/
archivos

Parc Agrari del Baix Llobregat

This tag is associated with 4 posts

DEPANA presenta al·legacions a la revisió del Pla Especial del Parc Agrari del Baix Llobregat

2702091137_depanacolor2La nova versió de la revisió del pla decep i continua en la línia de l’ostracisme ambiental. DEPANA torna a exigir que es respecti la normativa estatal i europea.

A principis de 2013 el Consell Comarcal del Baix Llobregat va iniciar la tramitació de la Revisió del Pla Especial del Parc Agrari del Baix Llobregat. L’amplitud dels objectius de la Revisió obligà a una Modificació urbanística a l’entorn del Parc, per la qual cosa a més, havia d’elaborar-se un Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA).

L’oficina del Departament de Territori encarregada de l’aprovació d’aquests informes va rebre tota la documentació aportada en el marc d’un ISA provisional, que va ser remès a diverses entitats, entre elles DEPANA i SEO/BirdLife, per a que opinessin i aportessin les informacions que creguessin adients.

Després de les aportacions ambientals d’aquestes dues entitats en el període d’al·legacions preliminars (veure article Un nou Pla Especial del Parc Agrari contra natura), el Departament va emetre un contundent informe en el qual criticava els objectius i plantejava tot un seguit de noves aportacions per poder desenvolupar l’ISA.

Malgrat les obligacions que plantejava aquest informe del Departament, les aportacions han estat merament recollides, sense que hagin estat tingudes en compte, fins al punt que s’ha arribat a produir una manipulació en els objectius, tergiversant l’essència de les mateixes propostes.

DEPANA denúncia que l’objectiu ha deixat de ser la conservació o el paper com a espai lliure per donar pas al productivisme i la competitivitat. El medi ambient és només una bonica expressió sense cap efecte a la pràctica.

El planejament inicial (amb pèrdua de sòl agrícola que passa a serveis, o sigui urbanitzable, i zones agrícoles productives amb hivernacles, magatzems i d’altres edificacions, amb l’artificialització i impermeabilització que comporta), s’ha mantingut en aquesta versió.

La creació d’una agròpolis al bel mig del PA amnistia els mals usos del passat, també a costa de sòl lliure protegit, crearà un efecte barrera (a un connector biològic) i amenaça fins i tot la mateixa preservació de l’activitat agrícola.

L’ampliació a zones agrícoles que no estan dintre de l’àmbit ha estat negada per la senzilla raó de què “als ajuntaments no els interessa”, però: algun cop ha interessat tot el que no sigui continuar urbanitzant?

A més a més l’ISA no és rigorós, falta a la veritat i s’ha fet descaradament a mesura de la proposta, amb una alternativa no realista.

En resum, ens trobem davant d’un pla d’industrialitzar el Parc Agrari, més de l’estil d’El Ejido que de la nostra agricultura tradicional. DEPANA considera que no es pot aplicar als espais agraris del PA amb valors ambientals, ja que suposaria anar contra la normativa i la legislació ambiental del nostre país.

Més info

Jose.delta@depana.org

Al·legacions (PDF)

Mitjançant Depana – Notícies i la nostra revista – Notícies i convocatòries – DEPANA presenta al·legacions a la revisió del Pla Especial del Parc Agrari del Baix Llobregat.

Anuncis

Un nou Pla Especial del Parc Agrari contra natura

10 de maig de 2013 | DEPANA

La nova redacció del Pla Especial del Parc Agrari del Baix Llobregat perverteix el seu esperit  original. No s’amplia a totes les zones agrícoles, no està a l’alçada del valor ecològic de la zona agrícola i suposa més destrucció de sol fèrtil i industrialització.Edu_Bayer_Parc_Agrari_IMG_5842

El nou Pla Especial del Parc Agrari del Baix Llobregat, l’eina que permet gestionar aquest espai i que s’ha de renovar enguany ha sortit a consultes prèvies i ha estat enviat a DEPANA. L’entitat ha presentat una sèrie de suggeriments a tenir en compte a l’hora d’avaluar adequadament l’impacte ambiental de la modificació [1].

La pèrdua d’un valor afegit

La modificació urbanística que es planteja suposa la pèrdua d’una oportunitat històrica, primer, de poder redelimitar l’àmbit del Parc Agrari, incorporant totes les terres conreables del delta. La seva ampliació ja es preveia al primer redactat, del qual molts terrenys es van quedar exclosos per interessos urbanístics.

Alhora una segona “oportunitat perduda” és la de delimitar les àrees que estan incloses en l’àmbit d’altres consorcis, com el del riu Llobregat i els Espais Naturals del Delta del Llobregat. Donada l’actual situació d’austeritat i els problemes de gestió que comporta, s’ha d’evitar el doble o triple solapament d’administracions. Creiem que aquest problema competencial quedaria resolt amb una única figura que incorporés els tres àmbits i consorcis, i que segons la legislació catalana, la figura més adequada seria la de Parc Natural.

Fins i tot, segons la modificació, es permetria un increment substancial de les “zones de servei” i de noves construccions, així com un notable increment dels hivernacles, iniciant un camí que suposa la pèrdua real i substàncial de terreny agrícola [2].

S’ha de tenir en compte que els pilars sobre els quals s’ha assentat la pervivència d’aquest espai van ser marcats en el Pla General Metropolità (PGM) i corroborats amb la normativa actualment vigent. Aquests pilars es basen en concebre el Parc Agrari com un espai lliure metropolità, de valor natural i agrícola, al que cal protegir de la ruurbanizació i dels intents convertir aquests espais en zones de serveis a baix cost.

Tot plegat suposa una desvirtualització dels seus objectius fundacionals, i una perversió dels mateixos, tant per la reducció de la superfície com quan el seu primer objectiu deixa de ser la conservació i s’orienta en favor de l’explotació, podríem dir que suposa la seva destrucció “des de dins”.

El seu paper ecològic al delta del Llobregat, enterrat

Per desgràcia, com sol passar, la documentació ambiental preliminar que es presenta, no passa de basta i grotesca, no superant els mínims exigibles i limitant-se a donar arguments a favor de la modificació, o sigui, de qui paga l’estudi.

No es té en compte el paper ecològic de la zona agrícola del Baix Llobregat, tant per se, com per ser un connector biològic entre les reserves dels Espais Naturals del Delta del Llobregat i els Parcs Naturals veïns.

La modificació haurà de valorar acuradament que una part important de la zona agrícola està inclosa en la IBA (Important Bird Area) Nº140 Delta del Llobregat, donada la seva importància per l’ornitofauna, i que de fet, alberga espècies prioritaries de consevació [3].

Aquest catàleg de zones necessàries per la supervivència de les aus és la referència de la Comissió Europea per la creació de les ZEPAs (Zones d’Especial Protecció per les Aus), el que implica que la mateixa Comissió podria actuar de forma preventiva davant possibles actuacions que fessin perillar aquestes àrees com ja va succeir amb el cas Segarra-Garrigues.

Per tant, en aquestes zones no es poden aplicar aquestes noves catalogacions, és a dir: o bé es mantenen les actuals o es crea una de protecció especial.

Des de DEPANA incidirem en que aquestes consideracions han de ser tingudes molt en compte a l’hora de fer una Avaluació de l’impacte Ambiental que no s’ha fet.

En conjunt ens trobem davant d’un pla regressiu i que s’allunya dels objectius que van aconseguir la creació del Parc Agrari, una figura capdavantera, que en el seu moment fins i tot va ser un exemple per institucions d’altres països.

[1] El conjunt exposat constava de dues parts, la primera suposa una modificació urbanística del PGM del 1976 en tot del Parc Agrari, la segona, comporta una modificació substancial de la normativa del mateix, que data del 2004. Cadascuna d’aquestes modificacions va acompanyada d’un Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar.

[2] La segona part de la modificació del PGM, està íntimament lligada a la nova normativa que es vol imposar. Les dues actuals qualificacions del Parc, 24 i 24a, passen a tres 24a, 24b i 24c. Les zones incorporades a 24c, en la pràctica, segons la nova normativa passen a ser sòl no agrari. La major part de l’àmbit agrari passa a 24b i 24a, que poden tenir més hivernacles i zones de serveis.

[3] D’acord amb la Directiva d’Aus de la UE (Llei 4/89 de l’Estat), les aus citades a l’Annex I, estan qualificades com a espècies amenaçades, i els Estats (en aquest cas les competències les té la Generalitat), han de mantenir i aumentar les seves poblacions. Al Parc Agrari es troben fins a 21 espècies del Annex I, com el Torlit, la Daurada grossa, la Terrerola o el Trobat.

Més info

IBA Nº140 -Delta del Llobregat

Las aves de zonas agrícolas, las más amenazadas | SEO/BirdLife

Según los resultados del Programa Sacre de seguimiento de aves en primavera de SEO/BirdLife, descienden aves comunes como la golondrina o el gorrión y muy especialmente se resienten las ligadas medios agrícolas y aumentan de las asociadas con medios forestales.

La ONG científica y conservacionista acaba de presentar los resultados del programa Sacre que estudia la tendencia de las poblaciones de las aves en primavera y recoge las series estadísticas acumuladas desde finales del siglo XX. Hay información sobre lo que ocurre de forma conjunta a 125 especies en las distintas regiones bioclimáticas en las que puede dividirse España. Una interpretación más amplia del estudio puede leerse en este enlace.

Las causas del declive son fundamentalmente la intensificación, industrialización y el abuso de biocidas en la agrícultura, conjuntamente con el -aparentemente contadictorio-, abandono del medio rural. De esto se favorecen muchas aves forestales, ya que en un medio rural en que no se da la gestión tradicional del bosque, éste va ganando terreno.

En el Delta del Llobregat esto son malas noticias para la gran cantidad de especies que utilizan y habitan la zona agrícola. La tendencia urbanizadora sin fin de los municipios y las interminables infraestructuras han provocado la pérdida de miles de hectáreas agrícolas (con la consiguiente pérdida de hábitat). Por otro lado, la intensificación de la agricultura que se practica desde hace décadas y que actualmente promueve el Parc Agrari del Baix Llobregat, con mayores explotaciones, más invernaderos, almacenes, etc (= pérdida y degradación del hábitat) no pronostican un buen futuro para estas aves tan castigadas y olvidadas.

Especies del Anexo I de la Directiva de Aves, como la terrera común han sufrido una fuerte regresión, e incluso el cholitejo patinegro (ave emblema de los EENN del Delta del Llobregat) criaba en Les Sorres (zona agrícola entre Reguerons y la Murtra) hasta hace 15-20 años. Recordamos que las zonas agrícolas fuera de la Reserva no se están gestionando, como venimos denunciando, a pesar de estar muchas de estas aves en peligro de extinción y que así lo exige la citada Directiva. Lo más indignante es tener que escuchar por parte de las Administraciones mensages sumamente peligrosos, dañinos y falsos como que las aves son una plaga.

Las 10 aves que más bajan en España

1- El alcaudón real (Lanius meridionalis) –57%.

Presente en la mayor parte de España, excepto en la región eurosiberiana y Baleares. Con este declive y según los criterios de la UICN debería estar en la categoría de “En Peligro”.  Su descenso se debe principalmente a los cambios en su hábitat, los mosaicos agropecuarios.

Alcaudón real. ©Juan Varela/SEOBird/Life

2- La codorniz común (Coturnix coturnix) -53%. Presente en todas las regiones en el medio agrario. Su descenso se debe a los cambios en estos medios, las actividades agrícolas modernas y uso de productos químicos, sumado a actividades cinegéticas.

Codorniz común. ©Juan Varela/SEO/BirdLife

3- La grajilla occidental (Corvus monedula) -44%. Presente el casi toda la península, muy escasa en la región eurosiberiana. Propia de mosaicos agropecuarios, su descenso puede deberse a los cambios en estos medios.

Grajilla occidental. ©Juan Varela/SEO/BirdLife

4- La golondrina común (Hirundo rustica) -41% Presente en mosaicos agropecuarios, especie muy cercana al hombre. Es una especie insectívora por lo que el uso de productos químicos y el abandono del pastoreo extensivo hacen desaparecer su fuente de alimento.

Golondrina común. ©Juan Varela/SEOBird/Life

5- El mochuelo europeo (Athene noctua) -37%. Presente en toda la península y Baleares. Asociado a mosaicos agropecuarios. Su descenso se debe a los cambios en estos medios, las actividades agrícolas modernas y uso de productos químicos, sumado atropellos.

Mochuelo europeo. ©Juan Varela/SEOBirdLife

6- El cernícalo vulgar (Falco tinnunculus) -39%. Asociado a medios agropecuarios por lo que los cambios en estos medios afectan a sus poblaciones. Además se ve afectado por el expolio de sus nidos por el hombre.

Cernícalo vulgar. ©Juan Varela/SEO/BirdLife

7- La calandria común (Melanocorypha calandra) -34%. Propia de cultivos cerealistas con barbechos, la disminución de este tipo de medios por abandono del medio rural o por la intensificación agrícola afecta negativamente a sus poblaciones.

Calandria común. ©Juan Varela/SEO/BirdLife

8- La tórtola europea (Streptopelia turtur) -29% Ya estaba catalogada como “Vulnerable” en el último Libro Rojo de las Aves de España de 2004. Propia de mosaicos agropecuarios mediterráneos, se ve muy afectada por los cambios en este medio y por la sobrecaza.

Tórtola europea. ©Juan Varela/SEOBirdLife

9- La perdiz roja (Alectoris rufa) -16% Presente en todas las regiones en el medio agrario. Su descenso se debe a los cambios en estos medios, las actividades agrícolas modernas y uso de productos químicos, sumado a actividades cinegéticas.

Perdiz roja. ©Juan Varela/SEO/BirdLife

10- El gorrión común (Passer domesticus) -5%. Especie generalista asociada al hombre. Su porcentaje de descenso no es muy acusado, pero preocupa mucho esta especie porque en algunas ciudades europeas ha desaparecido.

Gorrión común. ©Juan Varela/SEOBirdLife

 

Visita con DEPANA a la zona agrícola de Can Dimoni

Via Raúl Bastida.

El próximo sábado 17 de diciembre DEPANA organiza una visita a la zona agrícola de Can Dimoni.

Esta visita forma parte del tercer ciclo de visitas al Delta Llobregat que organiza DEPANA. En esta ocasión, la visita estará dedicada a la ampliación de la IBA del Delta del Llobregat aprovada este año, así que se prospectarán las zonas que se han incorporado a esta nueva IBA.

Alcachofas, coles, habas, regadores y fluviales, masías y pozos, páramos, pastores y sus rebaños, garcillas bueyeras, mochuelos, nubes de estorninos, jilgueros y verdecillos, alcaravanes y alondras… En el Delta del Llobregat todavía pervive ese paisaje agrícola que durante siglos se ha aprovechado de estas tierras tan fértiles, y que podremos conocer paseando por el corazón del Parc Agrari del Baix Llobregat.

A media jornada, una sorpresa en forma de oasis: Can Dimoni es un pequeño humedal con tres balsas colonizadas por carrizos, juncos, espadañas, tamarindos… así como una diversa comunidad faunística donde las aves son protagonistas (garzas, fochas, zampullines, ánades, martines pescadores, limícolas…) y que comparten hábitat con ranas, murciélagos, innumerables insectos, alguna rata de agua, etc.

Además del bagaje naturalista, la visita también nos permitirá aprender el papel histórico de esta zona agrícola en el Delta del Llobregat y la connurbación barcelonina, así como los servicios y beneficios ambientales que ofrece esta huerta a la sociedad.

El punto de encuentro es la estación de FGC de Sant Boi de Llobregat a las 9h. Se comerá en Can Dimoni y se acabará la jornada en la estación de renfe de Viladecans. El terreno es totalmente plano, así que la excursión es asequible para cualquier edad.

Para apuntaros podeis escribir al correo botaurusbito@yahoo.es indicando cuantas personas sereis o llamar al 639 150 757. El precio de la visita es de 1 euro.

 

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.217 other followers

Twitter

Busca per temes

Anuncis
%d bloggers like this: