/
archivos

Ecologistes en Acció

This tag is associated with 6 posts

Reclamem la prohibició de l’herbicida glifosat als pobles del Baix Llobregat litoral | Ecologistes en Acció

Les Agulles-Ecologistes en Acció ha endegat una campanya per tal d’aconseguir que als municipis del Baix Llobregat litoral (Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Boi, el Prat, i Begues) es deixi d’utilitzar el perillós herbicida anomenat Glifosat, o “Round Up” en la seva marca comercial més coneguda.

El Glifosat és un producte químic sintètic, utilitzat per a eliminar les “males herbes”, en realitat gramínies que creixen espontànies i formen part de la flora segetal. Aquest producte és una substància que potencialment té greus efetes per a la salut de les persones i per al medi ambient, entre elles és un probable cancerígen, d’acord amb la classificació oficiall de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Per això, des de Les Agulles-Ecologistes en Acció s’ha fet arribar un escrit als Ajuntaments amb tota la informació disponible, recordant-los que hores d’ara ajuntaments importants com Barcelona, Badalona, Tarragona, Madrid, i també la Diputació de Barcelona o l’Àrea Metropolitana de Barcelona han aprovat acords similars de prohibició del glifosat.

De moment, els ecologistes han aconseguit una important victòria convencent a l’Ajuntament de Viladecans, que tenia previst fer un tractament de glifosat a la via pública, que no el faci (veure cartell adjunt de l’empresa de serveis Urbaser) aquests dies 29 i 30 de març. La següent passa és insistir a tots els grups municipals dels6 ajuntaments esmentats per tal que portin al ple aquesta prohibició.

Aquí teniu més info sobre la campanya i com pots col·laborar.

Origen: Reclamem la prohibició de l’herbicida glifosat als pobles del Baix Llobregat litoral | Ecologistes en Acció

Voluntariat ambiental a les dunes de Gavà | Ecologistes en Acció

CartellCleanUpDay2016AjuntAl litoral de Gavà trobem una representació d’un ecosistema extraordinari: les dunes litorals. Els organismes que hi viuen estan adaptats a unes condicions severes com ara la falta d’aigua, l’excés de salinitat, o la insolació.El seu estat de conservació es veu amenaçat principalment per dos factors. Un és l’entrada de públic i d’animals domèstics, que provoquen l’erosió de l’ecosistema, i els excrements nitrifiquen el sòl sorrenc que fa malbé la vegetació. L’altre és la proliferació d’espècies vegetals invasores, que competeixen amb les espècies típiques d’ambients mediterranis per l’aigua, els nutrients i l’espai i poden arribar fins i tot a fer-les desaparèixer.

Des de S.O.S. Delta del Llobregat i Les Agulles – Ecologistes en Acció hem dissenyat un projecte de restauració que consisteix en l’eliminació d’aquestes espècies invasores, per tal d’afavorir que es recuperin les espècies autòctones. En el projecte hi participarà el voluntariat, persones de Gavà o altres ciutats i pobles que vulguin posar el seu gra de sorra per a recuperar l’ecosistema dunar, en col·laboració amb l’Ajuntament de Gavà i institucions catalanes i europees.

Per això, necessitem de la vostra ajuda!

  • Què: Jornada de voluntariat ambiental a les dunes de Gavà
  • Quan: diumenge 8 de maig de 2016, d’11 a 13:30h.
  • On: Gavà-Mar. Avinguda del Mar amb Passeig Marítim.

Consistirà en una neteja de brosa i espècies de plantes invasores en el marc de la campanya Clean Up the Med.

I, a més a més…

No permeteu que entrin gossos o altres animals domèstics
No trepitjeu les dunes ni arrenqueu cap planta
Eviteu qualsevol tipus de deixalla
Informeu de qualsevol activitat incívica a les autoritats
Expliqueu el valor de l’ecosistema a amics i familiars

Retornem els ecosistemes litorals de Gavà el seu estat natural!

Més info

Esdeveniment de Facebook

Felicitacions de S.O.S. Delta del Llobregat 2016

feliç2016

Estimats/des amics/gues del Delta de Llobregat,

Com sempre a finals d’any toca fer la vista enrere!

Del 2015 volem destacar, en primer lloc, el més interessant del nostre seguiment de fauna. Com sabeu ja portem 3 anys editant el nostre noticiari ornitològic alternatiu, i enguany hem tingut algunes sorpreses, com la descoberta d’un ajodador amb importants concentracions d’ardeids al riu, on hem arribat a veure 115 martinets blancs i 389 esplugabous! Una altra dada més sobre la importància del nostre estimat riu: la presència d’una colònia de gralles a l’altura de Sant Boi.

Altres sorpreses agradables del Delta, que devem a la seva posició clau en la ruta migratòria han sigut la concentració prenupcial sense precedents de falcó cama-roig i gaig blau en la zona agrícola. Entre els residents “poc habituals”, confirmem que s’ha consolidat el picotet a la pineda de la Pava, amb evidència de reproducció.

Però des d’un punt de vista global, la situació s’ha tornat realment crítica al Delta del Llobregat degut a una nova amenaça que ha destapat DEPANA aquest any: la caça. O hauríem de dir extermini, perquè s’ha arribat a un descontrol (es caça en època de cria, dintre de les reserves…) que està extingint localment les poblacions d’ànec collverd (90% de davallada) i d’anàtids en general (70%). Es parla de més de 50.000 aus i no sabem quants mamífers, per a un territori que ja no aguanta més pressions, i que no vol ser el vedat privat de caça de ningú.

Aquest estat lamentable de conservació del Delta del Llobregat es posa de manifest també amb episodis que semblen dels anys 60, com els vessaments d’aigües fecals a la Riera de Canyars, connector ecològic clau, com va denunciar Ecologistes en Acció, o industrials a la Riera Roja, que afecta Can Dimoni i molt greument, a les maresmes de la Reserva Natural de Remolar-Filipines.

De fet el Delta ha estat declarat per la prestigiosa SEO/BirdLife com un dels 50 espais de l’Estat que necessiten una restauració més urgent, i S.O.S. Delta ha proposat mesures de gestió com la instal·lació de nius de suport per la colònia de cames llargues de Can Dimoni.

Les amenaces urbanístiques ens amarguen, com sempre, aquesta felicitació. Molta gent es va oblidar del Delta després d’Eurovegas, però hem hagut de seguir lluitant, més que mai. Aquell malson no es va acabar i vam heretar Eurovegas-2, el “original” pla dels ajuntaments locals per dinamitzar l’economia a costa del territori. I igual que llavors, vam sortir al carrer el 16 de març en defensa del Parc del Garraf i el Delta del Llobregat. Enguany s’ha lliurat la nova proposta per conservar Can Trabal, l’última zona agrícola de l’Hospitalet, però no ens ha agradat. Com sempre, més ciment pintat de verd. Per sort els veïns i veïnes estan molt actius, i s’han fet diverses manifestacions, sota el lema “No més blocs!”.

Amb el que ens hem hagut de “plantar” i recorre als Tribunals ha sigut amb el “Pla Especial del Parc Agrari”, desprès de presentar al·legacions durant més d’un any que no han estat tingudes en compte. Per desgràcia aquest és l’únic llenguatge que entén l’administració, a vegades.

Pel que fa a la difusió, enguany hem començat a oferir la nostra Expo a escoles, per si us interessa!

Bé, ha estat una sort com sempre, comptar amb vosaltres, voluntaris i amics que ens ajudeu amb els censos, ens seguiu al e-butlletí, a la xarxa o simplement participeu de les nostres activitats; així, esperem veure-us aviat… deltejant!

Abraçades,

L’equip de Comunicació de S.O.S. Delta del Llobregat

Foto cortesia de Claudio Bracho.

 

Entitats reclamen l’aturada d’Eurovegas-2 al Delta del Llobregat

Nota de Premsa PDUE2

El proper 2 de desembre està previst que la Comissió Metropolitana d’Urbanisme de Barcelona aprovi el Pla Director Urbanístic d’àmbits d’activitat econòmica del Delta del Llobregat, que afecta directament als municipis de Gavà, Sant Boi de Llobregat i Viladecans i indirectament als restants municipis del Baix Llobregat Sud. Aquest Pla Director s’ha tramitat com a succedani del fallit projecte EUROVEGAS al Delta del Llobregat.

Les entitats de defensa del territori s’oposen a aquest nou projecte perquè s’ha tramitat sense plens mecanismes de participació ciutadana, perquè no existeix cap urgència que motivi l’ús d’una eina excepcional com la del Pla Director, i perquè un govern en funcions no té legitimitat per imposar un model territorial refusat per l’àmplia majoria de la ciutadania.

El Pla Director Urbanístic d’àmbits d’activitat econòmica del Delta de Llobregat (PDU-Delta) es va tramitar a petició d’alguns consistoris baixllobregatins quan es va fer palès el fracàs del projecte faraònic d’Eurovegas, socialment tant contestat. Així doncs, el PDU sembla que no respon a cap necessitat concreta i urgent de la zona, sinó que respon a una contraprestació exigida per algunes forces polítiques presents als consistoris del Baix. Es tracta, per aquest motiu, d’una proposta reactiva i, en aquest sentit, mancada de fonaments estratègics i globals per al Delta del Llobregat, cosa que fa que es contradigui amb diversos plantejaments territorials i sectorials preexistents. De fet, el Pla Director respon al mateix model desenvolupista que pretén transformar en zones industrials, hoteleres i residencials espais actualment qualificats com a equipaments comunitaris.

La intervenció més generalitzada que proposa el PDU és la conversió de sòls qualificats com a equipaments a altres destinacions, bàsicament industrial/econòmic, comercial i hoteler:

Equipaments: es passa de 344 a 49 Ha

Sòl urbà: es passa de 59 a 39 Ha

Altres (vialitat): es passa de 171 a 123 Ha

Aquestes disminucions es destinen a:

Parc forestal: es passa de 7 a 79 Ha

Sòl agrícola: es passa de 120 a 249 Ha

Activitat industrial i econòmica: es passa de 0 a 162 Ha

Cal advertir però que, de les 201 Ha de guany entre parc forestal i sòl agrícola, 140 Ha provenen de sòls residencials i/o d’equipaments que la Xarxa Natura 2000 o el PDUSC ja havien desclassificat. Per tant, aquí, el PDU-Delta només regularitza una situació predeterminada per l’ordenament territorial sectorial.

Traient els efectes d’aquesta normativa superior preexistent, el canvi efectiu net és, a grans trets, el següent:

Pèrdua de sòl d’equipaments: 175 Ha

Pèrdua de sòl de vialitat i altres: 48 Ha

Guany de sòl en espais lliures (forestal i agrícola): 61 Ha

Guany de sòl industrial, comercial i hoteler: 162 Ha

Les diferents entitats del Baix Llobregat, en qüestionen la idoneïtat per diversos motius:

El Pla Director Urbanístic de delimitació i interès supramunicipal és una figura creada per la Llei 2/2012, de 22 de febrer, que permet l’aprovació d’un pla urbanístic en contra del que disposa el planejament territorial i els POUM dels municipis afectats (en el nostre cas, el PGM) amb un nivell de concreció que pot assolir el de projecte d’urbanització. Es tracta d’un mecanisme excepcional, que treu competències als Ajuntaments, que fan de mers espectadors, i que a més no inclou elements de participació ciutadana com els d’obligat compliment en cas de modificacions ordinàries de planejament general, i només es manté el tràmit de 30 dies d’informació pública, sense cap memòria ni procés participatiu. El Pla Director, per tant, sostreu el planejament urbanístic de les instàncies democràtiques més pròximes al territori i al ciutadà. Un mecanisme, per tant, que només podria ser entès en casos d’urgència especial, o per tal de pal·liar deficiències dramàtiques de manera urgent, expeditiva i directa. Entenem que no és el cas, ja que atesa l’enorme quantitat de sòl disponible per a activitats econòmiques al Delta del Llobregat, en aquests moments, i en el futur més immediat (vegeu el punt b), no existeix cap necessitat urgent, greu o imperiosa que motivi l’ús d’aquesta eina tan excepcional que a més contradiu la filosofia mateixa de les lleis de planificació territorial i urbanística, especialment la de 2010, que dóna a la participació ciutadana un paper clau i insubstituïble en els processos de decisió que comporten el disseny de la ciutat futura. Per tant, considerem que el PDU s’ha de retirar i en tot cas les seves propostes s’haurien de tramitar a través de la via ordinària i a partir de les iniciatives polítiques pertinents impulsades per cadascun dels municipis afectats, i resultants de processos participatius amplis i profunds.

L’argument principal que sustenta els canvis de planejament proposats pel PDU és una hipotètica i suposada necessitat de sòl apte per a activitats econòmiques als tres municipis afectats. Així, es transforma la destinació de 162 Ha d’equipaments que passen a estar disponibles per a «activitats econòmiques».

No obstant això, el mes de maig de 2014, l’Àrea Metropolitana de Barcelona feia públic l’estudi «Polígons d’activitat econòmica a l’AMB», elaborat per la Secció d’Estudis de la Direcció de Serveis d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Segons aquest estudi, en els municipis afectats pel PDU, existeixen a data d’avui 22 sectors d’activitat econòmica, dels quals dos estan sense urbanitzar encara, i cinc més presenten deficiències que n’impedeixen el ple desenvolupament. De fet, de les 566,9 Ha que conformen els sectors d’activitats econòmiques dels municipis esmentats, encara estan sense urbanitzar el 9,14% de la superfície, i el 18,33% de la superfície presenta deficiències. Per tant, seria pertinent realitzar primer aquestes urbanitzacions pendents i arranjar les deficiències detectades, abans que crear nou sòl d’aquest tipus. L’estudi, a més, estima l’activitat econòmica real existent a cada polígon, i del mateix en resulta que el 27,13% dels polígons actuals està sense activitat, és a dir, passat a extensions de sòl, que actualment ja hi ha 153,81 Ha sense activitat, en situació de disponibles, als polígons d’activitats econòmiques existents, superfície molt semblant a la que es pretén habilitar amb l’actual PDU. Si ampliem la mirada a la resta de municipis del Delta (El Prat i Sant Boi), el mateix estudi indica que hi ha encara polígons amb molt poca ocupació i activitat, com Cal Saio industrial. Mateu-Enkalene-Alaió, L’Estruch i Polígon Pratenc, al Prat, i Camí Ral, Passeig Marítim i Sector industrial 22a a Castelldefels, amb percentatges de no-activitat que resulten en unes 112,56 Ha, susceptibles i preparades també per acollir noves activitats econòmiques. Existint per tant al Delta del Llobregat un total estimat de 266,37 per a activitat econòmica, és del tot injustificat des d’un punt de vista econòmic la creació de més sòl per a activitats econòmiques.

El PDU-Delta, a més, respon a una conjuntura política que ha canviat profundament, tant per la renovació dels consistoris sorgida de les eleccions municipals de 2015, com de la renovació del govern català que es produirà després de les eleccions al Parlament del 27 de setembre. Per tant, considerem que un govern en funcions no té cap legitimitat per aprovar, a través d’un mecanisme excepcional com el del Pla Director, un canvi de planejament d’aquesta magnitud que tindrà un gran impacte sobre el territori afectat.

Per tots aquests motius, les entitats de defensa del territori del Baix Llobregat reclamen la paralització immediata dels tràmits d’aprovació del Pla Director Urbanístic d’àmbits d’activitat econòmica del Delta de Llobregat.

Organitzacions signants: Assemblea SOS Cal Trabal, Ateneu Popular La Màquia, Bici Baix Llobregat, Centre d’Estudis Beguetans, Centre d’Estudis de Gavà, DEPANA, Ecologistes en Acció de Catalunya, Grup Ecologista Les Agulles – Ecologistes en Acció, Grup Ecologista Quercus, La Saboga, La Mata de Jonc, Plataforma Delta Viu, Plataforma Salvem Oliveretes, Unió Muntanyenca Eramprunyà.

Més info

DEPANA presenta al·legacions al Pla Director Urbanístic Econòmic del Delta del Llobregat

Un Pla Urbanístic que sacrifica més territori del Delta del Llobregat a l’urbanisme | Ecologistes en Acció

Nou vessament a la Riera dels Canyars (Gavà) | Ecologistes en Acció

Ja fa uns anys que els membres de Les Agulles-Ecologistes en Acció duem a terme el seguiment de la Riera dels Canyars a Gavà, dins el Projecte Rius. Fem un seguiment de les característiques físico-químiques de l’aigua, així com dels organismes que hi trobem. Sovint trobem organismes típics de zones humides, com martinets blancs o blauets, tot i la mala qualitat de l’aigua.

El passat diumenge 25 d’octubre ens vam trobar amb un episodi de contaminació molt acusada, un vessament d’aigües fecals directament a la riera. Vam observar que les aigües del clavegueram estaven barrejant amb les de la riera. Ràpidament ho vam comunicar als agents rurals i als serveis municipals de Gavà.

Des de l’Ajuntament ens han comunicat que aviat van poder aturar el vessament, i ara estan investigant l’origen. Aquest és un exemple de com un projecte de ciència ciutadana i la implicació dels voluntaris ajuden a la conservació del medi ambient.

Origen: NOU VESSAMENT A LA RIERA DELS CANYARS (GAVÀ)

Contaminació de la riera dels Canyars de Gavà | Ecologistes en Acció

11 de juny, per Baix Llobregat-Garraf

La riera dels Canyars de Gavà està contaminada per aigües fecals provinents del nucli urbà. Les analítiques de dos laboratoris independents així ho corroboren. Aquesta evidència és sabuda per l’Ajuntament i la Generalitat Agència Catalana de l’Aigua però, tot i la greu afectació al medi ambient i el risc per a la salut de les persones, no s’ha pres cap mesura en, al menys, 15 anys.

La Directiva europea d’abocaments [1] prohibeix qualsevol tipus d’abocaments d’aigües residuals a masses d’aigua, siguin en cursos fluvials, aigües subterrànies o marines, i ho fa per a protegir la salut de les persones i el medi ambient.

En el cas de Gavà, ja hi ha evidències dels abocaments il·legals al menys des de l’any 1999, quan l’Associació de Veïns de Gavà Mar [2] comença a pressionar l’Ajuntament per solucionar. “Hem reiterat fins a la sacietat que aquest problema és seriós, però el govern local no ens ha prestat gens d’atenció, negant sempre la seva responsabilitat sobre el tema”, ha declarat la presidenta de l’Associació de Veïns del barri, Elisabet Martínez.

El 2011, Les Agulles–Ecologistes en Acció va començar uns seguiment científic de la riera, incloent l’anàlisi de les seves aigües a la desembocadura (Gavà-Mar) en el marc del Projecte Rius [3] de seguiment dels cursos fluvials a Catalunya. “Esperàvem un tram final de la riera amb una gran riquesa natural, perquè forma un aiguamoll complementari a tots els espais naturals i reserves del Delta del Llobregat, però en aquests anys hem comprovat que la riera manté un estat ecològic molt precari i no s’acaba de recuperar”, ha manifestat Jaume Grau, biòleg i president de Les Agulles. “Davant les sospites de contaminació, vam encarregar dues anàlisis de les aigües en tres punts molt separats: a la Riera de les Parets (on hi ha l’abocament de clavegueram comprovat), a la unió de les dues rieres i a la desembocadura. Els resultats, no deixen lloc a dubtes: la mateixa aigua fecal que entra a la riera de les Parets arriba al barri de Gavà-Mar”, ha afegit Grau. “En els darrers quatre anys, hem intentat que l’Ajuntament i l’ACA ens donin una resposta, però només hem obtingut evasives”, ha reblat el portaveu ecologista.

L’origen de la greu contaminació es troba, com a mínim, a l’abocament d’aigües procedents del clavegueram d’un barri del nucli urbà de Gavà a la riera de les Parets. Aquesta riera, que està canalitzada i coberta des de la seva intersecció amb l’Avinguda Joan Carles I, travessa tot el casc urbà de Gavà, el polígon industrial de Barnasud i connecta amb la riera dels Canyars a l’altra banda de l’autopista C-32 (veure esquema adjunt). Així mateix, hi ha sospites d’altres punts d’abocament, tant a la riera de les Parets com directament a la dels Canyars.

El valor ecològic potencial de la Riera és molt elevat, tal com ha destacat Les Agulles: és un punt humit suplementari als aiguamolls del Delta, i pot acollir desenes d’espècies d’ocells (ànec collverd, cabusset, fotja, martinet blanc, polla d’aigua, etc), d’amfibis (diverses espècies de granotes i gripaus), de peixos (anguiles i altres), d’invertebrats i vegetació de ribera molt interessant. Precisament, a l’actuació de Les Agulles del passat dia 1 de juny, es va tornar a observar la presència d’anguiles, que feia anys que no es detectava a la riera. Però tota aquesta fauna i flora pateix episodis recurrents de mortandat i greu degradació a causa de la contaminació de la riera, tal com queda documentat a les denúncies de l’Associació de Veïns.

A més de l’impacte ambiental greu, aquesta contaminació pot tenir un efecte sobre la salut de les persones, doncs hi ha persones que es banyen al tram final de la riera, ja a la sorra de la platja i, sobretot, les aigües contaminades es desguassen ocasionalment cap al mar, barrejant-se amb les aigües de bany on cada dia a l’estiu es remullen milers de persones. Això genera un risc de contraure infeccions i altres malalties.

Davant d’aquests despropòsits, Les Agulles–Ecologistes en Acció i l’Associació de Veïns de Gavà-Mar han llençat un manifest al qual demanaran adhesions a la ciutadania en una campanya de recollida de signatures durant aquests mesos d’estiu. El manifest exigent actuacions urgents a les administracions implicades (Agència Catalana de l’Aigua i Ajuntament de Gavà).

Manifest

Riera dels Canyars: solucions urgents a la contaminació!

Pel medi ambient i la salut de les pesones, reclamem a les administracions que actuin per acabar amb els problemes de la riera

Valor del tram final de la riera dels Canyars

La riera dels Canyars recull les aigües d’una àmplia conca, des del cim del Garraf (La Morella) i part del Delta del Llobregat, que travessa fins arribar al mar al barri de Gavà Mar, encara que bona part de l’any baixa seca per la major part del seu recorregut a causa del nostre clima.

Té un paper molt important en la connexió ecològica entre aquests dos espais naturals o seminaturals (Garraf i Delta), i a més la seva desembocadura és un espai humit, un aiguamolls, d’un gran interès a nivell local i de la plana deltaica.

En aquest aiguammoll s’hi poden trobar mooltes espècies de fauna interessants. Ocells (ànec collverd, cabusset, fotja, polla d’aigua), amfibis (granotes i grippaus), peixos (anguila), libèl∙lules, papallones i altres. Tota aquessta fauna, enn un espai urbà, és una raresa i un valor afegit del barri de Gavà Mar, per als seus habitats i també per als visitats, que poden o bservar animmals de ben aprop en família, contribuint a l’educació ambiental dels més petits.

Problemàtica

La riera pateix des de fa anys d’abocaments irregulars d’aigües residuals del casc urbà de Gavà, que en comptes d’anar a tractament a una depuradora, baixen per la riera.

Aquesta contaminació provoca greus efectes sobre el medi ambient i sobre les persones:

  • Mortaldat de fauna per la contaminació en sí mateixa i pel creixement desmesurat d’algues que esgo ten l’oxigen a l’aigua est tancada. S’han trobat sovvint episodis de mort de desenes de peixos, ànecs, etc.
  • Pudors que afectes especialment els veïns i veïnes del barri de Gavà Mar i proliferació de mosquits.
  • Contaminació de les aigües de bany litorals, cada cop que s’obre la sorra i l’aigua estancada surt al mar, amb el risc per a la salut pública que això representa.

Reclamem

A les administracions públiques responsables (Generalitat de Catalunya, Agència Catalana de l’Aigua, i Ajuntament de Gavà):

  • Actuacions urgents per a evitar la il∙legalitat que representa l’abocamment d’aigües fecals a un curs fluvial com és la Riera dels Canyars.
  • Actuacions per a aprofitar l’aigua neta efluent de les depuradores per a mantenir un bon estat ecològic de la riera.
  • Garantir la salubritat del barri de Gavà Mar, evitant les pudors i limitant la presència d’insectes perillosos per la salut humana.

Mitjançant Contaminació de la riera dels Canyars de Gavà | Ecologistes en Acció.

Campanya de signatures de Change.org.

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.257 other followers

Twitter

Busca per temes

%d bloggers like this: