/
archivos

DEPANA

This tag is associated with 123 posts

La importància del Delta de Llobregat – DEPANA

  • Segon sistema deltaic més important de Catalunya

  • Esdevé una parada obligatòria de les aus per a poder recórrer la seva ruta migratòria 

  • Una de les zones de la península Ibérica amb més espècies d’aus observades

La importància i el perill que corre el Delta del Llobregat és, avui dia, desconegut per molts. Es tracta del segon sistema deltaic més important de Catalunya, situat al litoral central català, es troba limitat entre la serralada litoral i el mar, entre la ciutat de Barcelona i el massís del Garraf-Ordal amb una extensió de 97 km2 i 23 km linears de longitud costanera. L’espai natural protegit del delta inclou les zones humides de la desembocadura del Riu que dóna nom a aquest, on trobem llacunes, platges i aiguamolls amb diversos miradors. És, a més, una zona molt important per la protecció de les aus, donat que és un punt estratègic per la ruta migratòria del mediterrani occidental que uneix Àfrica amb Europa. Al delta es coneixen més de 360 espècies diferents d’ocells, sent una de les zones de la península Ibèrica amb més especies d’aus observades durant tot l’any, això és així perquè implica per a les aus una zona de descans, d’alimentació i nidificació, és una parada “obligatòria” i necessària per a poder recórrer la seva ruta migratòria.

Actualment, les zones naturals protegides del delta només ocupen un 10% de tota la superfície, mentre que les zones agrícoles ocupen un 40% i la resta ha quedat urbanitzat en la seva totalitat. Aquesta gran superfície amb una gran rellevància per a la conservació de l’avifauna i la protecció natural del territori central de Catalunya s’ha convertit avui dia en una de les zones de major densitat d’infraestructures i, més densament poblada de tot l’Estat espanyol, convertint-se, per tant, en una zona natural molt amenaçada pel creixement urbanístic.

 

El delta és una zona natural greument amenaçada pel creixement urbanístic. En els últims anys, han desaparegut la majoria dels seus aiguamolls.

 

Tot i ser una zona estratègica per les rutes migratòries d’Europa i la seva importància ambiental, en els últims anys han desaparegut la majoria dels aiguamolls de la zona, conservant-se només un 2% de la totalitat que havia sigut fa dècades degut, principalment, al creixement del sector turístic i residencial.

La importància que té el Delta del Llobregat per Catalunya, i especialment per la zona metropolitana, passa desapercebuda per la majoria de la població. Aquesta zona disposa d’un gran sistema d’aqüífers subterranis d’aigua dolça que alimenten les llacunes i que, al mateix temps, són explotats pel consum domèstic i industrial d’aigua potable de tota l’àrea metropolitana. Per altra banda, és el aiguamoll més gran de la província de Barcelona i el tercer de Catalunya i, així i tot, és desgraciadament l’únic gran aiguamoll europeu que no s’ha inclòs al Conveni Ramsar, el tractat internacional per la conservació i l’ús sostenible de les zones humides per tal d’aturar la pèrdua i la invasió progressiva d’aquestes zones.

Tanta és la seva importància, que a la ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus) ES0000146 del Delta, s’han registrat més de 360 espècies d’aus. A més, el conjunt d’espais protegits acull 30 espècies de mamífers, 20 espècies d’amfibis i rèptils, 17 espècies de peixos, i allotgen 20 hàbitats naturals d’interès comunitari europeu, dels quals 3 han estat declarats d’interès prioritari per a la seva conservació. Aquests valors qualifiquen la zona com una àrea d’importància internacional per la fauna en l’aplicació dels criteris donats per les directives comunitàries. Malgrat això, la seva importància i el seu valor no només radica en la protecció de la diversitat biològica que hi trobem, sinó que també cal destacar que estem parlant de l’espai natural més proper a la ciutat de Barcelona, a tan sols 14 km del centre de la ciutat.

Actualment, la delimitació legal de zones especialment protegides per a les aus (ZEPA) és notablement inferior a la que proposa l’organització SEO/BirdLife (Societat espanyola d’ornitologia, filial de Bird Life International), encarregada de presentar a la Comissió Europea l’elaboració dels inventaris per a la delimitació de les àrees importants per a les aus i d’especial protecció (IBA: Important Bird Areas). No només això, sinó que per part del Govern espanyol i la Generalitat de Catalunya s’han vulnerat diversos preceptes normatius de la Directiva comunitària per a la protecció de les aus, al no prendre mesures suficients per mantenir i adaptar la fauna que habita al delta i no declarar suficients zones de protecció per a la hivernada, el descans i la reproducció d’aquestes espècies.

 

Les administracions, estatal i autonòmica, han vulnerat preceptes normatius de la Directiva comunitària per a la protecció de les aus

 

Des que Espanya va signar el tractat d’adhesió a la UE l’any 1986, havent de complir amb les diferents directives ambientals que s’han anat implementant, les administracions estatals competents no han deixat d’incomplir totalment o parcialment els seus compromisos amb aquestes normes de rang superior i d’obligat compliment.  L’Administració tampoc ha elaborat un pla de gestió i protecció global, així com tampoc ha realitzat correctament totes les declaracions d’impacte ambiental amb l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona. Com ja s’ha esmentat, també es troba la vulneració de la citada Directiva 2009/147/CE per part de la Generalitat a l’hora de posar per davant criteris urbanístics sobre els científics i ambientals per tal de delimitar les zones protegides.

 

Davant dels reiterats incompliments, l’any 2012, Depana interposa una Queixa/Pilot davant de la Comissió Europea denunciant la insuficient protecció del delta de Llobregat

 

Per aquests motius l’any 2012, DEPANA va decidir interposar una Queixa/Pilot davant la Comissió Europea per posar de manifest els incompliments de les directives d’Aus i Hàbitats als espais naturals del Delta de Llobregat i les repercussions negatives que han provocat aquests incompliments reiterats de la directiva reguladora. La Queixa/Pilot estava dirigida a denunciar la insuficient protecció de la zona del delta, tant a la superfície d’aquesta com en la seva gestió, la degradació de l’hàbitat que ha provocat aquest fet, així com la disminució d’espècies que són objectiu d’especial conservació a la zona.

Quan a principis de l’any 2017 es van fer arribar a la Comissió nous informes sobre la falta de protecció de la zona i les vulneracions comeses, es va aconseguir en el mes de setembre del mateix any tenir una reunió amb representants de la Comissió Europea per tractar el tema, provocant que el govern de la Generalitat hagués de presentar informació urgent requerida per la mateixa Comissió i que el Parlament Europeu es posés en contacte amb aquesta degut a les peticions que s’havien dut a terme anteriorment. No obstant això, i havent passat ja més de sis anys, la Queixa presentada continua oberta i la Comissió Europea segueix pressionant la Generalitat de Catalunya com a responsable últim de la preservació d’aquests espais.

 

Al 2017, Depana es reuneix amb representants de la Comissió Europea insistint en la manca de protecció de la zona i denunciant les vulneracions comeses provocades pel govern de la Generalitat

 

Sabem que els valors ambientals mai han estat una prioritat al Delta de Llobregat, i que departaments estatals, la Generalitat de Catalunya, les Administracions locals, juntament amb la gran influència de diversos lobbys i grans empreses, fan prevaldre els seus interessos econòmics i financers sobre la protecció ambiental incomplint amb els compromisos internacionals i comunitaris que tenen com a objectiu final la preservació i la protecció d’aquestes zones que es troben en perill de desaparèixer i afectar greument als recursos naturals del territori.

Degut a què la situació que envolta aquesta Queixa es troba en un moment crucial, hem decidit fer pública tota la informació possible sobre el procediment en què ens trobem per a la protecció del Delta. L’objectiu principal és que la ciutadania i el públic interessat pugui tenir accés a tota la informació i que prengui consciència de totes les accions dutes a terme en aquest cas, que són fruit d’un immens esforç i una grandíssima feina altruista que s’ha realitzat, ja des de fa molts anys, per lluitar per la preservació del Delta de Llobregat.

 

És la ciutadania la que té el poder d’exigir la protecció i la conservació dels espais naturals condicionats per l’especulació urbanística

 

Com ja s’ha pogut demostrar anteriorment amb el projecte Eurovegas, és la ciutadania la que té realment el poder i la influència d’exigir la protecció i la conservació d’aquests espais que es troben tan condicionats per la especulació urbanística i els interessos econòmics d’unes poques persones. Per poder frenar el canvi climàtic en els propers anys, que seran decisius pel nostre planeta, cal també realitzar actuacions de proximitat i lluitar per la protecció del territori nacional, cal prendre consciència de què la desaparició perillosament propera del delta del Llobregat tindrà conseqüències molt greus i directes sobre la qualitat de l’ambient de tota l’àrea metropolitana i, per tant, sobre la qualitat de vida de cada un de nosaltres.

 

Calen actuacions locals per poder frenar el canvi climàtic

Origen: Delta del Llobregat – DEPANA. Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural

Anuncis

S’estableix l’esquirol al delta del Llobregat | DEPANA

Un estudi amb fototrampeig a càrrec de voluntaris de DEPANA i S.O.S. Delta del Llobregat constata la presència d’una població d’esquirol a les pinedes de La Pava (Gavà). Els ecologistes denuncien que aquest hàbitat, d’elevada biodiversitat, no està protegit. Es tractaria de la primera reproducció d’esquirol al delta del Llobregat en gairebé 40 anys.

Primeres observacions
Des de 2016, gràcies a l’esforç dels voluntaris de DEPANA i S.O.S. Delta del Llobregat, s’han observat, puntual però regularment, restes fresques de pinyes arrossegades per esquirol a les pinedes de La Pava (Gavà), on també s’ha fet algun albirament. Al 21 de maig de 2012, durant una jornada de camp per estudiar els ocells de la plana de Gavà, ja s’havia albirat una parella d’esquirols al sector de La Pava adjacent a la riera de Canyars [1].

Aquestes observacions eren de gran interès per què no es tenia constància històrica de la seva presència estable a cap altre indret del Delta del Llobregat. Al nº 4 de la revista Spartina de 2001 (butlletí naturalista del delta del Llobregat editat per l’Ajuntament del Prat de Llobregat), dedicat a la distribució dels mamífers al Delta del Llobregat, es diu que l’esquirol (Sciurus vulgaris) ha desaparegut del Delta més recentment, possiblement en les dues últimes dècades. Hi ha dades actuals d’almenys un exemplar a la pineda de can Camins (X. Santaeufemia, com. pers.), de procedència desconeguda”. Malgrat aquesta afirmació, des de DEPANA i S.O.S. Delta del Llobregat no hem trobat cap document històric que acrediti la presència de poblacions estables d’esquirol al delta del Llobregat. El propi Xavier Santaeufemia, tècnic de fauna del Consorci que gestiona els espais naturals protegits del delta del Llobregat, matisa que, des dels anys vuitanta fins a 2010, no hi ha cap població establerta a les pinedes protegides (entre la desembocadura del Llobregat i la Murtra). Aquestes pinedes protegides comprenen un 70-80% de totes les pinedes deltaiques. Finalment, un estudi sobre mamífers al Delta del Llobregat (realitzat entre 2002 i 2008 [2]) afirma que durant aquest període no s’ha detectat cap esquirol.

 

Reproductor de vídeo

Segons la bibliografia consultada, als boscos amb presència de pi blanc i pi pinyer, les pinyes de pi blanc són la principal font d’aliment d’aquest rosegador per diferents motius: major facilitat per manejar les pinyes a l’arbre, la major disponibilitat al llarg de l’any, el major valor calòric, etc. [3-4]. Com que a les pinedes del Delta del Llobregat predomina clarament el pi pinyer sobre el pi blanc, això podria explicar, parcialment, la suposada escassetat o absència històrica d’esquirol al Delta del Llobregat.

Enceten un estudi específic
Tenint en compte aquests precedents i els planejaments urbanístics que amenacen aquestes pinedes de La Pava, des de DEPANA i S.O.S. Delta del Llobregat es va decidir endegar un projecte per estudiar la situació actual de l’esquirol a aquestes pinedes i confirmar les observacions prèvies.

El 26 de maig del 2018 es va instal·lar una càmera de fototrampeig a un rodal de pi blanc on, durant els darrers dos anys, s’havien observat regularment restes fresques de pinyes arrossegades per esquirol i on també s’havia fet algun albirament. El 16 de juny els voluntaris van anar a revisar la càmera i, malgrat les baixes expectatives d’èxit, es van emportar una bona sorpresa. El matí del 4 de juny la càmera havia filmat un individu d’esquirol enfilant-se per la branca oposada a on estava instal·lada la càmera [5]. Posteriorment, hi ha hagut més filmacions d’esquirols fins el mes de setembre [5]. Aquestes filmacions en època reproductora (considerada de gener a juliol [6]) reforcen la hipòtesis d’una petita població d’esquirols establerta en aquestes pinedes de La Pava.

 

Reproductor de vídeo

Recordar que al Delta del Llobregat trobem les pinedes de pi pinyer sobre dunes més extenses i ben conservades de tot el litoral català. Antigament devia ser un paisatge comú al llarg de tot el litoral mediterrani de la península ibèrica, però desprès de dècades de profunda i devastadora transformació urbanística (turisme, agricultura, indústria, habitatges, infraestructures viàries i de comunicació, etc.), al litoral català queden només petits testimonis a la costa empordanesa i tarragonina.

Posant en valor un espai oblidat al delta del Llobregat 
Es tracta d’un hàbitat de gran valor natural: elevada diversitat d’orquídies (fins a 14 de les 22 espècies presents al Delta del Llobregat) i de fongs, presència de plantes rares a Catalunya com l’estepa d’arenal (Halimium halimifolium), així com de plantes típiques de sorrals costaners, formacions pulivinulars de gran singularitat paisatgística, etc. Per aquests valors naturals i molts més, les dunes amb pinedes de pi pinyer o pinastre han estat declarades “hàbitat de conservació prioritària” per la Unió Europea (codi: 2270 [7]). De fet, dels 20 hàbitats naturals d’interès comunitari europeu que acull el Delta del Llobregat, només tres han estat declarats d’interès prioritari amb l’objectiu de conservar-los.

Des de finals dels anys 80, una part d’aquest hàbitat es va protegir dintre de les Reserves Naturals Parcials de la Ricarda-Ca l’Arana i del Remolar-Filipines (1987), i de la ZEPA Murtra-Les Maioles (2006). Lamentablement, les pinedes de La Pava, malgrat tenir valors naturals equiparables als de les pinedes protegides (corroborats per diversos estudis en l’àmbit botànic [8] i avifaunístic del mateix ajuntament de Gavà [9]), no tenen cap figura de protecció ambiental.

Els autors voldrien posar de manifest “l’arbitrarietat i criteris especulatius a l’hora de delimitar els espais que s’han de protegir al Delta del Llobregat”. De fet, el Pla Director Urbanístic d’Activitats Econòmiques aprovat al 2015 i portat als tribunals per DEPANA, amenaça el futur de les pinedes de La Pava [10]. La manca de protecció i, sobretot, de gestió d’aquestes pinedes dóna peu a incidents tan desafortunats com les tales il·legals que s’han denunciat recentment [11].

 

Reproductor de vídeo

 

Més info:

info@sosdeltallobregat.com

Totes les imatges:  S.O.S. Delta Llobregat

[1] Estudi dels ocells nidificants de la plana de Gavà (Raúl Bastida, 2012)

[2] “Els sistemes naturals del delta del Llobregat” (J.Germain., J.Pino.; 2018)

[3] “Ecoetologia i biologia de l’esquirol (Sciurus vulgaris) en dos hàbitats de predictibilitat alimentària contínua que difereixen en l’abundància d’aliment” (Josep Piqué i Vilar, 1997).

[4] “Ardilla roja – Sciurus vulgaris”. Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. (Francisco J. Purroy, 2017). Salvador, A., Barja, I. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid.

[5] Vídeos del canal de Youtube de S.O.S. Delta del Llobregat

[6] Fitxa de Sciurus vulgaris (MAPAMA)

[7] Hàbitat d’Interès Comunitari: “Dunes amb pinedes de pi pinyer o de pinastre” (Generalitat de Catalunya)

[8] “Atles dels hàbitats i catàleg florístic de la plana deltaica de Gavà”, editat per l’Ajuntament de Gavà (Josep Maria Seguí, 2006)

[9] “Presentació dels estudis d’aus a la plana de Gavà”

[10] “DEPANA presenta un contenciós administratiu contra el Pla Director Urbanístic dels àmbits d’activitat econòmica del Delta del Llobregat”

[11] “Tala il·legal del bosquet del delta del Llobregat on enguany han nidificat el picotet i el picot garser gros”

Curset: Com fer un quadern de camp, al delta del Llobregat

Us convidem a aquest curs de dibuix per naturalistes, organitzat per DEPANA, amb la col·laboració de S.O.S. Delta del Llobregat.

Quan sortim al camp és important documentar les nostres observacions naturalístiques. La fotografia té moltes limitacions i el quadern de camp és una eina encara actual i amb valor científic. Tractarem els principis bàsics del quadern de camp i les nocions elementals del dibuix al natural. Aprendrem a fer esbossos i notes de camp, observar la natura, interpretar el paisatge i l’ecosistema, pensar en els detalls importants per a  la posterior identificació, etc. És un curs pensat per naturalistes que vulguin recolzar-se més en aquesta eina.

Constarà d’una part teòrica i una sortida pràctica a un espai natural emblemàtic per DEPANA, el delta del Llobregat. En concret, visitarem un aiguamoll amenaçat a dia d’avui, que és l’Olla del Rei de Castelldefels, afectada per unes obres de la UPC. Més info sobre la campanya: @Olladelrei #salvemlolla

El curset constarà de dues parts:

  • Xerrada, dia 24 de maig a les 19h, a la seu de DEPANA (Barcelona, com arribar)
  • Sortida, dia 26 de maig, a les 9h, a l’Olla del Rei (punt de trobada RENFE de Castelldefels, o directament a l’Olla, com arribar)

Tallerista: Blanca Martí

No calen coneixements de dibuix. Activitat per a tota la família. Material a portar: quadern, llapisses, goma, i maquineta. Material de color (llapisses, aquarel·la), si se’n disposa.

Preu: Soci de DEPANA: 12€ / No soci: 16€. Nens: 5 Eur no-soci, 2 Eur soci; menors de 10 anys, gratis.
Cal inscripció prèvia a les dues parts abans del dimecres 23 de maig (Tel.: 93 210 46 79 o info@depana.org).

14a edició de la Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Celebrem una nova edició de primavera de la marató d’aus cooperativa al Delta del Llobregat organitzada per S.O.S. Delta del Llobregat i DEPANA.

Prospectarem les zones fora del Remolar-Filipines i Cal Tet-ca l’Arana, és a dir: la zona agrícola de Sant Boi i Viladecans, el riu i la nova desembocadura, la bassa de la UPC a Castelldefels, la pineda de la Pava a Gavà, etc.

  • Quan? Dissabte, 21 de març, a les 9h
  • On? Estació de Renfe del Prat de Llobregat (com arribar)

Farem diferents equips i ens aproximarem a cada lloc amb cotxe per prospectar més territori. L’objectiu és doble: demostrar la importància del Delta no-protegit (al que anomenem #lAltreDelta) pels ocells migratoris i consolidar la informació de les zones potencialment amenaçades per projectes urbanístics. A diferència de les maratons competitives, la nostra és cooperativa, és a dir, es tracta de treballar en equip per veure el màxim possible d’espècies.

La jornada durarà tot el dia (però hi ha opció només matinal, fins aprox. 13-14h). S’agrairà la confirmació d’assistència (nombre de persones), i la disponibilitat de telescopi i cotxe abans del divendres al migdia, per poder planificar els equips.

És una activitat gratuïta i de baixa dificultat, i no requereix coneixements previs. Us podeu inscriure aquí: info@sosdeltallobregat.org, info@depana.org, o Raúl (639150757).

Foto de polit cantarie, cortesia d’Eio Ramon.

Més info

Crònica de la 11ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 10ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 9ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 7ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 6a marató cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la cinquena marató cooperativa al Delta del Llobregat

5a Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la quarta marató cooperativa al Delta del Llobregat

20-04-2013 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la tercera marató cooperativa del Delta del Llobregat

29-09-2012 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

06-05-2012 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Ya disponible el Listado de las aves de la maratón cooperativa del 16 abril de 2011

 

DEPANA vol recordar a AENA els seus incompliments en matèria ambiental, davant una nova ampliació de l’Aeroport

  • En relació a la proposta publicitada [1] d’un nou Pla Director de l’Aeroport de Barcelona, DEPANA recorda a l’opinió pública que, transcorreguts 20 anys de l’anterior Pla Director (1998), les mesures compensatòries que es van aprovar per mitigar els greus impactes mediambientals que aquest Pla va provocar i que segueix provocant, encara no han estat convenientment desenvolupades [2].

La mesura estrella del Pla Director de l’Aeroport de Barcelona de 1998, era l’aprovació d’un Pla Especial que contemplen la protecció i planificació de la gestió de tots els espais naturals que es conserven en el Delta del Llobregat, incloent-hi els àdhuc no protegits.

Transcorreguts 20 anys de l’aprovació de l’anterior pla director i del compromís “ferm” per part de l’Estat i la Generalitat davant la Comissió Europea de desenvolupar el Pla Especial per a la protecció i gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, continuem a la espera.

Mentrestant, s’han plantejat nous plans directors urbanístics (PDU) que afecten greument als espais naturals del Delta, com:

  • El Pla Director Urbanístic Econòmic del Delta del Llobregat.
  • El Pla Director Urbanístic Gran Via Sud.
  • El pla per a la industrialització del Parc Agrari.
  • Els nous accessos ferroviaris al Port.
  • La urbanització de zones incloses dins de l’IBA 140 “Delta del Llobregat” [3], com som El Prat Sud o l’entorn de la UPC de Castelldefels.
  • Etc.

Els 20 anys d’incompliments en els compromisos envers la protecció dels EENN del Delta han forçat a DEPANA a plantejar dues denúncies davant de la Comissió i el Parlament Europeu. Tant la Queixa davant la Comissió, com la Petició davant la Comissió de Rogacions del Parlament Europeu segueixen obertes i podrien acabar comportant que l’Estat espanyol acabés davant dels Tribunals Europeus per incompliment de les directives comunitàries ambientals.

En paraules de José García Moreno, vicepresident de DEPANA “Volem remarcar que, el compliment, forçat per Europa, dels compromisos adquirits per l’anterior Pla Director de l’Aeroport de Barcelona, no exonera de la correcta avaluació dels nous impactes que puguin provocar les noves infraestructures en aquest aeroport”. Ha remarcat que, malgrat que es plantegen de forma segregada i cenyida al recinte aeroportuari, el desenvolupament de l’enèsim “pelotazo” urbanístic de la nova Ciutat Aeroportuària, sumat a la terminal satèl·lit, tenen impactes negatius sinèrgics que s’acumulen sobre els espais naturals del Delta del Llobregat, ja tan molt reduïts i impactats.

No obstant això, i malgrat els històrics desacords entre ecologistes i administracions respecte amb el Delta del Llobregat, destaquen el canvi històric, fruit de les pressions conservacionistes, que suposa admetre que “ja no és factible la construcció de noves pistes, ni l’ampliació del recinte aeroportuari en el Delta del Llobregat”.

En els anys 90, les organitzacions ambientals van plantejar la inviabilitat del model de desenvolupament aeroportuari amb el qual treballaven totes les administracions implicades en l’aeroport de Barcelona. Ja llavors es proposava un sistema aeroportuari català que incorporés els aeroports de Girona i Reus. Inicialment tan sols va ser recolzat pels ajuntaments més propers a l’entorn aeroportuari. Anys després va ser assumit per la Generalitat de Catalunya i ara és l’Estat que sembla assumir els plantejaments conservacionistes de no construir noves pistes i ampliar l’espai aeroportuari fins a l’aeròdrom de Girona.

DEPANA continuarà desenvolupant la seva tasca a favor de la protecció d’aquests espais naturals, així com de la protecció de la salut del veïnatge de l’entorn aeroportuari, independentment del que puguin fer els ajuntaments implicats o la resta d’administracions. El treball de més de 30 anys de
DEPANA ha portat la problemàtica ambiental d’aquesta infraestructura fins al més alt de les institucions europees, contribuint a posar límits al seu desenvolupament descontrolat de l’entorn aeroportuari.

Mes informació:

DEPANA / info@depana.org

[1] El aeropuerto de El Prat tendrá una terminal satélite para los vuelos intercontinentales | El Periódico

[2] Sobre els aiguamolls volen ocells de ferro

[3] IBA 140 “Delta del Llobregat

Crònica del VIII cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

En aquesta edició hem tingut un gran èxit de participació, amb 53 persones!!!  Amb un desplegament de set equips, arribem a les 92 espècies, algunes d’elles rares a la península com la cornella emmantellada, altres molt escasses al Delta del Llobregat com la cornella negra o el picot garser gros, o protegides com el torlit i el martinet menut.

El passat dissabte 13 de gener es va realitzar el 8è cens d’aus hivernants dels sectors sense protecció del Delta del Llobregat (#laltredelta), organitzat per S.O.S. Delta del Llobregat i DEPANA.

Amb una participació record (van reunir 53 participants) ens van repartir en set equips per prospectar bona part dels espais naturals sense protecció ambiental: les zones agrícoles i pinedes de Gavà, Viladecans, Sant Boi i El Prat, la llera del riu des d’El Prat fins a Sant Boi, i les basses de laminació de la UPC de Castelldefels, de la C-32 (Vildecans) i de la Torre Gran (Hospitalet).

Foto de grup al punt de trobada al Prat / Ricard Gutiérrez

Un any més, els resultats palesen la importància d’aquests terrenys per garantir la supervivència de molts ocells que escullen aquesta plana deltaica per sobreviure a l’hivern. Destaquem 92 espècies el dia del cens (tot i que al llarg de tot el mes de gener la xifra puja fins a les 109 espècies), i més de 4000 individus. No només són importants aquestes zones per les espècies aquàtiques com ànecs, corb marins, ardeids, fotges, limícoles, gavines, etc., sinó per a altres espècies agrícoles i forestals com rapinyaires, alàudids, túrdids, fringíl·lids, etc. Per algunes espècies com el torlit (observat als conreus de Can Dimoni i Cal Nani), les zones agrícoles (sense protecció) són els únics indrets de la plana on troben refugi durant l’hivern. I l’abundància d’ocells petits atreu predadors com el falcó pelegrí, observat al sector de Cal Nani.

Destaca l’observació de tres cornelles negres a la zona agrícola adjacent al sector de La Pava (Gavà). Aquest còrvid és molt rar a tota la franja litoral mediterrània de la península Ibèrica, inclòs el Delta del Llobregat. Però als darrers anys s’han incrementat les observacions per diferents indrets de la zona agrícola deltaica, mostrant major afinitat per les alberedes i pollancredes de La Pava.

També és remarcable la presència d’un cabussó collnegre al riu, molt a prop del tram que passa per l’Hospitalet de Llobregat, ja que aquesta espècie és molt poc freqüent als trams fluvials. Durant la hivernada, prefereix aigües marines litorals arrecerades (badies, estuaris, etc.), llacunes litorals i endorreiques, i salines. A Catalunya, fora del Delta de l’Ebre, és una espècie escassa i localitzada.

Cabussó collnegre (dreta) / Ricard Gutiérrez

Un any més, tenim la presència de martinet menut a la bassa de laminació de la UPC de Castelldefells. Es tracta d’una espècie amb una destacada població nidificant al Delta del Llobregat (que va ser un dels arguments de pes per crear fa 30 anys les RRNN del Remolar-Filipines i Ricarda-ca l’Arana) però, com passa a tota Catalunya, molt escassa com a hivernant.

Martinet menut / Claudio Bracho

La desembocadura del riu es consolida com un dels indrets més importants per l’avifauna aquàtica, amb desenes d’ànecs, gavines i espècies destacades com el bec d’alena, els flamencs, la polla blava i la cornella emmantellada.

Flamencs al riu Llobregat / Ricard Gutiérrez

Foto del grup que va prospectar el riu / Ricard Gutiérrez

Molts altres ocells comuns però de gran bellesa i encant han fet les delícies dels participants com el multicolor blauet, l’exòtica puput, l’esquiu picot verd, una parella de mussols treien el cap per una teulada, l’elegant martinet blanc o el xoriguer fent l’aleta, com si uns fils invisibles provinents del cel el mantinguéssim suspès a l’aire.

Puput / Martí Pérez

Martinet blanc / Martí Pérez

Mussols / Eio Ramon

Aquest any ens ha fallat el picot garser petit. La pollancreda on va nidificar durant el 2017 ha sofert un lamentable episodi. El propietari va talar gran part d’aquest bosquet durant l’estiu. Ho van denunciar als agents rurals. Cal recordar que aquestes pollancredes i alberedes de la pineda de la Pava estan incloses en l’Important Bird Area nº 140 Delta del Llobregat i en l’Inventari de Zones Humides de Catalunya. Però aquesta qualificació, tal com han denunciat durant anys entitats com DEPANA, és clarament insuficient. Hauria de ser una prioritat per les administracions ampliar els actuals espais naturals protegits per donar cobertura a pinedes, zones agrícoles i al riu que van quedar fora per criteris no-científics. Precisament,eal setembre de 2017, DEPANA va assistir al Parlament Europeu per actualitzar la queixa oberta fa cinc anys per denunciar aquesta deficient protecció i l’incompliment de les Directives Hàbitats i Aus de la UE.

Aspecte de la pollancreda de la Pava després de la tala en el mes d’agost de 2017 / José García

 Agraïm a tots els participants la seva presència malgrat el temps i als monitors i ornitòlegs que ens han passat les dades.

Totes les dades estan disponibles en aquest enllaç.

Més info

Més fotos de Claudio Bracho

Crònica del VII cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del VI cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del V cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del IV cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del III cens alternatiu d’aus hivernants al Delta del Llobregat

II Cens d’ocells hivernants al Delta del Llobregat 2012

Censo de aves invernantes del Delta del Llobregat

 

Felicitacions de S.O.S. Delta del Llobregat 2018

Estimats/des amics/gues del Delta de Llobregat,

Aviat acabarem de completar una volta al sol, que no és poc, i toca mirar enrere…

2017 ha sigut un any molt important per les llargues lluites del Delta del Llobregat. Els companys de DEPANA han sigut convocats al Parlament Europeu, arran d’una petició sobre l’estat de conservació del Delta, un fet que podríem qualificar d’històric. El Parlament es va comprometre a estudiar el tema.

Una altra fita important, insòlita, va ser una batalla guanyada a l’aeroport de Barcelona. Després d’anys de denúncies per una construcció il·legal (el pàrquing de taxis de llarga espera), AENA haurà de fer un pas enrere, tot desmuntant part de les instal·lacions.

En l’àmbit reivindicatiu destaquem també la nostra indignació davant la presentació, per part de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de l’anomenat Pla Delta 2. Arran d’aquestes crítiques, ens van convidar, juntament amb altres actors del territori, a unes jornades de reflexió anomenades “Un Delta en Comú”.

Per altra banda, hem hagut de denunciar la tala il·legal del bosquet de Gavà on enguany havien nidificat el picotet i el picot garser gros per part del propietari. Val a dir, que és el segon any consecutiu en què descobrim una espècie nidificant, el picot garser gros a aquesta biodiversa pineda sense protecció.

Seguint amb la conservació, enguany hem canviat el format de publicació de les nostres observacions ornitològiques, donat que l’antic noticiari (que va arribar a la seva 50a edició) era molt complicat de publicar amb la rapidesa necessària. El nou format, a mida de les modernes xarxes socials, és obert i tothom pot participar fent servir el hashtag #lAltreDelta. També podeu fer servir la plataforma Natusfera.

Enguany també ens van lliurar el Premi a l’Afluent Verd de la publicació “El Llobregat”, a la que estem molt agraïts. Per últim, recentment ens hem sumat a la Coalició “La Veritat de la Cacera”, nascuda per assenyalar els riscos que representa l’activitat cinegètica i plantejar alternatives ètiques.

Bé, acabem donant les gràcies a tothom que ens segueix al web, a l’e-butlletí, a les xarxes o simplement participeu de les nostres activitats; que us estimeu el Delta com nosaltres; ens veiem… deltejant!

Abraçades,

L’equip de Comunicació de S.O.S. Delta del Llobregat

Dibuix cortesia d’Eva Yus.

 

 

S.O.S. Delta del Llobregat i Depana actuen de nou a la pineda de La Pava de Gavà | DEPANA

Un grup de voluntàries i voluntaris de DEPANA i SOS Delta del Llobregat van dur a terme el diumenge 3 de desembre una acció de neteja i retirada de vegetació oportunista i invasora a una zona humida de la pineda de Gavà. L’objectiu era el d’afavorir la recuperació de la cesquera, una espècie de gramínia autòctona amb forma de plomall. La cesquera es considera a casa nostra una raresa botànica en perill d’extinció. (Cliqueu sobre les imatges per a ampliar-les)

Un patrimoni natural que cal conèixer i protegir

Abans de començar amb la tasca prevista es va fer una introducció a les característiques del Delta del Llobregat i les amenaces a que està sotmès. Pel seu valor ecològic el Consell de les Comunitats Europees ha declarat 900 hectàrees d’aquest espai com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) protegides com a Xarxa Natura 2000. Dins d’aquestes, unes 500 hectàrees corresponen a Reserva Natural Parcial.

Les zones protegides, en vermell al mapa, ocupen només una petita part del delta

Mitjançant un mapa del delta van poder veure com les zones protegides no constitueixen un espai continu. Per a la seva supervivència i manteniment de la biodiversitat resulten imprescindibles els sectors que, malgrat no estar protegits  per la legislació actual, conserven el seu valor com a espais naturals. Aquests terrenys juguen el paper de corredors biològics i encara acullen una bona part de la flora i fauna característiques dels ecosistemes del delta.

Al Delta encara persisteixen en alguns d’aquests terrenys pinedes sobre dunes amb un patrimoni de flora i fauna que dóna lloc a un hàbitat escàs i vulnerable. Són algunes de les pinedes de pi pinyer sobre dunes més ben conservades de tot el litoral català. Pel seu valor aquest hàbitat ha estat declarat de conservació prioritària per la Unió Europea.

Sobre les antigues dunes les pinedes de pi pinyoner s’alternen amb les jonqueres

 

Zona d’actuació

L’espai triat està inclòs al conjunt d’ambients humits localitzats al nord de l’autovia de Castelldefels, la C-31. Aquests terrenys constitueixen el complex conegut com “jonqueres de la rerapineda de Gavà“. Es caracteritzen per la presència de jonquera amb cesquera. A l’inventari de zones humides de Catalunya s’han inclòs quatre zones humides amb aquestes característiques, amb els codis 0800113, 08001114, 08001115 i 08001116.

Les jonqueres acaben sent substituïdes per les pinedes en el procés de successió natural de les comunitats vegetals

La coberta de pins impedeix de manera natural la supervivència de la jonquera

 

Es tracta d’uns ecosistemes molt dinàmics i alhora molt vulnerables. Es troben envoltats de pinedes, conreus i espais urbanitzats. La pressió humana i la mateixa successió natural de les comunitats vegetals provoquen l’evolució constant amb la desaparició i reaparició d’aquest tipus de jonqueres. Amb el predomini, malauradament,  dels processos de destrucció.

Ombrejada de vermell la superfície on es va actuar

 

En aquesta ocasió la intervenció es va centrar en una zona humida d’alt valor ambiental, la identificada amb el codi “08001114 Jonqueres de la rerapineda de Gavà II”.

Concretament aquesta zona no està sotmesa a cap figura de protecció específica però, es troba relativament en bon estat de conservació. Només la corresponent al codi 08001113 està inclosa dins l’espai de la xarxa Natura 2000 ES0000146 “Delta del Llobregat”.

La cesquera

La cesquera (Saccharum ravennae = Erianthus ravenna), anomenada “carricera” en castellà, és una planta herbàcia vivaç de la família de les poàcies (gramínies). Pertany al mateix gènere que la canya de sucre (Saccharum officinarum). Té una tija que sol superar el 2 m d’alçada amb una panícula plomosa de fins a uns 60 cm. Les fulles formen llargues cintes de més d’un metre amb el marge serrat i un nervi mitjà ben marcat i blanquinós.

Aspecte d’una mata de cesquera

 

Actualment en aquest lloc únicament s’observen mates disperses de cesquera

 

La cesquera és nativa del sud d’Europa i d’Àsia occidental. El seu hàbitat es troba en els sols sorrencs més o menys humits del litoral i els arenys dels rius.

Detall de les panícules plomoses característiques de la cesquera

Curiosament, si bé a les zones humides de Catalunya és una espècie amenaçada que cal protegir, introduïda a Amèrica del Nord es comporta com una espècie invasora nociva, especialment a Califòrnia.

El canyís (Phragmites australis = P. communis) requereix més humitat que la cesquera i el seu port és diferent

 

A les nostres contrades la cesquera es veu afectada per la competència per la cortadèria (Cortaderia selloana) originària d’Amèrica del Sud, amb la que comparteix trets comuns.

Cortadèria a l’Avinguda Diagonal de Barcelona

 

 

 

 

 

 

 

La feina feta

La tasca que es va dur a terme durant l’activitat va centrar-se en l’eliminació de la vegetació que apareix a les zones sorrenques humides quan es degrada la comunitat original. Aquesta  vegetació, constituïda per plantes ruderals i oportunistes, dificulta el restabliment espontani i la supervivència de la cesquera.

 

La competència per l’espai amb espècies més agressives perjudica la cesquera

 

Els esbarzers resulten  especialment perjudicials quan envolten les mates de cesquera. L’objectiu de la intervenció és facilitar l’expansió natural d’aquesta planta en l’hàbitat que li es propi. La manera d’aconseguir-ho és eliminant una part de la flora competidora, incloent-hi algunes espècies al•lòctones invasores.

Gràcies a l’esforç de les persones que van respondre a la crida de SOS Delta del Llobregat i Depana es va aconseguir netejar de vegetació competidora diversos exemplars de cesquera en un radi de varis metres.

Saca plena de restes vegetals

 

 

Cesqueres  amb els voltants esclarissats

Com a resultat de la feina feta es van acumular uns 5 m3 de brossa que es van disposar a la vora del camí a punt per a ser retirats posteriorment pels serveis municipal de l’Ajuntament de Gavà.

En finalitzar la feina es va aprofitar per a continuar una estona observant la natura en l’entorn proper on abunden les aus pròpies dels ambients deltaics.

Participar en aquest tipus d’activitats és una forma agradable i saludable de conèixer millor  la natura de casa nostra, compartir l’experiència amb altres persones i posar el nostre granet de sorra en favor del medi ambient. A l’agenda de Depana trobareu les properes convocatòries programades.

El munt de brossa resultat de l’actuació

Crònica cortesia del grup d’activitats de DEPANA.

Enllaços recomanats

Agraïm l’assesorament a Josep Lascurain.

Taller de dibuix i interpretació del paisatge a la Jugateca de Gavà

Aquest diumenge, en el marc de la Jugateca Ambiental de la Platja de Gavà farem una sortida de descoberta de la pineda de La Pava, aprendrem a identificar els diferents elements, a interpretar-los i a fer apunts de camp.

  • Quan? Diumenge, 22 d’octubre, d’11:30 a 13:30 h
  • On? Jugateca Ambiental de la Platja de Gavà

Un paisatge és un ecosistema en ple funcionament gràcies a tots els éssers vius que en formen part, el medi físic-químic i les relacions entre tots plegats. Però… com funciona? Podem entendre aquests fenòmens mitjançant l’observació?

Els naturalistes s’apropen a la natura intentant “llegir” tot el que ens explica el nostre entorn. En aquest sentit el quadern de camp és una eina bàsica, que ha d’anar de la mà de l’observació i la curiositat. Aprofitant l’equipament de la Jugateca Ambiental de la Platja de Gavà farem una sortida de descoberta de la pineda de La Pava i dels seus valors naturals. Aprendrem a identificar els diferents elements de l’ecosistema –el que veiem i el que no–, a interpretar el que observem i a fer apunts i esbossos de camp.

Activitat per a tota la família dinamitzada per DEPANA. No calen coneixements previs. Es recomana portar calçat còmode i quadern i llapis.

Punt de trobada: Jugateca Ambiental de la Platja de Gavà (Av. Del Mar – Passeig Marítim)

Organitzat per Medi Ambient Gavà. Us podeu inscriure gratuïtament mitjançant el següent formulari.

Més info

Esdeveniment de Facebook

13a edició de la Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Celebrem una nova edició de tardor de la marató d’aus cooperativa al Delta del Llobregat organitzada per S.O.S. Delta del Llobregat i DEPANA.

Prospectarem les zones fora del Remolar-Filipines i Cal Tet-ca l’Arana, és a dir: la zona agrícola de Sant Boi i Viladecans, el riu i la nova desembocadura, la bassa de la UPC a Castelldefels, la pineda de la Pava a Gavà, etc.

  • Quan? Dissabte, 7 d’octubre, a les 9 h
  • On? Estació de Renfe del Prat de Llobregat (com arribar)

Farem diferents equips i ens aproximarem a cada lloc amb cotxe per prospectar més territori. L’objectiu és doble: demostrar la importància del Delta no-protegit (al que anomenem #lAltreDelta) pels ocells migratoris i consolidar la informació de les zones potencialment amenaçades per projectes urbanístics. A diferència de les maratons competitives, la nostra és cooperativa, és a dir, es tracta de treballar en equip per veure el màxim possible d’espècies.

La jornada durarà fins al migdia (aprox. 14-15h). S’agrairà la confirmació d’assistència (nombre de persones), i la disponibilitat de telescopi i cotxe abans del divendres al migdia, per poder planificar els equips.

És una activitat gratuïta i de baixa dificultat, i no requereix coneixements previs. Us podeu inscriure aquí: info@sosdeltallobregat.org, info@depana.org, o Raúl (639150757).

Foto d’àguila pescadora i estornells, cortesia d’Eio Ramon.

Més info

Crònica de la 11ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 10ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 9ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 7ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 6a marató cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la cinquena marató cooperativa al Delta del Llobregat

5a Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la quarta marató cooperativa al Delta del Llobregat

20-04-2013 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la tercera marató cooperativa del Delta del Llobregat

29-09-2012 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

06-05-2012 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Ya disponible el Listado de las aves de la maratón cooperativa del 16 abril de 2011

 

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.217 other followers

Twitter

Busca per temes

Anuncis
%d bloggers like this: