/
archivos

el Prat de Llobregat

This tag is associated with 18 posts

Més projectes amenacen el delta del Llobregat | DEPANA

Per José García i Eva Yus. VistaNeta

Article aparegut a l’últim Agró Negre; per rebre la revista de DEPANA has de ser soci/sòcia.

Eurovegas no havia sinó obert la veda de l’especulació al delta del Llobregat. Sobretot la zona agrícola, de qualificació 24 no urbanitzable, estaria a disposició dels inversors d’aquí i ultramar, mercè a la llei Omnibus, feta a mida per a projectes territorialment inviables. En els darrers mesos s’ha constatat que el delta es continua veient com un solar sense valor per si mateix, només com a reserva de sol. Els seus valors ecològics i agrícoles són menyspreats per uns polítics que s’omplen la boca parlant de sostenibilitat i medi ambient.

Per DEPANA i d’altres entitats, l’allunyament del projecte faraònic Eurovegas va ser sense dubte un alleujament. Però ni molt menys ha significat que l’amenaça de l’especulació hagi desaparegut. Les pitjors expectatives de les entitats ecologistes, que ja es prevèiem en aquesta publicació, eren que Eurovegas no havia sinó obert la veda de l’especulació al delta del Llobregat. Sobretot la zona agrícola, de qualificació 24 no urbanitzable, estaria a disposició dels inversors d’aquí i ultramar, mercè a la llei Omnibus, feta a mida per a projectes territorialment inviables.

En Jose Garcia, vicepresident de DEPANA i veterà del Delta, deia que desprès d’Eurovegas, vindran Euroveguillas; i efectivament, en els darrers mesos s’ha constatat que el delta es continua veient com un solar sense valor per si mateix, només com a reserva de sol. Els seus valors ecològics i agrícoles son menyspreats per uns polítics que s’omplen la boca parlant de sostenibilitat i medi ambient.

Un camp de golf no és un espai natural

L’abril es publicava el concurs per a l’adjudicació de l’antic Reial Camp de Golf del Prat. L’aeroport guanyaria així punts com a hub internacional, ja que cap aeroport europeu té aquestes instal•lacions. Però el que no es va dir és que AENA no pot dur a terme aquest projecte.

El 2002, la nova terminal de l’aeroport es va construir sobre el Pas de les Vaques, un dels aiguamolls més extensos i valuosos de tot el Delta. La tercera pista va suposar la destrucció d’una vasta àrea amb hàbitats d’interès prioritari per a la UE (pinedes sobre dunes).

Les seves capçaleres van sepultar una part de les reserves naturals del Remolar-Filipines i la Ricarda, designades des de l’any 1994 com a ZEPA (màxima figura de protecció a la UE). A causa de l’elevat cost ambiental, va ser necessari el vistiplau de la Comissió Europea, de manera que l’Estat i la Generalitat van adquirir el compromís de portar a terme un conjunt de compensacions (mitjançant la Declaració d’Impacte Ambiental, DIA).

Segons la DIA, AENA havia de restaurar la connexió entre les RRNN (a través pinedes del “Parc Litoral”) i amb els Reguerons (maresmes de Can Sabadell). I recuperar les pinedes litorals de Viladecans, degradades durant dècades pels càmpings. Tot consolidant-se amb un Pla Especial de Protecció dels EENN de l’entorn aeroportuari.

Què n’ha quedat, de tot allò?

A Can Sabadell, AENA ha construït un gran pàrquing de taxis investigat a la Fiscalia). A les pinedes de Viladecans es projecta executar un passeig marítim. A l’anomenat Parc Litoral s’ha construït el club nàutic, bars, el CRAM, etc., i ara s’ha licitat el projecte del camp de golf. Quant al Pla Especial, tan sols en queda el nom.

I el camp de Golf es ven com compatible amb la “naturalització de l’espai”, ja que no s’urbanitza i es permet la recàrrega de l’aqüífer.

Un cop més les entitats se troben en la necessitat de fer de policia de les institucions que no compleixen la legislació que elles mateixes han signat i actuen segons la “llei dels fets consumats”.

Així, DEPANA, juntament amb altres entitats que defensen el territori, s’ha posat en contacte amb parlamentaris europeus d’IU per interposar una pregunta parlamentària a la CE.

Model Bangladesh front a l’economia local

Recentment hem sentit que Viladecans vol urbanitzar per fer un outlet a una zona que va ser adjudicada en unes condiciones que avui no serien legals, com ha reconegut la Generalitat. De nou es repeteix el mantra d’Eurovegas: un projecte anunciat a bombo i platerets sempre amb arguments populistes com és el des dels milers de llocs de treball que es generarien.

Del que es parla poc es de l’impacte sobre el teixit econòmic local, el petit comerç i les implicacions al tercer mon (el model Bangladesh d’explotació i mort); alhora s’ha de llegir als diaris que es farà sobre un “solar”! Una visita a la zona ens obrirà els ulls: es tracta de una zona fèrtil, amb camps i alguns horts que encara es conreen.

D’altres mossegades i un problema subjacent

També pels diaris ha transcendit que l’ajuntament de Gavà vol requalificar una zona agrícola (rústica no urbanitzable), al connector ecològic del Delta amb el Parc Natural del Garraf. Així mateix els alcaldes de la comarca, ofesos perquè la Generalitat “no va fer prou per aconseguir Eurovegas”, han signat un acord per “dinamitzar” la zona, amb més indústria, més urbanització i infraestructures.

O sigui, que no ha canviat res des del catastròfic Pla Delta de 1994. La Generalitat continua posant preu al Delta. I els alcaldes equiparen “dinamització econòmica” amb “requalificar”, però no amb la finalitat de sortir de la crisi, sinó de sufocar les finances municipals. El delta del Llobregat necessita del compromís de la gent, més que mai.

Foto de l’últim connector biológic Delta-Garraf a Gavà, cortesia de Jaume Grau.

Mitjançant Depana – Notícies i la nostra revista – Notícies i convocatòries – Més projectes amenacen el delta del Llobregat.

Veure també: Agro Negre, Nº 24, la revista de DEPANA

Ombres del passat: el patrimoni històric a debat | periodicdelta.com

Què es pot afegir si el patrimoni històric depen d’Urbanisme i no de Cultura????

Plataforma Delta Viu

Masies i altres edificis del patrimoni històric pratenc perillen per manca d’ús, manteniment o projecte de futur tema_mes_masies_1-300x165

SERGI OLIVERA | Periodic Delta 

El passat mes d’abril va ser enderrocada la masia de Cal Costelleta Petit, situada a la confluència entre l’Avinguda Onze de Setembre i el Carrer del Coronel Sanfeliu, molt a prop del barri de la Barceloneta. Aquesta casa de pagès, construïda el 1890, estava afectada per la remodelació urbanística de l’eixample sud i ha estat enderrocada a canvi d’una nova rotonda. És la que suma 37 a la llista de masies que s’han enderrocat des de l’any 1989 fins ara, una mitjana d’1,65 demolicions per any.

Ara, no és pas descartable que Cal Pau Pi, una altra casa del segle XIX molt propera a Cal Costelleta sigui la número 38, perquè també està afectada per l’eixample sud que ha d’ocupar tot el terreny existent entre les Cases de…

View original post 152 more words

NdP DEPANA presenta al·legacions a les obres al passeig marítim del Prat

Nota de premsa2702091137_depanacolor2

17 de juny de 2013

L’entitat denúncia: la tramitació parcial d’un seguit d’obres que sumades produeixen un gran impacte ambiental sobre les zones protegides. Que no es tenen en consideració els valors reals ambientals de la zona i que la documentació científica que s’ha porta es generalista i desfasada.

La zona del anomenat Parc Litoral del Prat fou concebuda com espai natural compensatori als impactes ambientals de l’ampliació del aeroport. En els últims any, aquest corredor biològic està patint una sèrie d’alteracions arran del seu aprofitament turístic. Recentment ha sortit a exposició pública un projecte d’”acondicionar” els accessos a la platja, amb la creació d’una zona de pàrquing amb parquímetre, de concessió privada.
L’entitat ha presentat al·legacions, basant-se en:

  • La presència d’hàbitats d’interès de conservació prioritari per la Unió Europea, com ara el #2270 “Dunes amb boscos de Pinus pinea i/o Pinus pinaster
  • Importància per a espècies protegides a nivell internacional, com el corriol camanegre

La zona es troba dintre de d’un context molt específic, que no s’ha tingut tampoc en consideració:

  1. el tram del litoral compta amb els majors nivells de protecció del delta del Llobregat, tot ell, inclòs el passeig marítim, està dins de la Xarxa Natura 2000 (XN2000) del delta del Llobregat, com Lloc d’importància Comunitària (LIC) i com Zona d’Especial Protecció d’Aus (ZEPA) amb la referencia Nº146. També és part del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) del mateix delta, i d’acord amb el Pla Director Urbanístic del Sector Costaner (PDUSC), és CPEIN, es adir, el major nivell de protecció urbanística que atorga aquest pla especial.
  2. un connector biològic entre les reserves naturals del Delta del Llobregat (del Remolar i la Ricarda), arraconat al litoral per la construcció de la tercera pista de l’aeroport, i que AENA (l’Estat i la Generalitat) es va comprometre a restaurar en la Declaració d’Impacte Ambiental.

Per tot això els impactes haurien de ser avaluat de forma independent i tenint en compte els objectius de conservació del lloc, que no són el bany, ni la recaptació d’impostos per a les arques municipals.

Les diferents administracions fan servir la vella, però profitosa estratègia de tramitar aquesta i d’altres actuacions per separat. Aquesta zona està ja afectada per: el nou edifici del Club Nàutic Municipal, els nous aparcaments, les edificacions per a bars i restaurants, les actuacions en el passeig marítim i la futura restauració parcial del camp de golf (ja denunciada per aquesta entitat).

Donat que impliquen un impacte acumulat molt significatiu sobre la XN2000 de delta del Llobregat, pel que, segons l’Article 6 de la Directiva d’Hàbitats, hauria de ser avaluat com a conjunt de forma preventiva.

En conclusió, DEPANA exigeix a Costes que no tramiti la concessió.

Que en cas de plantejà la concessió, es faci un estudi ambiental independent i seriós, amb mesures correctores i compensatòries con la restauració del tram final del passeig.

Per últim, demanen una avaluació ambiental global de tot del conjunt impactes del “Pla Litoral”.

Contacte

Jose García Moreno 657101385

info@depana.org

Depana – Notícies i convocatòries – DEPANA presenta al·legacions a les obres al passeig marítim del Prat.

Mini golf sostenible en El Prat | Lamentable

Sergi Garcia
www.asgalanthus.org

Reincido en la lectura de El arco y la lira, conciso y penetrante ensayo de Octavio Paz y me detengo en esta reflexión: “cuando las palabras se corrompen y los significados se vuelven inciertos, el sentido de nuestros actos y de nuestras obras también es inseguro”. El rayo de luz con que las palabras iluminan los conceptos es utilizado a veces para deslumbrar. Por ejemplo, cuántas veces no habremos oído que se planea la construcción de un complejo urbanístico, enteramente sostenible y eficiente, con materiales reciclables, para tal o cual finalidad, con tal o cual objeto y al mismo tiempo se asegura que con ello se ganarán tantas hectáreas de espacio verde para disfrute de la ciudadanía. Es habitual que así se recoja en los medios de comunicación. Los promotores se lo creen, la administración se lo cree, en general nos damos por satisfechos, pero raramente nadie se pregunta, cómo es posible que se ganen espacios verdes al tiempo que se urbaniza, dónde estarán construyendo entonces ¿en el éter? ¿en la nada? disculpen la chanza, obviamente no, lo que ocurre por lo común es que la operación se verifica en espacios libres, verdes, naturales y en ocasiones con alto valor ecológico, pero que no gozan de protección; luego se entrega a la ciudadanía, en el mejor de los casos, una porción de ellos en forma de parque urbano, zona de recreo, merendero, con más o menos árboles, con más o menos parterres, caminos terrizos y bancos (de asiento); así es como se gana un nuevo espacio verde y así es como se procedió en su día con el delta del Llobregat, cercenado hasta el ahogo con las ampliaciones de puertos y aeropuertos, pero donde aumentó paradójicamente la superficie natural de uso público.

En 1940, un Messerchmit 109, de los que Hitler dejó a Franco para aplastar a la República, pilotado en un vuelo de exhibición por el teniente Eduardo Laucirica, se estrelló en las marismas del Prat de Llobregat, próximas a la finca de la Ricarda, después de una tremenda acrobacia. Los restos de avión y piloto fueron engullidos por el tremedal y no fueron hallados hasta que las excavadoras arrasaron todo aquello para construir la 3ª pista del aeropuerto y la nueva terminal, 62 años después. Actualmente, difícilmente un avión de aeromodelismo se perdería. De unos extensos humedales, laberinto de cañaverales, lagunas, dunas y prados, donde llegó a criar el avetoro y nadaron las nutrias, han quedado unos ciertamente excelentes espacios verdes periurbanos, parques de proximidad bien dotados de naturaleza. Por el camino se ha perdido un ingente caudal de biodiversidad a fuerza de cemento y ladrillo.

No hace mucho AENA anunció la creación de un campo de golf en una de sus propiedades deltaicas. Se trataría en realidad de un mini golf con que se quiere aumentar la oferta de ocio de aquellos viajeros en tránsito, para que no se aburran entre vuelo y vuelo, pobres. Se utilizará para ello parte de los terrenos que ocupaba el antiguo Real Club de Golf El Prat. La operación incluirá la construcción de chiringuitos, restaurantes, aparcamientos y una zona pública abierta al mar, un nuevo espacio verde de uso público ¿lo ven?. El conjunto tendrá todos los ISO habidos y por haber y será muy sostenible, se regará con agua reciclada y tendrá placas solares a porrillo.

El problema de que adolecen los Espacios Naturales del delta del Llobregat, nombre oficial con que se los conoce, es consustancial a esa pluralidad nominal. Es innegable que el nombre transmite una sensación de amplitud y de abundancia. Pero nada de eso. No es un espacio, ni mucho menos un gran espacio, son un conjunto de ellos, separados por infraestructuras y rodeados de poblaciones, modelados a fuerza de recortes y pequeños. Cuando se aprobaron las ampliaciones del puerto y del aeropuerto y de todo lo que conllevaban esas obras faraónicas donde las haya, las administraciones se comprometieron a trabajar en fomentar la conectividad de esos fragmentos naturales que quedaron, con el objetivo de moderar el efecto isla, que condena a las reservas naturales a un inevitable empobrecimiento ambiental. Si así hubiera sido, sí que podríamos estar hablando de un intento de congeniar el progreso económico basado en el crecimiento con la conservación de la naturaleza, que también, no se olvide, es una forma de progreso. Resulta evidente, sin embargo, que lo de proteger esos espacios fue sencillamente una concesión sin criterio, sin fe, nada más que por quedar bien y ahí están los hechos: la ocupación constante de los terrenos que hubieran servido para conectar esas zonas. La propuesta de AENA no deja de ser un episodio más de ese proceso que sabe Dios cuándo acabará.

Siempre quedarán entidades que, como DEPANA, interpongan demandas, se quejen y se pongan, con razón, de uñas, pero el gato siempre irá a la misma agua.

Mitjançant Mini golf sostenible en El Prat, amb permis de l’autor.

Participa con SOS Delta del Llobregat en el Día Internacional de los Humedales

Os queremos invitar a participar el próximo día 5 de febrero con nosotros, la plataforma S.O.S. Delta del Llobregat, en el Día Mundial de los Humedales. Estaremos en la reserva natural del Delta del Llobregat, en la zona de Cal Tet-Ca l’Arana, perteneciente a los espacios protegidos del Río Llobregat que quedan en El Prat, de 10h a 14h, junto con los compañeros del grupo SEO/Birdlife-Barcelona, y donde habilitaremos una parada informativa en la entrada de la reserva.

Los motivos que nos impulsan a participar en el Día Mundial de los Humedales son:

  • Dar a conocer este oasis natural que es el Delta del LLobregat y que se haya rodeado de un mar de infraestructuras, como son por ejemplo el aeropuerto y el puerto de Barcelona, y que, por su situación geográfica estratégica, padece una fuerte presión urbanística, situación que denunciamos y que es el principal motivo por el que se constituyó esta plataforma.
  • Concienciar sobre la importancia de preservar los valores naturales de los humedales y de la necesidad de emprender acciones para protegerlos, como solicitar a la administración pública que incorpore el Delta del Llobregat a la red internacional de humedales RAMSAR y la ampliación de sus zonas protegidas ZEPA (Zonas de Especial Protección para las Aves) de la Red Natura 2000: de esta manera las 950 hectáreas actuales pasarían a ser 3.500 hectáreas que protegerían la nueva IBA (Zona Importante para Aves).

Consideramos de vital importancia proteger el Delta del Llobregat porque se trata de un verdadero nicho de biodiversidad y pulmón verde para Barcelona y otras ciudades que lo rodean, como El Prat, Sant Boi, Gavà, Casteldefells y Viladecans, y del que podemos destacar 3 valores:

  • Su valor paisajístico, deleite de familias, deportistas, turistas y fotógrafos.
  • Su valor educacional, es como un museo al aire libre donde se promueve la educación y el respeto por el entorno natural.
  • Y su valor como zona de estudio e investigación científica.

Pero la protección de los espacios naturales del Delta del Llobregat es del todo insuficiente. ¡Es hora de equiparar biodiversidad y protección! Esto es lo que exige la plataforma S.O.S. Delta del Llobregat formada por el antiguo equipo de informadores ambientales de los Espacios Protegidos del Delta de Llobregat, Depana, Grup Ecologista Les Agulles- Ecologistas en Acción de Gavà, Salvem Oliveretes, el grupo WWF- Barcelona, Ciència Oberta, Salvem la zona AgrícoLHa, SEO/Birdlife-Barcelona, con el apoyo de municipios colindantes de la zona, 50 escuelas de la comarca del Baix Llobregat y diversas entidades civiles.

Así que os esperamos el día 5 en Cal Tet, en el tramo final protegido del río, para celebrar con nosotros el Día Mundial de los Humedales.

Información detallada:
Cuándo: Domingo 5 de febrero de 10:00 h a 14:00 h.
Dónde: Punto de información de Cal Tet-Ca l’Arana.
Cómo llegar: Espacios naturales del río Llobregat.

¡Ayúdanos a proteger el Delta del Llobregat de la especulación urbanística!

Ampliació de la ZEPA del Delta del Llobregat

La plataforma SOS Delta demana a la Generalitat de Catalunya que inicïi la tramitació per l’ampliació de les zones ZEPA del Delta del Llobregat.

Les entitats civils que promouen la campanya per a l’ampliació dels espais protegits del Delta del Llobregat, han elaborat un document en base a criteris ornitològics que està essent enviat al Departament d’Agricultura, exposant els arguments per l’inici del procés d’ampliació.

Els eixos fonamentals de la petició són:

  • La necessitat d’aplicar els criteris dels apartats 1 i 2 de l’Article 4 de la Directiva d’Aus, per a que quedin protegides les zones més adequades per les espècies citades a l’Annex I de la mateixa Directiva, especialment: cames llargues, martinets menuts, polles blaves, terreroles vulgars i xatracs menuts, que actualment no es troben suficientment protegides.
  • La imperiosa necessitat d’incloure dins d’aquestes zones la nova colònia de gavina corsa establerta a la illeta de la desembocadura del Llobregat, fora de les zones ZEPA. Per la gavina corsa, catalogada com a vulnerable, aquesta colònia és la única zona de nidificació a Catalunya, a banda de la del Delta de l’Ebre.

SEOBirdLife Internacional ha reconegut la necessitat d’incorporar aquestes noves àrees per preservar la viabilitat de les espècies prioritàries i ha aprovat l’ampliació de la IBA del Delta del Llobregat fins a les 3500 ha, davant de les minses 950 Ha protegides actualment.

Els estats membres de la UE tenen la obligació d’aplicar les directives a tot el territori i, donat que la Directiva d’Aus es troba incorporada a la nostra legislació, demanem que, en aplicació de la Llei d’Espais Naturals, el Reial Decret 1997/1995 i la Llei 12/2006, es protegeixin els terrenys incorporats a la nova delimitació de la IBA Nº140 del Delta del Llobregat (aprovada aquest estiu per SEOBirdLife).

Cal advertir al Govern de la Generalitat que, segons la Sentencia del Canal Segarra-Garrigues dels Tribunals Europeus en contra del Regne d’Espanya sobre les zones que haurien d’estar protegides i manquen de protecció, no es pot executar en les mateixes projectes que les puguin afectar, com és el cas de nous projectes aeroportuaris, portuaris o d’accessos ferroviaris. Per tant, demanem al nou Govern, el respecte i la sensibilitat cap als espais naturals del Delta del Llobregat sense cap figura de protecció ja que son imprescindibles per la pervivència dels ocells que troben a les reserves naturals, clarament insuficients per la seva reduïda superfície i la seva fragmentació i aïllament que provoquen les infraestructures.

El dissabte 5 de novembre, ens trobarem entre les 10-14h a l’entrada dels EENN de Cal Tet-Ca l’Arana, per informar sobre la nova delimitació dels espais a protegir del Delta del Llobregat, llurs valors i les mesures a emprendre per aconseguir la seva inclusió com a ZEPA.

 

DEPANA denúncia abocaments contaminants del polígon industrial Mas Blau, al Prat de Llobregat, a les Reserves Naturals del Delta del Llobregat

Via DEPANA.

Des de fa més de dos mesos que s’estan produint abocaments continuats d’aigües residuals procedents del polígon industrial Mas Blau, situat al Prat de Llobregat, cap a un canal que aboca directament a la llacuna del Remolar, dins dels espais protegits de les Reserves Naturals del Delta del Llobregat.

Els abocament procedeixen d’una canalització situada a sota d’un pont localitzat als límits del terme municipal del Prat de Llobregat. Es tracta d’un volum important d’aigües fecals on es barregen detritus humans amb residus industrials. Només aproximar-se al lloc, es percep la pudor i es veu clarament la gran càrrega contaminant dels abocaments, que han deixat la zona en un estat més que lamentable.

El canal, que limita el polígon Mas Blau amb el recinte aeroportuari, està naturalitzat, hi ha presència de vegetació aquàtica d’aiguamolls i és utilitzat per un nombre important d’espècies d’aus protegides, com el martinet blanc, essent especialment remarcable la reproducció en aquestes aigües de camesllargues, 3 parelles l’any passat, i una parella de martinet menut.

No obstant, el més greu i preocupant d’aquests abocaments ho constitueix el fet que les aigües d’aquest canal van a parar directament a la llacuna del Remolar, situat a fins dels espais naturals del Delta i en el qual el nombre d’espècies i parelles reproductores és molt elevat. És més que probable que hagin estat afectades espècies d’aus protegides, per la qual cosa els fets podrien ser constitutius de delicte contra el medi ambient.

Els membres locals de DEPANA que inspeccionen aquests espais naturals, es van donar compte, fa uns dos mesos de la desaparició d’aus d’aquest canal. Donada la complexa situació del punt d’abocament, na va ser fins fa un mes, que es va descobrir el punt exacte de l’emissió, immediatament, es va procedir a posar en coneixement dels fets als responsables de l’Ajuntament del Prat de Llobregat, posteriorment la notícia va transcendir a l’empresa responsables del clavegueram de Mas Blau, a l’EMSA i al Consorci que gestiona els Espais Naturals del Delta del Llobregat.

Han passat ja tres setmanes des de que es van posar en coneixement els fets a l’administració local i, sobre el terreny, continuen els abocaments que estan posant en perill el medi natural i els espais protegits.

Tot això, obliga a DEPANA a informa a la Fiscalia de Medi Ambient, per si els fets poguessin ser constitutius d’un delicte contra el medi ambient i la salut pública.

No podem oblidar que comencem la temporada de bany i la desembocadura del Remolar es situa just enmig de les platges del Prat de Llobregat i Viladecans.

Aves en el Delta del Llobregat

Futuras generaciones deltaicas

Mirant cel i terra ens envia aquest video i article que van publicar al seu blog sobre una de les últimes sortides que vam fer al Delta del Llobregat.

Sortida al Delta del Llobregat

22 05 2010

El passat 16 de Maig, vam fer una sortida al Delta del Llobregat. Era el primer cop que el visitàvem tot i la proximitat respecte casa nostre, però per coses de la vida no hi vas fins que t’hi animes de debò. Per exemple, segur que molta gent ha marxat de viatge al carib, o a l’Himalaya, però mai de la vida ha visitat la Costa daurada o les muntanyes del Pirineu català com pot ser la Pica d’Estats. Però ara jo us vull parlar del Delta, un espai natural situat entre Viladecans, el Prat de Llobregat, St.Boi de Llobregat i a molt destacar, el gran aeroport de Barcelona. Abans d’explicar amb detalls la sortida, no em puc estar d’agrair al nostre amic Albert Serra per portar-nos-hi. Gràcies Albert, aquell dia no l’oblidarem mai i també a la Judith, és clar. Benvolguts lectors, després d’aquesta petita introducció, aquí teniu la sortida!

Com tots sabeu, en totes les nostres sortides sempre hi ha un ocell especial, el primer. Estàvem a un delta on hi ha aigua, maresmes i altres formes del relleu. Doncs només començar, el Bernat Pescaire ja estava a l’altre banda del riu, preparat per començar el nou dia. Molt a la vora i descansava un Xarxet comú. Aquest seria l’únic exemplar en tot el dia. Menters ens dirigíem cap a les zones importants per un camí asfaltat, estàvem veient un espectacle constant. Un gran estol d’orenetes (vulgars i cuablanca), i algun Falciot, no feien més que devorar tots els petits insectes que cobria del cap cap amunt. Era fantàstic. Vam poder comprovar l’agilitat d’aquets petits ocells amb el vol. Seguíem contemplant-les i el camí ens va portar al primer mirador. Era una torre de fusta, amb unes escaletes i a dalt una plataforma. Desde dalt teníem una vista més panoràmica de la zona i gràcies això, la primera Fotja vulgar del dia va aparèixer durant una bona estona. Tota l’estona arreglant-se el plomatge. Per estar esplèndida la resta del dia. Una altre Fotja va aparèixer. Però en aquest cas ben acompanyada. Ni més ni menys que de 2 polls. Després d’aquesta dolça imatge que ens porta la primavera, ens dirigíem fins el pont que ens porta al autèntic parc natural. Però ens hi vam aturar gràcies als petits foradets que tenien les parets, cosa que ens va fer molta gràcia. Allà va aparèixer un dels ocells més vistos durant el dia, el Cabusset. Com el seu nom diu, es va cabussant en busca d’aliment. No és gaire gros, i en època nupcial el podem identificar per una taqueta groga als ulls i un color grana i negre escampat arreu del cos. I després d’atravessar el pont, a pas d’ornitòleg, vam topar amb una casa de fusta, on al teulat hi havia instal·lada una colònia de Pardals comuns. Però això no va ser el millor. De sobte apareix un senyor amb uns sacs de roba, ja vam detectar ràpidament el contingut d’aquells sacs. Hi havia ocells! Vam poder gaudir d’una genial experiència anellant ocells. Concretament tres: una Oreneta vulgar, una Boscarla de canyar i un Mosquiter de passa. L’anellador de l’ICO es va començar a retirar, i nosaltres seguíem amb la nostra sortida. El primer lloc d’arribada va ser l’aguait dels Pollancres. Cama-llargs, ànecs blancs, alguna Gamba roja (això és un ocell, no patiu!), Collverds, 2 Bernats Pescaires…en fi, molta cosa.

Però m’agradaria destacar els ocells que vam veure per primera vegada. D’això s’en diu “bimbo”, quan veus un tipus d’ocells per primer cop, diem que hem fet un bimbo. Els nostres “bimbos” poden semblar molt sonats, ja que alguns són d’ocells que freqüenten a les zones humides, però el problema és que els que no freqüenten les zones humides som nosaltres, per tant, a algú li pot semblar estrany. La Polla blava, reintroduïda a l’Empordà i amb 3 petits, va ser la primera. Després la va seguir un grup de Morells cap roig, que es caracteritza per el seu cos grisós i el cap…roig. Un Bec d’Alena també ens alegrava la vista. Un ocell que comparteix el negre i el blanc pel seu cos amb un bec molt característic que té forma de ganxo. A l’aguait estàvem acompanyats de diversos aficionats a la fotografia. Un d’ells ens va alertar de la presencia del Martinet menut a la nostre esquerra a una petita platja verda. El martinet menut es caracteritza per ser un ocell mitjanament gros, amb un marró clar escampat per tot el cos amb ratlles i petites taquetes marrons i negres. Mentrestant, nosaltres anàvem agafant notes de tot el que veiem. I de sobte…quin ensurt! Un Xatrac va fer un picat a l’aigua justament davant de l’aguait. Va ser fantàstic.  Un ocell blanc, de mar, que sol anar amb grups, i que s’alimenta de petits peixets i altres animals. També, m’agradaria citar, el niu de Cama-llarg que hi havia al costat de l’aguiat. On ja hi havien ous i tot. Per tant, esperem veure més ocells tan bonics com aquest. La excursió ja arribava a la seva fi i vam fer una petita sortida per la platja, on vam poder observar els altres companys, o no tan companys dels ocells, els avions. I amb la imatge del mar, de la millor pineda litoral catalana i amb la riera de Sant Climent al costat, vam enfilar cap a casa on ens hi esperava un bon dinar.

M’agradaria acabar l’escrit donant un petit missatge als lectors. En breu penjarem el vídeo, i podreu comprovar com és el delta del Llobregat. Només dir-vos que és un lloc maquíssim per passar-hi el dia i gaudir una mica més de la nostra terra, perquè com tots sabeu, per estimar, s’ha de conèixer. Salut!

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.257 other followers

Twitter

Busca per temes

%d bloggers like this: