/
archivos

Gavà

This tag is associated with 23 posts

DEPANA presenta al·legacions al Pla Director Urbanístic Econòmic del Delta del Llobregat

El nou Pla Director Urbanístic Econòmic del Delta del Llobregat (PDUE, que afecta Gavà, Viladecans i Sant Boi de Llobregat) no és més que el premi de consolació d’Eurovegas al Baix Llobregat, reclamat pels alcaldes de la comarca rere la marxa d’aquest.

I com a bon reflex del atemptat ambiental més gran contra el delta del Llobregat després del Pla Delta (del que enguany s’han fet 20 anys) que era la ciutat del joc a imatge de Las Vegas, el PDUE té una mica de pilotazo urbanístic i una altra d’agressió al medi ambient.

La recalificació de sòl ha sigut el nucli de la corrupció urbanística, i com a motor econòmic, és insostenible (ambiental- i econòmicament). No cal ser economista (ni tan sols heterodox) per adonar-se que depèn d’un recurs limitat: el territori és per definició “finit”… Els planejaments urbanístics d’aquest tipus són cecs i només responen a la lògica especuladora a 4 anys vista d’ajuntaments anacrònics. No només són una fal·làcia, pensada per enriquir a uns pocs, sinó un llast per una societat cansada, que fa anys que demana fugir de la bombolla immobiliària i infraestructural que encara arrosseguem en forma de governs i ajuntaments de la vella escola. Aquest fàstic ja es va posar de manifest durant l’època Eurovegas, quan la ciutadania va dir “no” a continuar destruint el delta, i no és de rebut que ens portin de nou al següent carreró sense final, exactament amb el mateix model. PDUE_A1

Aquest pla és una eina per alliberar sòl, però recordem que el delta del Llobregat no és un solar a l’espera d’ubicar polígons i carreteres (com si no siguès la zona amb més densitat d’infraestructures del país), sinó un espai natural i agrícola de valors impagables. El projecte podria afectar un màxim de 440 Ha, entre les quals trobem zones de la Xarxa Natura 2000, connectors biològics, hàbitats d’interès comunitari, espècies prioritàries de conservació i amenaçades.

Recordem també que el poble es va bolcar en la campanya contra Eurovegas per la defensa de la zona agrícola. Les 50-150 Ha de Parc Agrari que es perdrien són irrenunciables i injustificables. L’existència de polígons industrials vuits i d’infraestructures infrautilitzades al Delta del Llobregat fa que qualsevol projecte que sacrifiqui més zones productives i naturals, sigui com a mínim, immoral.

DEPANA ha presentat al·legacions el dia 20 de desembre, demanant el respecte de les últimes zones naturals del delta, i la creació de noves, que en molts casos respondrien a compensacions ambientals que no es van dur a terme (com el desviament de la C-31 o la terminal 1 de l’aeroport), fins i tot molts projectes no van fer ni l’obligat estudi d’impacte ambiental (camí de les Filipines, o directament es van desenvolupar sense projecte, com el pàrquing de taxis de la nova terminal). Demanem que els criteris per delimitació de zones naturals siguin científics i no urbanístics.

L’agricultura i el turisme de natura sí són alternatives econòmiques sostenibles i respectuoses amb el territori, però no compatibles amb la política curt-terminista, dels diners ràpids i dilapidadora de recursos imperant.

Podeu trobar les al·legacions a la ISA preliminar aquí.

Mitjançant Depana – Notícies i la nostra revista – Notícies – DEPANA presenta al·legacions al Pla Director Urbanístic Econòmic del Delta del Llobregat.

Més info

Aprovat l’inici de la redacció del PDU d’àmbits d’activitat econòmica del Delta del Llobregat

Bye Bye, Mr Adelson

Delta del Llobregat: jaque al mejor humedal de Barcelona

 

 

Presentació dels estudis d’aus a la plana de Gavà

La roda de premsa per a la presentació dels estudis realitzats per DEPANA al municipi de Gavà els anys 2012, 2013 i 2014 es durà a 140116 delta raül Bastida 008terme:

  • Quan? Dimecres, 17 de desembre a les 18h
  • On? A la Biblioteca Jurídica de l’Ajuntament de Gavà, 1a Planta.

Els estudis que es presentaran són els següents:

La presentació la realitzarà Raúl Bastida, naturalista i membre de DEPANA, posteriorment el Regidor delegat de Sostenibilitat i Patrimoni Natural farà una breu explicació de la importància que té la realització d’aquests estudis a la plana de Gavà.

Esteu tots convisats!

Estudi dels ocells hivernants de la plana de Gavà

EOHPGEl tercer estudi de l’ornitofauna del municipi de Gavà, dut a terme per un membre de DEPANA, complementa els dos anteriors (d’aus nidificants) i és el més exhaustiu fins ara.

El 2012 l’Ajuntament de Gavà i DEPANA van signar un conveni per elaborar estudis i projectes als espais naturals del terme municipal de Gavà, a fi de millorar el seu coneixement i gestió. Dins d’aquest marc, en aquest mateix any es va realitzar un estudi sobre els ocells nidificants de la plana de Gavà, que ja publicavem aquí.

Aquesta primera prospecció de l’avifauna de la plana gavanenca desvetllà una gran diversitat per aquesta àrea del Delta del Llobregat, crítica per a la viabilitat ecològica del conjunt de l’espai natural.

El segon estudi va estar dedicat a les espècies potencialment nidificants més significatives i, per primer cop, les rapinyaires nocturnes.

Aquest tercer mostreig va estar motivat pel fet de que el Delta del Llobregat és un dels espais naturals més importants de Catalunya per a la hivernada d’ocells procedents de la regió central i septentrional del continent europeu.

Aquí teniu les conclusions:

  • Amb aquest estudi s’ha assolit un coneixement actualitzat i molt més acurat de la grandària i distribució de les poblacions d’ocells hivernants de la plana de Gavà respecte a la pobra informació que oferien les dades dels mostrejos hivernals del Delta del Llobregat del període 1993-2005 i les escasses dades recollides als noticiaris del Delta del Llobregat, als anuaris de Catalunya i al portal d’Ornitho.cat.
  • Tenint en conte que el territori estudiat només representa un 9,6% de tota la plana deltaica i que les zones humides de la plana de Gavà són molt més pobres en hàbitats i extensió que les de la resta del Delta del Llobregat, és bastant destacada la xifra de 85 espècies hivernants ja que representen gairebé dos terços (un 63,9%) de les 133 espècies que hivernen regularment a tot el Delta del Llobregat. Si no es té en conte les zones humides, el percentatge augmenta fins al 79,4%.
  • Tenint en compte que la riquesa absoluta i l’abundància d’espècies agroforestals presents a l’hivern 2013-14 a la plana de Gavà és semblant a les de la plana de Viladecans, podem concloure que les pinedes i els conreus de Gavà tenen un pes important pels ocells hivernants d’aquests habitats al conjunt del Delta del Llobregat.
  • En canvi, tenint en compte que les comunitats d’ocells marins, d’aiguamolls i de platges presents a l’hivern 2013-14 a la plana de Gavà són sensiblement més pobres, qualitativa i quantitativament, que les de la plana de Viladecans, podem concloure que el litoral marí, les zones humides i les platges de Gavà tenen un pes molt poc important pels ocells hivernants d’aquests habitats al conjunt del Delta del Llobregat.
  • La contribució dels ocells de la plana de Gavà presents a l’hivern 2013-14 a les poblacions amenaçades a Catalunya i la UE és notablement major que la contribució dels ocells nidificants al període 2012-13 ja que un 31,8% de les 85 espècies hivernants tenen algún grau d’amenaça regional o continental, mentre que de les 43 espècies nidificants  només un 18,6% tenen algun grau d’amenaça.
  • Durant l’hivern 2013-14, a la pineda de la Pava per sobra de l’autovia C-32 (sense cap figura de protecció) la riquesa absoluta ha sigut una mica superior que a la pineda de les Maioles (declarada com a ZEPA). Per tant, tenint en compte que l’EONPG 2012 mostrava que la pineda de la Pava albergava una espècie nidificant més que la pineda de les Maioles, es confirma que la pineda de la Pava acull valors ornitològics suficients per ser designada com a ZEPA.
  • És probable que la maduració de les pinedes de la plana de Gavà a les darreres dècades (per manca d’explotació forestal) hagi afavorit un increment de les poblacions hivernals d’algunes espècies forestals. En canvi, algunes espècies marines han patit una davallada poblacional, sense tenir cap certesa respecte a les causes però sabent que tenen una tendència molt semblant a la resta del litoral deltaic.
  • La regressió del cabusset i la fotja vulgar, que concentren les seves poblacions a l’estany de la Murtra, és contradictòria amb el control anual de la qualitat de les aigües d’aquest estany. Molt probablement, el notable increment de la caça i de la freqüentació humana en aquest estany poden explicar parcialment aquesta davallada.
  • Tenint en compte la semblança de les poblacions hivernals i nidificants de mussol comú i d’òliba a l’EOHPG 2013-14 i a l’EONPG 2012-13, és possible que aquestes dues espècies de rapinyaires nocturns no rebin exemplars foranis al seu territori durant el període hivernal.

Per Raúl Bastida amb el suport de la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Gavà.

Els estudis es presentaran dimecres, 17 de desembre a les 18 h a la Biblioteca Jurídica de l’Ajuntament de Gavà, 1a Planta.

NOTA: DEPANA i SOS Delta del Llobregat treballan fent censos a tota la plana deltaica que podeu consulta al Noticiari Ornitològic “El Otro Delta“.

Podeu descarregar la memòria aquí.

Xerrada: Avifauna de la plana de Gavà

Xerrada per donar a conèixer la tasca de DEPANA i S.O.S. Delta del Llobregat, que és no només la defensa sinó també l’estudi i divulgació de la seva biodiversitat, en aquest cas l’avifauna de la plana de Gavà.EstudiGavà

Aquest projecte és fruit d’un conveni amb l’ajuntament de Gavà, que ha volgut conèixer l’estat d’aquest grup faunístic a la banda deltàica el seu municipi, a fi de millorar la gestió dels ecosistemes.

El 2012 es va fer la primera prospecció de l’avifauna de la plana gavanenca, desvetllant una gran diversitat per aquesta àrea del Delta del Llobregat, crítica per a la viabilitat ecològica del conjunt de l’espai natural.

El segon estudi de l’ornitofauna del municipi de Gavà, el 2013 va complementar el primer, centrant-se en les espècies potencialment nidificants més significatives i, per primer cop, les rapinyaires nocturnes.

Finalment l’hivern 2013-14 s’ha completat amb el mostreig de les comunitats hivernants i dels ocells marins.

A la xerrada s’explicarà el context d’aquest espai (el delta del Llobregat), la biodiversitat ornítica, l’estat dels seus ecosistemes, sobretot en comparació amb espais semblants del Delta, i la seva contribució a la biodiversitat d’aquest.

  • Quan? Dijous, 12 de juny, a les 20h

  • On? Seu de DEPANA, C/St Salvador, 97, Barcelona (com arribar)

A càrrec de Raúl Bastida.

Entrada gratuïta.

Voluntaris de DEPANA i SOS Delta fan censos regularment a tota la plana deltaica que podeu consultar al Noticiario Ornitológico El Otro Delta.

Més info

Estudi dels ocells nidificants de la plana de Gavà

Estudi dels ocells nidificants de la plana de Gavà II

Exposició itinerant sobre el delta del Llobregat | DEPANA

Desprès de més d’un any exhibint-se per la comarca, l’Exposició fotogràfica sobre el delta del Llobregat arriba a Gavà, on membres de DEPANA la van presentar i faran una xerrada.

Durant l’època d’Eurovegas, S.O.S. Delta del Llobregat, la plataforma d’entitats ecologistes que treballen al delta del Llobregat, de la que forma part DEPANA, va decidir posar en valor aquest oblidat espai natural.

La Exposició, de títol “EL DELTA DEL LLOBREGAT, TAN FASCINANT COM DESCONEGUT” consta de 3 parts: El Delta a vista d’ocell on es repassa la formació valors naturals, paisatgístics i patrimonials, Gent del fang i del ciment sobre l’evolució recent i les amenaces actuals i Alternatives de futur que plateja quin delta volem, quines iniciatives sostenibles existeixen. Podeu veure els continguts fent click als títols.

Ha comptat amb fotògrafs de natura que han cedit les fotos i amb l’ajuda d’altres professionals dissenyadors, geògrafs, ornitòlegs… que han col·laborat de manera desinteressada. De fet es més que una exposició, ja que té esquemes, plànols, dades, fitxes de fauna i flora, curiositats i anècdotes.

L’exposició va néixer amb esperit itinerant, i ja porta més d’un any circulant per la comarca del Baix Llobregat, l’Hospitalet i Barcelona, on s’han fet xerrades explicatives, especialment durant la campanya contra Eurovegas. Acaba d’arribar a Gavà, on s’exposa fins al 28 de febrer.

El dia 20, el company Raúl Bastida farà una xerrada, més info aquí.

Foto de la presentació a la Biblioteca Josep Soler Vidal cortesia de Els Bruguers.

Més info

Web de l’exposició

Entrevista d’actualitat — S.O.S. Delta

El Delta del Llobregat: tan fascinant com desconegut, a la Biblioteca Josep Soler Vidal

Inauguració exposició Delta del Llobregat

Mitjançant Depana – Notícies i la nostra revista – Notícies i convocatòries – Exposició itinerant sobre el delta del Llobregat.

DEPANA denúncia la destrucció d’una zona natural a Gavà

La zona en questió es troba dintre d’una parcela privada, i forma part d’un paisatge enperill d’extinció al delta del Llobregat i a Catalunya. L’ajuntament també ha denunciat els fets, que posen de manifest la manca de protecció real i gestió d’aquestes microzones humides del delta del Llobregat.

El passat dissabte 9 de noviembre, durant una visita guiada a la pineda de la Pava (Gavà) organitzada per DEPANA [1], ens vam trobar que en una parcel·la d’aquest espai natural s’havia fet una rompuda, tranformant-la i deteriorant-la substancialment.

Aquesta parcel·la, situada entra la riera de Canyars, l’Avinguda del Mar [2], està formada per una zona humida que està inclosa a l’Inventari de Zones Humides de Catalunya [3]

En aquesta parcel·la trobàvem un mosaic de jonqueres amb cesquera (Saccharum ravennae) que, juntament amb d’altres parcel·les de la pineda de Gavà, representen la darrera localitat amb entitat d’aquesta comunitat botànica a tota Catalunya [4]. Tot plegat, la profunda transformació paisagística que ha patit el litoral català a les darreres dècades ha provocat que aquesta comunitat botànica tingui un grau d’amenaça molt alt [5].

De manera que, la parcel·la en qüestió s’ha convertit en un 80-90% en un camp llaurat que ha perdut tot el seu interès ecològic (veure fotos [4]).

L’Ajuntament de Gavà ha obert un expedient al propietari de la parcel·la en qüestió i l’obligarà a restaurar la parcel·la al seu estat inicial. Paral·lelament, DEPANA ha denunciat els fets als Agents Rurals [6].

Aquest incident és una prova més que els espais naturals protegits, malgrat el seu enorme interès biològic, no només son insuficients per garantir la viabilitat ecològica del Delta del Llobregat [7], sino que no acullen totes les singularitats botàniques, faunístiques i paisagístiques que caracteritzen aquesta plana deltaica.

Més info

[1] Sortida “La cesquera, una joia botànica gavanenca”

[2] Ubicació parcel·la cesquera destruida nov. 2013

[3] Jonqueres de rerapineda de Gavà II

[4] Informe cesquera Josep Lascurain

[5] Herbassar cesquera interdunar

[6] Denúnica de DEPANA

[7] Proposta d’ampliació de les zones protegides

Foto de la zona afectada (Josep Lascurain)

Mitjançant Depana – Notícies i la nostra revista – Notícies i convocatòries – DEPANA denúncia la destrucció d’una zona natural a Gavà.

Estudi dels ocells nidificants de la plana de Gavà II

El segon estudi de l’ornitofauna del municipi de Gavà, al Delta occidental complementa el primer, centrant-se en les espècies  EONPG2potencialment nidificants més significatives i, per primer cop, les rapinyaires nocturnes.

El 2012 l’Ajuntament de Gavà i DEPANA van signar un conveni per elaborar estudis i projectes als espais naturals del terme municipal de Gavà, a fi de millorar el seu coneixement i gestió. Dins d’aquest marc, en aquest mateix any es va realitzar un estudi sobre els ocells nidificants de la plana de Gavà, que ja publicavem aquí. Aquesta primera prospecció de l’avifauna de la plana gavanenca desvetllà una gran diversitat per aquesta àrea del Delta del Llobregat, crítica per a la viabilitat ecològica del conjunt de l’espai nautural.

L’Ajuntament de Gavà, tenint en compte que l’estudi de 2012 només pretenia obtenir una foto global de quins són els ocells que es reprodueixen a la plana gavanenca, va decidir impulsar al 2013 un estudi per aprofundir en el coneixement d’algunes espècies
rellevants per diferents motius: els rapinyaires nocturns, la terrerola vulgar, el trobat, el
tallarol de casquet, la tórtora, el bruel i les aquàtiques de la Murtra-Murtrassa.

Les principals conclusions d’aquest estudi són les següents:

  • Amb aquest estudi s’ha incrementat en 5 espècies el catàleg d’aus nidificants (segures o probables) de la plana de Gavà: xot, mussol, òliba, bruel i perdiu roja.
  • Tenint en compte les limitacions d’aquest estudi, podem concloure que la situació dels rapinyaires nocturns a la plana de Gavà és precària respecte al potencial dels seus hàbitats. No s’ha detectat la presència de mussol banyut, només s’ha trobat un mascle canor d’òliba (observat només un dia) i la densitat de mascles canors de mussol comú és sensiblement més baixa que la d’altres àrees equivalents. Només el xot sembla mostrar una àmplia distribució a les pinedes de Gavà.
  • La situació dolenta de l’òliba i precària del mussol comú, i l’absència de mussol banyut a la plana de Gavà, estarien en consonància amb la situació d’aquestes tres espècies a la resta de la plana deltaica.
  • La manca d’evidències reproductores per la terrerola vulgar i el trobat durant els EONPG 2012-13  indica que, actualment, la plana de Gavà té poc potencial per acollir poblacions estables (encara que siguin petites) d’aquestes espècies. Malgrat tot, no es pot descartar que nidifiquin de manera irregular a la zona d’estudi ja que l’èxit reproductor podria dependre de la extensió i de la disponibilitat temporal d’aquets camps sense conrear (molt variable cada any).
  • La manca d’evidències reproductores pel tallarol de casquet durant l’EONPG 2013 fa pensar que la plana de Gavà té poc potencial per acollir poblacions estables (encara que siguin petites) d’aquesta espècie. Crida l’atenció que al 2013, amb un major esforç de mostreig (fins i tot amb reclams) que al 2012, no s’hagi trobat cap evidència reproductora (al 2012, sense utilitzar reclams es van trobar 4 parelles probables).
  • Les dues parelles probables i una possible de tórtora trobades durant l’EONPG 2013 (dos més que al 2012) fa pensar que, actualment, la plana de Gavà té poc potencial per acollir una població viable d’aquesta espècie.
  • El fet de trobar només una d’evidència reproductora pel bruel durant els EONPG 2012-13 fa pensar que la plana de Gavà té poc potencial per acollir poblacions estables (encara que siguin petites) d’aquesta espècie. Les causes podrien estar vinculades a la seva sensibilitat davant la fragmentació de l’hàbitat i a que la seva distribució és directament proporcional a l’extensió de la massa forestal. La pineda de la plana gavanenca té una extensió molt reduïda (unes 220 Ha), està fragmentada (la C-31 la creua longitudinalment), i una gran part està degradada per la construcció denombroses urbanitzacions.
  • La comunitat d’ocells aquàtics nidificants de La Murtra (7 espècies) és bastant pobra si la comparem amb d’altres espais naturals del Delta del Llobregat amb característiques semblants com Can Dimoni i Els Reguerons (15 espècies). Aquesta notable diferència està relacionada, segurament, amb la qualitat de les seves aigües i amb la manca o precarietat d’algunes comunitats vegetals amb joncs i bogues.
  • Malgrat el notable increment en l’esforç de mostreig durant el 2013, les poblacions de cabusset, fotja i boscarla de canyar han sortit lleugerament menys nombroses que al 2012.
  • Els resultats obtinguts i les conclusions extretes ens permeten afirmar que l’EONPG 2013 ha premés completar l’EONPG 2012 i així millorar sensiblement el coneixement de les poblacions d’aus que nidifiquen a la plana de Gavà.

Per Raúl Bastida amb el suport de la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Gavà.

DEPANA i SOS Delta treballan fent censos a tota la plana deltaica que podeu consulta al Noticiario Ornitológico El Otro Delta.

Podeu descarregar la memòria aquí.

Més projectes amenacen el delta del Llobregat | DEPANA

Per José García i Eva Yus. VistaNeta

Article aparegut a l’últim Agró Negre; per rebre la revista de DEPANA has de ser soci/sòcia.

Eurovegas no havia sinó obert la veda de l’especulació al delta del Llobregat. Sobretot la zona agrícola, de qualificació 24 no urbanitzable, estaria a disposició dels inversors d’aquí i ultramar, mercè a la llei Omnibus, feta a mida per a projectes territorialment inviables. En els darrers mesos s’ha constatat que el delta es continua veient com un solar sense valor per si mateix, només com a reserva de sol. Els seus valors ecològics i agrícoles són menyspreats per uns polítics que s’omplen la boca parlant de sostenibilitat i medi ambient.

Per DEPANA i d’altres entitats, l’allunyament del projecte faraònic Eurovegas va ser sense dubte un alleujament. Però ni molt menys ha significat que l’amenaça de l’especulació hagi desaparegut. Les pitjors expectatives de les entitats ecologistes, que ja es prevèiem en aquesta publicació, eren que Eurovegas no havia sinó obert la veda de l’especulació al delta del Llobregat. Sobretot la zona agrícola, de qualificació 24 no urbanitzable, estaria a disposició dels inversors d’aquí i ultramar, mercè a la llei Omnibus, feta a mida per a projectes territorialment inviables.

En Jose Garcia, vicepresident de DEPANA i veterà del Delta, deia que desprès d’Eurovegas, vindran Euroveguillas; i efectivament, en els darrers mesos s’ha constatat que el delta es continua veient com un solar sense valor per si mateix, només com a reserva de sol. Els seus valors ecològics i agrícoles son menyspreats per uns polítics que s’omplen la boca parlant de sostenibilitat i medi ambient.

Un camp de golf no és un espai natural

L’abril es publicava el concurs per a l’adjudicació de l’antic Reial Camp de Golf del Prat. L’aeroport guanyaria així punts com a hub internacional, ja que cap aeroport europeu té aquestes instal•lacions. Però el que no es va dir és que AENA no pot dur a terme aquest projecte.

El 2002, la nova terminal de l’aeroport es va construir sobre el Pas de les Vaques, un dels aiguamolls més extensos i valuosos de tot el Delta. La tercera pista va suposar la destrucció d’una vasta àrea amb hàbitats d’interès prioritari per a la UE (pinedes sobre dunes).

Les seves capçaleres van sepultar una part de les reserves naturals del Remolar-Filipines i la Ricarda, designades des de l’any 1994 com a ZEPA (màxima figura de protecció a la UE). A causa de l’elevat cost ambiental, va ser necessari el vistiplau de la Comissió Europea, de manera que l’Estat i la Generalitat van adquirir el compromís de portar a terme un conjunt de compensacions (mitjançant la Declaració d’Impacte Ambiental, DIA).

Segons la DIA, AENA havia de restaurar la connexió entre les RRNN (a través pinedes del “Parc Litoral”) i amb els Reguerons (maresmes de Can Sabadell). I recuperar les pinedes litorals de Viladecans, degradades durant dècades pels càmpings. Tot consolidant-se amb un Pla Especial de Protecció dels EENN de l’entorn aeroportuari.

Què n’ha quedat, de tot allò?

A Can Sabadell, AENA ha construït un gran pàrquing de taxis investigat a la Fiscalia). A les pinedes de Viladecans es projecta executar un passeig marítim. A l’anomenat Parc Litoral s’ha construït el club nàutic, bars, el CRAM, etc., i ara s’ha licitat el projecte del camp de golf. Quant al Pla Especial, tan sols en queda el nom.

I el camp de Golf es ven com compatible amb la “naturalització de l’espai”, ja que no s’urbanitza i es permet la recàrrega de l’aqüífer.

Un cop més les entitats se troben en la necessitat de fer de policia de les institucions que no compleixen la legislació que elles mateixes han signat i actuen segons la “llei dels fets consumats”.

Així, DEPANA, juntament amb altres entitats que defensen el territori, s’ha posat en contacte amb parlamentaris europeus d’IU per interposar una pregunta parlamentària a la CE.

Model Bangladesh front a l’economia local

Recentment hem sentit que Viladecans vol urbanitzar per fer un outlet a una zona que va ser adjudicada en unes condiciones que avui no serien legals, com ha reconegut la Generalitat. De nou es repeteix el mantra d’Eurovegas: un projecte anunciat a bombo i platerets sempre amb arguments populistes com és el des dels milers de llocs de treball que es generarien.

Del que es parla poc es de l’impacte sobre el teixit econòmic local, el petit comerç i les implicacions al tercer mon (el model Bangladesh d’explotació i mort); alhora s’ha de llegir als diaris que es farà sobre un “solar”! Una visita a la zona ens obrirà els ulls: es tracta de una zona fèrtil, amb camps i alguns horts que encara es conreen.

D’altres mossegades i un problema subjacent

També pels diaris ha transcendit que l’ajuntament de Gavà vol requalificar una zona agrícola (rústica no urbanitzable), al connector ecològic del Delta amb el Parc Natural del Garraf. Així mateix els alcaldes de la comarca, ofesos perquè la Generalitat “no va fer prou per aconseguir Eurovegas”, han signat un acord per “dinamitzar” la zona, amb més indústria, més urbanització i infraestructures.

O sigui, que no ha canviat res des del catastròfic Pla Delta de 1994. La Generalitat continua posant preu al Delta. I els alcaldes equiparen “dinamització econòmica” amb “requalificar”, però no amb la finalitat de sortir de la crisi, sinó de sufocar les finances municipals. El delta del Llobregat necessita del compromís de la gent, més que mai.

Foto de l’últim connector biológic Delta-Garraf a Gavà, cortesia de Jaume Grau.

Mitjançant Depana – Notícies i la nostra revista – Notícies i convocatòries – Més projectes amenacen el delta del Llobregat.

Veure també: Agro Negre, Nº 24, la revista de DEPANA

Jornada de Voluntariat per restaurar les dunes de Gavà | Ecologistes en Acció

Us convidem a una nova Jornada de Voluntariat per restaurar les dunes de Gavà:968971_10200980665786135_783609891_n

  • Quan? dijous 6 de juny, a les 17h
  • On? al Passeig Marítim de Gavà-Mar.

Organitza: Ecologistes en Acció Les Agulles.

La tasca consistirà en l’eliminació de vegetació exòtica invasora, que amenaça a l’ecosistema propi de la zona i que és molt vulnerable.

Aquest cop amb la presència de TV3. Quina emoció!

T’ho perdràs??

Més info

Restauració de les Dunes de Gavà | Ecologistes en Acció

Sortida “Flors de primavera a Gavà” | Quercus

Quercus, l’Unió Muntanyenca Eramprunyà i Ecologistes en acció les Agulles us conviden: 20130518sortidaUMEQUERCUS-corregit (1)

Descorberta de flors i plantes del nostre entorn aprofitant l’explosió de la primavera  les meravelles de les nostres muntanyes.

Passeig matinal comentat per veure, conèixer i gaudir de la flora de Gavà, aprofitant la primavera.

Passarem per la Font del Fangar, inaugurada enguany.

  • Quan? Dissate, 18 de maig, a les 9h
  • On? Parc del Mil·lenni, Gavà

Al costat de l’escultura de l’home de ferro.

Us la recomanem!

Més info

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.257 other followers

Twitter

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Busca per temes

%d bloggers like this: