/
archivos

el Prat de Llobregat

This tag is associated with 18 posts

VIII Cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat 2018

Vuitena edició del cens alternatiu d’ocells que portem a terme cada any a aquelles zones del Delta del Llobregat sense protecció: les més vulnerables i pitjor estudiades, #lAltreDelta.

Visitarem el riu Llobregat entre el Prat i Molins de Rei, les zones agrícoles de Can Dimoni, Reguerons i Can Trabal, les pinedes de Gavà, el litoral entre la Murtra i Castelldefels, basses de laminació interiors, etc… Així podrem constatar la importància dels espais naturals fora de les reserves pels ocells que hivernen al delta del Llobregat. Des de 2017 l’activitat s’enmarca en la campanya de ciència ciutadana #lAltreDelta, que hem endegat per posar en valor aquestes zones.

És una bona ocasió per coneixer millor el territori, apropar-se a aquest món fascinant de la mà d’experts ornitòlegs, o per aprofundir en l’aprenentatge (identificació, biologia, etc.) en el cas de tenir unes nocions.

  • Quan? Dissabte, 13 de gener, de 9-17 h (opció només matinal)
  • On? Delta del Llobregat
  • Organitzen: S.O.S. Delta del Llobregat i DEPANA

Ens trobarem a les 9h a l’Estació de Renfe de El Prat de Llobregat. Es recomana portar prismàtics, calçat còmode i esmorçar.

Tot i que l’activitat és gratuïta, es prega que confirmeu assistència i disponibilitat de vehicle i telescopi abans de divendres dia 12 al migida, per poder organitzar els equips: info@sosdeltallobregat.org, 639150757 (Raúl) o info@depana.org, 932104679.

Us hi esperem!

Més info

Crònica del VII cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del VI cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del V cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del IV cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del III cens alternatiu d’aus hivernants al Delta del Llobregat

II Cens d’ocells hivernants al Delta del Llobregat 2012

Censo de aves invernantes del Delta del Llobregat

Foto de becada del cens de 2017, cortesia de Salva Solé.

Anuncis

VII Cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat 2017

12493641_10208722056753334_3686940012924734177_oSetena edició del cens alternatiu d’ocells que es porta a terme cada any a aquelles zones del Delta del Llobregat sense protecció: les més vulnerables i pitjor estudiades, #lAltreDelta.

Visitarem el riu Llobregat entre el Prat i Molins de Rei, les zones agrícoles de Can Dimoni, Reguerons i Can Trabal, les pinedes de Gavà, el litoral entre la Murtra i Castelldefels, basses de laminació interiors, etc… Així podrem constatar la importància dels espais naturals fora de les reserves pels ocells que hivernen al delta del Llobregat.

Enguany l’activitat s’enmarca en la campanya de ciència ciutadana #lAltreDelta, que hem endegat per posar en valor aquestes zones.

És una bona ocasió per coneixer millor el territori, apropar-se a aquest món fascinant de la mà d’experts ornitòlegs, o per aprofundir en l’aprenentatge (identificació, biologia, etc.) en el cas de tenir unes nocions.

  • Quan? Dissabte, 21 de gener, de 9-17 h (opció només de matí)
  • On? Delta del Llobregat
  • Organitzen: S.O.S. Delta del Llobregat i DEPANA

Ens trobarem a les 9h a l’Estació de Renfe de El Prat de Llobregat. Es recomana portar prismàtics, calçat còmode i esmorçar.

Tot i que l’activitat és gratuïta, es prega que confirmeu assistència i disponibilitat de vehicle i telescopi abans de divendres dia 20 al migida, per poder organitzar els equips: info@sosdeltallobregat.org, 639150757 (Raúl) o 932104679 (DEPANA).

Més info

Crònica del VI cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del V cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del IV cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del III cens alternatiu d’aus hivernants al Delta del Llobregat

II Cens d’ocells hivernants al Delta del Llobregat 2012

Censo de aves invernantes del Delta del Llobregat

Foto d’un esparver, cortesia de Ricard Gutiérrez.

L’Altre Delta del Llobregat: neix un noticiari d’ocells cooperatiu

laltredelta

  • Llancem un projecte de ciència ciutadana per les xarxes socials, amb el hashtag #lAltreDelta
  • L’objectiu és que molta gent pugui ajudar a donar a conèixer i defensar la biodiversitat del delta del Llobregat no protegit

Com sabeu fa molts anys que defensem la protecció de les zones del delta del Llobregat que es van quedar fora de les reserves per criteris polítics i no científics. La nostra reivindicació està basada en el coneixement de la diversitat ornitològica que tenim d’aquestes zones naturals, gràcies als censos fets per desenes de persones voluntàries.

Aquests s’han difós a través del nostre Noticiari Ornitològic “l’Altre Delta”, que molts coneixeu. Amb 50 edicions, ha sigut la iniciativa independent d’aquestes característiques de major durada i calat a casa nostra, de què tenim coneixement.

Però ara volem apropar aquest Delta desconegut i oblidat, encara més a la ciutadania. Volem que tothom participi amb les seves observacions, de fauna però també de flora o de paisatge, sigui una foto o un sentiment, qualsevol cosa que ajudi a fer valdre aquest espai! Només heu de fer servir el hashtag #lAltreDelta, tant en Facebook com a Twitter o Instagram. Nosaltres recopilarem les vostres cites (recordeu indicar espècie, lloc i dia/hora, si escau) i farem un noticiari cooperatiu amb les més notables.

Per saber quines són les zones protegides, podeu veure aquest mapa, són només unes 1000 Ha, de les aprox. 3500 que, d’acord als criteris científics, haurien d’estar-ho (veure la proposta d’ampliació de SEO/BirdLife). En aquest plànol que vam elaborar també podeu veure també quins punts són d’especial interès per nosaltres.

Doncs us engresquem a participar d’aquesta iniciativa, i a donar així més valor a les vostres visites naturalístiques al Delta del Llobregat!

Ara també, a la plataforma de ciència ciutadana Natusfera.

Per qualsevol dubte, ens podeu contactar aquí: info@sosdeltallobregat.org.

Recordeu que ens podeu seguir a les xarxes:

Facebook SOS-Delta-Llobregat
Twitter @SOS_DeltaLlob

NOTA. S.O.S. Delta del Llobregat no es responsabilitza de l’ús indegut d’aquest hashtag ni de les observacions que es facin, i la seva publicació no implica l’homologació de les cites.

Foto d’una sorpresa que podeu gaudir aquests dies durant una sortida busca-tresors per l’Altre Delta (torlits a un camp de conreu), cortesia d’Eio Ramon.

Més info

Noticiari Ornitològic #lAltreDelta 01/2017

Generalitat: Aturin la matança d’aus al delta del Llobregat! | Change.org

Campanya de S.O.S. Delta del Llobregat a Change.orgCampanya_caça_change

300 caçadors disparant sense treva al bell mig de la zona més poblada de Catalunya?! Això està passant al delta del Llobregat, un dels espais més rics en biodiversitat de tot el país.

El Delta del Llobregat, l’aiguamoll més important de la província de Barcelona, va sobreviure al ciment d’Eurovegas gràcies a la indignació de la ciutadania, que se’l va fer seu. Serà el seu destí final convertir-se en coto privat dels caçadors de la metròpoli que no volen fer uns quants km per practicar aquest macabre “esport”?

Amb l’excusa d’unes suposades pèrdues agrícoles que no s’han de demostrar, la Generalitat està donant centenars de permisos de caça “excepcionals” en zones de seguretat, que d’excepció han passat a norma: es caça durant tot l’any, fins i tot a les zones protegides, durant l’època de cria de les aus i sense cap control de les administracions que garanteixi que es respecten els requeriments dels permisos especials. Es parla de desenes de milers d’ocells i altres animals abatuts els últims 4 anys.

Les caceres es fan en ple dia, en mig de zones molt transitades. Recordem que el Delta, a més d’una zona super-poblada (gairebé un milió d’habitants) és un espai d’esbarjo on passen cada dia milers de vianants i ciclistes, i es fan visites d’escolars. Ja s’han produït incidents, com pluges de perdigons a sobre de vianants i cotxes de la policia urbana. Hem d’esperar que hi hagin ferits, per reaccionar?

Moltes de les batudes es fan al costat de les pistes de l’aeroport, de manera que les aus escapen dels trets entrant a la seva zona de seguretat, amb el perill que això suposa.

A més estan posant en perill espècies protegides, ja que es fa dintre d’ecosistemes sensibles del Delta, fins i tot a les reserves naturals parcials, i ningú controla les espècies que es cacen. De fet han aconseguit gairebé extingir una espècie tan comuna i familiar com l’ànec collverd (que ha passat dels 3.123 efectius hivernants en 2002 als 191 en 2015).

Volem un Delta viu, un tresor de la nostra biodiversitat, reserva necessària de natura i paisatge pel gaudi de la ciutadania i per l’educació ambiental, un gran pulmó i també l’horta de Barcelona. Però, a quin preu? Volem menjar verdures, les emblemàtiques carxofes del Prat, els espàrrecs de Gavà, sent còmplices alhora d’aquesta massacre?

La caça no és una gestió, és el fracàs de la gestió. Demanem una moratòria en els permisos, fins no que es faci un estudi científic de l’impacte ambiental i social d’aquestes mesures.

Signeu la petició aquí (en castellà aquí).

Més info

 

DEPANA denuncia davant el Síndic i la Comissió Europea la desastrosa gestió i les conseqüències de la caça al Delta del Llobregat

  • Les autoritzacions “excepcionals” de caça per al control cinegètic es perpetuen al llarg de tot l’any en espais naturals protegits.
  • No són avalades per cap estudi científic que les justifiqui, ni mesures de control en la seva aplicació.

Nota de Premsa

El Prat, 21 de juliol de 2016

DEPANA, mitjançant una Queixa formal ha sol·licitat l’obertura d’una investigació al Síndic de Greuges amb l’objecte d’aclarir la falta de transparència en tot el que concerneix a la tramitació, la gestió i el control de la caça que s’està portant a terme al Delta del Llobregat.

DEPANA, com a entitat ambientalista especialment sensibilitzada amb la problemàtica que afecta a aquest espai natural, fa temps que s’ha manifestat com a part interessada amb l’objecte de ser informada de forma directa de les resolucions que s’aproven per permetre aquestes activitats cinegètiques. Cal assenyalar que aquestes no són públiques i solament es comuniquen a qui el Departament considera “interessats”. Tant el 2015 com enguany, es va recórrer a la presentació de sengles Recursos d’Alçada, “sense que s’hagin dignat respondre’ns” -informa José García Moreno, vicepresident de DEPANA. L’entitat lamenta que malgrat els canvis polítics que s’han produït en la Conselleria, la forma de funcionament està ancorada en un passat obscurantista, per la qual cosa el resultat de la gestió no ve marcada pels responsables polítics, sinó per la inèrcia del propi Departament. La decisió de recórrer al Síndic ve donada perquè, com a valedor dels drets dels ciutadans, pugui incidir en que, com a mínim, es facin les coses amb la transparència de la que tant presumeixen i a la que estan obligats.

cazador cal Dominguet

Caçador en ple dia al costat del pàrquing dels espais naturals del Prat

DEPANA informa a la Comissió Europea per vulneració de directives comunitàries

D’altra banda, en el marc de la queixa que DEPANA té oberta davant la CE, s’ha procedit a posar en el seu coneixement la falta absoluta de criteris científics i d’avaluació ambiental en la gestió que s’aplica sobre aquestes espècies dins d’espais naturals protegits, en els següents termes:

Que des de fa deu anys, al Delta del Llobregat, es vénen aplicant mesurades de control cinegètic de forma intensiva i extensiva. Les mesures, inicialment es plantejaven com a excepcionals, però des del 2011 han passat a ser permanents, de manera que es mantenen al llarg de tot l’any, fins i tot en època reproductora, dins de zones humides i al voltant d’importants ajocadors i colònies de nidificació de ardeids, així com d’altres espècies d’aus estrictament protegides. Aquestes mesures s’apliquen fins i tot dins de les zones ZEPA del Delta del Llobregat (Can Dimoni, Reguerons, zones entre la Murtra i Reguerons) així com sobre la resta de zones rellevants per a les aus que circumden les Reserves Naturals Parcials del Delta del Llobregat. Aquestes actuacions constitueixen una forma de “gestió” de les poblacions d’aus que no està avalada per cap estudi científic. No es produeix cap control, ni avaluació per part de l’òrgan gestor de l’espai natural protegit (Consorci per a la Protecció del Delta del Llobregat).

El “control” cinegètic que s’executa manca de qualsevol estudi o avaluació ambiental prèvia, i està comportant una notable i significativa afectació negativa a espècies d’aus presents en els annexos de la Directiva d’Aus (traslladada a la legislació interna mitjançant la Llei 42/2007).

És especialment remarcable l’afectació que està causant sobre les poblacions de les aus aquàtiques, ja que es duen a terme dins d’àrees especialment sensibles, com a zones humides protegides i als voltants d’importants colònies de cria al llarg de tota l’època de nidificació.

L’any passat, 2015, DEPANA ja va aportar informació científica sobre els efectes i conseqüències d’aquesta gestió a la Comissió. Aquesta va manifestar la conveniència de seguir aportant més informació sobre aquest tema, amb l’objecte que pugui ser contrastada amb la que aporti la Generalitat.

Val la pena recordar que aquestes batudes massives s’estan portant a terme en “zones de seguretat” que precisament es van establir a petició dels pagesos, a causa dels incidents de causats per les armes de foc en els anys 80. Ara són els ciutadans del carrer els que estan sofrint les conseqüències d’aquestes armes de foc, doncs ja hi ha hagut incidents. Les accions es duen a terme en zones transitades i durant hores de gran afluència de públic, sense cap senyalització, mostrant un cop més la manca de transparència de les administracions responsables.

S’ha arribat a observar com en alguns camps de cereals es deixen una part sense collir, per després disposar d’un menjador d’atracció d’aus i així poder-les abatre massivament, malgrat que ja no causen cap dany a l’agricultura. “Més que un vedat de caça, aquests camps s’han convertit en finques de “tiro al pichón”, lamenta José García. El delta del Llobregat és a més d’un espai natural conegut i apreciat, l’horta de Barcelona, però, afegeix: “són conscients els ciutadans de la massacre que s’està duent a terme amb l’excusa d’ampliar una mica més aquesta producció, i del perill que pot suposar per a les persones que utilitzen aquesta zona d’esbarjo tan transitada?” .

Més informació

Queixa al Sindic de greuges sobre la caça al Delta del Llobregat 2016

DEPANA denuncia l’estat “terminal” del Delta del Llobregat

El Prat al dia | Caza de aves en El Prat

Enllaç a fotografies

Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d’un greu impacte ecològic | La Riuada

La Riuada | 11 de maig de 2015

Amb motiu del 20è aniversari de la signatura del Pla Delta, l’Ajuntament va inaugurar, en el marc de la passada Fira dels Galls, l’exposició «Tal com érem, tal com som», que posteriorment va mostrar-se al Cèntric fins el 31 de gener i que encara es pot veure en un monitor al vestíbul d’entrada. Com a reforç la revista ElPrat, que edita el mateix consistori, va dedicar aquell desembre un article monogràfic on recollia les línies mestres d’una interpretació oficial del Pla, què destaca per obviar tots els aspectes negatius del seu impacte i mostrar-ne només els positius, i que va aixecar molta polèmica pel seu caràcter propagandístic.

Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d'un greu impacte ecològic

L’alcalde Lluís Tejedor deia en aquell exemplar de la revista “Tant el port com l’aeroport necessitaven créixer i modernitzar-se, i ho haurien fet amb la implicació de l’Ajuntament o sense”. Aquesta afirmació és la base d’un relat on l’Ajuntament, enlloc de ser instigador i part activa del desenvolupament del Pla Delta, com va ser, hi va estar per «marcar premisses en temes de sostenibilitat» i «batallar i negociar per frenar projectes que haurien significat la pràctica desaparició de El Prat».

Aquest paper salvador del consistori, limitat a aconseguir «contrapartides», fa que es distanciïn de qualsevol aspecte negatiu, atribuïble sempre a les altres administracions, i s’atorguin en exclusiva els beneficis del Pla Delta. A la vegada, aquests semblarien a priori les úniques conseqüències del Pla, quan en cap moment en totes aquestes exposicions, articles i reportatges, han explicat ni els costos mediambientals, ni les actuacions que es podien haver evitat, ni les hipoteques que ens deixa de cara al futur. Si a més, les fotografies i vídeos promocionals contrasten els aspectes més negatius del Delta d’abans amb els més estètics d’ara, qualsevol que desconegués el territori pensaria que el Pla Delta l’ha millorat. Hi ha molts aspectes que qüestionen aquest relat optimista.

La platja recuperada pel bany amb un alt cost

La recuperació de la platja, després de dècades de ser un punt negre a la costa catalana, és un dels guanys que la població del Prat ha gaudit gràcies a l’entrada en funcionament de la depuradora, però la seva recuperació, amb o sense Pla Delta, ja era obligada per la directiva europea 91/271/CEE de tractament d’aigües residuals urbanes.
Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d'un greu impacte ecològic

A més, el manteniment de la línia de costa per la regressió constant, generada com a conseqüència de l’ampliació del port i la construcció de l’escullera de la ZAL, ha obligat a què el Port hagi de fer una aportació anual de 100.000 m3 de sorra, un peatge de per vida insostenible i que caldrà veure si s’acomplirà indefinidament en un futur. De fet, en els darrers mesos la manca d’aquesta aportació ja ha donat problemes, trencant el tub de la dessaladora i obligant a tancar durant setmanes la zona del Semàfor per refermar la costa amb grans blocs de pedra i evitar l’entrada d’aigua del mar terra endins.

La recuperació de la platja per al bany, amb o sense Pla Delta, era obligada per la Unió Europea

El riu Llobregat desviat il·legalment

El Llobregat és l’únic riu de Catalunya amb una bona part de la llera d’accès urbà cimentada, un procés antinatural que va afectar l’hàbitat de nombroses espècies que van desaparèixer. El motiu d’aquesta actuació va ser un projecte fallit  de canal de rem impulsat pel consistori que es va demostrar inviable i ha deixat una enorme pista cimentada a la llera sense cap utilitat. L’ús públic del riu havia estat tradicional des de feia dècades, i només es va abandonar a partir dels anys 60 en convertir-se en un dels més contaminats d’Europa. Com en el cas de la platja, el que era un dret dels pratencs s’ha convertit en un benefici del Pla. Val a dir que en aquesta recuperació també influeixen factors externs al Pla Delta com les depuradores d’aigües amunt, de fet, el Pla va reduir-ne a només una les tres depuradores que es preveien en l’anterior Pla General Metropolità, dues en van desaparèixer en vendres els terrenys on es contemplaven amb finalitats especulatives.

El Llobregat és l’únic riu de Catalunya amb bona part de la llera cimentada

El desviament del riu 2,5 km al sud, cedint els terrenys per l’ampliació del Port, va ser una de les obres més polèmiques. Símbol de la resistència històrica contra el Pla, la majoria de la societat civil ho havia trobat innegociable i des de feia dècades ho havien convertit en el principal cavall de batalla contra el Pla Delta, incloent a la pròpia IC. El desviament del riu es va exigir al consistori a canvi de la construcció de la depuradora i de permetre’l entrar a les taules de concertació del Pla, fet pel qual van accedir i van canviar radicalment el seu parer fins aquell moment. El Tribunal Suprem va declarar-lo il·legal un cop les obres estaven quasi finalitzades i la solució era irreversible.

En quant a les zones humides un total de 300H van desaparèixer directament pel Pla Delta, algunes dessecades com a la zona de la Podrida i Ca l’AranEls 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d'un greu impacte ecològica, en compensació d’altres van ser recreades artificialment. L’argument d’una suposada millora de la qualitat de les aigües d’aquestes zones humides per l’entrada en funcionament de la depuradora, és refutable en haver-se desestimat l’ús de l’aigua de la mateixa per aquesta finalitat en no ser de prou qualitat. A més, una de les mesures més importants i principal proposta del Pla Delta per aconseguir millorar la qualitat dels aqüífers, la barrera per frenar la seva salinització mitjançant els pous ubicats a la Zona Franca, tampoc està funcionant des de fa anys.

L’aeroport envaeix el Delta

La tercera pista de l’aeroport va constituir l’altra gran desfeta pel territori junt amb el desviament del riu. La seva construcció sobre la pineda litoral i les capçaleres de La Ricarda i el Remolar van suposar la tala d’uns 20.000 pins, el 70% d’una de les millors pinedes del litoral català, catalogada per la Unió Europea com hàbitat prioritari. L’actual pineda de Can Camins és una ombra del que va ser aquella. La promesa de fer-la pública i incloure-la en un futur “parc litoral” sembla encara molt llunyana quan ni tan sols la seva visita vigilada és possible des de fa més d’un any.

D’unes 1.000 hectàrees de terreny agrícola l’any 1994, hem passat a poc més de 100 a l’actualitat

L’ampliació de l’aeroport és l’impacte que ha afectat més greument les zones d’especial protecció de fauna i flora del Delta. Sobta l’argument oficial defensant una suposada recolonització d’espècies vegetals i animals quan en molts casos aquesta ha fracassat per la pressió de les pròpies infraestructures i l’afluència humana (xacrat menut, perdiu de mar). Espècies com la gavina corsa han quedat arraconades i sense protecció, i el principal emblema de la fauna deltaica, el corriol camanegre, ha passat de 105 parelles censades l’any 1989 a tenir-ne cinc a tot el Delta. La construcció de la nova terminal va acabar amb la darrera parella d’aligots de maresma, i la construcció de la parada de taxis adjunta a la zona de Can Sabadell, feta sense cap declaració d’impacte ambiental, va destruir el darrer connector biològic entre les zones del Remolar i Reguerons.

L’ús públic creixent ha convertit el camí de la platja, que ressegueix el contorn de l’aeroport, en una rambla semiurbana que ha assumit la desaparició de la majoria de camins històrics. Aquesta massificació ha agreujat el procés d’enjardinament dels espais naturals del Delta, la majoria regulats per horaris, i a la llarga pot constituir la principal amenaça a l’inestable equilibri entre espais naturals, espècies animals i vegetals, i pressió humana.

El món pagès agonitza

Una de les pèrdues més evidents heretades del Pla Delta ha estat la dràstica desaparició de terrenys agrícoles, que ha posat a la pagesia local en l’estadi previ a la desaparició. L’any 1994 en l’acta d’aprovació al ple del Pla es parlava de 900 Hectàrees de conreu i 90 de sòl rústic protegit, el darrer cens agrari de l’any 2009 rebaixava la xifra de terres conreades fins a 102H. La desaparició de conreus sembla no haver acabat i el projecte de l’ARE del Prat Sud i la construcció de l’autovia port-aeroport amenacen un terç del que queda. A més, el projecte d’Eurovegas va evidenciar que la suposada protecció dels terrenys del Parc Agrari no és suficient davant aquests projectes especulatius. Ni els horts lúdics ni els mercats de pagès poden presentar-se com la sortida als greus problemes en que ha quedat la pagesia local.

És igual d’abrumadora la pèrdua del patrimoni arquitectònic relacionat amb la vida pagesa tradicional i centenària del Delta. Des de 1994 s’han enderrocat 30 masies al Prat, un total de 14 per causes directes del Pla Delta, gairebé el 50% de les que hi havia. Davant d’aquesta xifra basar una suposada recuperació del patrimoni en l’acondicionament de les runes dels Carrabiners i el Semàfor, i la reconstrucció d’una part de la Ricarda, sense projecte d’ús després de cinc anys, és un balanç desolador.

Menys feina, més contaminació

Tampoc la promesa de milers de llocs de treball va ser certa. En aquests 20 anys l’atur al Prat ha crescut de 4.995 a 5.881 persones per una població que s’ha mantingut en xifres molt semblants. De fet, el Pla Delta va suposar encarir encara més el sòl i el preu de l’habitatge a tot el terme municipal i va accelerar el tancament de fàbriques històriques (La Seda, Paperera, Fisipe..) i la venda de camps de conreu, comprades directament per immobiliàries en la planificació de diversos processos especulatius en plena bombolla immobiliària. Projectes que avui han quedat en no-res, com s’evidencia en la desolació dels terrenys del denominat  Prat Nord, però que van ser causa directa de la crisi industrial i agrícola que avui dia patim.

A més, l’augment del trànsit aeri, marítim i rodat fa que el Prat aparegui en cadascun dels informes anuals que elabora l’entitat Ecologistes en acció com un dels pobles més contaminats de Catalunya, principalment pel que suposen les emissions de diòxid de nitrogen que se’n deriven. A això caldria sumar-li els alarmants nivells de partícules en suspensió que han fet que des de Brussel·les hagin amenaçat a les autoritats catalanes de portar-les davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d'un greu impacte ecològic

Per últim, la posada en funcionament del nou pont sobre el Llobregat traslladarà el nombrós trànsit rodat que hi circula a aquesta banda del riu, i és més que previsible que aquest fet augmenti els nivells de contaminació a tot el casc urbà, sense tenir en compte la futura obertura de l’autovia de connexió port-aeroport.

_________________________________

Les amenaces continuen després d’Eurovegas

L’urbanista Katrin Golda-Pongratz va presentar el gener a Barcelona el llibre de fotografies “Paisatges de Pressió”, on repassa possibles emplaçaments d’Eurovegas. Parla de l’economia com a força geològica i mostra com el territori ja no precedeix al mapa, com antigament, sinó a l’inrevés. El delta del Llobregat és un “actiu” en l’economia global.

Cap altra comarca pateix aquesta pressió, amb plans que es superposen als mapes.

Després d’Eurovegas, el Delta va deixar de ser notícia, es van treure els domassos dels balcons i gairebé tothom va deixar les assemblees i protestes. Els nous petits Eurovegas no tenen grans maquetes ni noms mediàtics, però sí la mateixa arrel. Malgrat la pèrdua constant d’espais agrícoles i naturals, hi ha poca consciència social i menys ressò als mitjans.  Els nous projectes no han tingut resposta ciutadana, ni el camp de Golf de l’aeroport, aturat per manca d’inversors; ni l’Outlet de Viladecans; ni l’eix port-aeroport o els accessos viaris i ferroviaris al port. L’Eixample Sud del Prat no trascendeix, tot i afectar l’última gran zona agrícola.

El nou Pla Director Econòmic del delta, que afecta unes 400 hectàrees (la meitat que Eurovegas, i que van demandar els ajuntaments quan va marxar el projecte) tampoc ha rebut atenció. Sumem-li el Pla Especial del Parc Agrari, el Pla Director de la Granvia o el Pla Especial dels Espais Naturals. Cap altra comarca pateix aquesta pressió, amb plans que es superposen als mapes. Aquest desenvolupament caòtic, que nega el territori i el paisatge, no és només Eurovegas, el Pla Delta o el PGM, sembla formar part de l’ADN de la Metròpoli.

Mitjançant Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d’un greu impacte ecològic.

Felicitacions de S.O.S. Delta del Llobregat 2015

Felicitacions2015

Estimats/des amics/gues del Delta de Llobregat,

2014 acaba i toca fer balanç!

Comencem per la part més interessant, els nostres seguiments de fauna. El 2014 s’ha acabat l’estudi exhaustiu de l’avifauna de Gavà, encarregat a DEPANA, i dut a terme per un company. Durant 3 anys ha mostrejat les aus nidificants i hivernants i les dades serviran a l’ajuntament per gestionar millor els seus ecosistemes. Destacar que amb només el10% de la superfície del Delta, alberga un 65% de les espècies.

Des d’un punt de vista de biodiversitat, també hem fet una descoberta molt especial, amb una nova espècie d’ocell per al delta, el picot garser petit. També s’ha trobat una nova espècie nidificant per al nostre riu, el tallarol de casquet.

Amb els nostres censos i gràcies a molts voluntaris, aquest 2014 hem arribat a les 195 espècies (!) detectades fora de les Reserves Naturals. En un sol dia, durant la marató de tardor, vam arribar al nostre rècord, 102 espècies. Però no només d’ocells vivim, enguany una altra dada a destacar va ser l’observació d’una llúdriga al riu, després d’haver-la exterminada als anys 60.

En termes de protecció s’ha publicat la nova delimitació de la ZEPA marina Baix-Llobregat-Garraf que, tot i que ha millorat molt l’anterior, no arriba a zones importants com reclamàvem.

Les mesures compensatòries als accessos viaris al Port han sigut escoltades per l’ajuntament de l’Hospitalet, que les ha traslladades a la ministra Pastor. Esperem que així, es minimitzi l’impacte sobre una de les zones més sensibles del riu Llobregat.

En l’àmbit urbanístic continuen les agressions, amb la tramitació del Pla Especial del Parc Agrari, molt regressiu, que en les últimes versions no ampliava la seva superfície a totes les zones agrícoles del delta.

Fa uns dies vam presentar a través de DEPANA al·legacions i suggeriments al Pla Director Urbanístic Econòmic del delta del Llobregat que, amb la sempiterna excusa de l’atur amaga interessos especulatius, i sacrifica fins a 440 Ha de terrenys d’alt valor natural i agrícola.

La zona agrícola està patint una nova agressió al Prat, on l’Eixample Sud i l’Eix Port-Aeroport es carregarien el 40% de la zona agrícola que queda al municipi.

Respecte a les nostres tasques de divulgació habituals, fa poc hem començat a publicar el nostre Noticiari Ornitològic “El Otro Delta” en català, gràcies a un nou voluntari. Continuem la nostra labor educativa amb l’Exposició fotogràfica “El Delta del Llobregat, tan excepcional com desconegut”, que hem portat per sales del Baix Llobregat i Barcelona.

Aquest any també hem consolidat l’agenda d’activitats (eliminació d’invasores, marató cooperativa, cens d’ocells hivernants, paradetes i xerrades informatives).

Continuem fent xarxa, amb el companys i companyes de Delta Viu, que treballen en la dinamització de la zona agrícola. Enguany han organitzat una interessant jornada “Després d’Eurovegas: quin Delta volem?”, amb la Unió de Pagesos, per mirar de protegir el medi rural del Delta de l’especulació, revalorant l’agricultura, en harmonia amb la biodiversitat.

I per últim participem de la mà de DEPANA, de la iniciativa Padrins del Riu de l’Hospitalet, que vol organitzar activitats al voltant d’aquest espai natural.

Ha estat una sort com sempre, comptar amb vosaltres, voluntaris i amics que ens seguiu al  nostre butlletí, a la xarxa o participant de les nostres activitats; així, esperem veure-us aviat… deltejant!

Abraçades,

L’equip de Comunicació de S.O.S. Delta del Llobregat

PD També volem felicitar als companys i companyes que han aconseguit crear una petita empresa per fer sortides “eco” i culturals a espais naturals al voltant de Barcelona, Ecoitineraria; us desitgem molta sort!!!

Foto cortesia d’Eio Ramon.

En construcció un heliport al Prat sense estudi d’Impacte ambiental | La Riuada

16  de maig 2014 | La Riuada

L’empresa Estatal Aena ha decidit construir un Heliport dins del recinte de l’Aeroport del Prat. Aquest projecte pretén que el nou Heliport del Prat gestioni la totalitat de la oferta de vols amb Helicòpter de Barcelona, rivalitzant de forma directa amb la terminal ja existent del Port. La demanda d’helicòpters a la capital catalana és especialment elevada quan es celebren esdeveniments que acullen molts estrangers amb elevat poder adquisitiu com pot ser la prova del mundial de F1 a Montmeló. Aquest projecte també cal situar-lo dins l’augment de vols privats que esta rebent l’Aeroport del Prat. Aquesta alta afluència de vols corporatius porta conseqüentment el creixement de la demanda d’helicòpters per a vols de curt recorregut i així mateix ha portat a Aena a construir l’Heliport.HP_mapa

Aquest projecte es va fer públic al 2008, recentment el BOE ha publicat una resolució de la Secretaria Estatal de Medi Ambient on recull que la construcció de l’Heliport del Prat no necessita de la redacció d’un estudi d’impacte ambiental. Segons el Ministeri de Medi Ambient sols amb la redacció d’un estudi preliminar que va decretar que el projecte tindria un impacte mínim en el medi ambient i en la població ha estat suficient per esquivar aquest tràmit administratiu. L’Ajuntament del Prat va presentar al·legacions al projecte doncs no s’estudiava l’impacte acústic que podia tenir sobre el nucli urbà. En aquest sentit es va proposar que els helicòpters fessin servir rutes que passin per sobre la zona industrial i s’allunyin el màxim possible de les zones urbanes. La resposta ha estat fixar unes rutes d’enlairament i aterratge que intenten evitar les zones habitades. Malgrat aquestes modificacions una de les rutes dels helicòpters que van a Barcelona passa per sobre de l’Autovia de Castelldefels pel que segurament afectarà als habitatges situats al nord de les vies del ferrocarril o a Bellvitge. També es va demanar un estudi referent a la contaminació que podria causar aquesta nova infraestructura.

El més sorprenent del projecte no és tant la giravolta administrativa que ha permès esquivar el pas de la redacció d’un estudi d’Impacte Ambiental sinó el rigor amb el que l’estudi preliminar ha estat redactat. L’estudi explica que l’Aeroport es troba delimitat al sud per les Maresmes de Can Camins, quan aquestes maresmes van quedar destruïdes i cimentades per la construcció de la tercera pista. També consten altres topònims que han quedat destruïts de manera successiva per les diferents ampliacions de l’aeroport com pot ser: la pressa d’Assuan, la masia de la Torre Roja o l’estany de l’Illa.

BOE

Mitjançant En construcció un heliport al Prat sense estudi d’Impacte ambiental.

 

El Delta del Llobregat, víctima del ‘boom’ infraestructural | La Directa

Oriol Matadepera / Guiu Ferrés-Costa | La Directa

10 de juliol de 2013

La plana al·luvial es veu com un gran solar on encabir-hi projectes de ‘desenvolupament’ de l’àrea metropolitana

Arran del pla d’infraestructures que porta el seu nom, el Delta ha patit la seva última gran transformació. Signat al 1994 entre el Ministeri de Foment espanyol, la Generalitat, l’Ajuntament del Prat i altres administracions, el seu objectiu era crear una de les grans plataformes de recepció i distribució de mercaderies del sud d’Europa. El pla implicava el desviament i la canalització del riu Llobregat en 2,5 quilòmetres; l’ampliació de l’aeroport; l’ampliació del port i de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) en un 200% guanyant terreny al mar; la construcció de diverses infraestructures viàries (Pota Sud, autovia del Baix Llobregat, accessos ferroviaris a la ZAL…); l’edificació d’una macrodepuradora i d’una xarxa de divuit quilòmetres de col·lectors, i la instal·lació d’una incineradora, que va ser l’única infraestructura que no es va dur a terme.

El Pla Delta va suposar el pas d’una economia productiva a una altra purament logística i terciària i una gran centralització de l’activitat econòmica en perjudici d’altres regions catalanes. Tot, a canvi de l’impacte d’espais agrícoles i naturals de gran valor, l’afectació de l’aqüífer o la regressió de les platges. Aquesta època va coincidir amb la bombolla infraestructural, que s’ha afegit a la bombolla immobiliària els últims anys a tot l’Estat i ha fet augmentar significativament la despesa pública (i el deute), en un intent agònic de donar sortida a l’empresariat de la construcció que veia com s’enfonsaven els seus negocis.

La terminal 2A del  Prat, obra de Bofill i  emblema de l'aeroport dels Jocs  Olímpics del 92, roman tancada des  de fa anys  (Robert Bonet)

La terminal 2A del Prat, obra de Bofill i emblema de l’aeroport dels Jocs Olímpics del 92,roman tancada desde fa anys (Robert Bonet)

En aquesta línia, a banda del Pla Delta, s’ha construït l’AVE –tot i que encara s’ha de fer el ramal de l’aeroport–, la dessalinitzadora, la línia 9 del metro està en obres i, damunt la taula, hi ha els accessos ferroviaris al port de Barcelona –que afectarien el que queda de l’antiga llera del riu–, la connexió port-aeroport –que afecta una zona agrícola important del Prat–, un hipotètic tren ràpid des de Barcelona a l’aeroport, el corredor mediterrani de mercaderies i la intenció d’AENA d’allargar les seves capçaleres de pista, sobre la zona natural ZEPA, “per raons de seguretat”. La construcció de la quarta pista sobre el mar ha quedat completament descartada després del fiasco de l’última ampliació i el contratemps que ha suposat una sentència del Tribunal Suprem que estableix que la pineda de Can Camins ha d’estar protegida com a Lloc d’Interès Comunitari, màxima protecció de la Unió Europea amb les ZEPA.

Obres, moltes d’elles faraòniques, que només recentment i amb la crisi s’estan aturant o racionalizant. La situació econòmica ha fet reduir el pressupost dels accessos al port a 100 milions d’euros, és a dir, la meitat. El corredor mediterrani es replanteja mitjançant una adaptació de la via actual a l’europea, que costarà prop de 100 milions, que seran, en part, de fons europeus. De la línia 9, només se’n farà el tram final (Prat-Aeroport) i la línia ràpida de tren sembla que s’aixecarà al costat de la que ja existeix, també per reduir costos.

La treva per a les bastides al delta del Llobregat, però, és conjuntural i podria canviar amb una eventual sortida de la crisi. El Delta es continua veient com un gran solar on tenen cabuda els projectes que l’àrea metropolitana necessita per al seu desenvolupament. Recentment, alcaldes del Baix Llobregat i la Generalitat han signat un acord per “dinamitzar la zona”, fet que implicarà més industrialització i més infraestructures en un territori on s’han perdut un 90% dels espais naturals originals i només el 40% són espais lliures (agraris i naturals). Únicament un 10% està protegit ambientalment i totes les demandes d’augmentar el percentatge xoquen amb l’aliança CiU-PP, que, representant el lobby patronal, clama contra les traves al progrés. L’última proposició en aquest sentit es va rebutjar el 12 de juny al Parlament.

Els casos de Castelló i Alguaire

Dos exemples paradigmàtics de la bombolla infraestructural són els aeroports de Castelló i Alguaire. Sense una demanda ciutadana al darrere, ambdues instal·lacions han comportat una despesa milionària, tot i que reben pocs milers de passatgeres o ni tan sols han començat a operar. L’aeroport de Castelló es posa, sovint, com a referent de malbaratament de fons públics. El març de 2011, es va inaugurar amb un acte esperpèntic encapçalat per l’aleshores president de la diputació provincial, el multiimputat Carlos Fabra (PP).

Dos anys i mig més tard, encara no s’hi ha fet cap vol comercial i acumula una despesa de més de 150 milions d’euros. L’aeroport d’Alguaire (Segrià) va ser finançat per la Generalitat de Catalunya i la seva construcció va costar 100 milions. Les previsions oficials parlaven d’un objectiu de 400.000 passatgeres anuals, però l’any passat tot just en va rebre 33.000.

PDF de la publicació

El cost ambiental i econòmic de l’ampliació de l’aeroport | La Directa

El cost ambiental i econòmic de l’ampliació de l’aeroport | La Directa

Oriol Matadepera i Guiu Ferrés-Costa | La Directa

10 de juliol de 2013

L’ampliació de l’aeroport del Prat ha tingut un cost econòmic i ambiental elevadíssim. Plantejada durant l’època de la bombolla infraestructural, ha provocat –juntament amb les obres a Barajas– un deute monumental a la societat pública AENA. També ha suposat la pèrdua de diversos espais naturals i ni tan sols s’han dut a terme gran part de les mesures per compensar l’impacte ambiental causat al delta del Llobregat, una zona que continua amenaçada per diversos projectes de ‘desenvolupament’ de l’àrea metropolitana.

BOxHhobCEAMEYSl.jpg:largeL’ última ampliació de l’aeroport de Barcelona (2002-2009) va suposar la creació de la tercera pista –molt propera al mar i a les llacunes litorals de la Ricarda i el Remolar i a 1.350 metres d’una pista principal que també es va ampliar–, la urbanització de la ciutat aeroportuària, la construcció de la nova terminal T1, el desviament de l’autovia de Castelldefels (C-31) i l’aixecament d’altres infraestructures viàries associades.

Estava justificada l’ampliació? Després de la liberalització del trànsit aeri dels anys noranta, el nombre de passatgers del Prat va experimentar un boom i va triplicar el seu volum en deu anys. Basant-se en aquest hipotètic creixement il·limitat, es va plantejar la necessitat d’una ampliació per fer-hi front. El 2006, l’aleshores ministra de Foment, la socialista Magdalena Álvarez, va assegurar que el trànsit arribaria als 55 milions de passatgeres anuals, però, de moment, s’ha estancat als 30 milions.

Les obres van costar 5.000 milions d’euros i van deixar AENA –el gestor aeroportuari estatal– tremolant, amb un deute actual de 14.000 milions, fonamentalment a causa de les caríssimes ampliacions del Prat i Barajas, un projecte que va comportar una despesa de més de 6.200 milions, tot i que inicialment s’havia licitat per 1.745.

Imatge de l'aparca- ment buit i de la torre de control tancada de la T2 de l'aeroport del Prat

Imatge de l’aparcament buit i de la torre de control tancada de la T2 de l’aeroport del Prat (Robert Bonet)

Actualment, El Prat té una capacitat dues vegades superior al seu trànsit i és clara-ment deficitari, com mostren els 100 milions de pèrdues de 2011 i el deute de 1.700 milions que acumula. Hi ha altres aeroports que també arrosseguen pèrdues i es mantenen gràcies a les subvencions que reben les companyies de baix cost per operar-hi. Per exemple, Ryanair va amenaçar la Generalitat d’abandonar l’aeroport d’Alguaire (Lleida) si no augmentava de 20 a 60 euros la subvenció per passatgera, demanda que va ser desestimada i que va provocar la marxa de l’aerolínia el juny de 2011.

PÈRDUA D’ESPAIS NATURALS

Per dur a terme aquestes actuacions, que vegades superior afectaven la Zona d’Especial Protecció per al seu trànsit i és a les Aus (ZEPA), l’Estat va haver de demanar el vistiplau a la Comissió Europea i invocar “raons imperioses d’interès públic de primer ordre”, segons l’article 6.4 de la directiva comunitària d’hàbitats.

Els impactes més significatius van ser la pèrdua d’una tercera part de la pineda litoral sobre sorrals i antigues dunes a la Ricarda i Can Camins, que era un corredor biològic important; la tala de 20.000 pins; la pèrdua de dues hectàrees de ZEPA al Remolar, i la desaparició del pas de les Vaques, un espai situat entre l’aeroport i la maresma del Remolar, on hi havia el salicornal més gran del Delta i que era el darrer lloc on va criar l’arpella. Les llacunes del Club de Golf del Prat –excepte la Roberta– i les restes de l’estany de l’Illa i les zones humides adjacents residuals també van desaparèixer. El desviament de la C-31 va suposar que es perdés la major part de la maresma de Can Sabadell, poblada bàsicament per jonqueres, mentre que els aparcaments s’han menjat superfície natural i constitueixen una barrera addicional a la ja dificultosa connectivitat entre la banda nord i sud de l’autovia de Castelldefels.

Infografia_temps

En conjunt, es van perdre 670 hectàrees de zones naturals d’alt valor ecològic, aiguamolls, pinedes, erms, basses i zones inundables.

COMPENSACIONS IGNORADES

En compensació, la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) incorporava mesures correctores per garantir la coherència ambiental dels espais naturals deltaics, però, en gran part, no s’han dut a terme.

Així ho ha demostrat Berta Castellà, una estudiant de segon de Batxillerat que, al seu treball de recerca, s’ha encarregat de fer el que era una obligació de les administracions: verificar el compliment de les mesures compensatòries. Una de les més importants era la creació d’una anella verda al voltant de l’aeroport per assegurar la connectivitat dels espais naturals, més fragmentats que mai.

A la banda sudoest, però, a la pràctica, no existeix el corredor ecològic Remolar-Reguerons, ja que només s’ha fet un pas subterrani que no ha naturalitzat els voltants ni la riera de Sant Cli ment i que encara té els murs de ciment de tres metres d’altura. Posteriorment, es va construir el camí de les Filipines de Viladecans, però sense passos per a la fauna, en una àrea amb carreteres on es registra una gran mortalitat, sobre tot a l’època de cria i nidificació. Tam poc s’ha creat un centre de reproducció d’espècies d’aus amenaçades per con tribuir a la recuperació de la diversitat als aiguamolls ni s’han recuperat zones inundables ni els marjals a Can Sabadell, una part important del connector.

Els espais propietat d’AENA que s’ha vien d’adequar com a zones humides no s’han tocat i no s’ha restaurat el marge esquerre de la riera Roja. Al llistat d’incompliments, també hi figura l’apantallament paisatgístic davant l’impacte de la nova C-31; tampoc s’ha millorat la permeabilitat de l’antiga C-31 al seu pas per la riera de Sant Climent, on els murs encara són de ciment. En comptes de tot això, s’ha reconstruït la carretera per accedir al nou aparcament de taxis que donen servei a la T1, que s’ha fet a sobre de la mateixa zona ZEPA i del teòric corredor biològic, sense cap tramitació ambiental i sense DIA, irregularitat que està estudiant la Fiscalia de Medi Ambient.

MAQUILLATGE DE CARA A EUROPA

A la banda nord, el corredor biològic litoral tampoc no s’ha fet realitat, tot i que és una zona concebuda com a espai natural per restaurar a la DIA. La declaració recent de la pineda de Can Camins com a Lloc d’Interès Comunitari (LIC) –màxim grau de cobertura a les ZEPA– ha suposat l’ampliació de la superfície protegida, però tant AENA com l’Ajuntament del Prat l’estan ignorant i tracten l’àrea com si fos un espai convencional. Els últims anys, aquest corredor biològic ha patit una sèrie d’alteracions, arran del seu aprofitament turístic, com el nou edifici del Club Nàutic Municipal, els nous aparcaments, les edificacions per a bars i restaurants o les actuacions al passeig marítim.

Fa uns mesos, AENA va licitar el projecte del camp de golf sobre l’espai, plantejat com a atractiu per a una elit de passatgeres de l’aeroport. S’afirma que la mesura és coherent amb la DIA amb l’argument que és “compatible” amb la renaturalització de l’espai.

El projecte per condicionar els acces sos a la platja, que recentment ha sortit a exposició pública, contempla la creació d’un aparcament de pagament, tot i que les obres vulnerarien la ZEPA i el CPEIN, que és el màxim grau de protecció del Pla Director Urbanístic del Sector Costaner.

El projecte implica un seguit de treballs que tindrien un gran impacte ambiental a les zones protegides. Per tot plegat, es pot concloure que les mesures promeses quan es va ampliar l’aeroport del Prat van ser una mera maniobra de maquillatge, amb l’únic objectiu de rebre el vistiplau de les autoritats europees, però sense cap voluntat de millorar els ecosistemes.

AENA i els tribunals

Els abusos d’AENA han provocat que, els darrers anys, el veïnat i diverses i associacions l’hagin por tat als tribunals. Les entitats veïnals de Gavà Mar i de la Platja de Gavà i la plataforma Prou Soroll de Castelldefels hi van acudir per denunciar l’impacte acústic de la tercera pista, cas pel qual –de moment– s’ha imputat cinc alts càrrecs de l’adminis tració (un director general d’aviació civil, un director general de medi ambient, un president d’AENA i dos directors generals de les obres) per delictes contra el medi ambient i lesions. El judici està pendent de data.

Actualment, la Fiscalia de Medi Ambient està investigant, a instàncies de l’entitat ecologista Depana, l’aparcament que es va construir el 2009 a la zona de Can Sabadell, declarada com a ZEPA tres anys abans i que té 4,5 hectàrees amb la màxima protecció ambiental de la UE, cosa que significa que no s’hi podria edificar. Finalment, Depana també ha posat en coneixement de la Comissió Europea la manca de compliment dels compromisos de la DIA de l’ampliació de l’aeroport i les conseqüències per les aus de màxima prioritat de conservació. La queixa ha estat admesa i s’està estudiant i podria acabar comportant una multa molt quantiosa per a la Generalitat.

Una ubicació impossible amb la llei actual

L’aeroport del Prat no està situat al costat d’uns espais naturals, com es diu, sinó a sobre; fins al punt que, d’acord amb la normativa actual, no es podria construir. Ambientalment, té la pitjor ubicació possible, perquè està situat al cor de l’última gran zona humida del Delta, després de la gran transformació a causa dels usos agrícoles. Literal ment, està tocant les reserves naturals, sense cap espai d’esmorteïment; fragmenta tot l’ecosistema i es converteix en un lloc de pas. Moltes espècies d’aus han deixat de nidificar a la zona a conseqüència de l’impacte de l’aeroport.

Les vidrieres de la nova terminal provoquen una mortaldat directa entre les aus, segons va alertar SEO/BirdLife, que va recollir la denúncia d’un treballador anònim, en una carta a AENA. El gestor aeroportuari, però, va respondre que no pensava fer res, perquè només havia trobat quatre aus mor tes l’any. El problema és que no hi ha cap control d’aquestes activitats d’AENA. Recentment, el veïnat del Prat ha observat que hi havia caçadors dis parant ocells dins el recinte aeroportuari, en plena època de cria. L’Ajuntament va emetre una nota dient que eren els falconers i que només abatien tudons, però testimonis han aportat fotografies que desmenteixen aquesta versió.

PDF de la publicació.

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.190 other followers

Twitter

Busca per temes

Anuncis
%d bloggers like this: