/
archivos

PDUE

This tag is associated with 6 posts

Felicitacions de S.O.S. Delta del Llobregat 2017

felic%cc%a72017

Estimats/des amics/gues del Delta de Llobregat,

Com sempre arriba el solstici d’hivern i aprofitem per mirar de fer balanç!

Al delta del Llobregat, com deia aquell documental, plou i fa sol. El 2016 hem tingut una mica de tot… hem endegat una important campanya contra la caça indiscriminada, que ha assolit més de 100.000 signatures però que encara no s’ha acabat… per desgràcia cal seguir treballant perquè les últimes notícies és que no ha canviat res (veure L’Administració sent però no escolta). També destaquem com a punt positiu que, després de gairebé  8 anys, la labor de la nostra plataforma ha estat reconeguda amb un premi de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat.

Però la veritat és que ha sigut un any molt difícil amb moltes lluites en marxa, d’aquelles invisibles, que no són tuitejables i rarament als mitjans, com la defensa del territori. En concret, la nostra entitat membre, DEPANA, té en marxa dos contenciosos-administratius contra dos plans urbanístics,  al “Pla Especial del Parc Agrari”,  i el “Pla Director Urbanístic econòmic del Delta del Llobregat”, amb els que esperen aturar uns plans que no tenen en compte els valors naturals del delta. També s’ha treballat molt per conservar Can Trabal amb una campanya d’al·legacions i al carrer, coordinada per la plataforma ciutadana de l’Hospitalet “No més blocs!”.

A més a més ha sigut un any molt trist per molts de nosaltres que hem vist (els que han tingut estómac per anar-hi…) la cimentació definitiva de l’antiga llera de la desembocadura del Llobregat. Vam fer una campanya de denúncia i fins i tot un testing fotogràfic de Biodiversitat amb més de 40 naturalistes, però no ha servit de res davant d’una administració que no volia escoltar alternatives (que n’hi havia, respectant la zona humida) i pensa sempre en l’interès privat davant del general.

La nostra petita aportació a la ciència, fruit de la col·laboració ciutadana, ha sigut la publicació a la degana revista Quercus, de la descoberta de la nidificació del picotet per primer cop al delta, a la pineda de la Pava (una zona sense protecció). En aquesta pineda també s’ha constatat la presència de bruel durant el període reproductor; seria la primera cita de nidificació al Delta. Per altra banda la desembocadura del riu continua sent un dels indrets més importants de tota la plana deltaica pels ocells aquàtics. També ha cridat molt l’atenció l’estada d’un grupet de capons reial al riu (entre Hospitalet i Sant Joan Despí) durant juliol. Com cada any, durant la migració, aquestes zones sense protecció han reportat l’observació d’espècies escasses o rares al Delta com el gaig, el sit negre, el picot garser gros, la cornella negra, el pinsà mec i la gavina menuda. Fins i tot, també d’algunes rares a la península com el mosquiter de doble ratlla i la cornella emmantellada.

Respecte als seguiments de fauna, ja sabeu del nostre compromís de mostrejar les zones del Delta que es van deixar fora de les reserves per interessos polítics i urbanístics. Aquest treball el podeu trobar als nostres noticiaris ornitològics, dels que el 2016 vam arribar a la 50a edició. Doncs ara us volem encomanar d’aquest esperit “ornito-guerrer”, i que ens ajudeu a arribar a més racons del Delta oblidat, i fer encara més difusió d’aquests valors. Aviat llançarem una campanya de comunicació per a què participeu, a través de les xarxes, o sigui que… resteu amatents!

Bé, ha estat una sort com sempre, comptar amb tots vosaltres, que ens ajudeu amb els censos, ens seguiu a l’e-butlletí, a la xarxa o simplement participeu de les nostres activitats; que viviu el Delta i us indigneu com nosaltres; ens veiem doncs… deltejant!

Abraçades,

L’equip de Comunicació de S.O.S. Delta del Llobregat

Foto de picotet en una pollancreda del Delta (cortesia de José Antonio Mate) .

Anuncis

DEPANA presenta un contenciós-administratiu contra el Pla Director Urbanístic econòmic del Delta del Llobregat

Després de presentar al·legacions que no es van tenir en compte, DEPANA opta per la via judicial per exigir que aquest pla urbanístic conegut com Eurovegas-2, tingui en compte els valors naturals del delta del Llobregat.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admés a tràmit l’escrit de demanda del contenciós-administratiu presentat per la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA). La impugnació, doncs, segueix el seu curs a l’espera d’una sentència que pot trigar un temps encara. DEPANA és la part actora del recurs, però compta amb el recolzament explícit de la Plataforma contra el PDU integrada per diferents partits polítics com ERC, Podem i CUP, i entitats del teixit associatiu del Baix Llobregat. El present recurs es dirigeix contra la resolució del Conseller de Territori i Sostenibilitat de 12 de gener de 2016, publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) de 17 de febrer de 2016, que aprovava definitivament el Pla Director Urbanístic dels àmbits d’activitat econòmica del Delta del Llobregat que afecta els municipis de Gavà, de Sant Boi de Llobregat i Viladecans.

pdue_eenn

S’ha de recordar la importància dels valors naturals del delta del Llobregat, reconeguts no tan sols a nivell autonòmic i estatal, sinó també a nivell internacional. De fet, el Delta del Llobregat constitueix el segon sistema deltaic en importància de Catalunya i, tal com es recull de manera expressa al Pla d’Espais d’Interès Natural aprovat pel Decret 323/1992, de 14 de desembre (PEIN), les llacunes de El Remolar i la Ricarda, són les úniques que encara conserven una representació de les unitats de paisatge natural. Aquestes característiques l’han convertit en punt d’atracció per a moltes espècies d’aus, tant sedentàries com hivernants o en pas migratori, i algunes d’elles molt amenaçades. A banda de la seva importància ornitològica, al Delta del Llobregat es troben espècies botàniques i d’invertebrats que el fan especialment interessant des del punt de vista ecològic.

Molts dels elements que integren aquesta vàlua dels paratges naturals del Delta llobregatí ja eren recollits a l’informe de data 1 de juliol de 1.993 del Consell de Protecció de la Natura (màxim òrgan consultiu en aquesta matèria de la Generalitat de Catalunya), elaborat precisament per propiciar l’aprovació d’un Pla Especial de millora i protecció del paisatge de les Reserves Naturals Parcials d’aquest Delta, el qual ens serveix per il·lustrar aquests valors i la seva problemàtica de llarg recorregut:

“El Delta del Llobregat constitueix un espai dins la conurbació metropolitana de Barcelona amb un estat permanent de conflicte pels usos que se’l disputen. Aquesta situació està arribant a uns límits que si no s’hi du a terme una solució enèrgica immediata que pugui ser acceptada i complerta, pot portar aquest territori a un caos urbanístic insoluble i a una pèrdua definitiva dels seus qualificats valors naturals i agrícoles.

La presència a la zona de grans infraestructures i serveis amb perspectives d’expansió o de creació, que comporta irremeiablement la reculada i pèrdua de sòls agrícoles d’alta qualitat i també molt alta productivitat; les implantacions industrials i turístiques així com també altres equipaments amb els mateixos efectes anteriors juntament amb la progressiva contaminació i salinització dels aqüífers, fan preveure un futur no gaire optimista.

Malgrat això, les llacunes i maresmes litorals que encara sobreviuen presenten un valor qualitativament elevat, ja que no pot oblidar-se que el delta del Llobregat constitueix un dels sistemes deltaics més importants de Catalunya, que mantenen actualment un conjunt de sistemes naturals d’interès remarcable. L’àrea natural del delta del Llobregat, però només ocupa actualment un 5% del total. El conjunt del territori representa, però, un model d’ecosistemes molt rics i intensament transformats en gran part de l’àrea.

El sistema llacunar del delta del Llobregat queda reduït actualment a unes poques llacunes, algunes profundament humanitzades i transformades. La llacuna de La Ricarda (…), ben conservada per la propietat, pot veure´s afectada pel projecte de desviament del riu Llobregat. El Remolar i els espais humits adjacents han tingut una sort distinta: envoltada per l’autovia, l’aeroport i els càmpings litorals rep com a colofó les aigües residuals de diverses poblacions del Baix Llobregat. Això no obstant es conserven a la zona unitats representatives del paisatge natural i de la diversitat biològica dels seus sistemes naturals i el conjunt podria millorar mitjançant l’aplicació de mesures adients.

Les solucions als problemes de les reserves naturals del delta del Llobregat (…) cal la formulació d’un pla especial de protecció d’un territori prou ampli que vingui delimitat per les infraestructures que l’envolten (…). Només un planejament especial global i concertat a tota l’àrea que faci ús de la supremacia que la Llei 12/1985, d’espais naturals, reconeix a aquest tipus de plans (…), podrà resoldre definitivament la qüestió dels espais naturals i agrícoles del Delta del Llobregat.”

L’absència encara ara d’aquest planejament especial aprovat per als espais naturals protegits és una mancança que s’arrossega d’antuvi i que, al menys potencialment, el Pla Director Urbanístic aquí recorregut pot pal·liar parcialment, introduint les modificacions pertinents. En aquest cas, la plana agrícola té un gran valor estratègic per ella mateixa com a romanent d’una cultura mil·lenària i unes activitats que mereixen protecció, a banda de tenir llocs especialment rellevants i, com a espai perimetral de les Reserves Naturals Parcials del delta del Llobregat de El Remolar- Filipines i La Ricarda- ca l’Arana (que són totes elles ZEPA- Xarxa Natura 2000 també actualment), garanteixen la funcionalitat dels ecosistemes protegits.

Origen: Depana – Notícies i la nostra revista – Notícies – DEPANA presenta un contenciós administratiu contra el Pla Director Urbanístic dels àmbits d’activitat econòmica del Delta del Llobregat

Més info

Entitats reclamen l’aturada d’Eurovegas-2 al Delta del Llobregat

DEPANA presenta al·legacions al Pla Director Urbanístic Econòmic del Delta del Llobregat

Un Pla Urbanístic que sacrifica més territori del Delta del Llobregat a l’urbanisme | Ecologistes en Acció

Imatge: Plànol del Patrimoni natural del delta del Llobregat del PDUE

 

Entitats i partits porten Eurovegas-2 als tribunals | DEPANA

El Prat, 14 d’abril de 2016. Convocatòria de Premsa illustracio-pdu01

Demà dijous, un col·lectiu d’entitats i forces polítiques d’esquerres formalitzaran la demanda contra l’aprovació del Pla Director Urbanístic dels sectors econòmics del Delta del Llobregat, més conegut com a “pla Eurovegas-2”.

La demanda serà presentada per l’entitat conservacionista DEPANA i s’inscriu dins la campanya per aturar l’aplicació d’aquest Pla Director, que porta a terme el grup de treball recentment constituït «Aturem el PDU-Delta», format per Gent de Sant Boi, ERC Sant Boi, ERC Viladecans, ERC Gavà, CUP el Prat, CUP Gavà, Gent de Gavà, Podem Gavà, Podem Sant Boi, Podem Viladecans, Arran, Endavant, Ateneu popular la Màquia, EUiA de Gavà, DEPANA, Grup ecologista Quercus de Gavà i Unió Muntanyenca Eramprunyà de Gavà.

Els motius al·legats pels demandants, a més de diversos errors formals en la tramitació, es basen en dos pilars: d’una banda, que el PDUE no protegeix de forma suficient els valors naturals i ecològics del Delta del Llobregat, i d’altra que el PDUE suposa una requalificació massiva de terrenys abans qualificats com a equipaments -i per tant amb destinació al servei públic i comunitari- en terrenys d’aprofitament privat i a títol lucratiu per a usos comercials, hoteler, industrials i residenciasl.Els detalls es donaran en una roda de premsa convocada el proper:

  • Divendres 15 d’abril a les 18.00 h
  • Ateneu d’entitats Pau Picasso (Passatge de Sant Ramon, 2 – 08840 Viladecans)

Origen: Depana – Notícies i la nostra revista – Notícies – Entitats i partits porten Eurovegas-2 als tribunals

Més info

DEPANA presenta al·legacions al Pla Director Urbanístic Econòmic del Delta del Llobregat

Entitats reclamen l’aturada d’Eurovegas-2 al Delta del Llobregat

El delta del Llobregat encara el 2016 amb noves amenaces cap a la seva integritat | La Directa

Felicitacions de S.O.S. Delta del Llobregat 2016

feliç2016

Estimats/des amics/gues del Delta de Llobregat,

Com sempre a finals d’any toca fer la vista enrere!

Del 2015 volem destacar, en primer lloc, el més interessant del nostre seguiment de fauna. Com sabeu ja portem 3 anys editant el nostre noticiari ornitològic alternatiu, i enguany hem tingut algunes sorpreses, com la descoberta d’un ajodador amb importants concentracions d’ardeids al riu, on hem arribat a veure 115 martinets blancs i 389 esplugabous! Una altra dada més sobre la importància del nostre estimat riu: la presència d’una colònia de gralles a l’altura de Sant Boi.

Altres sorpreses agradables del Delta, que devem a la seva posició clau en la ruta migratòria han sigut la concentració prenupcial sense precedents de falcó cama-roig i gaig blau en la zona agrícola. Entre els residents “poc habituals”, confirmem que s’ha consolidat el picotet a la pineda de la Pava, amb evidència de reproducció.

Però des d’un punt de vista global, la situació s’ha tornat realment crítica al Delta del Llobregat degut a una nova amenaça que ha destapat DEPANA aquest any: la caça. O hauríem de dir extermini, perquè s’ha arribat a un descontrol (es caça en època de cria, dintre de les reserves…) que està extingint localment les poblacions d’ànec collverd (90% de davallada) i d’anàtids en general (70%). Es parla de més de 50.000 aus i no sabem quants mamífers, per a un territori que ja no aguanta més pressions, i que no vol ser el vedat privat de caça de ningú.

Aquest estat lamentable de conservació del Delta del Llobregat es posa de manifest també amb episodis que semblen dels anys 60, com els vessaments d’aigües fecals a la Riera de Canyars, connector ecològic clau, com va denunciar Ecologistes en Acció, o industrials a la Riera Roja, que afecta Can Dimoni i molt greument, a les maresmes de la Reserva Natural de Remolar-Filipines.

De fet el Delta ha estat declarat per la prestigiosa SEO/BirdLife com un dels 50 espais de l’Estat que necessiten una restauració més urgent, i S.O.S. Delta ha proposat mesures de gestió com la instal·lació de nius de suport per la colònia de cames llargues de Can Dimoni.

Les amenaces urbanístiques ens amarguen, com sempre, aquesta felicitació. Molta gent es va oblidar del Delta després d’Eurovegas, però hem hagut de seguir lluitant, més que mai. Aquell malson no es va acabar i vam heretar Eurovegas-2, el “original” pla dels ajuntaments locals per dinamitzar l’economia a costa del territori. I igual que llavors, vam sortir al carrer el 16 de març en defensa del Parc del Garraf i el Delta del Llobregat. Enguany s’ha lliurat la nova proposta per conservar Can Trabal, l’última zona agrícola de l’Hospitalet, però no ens ha agradat. Com sempre, més ciment pintat de verd. Per sort els veïns i veïnes estan molt actius, i s’han fet diverses manifestacions, sota el lema “No més blocs!”.

Amb el que ens hem hagut de “plantar” i recorre als Tribunals ha sigut amb el “Pla Especial del Parc Agrari”, desprès de presentar al·legacions durant més d’un any que no han estat tingudes en compte. Per desgràcia aquest és l’únic llenguatge que entén l’administració, a vegades.

Pel que fa a la difusió, enguany hem començat a oferir la nostra Expo a escoles, per si us interessa!

Bé, ha estat una sort com sempre, comptar amb vosaltres, voluntaris i amics que ens ajudeu amb els censos, ens seguiu al e-butlletí, a la xarxa o simplement participeu de les nostres activitats; així, esperem veure-us aviat… deltejant!

Abraçades,

L’equip de Comunicació de S.O.S. Delta del Llobregat

Foto cortesia de Claudio Bracho.

 

Entitats reclamen l’aturada d’Eurovegas-2 al Delta del Llobregat

Nota de Premsa PDUE2

El proper 2 de desembre està previst que la Comissió Metropolitana d’Urbanisme de Barcelona aprovi el Pla Director Urbanístic d’àmbits d’activitat econòmica del Delta del Llobregat, que afecta directament als municipis de Gavà, Sant Boi de Llobregat i Viladecans i indirectament als restants municipis del Baix Llobregat Sud. Aquest Pla Director s’ha tramitat com a succedani del fallit projecte EUROVEGAS al Delta del Llobregat.

Les entitats de defensa del territori s’oposen a aquest nou projecte perquè s’ha tramitat sense plens mecanismes de participació ciutadana, perquè no existeix cap urgència que motivi l’ús d’una eina excepcional com la del Pla Director, i perquè un govern en funcions no té legitimitat per imposar un model territorial refusat per l’àmplia majoria de la ciutadania.

El Pla Director Urbanístic d’àmbits d’activitat econòmica del Delta de Llobregat (PDU-Delta) es va tramitar a petició d’alguns consistoris baixllobregatins quan es va fer palès el fracàs del projecte faraònic d’Eurovegas, socialment tant contestat. Així doncs, el PDU sembla que no respon a cap necessitat concreta i urgent de la zona, sinó que respon a una contraprestació exigida per algunes forces polítiques presents als consistoris del Baix. Es tracta, per aquest motiu, d’una proposta reactiva i, en aquest sentit, mancada de fonaments estratègics i globals per al Delta del Llobregat, cosa que fa que es contradigui amb diversos plantejaments territorials i sectorials preexistents. De fet, el Pla Director respon al mateix model desenvolupista que pretén transformar en zones industrials, hoteleres i residencials espais actualment qualificats com a equipaments comunitaris.

La intervenció més generalitzada que proposa el PDU és la conversió de sòls qualificats com a equipaments a altres destinacions, bàsicament industrial/econòmic, comercial i hoteler:

Equipaments: es passa de 344 a 49 Ha

Sòl urbà: es passa de 59 a 39 Ha

Altres (vialitat): es passa de 171 a 123 Ha

Aquestes disminucions es destinen a:

Parc forestal: es passa de 7 a 79 Ha

Sòl agrícola: es passa de 120 a 249 Ha

Activitat industrial i econòmica: es passa de 0 a 162 Ha

Cal advertir però que, de les 201 Ha de guany entre parc forestal i sòl agrícola, 140 Ha provenen de sòls residencials i/o d’equipaments que la Xarxa Natura 2000 o el PDUSC ja havien desclassificat. Per tant, aquí, el PDU-Delta només regularitza una situació predeterminada per l’ordenament territorial sectorial.

Traient els efectes d’aquesta normativa superior preexistent, el canvi efectiu net és, a grans trets, el següent:

Pèrdua de sòl d’equipaments: 175 Ha

Pèrdua de sòl de vialitat i altres: 48 Ha

Guany de sòl en espais lliures (forestal i agrícola): 61 Ha

Guany de sòl industrial, comercial i hoteler: 162 Ha

Les diferents entitats del Baix Llobregat, en qüestionen la idoneïtat per diversos motius:

El Pla Director Urbanístic de delimitació i interès supramunicipal és una figura creada per la Llei 2/2012, de 22 de febrer, que permet l’aprovació d’un pla urbanístic en contra del que disposa el planejament territorial i els POUM dels municipis afectats (en el nostre cas, el PGM) amb un nivell de concreció que pot assolir el de projecte d’urbanització. Es tracta d’un mecanisme excepcional, que treu competències als Ajuntaments, que fan de mers espectadors, i que a més no inclou elements de participació ciutadana com els d’obligat compliment en cas de modificacions ordinàries de planejament general, i només es manté el tràmit de 30 dies d’informació pública, sense cap memòria ni procés participatiu. El Pla Director, per tant, sostreu el planejament urbanístic de les instàncies democràtiques més pròximes al territori i al ciutadà. Un mecanisme, per tant, que només podria ser entès en casos d’urgència especial, o per tal de pal·liar deficiències dramàtiques de manera urgent, expeditiva i directa. Entenem que no és el cas, ja que atesa l’enorme quantitat de sòl disponible per a activitats econòmiques al Delta del Llobregat, en aquests moments, i en el futur més immediat (vegeu el punt b), no existeix cap necessitat urgent, greu o imperiosa que motivi l’ús d’aquesta eina tan excepcional que a més contradiu la filosofia mateixa de les lleis de planificació territorial i urbanística, especialment la de 2010, que dóna a la participació ciutadana un paper clau i insubstituïble en els processos de decisió que comporten el disseny de la ciutat futura. Per tant, considerem que el PDU s’ha de retirar i en tot cas les seves propostes s’haurien de tramitar a través de la via ordinària i a partir de les iniciatives polítiques pertinents impulsades per cadascun dels municipis afectats, i resultants de processos participatius amplis i profunds.

L’argument principal que sustenta els canvis de planejament proposats pel PDU és una hipotètica i suposada necessitat de sòl apte per a activitats econòmiques als tres municipis afectats. Així, es transforma la destinació de 162 Ha d’equipaments que passen a estar disponibles per a «activitats econòmiques».

No obstant això, el mes de maig de 2014, l’Àrea Metropolitana de Barcelona feia públic l’estudi «Polígons d’activitat econòmica a l’AMB», elaborat per la Secció d’Estudis de la Direcció de Serveis d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Segons aquest estudi, en els municipis afectats pel PDU, existeixen a data d’avui 22 sectors d’activitat econòmica, dels quals dos estan sense urbanitzar encara, i cinc més presenten deficiències que n’impedeixen el ple desenvolupament. De fet, de les 566,9 Ha que conformen els sectors d’activitats econòmiques dels municipis esmentats, encara estan sense urbanitzar el 9,14% de la superfície, i el 18,33% de la superfície presenta deficiències. Per tant, seria pertinent realitzar primer aquestes urbanitzacions pendents i arranjar les deficiències detectades, abans que crear nou sòl d’aquest tipus. L’estudi, a més, estima l’activitat econòmica real existent a cada polígon, i del mateix en resulta que el 27,13% dels polígons actuals està sense activitat, és a dir, passat a extensions de sòl, que actualment ja hi ha 153,81 Ha sense activitat, en situació de disponibles, als polígons d’activitats econòmiques existents, superfície molt semblant a la que es pretén habilitar amb l’actual PDU. Si ampliem la mirada a la resta de municipis del Delta (El Prat i Sant Boi), el mateix estudi indica que hi ha encara polígons amb molt poca ocupació i activitat, com Cal Saio industrial. Mateu-Enkalene-Alaió, L’Estruch i Polígon Pratenc, al Prat, i Camí Ral, Passeig Marítim i Sector industrial 22a a Castelldefels, amb percentatges de no-activitat que resulten en unes 112,56 Ha, susceptibles i preparades també per acollir noves activitats econòmiques. Existint per tant al Delta del Llobregat un total estimat de 266,37 per a activitat econòmica, és del tot injustificat des d’un punt de vista econòmic la creació de més sòl per a activitats econòmiques.

El PDU-Delta, a més, respon a una conjuntura política que ha canviat profundament, tant per la renovació dels consistoris sorgida de les eleccions municipals de 2015, com de la renovació del govern català que es produirà després de les eleccions al Parlament del 27 de setembre. Per tant, considerem que un govern en funcions no té cap legitimitat per aprovar, a través d’un mecanisme excepcional com el del Pla Director, un canvi de planejament d’aquesta magnitud que tindrà un gran impacte sobre el territori afectat.

Per tots aquests motius, les entitats de defensa del territori del Baix Llobregat reclamen la paralització immediata dels tràmits d’aprovació del Pla Director Urbanístic d’àmbits d’activitat econòmica del Delta de Llobregat.

Organitzacions signants: Assemblea SOS Cal Trabal, Ateneu Popular La Màquia, Bici Baix Llobregat, Centre d’Estudis Beguetans, Centre d’Estudis de Gavà, DEPANA, Ecologistes en Acció de Catalunya, Grup Ecologista Les Agulles – Ecologistes en Acció, Grup Ecologista Quercus, La Saboga, La Mata de Jonc, Plataforma Delta Viu, Plataforma Salvem Oliveretes, Unió Muntanyenca Eramprunyà.

Més info

DEPANA presenta al·legacions al Pla Director Urbanístic Econòmic del Delta del Llobregat

Un Pla Urbanístic que sacrifica més territori del Delta del Llobregat a l’urbanisme | Ecologistes en Acció

Felicitacions de S.O.S. Delta del Llobregat 2015

Felicitacions2015

Estimats/des amics/gues del Delta de Llobregat,

2014 acaba i toca fer balanç!

Comencem per la part més interessant, els nostres seguiments de fauna. El 2014 s’ha acabat l’estudi exhaustiu de l’avifauna de Gavà, encarregat a DEPANA, i dut a terme per un company. Durant 3 anys ha mostrejat les aus nidificants i hivernants i les dades serviran a l’ajuntament per gestionar millor els seus ecosistemes. Destacar que amb només el10% de la superfície del Delta, alberga un 65% de les espècies.

Des d’un punt de vista de biodiversitat, també hem fet una descoberta molt especial, amb una nova espècie d’ocell per al delta, el picot garser petit. També s’ha trobat una nova espècie nidificant per al nostre riu, el tallarol de casquet.

Amb els nostres censos i gràcies a molts voluntaris, aquest 2014 hem arribat a les 195 espècies (!) detectades fora de les Reserves Naturals. En un sol dia, durant la marató de tardor, vam arribar al nostre rècord, 102 espècies. Però no només d’ocells vivim, enguany una altra dada a destacar va ser l’observació d’una llúdriga al riu, després d’haver-la exterminada als anys 60.

En termes de protecció s’ha publicat la nova delimitació de la ZEPA marina Baix-Llobregat-Garraf que, tot i que ha millorat molt l’anterior, no arriba a zones importants com reclamàvem.

Les mesures compensatòries als accessos viaris al Port han sigut escoltades per l’ajuntament de l’Hospitalet, que les ha traslladades a la ministra Pastor. Esperem que així, es minimitzi l’impacte sobre una de les zones més sensibles del riu Llobregat.

En l’àmbit urbanístic continuen les agressions, amb la tramitació del Pla Especial del Parc Agrari, molt regressiu, que en les últimes versions no ampliava la seva superfície a totes les zones agrícoles del delta.

Fa uns dies vam presentar a través de DEPANA al·legacions i suggeriments al Pla Director Urbanístic Econòmic del delta del Llobregat que, amb la sempiterna excusa de l’atur amaga interessos especulatius, i sacrifica fins a 440 Ha de terrenys d’alt valor natural i agrícola.

La zona agrícola està patint una nova agressió al Prat, on l’Eixample Sud i l’Eix Port-Aeroport es carregarien el 40% de la zona agrícola que queda al municipi.

Respecte a les nostres tasques de divulgació habituals, fa poc hem començat a publicar el nostre Noticiari Ornitològic “El Otro Delta” en català, gràcies a un nou voluntari. Continuem la nostra labor educativa amb l’Exposició fotogràfica “El Delta del Llobregat, tan excepcional com desconegut”, que hem portat per sales del Baix Llobregat i Barcelona.

Aquest any també hem consolidat l’agenda d’activitats (eliminació d’invasores, marató cooperativa, cens d’ocells hivernants, paradetes i xerrades informatives).

Continuem fent xarxa, amb el companys i companyes de Delta Viu, que treballen en la dinamització de la zona agrícola. Enguany han organitzat una interessant jornada “Després d’Eurovegas: quin Delta volem?”, amb la Unió de Pagesos, per mirar de protegir el medi rural del Delta de l’especulació, revalorant l’agricultura, en harmonia amb la biodiversitat.

I per últim participem de la mà de DEPANA, de la iniciativa Padrins del Riu de l’Hospitalet, que vol organitzar activitats al voltant d’aquest espai natural.

Ha estat una sort com sempre, comptar amb vosaltres, voluntaris i amics que ens seguiu al  nostre butlletí, a la xarxa o participant de les nostres activitats; així, esperem veure-us aviat… deltejant!

Abraçades,

L’equip de Comunicació de S.O.S. Delta del Llobregat

PD També volem felicitar als companys i companyes que han aconseguit crear una petita empresa per fer sortides “eco” i culturals a espais naturals al voltant de Barcelona, Ecoitineraria; us desitgem molta sort!!!

Foto cortesia d’Eio Ramon.

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.217 other followers

Twitter

Busca per temes

Anuncis
%d bloggers like this: