/
archivos

aus nidificants

This tag is associated with 3 posts

Estudi dels ocells hivernants de la plana de Gavà

EOHPGEl tercer estudi de l’ornitofauna del municipi de Gavà, dut a terme per un membre de DEPANA, complementa els dos anteriors (d’aus nidificants) i és el més exhaustiu fins ara.

El 2012 l’Ajuntament de Gavà i DEPANA van signar un conveni per elaborar estudis i projectes als espais naturals del terme municipal de Gavà, a fi de millorar el seu coneixement i gestió. Dins d’aquest marc, en aquest mateix any es va realitzar un estudi sobre els ocells nidificants de la plana de Gavà, que ja publicavem aquí.

Aquesta primera prospecció de l’avifauna de la plana gavanenca desvetllà una gran diversitat per aquesta àrea del Delta del Llobregat, crítica per a la viabilitat ecològica del conjunt de l’espai natural.

El segon estudi va estar dedicat a les espècies potencialment nidificants més significatives i, per primer cop, les rapinyaires nocturnes.

Aquest tercer mostreig va estar motivat pel fet de que el Delta del Llobregat és un dels espais naturals més importants de Catalunya per a la hivernada d’ocells procedents de la regió central i septentrional del continent europeu.

Aquí teniu les conclusions:

  • Amb aquest estudi s’ha assolit un coneixement actualitzat i molt més acurat de la grandària i distribució de les poblacions d’ocells hivernants de la plana de Gavà respecte a la pobra informació que oferien les dades dels mostrejos hivernals del Delta del Llobregat del període 1993-2005 i les escasses dades recollides als noticiaris del Delta del Llobregat, als anuaris de Catalunya i al portal d’Ornitho.cat.
  • Tenint en conte que el territori estudiat només representa un 9,6% de tota la plana deltaica i que les zones humides de la plana de Gavà són molt més pobres en hàbitats i extensió que les de la resta del Delta del Llobregat, és bastant destacada la xifra de 85 espècies hivernants ja que representen gairebé dos terços (un 63,9%) de les 133 espècies que hivernen regularment a tot el Delta del Llobregat. Si no es té en conte les zones humides, el percentatge augmenta fins al 79,4%.
  • Tenint en compte que la riquesa absoluta i l’abundància d’espècies agroforestals presents a l’hivern 2013-14 a la plana de Gavà és semblant a les de la plana de Viladecans, podem concloure que les pinedes i els conreus de Gavà tenen un pes important pels ocells hivernants d’aquests habitats al conjunt del Delta del Llobregat.
  • En canvi, tenint en compte que les comunitats d’ocells marins, d’aiguamolls i de platges presents a l’hivern 2013-14 a la plana de Gavà són sensiblement més pobres, qualitativa i quantitativament, que les de la plana de Viladecans, podem concloure que el litoral marí, les zones humides i les platges de Gavà tenen un pes molt poc important pels ocells hivernants d’aquests habitats al conjunt del Delta del Llobregat.
  • La contribució dels ocells de la plana de Gavà presents a l’hivern 2013-14 a les poblacions amenaçades a Catalunya i la UE és notablement major que la contribució dels ocells nidificants al període 2012-13 ja que un 31,8% de les 85 espècies hivernants tenen algún grau d’amenaça regional o continental, mentre que de les 43 espècies nidificants  només un 18,6% tenen algun grau d’amenaça.
  • Durant l’hivern 2013-14, a la pineda de la Pava per sobra de l’autovia C-32 (sense cap figura de protecció) la riquesa absoluta ha sigut una mica superior que a la pineda de les Maioles (declarada com a ZEPA). Per tant, tenint en compte que l’EONPG 2012 mostrava que la pineda de la Pava albergava una espècie nidificant més que la pineda de les Maioles, es confirma que la pineda de la Pava acull valors ornitològics suficients per ser designada com a ZEPA.
  • És probable que la maduració de les pinedes de la plana de Gavà a les darreres dècades (per manca d’explotació forestal) hagi afavorit un increment de les poblacions hivernals d’algunes espècies forestals. En canvi, algunes espècies marines han patit una davallada poblacional, sense tenir cap certesa respecte a les causes però sabent que tenen una tendència molt semblant a la resta del litoral deltaic.
  • La regressió del cabusset i la fotja vulgar, que concentren les seves poblacions a l’estany de la Murtra, és contradictòria amb el control anual de la qualitat de les aigües d’aquest estany. Molt probablement, el notable increment de la caça i de la freqüentació humana en aquest estany poden explicar parcialment aquesta davallada.
  • Tenint en compte la semblança de les poblacions hivernals i nidificants de mussol comú i d’òliba a l’EOHPG 2013-14 i a l’EONPG 2012-13, és possible que aquestes dues espècies de rapinyaires nocturns no rebin exemplars foranis al seu territori durant el període hivernal.

Per Raúl Bastida amb el suport de la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Gavà.

Els estudis es presentaran dimecres, 17 de desembre a les 18 h a la Biblioteca Jurídica de l’Ajuntament de Gavà, 1a Planta.

NOTA: DEPANA i SOS Delta del Llobregat treballan fent censos a tota la plana deltaica que podeu consulta al Noticiari Ornitològic “El Otro Delta“.

Podeu descarregar la memòria aquí.

Estudi dels ocells nidificants de la plana de Gavà II

El segon estudi de l’ornitofauna del municipi de Gavà, al Delta occidental complementa el primer, centrant-se en les espècies  EONPG2potencialment nidificants més significatives i, per primer cop, les rapinyaires nocturnes.

El 2012 l’Ajuntament de Gavà i DEPANA van signar un conveni per elaborar estudis i projectes als espais naturals del terme municipal de Gavà, a fi de millorar el seu coneixement i gestió. Dins d’aquest marc, en aquest mateix any es va realitzar un estudi sobre els ocells nidificants de la plana de Gavà, que ja publicavem aquí. Aquesta primera prospecció de l’avifauna de la plana gavanenca desvetllà una gran diversitat per aquesta àrea del Delta del Llobregat, crítica per a la viabilitat ecològica del conjunt de l’espai nautural.

L’Ajuntament de Gavà, tenint en compte que l’estudi de 2012 només pretenia obtenir una foto global de quins són els ocells que es reprodueixen a la plana gavanenca, va decidir impulsar al 2013 un estudi per aprofundir en el coneixement d’algunes espècies
rellevants per diferents motius: els rapinyaires nocturns, la terrerola vulgar, el trobat, el
tallarol de casquet, la tórtora, el bruel i les aquàtiques de la Murtra-Murtrassa.

Les principals conclusions d’aquest estudi són les següents:

  • Amb aquest estudi s’ha incrementat en 5 espècies el catàleg d’aus nidificants (segures o probables) de la plana de Gavà: xot, mussol, òliba, bruel i perdiu roja.
  • Tenint en compte les limitacions d’aquest estudi, podem concloure que la situació dels rapinyaires nocturns a la plana de Gavà és precària respecte al potencial dels seus hàbitats. No s’ha detectat la presència de mussol banyut, només s’ha trobat un mascle canor d’òliba (observat només un dia) i la densitat de mascles canors de mussol comú és sensiblement més baixa que la d’altres àrees equivalents. Només el xot sembla mostrar una àmplia distribució a les pinedes de Gavà.
  • La situació dolenta de l’òliba i precària del mussol comú, i l’absència de mussol banyut a la plana de Gavà, estarien en consonància amb la situació d’aquestes tres espècies a la resta de la plana deltaica.
  • La manca d’evidències reproductores per la terrerola vulgar i el trobat durant els EONPG 2012-13  indica que, actualment, la plana de Gavà té poc potencial per acollir poblacions estables (encara que siguin petites) d’aquestes espècies. Malgrat tot, no es pot descartar que nidifiquin de manera irregular a la zona d’estudi ja que l’èxit reproductor podria dependre de la extensió i de la disponibilitat temporal d’aquets camps sense conrear (molt variable cada any).
  • La manca d’evidències reproductores pel tallarol de casquet durant l’EONPG 2013 fa pensar que la plana de Gavà té poc potencial per acollir poblacions estables (encara que siguin petites) d’aquesta espècie. Crida l’atenció que al 2013, amb un major esforç de mostreig (fins i tot amb reclams) que al 2012, no s’hagi trobat cap evidència reproductora (al 2012, sense utilitzar reclams es van trobar 4 parelles probables).
  • Les dues parelles probables i una possible de tórtora trobades durant l’EONPG 2013 (dos més que al 2012) fa pensar que, actualment, la plana de Gavà té poc potencial per acollir una població viable d’aquesta espècie.
  • El fet de trobar només una d’evidència reproductora pel bruel durant els EONPG 2012-13 fa pensar que la plana de Gavà té poc potencial per acollir poblacions estables (encara que siguin petites) d’aquesta espècie. Les causes podrien estar vinculades a la seva sensibilitat davant la fragmentació de l’hàbitat i a que la seva distribució és directament proporcional a l’extensió de la massa forestal. La pineda de la plana gavanenca té una extensió molt reduïda (unes 220 Ha), està fragmentada (la C-31 la creua longitudinalment), i una gran part està degradada per la construcció denombroses urbanitzacions.
  • La comunitat d’ocells aquàtics nidificants de La Murtra (7 espècies) és bastant pobra si la comparem amb d’altres espais naturals del Delta del Llobregat amb característiques semblants com Can Dimoni i Els Reguerons (15 espècies). Aquesta notable diferència està relacionada, segurament, amb la qualitat de les seves aigües i amb la manca o precarietat d’algunes comunitats vegetals amb joncs i bogues.
  • Malgrat el notable increment en l’esforç de mostreig durant el 2013, les poblacions de cabusset, fotja i boscarla de canyar han sortit lleugerament menys nombroses que al 2012.
  • Els resultats obtinguts i les conclusions extretes ens permeten afirmar que l’EONPG 2013 ha premés completar l’EONPG 2012 i així millorar sensiblement el coneixement de les poblacions d’aus que nidifiquen a la plana de Gavà.

Per Raúl Bastida amb el suport de la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Gavà.

DEPANA i SOS Delta treballan fent censos a tota la plana deltaica que podeu consulta al Noticiario Ornitológico El Otro Delta.

Podeu descarregar la memòria aquí.

Estudi dels ocells nidificants de la plana de Gavà

Un estudi original de l’ornitofauna del municipi de Gavà, al Delta occidental desvetlla una gran diversitat per aquesta àrea del Delta del Llobregat crítica per la seva viabilita ecològica. EstudiGavà

El 2012 l’Ajuntament de Gavà i DEPANA van signar un conveni per elaborar estudis i projectes als espais naturals del terme municipal de Gavà, a fi de millorar el seu coneixement i gestió.

Dins d’aquest marc, en aquest mateix any es va realitzar un estudi sobre els ocells nidificants de la plana de Gavà.

Les principals conclusions d’aquest estudi són les següents:

  • S’han detectat 53 espècies d’aus nidificants, de les quals 43 són reproductores segures o probables.
  • Tenint en conte que el territori estudiat només representa un 9,6% de tota la plana deltaica i que les zones humides de la plana de Gavà són molt més pobres en hàbitats i extensió que les de la resta del Delta del Llobregat, és bastant destacada la xifra de 43 espècies nidificants (segures o probables) ja que representen gairebé dos terços (un 62%) de les 69 espècies que es reprodueixen regularment a tot el Delta del Llobregat. Si no es té en conte les zones humides, el percentatge augmenta fins al 79%.
  • Una part de les pinedes sense cap figura de protecció alberguen més espècies nidificants segures o probables (26 espècies) que les pinedes protegides (amb només 25 espècies). Tenint en conte que comparteixen totes les espècies menys 5, les pinedes dels sectors 7 y 8 acullen valors ornitològics suficients per estar protegides com a ZEPA.
  • Malgrat que aquest estudi no ha aportat cap espècie nidificant nova al conjunt de la plana deltaica, s’ha descobert la nidificació probable de tres espècies forestals que, a tot el Delta del Llobregat, actualment són nidificants excepcionals (la tórtora i el tallarol de casquet) o mai s’ha constatat la seva reproducció (el bruel). Així que, les pinedes de la plana gavanenca ajuden a enriquir el catàleg d’aus reproductores de tota la plana deltaica.
  • Al context del Delta del Llobregat destaquen d’altres especies com el corriol petit, la cuereta groga, l’oriol, les mallerengues petita i emplomallada, el teixidor i la cogullada.
  • Les platges de Gavà en el seu conjunt, no semblen tindre un bon estat de conservació. Malgrat ser hàbitats molt pobres en ocells nidificants, és significatiu l’absència total de cap espècie nidificant i, sobre tot, que ni tan sols s’hagi detectat la seva presència en cap dels mostreigs.
  • Malgrat que la contribució de les espècies nidificants (segures o probables) de la plana gavanenca a les poblacions amenaçades a Catalunya és molt petita, als canals agrícoles de la plana de Gavà s’ha constatat la presència de martinet blanc, martinet de nit, martinet menut i martinet ros (espècies estiuejants i/o reproductores a les reserves naturals). Aquestes espècies estan incloses a l’Annex I de la Directiva 79/409/CEE (de conservació de les aus) i han de ser objecte de mesures de conservació especials en quant al seu hàbitat, amb la finalitat d’assegurar la seva supervivència i reproducció a la seva àrea de distribució.

Depana i SOS Delta treballan fent censos a tota la plana deltaica que podeu consulta al Noticiario Ornitológico El Otro Delta.

Podeu descarregar la memòria aquí.

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.256 other followers

Twitter

Busca per temes

%d bloggers like this: