/
archivos

Notícies

This category contains 271 posts

DEPANA reclama a la Generalitat declarar el Massís del Garraf com a Parc Natural

Nota de Premsa,

Barcelona, 22 de març de 2017

DEPANA reclama el compliment de la Resolució del Parlament de Catalunya de l’1 de juliol de 2015 pel qual es demanava al Govern de la Generalitat declarar per Decret i “com més aviat millor” el Massís del Garraf com a Parc Natural

Ara fa 30 anys que es publicava al DOGC (18 de febrer de 1987) una Resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques per la qual s´aprovava el “Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge de l´espai natural del Garraf”.

El 2013, dins del marc de les jornades divulgatives “descobrim el Garraf”, organitzades per la Regidoria de Medi Ambient de l´Ajuntament de Gavà, es va elaborar un manifest a favor de la declaració del Garraf com a Parc Natural.

Aquest manifest va ser aprovat per diverses entitats ecologistes, excursionistes, veïnals i científiques i, també, pels Plens dels nou municipis en els quals es troba l´espai natural ( Gavà, Castelldefels, Begues, Olesa de Bonesvalls, Avinyonet del Penedes, Sitges, Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes i Olivella), així com la Diputació de Barcelona.

L´1 de juliol del 2015, la “Comissió de Territori i Sostenibilitat” del Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat una proposta de Resolució per la qual es demanava al Govern de la Generalitat declarar per Decret “com mes aviat millor” el Garraf com a Parc Natural.

El ex-Conseller de “Territori i Sostenibilitat”, Santi Vila, es va comprometre a declarar tres parcs naturals abans del 2017 i quatre més al 2018. Fins al moment només s´ha declarat un dels set parcs naturals previstos.

El Massís del Garraf és un espai natural de més de 12.000 hectàrees de superfície, situat entre les comarques del Garraf, Alt Penedes i Baix Llobregat. Des del 1987 té un Pla Especial aprovat i és gestionat per la Diputació de Barcelona.

Existeix un consens polític, social i territorial per què el Massís del Garraf sigui declarat Parc Natural. Només manca que el Govern de la Generalitat ho aprovi per Decret tal i com estableix la Llei d´Espais Naturals de Catalunya de 1985.

Ara és el moment. Catalunya tambè son els seus espais naturals.

Via DEPANA.

Més info

DEPANA reclama declarar el Massís del Garraf com a Parc Natural

DEPANA reclama al Govern que declari el Massís del Garraf com a Parc Natural

Foto CC (Wikipedia)

Plaça Europa: trampa mortal per a ocells migratoris

Ricard Gutiérrez | Natura i Medi Ambient a L’Hospitalet de Llobregat

Afegir una espècie al catàleg de la fauna de la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat és habitualment un motiu d’alegria. Sobretot perquè té mèrit afegir quelcom en el municipi on som, no pel lloc molt interessant en el que ens trobem, a cavall de la serralada litoral i el delta del Llobregat, en plena ruta migratòria, sinó pels pocs espais naturals que ens queden. I que a sobre són menystinguts i gairebé ignorats quan no directament obviats. Davant aquesta circumstància habitualment es mostra la cara nova de la ciutat, representada sobre tot per l’entorn de la Fira i la plaça Europa. Un nou problema sorgeix en aquest àmbit: la mort d’ocells per col·lisió amb edificis de vidre a la zona.

El 25 de gener de 2017 una ornitòloga que passa regularment per la zona va trobar un cadàver de becada (Scolopax rusticola) a la plaça Europa prop el carrer Amadeu Torner. Els ocells xoquen amb l’edifici de vidre on hi ha un gimnàs. Aquesta va ser considerada la primera citació de l’espècie a la ciutat fins que l’autora va confirmar que havia trobat becades en dos casos més a la mateixa zona, una d’elles el 16 de novembre de 2012 (vegeu imatges).

 

Per desgràcia, i sense tractar-se d’una prospecció sistemàtica, el llistat provisional d’espècies mortes a la zona no es circumscriu a la becada, sinó que hi ha constància al menys de quatre espècies protegides migratòries més mortes: tallarol de garriga (Sylvia cantillans) el 8.9.2015, mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli) i mosquiter de passa (P. trochilus) la mateixa tardor i mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) el 19.9.2016. Totes aquestes són espècies migratòries que passen per la zona perquè som dins una ruta migratòria molt activa de la que el delta del Llobregat (on és situada, recordem-ho, la plaça Europa) en forma part. A més, totes les espècies són migrants transsaharians de llarga distància que migren ràpid, de nit també, i que xoquen contra els vidres perquè reflecteixen el que hi ha darrera, que poden ser arbres, cel o simplement una altra etapa del seu viatge que acaba fatalment.

Edificis de vidre, trampa per a ocells

Malauradament, les espècies trobades són sempre la punta de l’iceberg: sense oblidar els serveis de neteja ‘humans’, tant animals domèstics (gats, rates, gossos) com salvatges (gavians, garses…) poden fer desaparèixer ràpidament els cadàvers.  Per tant, la problemàtica és sempre major del que la troballa d’exemplars indica inicialment. L’abast de la mateixa cal acotar-ho.

No només passa aquí, però hi ha solucions

La moda dels edificis de vidre dins zones migratòries és letal per a les aus no locals, que no coneixen el perill i no han interioritzat la presència d’aquestes edificacions. Així, està passant el mateix al front litoral de la ciutat de Barcelona (vegeu notícia d’El Periodico aquí) i a Tarragona, on el cas de la plaça Imperial Tarraco ésmolt sagnant, mai millor dit.

També el problema del window crash és conegut arreu (vegeu aquesta plana de la Universitat de Cornell, en anglès), i s’han cercat solucions.

La més efectiva i complerta és la que es deriva del manual creat per l’Institut Suïs d’Ornitologia:

Schmid, H., W. Doppler, D. Heynen & M. Rössler (2014): Edificis amb vidre I llum respectuosos amb els ocells. 2a edició revisada. Institut Suís d’Ornitologia, Sempach) 

i que podeu descarregar en aquest enllaç del Col·legi d’Arquitectesde Catalunya.

Si trobeu algun ocell ferit per xocar contra un vidre, truqueu els Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya, que se’n faran càrrec de la seva recuperació.

Ara falta que les administracions implicades siguin coneixedores de la problemàtica i que mirin de prendre cartes a l’assumpte. Mentrestant, anirem mirant d’aprofundir en el coneixement dels desgraciats efectes d’aquesta problemàtica que també s’ha detectat a casa nostra. Però entre tothom, fem alguna cosa?

Via Natura i Medi Ambient a L’Hospitalet de Llobregat: Plaça Europa: trampa mortal per a ocells migratoris

Agro Negre, Nº 33, la revista de DEPANA

Ja està aquí el nou número de la revista de DEPANA per als amants de la natura! an33_portada

AN33: DEPANA 40 anys II

En línia de l’anterior, hi ha molts articles i entrevistes dedicades a les celebracions de l’aniversari de l’entitat (40 anys!). També hi trobareu alguns articles sobre el Delta:

  • L’escàndol de la cacera d’ànecs al delta del Llobregat (p.4)
  • Premi  a S.O.S. Delta del Llobregat (p.5)
  • El Picot Garser Petit, nova espècie per al delta Del Llobregat (p.18)

I també a la secció d’Activitats (p.19-21) trobareu petites cròniques de les nostres sortides, censos i maratons.

Esperem que us agradi tot plegat.

La revista és gratuita i la podeu descarregar aquí.

Tota la info al web de DEPANA.

Ara pots pujar les teves fotos #lAltreDelta a Natusfera

La campanya #lAltreDelta ara és més fàcil amb la plataforma de ciència ciutadana Natusfera!

La plataforma Natusfera, creada pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i la Infraestructura Mundial d’Informació sobre Biodiversitat (GBIF, en les seves sigles en anglès), consta d’un portal web i d’una aplicatiu per a mòbils que permet registrar i pujar fotos, ubicació i fenologia de flora i fauna. Es tracta d’una eina reconeguda internacionalment, que per tant nodreix a bases de dades mundials sobre biodiversitat.

Serveix a professionals i aficionats a la natura per a compartir fotografies i informació de plantes i animals de tota la península. És molt fàcil i a més de facilitar l’accés a les dades (per estudis que puguin inspirar), els experts us poden ajudar amb la identificació de les espècies fotografiades; està disponible per a mòbils Android (aviat per a iOS) per poder pujar les cites in situ.

És molt útil per activitats de ciència ciutadana, per ex. si sou un col·lectiu amb ganes de col·laborar o una escola que vol fer un treball de camp. Si teniu interès en fer un testing o Bioblitz poseu-vos en contacte amb nosaltres: info@sosdeltallobregat.org.

Una d’aquestes iniciatives, com sabeu, és la campanya #lAltreDelta de S.O.S. Delta Llobregat, que pretén ajudar a descobrir el delta del Llobregat no protegit i més vulnerable i oblidat. Ara també està disponible en aquesta plataforma, us engresquem a aprofitar-la, traieu el naturalista que porteu dins! 🙂

laltredelta-natusfera

Més info

Neix Natusfera, una plataforma virtual que connectarà els amants de la natura de tot Europa

L’altre Delta, a Natusfera

L’Altre Delta del Llobregat: neix un noticiari d’ocells cooperatiu

Noticiari Ornitològic #lAltreDelta 01/2017

Carta oberta a l’Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau: un altre delta del Llobregat és possible | DEPANA

Nota de Premsa 

El Prat, 30 de gener de 2017

Aquests dies ha transcendit als mitjans un nou pla urbanístic de l’ajuntament de Barcelona que afectaria altres municipis del delta del Llobregat. Aquesta proposta es fa d’esquenes al territori, i amb una visió purament economicista i desenvolupista, que ja ha causat estralls en el passat. Aquesta carta oberta vol ésser la veu d’un territori que no aguanta més.

  1. El Pla Delta de 1994 va ser el conjunt d’obres públiques més impactant per al territori de la història de Catalunya, amb conseqüències ambientals irreversibles (el 60% del Delta ja està sota el ciment i l’asfalt). Només parlar d’un segon Pla és obrir unes ferides mai cicatritzades.
  2. Barcelona (i Catalunya) està en deute amb el Delta del Llobregat, pel gran “sacrifici” que va fer aquest territori pel desenvolupament econòmic de la resta.
  3. Aquell mega-projecte es va fer amb una visió centralista i expansionista per part de Barcelona que, per guanyar terrenys, va desviar el riu Llobregat 2,5 km cap al sud (obra declarada il·legal). No és nou, ja a principis del segle XX Barcelona s’havia annexionat part de l’Hospitalet.
  4. El delta del Llobregat és més que un “solar”. És l’aiguamoll més important de la província de Barcelona, i el tercer de Catalunya, una zona d’importància internacional per les aus, el gran rebost de la ciutat, és a dir: uns serveis ambientals impagables.
  5. El que necessita el delta del Llobregat és una visió i gestió global, amb la creació d’un Parc Natural (com és Collserola), amb la participació també de l’ajuntament de Barcelona.
  6. Gràcies al Delta, Barcelona tenia una IBA (Àrea Important per les Aus, figura que no té Collserola ni el Besòs). Es tractava de l’antiga llera del Llobregat que tristament es va soterrar el 2016, amb el coneixement i inacció de l’ajuntament.
  7. Les actuals infraestructures del delta del Llobregat (la zona amb més densitat de l’Estat) estan sobredimensionades, moltes són deficitàries i el seu desenvolupament va ser caòtic. No calen més cicles especulatius d’obra pública i corrupció. Igual que no calen més habitatges en una ciutat amb milers d’ells buits.
  8. Qualsevol actuació al Delta ha de tenir en compte: el valor i les singularitats d’aquest territori únic, els actors que treballen per la seva defensa i la legislació ambiental (habitualment ignorada quan es tracta del Delta del Llobregat).

Al delta del Llobregat no cedirem ni un pam més. Per uns espais naturals viables i una zona agrícola viva.

DEPANA és l’entitat conservacionista degana de Catalunya, amb 40 anys de trajectòria en el nostre país en l’estudi i la defensa del patrimoni natural, i té una absoluta dedicació per a la preservació d’aquest espai natural tan important. Malgrat això no ha estat atesa per la majoria d’alcaldes de la nostra ciutat, als que ha informat sistemàticament de les afectacions als espais naturals del delta del Llobregat. Està clar que és incòmode qui qüestiona la prevalença dels interessos particulars, com és el cas de determinats planejaments urbanístics, per damunt dels generals, com la conservació de la natura. Confiem en què aquesta actitud canvií, i ens mostrem disposats com sempre, a col·laborar.

b4_foto1_alcaldebcn1921riuMés info

Carta enviada a l’ajuntament de Barcelona

20 anys del “Pla Delta”

DEPANA denuncia que els accessos al Port no compleixen la normativa ambiental

Fotografia de 1921 de la visita de l’alcalde de Barcelona als  terrenys annexionats de l’Hospitalet de Llobregat.

Via Carta oberta a l’Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau: un altre delta del Llobregat és possible.

Exposició i xerrada sobre el Delta del Llobregat al CC Casa Groga

20160125_192746_resizedPortem la nostra Expo “EL DELTA DEL LLOBREGAT, TAN EXCEPCIONAL COM DESCONEGUT” a Horta-Guinardó:

El delta del Llobregat és un espai únic tant per la seva biodiversitat com per les pressions antròpiques a què està sotmès. Amb un recull d’imatges i textos extraordinaris, descobrirem la fauna i la flora que conformen aquests paisatges (amb una visió global, no limitada als pocs espais que estan protegits), així com la gent que hi viu i treballa.

Amb motiu de la Expo, farem també una xerrada:

  • On? Centre Cívic Casa Groga 
  • Quan? el 15 de febrer, a les 19:30h.

Esperem que us agradi!

*Matins, de dilluns a dijous de 9 a 14 h.
Tardes, de dilluns a divendres de 16 a 22 h.

Si teniu interès en exhibir la nostra exposició, ens podeu escriure a info@sosdeltallobregat.org. Abans podeu fer una ullada aquí: primera, segona i tercera part.

Més info

Difusió del CC

Tota la info al nostre web

Foto de l’Expo al CC Vil·la Florida, cortesia d’Ariadna Coten.

DEPANA presenta un contenciós-administratiu contra el Pla Director Urbanístic econòmic del Delta del Llobregat

Després de presentar al·legacions que no es van tenir en compte, DEPANA opta per la via judicial per exigir que aquest pla urbanístic conegut com Eurovegas-2, tingui en compte els valors naturals del delta del Llobregat.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admés a tràmit l’escrit de demanda del contenciós-administratiu presentat per la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA). La impugnació, doncs, segueix el seu curs a l’espera d’una sentència que pot trigar un temps encara. DEPANA és la part actora del recurs, però compta amb el recolzament explícit de la Plataforma contra el PDU integrada per diferents partits polítics com ERC, Podem i CUP, i entitats del teixit associatiu del Baix Llobregat. El present recurs es dirigeix contra la resolució del Conseller de Territori i Sostenibilitat de 12 de gener de 2016, publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) de 17 de febrer de 2016, que aprovava definitivament el Pla Director Urbanístic dels àmbits d’activitat econòmica del Delta del Llobregat que afecta els municipis de Gavà, de Sant Boi de Llobregat i Viladecans.

pdue_eenn

S’ha de recordar la importància dels valors naturals del delta del Llobregat, reconeguts no tan sols a nivell autonòmic i estatal, sinó també a nivell internacional. De fet, el Delta del Llobregat constitueix el segon sistema deltaic en importància de Catalunya i, tal com es recull de manera expressa al Pla d’Espais d’Interès Natural aprovat pel Decret 323/1992, de 14 de desembre (PEIN), les llacunes de El Remolar i la Ricarda, són les úniques que encara conserven una representació de les unitats de paisatge natural. Aquestes característiques l’han convertit en punt d’atracció per a moltes espècies d’aus, tant sedentàries com hivernants o en pas migratori, i algunes d’elles molt amenaçades. A banda de la seva importància ornitològica, al Delta del Llobregat es troben espècies botàniques i d’invertebrats que el fan especialment interessant des del punt de vista ecològic.

Molts dels elements que integren aquesta vàlua dels paratges naturals del Delta llobregatí ja eren recollits a l’informe de data 1 de juliol de 1.993 del Consell de Protecció de la Natura (màxim òrgan consultiu en aquesta matèria de la Generalitat de Catalunya), elaborat precisament per propiciar l’aprovació d’un Pla Especial de millora i protecció del paisatge de les Reserves Naturals Parcials d’aquest Delta, el qual ens serveix per il·lustrar aquests valors i la seva problemàtica de llarg recorregut:

“El Delta del Llobregat constitueix un espai dins la conurbació metropolitana de Barcelona amb un estat permanent de conflicte pels usos que se’l disputen. Aquesta situació està arribant a uns límits que si no s’hi du a terme una solució enèrgica immediata que pugui ser acceptada i complerta, pot portar aquest territori a un caos urbanístic insoluble i a una pèrdua definitiva dels seus qualificats valors naturals i agrícoles.

La presència a la zona de grans infraestructures i serveis amb perspectives d’expansió o de creació, que comporta irremeiablement la reculada i pèrdua de sòls agrícoles d’alta qualitat i també molt alta productivitat; les implantacions industrials i turístiques així com també altres equipaments amb els mateixos efectes anteriors juntament amb la progressiva contaminació i salinització dels aqüífers, fan preveure un futur no gaire optimista.

Malgrat això, les llacunes i maresmes litorals que encara sobreviuen presenten un valor qualitativament elevat, ja que no pot oblidar-se que el delta del Llobregat constitueix un dels sistemes deltaics més importants de Catalunya, que mantenen actualment un conjunt de sistemes naturals d’interès remarcable. L’àrea natural del delta del Llobregat, però només ocupa actualment un 5% del total. El conjunt del territori representa, però, un model d’ecosistemes molt rics i intensament transformats en gran part de l’àrea.

El sistema llacunar del delta del Llobregat queda reduït actualment a unes poques llacunes, algunes profundament humanitzades i transformades. La llacuna de La Ricarda (…), ben conservada per la propietat, pot veure´s afectada pel projecte de desviament del riu Llobregat. El Remolar i els espais humits adjacents han tingut una sort distinta: envoltada per l’autovia, l’aeroport i els càmpings litorals rep com a colofó les aigües residuals de diverses poblacions del Baix Llobregat. Això no obstant es conserven a la zona unitats representatives del paisatge natural i de la diversitat biològica dels seus sistemes naturals i el conjunt podria millorar mitjançant l’aplicació de mesures adients.

Les solucions als problemes de les reserves naturals del delta del Llobregat (…) cal la formulació d’un pla especial de protecció d’un territori prou ampli que vingui delimitat per les infraestructures que l’envolten (…). Només un planejament especial global i concertat a tota l’àrea que faci ús de la supremacia que la Llei 12/1985, d’espais naturals, reconeix a aquest tipus de plans (…), podrà resoldre definitivament la qüestió dels espais naturals i agrícoles del Delta del Llobregat.”

L’absència encara ara d’aquest planejament especial aprovat per als espais naturals protegits és una mancança que s’arrossega d’antuvi i que, al menys potencialment, el Pla Director Urbanístic aquí recorregut pot pal·liar parcialment, introduint les modificacions pertinents. En aquest cas, la plana agrícola té un gran valor estratègic per ella mateixa com a romanent d’una cultura mil·lenària i unes activitats que mereixen protecció, a banda de tenir llocs especialment rellevants i, com a espai perimetral de les Reserves Naturals Parcials del delta del Llobregat de El Remolar- Filipines i La Ricarda- ca l’Arana (que són totes elles ZEPA- Xarxa Natura 2000 també actualment), garanteixen la funcionalitat dels ecosistemes protegits.

Origen: Depana – Notícies i la nostra revista – Notícies – DEPANA presenta un contenciós administratiu contra el Pla Director Urbanístic dels àmbits d’activitat econòmica del Delta del Llobregat

Més info

Entitats reclamen l’aturada d’Eurovegas-2 al Delta del Llobregat

DEPANA presenta al·legacions al Pla Director Urbanístic Econòmic del Delta del Llobregat

Un Pla Urbanístic que sacrifica més territori del Delta del Llobregat a l’urbanisme | Ecologistes en Acció

Imatge: Plànol del Patrimoni natural del delta del Llobregat del PDUE

 

Els permisos de caça massius al delta del Llobregat no estan justificats

* Un nou estudi demostra que a una gran part del delta del Llobregat els permisos no es corresponen a unes suposades pèrdues agrícoles

En el context de la concessió de permisos excepcionals de caça als camps del delta del Llobregat, entitats com a DEPANA han denunciat que d’excepció han passat a norma, amb gairebé 300 caçadors al delta, i portant a l’extinció local a espècies que suposadament només s’havien de controlar (com l’ànec collverd) [1]. Aquesta situació va portar a presentar recursos i denúncies davant del Síndic de Greuges i la Comissió Europea [2], i finalment la Plataforma S.O.S. Delta del Llobregat va llençar una campanya contra aquesta gestió [3].

A més, algunes persones han denunciat en diversos fòrums que s’estava caçant de manera indiscriminada, en camps sense conreus i fins i tot “encebant” per atraure els ocells, és a dir, no eren animals que estiguessin produint cap dany, sinó que els camps s’havien convertit en autèntics vedats de caça. Fins i tot alguns mitjans locals s’han fet ressò d’aquesta preocupació i han demostrat que ha sigut el cas en alguns camps (de zones especialment concorregudes pel públic) [4]. Els propis caçadors locals també han denunciat mala praxis i que la caça ja no és ja una gestió sinó un negoci [5].

Ara un nou estudi de DEPANA amb les dades de la pròpia Generalitat (de 2015, demanades per DEPANA) ha permès demostrar que la caça no està basada en unes suposades pèrdues agrícoles, sinó que es tracta simplement d’una excusa. Això s’ha pogut constatar per a tota la plana deltaica dels principals municipis implicats, no només per a finques concretes.

A la gràfica es pot veure la comparativa de les dades de Gavà i “la resta” de municipis de la plana (Viladecans, Sant Boi i el Prat). Aquesta comparativa té molt de sentit, ja que a Gavà també hi ha conreus (cal imaginar que afectats de manera semblant) però la gestió de la fauna la fan els propis agricultors, per un sistema diferent.

Com que la superfície és diferent les dades s’han corregit per les hectàrees respectives. Les dades parlen per si soles. A la resta del Delta hi ha 3 vegades més caçadors i s’abaten (oficialment) 4 vegades més peces. Com es pot explicar aquesta diferència si no és perquè la resta del delta s’ha convertit en un gran camp de tir? No hi ha cap motiu per pensar que les pèrdues son més baixes a Gavà o que hi ha 4 vegades menys animals, formant part del mateix territori.

comparativa

És una irresponsabilitat molt gran que el Departament tingui aquestes dades al seu abast i no hagi sigut capaç de posar ordre, fins i tot davant les sospites de corrupció d’algun càrrec públic. És igualment lamentable que la Generalitat tingui la informació de la disminució draconiana d’espècies com l’ànec collverd (dades del cens d’ocells hivernants, fet per la mateixa administració) des del 2015, i que no hagi sigut capaç de reaccionar i com a mínim treure aquesta espècie (que òbviament no constitueix fa temps una “plaga”) dels permisos.

La incompetència d’una administració a l’hora d’aplicar la Llei i fer els ulls grossos davant d’actuacions il·legals, devalua de forma molt significativa la seva qualitat democràtica i l’hi treu la vàlua moral per donar lliçons sobre gestió.

[1] DEPANA denuncia l’estat “terminal” del Delta del Llobregat

[2] DEPANA denuncia davant el Síndic i la Comissió Europea la desastrosa gestió i les conseqüències de la caça al Delta del Llobregat

[3] Aturin la matança d’aus al delta del Llobregat!

[4] El Prat al dia | Nuevas pruebas documentan caza en terrenos sin cultivos.

[5] La sociedad de Cazadores de Sant Boi denuncia corrupción en la caza al Delta del Llobregat

Més info

Agraïm a Rosa Cases l’ajuda amb la infografia.

Entrega de les gairebé 100.000 signatures contra la caça indiscriminada al delta del Llobregat

Actualització de la campanya de Change.org.

Ha arribat el moment!

El dijous 29 de setembre, a les 9 del matí lliurem les vostres més de 98.000 signatures al Director dels Serveis Territorials d’Agricultura de Barcelona (Av. Meridiana, 38 Marina).

Ens acompanyes?

A més us comentem que la Generalitat comença a reaccionar, encara que no reconeix l’error ni accepta la moratòria, almenys sembla que hi ha un canvi de rumb:

La Información | El Govern busca reducir el uso de la caza para controlar la fauna en el Delta del Llobregat

Així que necessitem tot el suport de cara a la reunió en la qual traslladarem les nostres reivindicacions! A veure si li podem donar una última empenta i lliurar més de 100.000 signatures! De nou, gràcies!

Més info

A la Generalitat: Aturin la matança d’aus al delta del Llobregat!

Les administracions locals també exigeixen que cessin les autoritzacions de caça

Per a més “inri”: denuncien corrupció en la gestió de la caça, i a més de caça, pesca furtiva

La rarificació del collverd al delta del Llobregat

La Información | El Govern busca reducir el uso de la caza para controlar la fauna en el Delta del Llobregat

El Baix.cat | La comunitat Change.org es mobilitza massivament en vacances contra el descontrol de la caça al delta del Llobregat

El Mundo | Los ecologistas quieren suspender las autorizaciones de caza del Delta

La Vanguardia | Frente municipal contra la caza en el Delta del Llobregat

La Vanguardia | Reúnen más de 35.000 firmas contra la caza de aves en el Delta del Llobregat

El Prat al dia | Nuevas pruebas documentan caza en terrenos sin cultivos

El Prat al Día | Las entidades se organizan contra la caza en el Delta

El Prat al dia | Nuevas imágenes de la caza en el delta

El Prat al dia | Caza de aves en El Prat

El Prat al dia | Algo huele a podrido en el Delta Del Llobregat

DEPANA denuncia davant el Síndic i la Comissió Europea la desastrosa gestió i les conseqüències de la caça al Delta del Llobregat

DEPANA denuncia l’estat “terminal” del Delta del Llobregat

Informe de DEPANA sobre les conseqüències de la caça sense control al delta del Llobregat

 

 

La rarificació del collverd al delta del Llobregat

Aquesta és la trista història de la caça sense treva gairebé fins a l’extinció del nostre ànec més comú, és una història de mala gestió, mala governança, i del fracàs de la convivència.

Per Raúl Bastida.

És sabut que el collverd és l’ànec més abundant i àmpliament distribuït a la península Ibèrica i a gran part d’Europa, tant en l’època reproductora com a l’hivernada. Summament oportunista, adaptable i amb gran tolerància a la presència humana, pot viure a qualsevol mena de masses d’aigua: naturals o artificials, dolces o salades, profundes o someres, tranquil·les o corrents… i fins i tot a les més eutrofitzades per l’acció humana. També pot ocupar zones humides d’extensió molt reduïda com petits estanys dins de nuclis urbans [1].

Des dels anys 80, el collverd ha experimentat un creixement poblacional molt important a Catalunya gràcies, en gran mesura, a la protecció ambiental de les zones humides i a unes polítiques cinegètiques més restrictives que durant el règim franquista [1].

En aquest context, al Delta del Llobregat es van declarar “Zona de Seguretat” les àrees conreades dels termes municipals de Sant Boi, El Prat i Viladecans l’any 1984 i les de Gavà el 1989 [2]. L’any 1987 es van declarar les Reserves Naturals de la Ricarda-Ca l’Arana i el Remolar-Filipines. Evidentment, això provocà que de les 100-120 parelles reproductores estimades al bienni 1988-89 es passes a les 455 del 1994 [3]. Però l’increment més espectacular s’aprecia a les poblacions hivernals. Si durant els anys 80, als censos realitzats al gener, amb prou feines s’arribaven als 200 exemplars, als anys 90 i principis del segle XXI va pujar exponencialment per arribar als 3.123 individus al gener de l’any 2002 (veure gràfica; font).

grafica_evolucio_anecs_delta

Història d’un declivi anunciat

Fins aquí tot de color rosa.

Durant el següent lustre, la pressió de les obres del Pla Delta (ampliació de l’aeroport i el port, desviament del riu, etc.) va produir una progressiva i forta reducció de la població hivernal del collverd, comptabilitzant-se 1.595 exemplars l’any 2007 (un 50% menys dels 3.123 individus censats l’any 2002). A partir d’aquest any la tendència poblacional dels collverds hivernants ha sigut dramàtica, fins al punt que dels 1.554 anàtids censats a tot el Delta del Llobregat al gener del 2015, tan sols 191 eren ànecs collverds.

En 13 anys havien desaparegut el 69% del total d’ànecs i el 94% de la població de collverds. Independent de la nostra ideologia, el sentit comú ens adverteix de què cap gestió cinegètica pot causar la desaparició de més del 90% de l’espècie objecte de caça. I com es pot continuar donant permisos per massacrar-ho amb l’excusa de “plaga” quan només hi ha 0,05 individus per Ha?

Davant la problemàtica d’algunes aus que fan servir alguns camps per alimentar-se i que com diem té un origen antròpic, hi havia moltes possibles solucions. Però, com va reaccionar l’Administració, que és la que té la tutela d’aquests espais naturals?

Si haguessin volgut ser coherents amb el seu discurs de la sostenibilitat ambiental podrien haver ampliat la protecció a d’altres espais naturals de la plana deltaica per garantir més hàbitat on els collverds trobessin aliment i no necessitessin buscar-lo als camps de conreu. I de la mateixa manera que es fa amb els ramaders afectats pels óssos del Pirineu, podria haver atorgat compensacions econòmiques als pagesos per les pèrdues. També podria haver explorat mesures alternatives a la caça per minimitzar les pèrdues agrícoles.

La caça no és una gestió: és el fracàs de la gestió

Però res d’això. Es va limitar a donar tot tipus de facilitats per concedir autoritzacions excepcionals per a la captura dels anàtids que surten de les escasses zones humides deltaiques (recordem que només queden un 2% dels aiguamolls originaris).

Aquestes facilitats es van traduir en importants canvis en la gestió de la caça al Delta del Llobregat a partir de l’any 2008. Quins?:

  • Donar autoritzacions de caça al llarg de tot l’any, fins i tot en plena època reproductora i dins d’espais protegits com Can Dimoni, Els Reguerons i La Murtra, que són reduïts i on es reprodueixen altres espècies d’alt valor ecològic com les cames llargues i els martinets menuts.
  • Agilitzar els temps de tramitació per obtenir l’autorització
  • Flexibilitzar molt les condicions dels permisos de caça, permetent en molts casos les captures sense la presència d’agents rurals i incrementant el nombre d’hores a les quals es pot caçar.
  • I el més greu, el 2014, la Generalitat va aprovar una llei que permet, excepcionalment, la declaració d’emergència cinegètica per la qual s’atorguen permisos de caça basant-se en una possible “previsió” de danys. És a dir, si un pagès veu un tudó al seu camp, sense haver de demostrar-ho ni cap pèrdua associada, li poden concedir un permís excepcional per caçar. Durant tres anys seguits (2014-16) s’ha declarat al Delta del Llobregat l’emergència cinegètica: on està l’excepcionalitat?

I tot això sense cap control directe de l’administració que garanteix que es respecten els requeriments d’aquestes autoritzacions excepcionals de caça. Davant d’aquesta lamentable i indignant situació que ha generat un greu impacte sobre la fauna d’un espai natural sota la seva tutela.

Intentant revertir la situació

El 2015 DEPANA ja va denunciar públicament aquest afer. Malauradament, fins juliol del 2016 aquest escàndol no va tenir repercussió mediàtica. Unes fotos publicades per “El Prat al Día” de les matances de tudons en un conreu davant d’un dels indrets més concorreguts pels vilatans del Prat i a pocs metres de les pistes de l’aeroport del Prat van provocar gran rebombori. Com fa 30 anys, es va veure en perill la seguretat de les persones. També van publicar que les societats de caçadors de Sant Boi del Prat havien denunciat la corrupció en aquesta gestió de la caça.

L’agost del 2016, la plataforma S.O.S. Delta del Llobregat va impulsar una campanya en Change.org per denunciar aquesta gestió per part de la Generalitat. Gairebé 100.000 persones han recolzat aquesta iniciativa, més del doble de les necessàries per a una iniciativa legislativa popular (ILP) a Catalunya.

Eio_Ramon_polls_collverd_img_1345-1280x905

Com deien a l’edició #52 del nostre noticiari ornitològic, a la que li vam dedicar la foto de portada, costa imaginar els nostres aiguamolls sense collverds, com costaria imaginar els pobles i ciutats sense pardals. Forma part del nostre imaginari, i des de petits aprenem a identificar aquest amigable ànec. Potser per això és tan fàcil d’abatre… A molts de nosaltres ens ha sortit alguna vegada una femella al camí fent el display típic (fent-se la ferida) per allunyar-nos dels seus petits… És increïble com exposen la seva vida de manera tan valenta i amb quina covardia els disparen.

El cas de l’ànec collverd és el paradigma de la mala gestió i les mesures fàcils i del mínim esforç. Però no és l’única víctima. Les batudes es fan en època de cria i migració i fins i tot a les reserves parcials, que haurien de ser intocables. Com ningú controla les espècies abatudes i moltes es poden confondre amb espècies protegides i fins i tot amenaçades (que sabem que fan servir la zona agrícola), no se sap quins «danys col·laterals» pot haver-hi. Per això es demana una moratòria fins que no s’avaluï l’impacte ambiental d’aquesta gestió, que es suma a les múltiples pressions que pateix aquest vulnerable espai.

Més info

[1] ESTRADA, J., PEDROCCHI, V., BROTONS, L. & HERRANDO, S. (eds.). (2004). Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/Lynx edicions. Barcelona.

[2] Resolució d’11 de novembre de 1984, per la qual es declara zona de seguretat, als efectes de la Llei de caça, els termes municipals de Viladecans, El Prat i Sant Boi (Baix Llobregat).

Resolució de 19 de desembre de 1989, per la qual es declara zona de seguretat la zona agrícola del terme municipal de Gavà (Baix Llobregat).

[3] GUTIÉRREZ, R. & SANTAEUFEMIA, X. (1995). Cens i distribució de les aus aquàtiques nidificants al Delta del Llobregat: anys 1988 i 1989. Butlletí del Parc Natural del Delta de l’Ebre, nº 5 (desembre 1990).

A la Generalitat: Aturin la matança d’aus al delta del Llobregat!

El Mundo | Los ecologistas quieren suspender las autorizaciones de caza del Delta

La Vanguardia | Reúnen más de 35.000 firmas contra la caza de aves en el Delta del Llobregat

El Prat al Dia |La sociedad de Cazadores de Sant Boi denuncia corrupción en la caza al Delta del Llobregat

El Prat al Dia | Las entidades se organizan contra la caza en el Delta

El Prat al Dia | Nuevas imágenes de la caza en el delta

El Prat al Dia | Caza de aves en El Prat

El Prat al dia | Algo huele a podrido en el Delta Del Llobregat

DEPANA denuncia davant el Síndic i la Comissió Europea la desastrosa gestió i les conseqüències de la caça al Delta del Llobregat

DEPANA denuncia l’estat “terminal” del Delta del Llobregat

Informe de DEPANA sobre les conseqüències de la caça sense control al delta del Llobregat

Un pequeño paraíso amenazado: reflexiones en el Delta del Llobregat | GL SEO/BirdLife

La foto de pollets de collverd és cortesia de Eio Ramon.

 

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.033 other followers

Twitter

Busca per temes

%d bloggers like this: