/
archivos

aus aquàtiques

This tag is associated with 3 posts

Crònica del VIII cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

En aquesta edició hem tingut un gran èxit de participació, amb 53 persones!!!  Amb un desplegament de set equips, arribem a les 92 espècies, algunes d’elles rares a la península com la cornella emmantellada, altres molt escasses al Delta del Llobregat com la cornella negra o el picot garser gros, o protegides com el torlit i el martinet menut.

El passat dissabte 13 de gener es va realitzar el 8è cens d’aus hivernants dels sectors sense protecció del Delta del Llobregat (#laltredelta), organitzat per S.O.S. Delta del Llobregat i DEPANA.

Amb una participació record (van reunir 53 participants) ens van repartir en set equips per prospectar bona part dels espais naturals sense protecció ambiental: les zones agrícoles i pinedes de Gavà, Viladecans, Sant Boi i El Prat, la llera del riu des d’El Prat fins a Sant Boi, i les basses de laminació de la UPC de Castelldefels, de la C-32 (Vildecans) i de la Torre Gran (Hospitalet).

Foto de grup al punt de trobada al Prat / Ricard Gutiérrez

Un any més, els resultats palesen la importància d’aquests terrenys per garantir la supervivència de molts ocells que escullen aquesta plana deltaica per sobreviure a l’hivern. Destaquem 92 espècies el dia del cens (tot i que al llarg de tot el mes de gener la xifra puja fins a les 109 espècies), i més de 4000 individus. No només són importants aquestes zones per les espècies aquàtiques com ànecs, corb marins, ardeids, fotges, limícoles, gavines, etc., sinó per a altres espècies agrícoles i forestals com rapinyaires, alàudids, túrdids, fringíl·lids, etc. Per algunes espècies com el torlit (observat als conreus de Can Dimoni i Cal Nani), les zones agrícoles (sense protecció) són els únics indrets de la plana on troben refugi durant l’hivern. I l’abundància d’ocells petits atreu predadors com el falcó pelegrí, observat al sector de Cal Nani.

Destaca l’observació de tres cornelles negres a la zona agrícola adjacent al sector de La Pava (Gavà). Aquest còrvid és molt rar a tota la franja litoral mediterrània de la península Ibèrica, inclòs el Delta del Llobregat. Però als darrers anys s’han incrementat les observacions per diferents indrets de la zona agrícola deltaica, mostrant major afinitat per les alberedes i pollancredes de La Pava.

També és remarcable la presència d’un cabussó collnegre al riu, molt a prop del tram que passa per l’Hospitalet de Llobregat, ja que aquesta espècie és molt poc freqüent als trams fluvials. Durant la hivernada, prefereix aigües marines litorals arrecerades (badies, estuaris, etc.), llacunes litorals i endorreiques, i salines. A Catalunya, fora del Delta de l’Ebre, és una espècie escassa i localitzada.

Cabussó collnegre (dreta) / Ricard Gutiérrez

Un any més, tenim la presència de martinet menut a la bassa de laminació de la UPC de Castelldefells. Es tracta d’una espècie amb una destacada població nidificant al Delta del Llobregat (que va ser un dels arguments de pes per crear fa 30 anys les RRNN del Remolar-Filipines i Ricarda-ca l’Arana) però, com passa a tota Catalunya, molt escassa com a hivernant.

Martinet menut / Claudio Bracho

La desembocadura del riu es consolida com un dels indrets més importants per l’avifauna aquàtica, amb desenes d’ànecs, gavines i espècies destacades com el bec d’alena, els flamencs, la polla blava i la cornella emmantellada.

Flamencs al riu Llobregat / Ricard Gutiérrez

Foto del grup que va prospectar el riu / Ricard Gutiérrez

Molts altres ocells comuns però de gran bellesa i encant han fet les delícies dels participants com el multicolor blauet, l’exòtica puput, l’esquiu picot verd, una parella de mussols treien el cap per una teulada, l’elegant martinet blanc o el xoriguer fent l’aleta, com si uns fils invisibles provinents del cel el mantinguéssim suspès a l’aire.

Puput / Martí Pérez

Martinet blanc / Martí Pérez

Mussols / Eio Ramon

Aquest any ens ha fallat el picot garser petit. La pollancreda on va nidificar durant el 2017 ha sofert un lamentable episodi. El propietari va talar gran part d’aquest bosquet durant l’estiu. Ho van denunciar als agents rurals. Cal recordar que aquestes pollancredes i alberedes de la pineda de la Pava estan incloses en l’Important Bird Area nº 140 Delta del Llobregat i en l’Inventari de Zones Humides de Catalunya. Però aquesta qualificació, tal com han denunciat durant anys entitats com DEPANA, és clarament insuficient. Hauria de ser una prioritat per les administracions ampliar els actuals espais naturals protegits per donar cobertura a pinedes, zones agrícoles i al riu que van quedar fora per criteris no-científics. Precisament,eal setembre de 2017, DEPANA va assistir al Parlament Europeu per actualitzar la queixa oberta fa cinc anys per denunciar aquesta deficient protecció i l’incompliment de les Directives Hàbitats i Aus de la UE.

Aspecte de la pollancreda de la Pava després de la tala en el mes d’agost de 2017 / José García

 Agraïm a tots els participants la seva presència malgrat el temps i als monitors i ornitòlegs que ens han passat les dades.

Totes les dades estan disponibles en aquest enllaç.

Més info

Més fotos de Claudio Bracho

Crònica del VII cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del VI cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del V cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del IV cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del III cens alternatiu d’aus hivernants al Delta del Llobregat

II Cens d’ocells hivernants al Delta del Llobregat 2012

Censo de aves invernantes del Delta del Llobregat

 

Anuncis

Crònica del VII cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Amb un desplegament de 7 equips, arribem a les 81 espècies, algunes d’elles hivernants molt escasses a Catalunya com el corriol petit, d’altres escasses al Delta del Llobregat com la becada i el cabussó collnegre, o amenaçades com el torlit i el martinet menut.

El passat dissabte 21 de gener es va realitzar el 7è cens d’aus hivernants dels sectors sense protecció del Delta del Llobregat, organitzat per S.O.S. Delta del Llobregat i DEPANA. És complementari al que es fa a les reserves, amb la idea de tenir dades del Delta com a entitat ecològica, no administrativa. Enguany a més l’hem emmarcat dintre de la campanya “L’Altre Delta” amb la qual volem apropar aquest Delta menys conegut a la ciutadania.

Malgrat les inclemències meteorològiques (força vent i ruixats intermitents) van reunir 23 participants que es van repartir en 7 equips per prospectar bona part dels espais naturals sense protecció ambiental: les zones agrícoles i pinedes de Gavà, Viladecans, Sant Boi i El Prat, la llera del riu des de El Prat fins a Molins de Rei, i les basses de laminació de l’UPC de Castelldefels, de la C-32 (Viladecans) i de la Torre Gran (Hospitalet). Aquesta adversitat (sobretot el vent) va influir molt en què la diversitat total del cens hagi quedat reduïda a 81 espècies (prop del centenar altres edicions). Tot i que si tenim en compte els dies previs i posteriors, arribem a les 109.

Un any més, els resultats palesen la importància d’aquests terrenys per garantir la supervivència de molts ocells que escullen aquesta plana deltaica per sobreviure a l’hivern. No només per a les espècies aquàtiques com els ànecs, els ardeids i algunes limícoles, sinó per a altres espècies agrícoles i forestals com els alàudids, túrdids i fringíl·lids. Per algunes espècies com el torlit (observat als conreus de Can Dimoni i Cal Nani), les zones agrícoles (la majoria sense protecció ni cap gestió per part de l’administració) són els únics indrets de la plana on troben refugi durant l’hivern.

Becada (foto de Salva Solé)

Becada (foto de Salva Solé)

Destaca l’observació de dues becades al riu (entre Cornellà i Molins de Rei). Aquesta observació és molt interessant, ja que la becada és un migrant regular molt escàs al Delta del Llobregat, i com a hivernant s’ha rarificat moltíssim fins al punt de què a les darreres dècades es pot considerar de presència quasi testimonial. Cal recordar que aquesta és una espècie cinegètica. Segons l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 de l’ICOcells , basant-se en dades del DARP, cada temporada de caça s’abaten a Catalunya més de 10.000 exemplars. Per exemple, a la temporada 1998-99 van ser-ne 14.000, amb 5.000 mortes respectivament a les comarques de Barcelona i Girona. A França es calcula que cada any es cacen 1.200.000 becades.

També és destacada la presència del martinet menut a la bassa de laminació de l’UPC de Castelldefels. Es tracta d’una espècie amb una important població nidificant al Delta del Llobregat (va ser un dels arguments de pes per crear fa 30 anys les RRNN del Remolar-Filipines i Ricarda-ca l’Arana) però, com passa a tota Catalunya, molt escassa com a hivernant. En aquest mateix aiguamoll es va observar un cabussó collnegre, espècie rara fora del Remolar-Filipines i Cal Tet.

Enguany el corriol petit no sembla estar hivernant a la bassa de laminació de la Torre Gran (com anys enrere) però sí a la llera del riu, a l’alçada de Sant Joan Despí. En tota Catalunya no deuen haver-hi més de 5-10 exemplars hivernants, ja que el gruix de la població hiverna a l’Àfrica.

La desembocadura del riu es consolida com un dels indrets més importants per l’avifauna aquàtica, amb desenes d’ànecs i espècies destacades com el cabussó collnegre, l’ànec cuallarg i la polla blava.

Cabussó collnegre (Claudio Bracho)

Cabussó collnegre (Claudio Bracho)

Malauradament, en aquesta ocassió no hem pogut censar Riu Vell (antiga desembocadura del Llobregat) ja que aquest aiguamoll de #lAltreDelta ha desaparegut el 2016 degut a les obres del Port; diem sempre que al Delta no podem perdre ni un pam més i aquest era un aiguamoll clau, part de la IBA Nº140 Delta del Llobregat, que vol dir que, d’acord amb les directives europees, calia preservar. I tot pels accessos a la terminal xinesa del port, quan hi havia espai de sobres per salvar-ho, però zero voluntat política. D’aquest desastre ambiental ens hem queixat recentment a l’alcaldessa de Barcelona en una carta oberta, ja que era part del seu municipi, i no ens va escoltat ni atendre quan ho vam denunciar.

Agraïm a tots els participants la seva presència malgrat el temps i als monitors i ornitòlegs que ens han passat les dades.

Totes les dades estan disponibles en aquest enllaç.

Més info

Més fotos de Claudio Bracho

Crònica del VI cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del V cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del IV cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del III cens alternatiu d’aus hivernants al Delta del Llobregat

II Cens d’ocells hivernants al Delta del Llobregat 2012

Censo de aves invernantes del Delta del Llobregat

 

Exposició fotogràfica El Delta a vista d’ocell 02

Exposició fotogràfica “EL DELTA DEL LLOBREGAT, TAN EXCEPCIONAL COM DESCONEGUT”

Primera Part: El Delta a vista d’ocell

Plafó 02: Els Aiguamolls: l’esperit del Delta

AL SERVEI DE LES PERSONES

Delta del Llobregat (Pep Fernández)

Les zones humides ens proporcionen serveis ambientals imprescindibles per a la humanitat com la fixació de CO2 que esmorteeix el canvi climàtic, la regulació del cicle de l’aigua (recàrrega d’aqüífers, protecció davant les avingudes i temporals marítims), la depuració d’aigües degut al reciclatge de nutrients i contaminants, el subministrament de recursos naturals (aigua, caça, pesca, aqüicultura…), etc.

Els aiguamolls, juntament amb les selves tropicals i equatorials i els esculls de corall, són uns dels ecosistemes més productius i amb més biodiversitat del món.

Mapa de les zones humides (Rosa Cases)

ELS AIGUAMOLLS A CASA NOSTRA

Actualment a Catalunya només l’1% del territori correspon a zones humides, i al Delta del Llobregat, malgrat ser la tercera més extensa del país, només en queda el 2% dels aiguamolls originaris. A banda de la seva reduïda extensió, es troben fragmentades i deficientment connectades.

PAISATGES D’AIGUA AL DELTA

A dia d’avui, les principals zones humides son el Remolar-Filipines, Cal Tet-Ca l’Arana, La Ricarda i el riu Llobregat (que després de la instal·lació de depuradores a les darreres dècades s’ha recuperat notablement). Completen aquest llistat espais molt més modestos però també importants: la Murtra, els Reguerons, Can Dimoni, la bassa de la UPC de Castelldefels, la densa xarxa de canals de reg i desguàs de la zona agrícola i un conjunt de petites depressions inundables a la pineda litoral.

FLORA

Trencadalla

Aquestes maresmes i estanys acullen una vegetació aquàtica d’importància internacional, on destaquen les comunitats de salicòrnies, canyissars, jonqueres amb espartina i prats humits amb gran diversitat d’orquídies. Fins i tot hi trobem una bonica malvàcia en perill d’extinció a nivell mundial: la trencadalla.

Els aiguamolls són l’hàbitat deltaic amb major diversitat d’ocells, quasi la meitat de les 360 espècies citades al Delta del Llobregat els utilitzen any rere any.

FAUNA

La primavera i la tardor són les èpoques on podem observar la major varietat d’espècies (flamencs, becplaners, capons reials…) però a l’hivern s’observen les majors concentracions
(amb més 5.000 exemplars d’ànecs, ardèids, limícoles, gavines, etc). Entre les espècies nidificants destaquen l’ànec blanc, el martinet menut, la polla blava, el camesllargues, el corriol camanegre, la perdiu de mar, la garsa de mar i la gavina corsa. A l’hivern hi trobem el bitó, arpelles, fredelugues, gavines capnegres, i molta quantitat i varietat d’ànecs i corb marins grossos. Altres vertebrats interessants són la tortuga de rierol, un rèptil endèmic de la península ibèrica i del nord d’Àfrica protegit per la Directiva Hàbitats de la UE, i el fartet, un peix endèmic del Mediterrani en perill d’extinció a nivell mundial.

Fredelugues (Foto: Salva Solé)

Flamencs (foto: Eio Ramón)

Becplaner (foto: Eio Ramón)

Anecs blancs (foto: Pep Fernández)

Tortuga de rierol (foto: Javier Romera)

Polla blava (foto: Salva Solé)

LA FABULOSA HISTÒRIA DEL “PEIXET DEL PRAT”

Foto: S. Peiró

S’estima que el Fartet es va extingir al Delta els anys 70. La casualitat va voler que dos aficionats als peixos s’assabentessin que un pagés local en guardava uns quants exemplats en un tanc des de feia 20 anys i se’n volia desfer, sense saber de la seva importància. Els aficionats els van recuperar i reproduir en captivita, fins que el 1995 es va fer la primera reintroducció a la RN del Remolar-Filipines. Posetriorment s’han produït més reintroduccions per consolidar-ne la recuperació.

Mitjançant El Delta a vista d’ocell 02 » GL SEO Barcelona.

Més info.

Gràcies als companys del grup local de SEO per digitalitzar l’Exposició!

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.217 other followers

Twitter

Busca per temes

Anuncis
%d bloggers like this: