/
archivos

Notes de premsa

This category contains 52 posts

DEPANA porta el conflicte per la protecció del Delta del Llobregat al Parlament Europeu

Nota de premsa. El Prat, 5 de setembre de 2017.

  • La Comissió Europea haurà d’explicar els múltiples incompliments de les Directives Europees per part de la Generalitat de Catalunya.

El proper dia 7 de setembre la Comissió de Peticions del Parlament Europeu tractarà la Petició que l’any passat va presentar DEPANA referent a la deficient protecció que posseeixen els espais naturals del Delta del Llobregat i l’incompliment que això suposa de les Directives comunitàries.

“La vista de la Petició suposa un pas ferm i decisiu en l’objectiu d’obligar al fet que siguin complerts els compromisos adquirits per l’Estat espanyol i per la Generalitat de Catalunya amb aquests espais naturals”, ha declarat el vicepresident de DEPANA, José García

La Petició respon a una Queixa presentada per l’esmentada entitat fa 5 anys a la CE, per demanar empar a l’òrgan legislatiu de la UE. El desenvolupament de la legislació europea en matèria mediambiental ha estat crucial en la preservació de l’entorn natural, fins al punt que el seu marc de protecció (la Xarxa Natura 2000, RN2000) està per sobre del sistema jurídic nacional. Es tracta d’una gran aportació a la conservació d’espais i espècies per a compensar el desinterès de certs ens locals.

Aquest esforç de conservació no ha passat per alt per als Estats, ni pels lobbies de pressió desenvolupistes. Així, pràcticament tots els Estats membres han passat per l’alt Tribunal de Luxemburg per l’incompliment d’aquestes Directives.

L’Estat espanyol va tenir el dubtós “honor” de ser el primer condemnat (Marismas de Santoña). La Generalitat de Catalunya no ha estat menys en el seu marc territorial, amb l’emblemàtica condemna del canal Segarra-Garriges. La Unió Europea ja va obligar en el 2006 a incrementar la RN2000 a Catalunya, inclòs el Delta del Llobregat.

No obstant això, l’augment de la superfície protegida al Delta no va servir per pal·liar els efectes negatius que han anat produint les grans infraestructures deltaiques (el port, l’aeroport, polígons industrials, carreteres…) sobre el territori.

Al llarg del temps, els diversos governs de la Generalitat han prioritzat les execucions d’infraestructures que necessitava Barcelona abans que complir amb les Directives europees. Els diversos responsables s’han negat, sistemàticament, a aplicar criteris científics en la delimitació i en la protecció dels espais naturals.

DEPANA porta anys de denúncies i defensant l’aplicació d’aquestes obligacions en el conjunt d’espais naturals catalans i de forma molt especial en el Delta del Llobregat.

La qüestió sobre d’adequada protecció i gestió de tots els espais naturals del Delta del Llobregat va ser traslladada per DEPANA a tots els responsables polítics, inclòs el Parlament català (juliol 2012). Davant les negatives a augmentar les àrees protegides, va promoure una Queixa per incompliments davant de la Comissió Europea en 2012, Queixa que contínua tramitant-se. En el 2016 va decidir traslladar la qüestió al Parlament europeu mitjançant una Petició que finalment serà vista el proper dia 7 de setembre.

Representants de DEPANA lamenten haver de recórrer a aquesta via expeditiva per a un assumpte que tenia una senzilla resolució, doncs les àrees a protegir estan incloses al catàleg d’Àrees Importants per a les Aus promogut per SEO/BirdLife. Actualment aquesta delimitació d’àrees a protegir és superior a les zones protegides en un 300%. Els incompliments sistemàtics de la legislació Europea de la qual la Generalitat és garant, diuen molt poc del nostre compromís ambiental i europeisme.

Publicat, amb permís de: Portem el conflicte per la protecció del Delta del Llobregat al Parlament Europeu – DEPANA. Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural

Més info

info@depana.org / 932104679

Suma’t a les peticions al Parlament Europeu sobre l’estat del delta del Llobregat!

IBA Nº 140 – Delta del Llobregat

El Parlament vota contra l’ampliació de les zones protegides del Delta del Llobregat

Anuncis

Voluntaris descobreixen una nova au reproductora al Delta del Llobregat: el picot garser gros

Nota de Premsa. Barcelona, 4 d’agost de 2017.

  • Un any després de confirmar la nidificació del picot garser petit, es troba evidència de cria del picot garser gros a la mateixa pineda sense protecció.
  • Aquesta descoberta posa de manifest la manca de seguiment i per tant, de gestió per part de les administracions d’aquest ecosistema de protecció prioritària per a la UE.

Actualment, el picot garser gros (Dendrocopos major), el picot més gran a casa nostra, i una au estrictament forestal, té una distribució a Catalunya relativament amplia i en expansió a Catalunya [1]. No es considera una espècie en perill. Al Delta del Llobregat, fins a la dècada dels 90, es considerava una espècie molt rara, amb comptades observacions (probablement relacionades amb moviments erràtics deguts a hiverns freds).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Però des de 2011 s’ha registrat regularment la seva presència a la pineda de la Pava (només a la tardor-hivern). El 2017, un grup de voluntaris que prospecta aquestes pinedes gavanenques (ornitòlegs de S.O.S. Delta del Llobregat i col·laboradors) va començar a detectar la seva presència també durant la primavera. Finalment, el 23 de maig es va localitzar un adult portant becada a una petita pollancreda i fent viatges constantment a la pineda adjacent per capturar l’aliment. També es va poder localitzar el niu i fotografiar al pollet trient el cap del forat d’un dels pollancres [2]. Una setmana després ells polls ja havien abandonat el niu.

Ciència ciutadana en pràctica: seguiment de la colonització i reproducció

Aquesta observació es considera el primer registre de nidificació (coneguda) d’aquesta espècie al Delta. Tanmateix, tenint en compte el caràcter molt discret d’aquesta espècie durant la reproducció i la manca de prospecció regular a tota la superfície d’aquesta pineda, no podem descartar que hagués començat a nidificar alguns anys enrere.

Aquesta bona notícia no ve sola; durant la feina de seguiment d’aquesta pineda es va poder constatar també la nidificació d’una parella de picot garser petit (Dendrocopos minor) a la mateixa pollancreda del picot garser gros, que confirma la cria de l’espècie detectada per primer cop el 2016 [3]; es va localitzar el niu (a uns 100 m del niu de picot garser gros) i es van veure els adults fent viatges constantment amb becada al niu; també es va poder fotografiar un adult alimentant a un jove fora del niu. Cal remarcar que la localització d’aquest niu es troba a una pollancreda diferent de la que va nidificar el 2016 (on s’ha constatat que no hi havia cap parella enguany) [4].

Un espai molt biodivers i paisatgísticament molt interessant, però sense protecció

Convé recordar que el sector de Gavà que acull aquestes pollancredes i alberedes no compta amb cap figura de protecció, encara que els estudis de DEPANA, impulsats per l’Ajuntament i realitzats al període 2012-14, han provat que la diversitat de la seva avifauna és totalment equiparable al de l’adjacent pineda de les Maioles, que està catalogada com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) de la Xarxa Natura 2000. [5]. Això posa de manifest l’arbitrarietat per part de les administracions a l’hora de delimitar els espais que s’han de protegir al Delta del Llobregat.

L’ampliació i gestió dels espais naturals al delta del Llobregat: una assignatura suspesa

El desenvolupament territorial del Delta del Llobregat ha mostrat que la declaració d’espais protegits ha vingut marcada pels interessos urbanístics i no pas pels seus valors naturals. Entitats com DEPANA conservacionistes han demanat reiteradament l’ampliació dels espais naturals, en concret, la incorporació d’aquesta pineda a la XN2000, en compliment de les directives europees [6].

Aquest descobriment mostra com les persones a nivell individual o grups d’aficionats, de manera altruista, poden fer “ciència ciutadana”, aportant dades d’interès sobre la nostra biodiversitat, posant en valor espais emblemàtics i fins i tot afavorint la seva protecció.

Els autors, però, volen destacar que aquesta feina hauria de portar-se a terme per les administracions, que són garants de la conservació d’espais i espècies. La ciència ciutadana, com qualsevol voluntariat, és una eina per implicar a la població, però en cap cas és una excusa per no proveir dels mitjans necessaris per fer aquests estudis. És més, no es pot deixar a l’atzar (en aquest cas la coincidència d’un grup de naturalistes amateurs i professionals i molt vinculats al territori, en aquest espai natural) el seguiment de la biodiversitat, sinó que hauria d’existir una coordinació per part dels organismes competents.

En aquest sentit, destaquen, “al Delta del Llobregat només disposa d’un tècnic en fauna per les 950 Ha protegides”. Les zones circumdants, amb demostrats valors naturals, s’haurien de considerar -com a mínim, com a àrea d’influència, com tenen altres espais protegits.

Més info

info@sosdeltallobregat.org

[1] ESTRADA, J., PEDROCCHI, V., BROTONS, L. & HERRANDO, S. (eds.). (2004). Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/Lynx edicions. Barcelona.

[2] Dades de José Antonio García Moreno i Xavier Santaeufemia.

[3] El picot garser petit, nova espècie per al Delta del Llobregat

[4] Dades de Raúl Bastida

[5] Estudi dels ocells hivernants de la plana de Gavà

[6] El Parlament vota contra l’ampliació de les zones protegides del Delta del Llobregat

La foto del niu de picot garser gros amb poll és cortesia de Xavier Santaeufemia. La del picot garser petit cebant és cortesia de Carlos Santaeufemia.

DEPANA guanya espai natural a l’Aeroport de Barcelona

Nota de Premsa

1 d’agost de 2017

Entre els anys 2008 i 2009, AENA va construir una zona de serveis per aparcaments públics en una àrea situada dins dels espais que formen la XN2000 Num. 146 Delta de Llobregat. Les obres van afectar greument la zona humida de Can Sabadell i el corredor biològic entre El Remolar i l’espai natural interior de Reguerons.

Es van instal·lar: un aparcament per Taxis en espera de la T1, una altra zona per aparcament d’autobusos, un negoci per a neteja de cotxes i un bar, posteriorment es va habilitar una part per aparcament públic. L’actuació es va realitzar sense avaluació ambiental, ni comunicació a la Comissió Europea (es preceptiu). Tota l’actuació es va executar sense informació pública, pel que fa que no varem poder saber l’abast de les obres fins que van entrar en funcionament.

Després d’una intensa investigació sobre com havien succeït els fets, l’any 2012, DEPANA, va presentar una denúncia davant la Fiscalia per presumptes delictes urbanístics relacionats amb la construcció d’un pàrking per a taxis en graella d’espera de la T1. La Fiscalia va obrir diligències per aclarir les possibles responsabilitats penals en els fets denunciats.

En 2014, en el marc de la Queixa/Pilot que DEPANA té oberta davant de la Comissió Europea per incompliment de les directives ambientals en el Delta de Llobregat, varem informar a la Comissió del succeït en aquest espai XN2000 (1). A mitjans del 2016 la comissió va enviar un requeriment a la Generalitat reclamant l’aplicació de mesures de restauració.

L’ajuntament de Viladecans també s’ha manifestat contrària a l’ubicació d’aquest pàrking, raó per la qual no ha concedit llicència d’activitats ni al servei de neteja de cotxes, ni al bar. Ambdues negatives es van dirimir en sengles contenciosos judicials en els que es va donar la raó a l’ajuntament de Viladecans(2).

Al març d’aquest any, la Fiscalia va comunicar a DEPANA i al Departament de Territori i Sostenibilitat que, davant l’enorme complexitat urbanística que s’ha desenvolupat sobre aquest espai, que la mateixa Fiscalia ho qualifica de “galimaties”, decideix procedir a l’arxiu de les diligencies i seguidament culmina al Departament que posi ordre: “que es requereixi al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya per tal que informi sobre les actuacions que es duran a terme per tal de corregir aquesta contradicció urbanística, amb notificació d’aquest acord.” (3)

Al juliol d’aquest mateix any, la Fiscalia torna a requerir al Departament amb l’objectiu de ser informada sobre la “solució” plantejada. Davant la inacció del Departament, la Fiscalia li dona 15 dies per resoldre la qüestió.

La solució que AENA aparegui disposada a acceptar suposa conservar l’àntic pàrking de taxis (2,8 hectàrees) mantenint-lo com pàrking de llarga estada per als treballadors i treballadores de l’Aeroport. A això se li ha d’afegir una mica menys d’una hectàrea per al pàrking públic de la platja i Reserves. En total quasi 4 hectàrres es mantindrien de les actualment 9 urbanitzades.

DEPANA considera que la solució plantejada deixa molt a desitjar. Un corredor biològic no és la zona més adequada per aparcaments, es deu restituir tota la zona com zona natural. De totes formes, manifestem que la Declaració d’Impacte Ambiental de l’ampliació de l’aeroport segueix sense complir-se fins que s’elimini la carretera que connecta el pàrking amb la T1, ja que aquesta secciona el corredor biològic.

La nostra opinió sobre la solució serà aportada a la Fiscalia per a que disposi de tota la informació al respecte. Igualment comunicarem la situació a la Comissió Europea.

Esperem que la pressió exercida per la Fiscalia i la Comissió Europea en el marc de la Queixa presentada per DEPANA acabi fent complir els objectius de conservació de la zona que l’Administració havia adquirit.

No obstant això, la modificació suposa un canvi radical en la pressió que exercia per l’aparcament sobre els espais naturals durant l’utilització com a graella de la T1. Es tracta de la primera vegada que aconseguim que AENA es faci enrere a favor del Delta de Llobregat i res d’això hagués estat possibles sense alguns dels “irreductibles” de DEPANA.

Més info

(1) Informe per a la Comissió Europea

(2) Sentència Taxis Viladecans

(3) Informe Fiscalia Medi Ambient

Origen: DEPANA guanya espai natural a l’Aeroport de Barcelona – DEPANA

 

 

Carta oberta a l’Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau: un altre delta del Llobregat és possible | DEPANA

Nota de Premsa 

El Prat, 30 de gener de 2017

Aquests dies ha transcendit als mitjans un nou pla urbanístic de l’ajuntament de Barcelona que afectaria altres municipis del delta del Llobregat. Aquesta proposta es fa d’esquenes al territori, i amb una visió purament economicista i desenvolupista, que ja ha causat estralls en el passat. Aquesta carta oberta vol ésser la veu d’un territori que no aguanta més.

  1. El Pla Delta de 1994 va ser el conjunt d’obres públiques més impactant per al territori de la història de Catalunya, amb conseqüències ambientals irreversibles (el 60% del Delta ja està sota el ciment i l’asfalt). Només parlar d’un segon Pla és obrir unes ferides mai cicatritzades.
  2. Barcelona (i Catalunya) està en deute amb el Delta del Llobregat, pel gran “sacrifici” que va fer aquest territori pel desenvolupament econòmic de la resta.
  3. Aquell mega-projecte es va fer amb una visió centralista i expansionista per part de Barcelona que, per guanyar terrenys, va desviar el riu Llobregat 2,5 km cap al sud (obra declarada il·legal). No és nou, ja a principis del segle XX Barcelona s’havia annexionat part de l’Hospitalet.
  4. El delta del Llobregat és més que un “solar”. És l’aiguamoll més important de la província de Barcelona, i el tercer de Catalunya, una zona d’importància internacional per les aus, el gran rebost de la ciutat, és a dir: uns serveis ambientals impagables.
  5. El que necessita el delta del Llobregat és una visió i gestió global, amb la creació d’un Parc Natural (com és Collserola), amb la participació també de l’ajuntament de Barcelona.
  6. Gràcies al Delta, Barcelona tenia una IBA (Àrea Important per les Aus, figura que no té Collserola ni el Besòs). Es tractava de l’antiga llera del Llobregat que tristament es va soterrar el 2016, amb el coneixement i inacció de l’ajuntament.
  7. Les actuals infraestructures del delta del Llobregat (la zona amb més densitat de l’Estat) estan sobredimensionades, moltes són deficitàries i el seu desenvolupament va ser caòtic. No calen més cicles especulatius d’obra pública i corrupció. Igual que no calen més habitatges en una ciutat amb milers d’ells buits.
  8. Qualsevol actuació al Delta ha de tenir en compte: el valor i les singularitats d’aquest territori únic, els actors que treballen per la seva defensa i la legislació ambiental (habitualment ignorada quan es tracta del Delta del Llobregat).

Al delta del Llobregat no cedirem ni un pam més. Per uns espais naturals viables i una zona agrícola viva.

DEPANA és l’entitat conservacionista degana de Catalunya, amb 40 anys de trajectòria en el nostre país en l’estudi i la defensa del patrimoni natural, i té una absoluta dedicació per a la preservació d’aquest espai natural tan important. Malgrat això no ha estat atesa per la majoria d’alcaldes de la nostra ciutat, als que ha informat sistemàticament de les afectacions als espais naturals del delta del Llobregat. Està clar que és incòmode qui qüestiona la prevalença dels interessos particulars, com és el cas de determinats planejaments urbanístics, per damunt dels generals, com la conservació de la natura. Confiem en què aquesta actitud canvií, i ens mostrem disposats com sempre, a col·laborar.

b4_foto1_alcaldebcn1921riuMés info

Carta enviada a l’ajuntament de Barcelona

20 anys del “Pla Delta”

DEPANA denuncia que els accessos al Port no compleixen la normativa ambiental

Fotografia de 1921 de la visita de l’alcalde de Barcelona als  terrenys annexionats de l’Hospitalet de Llobregat.

Via Carta oberta a l’Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau: un altre delta del Llobregat és possible.

L’Administració sent però no escolta

Actualització de la campanya de Change.org.

Com sabeu el dia 29 de setembre vam tenir una reunió amb el responsable dels Serveis Territorials d’Agricultura de Barcelona. Ens van rebre amb molta amabilitat i van sortir molt somrients a les fotos, mostrant-se molt interessats en el tema i trobar solucions (més info).

foto6

No obstant això hem tingut notícia de la nova resolució (que regla els permisos de caça) i quina ha estat la nostra sorpresa quan veiem que gens ha canviat. Les nostres reclamacions (les vostres) no han estat escoltades ni tingudes en compte, amb aquesta hipocresia i arrogància que caracteritza als que ens governen, que sembla que creuene estar per sobre de la gent (i la llei en aquest cas).

Per això us demanem que no us oblideu d’aquesta campanya que per desgràcia segueix totalment vigent. Ens anima la vostra força i que recentment hem rebut un reconeixement al nostre treball al delta del Llobregat (“Premi Ramon Farreras i Ollé de Preservació d’Espais Naturals, la Sostenibilitat i la Cultura Rural”, del CECBLL, més info aquí).

Més info

Els permisos de caça massius al delta del Llobregat no estan justificats

Entrega de les gairebé 100.000 signatures contra la caça indiscriminada al delta del Llobregat

A la Generalitat: Aturin la matança d’aus al delta del Llobregat!

Les administracions locals també exigeixen que cessin les autoritzacions de caça

Per a més “inri”: denuncien corrupció en la gestió de la caça, i a més de caça, pesca furtiva

La rarificació del collverd al delta del Llobregat

La Información | El Govern busca reducir el uso de la caza para controlar la fauna en el Delta del Llobregat

El Baix.cat | La comunitat Change.org es mobilitza massivament en vacances contra el descontrol de la caça al delta del Llobregat

El Mundo | Los ecologistas quieren suspender las autorizaciones de caza del Delta

La Vanguardia | Frente municipal contra la caza en el Delta del Llobregat

La Vanguardia | Reúnen más de 35.000 firmas contra la caza de aves en el Delta del Llobregat

El Prat al dia | Nuevas pruebas documentan caza en terrenos sin cultivos

El Prat al Día | Las entidades se organizan contra la caza en el Delta

El Prat al dia | Nuevas imágenes de la caza en el delta

El Prat al dia | Caza de aves en El Prat

El Prat al dia | Algo huele a podrido en el Delta Del Llobregat

DEPANA denuncia davant el Síndic i la Comissió Europea la desastrosa gestió i les conseqüències de la caça al Delta del Llobregat

DEPANA denuncia l’estat “terminal” del Delta del Llobregat

Informe de DEPANA sobre les conseqüències de la caça sense control al delta del Llobregat

La foto és cortesia de Salva Solé.

La Plataforma S.O.S. Delta rep un Premi de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat

img_6614El passat 11 de novembre van guardonar a la Plataforma S.O.S. Delta del Llobregat amb el “Premi Ramon Farreras i Ollé de Preservació d’Espais Naturals, la Sostenibilitat i la Cultura Rural” del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL).

Els altres finalistes van ser els companys de l’Associació Naturalista d’Abrera (ANDA) i Les Bodegues Ca N’Estella, de Sant Esteve Sesrovires.

Des d’aquí volem dedicar aquest premi a totes les persones que han fet possible les nostres lluites, entre molts d’altres: els informadors dels Espais Naturals contra el Barça Parc (2008), les entitats i milers de ciutadans que van fer pinya contra Eurovegas (2012) i tothom que ha signat la campanya de Change.org contra la caça indiscriminada a les zones agrícoles. I un agraïment molt especial al jurat per haver reconegut aquesta tasca nostra.

Més info

Candidatures els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat | CECBLL

Fotos del lliurament dels premis | CECBLL

 

Els permisos de caça massius al delta del Llobregat no estan justificats

* Un nou estudi demostra que a una gran part del delta del Llobregat els permisos no es corresponen a unes suposades pèrdues agrícoles

En el context de la concessió de permisos excepcionals de caça als camps del delta del Llobregat, entitats com a DEPANA han denunciat que d’excepció han passat a norma, amb gairebé 300 caçadors al delta, i portant a l’extinció local a espècies que suposadament només s’havien de controlar (com l’ànec collverd) [1]. Aquesta situació va portar a presentar recursos i denúncies davant del Síndic de Greuges i la Comissió Europea [2], i finalment la Plataforma S.O.S. Delta del Llobregat va llençar una campanya contra aquesta gestió [3].

A més, algunes persones han denunciat en diversos fòrums que s’estava caçant de manera indiscriminada, en camps sense conreus i fins i tot “encebant” per atraure els ocells, és a dir, no eren animals que estiguessin produint cap dany, sinó que els camps s’havien convertit en autèntics vedats de caça. Fins i tot alguns mitjans locals s’han fet ressò d’aquesta preocupació i han demostrat que ha sigut el cas en alguns camps (de zones especialment concorregudes pel públic) [4]. Els propis caçadors locals també han denunciat mala praxis i que la caça ja no és ja una gestió sinó un negoci [5].

Ara un nou estudi de DEPANA amb les dades de la pròpia Generalitat (de 2015, demanades per DEPANA) ha permès demostrar que la caça no està basada en unes suposades pèrdues agrícoles, sinó que es tracta simplement d’una excusa. Això s’ha pogut constatar per a tota la plana deltaica dels principals municipis implicats, no només per a finques concretes.

A la gràfica es pot veure la comparativa de les dades de Gavà i “la resta” de municipis de la plana (Viladecans, Sant Boi i el Prat). Aquesta comparativa té molt de sentit, ja que a Gavà també hi ha conreus (cal imaginar que afectats de manera semblant) però la gestió de la fauna la fan els propis agricultors, per un sistema diferent.

Com que la superfície és diferent les dades s’han corregit per les hectàrees respectives. Les dades parlen per si soles. A la resta del Delta hi ha 3 vegades més caçadors i s’abaten (oficialment) 4 vegades més peces. Com es pot explicar aquesta diferència si no és perquè la resta del delta s’ha convertit en un gran camp de tir? No hi ha cap motiu per pensar que les pèrdues son més baixes a Gavà o que hi ha 4 vegades menys animals, formant part del mateix territori.

comparativa

És una irresponsabilitat molt gran que el Departament tingui aquestes dades al seu abast i no hagi sigut capaç de posar ordre, fins i tot davant les sospites de corrupció d’algun càrrec públic. És igualment lamentable que la Generalitat tingui la informació de la disminució draconiana d’espècies com l’ànec collverd (dades del cens d’ocells hivernants, fet per la mateixa administració) des del 2015, i que no hagi sigut capaç de reaccionar i com a mínim treure aquesta espècie (que òbviament no constitueix fa temps una “plaga”) dels permisos.

La incompetència d’una administració a l’hora d’aplicar la Llei i fer els ulls grossos davant d’actuacions il·legals, devalua de forma molt significativa la seva qualitat democràtica i l’hi treu la vàlua moral per donar lliçons sobre gestió.

[1] DEPANA denuncia l’estat “terminal” del Delta del Llobregat

[2] DEPANA denuncia davant el Síndic i la Comissió Europea la desastrosa gestió i les conseqüències de la caça al Delta del Llobregat

[3] Aturin la matança d’aus al delta del Llobregat!

[4] El Prat al dia | Nuevas pruebas documentan caza en terrenos sin cultivos.

[5] La sociedad de Cazadores de Sant Boi denuncia corrupción en la caza al Delta del Llobregat

Més info

Agraïm a Rosa Cases l’ajuda amb la infografia.

Entrega de les gairebé 100.000 signatures contra la caça indiscriminada al delta del Llobregat

Nota de Premsa

foto1

  • Els peticionaris insisteixen en què encara no s’han assolit els objectius de la campanya
  • Consideren que el canvi de rumb del Govern és insuficient

Aquest dijous 29 de setembre, a les 9 del matí la Plataforma S.O.S. Delta del Llobregat lliurarà les més de 98.000 signatures de la campanya de Change.org [1] al Director dels Serveis Territorials d’Agricultura de Barcelona (Av. Meridiana, 38).

Els peticionaris han pogut valorar les recents declaracions d’intencions per part de la Generalitat [2]. Tot i que consideren positiu que el Govern s’hagi pres seriosament aquest tema, no estan d’acord amb el seu posicionament.

En primer lloc, lamenten que s’hagin trigat tants mesos en reaccionar, quan DEPANA fa més d’un any que ha posat les dades en el seu coneixement (dades que per altra banda, provenen de la mateixa administració). Segon, no comparteix l’argument de l’excepcionalitat dels permisos que sosté l’Administració, com s’ha pogut demostrar.

Per tot això, independent del previsible resultat de la reunió, la Plataforma reitera que continuarà exigint la moratòria dels permisos i un estudi de l’impacte ambiental de les mesures, a nivell administratiu; i a nivell legal, la derogació de la llei que permet la caça “preventiva”. Qualsevol mesura per avançar en la recerca d’alternatives a la caça, ha de ser eventual, i ha de complir, com a mínim que:

  • No es donaran permisos per a caçar a la Xarxa Natura 2000, ni a prop de les zones humides
  • Haurà de ser present un agent rural per a comprovar que es compleixen les condicions dels permisos
  • No s’inclourà l’ànec collverd, ni la polla d’aigua entre les espècies cinegètiques

Si no es té en compte aquesta exigència, la Plataforma considerarà mesures més contundents per assegurar que es compleixi amb la legalitat.

[1] Change.org | A la Generalitat: Aturin la matança d’aus al delta del Llobregat!

[2] Agricultura col·labora amb els ajuntaments del Baix Llobregat per crear un nou model de gestió cinegètica

La foto és cortesia de Salva Solé.

La comunitat Change.org es mobilitza massivament en vacances contra el descontrol de la caça al delta del Llobregat

Nota de Premsa

  • Suport multitudinari a la campanya contra l’actual gestió de la caça al delta del Llobregat.
  • Els peticionaris volen portar més enllà la seva reivindicació i exigir el canvi d’una llei que consideren “il·legal”

Més de 90.000 firmes han exigit una moratòria en els permisos excepcionals de caça, que posen en risc a persones i espècies protegides en un espai natural únic [1].

Aquest suport serveix de recolzament a la campanya de la Plataforma S.O.S. Delta del Llobregat iniciada a Change.org, on s’ha posat de manifest la repulsa ciutadana a la gestió dels danys en l’agricultura que està duent a terme la Generalitat de Catalunya al Delta del Llobregat.

La repercussió de la campanya ha fet que creixi el malestar en els consistoris de la zona, i la Plataforma ha tingut coneixement de què alguns partits ja s’estan plantejant presentar mocions als ajuntaments perquè es solucioni el problema.

Aquests dies s’ha sabut que fins i tot les societats de caçadors de Sant Boi i el Prat han anat més lluny i han denunciat irregularitats en aquesta gestió de la caça [2].

D’altra banda, la Plataforma ha manifestat el seu interès a traslladar la seva queixa al Parlament, perquè es rectifiqui l’articulat de la Disp. Add, 23a de la Llei 2/2014, de 27 de gener, de Mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, on s’introdueix una norma que permet la declaració d’emergència cinegètica, simplement amb una possible “previsió” de danys [ 3]. Aquest “matís”, dóna peu a que en tot el país els nostres camps es puguin convertir en un gran vedat privat on, en la pràctica, no s’exigeix ni es controla què es caça, en contra de directives europees de conservació de la natura (d’obligat compliment per als estats membres) i tornant “a la més recalcitrant política franquista d’extinción de alimañas“, ha declarat José García, membre de la Plataforma.

De moment la Plataforma no té cap resposta per part de l’Administració al·ludida, i es planteja demanar una reunió amb la màxima responsable d’aquesta gestió, la Sra. Meritxell Serret i Aleu, Consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, per a lliurar-li les signatures i exigir una moratòria i un procés participatiu i transparent per a la resolució del problema.

La Plataforma ha reiterat el seu agraïment al gran suport rebut, que posa de manifest la gran sensibilitat social cap a aquest espai natural després d’haver sobreviscut a l’amenaça d’Eurovegas.

Plataforma S.O.S. Delta del Llobregat

 

Més informació:

info@sosdeltallobregat.org

[1] Change.org | A la Generalitat: Aturin la matança d’aus al delta del Llobregat!

[2] El Prat al Dia | La Societat de Caçadors de Sant Boi denuncia corrupció a la caça al Delta del Llobregat

[3] La Disp. Add, 23a de la Llei 2/2014, de 27 de gener, de Mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, diu:

  1. Si en una determinada comarca o àmbit territorial es produeix una abundància d’individus d’una espècie cinegètica o no protegida de manera que resulti perillosa o nociva per a les persones o perjudicial per a l’agricultura, la ramaderia, els terrenys forestals, les espècies protegides o la caça, sempre que se superin els llindars establerts per la resolució anual de vedes, els directors dels serveis territorials del departament competent en matèria de caça han de declarar l’emergència cinegètica per a la comarca o l’àmbit territorial afectats.

 

El picot garser petit, nova espècie per al Delta del Llobregat

Nota de premsa. Barcelona, 2 d’agost de 2016

Un estudi dut a terme per naturalistes voluntaris revela una nova espècie d’ocell nidificant al Delta del Llobregat. Es tracta del picot garser petit o picotet, i d’un espai, les pinedes gavanenques de la Pava (mosaic agroforestal quasi únic a tota la plana), que no està protegit.

El picot garser petit o picotet (Dendrocopos minor) té una distribució a Catalunya relativament restringida (principalment a les conques fluvials dels rius Muga, Fluvià, Ter, Tordera i Besòs)[1]. La proliferació i maduració de les plantacions de pollancres, a les que sembla adaptar-se bé aquest pícid, pot haver afavorit la seva clara tendència expansiva en el sector nord-est de Catalunya durant les últimes dècades. És fàcilment identificable per ser un picot de la mida d’un pardal comú.Picotet - La Pava (Eio Ramon)

Ciència ciutadana en pràctica: seguiment de la colonització i reproducció

Així, el 4 d’octubre de 2014, durant la setena edició de la marató ornitològica cooperativa del Delta del Llobregat [2], una activitat oberta al públic promoguda per DEPANA i S.O.S. Delta del Llobregat, l’equip que prospectà el sector de Gavà va descobrir un exemplar de picot garser petit en una pollancreda de la pineda de la Pava. Aquesta observació es considera la primera cita coneguda d’aquesta espècie en tota la plana deltaica [3]. Durant 2015 els voluntaris van continuar les prospeccions i van observar fins a dos exemplars en aquesta mateixa pineda. Se’l va sentir cantar i fins i tot es va observar una còpula, però no es va poder constatar la seva reproducció.

Afortunadament, i gràcies a l’esforç de seguiment dels voluntaris, al que s’han sumat col·laboradors i aficionats, la primavera del 2016 s’ha pogut constatar la nidificació d’una parella a la mateixa zona de Gavà. S’han observat diverses evidències reproductores: construcció de niu i viatges constants d’adults al niu durant març-maig [4] i observació d’un jove mascle al juny [5].

 Un espai molt biodivers i paisatgísticament molt interessant, però sense protecció

Convé recordar que el sector de Gavà que acull aquestes pollancredes i alberedes no compta amb cap figura de protecció ambiental, encara que els estudis de DEPANA, impulsats per l’Ajuntament i realitzats durant el període 2012-14, han provat que la seva biodiversitat (mesurada per les poblacions d’aus) és totalment equiparable al de l’adjacent pineda de les Maioles, que sí està catalogada com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) [6]. Els seus valors estan ratificats també pel fet d’haver-se incorporat a la IBA del delta del Llobregat (Important Bird Area, inventari internacional d’espais necessaris per a la conservació de les aus)[7].

Malauradament al Delta del Llobregat la declaració d’espais protegits encara ve marcada pels interessos urbanístics i no pas pels valors naturals o paisatgístics. Aquesta pineda acull també destacades poblacions d’orquídies o micro-zones humides entre dunes fòssils.

Aquest descobriment mostra com persones individualment o grups d’aficionats, de manera altruista, poden fer “ciència ciutadana” en el seu temps lliure, aportant dades d’interès sobre la nostra biodiversitat, posant en valor espais emblemàtics i fins i tot afavorint la seva protecció.

Més info

info@sosdeltallobregat.org

[1] Fitxa del picotet (SIOC)

[2] Crònica de la 7ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

[3] El picot garser petit, nova espècie per al Delta del Llobregat

[4] Dades de Xavier Larruy

[5] Dades de Raúl Bastida

[6] Estudi dels ocells hivernants de la plana de Gavà

[7] IBA Nº140 -Delta del Llobregat

La foto és cortesia d’Eio Ramon.

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.112 other followers

Twitter

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Busca per temes

%d bloggers like this: