/
archivos

Notes de premsa

This category contains 55 posts

Entrega de les gairebé 100.000 signatures contra la caça indiscriminada al delta del Llobregat

Nota de Premsa

foto1

  • Els peticionaris insisteixen en què encara no s’han assolit els objectius de la campanya
  • Consideren que el canvi de rumb del Govern és insuficient

Aquest dijous 29 de setembre, a les 9 del matí la Plataforma S.O.S. Delta del Llobregat lliurarà les més de 98.000 signatures de la campanya de Change.org [1] al Director dels Serveis Territorials d’Agricultura de Barcelona (Av. Meridiana, 38).

Els peticionaris han pogut valorar les recents declaracions d’intencions per part de la Generalitat [2]. Tot i que consideren positiu que el Govern s’hagi pres seriosament aquest tema, no estan d’acord amb el seu posicionament.

En primer lloc, lamenten que s’hagin trigat tants mesos en reaccionar, quan DEPANA fa més d’un any que ha posat les dades en el seu coneixement (dades que per altra banda, provenen de la mateixa administració). Segon, no comparteix l’argument de l’excepcionalitat dels permisos que sosté l’Administració, com s’ha pogut demostrar.

Per tot això, independent del previsible resultat de la reunió, la Plataforma reitera que continuarà exigint la moratòria dels permisos i un estudi de l’impacte ambiental de les mesures, a nivell administratiu; i a nivell legal, la derogació de la llei que permet la caça “preventiva”. Qualsevol mesura per avançar en la recerca d’alternatives a la caça, ha de ser eventual, i ha de complir, com a mínim que:

  • No es donaran permisos per a caçar a la Xarxa Natura 2000, ni a prop de les zones humides
  • Haurà de ser present un agent rural per a comprovar que es compleixen les condicions dels permisos
  • No s’inclourà l’ànec collverd, ni la polla d’aigua entre les espècies cinegètiques

Si no es té en compte aquesta exigència, la Plataforma considerarà mesures més contundents per assegurar que es compleixi amb la legalitat.

[1] Change.org | A la Generalitat: Aturin la matança d’aus al delta del Llobregat!

[2] Agricultura col·labora amb els ajuntaments del Baix Llobregat per crear un nou model de gestió cinegètica

La foto és cortesia de Salva Solé.

Anuncis

La comunitat Change.org es mobilitza massivament en vacances contra el descontrol de la caça al delta del Llobregat

Nota de Premsa

  • Suport multitudinari a la campanya contra l’actual gestió de la caça al delta del Llobregat.
  • Els peticionaris volen portar més enllà la seva reivindicació i exigir el canvi d’una llei que consideren “il·legal”

Més de 90.000 firmes han exigit una moratòria en els permisos excepcionals de caça, que posen en risc a persones i espècies protegides en un espai natural únic [1].

Aquest suport serveix de recolzament a la campanya de la Plataforma S.O.S. Delta del Llobregat iniciada a Change.org, on s’ha posat de manifest la repulsa ciutadana a la gestió dels danys en l’agricultura que està duent a terme la Generalitat de Catalunya al Delta del Llobregat.

La repercussió de la campanya ha fet que creixi el malestar en els consistoris de la zona, i la Plataforma ha tingut coneixement de què alguns partits ja s’estan plantejant presentar mocions als ajuntaments perquè es solucioni el problema.

Aquests dies s’ha sabut que fins i tot les societats de caçadors de Sant Boi i el Prat han anat més lluny i han denunciat irregularitats en aquesta gestió de la caça [2].

D’altra banda, la Plataforma ha manifestat el seu interès a traslladar la seva queixa al Parlament, perquè es rectifiqui l’articulat de la Disp. Add, 23a de la Llei 2/2014, de 27 de gener, de Mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, on s’introdueix una norma que permet la declaració d’emergència cinegètica, simplement amb una possible “previsió” de danys [ 3]. Aquest “matís”, dóna peu a que en tot el país els nostres camps es puguin convertir en un gran vedat privat on, en la pràctica, no s’exigeix ni es controla què es caça, en contra de directives europees de conservació de la natura (d’obligat compliment per als estats membres) i tornant “a la més recalcitrant política franquista d’extinción de alimañas“, ha declarat José García, membre de la Plataforma.

De moment la Plataforma no té cap resposta per part de l’Administració al·ludida, i es planteja demanar una reunió amb la màxima responsable d’aquesta gestió, la Sra. Meritxell Serret i Aleu, Consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, per a lliurar-li les signatures i exigir una moratòria i un procés participatiu i transparent per a la resolució del problema.

La Plataforma ha reiterat el seu agraïment al gran suport rebut, que posa de manifest la gran sensibilitat social cap a aquest espai natural després d’haver sobreviscut a l’amenaça d’Eurovegas.

Plataforma S.O.S. Delta del Llobregat

 

Més informació:

info@sosdeltallobregat.org

[1] Change.org | A la Generalitat: Aturin la matança d’aus al delta del Llobregat!

[2] El Prat al Dia | La Societat de Caçadors de Sant Boi denuncia corrupció a la caça al Delta del Llobregat

[3] La Disp. Add, 23a de la Llei 2/2014, de 27 de gener, de Mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, diu:

  1. Si en una determinada comarca o àmbit territorial es produeix una abundància d’individus d’una espècie cinegètica o no protegida de manera que resulti perillosa o nociva per a les persones o perjudicial per a l’agricultura, la ramaderia, els terrenys forestals, les espècies protegides o la caça, sempre que se superin els llindars establerts per la resolució anual de vedes, els directors dels serveis territorials del departament competent en matèria de caça han de declarar l’emergència cinegètica per a la comarca o l’àmbit territorial afectats.

 

El picot garser petit, nova espècie per al Delta del Llobregat

Nota de premsa. Barcelona, 2 d’agost de 2016

Un estudi dut a terme per naturalistes voluntaris revela una nova espècie d’ocell nidificant al Delta del Llobregat. Es tracta del picot garser petit o picotet, i d’un espai, les pinedes gavanenques de la Pava (mosaic agroforestal quasi únic a tota la plana), que no està protegit.

El picot garser petit o picotet (Dendrocopos minor) té una distribució a Catalunya relativament restringida (principalment a les conques fluvials dels rius Muga, Fluvià, Ter, Tordera i Besòs)[1]. La proliferació i maduració de les plantacions de pollancres, a les que sembla adaptar-se bé aquest pícid, pot haver afavorit la seva clara tendència expansiva en el sector nord-est de Catalunya durant les últimes dècades. És fàcilment identificable per ser un picot de la mida d’un pardal comú.Picotet - La Pava (Eio Ramon)

Ciència ciutadana en pràctica: seguiment de la colonització i reproducció

Així, el 4 d’octubre de 2014, durant la setena edició de la marató ornitològica cooperativa del Delta del Llobregat [2], una activitat oberta al públic promoguda per DEPANA i S.O.S. Delta del Llobregat, l’equip que prospectà el sector de Gavà va descobrir un exemplar de picot garser petit en una pollancreda de la pineda de la Pava. Aquesta observació es considera la primera cita coneguda d’aquesta espècie en tota la plana deltaica [3]. Durant 2015 els voluntaris van continuar les prospeccions i van observar fins a dos exemplars en aquesta mateixa pineda. Se’l va sentir cantar i fins i tot es va observar una còpula, però no es va poder constatar la seva reproducció.

Afortunadament, i gràcies a l’esforç de seguiment dels voluntaris, al que s’han sumat col·laboradors i aficionats, la primavera del 2016 s’ha pogut constatar la nidificació d’una parella a la mateixa zona de Gavà. S’han observat diverses evidències reproductores: construcció de niu i viatges constants d’adults al niu durant març-maig [4] i observació d’un jove mascle al juny [5].

 Un espai molt biodivers i paisatgísticament molt interessant, però sense protecció

Convé recordar que el sector de Gavà que acull aquestes pollancredes i alberedes no compta amb cap figura de protecció ambiental, encara que els estudis de DEPANA, impulsats per l’Ajuntament i realitzats durant el període 2012-14, han provat que la seva biodiversitat (mesurada per les poblacions d’aus) és totalment equiparable al de l’adjacent pineda de les Maioles, que sí està catalogada com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) [6]. Els seus valors estan ratificats també pel fet d’haver-se incorporat a la IBA del delta del Llobregat (Important Bird Area, inventari internacional d’espais necessaris per a la conservació de les aus)[7].

Malauradament al Delta del Llobregat la declaració d’espais protegits encara ve marcada pels interessos urbanístics i no pas pels valors naturals o paisatgístics. Aquesta pineda acull també destacades poblacions d’orquídies o micro-zones humides entre dunes fòssils.

Aquest descobriment mostra com persones individualment o grups d’aficionats, de manera altruista, poden fer “ciència ciutadana” en el seu temps lliure, aportant dades d’interès sobre la nostra biodiversitat, posant en valor espais emblemàtics i fins i tot afavorint la seva protecció.

Més info

info@sosdeltallobregat.org

[1] Fitxa del picotet (SIOC)

[2] Crònica de la 7ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

[3] El picot garser petit, nova espècie per al Delta del Llobregat

[4] Dades de Xavier Larruy

[5] Dades de Raúl Bastida

[6] Estudi dels ocells hivernants de la plana de Gavà

[7] IBA Nº140 -Delta del Llobregat

La foto és cortesia d’Eio Ramon.

DEPANA denuncia davant el Síndic i la Comissió Europea la desastrosa gestió i les conseqüències de la caça al Delta del Llobregat

  • Les autoritzacions “excepcionals” de caça per al control cinegètic es perpetuen al llarg de tot l’any en espais naturals protegits.
  • No són avalades per cap estudi científic que les justifiqui, ni mesures de control en la seva aplicació.

Nota de Premsa

El Prat, 21 de juliol de 2016

DEPANA, mitjançant una Queixa formal ha sol·licitat l’obertura d’una investigació al Síndic de Greuges amb l’objecte d’aclarir la falta de transparència en tot el que concerneix a la tramitació, la gestió i el control de la caça que s’està portant a terme al Delta del Llobregat.

DEPANA, com a entitat ambientalista especialment sensibilitzada amb la problemàtica que afecta a aquest espai natural, fa temps que s’ha manifestat com a part interessada amb l’objecte de ser informada de forma directa de les resolucions que s’aproven per permetre aquestes activitats cinegètiques. Cal assenyalar que aquestes no són públiques i solament es comuniquen a qui el Departament considera “interessats”. Tant el 2015 com enguany, es va recórrer a la presentació de sengles Recursos d’Alçada, “sense que s’hagin dignat respondre’ns” -informa José García Moreno, vicepresident de DEPANA. L’entitat lamenta que malgrat els canvis polítics que s’han produït en la Conselleria, la forma de funcionament està ancorada en un passat obscurantista, per la qual cosa el resultat de la gestió no ve marcada pels responsables polítics, sinó per la inèrcia del propi Departament. La decisió de recórrer al Síndic ve donada perquè, com a valedor dels drets dels ciutadans, pugui incidir en que, com a mínim, es facin les coses amb la transparència de la que tant presumeixen i a la que estan obligats.

cazador cal Dominguet

Caçador en ple dia al costat del pàrquing dels espais naturals del Prat

DEPANA informa a la Comissió Europea per vulneració de directives comunitàries

D’altra banda, en el marc de la queixa que DEPANA té oberta davant la CE, s’ha procedit a posar en el seu coneixement la falta absoluta de criteris científics i d’avaluació ambiental en la gestió que s’aplica sobre aquestes espècies dins d’espais naturals protegits, en els següents termes:

Que des de fa deu anys, al Delta del Llobregat, es vénen aplicant mesurades de control cinegètic de forma intensiva i extensiva. Les mesures, inicialment es plantejaven com a excepcionals, però des del 2011 han passat a ser permanents, de manera que es mantenen al llarg de tot l’any, fins i tot en època reproductora, dins de zones humides i al voltant d’importants ajocadors i colònies de nidificació de ardeids, així com d’altres espècies d’aus estrictament protegides. Aquestes mesures s’apliquen fins i tot dins de les zones ZEPA del Delta del Llobregat (Can Dimoni, Reguerons, zones entre la Murtra i Reguerons) així com sobre la resta de zones rellevants per a les aus que circumden les Reserves Naturals Parcials del Delta del Llobregat. Aquestes actuacions constitueixen una forma de “gestió” de les poblacions d’aus que no està avalada per cap estudi científic. No es produeix cap control, ni avaluació per part de l’òrgan gestor de l’espai natural protegit (Consorci per a la Protecció del Delta del Llobregat).

El “control” cinegètic que s’executa manca de qualsevol estudi o avaluació ambiental prèvia, i està comportant una notable i significativa afectació negativa a espècies d’aus presents en els annexos de la Directiva d’Aus (traslladada a la legislació interna mitjançant la Llei 42/2007).

És especialment remarcable l’afectació que està causant sobre les poblacions de les aus aquàtiques, ja que es duen a terme dins d’àrees especialment sensibles, com a zones humides protegides i als voltants d’importants colònies de cria al llarg de tota l’època de nidificació.

L’any passat, 2015, DEPANA ja va aportar informació científica sobre els efectes i conseqüències d’aquesta gestió a la Comissió. Aquesta va manifestar la conveniència de seguir aportant més informació sobre aquest tema, amb l’objecte que pugui ser contrastada amb la que aporti la Generalitat.

Val la pena recordar que aquestes batudes massives s’estan portant a terme en “zones de seguretat” que precisament es van establir a petició dels pagesos, a causa dels incidents de causats per les armes de foc en els anys 80. Ara són els ciutadans del carrer els que estan sofrint les conseqüències d’aquestes armes de foc, doncs ja hi ha hagut incidents. Les accions es duen a terme en zones transitades i durant hores de gran afluència de públic, sense cap senyalització, mostrant un cop més la manca de transparència de les administracions responsables.

S’ha arribat a observar com en alguns camps de cereals es deixen una part sense collir, per després disposar d’un menjador d’atracció d’aus i així poder-les abatre massivament, malgrat que ja no causen cap dany a l’agricultura. “Més que un vedat de caça, aquests camps s’han convertit en finques de “tiro al pichón”, lamenta José García. El delta del Llobregat és a més d’un espai natural conegut i apreciat, l’horta de Barcelona, però, afegeix: “són conscients els ciutadans de la massacre que s’està duent a terme amb l’excusa d’ampliar una mica més aquesta producció, i del perill que pot suposar per a les persones que utilitzen aquesta zona d’esbarjo tan transitada?” .

Més informació

Queixa al Sindic de greuges sobre la caça al Delta del Llobregat 2016

DEPANA denuncia l’estat “terminal” del Delta del Llobregat

El Prat al dia | Caza de aves en El Prat

Enllaç a fotografies

DEPANA denuncia que els accessos al Port no compleixen la normativa ambiental | DEPANA

Nota de premsa

  • Les obres dels accessos ferroviaris al Port de Barcelona ja no disposen d’Estudi d’Impacte Mediambiental. La Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) va caducar en 2013 i la seva pròrroga en 2015.
  • DEPANA denuncia que l’administració incompleix sistemàtica i impunement la normativa ambiental.

El Prat, 14 d’abril de 2016. Plano zonas naturales

Fa 20 anys en el marc del Pla d’Infraestructures del Delta del Llobregat o Pla Delta[1] començava l’execució de la primera de les seves obres, la Pota Sud. Execució que va haver de ser paralitzada després de la denúncia de DEPANA, que posava de manifest la manca d’avaluació de l’impacte ambiental.

El projecte més emblemàtic del Pla, el desviament del Llobregat va ser anul·lat pel Tribunal Suprem, malgrat això, l’Administració va continuar amb la seva execució. Una de les obres amb major impacte sobre les zones humides, la nova terminal T1 també va ser executada sense avaluació ambiental. AENA va arribar a construir un pàrquing per a taxis en plena Xarxa Natura 2000, sense disposar de cap tipus de llicència ambiental [2].

L’última obra sense avaluar són els accessos al Port de Barcelona. En paraules del vicepresident de DEPANA, José García: suposen “la guinda” del menyspreable tractament que se li ha donat a aquest entorn natural durant els últims 20 anys, arran d’aquell pla de desenvolupament. Els accessos al Port de Barcelona, i més en concret els accessos ferroviaris, constitueixen la infraestructura més antiga contemplada en l’esmentat Pla Delta que àdhuc no ha començat la seva execució. El seu estudi d’impacte ambiental està basat en informacions recollides fa més de dotze anys. En un territori i un hàbitat com són els aiguamolls, extremadament dinàmics, les administracions utilitzen estudis obsolets, realitzats abans del desviament del riu. Cal recordar que feia molt poc que la depuradora del delta havia començat a funcionar i també l’ampliació del Port. Tots aquests estudis i informes, van concloure en l’aprovació i publicació de la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del 2007, ja fa nou anys.

Segons la legislació que regula l’avaluació ambiental d’aquest tipus de projectes, aquestes caduquen al cap de quatre anys. L’any 2012 DEPANA va posar en relleu aquest fet, així com els significatius canvis que s’havien produït en aquest territori i el seu entorn, reeixits en els seus nous valors naturals que, evidentment, no havien pogut ser convenientment avaluats, com exigeix la llei. Tot això va forçar al Ministeri a publicar al juliol del 2013 la pròrroga de la DIA del 2007, en la qual es van contemplar modificacions del projecte inicialment avaluat [3].

Els canvis i les modificacions del projecte inicial, així com l’evolució natural d’aquest entorn natural, justifiquen per si mateixes una nova avaluació global d’aquests accessos ferroviaris i les seves estacions o “plataformes”. A grans trets, aquestes circumstàncies es tenen en compte en la mateixa Llei 21/2013, que tan sols concedeix dos anys com a màxim a la pròrroga d’una DIA, estipulant que si una obra no ha començat abans d’aquests dos anys, ha de procedir-se a una nova avaluació, ja que la base de l’estudi ha quedat obsoleta. Això és el que marca la Llei i és el que marca el criteri de racionalitat ambiental, àdhuc més, si es té en compte que l’actuació es produeix sobre un dels deltes més importants de tota la península Ibèrica, i que alberga un dels ecosistemes més vulnerables i sensibles de Catalunya.

DEPANA ha informat d’aquestes circumstàncies a les administracions implicades i òrgans ambientals competents. “A l’espera d’una resposta i coneixent la preeminència que l’Administració dóna a les infraestructures a costa dels valors dels nostres espais naturals, hem decidit informar a l’opinió pública. És molt greu i constantment silenciada la realitat que s’amaga darrere d’aquestes grans obres faraòniques, amb l’agreujant de la possible il·legalitat comesa per una administració, amb fondos públics”, ha declarat García, al que ha afegit “Es planegen a més accions reivindicatives”.

Més info

[1] 20 anys del “Pla Delta”

[2] Depana denúncia a la Fiscalia de Medi ambient a AENA pel pàrquing de la T1

[3] El Ministerio de Fomento reconeix la “caducitat” de la Declaració d’Impacte dels accessos al Port

Via DEPANA denuncia que els accessos al Port no compleixen la normativa ambiental

Entitats i partits porten Eurovegas-2 als tribunals | DEPANA

El Prat, 14 d’abril de 2016. Convocatòria de Premsa illustracio-pdu01

Demà dijous, un col·lectiu d’entitats i forces polítiques d’esquerres formalitzaran la demanda contra l’aprovació del Pla Director Urbanístic dels sectors econòmics del Delta del Llobregat, més conegut com a “pla Eurovegas-2”.

La demanda serà presentada per l’entitat conservacionista DEPANA i s’inscriu dins la campanya per aturar l’aplicació d’aquest Pla Director, que porta a terme el grup de treball recentment constituït «Aturem el PDU-Delta», format per Gent de Sant Boi, ERC Sant Boi, ERC Viladecans, ERC Gavà, CUP el Prat, CUP Gavà, Gent de Gavà, Podem Gavà, Podem Sant Boi, Podem Viladecans, Arran, Endavant, Ateneu popular la Màquia, EUiA de Gavà, DEPANA, Grup ecologista Quercus de Gavà i Unió Muntanyenca Eramprunyà de Gavà.

Els motius al·legats pels demandants, a més de diversos errors formals en la tramitació, es basen en dos pilars: d’una banda, que el PDUE no protegeix de forma suficient els valors naturals i ecològics del Delta del Llobregat, i d’altra que el PDUE suposa una requalificació massiva de terrenys abans qualificats com a equipaments -i per tant amb destinació al servei públic i comunitari- en terrenys d’aprofitament privat i a títol lucratiu per a usos comercials, hoteler, industrials i residenciasl.Els detalls es donaran en una roda de premsa convocada el proper:

  • Divendres 15 d’abril a les 18.00 h
  • Ateneu d’entitats Pau Picasso (Passatge de Sant Ramon, 2 – 08840 Viladecans)

Origen: Depana – Notícies i la nostra revista – Notícies – Entitats i partits porten Eurovegas-2 als tribunals

Més info

DEPANA presenta al·legacions al Pla Director Urbanístic Econòmic del Delta del Llobregat

Entitats reclamen l’aturada d’Eurovegas-2 al Delta del Llobregat

El delta del Llobregat encara el 2016 amb noves amenaces cap a la seva integritat | La Directa

Entitats reclamen l’aturada d’Eurovegas-2 al Delta del Llobregat

Nota de Premsa PDUE2

El proper 2 de desembre està previst que la Comissió Metropolitana d’Urbanisme de Barcelona aprovi el Pla Director Urbanístic d’àmbits d’activitat econòmica del Delta del Llobregat, que afecta directament als municipis de Gavà, Sant Boi de Llobregat i Viladecans i indirectament als restants municipis del Baix Llobregat Sud. Aquest Pla Director s’ha tramitat com a succedani del fallit projecte EUROVEGAS al Delta del Llobregat.

Les entitats de defensa del territori s’oposen a aquest nou projecte perquè s’ha tramitat sense plens mecanismes de participació ciutadana, perquè no existeix cap urgència que motivi l’ús d’una eina excepcional com la del Pla Director, i perquè un govern en funcions no té legitimitat per imposar un model territorial refusat per l’àmplia majoria de la ciutadania.

El Pla Director Urbanístic d’àmbits d’activitat econòmica del Delta de Llobregat (PDU-Delta) es va tramitar a petició d’alguns consistoris baixllobregatins quan es va fer palès el fracàs del projecte faraònic d’Eurovegas, socialment tant contestat. Així doncs, el PDU sembla que no respon a cap necessitat concreta i urgent de la zona, sinó que respon a una contraprestació exigida per algunes forces polítiques presents als consistoris del Baix. Es tracta, per aquest motiu, d’una proposta reactiva i, en aquest sentit, mancada de fonaments estratègics i globals per al Delta del Llobregat, cosa que fa que es contradigui amb diversos plantejaments territorials i sectorials preexistents. De fet, el Pla Director respon al mateix model desenvolupista que pretén transformar en zones industrials, hoteleres i residencials espais actualment qualificats com a equipaments comunitaris.

La intervenció més generalitzada que proposa el PDU és la conversió de sòls qualificats com a equipaments a altres destinacions, bàsicament industrial/econòmic, comercial i hoteler:

Equipaments: es passa de 344 a 49 Ha

Sòl urbà: es passa de 59 a 39 Ha

Altres (vialitat): es passa de 171 a 123 Ha

Aquestes disminucions es destinen a:

Parc forestal: es passa de 7 a 79 Ha

Sòl agrícola: es passa de 120 a 249 Ha

Activitat industrial i econòmica: es passa de 0 a 162 Ha

Cal advertir però que, de les 201 Ha de guany entre parc forestal i sòl agrícola, 140 Ha provenen de sòls residencials i/o d’equipaments que la Xarxa Natura 2000 o el PDUSC ja havien desclassificat. Per tant, aquí, el PDU-Delta només regularitza una situació predeterminada per l’ordenament territorial sectorial.

Traient els efectes d’aquesta normativa superior preexistent, el canvi efectiu net és, a grans trets, el següent:

Pèrdua de sòl d’equipaments: 175 Ha

Pèrdua de sòl de vialitat i altres: 48 Ha

Guany de sòl en espais lliures (forestal i agrícola): 61 Ha

Guany de sòl industrial, comercial i hoteler: 162 Ha

Les diferents entitats del Baix Llobregat, en qüestionen la idoneïtat per diversos motius:

El Pla Director Urbanístic de delimitació i interès supramunicipal és una figura creada per la Llei 2/2012, de 22 de febrer, que permet l’aprovació d’un pla urbanístic en contra del que disposa el planejament territorial i els POUM dels municipis afectats (en el nostre cas, el PGM) amb un nivell de concreció que pot assolir el de projecte d’urbanització. Es tracta d’un mecanisme excepcional, que treu competències als Ajuntaments, que fan de mers espectadors, i que a més no inclou elements de participació ciutadana com els d’obligat compliment en cas de modificacions ordinàries de planejament general, i només es manté el tràmit de 30 dies d’informació pública, sense cap memòria ni procés participatiu. El Pla Director, per tant, sostreu el planejament urbanístic de les instàncies democràtiques més pròximes al territori i al ciutadà. Un mecanisme, per tant, que només podria ser entès en casos d’urgència especial, o per tal de pal·liar deficiències dramàtiques de manera urgent, expeditiva i directa. Entenem que no és el cas, ja que atesa l’enorme quantitat de sòl disponible per a activitats econòmiques al Delta del Llobregat, en aquests moments, i en el futur més immediat (vegeu el punt b), no existeix cap necessitat urgent, greu o imperiosa que motivi l’ús d’aquesta eina tan excepcional que a més contradiu la filosofia mateixa de les lleis de planificació territorial i urbanística, especialment la de 2010, que dóna a la participació ciutadana un paper clau i insubstituïble en els processos de decisió que comporten el disseny de la ciutat futura. Per tant, considerem que el PDU s’ha de retirar i en tot cas les seves propostes s’haurien de tramitar a través de la via ordinària i a partir de les iniciatives polítiques pertinents impulsades per cadascun dels municipis afectats, i resultants de processos participatius amplis i profunds.

L’argument principal que sustenta els canvis de planejament proposats pel PDU és una hipotètica i suposada necessitat de sòl apte per a activitats econòmiques als tres municipis afectats. Així, es transforma la destinació de 162 Ha d’equipaments que passen a estar disponibles per a «activitats econòmiques».

No obstant això, el mes de maig de 2014, l’Àrea Metropolitana de Barcelona feia públic l’estudi «Polígons d’activitat econòmica a l’AMB», elaborat per la Secció d’Estudis de la Direcció de Serveis d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Segons aquest estudi, en els municipis afectats pel PDU, existeixen a data d’avui 22 sectors d’activitat econòmica, dels quals dos estan sense urbanitzar encara, i cinc més presenten deficiències que n’impedeixen el ple desenvolupament. De fet, de les 566,9 Ha que conformen els sectors d’activitats econòmiques dels municipis esmentats, encara estan sense urbanitzar el 9,14% de la superfície, i el 18,33% de la superfície presenta deficiències. Per tant, seria pertinent realitzar primer aquestes urbanitzacions pendents i arranjar les deficiències detectades, abans que crear nou sòl d’aquest tipus. L’estudi, a més, estima l’activitat econòmica real existent a cada polígon, i del mateix en resulta que el 27,13% dels polígons actuals està sense activitat, és a dir, passat a extensions de sòl, que actualment ja hi ha 153,81 Ha sense activitat, en situació de disponibles, als polígons d’activitats econòmiques existents, superfície molt semblant a la que es pretén habilitar amb l’actual PDU. Si ampliem la mirada a la resta de municipis del Delta (El Prat i Sant Boi), el mateix estudi indica que hi ha encara polígons amb molt poca ocupació i activitat, com Cal Saio industrial. Mateu-Enkalene-Alaió, L’Estruch i Polígon Pratenc, al Prat, i Camí Ral, Passeig Marítim i Sector industrial 22a a Castelldefels, amb percentatges de no-activitat que resulten en unes 112,56 Ha, susceptibles i preparades també per acollir noves activitats econòmiques. Existint per tant al Delta del Llobregat un total estimat de 266,37 per a activitat econòmica, és del tot injustificat des d’un punt de vista econòmic la creació de més sòl per a activitats econòmiques.

El PDU-Delta, a més, respon a una conjuntura política que ha canviat profundament, tant per la renovació dels consistoris sorgida de les eleccions municipals de 2015, com de la renovació del govern català que es produirà després de les eleccions al Parlament del 27 de setembre. Per tant, considerem que un govern en funcions no té cap legitimitat per aprovar, a través d’un mecanisme excepcional com el del Pla Director, un canvi de planejament d’aquesta magnitud que tindrà un gran impacte sobre el territori afectat.

Per tots aquests motius, les entitats de defensa del territori del Baix Llobregat reclamen la paralització immediata dels tràmits d’aprovació del Pla Director Urbanístic d’àmbits d’activitat econòmica del Delta de Llobregat.

Organitzacions signants: Assemblea SOS Cal Trabal, Ateneu Popular La Màquia, Bici Baix Llobregat, Centre d’Estudis Beguetans, Centre d’Estudis de Gavà, DEPANA, Ecologistes en Acció de Catalunya, Grup Ecologista Les Agulles – Ecologistes en Acció, Grup Ecologista Quercus, La Saboga, La Mata de Jonc, Plataforma Delta Viu, Plataforma Salvem Oliveretes, Unió Muntanyenca Eramprunyà.

Més info

DEPANA presenta al·legacions al Pla Director Urbanístic Econòmic del Delta del Llobregat

Un Pla Urbanístic que sacrifica més territori del Delta del Llobregat a l’urbanisme | Ecologistes en Acció

DEPANA denuncia l’estat “terminal” del Delta del Llobregat

Nota de premsa

  • Aquest espai natural, l’aiguamoll més important de la província de Barcelona, no aconsegueix sortir de la UCI.
  • Durant anys van ser les grans infraestructures emmarcades en el Pla Delta del 94 les que ho van impedir. Ara és la caça intensiva i constant la que està posant en greu perill espècies protegides i abocant a l’extinció a unes altres tan comunes com l’ànec collverd.
  • Un informe remès a la Comissió Europea per DEPANA, recopila i analitza un conjunt de dades sobre la disminució d’aus en el Delta.

Les diferents administracions catalanes sempre han considerat el Delta del Llobregat com un lloc prioritari de no conservació. Va ser un “error administratiu” el que va permetre que en el 2004 es designés una part dels espais naturals d’aquest Delta a incloure dins de la llista europea de Zones d’Especial Protecció per a les Aus, ZEPAs, en aplicació de la Directiva d’Aus de la UE.

En els últims 20 anys, les grans infraestructures metropolitanes han afectat de forma directa o indirecta a més de 1500 hectàrees de zones humides, espais naturals i agraris, que en gran manera han desaparegut sota la pressió especulativa urbanitzadora. El principal causant ha estat, especialment, l’anomenat Pla Delta. En ell es contemplaven l’ampliació del port, desviament del riu, i sobretot, l’ampliació de l’aeroport.

L’evidència científica d’aquests impactes sobre l’avifauna del Delta ve recollida en un estudi sobre els censos hivernals d’aus aquàtiques. Els censos mostren que l’any 2002 la població de anàtides del Delta es trobava en el seu màxim històric, amb més de 5.000 exemplars d’ànecs, dels quals més de 3.123 eren collverds.

0405151126_collverdeioramonAquestes xifres són comparables als 10.000 exemplars d’anàtides que s’han vingut comptabilitzant a una altra zona humida catalana equivalent al Delta: els Aiguamolls de l’Empordà. A la fi d’aquell mateix any 2002, van començar a manifestar-se d’una forma evident els impactes de les grans infraestructures sobre el territori que en aquell moment començaven a desenvolupar-se.

Durant els següents anys la pressió de les obres va produir la lògica reducció de les xifres d’exemplars, fins que en el 2007 es va estabilitzar entorn de la meitat de les censades en el 2002.

En mateix 2007, com a compensació dels impactes produïts, es va aprovar un increment parcial dels espais naturals protegits. No obstant això, va ser clarament insuficient per compensar les pèrdues causades per l’ampliació de port i aeroport, i malgrat la reducció d’aus aquàtiques que ja s’havia produït, aquestes noves zones, van seguir mostrant-se insuficients per albergar el volum d’aus que encara es mantenia. Els pagesos van començar a denunciar afectacions en alguns camps de cultiu.

L’Administració, en lloc d’incrementar més les zones protegides o atorgar ajudes econòmiques, es va centrar a donar tot tipus de facilitats per concedir autoritzacions excepcionals per a la captura de les anàtides que surten de les escasses zones protegides.

Des del 2009, la situació s’ha anat radicalitzant, fins al punt que aquest any 2015, d’1.554 anàtides censades, tan sol 191 eren ànecs collverds. En 13 anys han desaparegut el 69% del total d’ànecs i el 94% de la població de collverds.

L’ànec collverd és una espècie comuna i en expansió a Catalunya, per la qual cosa el seu acusat descens és fruit d’una política de caça especialment intensa i localment molt significativa. Cap gestió cinegètica pot causar la desaparició de més del 90% d’una espècie. Si això ocorre, s’han de revisar de forma dràstica i urgent les actuacions dutes a terme.

Segons l’informe elaborat per l’equip tècnic de DEPANA, la disminució d’ànecs al Delta del Llobregat guarda una correlació directa amb les actuacions que s’han desenvolupat durant aquests els últims anys. La pèrdua d’espais naturals, així com la falta general de protecció i gestió conjunta de totes les zones naturals i agrícoles del Delta han facilitat l’aplicació de mesures draconianes de control de les espècies que teòricament afecten a l’agricultura.

L’aplicació d’aquestes mesures ha delmat la població de collverds i d’altres espècies d’interès. La seva caça es realitza al llarg de tot l’any i sense cap control directe de l’administració, malgrat ser una espècie de l’Annex II de la Directiva d’Aus. Aquesta informació ha sigut enviada a la Comissió Europea en el marc d’una Queixa oberta per la conservació del Delta.

Volem remarcar que s’està caçant dins d’espais protegits en plena època reproductora, espais que són reduïts i on es reprodueixen altres espècies d’alt valor ecològic com les cames llargues, els martinets menuts o els ànecs blancs (Can Dimoni, Reguerons, la Murtra, etc…). Totes aquestes espècies són greument afectades per la caça durant el seu període de reproducció.

Durant aquesta mateixa època, en els camps de cultiu abandonats es troben aus com la terrerola comuna o el trobat, espècies protegides i en clar declivi.

Les llicències de caça permeten la captura de gavines com la riallera i el gavià argentat, molt difícils de diferenciar de les corses i les capnegres, que també utilitzen els camps de cultiu durant la seva època reproductora, encara que solament s’alimenten de crancs americans i d’insectes.

La gavina corsa està considerada en perill d’extinció a Catalunya. Les llicències que es concedeixen no asseguren a cap moment la preservació d’aquestes espècies estrictament protegides, ja que la gestió de la caça és portada de manera absolutament autònoma per grups concrets de caçadors juntament amb sindicats agraris que poc saben d’espècies marines.

Per tot l’abans exposat, des de DEPANA demana que:

  • Que en cap cas es caci en època reproductora, ni la resta de l’any en zones humides o espais d’alt valor ornitològic.

  • Que sempre s’asseguri la no afectació a espècies protegides, en declivi o en perill d’extinció.

  • L’establiment de criteris científics sobre els nivells adequats de les poblacions de cadascuna de les espècies que es capturen.

  • Comprovació pública, quantificada i documentada dels suposats danys produïts amb les espècies a les quals s’atribueixen amb la seva presència real al territori.

  • Comprovació dels exemplars caçats i la seva espècie per part dels agents forestals.

  • Establiment d’un segur per dany

  • Establiment de noves zones d’alimentació al costat de les zones humides.

  • La reposició subvencionada de les antigues tècniques dels “Estanyats” que contribueixen a millorar la qualitat del sòl, disminueixen la necessitat d’abonaments i pesticides, alhora que suposen un lloc alternatiu per a l’alimentació de les espècies aquàtiques.

Més info.

Foto de femella d’ànec collverd amb pollets al delta del Llobregat (Eio Ramon).

Mitjançant Depana – Notícies i la nostra revista – Notícies – DEPANA denuncia l’estat “terminal” del Delta del Llobregat.

Un Pla Urbanístic que sacrifica més territori del Delta del Llobregat a l’urbanisme | Ecologistes en Acció

Ecologistes en Acció | Nota de premsa

La Generalitat de Catalunya i els Ajuntaments de Gavà, Viladecans, i Sant Boi impulsen el Pla Director Urbanístic dels àmbits d’activitat econòmica del delta del Llobregat, un pla que seria el “premi de consolació” pactat entre el PSC i CiU després del fiasco d’Eurovegas. Sota l’excusa de “atraure nova activitat econòmica”, el Pla el que fa és bàsicament impulsar la creació de nous polígons industrials a aquests tres municipis.

Els ecologistes han criticat el contingut del Pla perquè, amb alguna excepció positiva com ara la incorporació al Parc Agrari de terrenys urbanitzables al voltant del Remolar-Filipines, la resta del pla segueix la vella lògica del creixement urbà per a generar activitat econòmica. L’argument dels redactors de “crear nous sectors d’activitat econòmica” cau per si sol quan es posa de manifest que els darrers anys s’ha destruir teixit empresarial que ha deixat parcialment buits els actuals polígons industrials, a la comarca i a tot Catalunya. El document presentat no conté ni una sola dada per recolzar la teoria que amb nous polígons es generaria més riquesa.

Per contra, el PDU afectarà greument alguns sectors clau per a no perdre una economia real, com l’agricultura, necessaris per a no allunyar-nos de la necessària sobirania alimentària, en un món cada cop més insegur i amb més incerteses de proveïment d’aliments per a la gran metròpoli Barcelonina. Prop de 200 hectàrees agrícoles es perdrien sota l’asfalt si prospera el PDU.

D’altra banda, el pla suposaria un impacte considerable al principal, i darrer, connector ecològic que queda entre el massís del Garraf i el delta del Llobregat, a través de la Riera dels Canyars i tot el sector agrícola i natural que el rodeja. Els ecologistes alerten que es veuria greument afectat l’espai agrícola situat entre el polígon del Camí Ral i el polígon de Barnasud, i també la zona de pinedes i aiguamolls intermitents al sector de Marinada, al nord de l’autovia C-31. També el PDU preveu afectar un sector a tocar de la Reserva Natural del Remolar-Filipines, a Viladecans, com a “reserva d’equipaments”.

A més, s’assenyala que el desenvolupament del PDU suposaria una contribució negativa al canvi climàtic, tant per l’augment d’emissions de gasos provocats per un increment del trànsit i la pròpia construcció, com pel fet que es perdria coberta vegetal i sectors agrícoles.

En conseqüència de tot això, Ecologistes en Acció ha reclamat al seu escrit d’aportacions un canvi total d’enfocament del PDU. Els ecologistes plantegem que l’objectiu del PDU sigui la restauració de l’equilibri territorial, el “tancament ordenat” dels límits de la ciutat, la connectivitat ecològica, la restauració ambiental de la riera dels Canyars i l’impuls a una l’economia de l’agricultura ecològica i l’ecoturisme, que es pot recolzar amb un instrument com aquest.

Així mateix, es reclama que en coherència amb els valores naturals reconeguts del Delta del Llobregat, s’ampliïn els espais naturals protegits de la Xarxa Natura 2000 i el Parc Agrari.

Per últim, els ecologistes demanen que es faci una avaluació dels serveis ambientals que es veurien afectats pel desplegament del PDU, com ara el proveïment d’aliments, l’emmagatzematge de carboni, la regulació hídrica o els serveis d’oci i d’educació ambiental dels espais afectats pel PDU.

Enllaç a les al·legacions.

Veure també les al·legacions de DEPANA.

Mitjançant Un Pla Urbanístic que sacrifica més territori del Delta del Llobregat a l’urbanisme | Ecologistes en Acció.

 

 

NdP Valoracions sobre la nova ZEPA marina Baix Llobregat-Garraf | DEPANA

Nota de PremsaZEPA_ES0000513_final

El Prat, 29 de juliol de 2014

 

L’ampliació i designació de noves ZEPAs marines és globalment destacable, però al delta del Llobregat trobem injustificables i clamoroses absències.

La recent actualització de la Xarxa Natura 2000 marina pel Ministeri es pot considerar històrica. Amb 39 nous espais ZEPA (zona d’especial protecció per les aus), multiplica per 20 la superfície anterior i marca una fita en la protecció dels nostres mars, que sempre ha anat rere de la protecció terrestre[1].

Aquest catàleg d’àrees protegides ha comptat amb un important suport científic, mercè a la Sociedad Española de Ornitología. Aquesta oenegé mitjançant un projecte Life de la Comissió Europea havia elaborat un inventari d’IBAs marines (Àrees Importants per les Aus marines), que ha constituït la base científica de treball, reconeguda per la Unió Europea i que l’Estat ha utilitzat per la delimitació de les noves àrees protegides.

Pel que fa al medi marí català la valoració és positiva, malgrat algunes rellevants absències, com una part important de la badia de Roses, la platja de Ca l’Arana i la segona colònia de cria de gavina corsa catalana, al delta del Llobregat.

L’Espai marí del Baix Llobregat-Garraf (codi: ES0000513) ha augmentat sensiblement la seva delimitació. Protegeix tot el litoral marí de Viladecans i de la platja del Prat. Tot i així, DEPANA havia presentat al·legacions demanant la inclusió de zones estratègiques per la nidificació, alimentació, hivernada i migració de les aus marines, com ara la nova desembocadura del riu Llobregat (on enguany han niat més de 600 parelles de l’amenaçada gavina corsa) i el litoral de la platja de Ca l’Arana[2].

Aquestes al·legacions han quedat parcialment recollides, en incloure la desembocadura, però no la llera ni la colònia de la gavina corsa, ni la banda marina de l’única platja realment protegida del litoral deltaic. Quina és la raó per deixar fora precisament les zones més sensibles?

Només podem aventurar el que ha pogut passar als passadissos del MAGRAMA, però és de destacar que l’especial protecció d’aquestes zones ha sigut tradicionalment negada per la Generalitat, que és qui té totes les competències en la designació de les ZEPAs terrestres. Ja sigui per l’antiga pretensió de fer una quarta pista de l’aeroport sobre el mar o per evitar la fiscalització del procés d’ampliació del Port (hi ha el compromís d’especial protecció de la nova llera del riu inclòs a la Declaració d’Impacte Ambiental del desviament del Llobregat, que la Generalitat no ha desoït durant anys). Així, no podem descartar que el Ministeri li estigui enviant un missatge als responsables locals perquè facin els seus deures, davant possibles actuacions de la Comissió Europea.

Finalment, el Decret, aporta el compromís de l’Estat d’elaboració d’un pla de gestió de cada àrea abans de dos anys. Sense gestió aquesta proposta és paper mullat, com ha passat fins ara amb les ZEPAs del Baix Llobregat-Garraf promogudes per la Generalitat el 2006.

La situació de les aus marines és crítica al litoral del Baix Llobregat/Garraf, amb molts pocs espais disponibles per la seva reproducció, com es va posar de manifest el 2013 amb l’establiment inèdit d’una colònia de cria de gavina corsa a les instal·lacions del port de Barcelona.

Aquest pla haurà de gestionar adequadament activitats com la pesca, l’extracció de sorra o l’ús públic de les platges, sobretot durant l’època de nidificació.

[1] España marca un hito en la conservación del mar

[2] DEPANA presenta al·legacions a la nova delimitació de la ZEPA marina del Delta del Llobregat

Mitjançant Depana – Notícies i la nostra revista – Notícies – Valoracions sobre la nova ZEPA marina Baix Llobregat-Garraf.

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.217 other followers

Twitter

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Busca per temes

Anuncis
%d bloggers like this: