/
archivos

Divulgació

This category contains 139 posts

S’estableix l’esquirol al delta del Llobregat | DEPANA

Un estudi amb fototrampeig a càrrec de voluntaris de DEPANA i S.O.S. Delta del Llobregat constata la presència d’una població d’esquirol a les pinedes de La Pava (Gavà). Els ecologistes denuncien que aquest hàbitat, d’elevada biodiversitat, no està protegit. Es tractaria de la primera reproducció d’esquirol al delta del Llobregat en gairebé 40 anys.

Primeres observacions
Des de 2016, gràcies a l’esforç dels voluntaris de DEPANA i S.O.S. Delta del Llobregat, s’han observat, puntual però regularment, restes fresques de pinyes arrossegades per esquirol a les pinedes de La Pava (Gavà), on també s’ha fet algun albirament. Al 21 de maig de 2012, durant una jornada de camp per estudiar els ocells de la plana de Gavà, ja s’havia albirat una parella d’esquirols al sector de La Pava adjacent a la riera de Canyars [1].

Aquestes observacions eren de gran interès per què no es tenia constància històrica de la seva presència estable a cap altre indret del Delta del Llobregat. Al nº 4 de la revista Spartina de 2001 (butlletí naturalista del delta del Llobregat editat per l’Ajuntament del Prat de Llobregat), dedicat a la distribució dels mamífers al Delta del Llobregat, es diu que l’esquirol (Sciurus vulgaris) ha desaparegut del Delta més recentment, possiblement en les dues últimes dècades. Hi ha dades actuals d’almenys un exemplar a la pineda de can Camins (X. Santaeufemia, com. pers.), de procedència desconeguda”. Malgrat aquesta afirmació, des de DEPANA i S.O.S. Delta del Llobregat no hem trobat cap document històric que acrediti la presència de poblacions estables d’esquirol al delta del Llobregat. El propi Xavier Santaeufemia, tècnic de fauna del Consorci que gestiona els espais naturals protegits del delta del Llobregat, matisa que, des dels anys vuitanta fins a 2010, no hi ha cap població establerta a les pinedes protegides (entre la desembocadura del Llobregat i la Murtra). Aquestes pinedes protegides comprenen un 70-80% de totes les pinedes deltaiques. Finalment, un estudi sobre mamífers al Delta del Llobregat (realitzat entre 2002 i 2008 [2]) afirma que durant aquest període no s’ha detectat cap esquirol.

 

Reproductor de vídeo

Segons la bibliografia consultada, als boscos amb presència de pi blanc i pi pinyer, les pinyes de pi blanc són la principal font d’aliment d’aquest rosegador per diferents motius: major facilitat per manejar les pinyes a l’arbre, la major disponibilitat al llarg de l’any, el major valor calòric, etc. [3-4]. Com que a les pinedes del Delta del Llobregat predomina clarament el pi pinyer sobre el pi blanc, això podria explicar, parcialment, la suposada escassetat o absència històrica d’esquirol al Delta del Llobregat.

Enceten un estudi específic
Tenint en compte aquests precedents i els planejaments urbanístics que amenacen aquestes pinedes de La Pava, des de DEPANA i S.O.S. Delta del Llobregat es va decidir endegar un projecte per estudiar la situació actual de l’esquirol a aquestes pinedes i confirmar les observacions prèvies.

El 26 de maig del 2018 es va instal·lar una càmera de fototrampeig a un rodal de pi blanc on, durant els darrers dos anys, s’havien observat regularment restes fresques de pinyes arrossegades per esquirol i on també s’havia fet algun albirament. El 16 de juny els voluntaris van anar a revisar la càmera i, malgrat les baixes expectatives d’èxit, es van emportar una bona sorpresa. El matí del 4 de juny la càmera havia filmat un individu d’esquirol enfilant-se per la branca oposada a on estava instal·lada la càmera [5]. Posteriorment, hi ha hagut més filmacions d’esquirols fins el mes de setembre [5]. Aquestes filmacions en època reproductora (considerada de gener a juliol [6]) reforcen la hipòtesis d’una petita població d’esquirols establerta en aquestes pinedes de La Pava.

 

Reproductor de vídeo

Recordar que al Delta del Llobregat trobem les pinedes de pi pinyer sobre dunes més extenses i ben conservades de tot el litoral català. Antigament devia ser un paisatge comú al llarg de tot el litoral mediterrani de la península ibèrica, però desprès de dècades de profunda i devastadora transformació urbanística (turisme, agricultura, indústria, habitatges, infraestructures viàries i de comunicació, etc.), al litoral català queden només petits testimonis a la costa empordanesa i tarragonina.

Posant en valor un espai oblidat al delta del Llobregat 
Es tracta d’un hàbitat de gran valor natural: elevada diversitat d’orquídies (fins a 14 de les 22 espècies presents al Delta del Llobregat) i de fongs, presència de plantes rares a Catalunya com l’estepa d’arenal (Halimium halimifolium), així com de plantes típiques de sorrals costaners, formacions pulivinulars de gran singularitat paisatgística, etc. Per aquests valors naturals i molts més, les dunes amb pinedes de pi pinyer o pinastre han estat declarades “hàbitat de conservació prioritària” per la Unió Europea (codi: 2270 [7]). De fet, dels 20 hàbitats naturals d’interès comunitari europeu que acull el Delta del Llobregat, només tres han estat declarats d’interès prioritari amb l’objectiu de conservar-los.

Des de finals dels anys 80, una part d’aquest hàbitat es va protegir dintre de les Reserves Naturals Parcials de la Ricarda-Ca l’Arana i del Remolar-Filipines (1987), i de la ZEPA Murtra-Les Maioles (2006). Lamentablement, les pinedes de La Pava, malgrat tenir valors naturals equiparables als de les pinedes protegides (corroborats per diversos estudis en l’àmbit botànic [8] i avifaunístic del mateix ajuntament de Gavà [9]), no tenen cap figura de protecció ambiental.

Els autors voldrien posar de manifest “l’arbitrarietat i criteris especulatius a l’hora de delimitar els espais que s’han de protegir al Delta del Llobregat”. De fet, el Pla Director Urbanístic d’Activitats Econòmiques aprovat al 2015 i portat als tribunals per DEPANA, amenaça el futur de les pinedes de La Pava [10]. La manca de protecció i, sobretot, de gestió d’aquestes pinedes dóna peu a incidents tan desafortunats com les tales il·legals que s’han denunciat recentment [11].

 

Reproductor de vídeo

 

Més info:

info@sosdeltallobregat.com

Totes les imatges:  S.O.S. Delta Llobregat

[1] Estudi dels ocells nidificants de la plana de Gavà (Raúl Bastida, 2012)

[2] “Els sistemes naturals del delta del Llobregat” (J.Germain., J.Pino.; 2018)

[3] “Ecoetologia i biologia de l’esquirol (Sciurus vulgaris) en dos hàbitats de predictibilitat alimentària contínua que difereixen en l’abundància d’aliment” (Josep Piqué i Vilar, 1997).

[4] “Ardilla roja – Sciurus vulgaris”. Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. (Francisco J. Purroy, 2017). Salvador, A., Barja, I. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid.

[5] Vídeos del canal de Youtube de S.O.S. Delta del Llobregat

[6] Fitxa de Sciurus vulgaris (MAPAMA)

[7] Hàbitat d’Interès Comunitari: “Dunes amb pinedes de pi pinyer o de pinastre” (Generalitat de Catalunya)

[8] “Atles dels hàbitats i catàleg florístic de la plana deltaica de Gavà”, editat per l’Ajuntament de Gavà (Josep Maria Seguí, 2006)

[9] “Presentació dels estudis d’aus a la plana de Gavà”

[10] “DEPANA presenta un contenciós administratiu contra el Pla Director Urbanístic dels àmbits d’activitat econòmica del Delta del Llobregat”

[11] “Tala il·legal del bosquet del delta del Llobregat on enguany han nidificat el picotet i el picot garser gros”

Anuncis

Curset: Com fer un quadern de camp, al delta del Llobregat

Us convidem a aquest curs de dibuix per naturalistes, organitzat per DEPANA, amb la col·laboració de S.O.S. Delta del Llobregat.

Quan sortim al camp és important documentar les nostres observacions naturalístiques. La fotografia té moltes limitacions i el quadern de camp és una eina encara actual i amb valor científic. Tractarem els principis bàsics del quadern de camp i les nocions elementals del dibuix al natural. Aprendrem a fer esbossos i notes de camp, observar la natura, interpretar el paisatge i l’ecosistema, pensar en els detalls importants per a  la posterior identificació, etc. És un curs pensat per naturalistes que vulguin recolzar-se més en aquesta eina.

Constarà d’una part teòrica i una sortida pràctica a un espai natural emblemàtic per DEPANA, el delta del Llobregat. En concret, visitarem un aiguamoll amenaçat a dia d’avui, que és l’Olla del Rei de Castelldefels, afectada per unes obres de la UPC. Més info sobre la campanya: @Olladelrei #salvemlolla

El curset constarà de dues parts:

  • Xerrada, dia 24 de maig a les 19h, a la seu de DEPANA (Barcelona, com arribar)
  • Sortida, dia 26 de maig, a les 9h, a l’Olla del Rei (punt de trobada RENFE de Castelldefels, o directament a l’Olla, com arribar)

Tallerista: Blanca Martí

No calen coneixements de dibuix. Activitat per a tota la família. Material a portar: quadern, llapisses, goma, i maquineta. Material de color (llapisses, aquarel·la), si se’n disposa.

Preu: Soci de DEPANA: 12€ / No soci: 16€. Nens: 5 Eur no-soci, 2 Eur soci; menors de 10 anys, gratis.
Cal inscripció prèvia a les dues parts abans del dimecres 23 de maig (Tel.: 93 210 46 79 o info@depana.org).

Presentació de la Plataforma Salvem l’Olla del Rei

Es constitueix una plataforma ciutadana per a defensar les zones naturals del campus de la UPC a Castelldefels. Per denunciar unes obres que afecten l’espai, convoquen a una sessió informativa el proper 16 de març. 

Aquí podeu llegir el text de la convocatòria:

L’Olla del Rei és un espai natural situat al campus de la UPC de Castelldefels. Formada per interessants prats humits, petites maresmes, densos boscos de ribera i la llacuna més gran del municipi; es tracta de la millor zona humida que tenim, un patrimoni natural de primer ordre. La fauna i la flora d’aquest espai constitueixen i donen vida a un dels majors tresors naturals del municipi.

Recentment s’han iniciat unes obres d’urbanització a una de les parts més valuoses de l’espai. La zona afectada corresponia en gran part a prats inundables i també incloïa algunes extensions de bosc de ribera. A part de la destrucció d’hàbitats, l’activitat de maquinària pesant ha afectat (i eliminat) espècies protegides com l’eriçó clar (Atelerix algirus), perjudicant de forma irreversible la població més important del municipi.  La zona d’obres és annexa a terreny protegit per l’Inventari de zones humides de Catalunya, a més d’estar inclosa dins de l’Important Bird Area del Delta del Llobregat. A pocs metres de les obres cria el martinet menut (Ixobrychus minutus), espècie estrictament protegida per la Directiva d’Aus de la Unió Europea. Per aquests motius, considerem que s’han d’aturar les obres de forma immediata. Els greuges ambientals i els possibles incompliments de normatives són més que inassumibles.

L’actual obra és promoguda per l’ICFO (institut de ciències fotòniques) i autoritzada per l’Ajuntament de Castelldefels. Nosaltres no ens oposem a la construcció de nous edificis destinats a la recerca, però creiem fermament que això no justifica la destrucció d’una zona natural tan important pel municipi.

Cal destacar que aquesta edificació és només el principi del fi. Tenim constància de què tant ajuntament com el Parc Mediterrani de la Tecnologia (PMT) planegen urbanitzar tota la banda dreta de l’Olla del Rei, alhora l’àrea més valuosa a nivell mediambiental, zona que estava plantejada per tractar-se de camps de reserva.

És per això que les veïnes del poble hem creat la Plataforma “Salvem L’olla del Rei”, per lluitar i fer front a aquest abús sobre el nostre patrimoni natural, al que les diverses institucions responsables ens han sotmès. A Castelldefels no hem deixat de patir els efectes de la bombolla immobiliària i l’especulació; i aquesta vegada ens plantem per dir prou. En un municipi amb pràcticament el 90% del terme urbanitzat!

És per tot això que us convoquem a l’acte que tindrà lloc el proper 16 de març a l’Ateneu de Castelldefels (Carrer García Lorca, 7) a les 19h, en el qual ens presentarem públicament com la Plataforma “Salvem L’olla del Rei”, tot plantejant les accions que portarem a terme per evitar la destrucció d’aquest espai natural.


Us hi esperem! Us podeu sumar al manifest com a entitats enviant un correu a: olladelrei@hotmail.com.

 

Més info

Octavetes per repartir
La zona humida del campus de la UPC de Castelldefels, amenaçada

Es declara una nova zona humida al delta del Llobregat

IBA Nº 140 Delta del Llobregat

Facebook Olla del Rei

@OlladelRei

Censo Llobregat (Bellvitge – Sant Boi) febrero 2018 | GL SEO Barcelona

El pasado domingo 11 de febrero el Grupo Local SEO Barcelona ha realizado el censo de aves invernales del río Llobregat en su tramo del puente de la C31 en Bellvitge hasta la presa de Sant Boi. Un tramo de unos cinco kilómetros de la margen derecha del río que 2 equipos realizaron en dos horas y media.

Se identificaron más de 700 ejemplares pertenecientes a 43 especies.

No nos extenderemos en las razones o utilidad de este censo ya que en repetidas ocasiones hemos hablado de ello (podéis encontrar un resumen en el artículo sobre el censo de abril de 2016). Sin embargo os recomendamos encarecidamente que echéis un vistazo al artículo que SOS Delta tiene publicado sobre la IBA 140. El recorrido censado por el Grupo Local SEO Barcelona entra dentro de esta IBA.

 

 

Como breve resumen señalar que aparecieron en este pequeño tramo 16 de las 25 aves consideradas invernantes comunes en la zona, pero tan solo 1 especie (lavandera cascadeña) de las 14 consideradas invernantes escasas. También fueron identificadas 19 de las 24 aves consideradas residentes comunes en la zona, y entre los residentes escasos (6 especies) sólo se encontró la grajilla.

Otras categorías dieron 6 especies, siendo una de las sorpresas del día la detección de nuevo del dormidero de martinetes que en censos del año pasado y anterior parecía haber desaparecido.

Como señala S.O.S. Delta del Llobregat en su página del Noticiario Ornitológico las observaciones de zonas no protegidas sirven para consolidar la IBA y ponen de manifiesto la insuficiencia de espacios protegidos para la avifauna deltaica, mostrando que los espacios se han protegido sólo de acuerdo a criterios urbanísticos. Todos podemos ayudar enviando nuestras citas de observación de aves el Delta del Llobregat (realizadas fuera de las zonas protegidas) al correo info@sosdeltallobregat.org.

Sólo nos queda agradecer a los participantes su interés y apoyo y desear verles en otras actividades del Grupo Local SEO Barcelona.

Felicitaciones y un abrazo a todos.

equipo este 1-Puente Bellvitge 2-Puente C32 3-Can Comas 4-Cal Monjo TOTAL
Anade Friso (Anas strepera) 1 4 5
Anade Real (Anas platyrhynchos) 4 10 10 24
Andarríos chico (Actitis hypoleucos) 2 2
Bisbita común (Anthus pratensis) 1 1
Carbonero Común (Parus major) 2 2 2 6
Cerceta común (Anas crecca) 2 2
Colirrojo tizón (Phoenicurus ochruros) 1 1
Cormorán grande (Phalacrocorax carbo) 3 1 4
Curruca cabecinegra (Sylvia melanocephala) 3 1 4
Estornino sp. 1 1 2
Focha común (Fulica atra) 9 2 11
Garceta común (Egretta garzetta) 2 1 1 4
Garcilla bueyera (Bubulcus ibis) 5 5
Garza real (Ardea cinerea) 2 2 4
Gaviota patiamarilla (Larus cachinnans (michahellis)) 2 2
Gaviota reidora (Larus ridibundus) 177 5 182
Gorrión común  (Passer domesticus) 6 10 16
Gorrión molinero (Passer montanus) 20 20
Jilguero (Carduelis carduelis) 2 1 5 8
Lavandera blanca (Motacilla alba) 4 1 1 6
Lavandera cascadeña (Motacilla cinerea) 1 1 2
Martinete (Nycticorax nycticorax) 4 4
Mirlo común (Turdus merula) 1 1
Mosquitero común (Phylloscopus collybita) 3 8 3 2 16
Paloma torcaz (Columba palumbus) 1 1
Petirrojo (Erithacus rubecula) 3 1 1 5
Pinzón vulgar (Fringilla coelebs) 1 1
Pito real (Picus viridis) 2 2
Polla de agua (Gallinula chloropus) 3 1 4
Ratonero común (Buteo buteo) 1 1
Ruiseñor bastardo (Cettia cetti) 5 2 4 11
Tarabilla común (Saxicola torquata) 1 2 2 2 7
Tórtola turca (Streptopelia decaocto) 1 1
Urraca (Pica pica) 6 2 6 2 16
Verdecillo (Serinus serinus) 19 1 3 23
Zampullín chico (común) (Tachybaptus ruficollis) 1 1

 

equipo oeste 5-Pont Cornellà 6-Espigón Rocas 7-Puente AVE 8-Puente C245 9-Puente FFGC TOTAL
Anade Real (Anas platyrhynchos) 12 10 1 9 32
Avión roquero (Ptyonoprogne rupestris) 1 1
Carbonero Común (Parus major) 1 1 1 3
Cerceta común (Anas crecca) 14 1 15
Colirrojo tizón (Phoenicurus ochruros) 1 2 3
Cormorán grande (Phalacrocorax carbo) 3 5 2 3 13
Cotorra argentina (Myiopsitta monachus) 3 3
Cotorra de kramer (Psittacula krameri) 2 2
Curruca cabecinegra (Sylvia melanocephala) 1 3 4
Estornino pinto (Sturnus vulgaris) 5 11 16
Garceta común (Egretta garzetta) 1 1
Garcilla bueyera (Bubulcus ibis) 1 1
Garza real (Ardea cinerea) 1 1 1 3
Gaviota reidora (Larus ridibundus) 12 60 72
Gorrión común  (Passer domesticus) 2 20 5 27
Gorrión molinero (Passer montanus) 9 9
Grajilla (Corvus monedula) 2 2
Herrerillo común (Cyanistes caeruleus) 1 1
Jilguero (Carduelis carduelis) 1 2 3
Lavandera blanca (Motacilla alba) 4 4
Lavandera cascadeña (Motacilla cinerea) 1 1 1 2 5
Martín pescador (Alcedo atthis) 1 1 2
Mosquitero común (Phylloscopus collybita) 4 1 1 7 13
Pájaro moscón (Remiz pendulinus) 1 1
Pinzón vulgar (Fringilla coelebs) 1 4 5
Pito real (Picus viridis) 1 1
Polla de agua (Gallinula chloropus) 2 1 7 1 1 12
Ruiseñor bastardo (Cettia cetti) 4 1 2 7
Urraca (Pica pica) 5 2 10 4 21
Verdecillo (Serinus serinus) 8 24 32

Origen: Censo Llobregat (Bellvitge – Sant Boi) febrero 2018 – GL SEO Barcelona

VIII Cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat 2018

Vuitena edició del cens alternatiu d’ocells que portem a terme cada any a aquelles zones del Delta del Llobregat sense protecció: les més vulnerables i pitjor estudiades, #lAltreDelta.

Visitarem el riu Llobregat entre el Prat i Molins de Rei, les zones agrícoles de Can Dimoni, Reguerons i Can Trabal, les pinedes de Gavà, el litoral entre la Murtra i Castelldefels, basses de laminació interiors, etc… Així podrem constatar la importància dels espais naturals fora de les reserves pels ocells que hivernen al delta del Llobregat. Des de 2017 l’activitat s’enmarca en la campanya de ciència ciutadana #lAltreDelta, que hem endegat per posar en valor aquestes zones.

És una bona ocasió per coneixer millor el territori, apropar-se a aquest món fascinant de la mà d’experts ornitòlegs, o per aprofundir en l’aprenentatge (identificació, biologia, etc.) en el cas de tenir unes nocions.

  • Quan? Dissabte, 13 de gener, de 9-17 h (opció només matinal)
  • On? Delta del Llobregat
  • Organitzen: S.O.S. Delta del Llobregat i DEPANA

Ens trobarem a les 9h a l’Estació de Renfe de El Prat de Llobregat. Es recomana portar prismàtics, calçat còmode i esmorçar.

Tot i que l’activitat és gratuïta, es prega que confirmeu assistència i disponibilitat de vehicle i telescopi abans de divendres dia 12 al migida, per poder organitzar els equips: info@sosdeltallobregat.org, 639150757 (Raúl) o info@depana.org, 932104679.

Us hi esperem!

Més info

Crònica del VII cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del VI cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del V cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del IV cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del III cens alternatiu d’aus hivernants al Delta del Llobregat

II Cens d’ocells hivernants al Delta del Llobregat 2012

Censo de aves invernantes del Delta del Llobregat

Foto de becada del cens de 2017, cortesia de Salva Solé.

Felicitacions de S.O.S. Delta del Llobregat 2018

Estimats/des amics/gues del Delta de Llobregat,

Aviat acabarem de completar una volta al sol, que no és poc, i toca mirar enrere…

2017 ha sigut un any molt important per les llargues lluites del Delta del Llobregat. Els companys de DEPANA han sigut convocats al Parlament Europeu, arran d’una petició sobre l’estat de conservació del Delta, un fet que podríem qualificar d’històric. El Parlament es va comprometre a estudiar el tema.

Una altra fita important, insòlita, va ser una batalla guanyada a l’aeroport de Barcelona. Després d’anys de denúncies per una construcció il·legal (el pàrquing de taxis de llarga espera), AENA haurà de fer un pas enrere, tot desmuntant part de les instal·lacions.

En l’àmbit reivindicatiu destaquem també la nostra indignació davant la presentació, per part de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de l’anomenat Pla Delta 2. Arran d’aquestes crítiques, ens van convidar, juntament amb altres actors del territori, a unes jornades de reflexió anomenades “Un Delta en Comú”.

Per altra banda, hem hagut de denunciar la tala il·legal del bosquet de Gavà on enguany havien nidificat el picotet i el picot garser gros per part del propietari. Val a dir, que és el segon any consecutiu en què descobrim una espècie nidificant, el picot garser gros a aquesta biodiversa pineda sense protecció.

Seguint amb la conservació, enguany hem canviat el format de publicació de les nostres observacions ornitològiques, donat que l’antic noticiari (que va arribar a la seva 50a edició) era molt complicat de publicar amb la rapidesa necessària. El nou format, a mida de les modernes xarxes socials, és obert i tothom pot participar fent servir el hashtag #lAltreDelta. També podeu fer servir la plataforma Natusfera.

Enguany també ens van lliurar el Premi a l’Afluent Verd de la publicació “El Llobregat”, a la que estem molt agraïts. Per últim, recentment ens hem sumat a la Coalició “La Veritat de la Cacera”, nascuda per assenyalar els riscos que representa l’activitat cinegètica i plantejar alternatives ètiques.

Bé, acabem donant les gràcies a tothom que ens segueix al web, a l’e-butlletí, a les xarxes o simplement participeu de les nostres activitats; que us estimeu el Delta com nosaltres; ens veiem… deltejant!

Abraçades,

L’equip de Comunicació de S.O.S. Delta del Llobregat

Dibuix cortesia d’Eva Yus.

 

 

S.O.S. Delta del Llobregat dóna suport a la coalició #laVeritatdelaCacera

  • Es presenta la coalició LA VERITAT DE LA CACERA, que aplega a reconeguts col·lectius vinculats a la defensa de la natura i a la protecció dels animals
  • La preocupació comuna és assenyalar els riscos que representa l’activitat cinegètica i plantejar alternatives ètiques o incruentes de gestió del medi natural.
  • Consideren que és necessària una regulació molt estricta de la cacera, amb criteris ambientals i amb la tendència a l’objectiu que els ecosistemes es regulin per si mateixos amb la mínima intervenció humana possible.

Ahir es va presentar la coalició “La Veritat de la Cacera” a la Pl. St Jaume de Barcelona. Es tracta d’una plataforma d’entitats lligades a la protecció dels animals, en concret: Ecologistes en Acció de Catalunya, Anima Naturalis, DEPANA, FAADA, Futur Animal, Galgos 112 i Libera!

S.O.S. Delta del Llobregat dona suport total a aquesta campanya.

L’objectiu és doble:

  • Donar informacions científiques i no distorsionades pels interessos del sector cinegètic sobre aquesta problemàtica. Amb aquest fi, es presentarà tot un “argumentari” desmuntant els mites al voltant de la caça.
  • Promoure, en l’àmbit institucional, un canvi de l’actual model, amb alternatives ambientalment sostenibles, justes i étiques.

A la seva web podeu trobar més info. Si penseu què la caça no és una activitat compatible amb la conservació de la natura i amb l’ús que en fem la ciutadania, i que genera un patiment gens ètic, feu “m’agrada” al seu Facebook i Twitter, i feu servir el hashtag #laVeritatdelaCacera. Gràcies!

Repercusions

Entrevista a Raúl Bastida, de DEPANA i S.O.S. Delta  Llobregat, al Prat Radio

Neix una coalició d’entitats per denunciar la cacera

Colectivos animalistas se unen para “destapar la verdad de la caza”

Foto de la presentació cortesia de la plataforma.

Taller de dibuix i interpretació del paisatge a la Jugateca de Gavà

Aquest diumenge, en el marc de la Jugateca Ambiental de la Platja de Gavà farem una sortida de descoberta de la pineda de La Pava, aprendrem a identificar els diferents elements, a interpretar-los i a fer apunts de camp.

  • Quan? Diumenge, 22 d’octubre, d’11:30 a 13:30 h
  • On? Jugateca Ambiental de la Platja de Gavà

Un paisatge és un ecosistema en ple funcionament gràcies a tots els éssers vius que en formen part, el medi físic-químic i les relacions entre tots plegats. Però… com funciona? Podem entendre aquests fenòmens mitjançant l’observació?

Els naturalistes s’apropen a la natura intentant “llegir” tot el que ens explica el nostre entorn. En aquest sentit el quadern de camp és una eina bàsica, que ha d’anar de la mà de l’observació i la curiositat. Aprofitant l’equipament de la Jugateca Ambiental de la Platja de Gavà farem una sortida de descoberta de la pineda de La Pava i dels seus valors naturals. Aprendrem a identificar els diferents elements de l’ecosistema –el que veiem i el que no–, a interpretar el que observem i a fer apunts i esbossos de camp.

Activitat per a tota la família dinamitzada per DEPANA. No calen coneixements previs. Es recomana portar calçat còmode i quadern i llapis.

Punt de trobada: Jugateca Ambiental de la Platja de Gavà (Av. Del Mar – Passeig Marítim)

Organitzat per Medi Ambient Gavà. Us podeu inscriure gratuïtament mitjançant el següent formulari.

Més info

Esdeveniment de Facebook

DEPANA presenta al·legacions a la Modificació del Pla Parcial del Sector Llevant–Mar de Gavà

La no urbanització és l’única via possible per garantir la preservació d’habitats d’interès i espècies en perill o vulnerables, així com el manteniment de la funció connectora que desenvolupa.

Com a entitat ecologista i en defensa del patrimoni natural hem analitzat aquesta modificació del Pla i considerem que la construcció del conjunt residencial i hoteler amb zones comunes privades i carrers posarien en perill:

  • La funció connectora entre el Parc Agrari del Baix Llobregat amb les diferents zones de XN2000-Delta, la costa i altres espais naturals de l’interior. 
  • Espècies de flora amenaçada com l’Orobanche foetida (en perill) i Maresia nana (vulnerable).
  • Espècies d’aus d’interès com Certhia brachydactyla, Troglodytes troglodytes, Larus melanocephalus, Sterna sandvicensis, Sterna hirundo, Charadrius alexandrinus, Himantopus himantopus.
  • I produirien la destrucció del sistema dunar amb boscos de pi pinyer o pinaster, hàbitat natural d’interès comunitari categoritzat com prioritari, d’acord amb la Directiva Hàbitats.
Caldria recordar que la pineda afectada estava inclosa a l’inventari realitza pel Departament el 2001. Poc abans de la comunicació a la Comissió Europea el 2006 per la designació del ZEC del Delta del Llobregat, el tram afectat de pineda va ser tret de l’inventari. La Comissió Europea no va poder designar el ZEC del Delta del Llobregat amb total coneixement de les zones més adients per la protecció d’aquest hàbitats. Es tracta de la mateixa situació que va servir com argument el Tribunal per protegir la pineda de Can Camins.

 

 

Per què creiem que és important presentar les al·legacions? És important fer ús d’una de les eines que ens ofereix l’estat de Dret, ja que combinades amb d’altres, poden ajudar a fer camí cap a una societat més justa des del punt de vista ambiental. Des de l’any 1988, DEPANA compta amb una àrea jurídica pròpia, integrada per voluntaris i lletrats, que són els encarregats de redactar i supervisar tota la documentació. Si tens interès en el tema demana informació a info@depana.org.

Per més informació sobre aquestes al·legacions, consulteu: al·legacions completes.

Origen: DEPANA presenta AL·LEGACIONS a la Modificació del Pla Parcial de Delimitació del Sector Llevant – Mar de Gavà.

DEPANA guanya espai natural a l’Aeroport de Barcelona

Nota de Premsa

1 d’agost de 2017

Entre els anys 2008 i 2009, AENA va construir una zona de serveis per aparcaments públics en una àrea situada dins dels espais que formen la XN2000 Num. 146 Delta de Llobregat. Les obres van afectar greument la zona humida de Can Sabadell i el corredor biològic entre El Remolar i l’espai natural interior de Reguerons.

Es van instal·lar: un aparcament per Taxis en espera de la T1, una altra zona per aparcament d’autobusos, un negoci per a neteja de cotxes i un bar, posteriorment es va habilitar una part per aparcament públic. L’actuació es va realitzar sense avaluació ambiental, ni comunicació a la Comissió Europea (es preceptiu). Tota l’actuació es va executar sense informació pública, pel que fa que no varem poder saber l’abast de les obres fins que van entrar en funcionament.

Després d’una intensa investigació sobre com havien succeït els fets, l’any 2012, DEPANA, va presentar una denúncia davant la Fiscalia per presumptes delictes urbanístics relacionats amb la construcció d’un pàrking per a taxis en graella d’espera de la T1. La Fiscalia va obrir diligències per aclarir les possibles responsabilitats penals en els fets denunciats.

En 2014, en el marc de la Queixa/Pilot que DEPANA té oberta davant de la Comissió Europea per incompliment de les directives ambientals en el Delta de Llobregat, varem informar a la Comissió del succeït en aquest espai XN2000 (1). A mitjans del 2016 la comissió va enviar un requeriment a la Generalitat reclamant l’aplicació de mesures de restauració.

L’ajuntament de Viladecans també s’ha manifestat contrària a l’ubicació d’aquest pàrking, raó per la qual no ha concedit llicència d’activitats ni al servei de neteja de cotxes, ni al bar. Ambdues negatives es van dirimir en sengles contenciosos judicials en els que es va donar la raó a l’ajuntament de Viladecans(2).

Al març d’aquest any, la Fiscalia va comunicar a DEPANA i al Departament de Territori i Sostenibilitat que, davant l’enorme complexitat urbanística que s’ha desenvolupat sobre aquest espai, que la mateixa Fiscalia ho qualifica de “galimaties”, decideix procedir a l’arxiu de les diligencies i seguidament culmina al Departament que posi ordre: “que es requereixi al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya per tal que informi sobre les actuacions que es duran a terme per tal de corregir aquesta contradicció urbanística, amb notificació d’aquest acord.” (3)

Al juliol d’aquest mateix any, la Fiscalia torna a requerir al Departament amb l’objectiu de ser informada sobre la “solució” plantejada. Davant la inacció del Departament, la Fiscalia li dona 15 dies per resoldre la qüestió.

La solució que AENA aparegui disposada a acceptar suposa conservar l’àntic pàrking de taxis (2,8 hectàrees) mantenint-lo com pàrking de llarga estada per als treballadors i treballadores de l’Aeroport. A això se li ha d’afegir una mica menys d’una hectàrea per al pàrking públic de la platja i Reserves. En total quasi 4 hectàrres es mantindrien de les actualment 9 urbanitzades.

DEPANA considera que la solució plantejada deixa molt a desitjar. Un corredor biològic no és la zona més adequada per aparcaments, es deu restituir tota la zona com zona natural. De totes formes, manifestem que la Declaració d’Impacte Ambiental de l’ampliació de l’aeroport segueix sense complir-se fins que s’elimini la carretera que connecta el pàrking amb la T1, ja que aquesta secciona el corredor biològic.

La nostra opinió sobre la solució serà aportada a la Fiscalia per a que disposi de tota la informació al respecte. Igualment comunicarem la situació a la Comissió Europea.

Esperem que la pressió exercida per la Fiscalia i la Comissió Europea en el marc de la Queixa presentada per DEPANA acabi fent complir els objectius de conservació de la zona que l’Administració havia adquirit.

No obstant això, la modificació suposa un canvi radical en la pressió que exercia per l’aparcament sobre els espais naturals durant l’utilització com a graella de la T1. Es tracta de la primera vegada que aconseguim que AENA es faci enrere a favor del Delta de Llobregat i res d’això hagués estat possibles sense alguns dels “irreductibles” de DEPANA.

Més info

(1) Informe per a la Comissió Europea

(2) Sentència Taxis Viladecans

(3) Informe Fiscalia Medi Ambient

Origen: DEPANA guanya espai natural a l’Aeroport de Barcelona – DEPANA

 

 

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.217 other followers

Twitter

Busca per temes

Anuncis
%d bloggers like this: