delta del Llobregat

Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d’un greu impacte ecològic | La Riuada

La Riuada | 11 de maig de 2015

Amb motiu del 20è aniversari de la signatura del Pla Delta, l’Ajuntament va inaugurar, en el marc de la passada Fira dels Galls, l’exposició «Tal com érem, tal com som», que posteriorment va mostrar-se al Cèntric fins el 31 de gener i que encara es pot veure en un monitor al vestíbul d’entrada. Com a reforç la revista ElPrat, que edita el mateix consistori, va dedicar aquell desembre un article monogràfic on recollia les línies mestres d’una interpretació oficial del Pla, què destaca per obviar tots els aspectes negatius del seu impacte i mostrar-ne només els positius, i que va aixecar molta polèmica pel seu caràcter propagandístic.

Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d'un greu impacte ecològic

L’alcalde Lluís Tejedor deia en aquell exemplar de la revista “Tant el port com l’aeroport necessitaven créixer i modernitzar-se, i ho haurien fet amb la implicació de l’Ajuntament o sense”. Aquesta afirmació és la base d’un relat on l’Ajuntament, enlloc de ser instigador i part activa del desenvolupament del Pla Delta, com va ser, hi va estar per «marcar premisses en temes de sostenibilitat» i «batallar i negociar per frenar projectes que haurien significat la pràctica desaparició de El Prat».

Aquest paper salvador del consistori, limitat a aconseguir «contrapartides», fa que es distanciïn de qualsevol aspecte negatiu, atribuïble sempre a les altres administracions, i s’atorguin en exclusiva els beneficis del Pla Delta. A la vegada, aquests semblarien a priori les úniques conseqüències del Pla, quan en cap moment en totes aquestes exposicions, articles i reportatges, han explicat ni els costos mediambientals, ni les actuacions que es podien haver evitat, ni les hipoteques que ens deixa de cara al futur. Si a més, les fotografies i vídeos promocionals contrasten els aspectes més negatius del Delta d’abans amb els més estètics d’ara, qualsevol que desconegués el territori pensaria que el Pla Delta l’ha millorat. Hi ha molts aspectes que qüestionen aquest relat optimista.

La platja recuperada pel bany amb un alt cost

La recuperació de la platja, després de dècades de ser un punt negre a la costa catalana, és un dels guanys que la població del Prat ha gaudit gràcies a l’entrada en funcionament de la depuradora, però la seva recuperació, amb o sense Pla Delta, ja era obligada per la directiva europea 91/271/CEE de tractament d’aigües residuals urbanes.
Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d'un greu impacte ecològic

A més, el manteniment de la línia de costa per la regressió constant, generada com a conseqüència de l’ampliació del port i la construcció de l’escullera de la ZAL, ha obligat a què el Port hagi de fer una aportació anual de 100.000 m3 de sorra, un peatge de per vida insostenible i que caldrà veure si s’acomplirà indefinidament en un futur. De fet, en els darrers mesos la manca d’aquesta aportació ja ha donat problemes, trencant el tub de la dessaladora i obligant a tancar durant setmanes la zona del Semàfor per refermar la costa amb grans blocs de pedra i evitar l’entrada d’aigua del mar terra endins.

La recuperació de la platja per al bany, amb o sense Pla Delta, era obligada per la Unió Europea

El riu Llobregat desviat il·legalment

El Llobregat és l’únic riu de Catalunya amb una bona part de la llera d’accès urbà cimentada, un procés antinatural que va afectar l’hàbitat de nombroses espècies que van desaparèixer. El motiu d’aquesta actuació va ser un projecte fallit  de canal de rem impulsat pel consistori que es va demostrar inviable i ha deixat una enorme pista cimentada a la llera sense cap utilitat. L’ús públic del riu havia estat tradicional des de feia dècades, i només es va abandonar a partir dels anys 60 en convertir-se en un dels més contaminats d’Europa. Com en el cas de la platja, el que era un dret dels pratencs s’ha convertit en un benefici del Pla. Val a dir que en aquesta recuperació també influeixen factors externs al Pla Delta com les depuradores d’aigües amunt, de fet, el Pla va reduir-ne a només una les tres depuradores que es preveien en l’anterior Pla General Metropolità, dues en van desaparèixer en vendres els terrenys on es contemplaven amb finalitats especulatives.

El Llobregat és l’únic riu de Catalunya amb bona part de la llera cimentada

El desviament del riu 2,5 km al sud, cedint els terrenys per l’ampliació del Port, va ser una de les obres més polèmiques. Símbol de la resistència històrica contra el Pla, la majoria de la societat civil ho havia trobat innegociable i des de feia dècades ho havien convertit en el principal cavall de batalla contra el Pla Delta, incloent a la pròpia IC. El desviament del riu es va exigir al consistori a canvi de la construcció de la depuradora i de permetre’l entrar a les taules de concertació del Pla, fet pel qual van accedir i van canviar radicalment el seu parer fins aquell moment. El Tribunal Suprem va declarar-lo il·legal un cop les obres estaven quasi finalitzades i la solució era irreversible.

En quant a les zones humides un total de 300H van desaparèixer directament pel Pla Delta, algunes dessecades com a la zona de la Podrida i Ca l’AranEls 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d'un greu impacte ecològica, en compensació d’altres van ser recreades artificialment. L’argument d’una suposada millora de la qualitat de les aigües d’aquestes zones humides per l’entrada en funcionament de la depuradora, és refutable en haver-se desestimat l’ús de l’aigua de la mateixa per aquesta finalitat en no ser de prou qualitat. A més, una de les mesures més importants i principal proposta del Pla Delta per aconseguir millorar la qualitat dels aqüífers, la barrera per frenar la seva salinització mitjançant els pous ubicats a la Zona Franca, tampoc està funcionant des de fa anys.

L’aeroport envaeix el Delta

La tercera pista de l’aeroport va constituir l’altra gran desfeta pel territori junt amb el desviament del riu. La seva construcció sobre la pineda litoral i les capçaleres de La Ricarda i el Remolar van suposar la tala d’uns 20.000 pins, el 70% d’una de les millors pinedes del litoral català, catalogada per la Unió Europea com hàbitat prioritari. L’actual pineda de Can Camins és una ombra del que va ser aquella. La promesa de fer-la pública i incloure-la en un futur “parc litoral” sembla encara molt llunyana quan ni tan sols la seva visita vigilada és possible des de fa més d’un any.

D’unes 1.000 hectàrees de terreny agrícola l’any 1994, hem passat a poc més de 100 a l’actualitat

L’ampliació de l’aeroport és l’impacte que ha afectat més greument les zones d’especial protecció de fauna i flora del Delta. Sobta l’argument oficial defensant una suposada recolonització d’espècies vegetals i animals quan en molts casos aquesta ha fracassat per la pressió de les pròpies infraestructures i l’afluència humana (xacrat menut, perdiu de mar). Espècies com la gavina corsa han quedat arraconades i sense protecció, i el principal emblema de la fauna deltaica, el corriol camanegre, ha passat de 105 parelles censades l’any 1989 a tenir-ne cinc a tot el Delta. La construcció de la nova terminal va acabar amb la darrera parella d’aligots de maresma, i la construcció de la parada de taxis adjunta a la zona de Can Sabadell, feta sense cap declaració d’impacte ambiental, va destruir el darrer connector biològic entre les zones del Remolar i Reguerons.

L’ús públic creixent ha convertit el camí de la platja, que ressegueix el contorn de l’aeroport, en una rambla semiurbana que ha assumit la desaparició de la majoria de camins històrics. Aquesta massificació ha agreujat el procés d’enjardinament dels espais naturals del Delta, la majoria regulats per horaris, i a la llarga pot constituir la principal amenaça a l’inestable equilibri entre espais naturals, espècies animals i vegetals, i pressió humana.

El món pagès agonitza

Una de les pèrdues més evidents heretades del Pla Delta ha estat la dràstica desaparició de terrenys agrícoles, que ha posat a la pagesia local en l’estadi previ a la desaparició. L’any 1994 en l’acta d’aprovació al ple del Pla es parlava de 900 Hectàrees de conreu i 90 de sòl rústic protegit, el darrer cens agrari de l’any 2009 rebaixava la xifra de terres conreades fins a 102H. La desaparició de conreus sembla no haver acabat i el projecte de l’ARE del Prat Sud i la construcció de l’autovia port-aeroport amenacen un terç del que queda. A més, el projecte d’Eurovegas va evidenciar que la suposada protecció dels terrenys del Parc Agrari no és suficient davant aquests projectes especulatius. Ni els horts lúdics ni els mercats de pagès poden presentar-se com la sortida als greus problemes en que ha quedat la pagesia local.

És igual d’abrumadora la pèrdua del patrimoni arquitectònic relacionat amb la vida pagesa tradicional i centenària del Delta. Des de 1994 s’han enderrocat 30 masies al Prat, un total de 14 per causes directes del Pla Delta, gairebé el 50% de les que hi havia. Davant d’aquesta xifra basar una suposada recuperació del patrimoni en l’acondicionament de les runes dels Carrabiners i el Semàfor, i la reconstrucció d’una part de la Ricarda, sense projecte d’ús després de cinc anys, és un balanç desolador.

Menys feina, més contaminació

Tampoc la promesa de milers de llocs de treball va ser certa. En aquests 20 anys l’atur al Prat ha crescut de 4.995 a 5.881 persones per una població que s’ha mantingut en xifres molt semblants. De fet, el Pla Delta va suposar encarir encara més el sòl i el preu de l’habitatge a tot el terme municipal i va accelerar el tancament de fàbriques històriques (La Seda, Paperera, Fisipe..) i la venda de camps de conreu, comprades directament per immobiliàries en la planificació de diversos processos especulatius en plena bombolla immobiliària. Projectes que avui han quedat en no-res, com s’evidencia en la desolació dels terrenys del denominat  Prat Nord, però que van ser causa directa de la crisi industrial i agrícola que avui dia patim.

A més, l’augment del trànsit aeri, marítim i rodat fa que el Prat aparegui en cadascun dels informes anuals que elabora l’entitat Ecologistes en acció com un dels pobles més contaminats de Catalunya, principalment pel que suposen les emissions de diòxid de nitrogen que se’n deriven. A això caldria sumar-li els alarmants nivells de partícules en suspensió que han fet que des de Brussel·les hagin amenaçat a les autoritats catalanes de portar-les davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d'un greu impacte ecològic

Per últim, la posada en funcionament del nou pont sobre el Llobregat traslladarà el nombrós trànsit rodat que hi circula a aquesta banda del riu, i és més que previsible que aquest fet augmenti els nivells de contaminació a tot el casc urbà, sense tenir en compte la futura obertura de l’autovia de connexió port-aeroport.

_________________________________

Les amenaces continuen després d’Eurovegas

L’urbanista Katrin Golda-Pongratz va presentar el gener a Barcelona el llibre de fotografies “Paisatges de Pressió”, on repassa possibles emplaçaments d’Eurovegas. Parla de l’economia com a força geològica i mostra com el territori ja no precedeix al mapa, com antigament, sinó a l’inrevés. El delta del Llobregat és un “actiu” en l’economia global.

Cap altra comarca pateix aquesta pressió, amb plans que es superposen als mapes.

Després d’Eurovegas, el Delta va deixar de ser notícia, es van treure els domassos dels balcons i gairebé tothom va deixar les assemblees i protestes. Els nous petits Eurovegas no tenen grans maquetes ni noms mediàtics, però sí la mateixa arrel. Malgrat la pèrdua constant d’espais agrícoles i naturals, hi ha poca consciència social i menys ressò als mitjans.  Els nous projectes no han tingut resposta ciutadana, ni el camp de Golf de l’aeroport, aturat per manca d’inversors; ni l’Outlet de Viladecans; ni l’eix port-aeroport o els accessos viaris i ferroviaris al port. L’Eixample Sud del Prat no trascendeix, tot i afectar l’última gran zona agrícola.

El nou Pla Director Econòmic del delta, que afecta unes 400 hectàrees (la meitat que Eurovegas, i que van demandar els ajuntaments quan va marxar el projecte) tampoc ha rebut atenció. Sumem-li el Pla Especial del Parc Agrari, el Pla Director de la Granvia o el Pla Especial dels Espais Naturals. Cap altra comarca pateix aquesta pressió, amb plans que es superposen als mapes. Aquest desenvolupament caòtic, que nega el territori i el paisatge, no és només Eurovegas, el Pla Delta o el PGM, sembla formar part de l’ADN de la Metròpoli.

Mitjançant Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d’un greu impacte ecològic.

20 anys del “Pla Delta”

Enguany es compleixen 20 anys d’ençà que es va signar el Pla Delta al Prat de Llobregat. Un conjunt d’obres que no només van afectar greument els ecosistemes del delta del Llobregat, sinó que es va convertir en tot un model per la destrucció del territori.

El Delta del Llobregat ocupa una superfície de gairebé 100 km2, dels quals actualment es mantenen poc més que un 5% dels hàbitats i les zones humides originals. La gran majoria de l’hemidelta esquerra (barri de Sants, l’Hospitalet, Cornellà o la Zona Franca) s’ha perdut. El 60% del seu territori ja està urbanitzat, la majoria d’espai lliure està aprofitada per l’agricultura i només un 10% està protegit sota figures específiques.

Però la gran transformació es va dur a terme mercè al “Pla d’Infraestructures del Delta del Llobregat” o “Pla Delta”, un conveni entre el Ministerio de Obras Públicas, la Generalitat, la Mancomunitat de municipis de l’àrea metropolitana i els Ajuntaments de Barcelona i El Prat.

Aquest pla, un gran desgavell ecològic contra el Delta, una zona humida d’importància internacional, incloïa:

– Desviament del riu Llobregat, cap al sud 2,5 km, entrant en part de la Reserva Natural Parcial de la Ricarda – Ca L’Arana i destruint totalment la zona de la Podrida, i les jonqueres de Cal Tet.

– Ampliació del Port, en l’anterior espai, on s’ubicarà la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), que va multiplicar per 3 la seva superfície. Aquesta ampliació va suposar la desaparició del 40% de tota la població de corriol camanegre.

– Ampliació de l’aeroport, construcció de la tercera pista, paral·lela al mar i a uns 1300 metres de la pista principal, una nova terminal, centres logístics, etc. (duplicant la superfície del mateix), amb la desaparició del canyissar del Pas de les Vaques on criava l’última parella d’arpella al Delta, la zona de salicornars, erms i bases de la Volateria i part de la ZEPA de la Ricarda i el Remolar, amb la tala de 14.000 pins d’un hàbitat d’interés prioritari per la UE.

– Carreteres vàries, accessos viaris i ferroviaris (autovia del Baix, Pota Sud, etc.).

– Construcció d’una depuradora i una incineradora (única obra que no es va executar).

La tramitació per separat de les obres, no va permetre avaluar les sinergies sobre la globalitat de l’espai, en contra de les disposicions de les directives europees.

No entrarem en els impactes sobre els espais naturals ni les compensacions, en gran part no aplicades, ja que DEPANA fa anys que denuncia. Però si avaluem el context històric, i les conseqüències que ha tingut aquest pla faraònic, que encara arrosseguem al Delta i per al conjunt dels espais naturals de Catalunya en la relació amb l’actual dinamitació institucional de la conservació del nostre patrimoni.

l “gran centre logístic” de la Catalunya emergent

En plena eufòria urbanitzadora post-olímpica i d’expansió constant de Barcelona, es van posar els ulls en l’última gran zona planera de la metròpoli. La idea era crear una Plataforma Logística Intermodal, en altres paraules, convertir el Delta en un centre d’intercanvi de mercaderies, procés clau en la terciarització i globalització que ha patit l’economia catalana. Amb el ministre Josep Borrell al capdavant, el projecte responia sense dubte a ambicions polítiques particulars i esva aprovar el 1994.

El Pla Delta no va ser signat al Prat de Llobregat per casualitat: era el municipi més afectat i el seu Ajuntament era el gran aliat, suposadament “convençut” pels beneficis econòmics que rebria. També era el Poble més bel·ligerant socialment, amb precedents com la mobilització contra el desviament del riu 20 anys abans, curiosament abans recolzada pel govern local d’ICV. Tot el procés va estar marcat per l’opacitat, els fets consumats i la impunitat, i amanit pels cants de sirena dels milers llocs de feina, que es van demostrar falsos.

15 de setembre del 2004: moment en que es connectava la nova desembocadura del riu Llobregat (Font: Joan Montblanc)

15 de setembre del 2004: moment en que es connectava la nova desembocadura del riu Llobregat (Font: Joan Montblanc)

L’alternativa de DEPANA i la CDD

La Coordinadora en Defensa del Delta del Llobregat i DEPANA vam elaborar un projecte alternatiu amb l’objectiu de no hipotecar, ans al contrari, el futur dels aqüífers i els espais naturals, ja que es va veure com impossible aturar el Pla. No va ser la primera gran mobilització ecologista de Catalunya, però sí que va ser pionera en proposar una alternativa, menys impactant, i molt més realista.

Recordem que el port i la zona franca estan infrautilitzats, i l’aeroport es fa servir al 50% de la seva capacitat, i la terminal vella resta buida, perquè les previsions de creixement estaven equivocades. El desviament del riu es va declarar com a il·legal per Tribunal Suprem. Com sempre, el temps ens dóna la raó, malgrat que cap administració ho hagi reconegut. Les obres no eren “d’imperiós interès nacional de primer ordre”. De fet va ser la primera vegada que es va utilitzar aquesta justificació de cara a destruir un espai de la Xarxa Natura 2000 a Europa.

15 de setembre del 2004: protestes quan es va connectar la nova desembocadura del riu Llobregat (Font: Indymedia)

15 de setembre del 2004: protestes quan es va connectar la nova desembocadura del riu Llobregat (Font: Indymedia)

El delta llargament assetjat

Cal destacar que va ser una lluita desigual, pel gran calat en l’imaginari popular del Pla Delta, sobretot per part de la Gran Barcelona, malgrat que els seus efectes negatius han transcendit en l’espai i en el temps.

El menyspreu pel territori i la seva ciutadania va quedar pales quan Jordi Pujol va dir “a veure si es pensen que 4 carxofes aturaran el creixement de Catalunya”. Dues dècades més tard, aquesta mentalitat no ha canviat i els camps de carxofes es continuen veient pel seu valor com a solar, i no per la seva producció, per no parlar del seu paper ecològic o com a espai obert.

A dia d’avui, el delta del Llobregat, especialment la zona agrícola, continua assetjat per terra mar i aire, amb un degoteig de projectes i plans per continuar urbanitzant-lo (Eixample Sud del Prat, Eix Port-Aeroport, Outlet de Viladecans, Camp de Golf de l’aeroport, polígon d’Amazon, nous accessos ferroviaris i viaris al Port, ampliació de l’autovia de Castelldefels, Pla Especial del Parc Agrari, Pla Director Urbanístic dels Àmbits Econòmics del Delta del Llobregat, etc.).

El cas Eurovegas no és excepcional sinó que és el model. Així ho hem pogut comprovar amb casos com el Barcelona World, o El Bulli Foundation: l’excepcionalitat ha esdevingut la norma, les lleis a mida per projectes estrella, amb el menyscapte de l’interès general sota el privat, i la sempiterna excusa de la crisi o els llocs de feina.

La manca de respecte pel territori, l’opacitat, les portes giratòries i el desmantellament de les polítiques ambientals són la nova “marca Catalunya”.

Eva Yus

Article publicat a la revista de DEPANA, L’Agró Negre, Nº27.

Més projectes amenacen el delta del Llobregat | DEPANA

Per José García i Eva Yus. VistaNeta

Article aparegut a l’últim Agró Negre; per rebre la revista de DEPANA has de ser soci/sòcia.

Eurovegas no havia sinó obert la veda de l’especulació al delta del Llobregat. Sobretot la zona agrícola, de qualificació 24 no urbanitzable, estaria a disposició dels inversors d’aquí i ultramar, mercè a la llei Omnibus, feta a mida per a projectes territorialment inviables. En els darrers mesos s’ha constatat que el delta es continua veient com un solar sense valor per si mateix, només com a reserva de sol. Els seus valors ecològics i agrícoles són menyspreats per uns polítics que s’omplen la boca parlant de sostenibilitat i medi ambient.

Per DEPANA i d’altres entitats, l’allunyament del projecte faraònic Eurovegas va ser sense dubte un alleujament. Però ni molt menys ha significat que l’amenaça de l’especulació hagi desaparegut. Les pitjors expectatives de les entitats ecologistes, que ja es prevèiem en aquesta publicació, eren que Eurovegas no havia sinó obert la veda de l’especulació al delta del Llobregat. Sobretot la zona agrícola, de qualificació 24 no urbanitzable, estaria a disposició dels inversors d’aquí i ultramar, mercè a la llei Omnibus, feta a mida per a projectes territorialment inviables.

En Jose Garcia, vicepresident de DEPANA i veterà del Delta, deia que desprès d’Eurovegas, vindran Euroveguillas; i efectivament, en els darrers mesos s’ha constatat que el delta es continua veient com un solar sense valor per si mateix, només com a reserva de sol. Els seus valors ecològics i agrícoles son menyspreats per uns polítics que s’omplen la boca parlant de sostenibilitat i medi ambient.

Un camp de golf no és un espai natural

L’abril es publicava el concurs per a l’adjudicació de l’antic Reial Camp de Golf del Prat. L’aeroport guanyaria així punts com a hub internacional, ja que cap aeroport europeu té aquestes instal•lacions. Però el que no es va dir és que AENA no pot dur a terme aquest projecte.

El 2002, la nova terminal de l’aeroport es va construir sobre el Pas de les Vaques, un dels aiguamolls més extensos i valuosos de tot el Delta. La tercera pista va suposar la destrucció d’una vasta àrea amb hàbitats d’interès prioritari per a la UE (pinedes sobre dunes).

Les seves capçaleres van sepultar una part de les reserves naturals del Remolar-Filipines i la Ricarda, designades des de l’any 1994 com a ZEPA (màxima figura de protecció a la UE). A causa de l’elevat cost ambiental, va ser necessari el vistiplau de la Comissió Europea, de manera que l’Estat i la Generalitat van adquirir el compromís de portar a terme un conjunt de compensacions (mitjançant la Declaració d’Impacte Ambiental, DIA).

Segons la DIA, AENA havia de restaurar la connexió entre les RRNN (a través pinedes del “Parc Litoral”) i amb els Reguerons (maresmes de Can Sabadell). I recuperar les pinedes litorals de Viladecans, degradades durant dècades pels càmpings. Tot consolidant-se amb un Pla Especial de Protecció dels EENN de l’entorn aeroportuari.

Què n’ha quedat, de tot allò?

A Can Sabadell, AENA ha construït un gran pàrquing de taxis investigat a la Fiscalia). A les pinedes de Viladecans es projecta executar un passeig marítim. A l’anomenat Parc Litoral s’ha construït el club nàutic, bars, el CRAM, etc., i ara s’ha licitat el projecte del camp de golf. Quant al Pla Especial, tan sols en queda el nom.

I el camp de Golf es ven com compatible amb la “naturalització de l’espai”, ja que no s’urbanitza i es permet la recàrrega de l’aqüífer.

Un cop més les entitats se troben en la necessitat de fer de policia de les institucions que no compleixen la legislació que elles mateixes han signat i actuen segons la “llei dels fets consumats”.

Així, DEPANA, juntament amb altres entitats que defensen el territori, s’ha posat en contacte amb parlamentaris europeus d’IU per interposar una pregunta parlamentària a la CE.

Model Bangladesh front a l’economia local

Recentment hem sentit que Viladecans vol urbanitzar per fer un outlet a una zona que va ser adjudicada en unes condiciones que avui no serien legals, com ha reconegut la Generalitat. De nou es repeteix el mantra d’Eurovegas: un projecte anunciat a bombo i platerets sempre amb arguments populistes com és el des dels milers de llocs de treball que es generarien.

Del que es parla poc es de l’impacte sobre el teixit econòmic local, el petit comerç i les implicacions al tercer mon (el model Bangladesh d’explotació i mort); alhora s’ha de llegir als diaris que es farà sobre un “solar”! Una visita a la zona ens obrirà els ulls: es tracta de una zona fèrtil, amb camps i alguns horts que encara es conreen.

D’altres mossegades i un problema subjacent

També pels diaris ha transcendit que l’ajuntament de Gavà vol requalificar una zona agrícola (rústica no urbanitzable), al connector ecològic del Delta amb el Parc Natural del Garraf. Així mateix els alcaldes de la comarca, ofesos perquè la Generalitat “no va fer prou per aconseguir Eurovegas”, han signat un acord per “dinamitzar” la zona, amb més indústria, més urbanització i infraestructures.

O sigui, que no ha canviat res des del catastròfic Pla Delta de 1994. La Generalitat continua posant preu al Delta. I els alcaldes equiparen “dinamització econòmica” amb “requalificar”, però no amb la finalitat de sortir de la crisi, sinó de sufocar les finances municipals. El delta del Llobregat necessita del compromís de la gent, més que mai.

Foto de l’últim connector biológic Delta-Garraf a Gavà, cortesia de Jaume Grau.

Mitjançant Depana – Notícies i la nostra revista – Notícies i convocatòries – Més projectes amenacen el delta del Llobregat.

Veure també: Agro Negre, Nº 24, la revista de DEPANA

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.257 other followers

Twitter

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Busca per temes

%d bloggers like this: