/
archivos

espècies protegides

This tag is associated with 5 posts

Crònica de la 11ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Per Raúl Bastida

El passat 2 d’octubre, juntament amb DEPANA, van organitzar la 11ª edició de la marató cooperativa del Delta del Llobregat. Van comptar amb 17 voluntaris repartits en 7 equips, que ens van permetre prospectar una bona part del territori sense protecció: zones agrícoles de Sant Boi, Viladecans i Gavà, les pinedes i alberedes de la Pava (Gavà), la llera del riu Llobregat des de Cal Tet fins a Cornellà, les basses de laminació de l’UPC de Castelldefels i de Viladecans, i l’antiga desembocadura del Llobregat, Riu Vell. Així vam cobrir una gran varietat d’hàbitats (llacunes, rius y rieres, canals agrícoles, maresmes, conreus i erms, pinedes, boscos caducifolis, etc). Potser gràcies a aquesta diversitat, el nombre d’espècies va ser molt elevat també (99).

La data en que es va celebrar aquesta marató cooperativa coincideix amb el període àlgid de la migració postnupcial dels ocells que han nidificat als països del centre i Nord d’Europa i viatgen cap a l’Àfrica per passar l’hivern. Les condicions meteorològiques van ser favorables i això va influir bastant en el resultat amb 99 espècies. Un cop més queda patent que aquests terrenys són imprescindibles per garantir la supervivència dels milers d’ocells migratoris que transiten per la plana deltaica. Les reserves naturals protegides (menys del 10% dels 98 km2 que conformen el Delta del Llobregat) són clarament insuficients per acollir un flux migratori tant important.

martinet-de-nit-nycticorax-nycticorax-claudio-bracho

Martinet de nit (Nycticorax nycticorax), a la Olla del Rei, Castelldefels – Claudio Bracho

Algunes d’aquestes espècies migratòries observades durant la marató són escasses i/o localitzades al Delta del Llobregat, com l’ànec cuallarg, els martinets menut i de nit, el milà negre, l’astor, el territ de temminck i el corb; fins i tot, es va observar un picot garser gros a les alberedes de La Pava (Gavà), espècie rara al Delta del Llobregat que als darrers anys només s’ha observat a aquestes alberedes. Menció especial mereix l’observació d’una cotoliu als conreus de Can Dimoni; aquest alàudid és un hivernant ocasional i un migrant molt escàs a la plana deltaica.

El còlit ros (Oenanthe hispanica) és un migrant habitual ' Salva Solé

El còlit ros (Oenanthe hispanica) és un migrant habitual – Salva Solé

Des del punt vista de la conservació es van detectar 13 espècies (un 12% del total) que estan incloses a l’Annex I de la Directiva d’Aus de la UE, com la polla blava, el falcó pelegrí i la gavina capnegra. També cal remarcar que a les zones agrícoles es van contar 65 espècies (un 64% del total), algunes de elles molt escasses i localitzades a tota la plana deltaica com la xixella (en clara regressió al Delta del Llobregat i amb una reducció significativa de la població nidificant a Catalunya). Els conreus, com a zones de repòs i alimentació, són habitats complementaris molt importants per les espècies migratòries.

aguila_calzada

Va haver-hi un pas important d’àguila calçada (Hieraaetus pennatus) – Salva Solé

Com sempre, volem donar les gràcies a totes les persones que any rere any han fet possible aquestes maratons cooperatives. Les dades que obtenim consoliden els arguments per defensar la conservació dels terrenys deltaics no protegits i, per tant, contribueixen a garantir la viabilitat ecològica del conjunt del Delta del Llobregat.

Agraïm a tots i totes les que ens heu fet arribar fotos.

Trobareu aquí el llistat de totes les observacions.

Més info

Crònica de la 10ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 6a marató cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la cinquena marató cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la quarta marató cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la tercera marató cooperativa del Delta del Llobregat

 

Anuncis

Generalitat: Aturin la matança d’aus al delta del Llobregat! | Change.org

Campanya de S.O.S. Delta del Llobregat a Change.orgCampanya_caça_change

300 caçadors disparant sense treva al bell mig de la zona més poblada de Catalunya?! Això està passant al delta del Llobregat, un dels espais més rics en biodiversitat de tot el país.

El Delta del Llobregat, l’aiguamoll més important de la província de Barcelona, va sobreviure al ciment d’Eurovegas gràcies a la indignació de la ciutadania, que se’l va fer seu. Serà el seu destí final convertir-se en coto privat dels caçadors de la metròpoli que no volen fer uns quants km per practicar aquest macabre “esport”?

Amb l’excusa d’unes suposades pèrdues agrícoles que no s’han de demostrar, la Generalitat està donant centenars de permisos de caça “excepcionals” en zones de seguretat, que d’excepció han passat a norma: es caça durant tot l’any, fins i tot a les zones protegides, durant l’època de cria de les aus i sense cap control de les administracions que garanteixi que es respecten els requeriments dels permisos especials. Es parla de desenes de milers d’ocells i altres animals abatuts els últims 4 anys.

Les caceres es fan en ple dia, en mig de zones molt transitades. Recordem que el Delta, a més d’una zona super-poblada (gairebé un milió d’habitants) és un espai d’esbarjo on passen cada dia milers de vianants i ciclistes, i es fan visites d’escolars. Ja s’han produït incidents, com pluges de perdigons a sobre de vianants i cotxes de la policia urbana. Hem d’esperar que hi hagin ferits, per reaccionar?

Moltes de les batudes es fan al costat de les pistes de l’aeroport, de manera que les aus escapen dels trets entrant a la seva zona de seguretat, amb el perill que això suposa.

A més estan posant en perill espècies protegides, ja que es fa dintre d’ecosistemes sensibles del Delta, fins i tot a les reserves naturals parcials, i ningú controla les espècies que es cacen. De fet han aconseguit gairebé extingir una espècie tan comuna i familiar com l’ànec collverd (que ha passat dels 3.123 efectius hivernants en 2002 als 191 en 2015).

Volem un Delta viu, un tresor de la nostra biodiversitat, reserva necessària de natura i paisatge pel gaudi de la ciutadania i per l’educació ambiental, un gran pulmó i també l’horta de Barcelona. Però, a quin preu? Volem menjar verdures, les emblemàtiques carxofes del Prat, els espàrrecs de Gavà, sent còmplices alhora d’aquesta massacre?

La caça no és una gestió, és el fracàs de la gestió. Demanem una moratòria en els permisos, fins no que es faci un estudi científic de l’impacte ambiental i social d’aquestes mesures.

Signeu la petició aquí (en castellà aquí).

Més info

 

Crònica de la 7ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Amb 102 espècies d’ocells batem el nostre rècord! Tot un èxit tenint en compte que no vam trepitjar els reserves. Una bona manera de celebrar el Dia Mundial de les Aus.

Per Raúl Bastida

El passat dissabte 4 d’octubre es va celebrar la 7ª edició de la marató cooperativa del Delta del Llobregat, amb 30 participants organitzats en 5 equips que varen prospectar una bona part dels espais naturals sense figures de protecció de la plana deltaica i els seus principals hàbitats (llacunes, rius y rieres, canals agrícoles, maresmes, conreus i erms, pinedes, alberedes i pollancredes, etc).

Malgrat que les condicions meteorològiques (massa estabilitat atmosfèrica i a partir de migdia es va aixecar bastant vent) no van afavorir la sedimentació dels ocells migratoris, el balanç de la jornada és molt positiu.

Trobada (Emi Ruiz)

Trobada (Emi Ruiz)

Amb 102 espècies, s’ha batut el rècord d’aquestes set edicions. En números absoluts representa una xifra destacada, tenint en compte que l’horari de la marató ha transcorregut entre les 9,45 y las 17,30h (desaprofitant les millors hores per l’observació d’aus). Cal tenir en compte que no és comparable a altres edicions perquè les condicions no han sigut constants (nombre de participants, meteorologia, zones prospectades, etc).

Durant la jornada s’han observat algunes espècies molt interessants per la seva escassetat o raresa al conjunt del Delta (o fins i tot a Catalunya), pel seu estatus de conservació, etc.

Destaca el picot garser petit observat a una pollancreda de la pineda de la Pava, segona cita coneguda en la història del Delta del Llobregat. Es tracta d’un picot en expansió a Catalunya que recentment ha colonitzat Collserola i les muntanyes de Sant Boi. En aquestes pollancredes i alberedes de Gavà també s’ha observat als darrers anys el picot garser gros, un altre picot rar a la plana deltaica. A la pineda adjacent es va albirar un rossinyol comú, nidificant molt comú a Europa però que per aquestes dates la majoria dels seus congèneres es troben camí dels seus quarters d’hivernada a l’Àfrica transsahariana.

Phoenicurus roseus (J. David Tabara)

Phoenicurus roseus (J. David Tabara)

Al tram de la nova desembocadura entre el pont de Mercabarna i Cal Tet, que s’ha convertit en una de les zones humides més importants de tot el Delta del Llobregat, dues gavines capblanques compartien platgeta fluvial amb nombroses aus aquàtiques, entre elles 28 flamencs, un agró blanc, desenes de gavines capnegres i xarxets comuns, etc. La gavina capblanca, que a Europa només cria a uns pocs indrets de la conca Mediterrània, és un migrant molt escàs i localitzat a les principals zones humides del litoral català. A la tardor i hivern es rarifica notablement.

L’antiga desembocadura, amenaçada greument pel projecte d’accessos viaris i ferroviaris al port i envoltada de fàbriques i infraestructures portuàries, acull una zona humida envoltada de vegetació riberenca i ruderal que conformen un mosaic altament interessant per l’avifauna. Entre les 27 espècies censades, cal remarcar la presència del martinet menut, la boscarla dels joncs, el falcó mostatxut i la tallareta cuallarga.

Falco subbuteo (J. David Tabara)

Falco subbuteo (J. David Tabara)

A la bassa de can Dimoni es va gaudir amb un cabussó collnegre amb restes de l’espectacular plomatge nupcial que exhibeix a la primavera/estiu. Probablement es podria tractar del mateix exemplar que s’ha observat molts dies d’agost i setembre a la mateixa bassa. Malgrat la seva escassetat als aiguamolls deltaics, és un migrant e hivernant regular a les RRNN del Remolar-Filipines i Cal Tet-ca l’Arana. En canvi, a les masses d’aigua deltaiques de l’interior és una espècie molt rara.

Podiceps nigricollis nupcial (Eio Ramon)

Podiceps nigricollis nupcial (Eio Ramon)

A les zones agrícoles, on s’han observat un 36% de les 98 espècies, destaca un durbec als conreus de la capçalera de la riera de Canyars, únic indret de la plana deltaica que permet la connexió ecològica amb el Garraf. Aquest fringíl·lid de robust bec (capaç de trencar els pinyols de les cireres), és un migrant molt escàs a tot el Delta del Llobregat, amb poquíssimes observacions anuals. A uns conreus amb rostolls adjacents a la bassa de Can Dimoni ens va delectar una bonica cotxa blava.

Luscinia svecica (Eusebio Bastida)

Luscinia svecica (Eusebio Bastida)

Aprofitem per donar les gràcies a totes les persones que durant aquests anys han fet possible aquestes maratons cooperatives que ofereixen unes dades que consoliden una afirmació inqüestionable: les zones deltaiques sense protecció (3 vegades més extenses que les protegides) són imprescindibles per garantir la supervivència de milers d’ocells de desenes d’espècies migratòries (moltes d’elles incloses a l’Annex I de la Directiva d’Aus de la UE).

Agraïm a tots i totes les que ens heu fet arribar fotos, especialment a Clara Casabona (de l’equip del riu vell i riu nou) pel vídeo que ha compartit.

Trobareu aquí el llistat de totes les observacions.

Més info

Crònica de la 6a marató cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la cinquena marató cooperativa al Delta del Llobregat

12-10-2013 5a Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la quarta marató cooperativa al Delta del Llobregat

20-04-2013 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la tercera marató cooperativa del Delta del Llobregat

29-09-2012 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

06-05-2012 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Ya disponible el Listado de las aves de la maratón cooperativa del 16 abril de 2011

La caza con ‘parany’ declarada definitivamente ilegal por el Tribunal Constitucional | SEO/BirdLife

6 de junio de 2013 | SEO/BirdLife

SEO/BirdLife se felicita por la decisión del Tribunal Constitucional (TC) de anular la caza con parany en la Comunitat Valenciana, al declarar inconstitucional la modificación de la ley de caza valenciana que permitía el uso de este método.

El TC es contundente al establecer que el parany no es respetuoso con la normativa básica estatal de protección medioambiental que recoge “expresamente la liga como procedimiento que queda prohibido para la captura o muerte de animales” y al señalar que el Estado está “constitucionalmente habilitado para imponer estas prohibiciones”. Además, el Constitucional coincide con el Tribunal de Justicia de la Unión Europea y con el Tribunal Supremo al considerar al parany (“bajo esta denominación o bajo la denominación de liga”, especifica el TC) como un método masivo y no selectivo de caza.

Un petirrojo muerto tras caer en un ‘parany’. ©SEO-BirdLife

SEO/BirdLife considera que la sentencia del TC entierra definitivamente la discusión sobre la selectividad de este método y precisamente, al establecer su carácter no selectivo, imposibilita cualquier intento de autorizar la caza con parany: ni con carácter general, porque prevalece la norma estatal que prohíbe el uso de la liga, ni acudiendo al régimen de excepciones, puesto que para ello el método debería ser selectivo.

Es imposible legalizar esta práctica

El intento de la Generalitat de legalizar esta modalidad de caza incorporando la caza sin muerte de los zorzales carece de sentido, porque no resuelve la carencia de selectividad del parany, que se deriva de la inevitable captura de especies no cinegéticas, no de la muerte o no de los zorzales. El método francés de caza de zorzales con liga, que sí permite el Tribunal de Luxemburgo como una excepción, se parece muy poco al parany: su carácter selectivo se basa en la no utilización de grandes estructuras arbóreas cerradas, que son las que caracterizan y dan nombre al parany, y en un horario muy restringido que se desarrolla con luz solar. Importar este método a la Comunitat Valenciana implicaría, por tanto, renunciar a la esencia y tradición del método valenciano: ¿Dónde quedaría entonces la defensa de las tradiciones valencianas con la que los partidarios de este método de caza ilegal han justificado esta práctica ilegal durante años?

SEO/BirdLife le recuerda a la Generalitat Valenciana que ya son seis las diferentes sentencias declarando que el parany es un método de caza ilegal y no selectivo: ésta del Constitucional, dos del Tribunal Superior de Justicia Valenciano, dos del Tribunal Supremo y una del Tribunal de Justicia de la Unión Europea. Continuar, a estas alturas, con los intentos de legalización de esta modalidad de caza ilegal constituye, en opinión de SEO/BirdLife, un auténtico desprecio al estado de derecho y a las instituciones jurídicas, y por ello, insta al gobierno valenciano a perseguir a los que utilicen el parany de forma ilegal y a trabajar para cambiar las actitudes de los infractores y de quienes les apoyan hacia posiciones de respeto por la legalidad y por la conservación del medio ambiente. En este camino cuenta con todo el respaldo y la colaboración de SEO/BirdLife.

Para prevenir que en el futuro se siga utilizando este método de caza ilegal, sería conveniente que la Generalitat Valenciana promoviera medidas para el desmantelamiento de las estructuras que sirven para la realización de esta práctica, ya que su uso y mantenimiento es exclusivamente para este fin ilegal.

Mitjançant La caza con ‘parany’ declarada definitivamente ilegal por el Tribunal Constitucional | SEO/BirdLife.

Inusual bando de alcaravanes en la zona agrícola del Delta del Llobregat

4 de febrero de 2013
Raúl Bastida

Un gran bando de alcaravanes en los alrededores de Can Dimoni pone en relieve la zona agrícola para la fauna y nos recuerda la falta de gestión de especies protegidas.

El pasado 21 de enero se observó un bando de unos 80 alcaravanes (Burhinus oedicnemus) en la zona agrícola de Can Dimoni (Jose García). Al día siguiente todavía permanecía un grupo de 53 ejemplares en la misma zona (Raúl Bastida). A los pocos días ya no se ha localizado este bando tan numeroso y sólo se ven los 15-20 ejemplares que están en la zona desde noviembre de 2012. Probablemente esta aparición de tantos alcaravanes esté relacionada con el episodio de fuertes vientos del NO que azotaron a Catalunya los días previos a la observación, siendo una irrupción temporal de ejemplares procedentes de “Secans de Lleida”.

Desde 2006 se tiene constancia de la hivernada de 10-20 ejemplares de este ave en este sector del Delta del Llobregat. Hasta la década de los 60 fue un hivernante común con bandos de hasta 100 individuos, pero el cambio de cultivos y la destrucción de buena parte de su hábitat (ampliación del aeropuerto y del puerto, etc) han provocado una rarificación acusada. Así que en los últimos 40 años no se tiene constancia alguna de un bando tan numeroso.

Esta zona agrícola de Can Dimoni tiene una especial importancia. Días después de la observación de los 80 alcaravanes apareció un bando de 87 chorlitos dorados (Pluviales apricaria) y unas 90 avefrías (V. vanellus) (Jose García). Y todavía más sorprendente, fue la observación de una lechuza campestre (Asio flammeus) el pasado 3 de febrero (Raúl Bastida).

Alcaraván común

Alcaraván común (Salva Solé)

Las zonas agrícolas son imprescindibles para la avifauna

Estos campos de cultivo que han sobrevivido a la profunda transformación del Delta del Llobregat (unas 3000 Ha), además de su enorme valor agrícola y de los servicios ambientales que ofrecen (recarga del acuífero, equilibrio territorial, pulmón, paisaje, espacio de ocio y estudio, etc.) conforman también un hábitat natural fundamental para la comunidad de aves deltaicas. Éstas no entienden de fronteras y la superficie de los espacios naturales protegidos (sólo un 10% de toda la llanura) son claramente insuficientes para cubrir sus necesidades. A esto hay que añadir un papel como conectores biológicos, y amortiguadores de impactos atrópicoss sobre las reservas.

Muchas de la especies que utilizan estas zonas agrícolas asiduamente (tanto las invernantes, como las migrantes y nidificantes) están incluidas en el Anexo I de la Directiva Aves de la UE. El alcaraván es una de ellas, así como otros invernantes como el chorlito dorado y el aguilucho pálido, nidificantes como la terrera común o el avetorillo (en los canales), y migrantes como la bisbita campestre y el cholito carambolo.

Chrolitos dorados (Eio Ramon)

Chorlitos dorados (Eio Ramon)

La desidia de la Administración: especies y espacios

Las zonas agrícolas apenas cuentan con protección ambiental, la del Parc Agrari, muy vaga  y efímera (como se ha podido poner de manifiesto con el caso Eurovegas) y algunas zonas testimoniales de Red Natura 2000. Pero debido a su riqueza ornitológica se incluyeron el 2011 en la revisión de la Important Bird Area Delta del Llobregat (un inventario de zonas que deberían protegerse).

Por ello una vez más debemos recordar a las administraciones, que la Directiva de Aves de la Unión Europea obliga a la protección de los espacios que utilizan estas especies de aves a lo largo del año. De ello se deduce que de acuerdo con la citada Directiva, debe protegerse toda la zona agrícola en torno a Can Dimoni y gestionar estos espacios de manera que se garantice su supervivencia.

Está demostrado que para un número muy importante de especies de aves del Anexo I de la Directiva, la zona agrícola tiene un papel incluso más relevante del que actualmente desempeñan las zonas ya protegidas, ya que en éstas los terrenos agrícolas son muy escasos y no cubren, ni de lejos, las necesidades de estas especies.

Más información

Informe para la adecuación de la ZEPA a la nueva IBA del Delta del Llobregat
El Tribunal Supremo ratifica el valor del inventario de Áreas Importantes para la Conservación de las Aves (IBA) de SEO/BirdLife
Ampliació de la ZEPA del Delta del Llobregat
Crónica de la salida por la zona agrícola de Gavà

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.217 other followers

Twitter

Busca per temes

Anuncis
%d bloggers like this: