/
archivos

la Riuada

This tag is associated with 6 posts

Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d’un greu impacte ecològic | La Riuada

La Riuada | 11 de maig de 2015

Amb motiu del 20è aniversari de la signatura del Pla Delta, l’Ajuntament va inaugurar, en el marc de la passada Fira dels Galls, l’exposició «Tal com érem, tal com som», que posteriorment va mostrar-se al Cèntric fins el 31 de gener i que encara es pot veure en un monitor al vestíbul d’entrada. Com a reforç la revista ElPrat, que edita el mateix consistori, va dedicar aquell desembre un article monogràfic on recollia les línies mestres d’una interpretació oficial del Pla, què destaca per obviar tots els aspectes negatius del seu impacte i mostrar-ne només els positius, i que va aixecar molta polèmica pel seu caràcter propagandístic.

Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d'un greu impacte ecològic

L’alcalde Lluís Tejedor deia en aquell exemplar de la revista “Tant el port com l’aeroport necessitaven créixer i modernitzar-se, i ho haurien fet amb la implicació de l’Ajuntament o sense”. Aquesta afirmació és la base d’un relat on l’Ajuntament, enlloc de ser instigador i part activa del desenvolupament del Pla Delta, com va ser, hi va estar per «marcar premisses en temes de sostenibilitat» i «batallar i negociar per frenar projectes que haurien significat la pràctica desaparició de El Prat».

Aquest paper salvador del consistori, limitat a aconseguir «contrapartides», fa que es distanciïn de qualsevol aspecte negatiu, atribuïble sempre a les altres administracions, i s’atorguin en exclusiva els beneficis del Pla Delta. A la vegada, aquests semblarien a priori les úniques conseqüències del Pla, quan en cap moment en totes aquestes exposicions, articles i reportatges, han explicat ni els costos mediambientals, ni les actuacions que es podien haver evitat, ni les hipoteques que ens deixa de cara al futur. Si a més, les fotografies i vídeos promocionals contrasten els aspectes més negatius del Delta d’abans amb els més estètics d’ara, qualsevol que desconegués el territori pensaria que el Pla Delta l’ha millorat. Hi ha molts aspectes que qüestionen aquest relat optimista.

La platja recuperada pel bany amb un alt cost

La recuperació de la platja, després de dècades de ser un punt negre a la costa catalana, és un dels guanys que la població del Prat ha gaudit gràcies a l’entrada en funcionament de la depuradora, però la seva recuperació, amb o sense Pla Delta, ja era obligada per la directiva europea 91/271/CEE de tractament d’aigües residuals urbanes.
Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d'un greu impacte ecològic

A més, el manteniment de la línia de costa per la regressió constant, generada com a conseqüència de l’ampliació del port i la construcció de l’escullera de la ZAL, ha obligat a què el Port hagi de fer una aportació anual de 100.000 m3 de sorra, un peatge de per vida insostenible i que caldrà veure si s’acomplirà indefinidament en un futur. De fet, en els darrers mesos la manca d’aquesta aportació ja ha donat problemes, trencant el tub de la dessaladora i obligant a tancar durant setmanes la zona del Semàfor per refermar la costa amb grans blocs de pedra i evitar l’entrada d’aigua del mar terra endins.

La recuperació de la platja per al bany, amb o sense Pla Delta, era obligada per la Unió Europea

El riu Llobregat desviat il·legalment

El Llobregat és l’únic riu de Catalunya amb una bona part de la llera d’accès urbà cimentada, un procés antinatural que va afectar l’hàbitat de nombroses espècies que van desaparèixer. El motiu d’aquesta actuació va ser un projecte fallit  de canal de rem impulsat pel consistori que es va demostrar inviable i ha deixat una enorme pista cimentada a la llera sense cap utilitat. L’ús públic del riu havia estat tradicional des de feia dècades, i només es va abandonar a partir dels anys 60 en convertir-se en un dels més contaminats d’Europa. Com en el cas de la platja, el que era un dret dels pratencs s’ha convertit en un benefici del Pla. Val a dir que en aquesta recuperació també influeixen factors externs al Pla Delta com les depuradores d’aigües amunt, de fet, el Pla va reduir-ne a només una les tres depuradores que es preveien en l’anterior Pla General Metropolità, dues en van desaparèixer en vendres els terrenys on es contemplaven amb finalitats especulatives.

El Llobregat és l’únic riu de Catalunya amb bona part de la llera cimentada

El desviament del riu 2,5 km al sud, cedint els terrenys per l’ampliació del Port, va ser una de les obres més polèmiques. Símbol de la resistència històrica contra el Pla, la majoria de la societat civil ho havia trobat innegociable i des de feia dècades ho havien convertit en el principal cavall de batalla contra el Pla Delta, incloent a la pròpia IC. El desviament del riu es va exigir al consistori a canvi de la construcció de la depuradora i de permetre’l entrar a les taules de concertació del Pla, fet pel qual van accedir i van canviar radicalment el seu parer fins aquell moment. El Tribunal Suprem va declarar-lo il·legal un cop les obres estaven quasi finalitzades i la solució era irreversible.

En quant a les zones humides un total de 300H van desaparèixer directament pel Pla Delta, algunes dessecades com a la zona de la Podrida i Ca l’AranEls 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d'un greu impacte ecològica, en compensació d’altres van ser recreades artificialment. L’argument d’una suposada millora de la qualitat de les aigües d’aquestes zones humides per l’entrada en funcionament de la depuradora, és refutable en haver-se desestimat l’ús de l’aigua de la mateixa per aquesta finalitat en no ser de prou qualitat. A més, una de les mesures més importants i principal proposta del Pla Delta per aconseguir millorar la qualitat dels aqüífers, la barrera per frenar la seva salinització mitjançant els pous ubicats a la Zona Franca, tampoc està funcionant des de fa anys.

L’aeroport envaeix el Delta

La tercera pista de l’aeroport va constituir l’altra gran desfeta pel territori junt amb el desviament del riu. La seva construcció sobre la pineda litoral i les capçaleres de La Ricarda i el Remolar van suposar la tala d’uns 20.000 pins, el 70% d’una de les millors pinedes del litoral català, catalogada per la Unió Europea com hàbitat prioritari. L’actual pineda de Can Camins és una ombra del que va ser aquella. La promesa de fer-la pública i incloure-la en un futur “parc litoral” sembla encara molt llunyana quan ni tan sols la seva visita vigilada és possible des de fa més d’un any.

D’unes 1.000 hectàrees de terreny agrícola l’any 1994, hem passat a poc més de 100 a l’actualitat

L’ampliació de l’aeroport és l’impacte que ha afectat més greument les zones d’especial protecció de fauna i flora del Delta. Sobta l’argument oficial defensant una suposada recolonització d’espècies vegetals i animals quan en molts casos aquesta ha fracassat per la pressió de les pròpies infraestructures i l’afluència humana (xacrat menut, perdiu de mar). Espècies com la gavina corsa han quedat arraconades i sense protecció, i el principal emblema de la fauna deltaica, el corriol camanegre, ha passat de 105 parelles censades l’any 1989 a tenir-ne cinc a tot el Delta. La construcció de la nova terminal va acabar amb la darrera parella d’aligots de maresma, i la construcció de la parada de taxis adjunta a la zona de Can Sabadell, feta sense cap declaració d’impacte ambiental, va destruir el darrer connector biològic entre les zones del Remolar i Reguerons.

L’ús públic creixent ha convertit el camí de la platja, que ressegueix el contorn de l’aeroport, en una rambla semiurbana que ha assumit la desaparició de la majoria de camins històrics. Aquesta massificació ha agreujat el procés d’enjardinament dels espais naturals del Delta, la majoria regulats per horaris, i a la llarga pot constituir la principal amenaça a l’inestable equilibri entre espais naturals, espècies animals i vegetals, i pressió humana.

El món pagès agonitza

Una de les pèrdues més evidents heretades del Pla Delta ha estat la dràstica desaparició de terrenys agrícoles, que ha posat a la pagesia local en l’estadi previ a la desaparició. L’any 1994 en l’acta d’aprovació al ple del Pla es parlava de 900 Hectàrees de conreu i 90 de sòl rústic protegit, el darrer cens agrari de l’any 2009 rebaixava la xifra de terres conreades fins a 102H. La desaparició de conreus sembla no haver acabat i el projecte de l’ARE del Prat Sud i la construcció de l’autovia port-aeroport amenacen un terç del que queda. A més, el projecte d’Eurovegas va evidenciar que la suposada protecció dels terrenys del Parc Agrari no és suficient davant aquests projectes especulatius. Ni els horts lúdics ni els mercats de pagès poden presentar-se com la sortida als greus problemes en que ha quedat la pagesia local.

És igual d’abrumadora la pèrdua del patrimoni arquitectònic relacionat amb la vida pagesa tradicional i centenària del Delta. Des de 1994 s’han enderrocat 30 masies al Prat, un total de 14 per causes directes del Pla Delta, gairebé el 50% de les que hi havia. Davant d’aquesta xifra basar una suposada recuperació del patrimoni en l’acondicionament de les runes dels Carrabiners i el Semàfor, i la reconstrucció d’una part de la Ricarda, sense projecte d’ús després de cinc anys, és un balanç desolador.

Menys feina, més contaminació

Tampoc la promesa de milers de llocs de treball va ser certa. En aquests 20 anys l’atur al Prat ha crescut de 4.995 a 5.881 persones per una població que s’ha mantingut en xifres molt semblants. De fet, el Pla Delta va suposar encarir encara més el sòl i el preu de l’habitatge a tot el terme municipal i va accelerar el tancament de fàbriques històriques (La Seda, Paperera, Fisipe..) i la venda de camps de conreu, comprades directament per immobiliàries en la planificació de diversos processos especulatius en plena bombolla immobiliària. Projectes que avui han quedat en no-res, com s’evidencia en la desolació dels terrenys del denominat  Prat Nord, però que van ser causa directa de la crisi industrial i agrícola que avui dia patim.

A més, l’augment del trànsit aeri, marítim i rodat fa que el Prat aparegui en cadascun dels informes anuals que elabora l’entitat Ecologistes en acció com un dels pobles més contaminats de Catalunya, principalment pel que suposen les emissions de diòxid de nitrogen que se’n deriven. A això caldria sumar-li els alarmants nivells de partícules en suspensió que han fet que des de Brussel·les hagin amenaçat a les autoritats catalanes de portar-les davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d'un greu impacte ecològic

Per últim, la posada en funcionament del nou pont sobre el Llobregat traslladarà el nombrós trànsit rodat que hi circula a aquesta banda del riu, i és més que previsible que aquest fet augmenti els nivells de contaminació a tot el casc urbà, sense tenir en compte la futura obertura de l’autovia de connexió port-aeroport.

_________________________________

Les amenaces continuen després d’Eurovegas

L’urbanista Katrin Golda-Pongratz va presentar el gener a Barcelona el llibre de fotografies “Paisatges de Pressió”, on repassa possibles emplaçaments d’Eurovegas. Parla de l’economia com a força geològica i mostra com el territori ja no precedeix al mapa, com antigament, sinó a l’inrevés. El delta del Llobregat és un “actiu” en l’economia global.

Cap altra comarca pateix aquesta pressió, amb plans que es superposen als mapes.

Després d’Eurovegas, el Delta va deixar de ser notícia, es van treure els domassos dels balcons i gairebé tothom va deixar les assemblees i protestes. Els nous petits Eurovegas no tenen grans maquetes ni noms mediàtics, però sí la mateixa arrel. Malgrat la pèrdua constant d’espais agrícoles i naturals, hi ha poca consciència social i menys ressò als mitjans.  Els nous projectes no han tingut resposta ciutadana, ni el camp de Golf de l’aeroport, aturat per manca d’inversors; ni l’Outlet de Viladecans; ni l’eix port-aeroport o els accessos viaris i ferroviaris al port. L’Eixample Sud del Prat no trascendeix, tot i afectar l’última gran zona agrícola.

El nou Pla Director Econòmic del delta, que afecta unes 400 hectàrees (la meitat que Eurovegas, i que van demandar els ajuntaments quan va marxar el projecte) tampoc ha rebut atenció. Sumem-li el Pla Especial del Parc Agrari, el Pla Director de la Granvia o el Pla Especial dels Espais Naturals. Cap altra comarca pateix aquesta pressió, amb plans que es superposen als mapes. Aquest desenvolupament caòtic, que nega el territori i el paisatge, no és només Eurovegas, el Pla Delta o el PGM, sembla formar part de l’ADN de la Metròpoli.

Mitjançant Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d’un greu impacte ecològic.

Anuncis

Comença l’enderroc de la masia de Cal Pau Pi | La Riuada

Plataforma Delta Viu

Aquest cap de setmana, en ple mes d’agost, s’ha iniciat l’enderrocament de la masia de Cal Pau Pi, també coneguda com Cal Guiri, construïda l’any 1840 quan en tot el Prat hi havia unes 300 cases i uns 1.600 habitants.

La masia ubicada a la zona contigua al canal de la dreta a l’alçada del barri de la Barceloneta estava afectada per la fase 1 de l’ARE (Àrea Residencial Estratègica) Eixample Sud. De moment en aquests tres dies s’ha actuat sobre diversos elements adjunts i sembla imminent l’enderroc de l’estructura central de la masia en els propers dies.

El Pla director de l’ARE es va aprovar el febrer de 2009 en el marc de l’ambiciós projecte impulsat pel govern del tripartit que preveia crear a tot Catalunya entre 2009 i 2012 uns 90.000 pisos en 100 eixamples nous impulsats per un total de 73 ARE. En l’Eixample Sud…

View original post 900 more words

En construcció un heliport al Prat sense estudi d’Impacte ambiental | La Riuada

16  de maig 2014 | La Riuada

L’empresa Estatal Aena ha decidit construir un Heliport dins del recinte de l’Aeroport del Prat. Aquest projecte pretén que el nou Heliport del Prat gestioni la totalitat de la oferta de vols amb Helicòpter de Barcelona, rivalitzant de forma directa amb la terminal ja existent del Port. La demanda d’helicòpters a la capital catalana és especialment elevada quan es celebren esdeveniments que acullen molts estrangers amb elevat poder adquisitiu com pot ser la prova del mundial de F1 a Montmeló. Aquest projecte també cal situar-lo dins l’augment de vols privats que esta rebent l’Aeroport del Prat. Aquesta alta afluència de vols corporatius porta conseqüentment el creixement de la demanda d’helicòpters per a vols de curt recorregut i així mateix ha portat a Aena a construir l’Heliport.HP_mapa

Aquest projecte es va fer públic al 2008, recentment el BOE ha publicat una resolució de la Secretaria Estatal de Medi Ambient on recull que la construcció de l’Heliport del Prat no necessita de la redacció d’un estudi d’impacte ambiental. Segons el Ministeri de Medi Ambient sols amb la redacció d’un estudi preliminar que va decretar que el projecte tindria un impacte mínim en el medi ambient i en la població ha estat suficient per esquivar aquest tràmit administratiu. L’Ajuntament del Prat va presentar al·legacions al projecte doncs no s’estudiava l’impacte acústic que podia tenir sobre el nucli urbà. En aquest sentit es va proposar que els helicòpters fessin servir rutes que passin per sobre la zona industrial i s’allunyin el màxim possible de les zones urbanes. La resposta ha estat fixar unes rutes d’enlairament i aterratge que intenten evitar les zones habitades. Malgrat aquestes modificacions una de les rutes dels helicòpters que van a Barcelona passa per sobre de l’Autovia de Castelldefels pel que segurament afectarà als habitatges situats al nord de les vies del ferrocarril o a Bellvitge. També es va demanar un estudi referent a la contaminació que podria causar aquesta nova infraestructura.

El més sorprenent del projecte no és tant la giravolta administrativa que ha permès esquivar el pas de la redacció d’un estudi d’Impacte Ambiental sinó el rigor amb el que l’estudi preliminar ha estat redactat. L’estudi explica que l’Aeroport es troba delimitat al sud per les Maresmes de Can Camins, quan aquestes maresmes van quedar destruïdes i cimentades per la construcció de la tercera pista. També consten altres topònims que han quedat destruïts de manera successiva per les diferents ampliacions de l’aeroport com pot ser: la pressa d’Assuan, la masia de la Torre Roja o l’estany de l’Illa.

BOE

Mitjançant En construcció un heliport al Prat sense estudi d’Impacte ambiental.

 

El litoral del delta del Llobregat pot incrementar sensiblement la seva protecció | La Riuada

10 Desembre 2013 | La RiuadaES0000513

La designació de ZEPA marina (zona d’especial protecció per a les aus marines) li dóna la màxima protecció ambiental a nivell estatal i europeu. L’ong DEPANA està d’acord tot i que demana que inclogui la desembocadura actual del Llobregat.

El solapament de competències és un problema molt comú al nostre territori. Tot i que el delta del Llobregat és una unitat (geològica, hidrològica, ecològicament, etc), tres òrgans administratius diferents s’encarreguen de la seva gestió: el Consorci del Parc Agrari, el del riu Llobregat i el dels Espais Naturals. El que més crida l’atenció es que s’ignoren entre ells, no hi ha coordinació, com denuncien les entitats ecologistes que demanen una gestió global sota un marc únic, com el que proporcionaria la figura de Parc Natural del delta del Llobregat.

Ara hi hem de sumar la possibilitat que el litoral no sigui considerat com a part del delta del Llobregat, si no com zona marina que es trobaria sota jurisdicció estatal.Quelcom difícil d’entendre ecològicament, ja que el litoral és un ecosistema que ocupa ambdós costats de la sorra. Les divisions purament administratives no sempre van en concordança amb una realitat geogràfica i molt menys mediambiental, com es posa de manifest amb els conflictes entre comunitats autònomes.

A més a més, el litoral del delta del Llobregat ha sigut motiu de discòrdia entre el Govern Central de l’estat i la Generalitat els últims anys. De fet, la Generalitat no va designar com a ZEPA marina cap zona del litoral del delta, deixant la costa lliure per actuacions com la construcció de la quarta pista de l’aeroport sobre el mar.

Obligacions comunitàries

Però recentment la Fundació Biodiversitat va coordinar un projecte Life+ de la Unió Europea anomenat INDEMARES, per delimitar les zones marines que han d’estar protegides. La UE ha promogut econòmicament aquest projecte en considerar que els països de la Unió estan més o menys al dia pel que fa a les ZEPA i LIC (llocs d’importància comunitària) terrestres (una quarta part del territori hi està inclòs), però el litoral encara està molt desprotegit (i per extensió, sense cap gestió). El projecte, està cofinançat pel Ministeri de Medi Ambient, que alhora té un compromís amb la Llei de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat.

La designació es basa en criteris científics en gran part per la feina feta per la SEO/BirdLife (Societat Espanyola d’Ornitologia), gràcies al Life “Àrees importants per a les Aus (IBA) marines d’Espanya”.

En concret el delta forma part de la proposta de ZEPA “Espai marí del Baix Llobregat-Garraf”, una de les zones més rellevants del litoral català. Amb aquesta designació quedarà allunyada definitivament l’ampliació de l’aeroport, que ja havia rebut al 2012 un cop important amb la sentència que va protegir la Pineda de Can Camins.

L’organització ecologista DEPANA, celebra aquesta proposta de delimitació, tot i que ha presentat al·legacions en considerar que també cal incloure la nova desembocadura del Llobregat. Aquesta zona, degut a la gran amplitud de la llera, s’està comportant com un estuari, resultant vital per les aus marines del nostre litoral, per tant no és pot considerar indivisible ecològicament de la resta.

Aquesta designació, màxima protecció urbanística existent, atorgarà una cobertura del litoral que impedirà segons quines activitats i en condicionarà d’altres, tot en funció de les prioritats de conservació de l’espai.

Mitjançant El litoral del delta del Llobregat pot incrementar sensiblement la seva protecció.

Més info

Espacios Marinos protegidos de España

Inventario de IBAs marinas

Orden ministerial

Declaración de nuevos lugares Red Natura 2000 de ámbito marino

DEPANA presenta al·legacions a la nova delimitació de la ZEPA marina del Delta del Llobregat

Cal Costelleta Petit, una altra masia enderrocada | La Riuada

Una notícia molt trist que no és notícia? què és un país sense passat, sense història? si desmostrem aquest “respecte” pel nostre patrimoni històric, quin tindrem pel patrimoni natural?

Masia de Can Costelleta Petit, desprès de la demolició (Font: La Riuada)

16 Juny 2013| La Riuada

El passat abril va ser enderrocada Cal Costelleta Petit, construïda el 1890, com a conseqüència de les obres de l’Eixample Sud. Des de l’any 1990, han estat 36 les masies enderrocades.

El Prat se situa al capdavant dels municipis catalans en quant a pèrdua de masies. Així ho va afirmar l’historiador i arqueòleg Jordi Ramos a la conferència “Masos, masies i cases de pagès del Prat”, organitzada per l’Associació d’escriptors del Prat Tintablava, el 6 de maig. Ramos considera que la manca de voluntat política per a la gestió del patrimoni cultural ha conduït a la seva reiterada destrucció i mutilació.

Les conseqüències sobre el patrimoni històric són irreversibles. Les masies són un element identificador de l’ocupació del delta del Llobregat, i amb la seva demolició, s’esborren restes del passat del nostre poble. Aquesta destrucció és recent. Durant el franquisme, el període amb major increment de la població al Prat, es van enderrocar menys habitatges rurals que els que s’han tirat a terra des dels 80. Jordi Ramos, en una entrevista al Prat Ràdio el mateix matí que la conferència, va expressar que “no pot haver-hi progrés i identitat amb l’eliminació de la nostra ja fràgil història pratenca”. Segons Ramos, les entitats i les institucions n’han restat passives. Va criticar la gestió urbanística de l’ajuntament per a la conservació de les masies.

ARE_Eixample_Sud_vista_actual

Projecte urbanístic de l’Eixample Sud que acabarà amb una important zona agrícola i masies històriques (Font: Web el Prat)

La resposta va venir dos dies més tard de la mà del tinent d’alcalde d’Urbanisme, Mobilitat i Medi Ambient, Sergi Alegre, que en ser preguntat pel Prat Ràdio va justificar l’enderrocament de Cal Costelleta perquè no es van presentar al·legacions al projecte de planejament urbanístic, però no va comentar la problemàtica global.

Cada cop que s’enderroca una masia, la majoria d’opinions que se senten als mitjans esgrimeixen la mateixa raó: no es poden conservar totes. Però poques vegades es comenta la manca de coherència en la conservació. Les Cases d’en Puig es van rehabilitar d’una manera incomprensible, amb una modificació gairebé sencera i l’eliminació del seu interior. Can Carlets, situada darrera del Carrefour, es va enderrocar. Cal Monjo i Cal Monés, incloses al Catàleg de patrimoni arquitectònic, que els concedeix una protecció especial, es troben en molt mal estat.

El Catàleg de patrimoni arquitectònic del Prat, a banda d’estar obsolet, tan sols cataloga onze masies de la quarantena que n’hi deu haver. Cal Pau Pi és la següent masia sentenciada per l’Eixample Sud, i tenint en compte la situació, segurament no serà la última.

Mitjançant Cal Costelleta Petit, una altra masia enderrocada.

Més info

La pèrdua de Cal Costelleta Petit

Delta Viu reivindica la inclusió del Delta al Conveni Ramsar | La Riuada

Plataforma Delta Viu

3 de febrer de 2013 | LA RIUADA

8442584936_99c772ca44_o

El passat dissabte al matí Delta Viu i SOS Delta van posar una paradeta informativa a Cal Tet-Ca l’Arana, als Espais Naturals del Delta del Llobregat. El motiu era celebrar el Dia Mundial de les Zones Humides i reivindicar la inclusió del Delta del  Llobregat dins el Conveni Ramsar.

View original post 170 more words

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.217 other followers

Twitter

Busca per temes

Anuncis
%d bloggers like this: