/
archivos

pineda de Gavà

This tag is associated with 9 posts

S.O.S. Delta del Llobregat i Depana actuen de nou a la pineda de La Pava de Gavà | DEPANA

Un grup de voluntàries i voluntaris de DEPANA i SOS Delta del Llobregat van dur a terme el diumenge 3 de desembre una acció de neteja i retirada de vegetació oportunista i invasora a una zona humida de la pineda de Gavà. L’objectiu era el d’afavorir la recuperació de la cesquera, una espècie de gramínia autòctona amb forma de plomall. La cesquera es considera a casa nostra una raresa botànica en perill d’extinció. (Cliqueu sobre les imatges per a ampliar-les)

Un patrimoni natural que cal conèixer i protegir

Abans de començar amb la tasca prevista es va fer una introducció a les característiques del Delta del Llobregat i les amenaces a que està sotmès. Pel seu valor ecològic el Consell de les Comunitats Europees ha declarat 900 hectàrees d’aquest espai com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) protegides com a Xarxa Natura 2000. Dins d’aquestes, unes 500 hectàrees corresponen a Reserva Natural Parcial.

Les zones protegides, en vermell al mapa, ocupen només una petita part del delta

Mitjançant un mapa del delta van poder veure com les zones protegides no constitueixen un espai continu. Per a la seva supervivència i manteniment de la biodiversitat resulten imprescindibles els sectors que, malgrat no estar protegits  per la legislació actual, conserven el seu valor com a espais naturals. Aquests terrenys juguen el paper de corredors biològics i encara acullen una bona part de la flora i fauna característiques dels ecosistemes del delta.

Al Delta encara persisteixen en alguns d’aquests terrenys pinedes sobre dunes amb un patrimoni de flora i fauna que dóna lloc a un hàbitat escàs i vulnerable. Són algunes de les pinedes de pi pinyer sobre dunes més ben conservades de tot el litoral català. Pel seu valor aquest hàbitat ha estat declarat de conservació prioritària per la Unió Europea.

Sobre les antigues dunes les pinedes de pi pinyoner s’alternen amb les jonqueres

 

Zona d’actuació

L’espai triat està inclòs al conjunt d’ambients humits localitzats al nord de l’autovia de Castelldefels, la C-31. Aquests terrenys constitueixen el complex conegut com “jonqueres de la rerapineda de Gavà“. Es caracteritzen per la presència de jonquera amb cesquera. A l’inventari de zones humides de Catalunya s’han inclòs quatre zones humides amb aquestes característiques, amb els codis 0800113, 08001114, 08001115 i 08001116.

Les jonqueres acaben sent substituïdes per les pinedes en el procés de successió natural de les comunitats vegetals

La coberta de pins impedeix de manera natural la supervivència de la jonquera

 

Es tracta d’uns ecosistemes molt dinàmics i alhora molt vulnerables. Es troben envoltats de pinedes, conreus i espais urbanitzats. La pressió humana i la mateixa successió natural de les comunitats vegetals provoquen l’evolució constant amb la desaparició i reaparició d’aquest tipus de jonqueres. Amb el predomini, malauradament,  dels processos de destrucció.

Ombrejada de vermell la superfície on es va actuar

 

En aquesta ocasió la intervenció es va centrar en una zona humida d’alt valor ambiental, la identificada amb el codi “08001114 Jonqueres de la rerapineda de Gavà II”.

Concretament aquesta zona no està sotmesa a cap figura de protecció específica però, es troba relativament en bon estat de conservació. Només la corresponent al codi 08001113 està inclosa dins l’espai de la xarxa Natura 2000 ES0000146 “Delta del Llobregat”.

La cesquera

La cesquera (Saccharum ravennae = Erianthus ravenna), anomenada “carricera” en castellà, és una planta herbàcia vivaç de la família de les poàcies (gramínies). Pertany al mateix gènere que la canya de sucre (Saccharum officinarum). Té una tija que sol superar el 2 m d’alçada amb una panícula plomosa de fins a uns 60 cm. Les fulles formen llargues cintes de més d’un metre amb el marge serrat i un nervi mitjà ben marcat i blanquinós.

Aspecte d’una mata de cesquera

 

Actualment en aquest lloc únicament s’observen mates disperses de cesquera

 

La cesquera és nativa del sud d’Europa i d’Àsia occidental. El seu hàbitat es troba en els sols sorrencs més o menys humits del litoral i els arenys dels rius.

Detall de les panícules plomoses característiques de la cesquera

Curiosament, si bé a les zones humides de Catalunya és una espècie amenaçada que cal protegir, introduïda a Amèrica del Nord es comporta com una espècie invasora nociva, especialment a Califòrnia.

El canyís (Phragmites australis = P. communis) requereix més humitat que la cesquera i el seu port és diferent

 

A les nostres contrades la cesquera es veu afectada per la competència per la cortadèria (Cortaderia selloana) originària d’Amèrica del Sud, amb la que comparteix trets comuns.

Cortadèria a l’Avinguda Diagonal de Barcelona

 

 

 

 

 

 

 

La feina feta

La tasca que es va dur a terme durant l’activitat va centrar-se en l’eliminació de la vegetació que apareix a les zones sorrenques humides quan es degrada la comunitat original. Aquesta  vegetació, constituïda per plantes ruderals i oportunistes, dificulta el restabliment espontani i la supervivència de la cesquera.

 

La competència per l’espai amb espècies més agressives perjudica la cesquera

 

Els esbarzers resulten  especialment perjudicials quan envolten les mates de cesquera. L’objectiu de la intervenció és facilitar l’expansió natural d’aquesta planta en l’hàbitat que li es propi. La manera d’aconseguir-ho és eliminant una part de la flora competidora, incloent-hi algunes espècies al•lòctones invasores.

Gràcies a l’esforç de les persones que van respondre a la crida de SOS Delta del Llobregat i Depana es va aconseguir netejar de vegetació competidora diversos exemplars de cesquera en un radi de varis metres.

Saca plena de restes vegetals

 

 

Cesqueres  amb els voltants esclarissats

Com a resultat de la feina feta es van acumular uns 5 m3 de brossa que es van disposar a la vora del camí a punt per a ser retirats posteriorment pels serveis municipal de l’Ajuntament de Gavà.

En finalitzar la feina es va aprofitar per a continuar una estona observant la natura en l’entorn proper on abunden les aus pròpies dels ambients deltaics.

Participar en aquest tipus d’activitats és una forma agradable i saludable de conèixer millor  la natura de casa nostra, compartir l’experiència amb altres persones i posar el nostre granet de sorra en favor del medi ambient. A l’agenda de Depana trobareu les properes convocatòries programades.

El munt de brossa resultat de l’actuació

Crònica cortesia del grup d’activitats de DEPANA.

Enllaços recomanats

Agraïm l’assesorament a Josep Lascurain.

Anuncis

Jornada de restauració d’hàbitats, a la pineda de Gavà, 12ª edició

Us animem a què torneu a participar en una jornada de millora dels ecosistemes del delta del Llobregat!

Com sabeu portem ja set anys fent campanyes de neteja de flora invasora a la pineda de la Pava (Gavà), una pineda que és idèntica en valors naturals i adjacent a la pineda de la Maiola (protegida com a ZEPA i Xarxa natura 2000) però es va deixar sense protecció per interessos urbanístics.

Aquesta vegada us proposem una activitat una mica diferent, ens centrarem en una zona humida d’alt valor ambiental, la ZH “08001114 Jonqueres de la rerapineda de Gavà II” (Inventari de ZH de Catalunya), amb una raresa botànica en perill d’extinció a casa nostra, la cesquera (Saccharum ravennae), una espècie de gramínia autòctona amb forma de plomall .

L’activitat consisteix a millorar l’hàbitat d’aquesta planta, mitjançant l’eliminació manual de plantes invasores i/o oportunistes. No requereix coneixements previs i és una activitat per totes les edats.

Aquí teniu els detalls de l’activitat de voluntariat:

  • Quan? Diumenge, 3 de desembre, de 9:30 a 14h (aprox.)
  • On? Parada origen del bus L-94 a Ronda Universitat (veure línia), cantonada amb Pl.Catalunya i Rambla Catalunya a les les 9:15h*. Opcional: directament a la parada del L94 a tocar de l’Av. del Mar (pregunteu al xòfer, es diu Autovia de Castelldefels – Ciutat del Repòs, mapa), a les 10h.
  • Activitat: Eliminació manual de plantes exòtiques
  • Organitzen: S.O.S. Delta del Llobregat i el Grup d’Acció Forestal de DEPANA.

Activitat gratuïta. Si disposeu de guants (tipus jardineria) estaria bé si els emporteu, els que tenim estan una mica vells. Es prega confirmació d’assistència: info@depana.org / info@sosdeltallobregat.org (932104679 / 639150757) abans de divendres al migdia.

*IMPORTANT, si no, perdrem el bus de les 9:25h!

Més info

Retallades a les invasores del Delta del Llobregat, 9a edició

Tisorades a les invasores del Delta del Llobregat, 8a edició

Tisorades a les invasores del Delta del Llobregat, 7a edició

Tisorades a les invasores del Delta del Llobregat, 6a edició

Tisorades a les invasores del Delta del Llobregat, 5a edició

Indignats amb les invasores del Delta del Llobregat, 4a edició

Crònica de l’activitat: retallades a les invasores al Delta del Llobregat

Crònica de la 2a extracció d’exòtiques a la Pineda de Gavà

Crónica de la eliminación de exóticas en la pineda de Gavà

Sortida: La cesquera, una joia botànica gavanenca

Foto cortesia d’arxiu de S.O.S. Delta del Llobregat.

Fotodenúncia: continua la tala d’una zona protegida a la pineda de La Pava (Gavà)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

El passat dilluns 25 de setembre, un company de DEPANA va trobar maquinària talant arbres a la mateixa pollancreda que els agents rurals van denunciar a mitjans d’agost i que va ser paralitzada per manca de permisos [1].

Recordar que aquesta pollancreda forma part de l’Inventari de Zones Humides de Catalunya elaborat per la mateixa Generalitat [2]. I és la pollancreda on al 2016-17 han nidificat el picot garser gros i el picot garser petit, constituint l’única localitat de cria a tot el Delta del Llobregat per aquestes espècies de picots [1].

Ho hem tornat a denunciar als agents rurals, que ens asseguren que no tenen constància que el propietari hagi obtingut els permisos necessaris per reprendre la tala. Aquests permisos han d’estar avalats per un informe d’avaluació ambiental preceptiu. En canvi, des de l’ajuntament de Gavà se’ns informa que hi ha hagut una confusió en la tramitació d’aquest permís. Tot un despropòsit.

En ple segle XXI és lamentable que la vigilància dels espais naturals recaigui en les visites ocasionals que els ciutadans i ciutadanes fan en el seu temps lliure. A banda d’una vigilància que garanteixi la conservació i respecte dels espais naturals, cal una delimitació i senyalització clares que informin de la presència d’aquestes zones humides tan biodiverses i vulnerables i exerceixin un paper dissuasiu complementari a la vigilància. I, per descomptat, campanyes sostingudes en el temps de conscienciació ambiental pels ciutadans i altres actors socioeconòmics.

A aquesta imatge es pot veure la zona afectada (blau) i la delimitació de la zona humida 08001115 (vermell).

Fotos cortesia de en José García (DEPANA).

[1] Tala il·legal del bosquet del delta del Llobregat on enguany han nidificat el picotet i el picot garser gros

[2] Inventari de Zones Humides de Catalunya

Voluntaris descobreixen una nova au reproductora al Delta del Llobregat: el picot garser gros

Nota de Premsa. Barcelona, 4 d’agost de 2017.

  • Un any després de confirmar la nidificació del picot garser petit, es troba evidència de cria del picot garser gros a la mateixa pineda sense protecció.
  • Aquesta descoberta posa de manifest la manca de seguiment i per tant, de gestió per part de les administracions d’aquest ecosistema de protecció prioritària per a la UE.

Actualment, el picot garser gros (Dendrocopos major), el picot més gran a casa nostra, i una au estrictament forestal, té una distribució a Catalunya relativament amplia i en expansió a Catalunya [1]. No es considera una espècie en perill. Al Delta del Llobregat, fins a la dècada dels 90, es considerava una espècie molt rara, amb comptades observacions (probablement relacionades amb moviments erràtics deguts a hiverns freds).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Però des de 2011 s’ha registrat regularment la seva presència a la pineda de la Pava (només a la tardor-hivern). El 2017, un grup de voluntaris que prospecta aquestes pinedes gavanenques (ornitòlegs de S.O.S. Delta del Llobregat i col·laboradors) va començar a detectar la seva presència també durant la primavera. Finalment, el 23 de maig es va localitzar un adult portant becada a una petita pollancreda i fent viatges constantment a la pineda adjacent per capturar l’aliment. També es va poder localitzar el niu i fotografiar al pollet trient el cap del forat d’un dels pollancres [2]. Una setmana després ells polls ja havien abandonat el niu.

Ciència ciutadana en pràctica: seguiment de la colonització i reproducció

Aquesta observació es considera el primer registre de nidificació (coneguda) d’aquesta espècie al Delta. Tanmateix, tenint en compte el caràcter molt discret d’aquesta espècie durant la reproducció i la manca de prospecció regular a tota la superfície d’aquesta pineda, no podem descartar que hagués començat a nidificar alguns anys enrere.

Aquesta bona notícia no ve sola; durant la feina de seguiment d’aquesta pineda es va poder constatar també la nidificació d’una parella de picot garser petit (Dendrocopos minor) a la mateixa pollancreda del picot garser gros, que confirma la cria de l’espècie detectada per primer cop el 2016 [3]; es va localitzar el niu (a uns 100 m del niu de picot garser gros) i es van veure els adults fent viatges constantment amb becada al niu; també es va poder fotografiar un adult alimentant a un jove fora del niu. Cal remarcar que la localització d’aquest niu es troba a una pollancreda diferent de la que va nidificar el 2016 (on s’ha constatat que no hi havia cap parella enguany) [4].

Un espai molt biodivers i paisatgísticament molt interessant, però sense protecció

Convé recordar que el sector de Gavà que acull aquestes pollancredes i alberedes no compta amb cap figura de protecció, encara que els estudis de DEPANA, impulsats per l’Ajuntament i realitzats al període 2012-14, han provat que la diversitat de la seva avifauna és totalment equiparable al de l’adjacent pineda de les Maioles, que està catalogada com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) de la Xarxa Natura 2000. [5]. Això posa de manifest l’arbitrarietat per part de les administracions a l’hora de delimitar els espais que s’han de protegir al Delta del Llobregat.

L’ampliació i gestió dels espais naturals al delta del Llobregat: una assignatura suspesa

El desenvolupament territorial del Delta del Llobregat ha mostrat que la declaració d’espais protegits ha vingut marcada pels interessos urbanístics i no pas pels seus valors naturals. Entitats com DEPANA conservacionistes han demanat reiteradament l’ampliació dels espais naturals, en concret, la incorporació d’aquesta pineda a la XN2000, en compliment de les directives europees [6].

Aquest descobriment mostra com les persones a nivell individual o grups d’aficionats, de manera altruista, poden fer “ciència ciutadana”, aportant dades d’interès sobre la nostra biodiversitat, posant en valor espais emblemàtics i fins i tot afavorint la seva protecció.

Els autors, però, volen destacar que aquesta feina hauria de portar-se a terme per les administracions, que són garants de la conservació d’espais i espècies. La ciència ciutadana, com qualsevol voluntariat, és una eina per implicar a la població, però en cap cas és una excusa per no proveir dels mitjans necessaris per fer aquests estudis. És més, no es pot deixar a l’atzar (en aquest cas la coincidència d’un grup de naturalistes amateurs i professionals i molt vinculats al territori, en aquest espai natural) el seguiment de la biodiversitat, sinó que hauria d’existir una coordinació per part dels organismes competents.

En aquest sentit, destaquen, “al Delta del Llobregat només disposa d’un tècnic en fauna per les 950 Ha protegides”. Les zones circumdants, amb demostrats valors naturals, s’haurien de considerar -com a mínim, com a àrea d’influència, com tenen altres espais protegits.

Més info

info@sosdeltallobregat.org

[1] ESTRADA, J., PEDROCCHI, V., BROTONS, L. & HERRANDO, S. (eds.). (2004). Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/Lynx edicions. Barcelona.

[2] Dades de José Antonio García Moreno i Xavier Santaeufemia.

[3] El picot garser petit, nova espècie per al Delta del Llobregat

[4] Dades de Raúl Bastida

[5] Estudi dels ocells hivernants de la plana de Gavà

[6] El Parlament vota contra l’ampliació de les zones protegides del Delta del Llobregat

La foto del niu de picot garser gros amb poll és cortesia de Xavier Santaeufemia. La del picot garser petit cebant és cortesia de Carlos Santaeufemia.

Suma’t a les peticions al Parlament Europeu sobre l’estat del delta del Llobregat!

Actualment hi ha plantejades dues preguntes sobre el Delta al Parlament Europeu. Una sobre la queixa oberta pels incompliments del Govern en la conservació d’hàbitats i espècies, i l’altre sobre una tala a la pineda de Gavà. Suma’t per que el PE els hi doni resposta aviat!

Igual que amb molts altres espais naturals del nostre país, si encara es pot parlar del delta del Llobregat, és gràcies a la cobertura de les directives de la Unió Europea. Les Directives d’Aus i d’Habitats van donar pas a la creació de la Xarxa Natura 2000, la xarxa d’espais protegits més gran del món.

Per desgràcia al delta del Llobregat l’experiència de DEPANA és que aquestes directives s’ha aplicat sota “mínims”, i només de manera expeditiva, és a dir, solament la pressió exercida des d’instàncies europees sobre les administracions arran de les denúncies ha sigut eficaç a l’hora de detenir les agressions. Per això DEPANA considera fonamental mantenir aquesta pressió, i ha recorregut al Parlament Europeu, on els ciutadans poden presentar preguntes.

La petició es refereix a una queixa presentada per DEPANA sobre l’incompliment de les directives per part de l’Administració, i encara està oberta. La segona petició, del Col·lectiu La Mata de Jonc, és per una tala a la pineda de Gavà, un hàbitat protegit.

Per aconseguir que des del Parlament Europeu i la Comissió europea es pressioni a la Generalitat com a responsable últim, demanem la teva ajuda, signa les adhesions i fes córrer la veu!

Només cal registrar-se aquí i seguir aquestes instruccions, és molt fàcil!

sharelogo_facebook

Més info

Us deixem un enllaç i resum de les dues peticions:

1) Petició n.º 0623/2016, sobre la situació de la queixa EU-Pilot 5866/13/ENVI relativa al delta del Llobregat, presentada davant la Comissió Europea

https://goo.gl/Vntckq (només funciona si us heu registrat)

La peticionària sosté que l’Estat espanyol ha incomplit la Directiva 2009/147/CE relativa a la conservació de les aus silvestres en diversos articles, per no prendre mesures suficients per mantenir i adaptar les poblacions que viuen en el Delta i que estan contemplades en l’Annex I de la Directiva, així per no declarar suficients zones de reproducció i descans per a aquestes espècies. Així mateix, sosté que el Govern de la Generalitat de Catalunya ha incomplit també la Directiva Aus en prevaler criteris urbanístics sobre els científics a l’hora de delimitar les zones a protegir. Igualment, considera que les autoritats espanyoles han incomplit la Directiva 92/43/CEE relativa a la conservació d’hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, per no establir-se el Pla Especial per a l’ordenació dels recursos naturals de la zona, malgrat el compromís adquirit davant la Comissió en el marc de la Declaració d’Impacte Ambiental per a l’ampliació de l’aeroport del Prat (Barcelona), de la qual ja han transcorregut més de 14 anys.

Al novembre del 2012, la Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) va presentar un escrit de Queixa mitjançant el qual es posava en coneixement de la Comissió de les Comunitats Europees la precària situació en la qual es troben algunes de les espècies d’aus de l’Annex I de la Directiva Aus en el Delta del Llobregat, a Catalunya (Espanya).

Davant la lentitud i falta d’informació sobre la Queixa presentada en 2012 (EU-Pilot amb referència 5866/13/ENVI), la peticionària pregunta si la Comissió ha estudiat el compliment dels compromisos adquirits en la DIA de l’ampliació de l’aeroport del Prat i el desviament del riu Llobregat; si la Comissió considera que en aquest espai natural s’han complert els articles 2, 3 i 4 de la Directiva Aus, així com els apartats 2º i 4º de l’article 6 de la Directiva Hàbitats, i finalment es pregunta si la Comissió estudia obrir procediment d’infracció a Espanya.

Enllaç a la petició sencera i a l’anex

2) Petició n.º 0622/2016, sobre la destrucció d’arbres a gran escala en un hàbitat protegit de Gavá (Barcelona) amb la intenció de crear aparcaments i una presumpta violació de la Directiva sobre hàbitats

http://goo.gl/UlpYZX

El peticionari sol·licita una recerca per determinar si la tala de pins a la zona de Gavá, a Barcelona, ordenada pel municipi per cobrir les necessitats d’aparcament, compleix els requisits de la Directiva sobre hàbitats. També indica que a la mateixa zona hi ha vegetació protegida per la Directiva sobre hàbitats.

Xerrada: “Els ecosistemes dunars del Delta del Llobregat”

En aquesta xerrada, a càrrec d’en Josep Lascurain, un expert en la matèria, se’ns parlarà de la rica flora de les dunes. De la vegetació pròpia dels complexos dunars del litoral i dels espais ocupats ara per pinedes de l’interior de Gavà, al delta del Llobregat.

Lascurain_Gavà_1990Al delta del Llobregat els complexes dunars han tingut una gran presència, fins i tot es té constància de dunes mòbils fins al 1950. Des de llavors ha sofert una degradació important, degut a la massificació i a les infraestructures turístiques. La xerrada es centrarà en dues zones del complex dunar.

A la zona litoral de Gavà la literatura dels anys 80 mostra una bona diversitat de paisatges dunars, una estreta franja de dunes juvenils, però una bona diversitat de formes de trasduna (dunes grises). Des de 1991, amb l’inici de les obres del passeig marítim s’ha produït una important transformació, amb pèrdua d’espais oberts, ruderalització i empobriment del paisatge. En Josep ens parlarà d’aquest procés antròpic i de quin paper tenen les espècies invasores.

Més a l’interior, trobem una bona representació de les dunes fixades per pinedes del delta del Llobregat, un espai d’especial interès paisatgístic i biodiversitat. Entre d’altres destaquen les zones humides a les depressions interdunars, i un mosaic de jonqueres amb cesquera (Saccharum ravennae) que representen la darrera localitat amb entitat d’aquesta comunitat botànica a tota Catalunya.

Josep Lascurain és un ecòleg molt coneixedor del delta del Llobregat, que ja ens va acompanyar a una sortida divulgativa per la pineda rereduna de Gavà o sigui que realment recomanem aquesta xerrada.

Entrada gratuïta.

Més info

info@depana.org

La pineda: El jardí del Delta

DEPANA denúncia la destrucció d’una zona natural a Gavà

Foto cortesia de Josep Lascurain (principi dels anys 90)

DEPANA denúncia la destrucció d’una zona natural a Gavà

La zona en questió es troba dintre d’una parcela privada, i forma part d’un paisatge enperill d’extinció al delta del Llobregat i a Catalunya. L’ajuntament també ha denunciat els fets, que posen de manifest la manca de protecció real i gestió d’aquestes microzones humides del delta del Llobregat.

El passat dissabte 9 de noviembre, durant una visita guiada a la pineda de la Pava (Gavà) organitzada per DEPANA [1], ens vam trobar que en una parcel·la d’aquest espai natural s’havia fet una rompuda, tranformant-la i deteriorant-la substancialment.

Aquesta parcel·la, situada entra la riera de Canyars, l’Avinguda del Mar [2], està formada per una zona humida que està inclosa a l’Inventari de Zones Humides de Catalunya [3]

En aquesta parcel·la trobàvem un mosaic de jonqueres amb cesquera (Saccharum ravennae) que, juntament amb d’altres parcel·les de la pineda de Gavà, representen la darrera localitat amb entitat d’aquesta comunitat botànica a tota Catalunya [4]. Tot plegat, la profunda transformació paisagística que ha patit el litoral català a les darreres dècades ha provocat que aquesta comunitat botànica tingui un grau d’amenaça molt alt [5].

De manera que, la parcel·la en qüestió s’ha convertit en un 80-90% en un camp llaurat que ha perdut tot el seu interès ecològic (veure fotos [4]).

L’Ajuntament de Gavà ha obert un expedient al propietari de la parcel·la en qüestió i l’obligarà a restaurar la parcel·la al seu estat inicial. Paral·lelament, DEPANA ha denunciat els fets als Agents Rurals [6].

Aquest incident és una prova més que els espais naturals protegits, malgrat el seu enorme interès biològic, no només son insuficients per garantir la viabilitat ecològica del Delta del Llobregat [7], sino que no acullen totes les singularitats botàniques, faunístiques i paisagístiques que caracteritzen aquesta plana deltaica.

Més info

[1] Sortida “La cesquera, una joia botànica gavanenca”

[2] Ubicació parcel·la cesquera destruida nov. 2013

[3] Jonqueres de rerapineda de Gavà II

[4] Informe cesquera Josep Lascurain

[5] Herbassar cesquera interdunar

[6] Denúnica de DEPANA

[7] Proposta d’ampliació de les zones protegides

Foto de la zona afectada (Josep Lascurain)

Mitjançant Depana – Notícies i la nostra revista – Notícies i convocatòries – DEPANA denúncia la destrucció d’una zona natural a Gavà.

Sortida: La cesquera, una joia botànica gavanenca

slide-3-728El Delta del Llobregat és “únic” entre les zones humides catalanes per comptar amb un sistema dunar molt important, que no trobem a d’altres espais com el delta de l’Ebre o Aiguamolls de l’Empordà. Aquest ecosistema, compost per dunes anteriorment mòbils i ara fixades per la pineda, li dona un especial interès paisagístic i de biodiversitat.

Dintre d’aquest hàbitat es troben les anomenades “depresions interdunars”, que a la pineda de Gavà, i donada la proximitat de l’aqüífer, destaquen per generar tot un mosaic de microzones humides, basses i prats inundables. I en aquests trobem joncs sobre els que s’alça la cesquera (Saccharum ravenae). És una gramínia autòctona de grans dimensions i forma de plomall (veure imatge).

Forma part d’un paisatge dunar que durant segles ha sobreviscut al Delta del Llobregat,  i que a dia d’avui està a punt de desaparèixer, tant al delta com a la resta de Catalunya. Això es degut a la pèrdua d’aquest hàbitats (molt amenaçats, de fet part de la pineda de Gavà no està protegida) i la pressió de un altre plomall que és exòtic invasor, el plomall de la Pampa (Cortaderia selloana) que encara es fa servir a jardineria al delta (i es conrea als vivers de la plana).

  • Quan? Dissabte, 9 de novembre, de 9-14h (aprox.)
  • On? Benzinera de la Pava (Gavà), en el Km 182-183 de la C-31 (auntovia de Castelldefels). Es por arribar amb el bus L94 (veure línia) i també hi ha aparcament per cotxes (veure planol).
  • Activitat: Visitarem un sector de la pineda de la Pava (Gavà) on descobrirem, de la mà de l’expert en Josep Lascurain, la cesquera i el seu paisatge associat.
  • Organitza: S.O.S. Delta del Llobregat i DEPANA.

Socis de DEPANA 1 Eur, no-socies, 2 Eur. Es prega inscripció: info@depana.org, sos.deltallobregat@gmail.com, o Raúl Bastida 639150757) abans de divendres al migdia. IMPORTANT: indicar el nombre de persones.

Més info

Slidecast: Ens quedem sense cesqueres!

Crónica de la eliminación de exóticas en la pineda de Gavà

Crònica de la 2a sortida dedicada a les orquídies de la pineda de Gavà

Crònica de la 2a sortida dedicada a les orquídies de la pineda de Gavà

El 4 de maig vam celebrar la segona sortida dedicada a les orquídies de la pineda de Gavà. Una vintena de persones van fer d’autèntics “sabuesos”’ per trobar-les, a més de gaudir d’un paisatge molt especial i poc conegut al Delta.

Ophrys tenthredinifera, abellera vermella, que vam poder observar a la pineda, Eio Ramon

Per Raúl Bastida i Eva Yus.

Les orquídies son una molt bona excusa per una passejada per un dels racons més singulars del Delta de Llobregat, la pineda de la Pava. Aquesta es l’única zona humida de Catalunya amb més varietat d’orquídies ja que de les 22 espècies de tota la plana deltaica 12 crèixen únicament a les seves pinedes (hábitat absent al Delta de l’Ebre i Aiguamolls de l’Empordà).

En concret, aquesta franja de pin pinyer que abans recorria tot el litoral deltaic, i ara resta sobre dunes fòssils, té un encant i riquesa úniques amb aquesta zona de Gavà, per comptar amb un mosaic d’hàbitats. La pineda més  profusa dona pas a clarianes, on lluita el sotabosc per una mica de llum: hi trobem un ric estrat arbustiu amb llentiscles, estepes, esparregueres, etc. Aquestes pinedes també acullen clapes naturals d’alberedes i algunes pollancredes, vestigis d’antigues explotacions. També trobem zones de conreu i zones deprimides inundables, on es formen minúscules llacunes colonitzades per canyissos i prats de jonqueres. Aquest mosaic genera ecotons, fronteres entre tots aquests hàbitats, que li donen un extra de biodiversitat i interés ecològic, ja que en ells hi conviuen espècies pròpies dels hábitats colindants.

040513_Sonia_Chavez_Serapias_parviflora_CIMG0627

Serapias parviflora, o gall parviflor

Esclat primaveral al Delta del Llobregat

Entre les orquídies que els visitants, com autèntics sabuesos, vam poder albirar la Ophrys tenthredinifera, abellera vermella, que amb el seu nom ja ens indica quin és el seu insecte preferit (família Tenthredo); i la Serapias parviflora, o gall parviflor, que es deixava veure, altiva, als prats. A Catalunya nomès es coneixen tres localitats per aquesta espècie, sent el Delta del Llobregat el seu bastió principal. Com s’aprecia a la foto, la estratègia d’aquesta planta per atreure els polinitzadors no és tant  semblar una abella com la primera, sinó que la seva flor el receptacle on normalment s’amaga una femella.

trifolium tomentosum 1

Trifolium tomentosum, una raresa (Albert Molero)

També vam aprendre que moltes espècies tenen propietats, les anomenades herbes remeieres, i van identificar algunes plantes exòtiques invassores, un problema greu a la zona degut a la proximitat a urbanitzacions amb jardins, i que com sabeu tractem a S.O.S. Delta del Llobregat des de fa dos anys.

Les aus forestals no podien faltar a la cita

Les aus forestals en general són bastant esquerpes i el matí no va propiciar grans observacions. Tanmateix vam gaudir del cant del  picot verd (Picus viridis) i de l’oriol (Oriolus oriolus), unes de les espècies més llampants que habiten a casa nostra.

Niu_teixidor

Niu de teixidor (Remiz pendulinus) a un àlber (Eio Ramon)

A una de les alberedes vam escoltar el reclam fi i sibilant del teixidor (Remiz pendulinus), un tsiuuuu quasi llastimòs. Aquest bonic ocell, engalanat amb el seu antifaç negre i el plomatge rovellós, és l’única espècie europea que construeix el niu teixint restes vegetals amb el bec, un “artesà” excepcional.

blog_Regign1

El petit bruel (Regulus ignicapillus) no pesa ni 10 g

Però l’observació més destacada va ser la d’un bruel (Regulus ignicapillus). Aquest ocell, el segon més petit del continent amb 9-10 cm, és un hivernant comú al Delta del Llobregat però, malgrat algunes cites estivals a les pinedes deltaiques, no s’ha pogut constatar la seva nidificació. La darrera cita d’un posible reproductor correspon al maig del 2012, quan es va detectar un exemplar cantant insistentment a una pineda de Gavà.

040513_Pinus_pineaIMG_4137

Foto de grup (Albert Molero)

Finalment, al peu d’un pi imponent i majestuós, probablement centenari, vam immortalitzar la jornada. Com es pot apreciar, el seu substrat, ondulat, es una antiga duna. Tot i que durant molt temps es pensava que aquestes pinedes van ser plantades a finals del SXIX per evitar l’avenç de les dunes sobre la zona agrícola, el botànic pratenc Andrés Valverde va trobar documents històrisc sobre l’explotació forestal d’aquest boscos que constaten la seva existència des del SXVI.

Com sempre, un punt reivindicatiu… Aquest hàbitat (pineda sobre duna) està catalogat per la Unió Europea com d’interès prioritari per a la conservació (Directiva Hàbitats 92/43/CEE). Curiosament la pineda de la Pava (entre el canal olímpic i l’Av. del Mar) no té cap figura de protecció, al contrari que d’altres pinedes deltaiques incloses a la Xarxa Natura 2000 i ZEPA com Les Maioles (entre l’Av. del Mar i l’estany de la Murtra).

pinedes_Gava

Pinedes del municipi de Gavà

Si un dia decideixes anar a buscar orquídies, rastreja les clarianes del bosc i els prats durant la primavera. Això sí, vigila perquè és més probable que les trepitgis abans de veure-les!

Recorda, trobaràs totes les activitats a la nostra agenda, la propera, dedicada als eriçons de la zona agrícola!

Agraïm a Sònia Chaves, Albert Molero, Ricard Gutiérrez i Eio Ramon, les fotografies i als participants el seu interés.

Per saber-ne més

Taula d’espècies florístiques observades

Evolución histórica, origen y significación de la pineda litoral del delta del Llobregat.
I (siglos XVI-XIX)

Flora catalana

Crònica de la sortida dedicada a les orquídies de la pineda de Gavà

en ells hi conviuen espècies pròpies dels hábitats colindants

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.217 other followers

Twitter

Busca per temes

Anuncis
%d bloggers like this: