/
archivos

Història

This category contains 117 posts

Exposició sobre el Delta del Llobregat al Poble Sec

150626_Poblesec2Portem la nostra Expo “EL DELTA DEL LLOBREGAT, TAN EXCEPCIONAL COM DESCONEGUT”, al Poble Sec:

  • On? Centre Cultural Albareda (Albareda, 22-24, Barcelona, com arribar)
  • Quan? del 26 de juny al 11 de juliol*

Amb la col·laboració de la cooperativa de consumidors La Seca.

Us hi esperem!

*De dilluns a divendres 10 a 13h a i de 16.30 a 21.30h.

Dissabtes de 16.30 a 21.30h

Si teniu interès en exhibir la nostra exposició, ens podeu escriure a info@sosdeltallobregat.org. Abans podeu fer una ullada aquí: primera, segona i tercera part.

Més info

Podeu descarregar el fulletó informatiu aquí.

Tota la info al nostre web

DEPANA presenta al·legacions a la futura ampliació del Port de Barcelona

Plano_Ampl_Port2El Port de Barcelona continua sobredimensionant les seves instal·lacions, seguint el paradigma del creixement infinit, menyspreant l’entorn natural en que es troba, al delta del Llobregat.

Recentment, DEPANA ha sigut consultada sobre la necessitat d’avaluació ambiental de les obres d’ampliació del Port de Barcelona, unes obres que de nou, guanyen terren al mar. Sembla que no es recorda el fiasco i sobrecost de les obres de l’actual Moll Prat, que es va enfonsar al mar al 2007.

Considerem que cal avaluar ambientalment el projecte, degut al sensible entorn natural (proximitat a espais de la xarxa Natura 2000) i posibles espècies afectades, moltes en perill d’extinció. Tantmateix, hi ha un impacte sobre les poblacions properes, per l’agreujament de la contaminació atmosfèrica.

DEPANA presenta elements ambientals a valorar i proposa també una serie d’alternatives i mesures correctores.

– la zona d’alimentació d’especies d’aus marines protegides està afectada per la planta de tractament de residus (corb marí emplomallat, gavina corsa, gavina capnegre, baldriga balear i la baldriga mediterranea)

– per tant es proposa la reubicació de la planta de tractament de residus, amb un altre efecte positiu que seria disminuir la contaminació sobre els nuclis del Prat i Bellvitge

– avaluació de les afectacions al freàtic, que encara nodreix l’antiga llera (la part no cimentada) i que es respecti la seva sortida al mar i recuperi la vegetació de ribera

– avaluació de l’augment de les emissions de CO2 d’aquestes activitats i la seva compensació amb la renaturallizació de més zones

– respecte dels importants elements patrimonials existens com la masia de la Segona Màquina, o el Far del Llobregat, creant itineraris per que els puguin gaudir els veins.

– creacció d’una nova illa a la nova llera del Llobregat per reforçar les poblacions d’aus marines (bàsicament gavina corsa)

– la comunicació de les obres al Consorci dels Espais Naturals dels delta del Llobregrat perque pugui emetre un informe preceptiu.

Es recorda també que el gran problema d’intrussió marina sobre l’aqûífer fou provocat precisament pel Port de Barcelona (obres de la nova Dàrsena als anys 70) i per tant, exigim que es garanteixi la integritat de la barrera hidràulica que es va construir per evitar aquest problema.

Més info

Contestación a consulta sobre decisión de evaluación de impacto ambiental

Condenadas seis constructoras a pagar 21 millones por el hundimiento del Muelle Prat | El Confidencial

La zona de influencia del puerto de BCN llegará hasta París | El Peridico

Crónicas ¿Donde acaban las olas? | La 2

Mitjançant Depana – Notícies i la nostra revista – Notícies – DEPANA presenta al·legacions a la futura ampliació del Port de Barcelona.

28J Salvem can Trabal, No més blocs!

28J_salvem_can_trabalUs convidem a la jornada reivindicativa #DinemaCaltrabal. El proper diumenge 28 de juny Salvem Cal Trabal – No més blocs! organitza una paella popular a la última zona agrícoLHa de L’Hospitalet.

Els i les veïnes de l’Hospi reivindicaran aquest espai 100% verd i lliure de ciment al seu voltant, i el rebuig a l’actual Pla Urbanístic que l’amenaça.

Abans, tindrà lloc una passejada per Bellvitge animant a la participació i recordant lluites anteriors. Aquí teniu el programa:

11h Quedada al “Pirulo” de Bellvitge
11:30h Cercavila pel barri
14h Dinar popular

A més de la paella hi haurà un concurs de truites, porta la teva i comparteix-la! Preu solidari del dinar: 4 Eur.

Si encara no tens la teva samarreta estampada ‪#‎SOSCalTrabal‬, pots aconsseguirla al Mercat Solidari del Gornal el 27 de juny, de 10 a 14h aprox. No oblidis portar-la de casa!

Més info

Esdevenimet

Exposició sobre el Delta del Llobregat a Begues

portadacontraExpoLa nostra renovada Expo “EL DELTA DEL LLOBREGAT, TAN EXCEPCIONAL COM DESCONEGUT”, està exposada per primer cop a Begues:

  • On? Biblioteca la Ginesta (Av. Sitges 14, Begues, com arribar)
  • Quan? del 25 maig al 22 juny*

Us hi esperem!

*Diluns, dimarts, dijous i divendres de 15.30 a 20.30
Dimecres de 10.00 a 13.30 i de 15.30 a 20.30
Dissabte de 10.00 a 14.00

Si teniu interès en exhibir la nostra exposició, ens podeu escriure a info@sosdeltallobregat.org. Abans podeu fer una ullada aquí: primera, segona i tercera part.

Més info

Podeu descarregar el fulletó informatiu aquí.

Tota la info al nostre web

Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d’un greu impacte ecològic | La Riuada

La Riuada | 11 de maig de 2015

Amb motiu del 20è aniversari de la signatura del Pla Delta, l’Ajuntament va inaugurar, en el marc de la passada Fira dels Galls, l’exposició «Tal com érem, tal com som», que posteriorment va mostrar-se al Cèntric fins el 31 de gener i que encara es pot veure en un monitor al vestíbul d’entrada. Com a reforç la revista ElPrat, que edita el mateix consistori, va dedicar aquell desembre un article monogràfic on recollia les línies mestres d’una interpretació oficial del Pla, què destaca per obviar tots els aspectes negatius del seu impacte i mostrar-ne només els positius, i que va aixecar molta polèmica pel seu caràcter propagandístic.

Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d'un greu impacte ecològic

L’alcalde Lluís Tejedor deia en aquell exemplar de la revista “Tant el port com l’aeroport necessitaven créixer i modernitzar-se, i ho haurien fet amb la implicació de l’Ajuntament o sense”. Aquesta afirmació és la base d’un relat on l’Ajuntament, enlloc de ser instigador i part activa del desenvolupament del Pla Delta, com va ser, hi va estar per «marcar premisses en temes de sostenibilitat» i «batallar i negociar per frenar projectes que haurien significat la pràctica desaparició de El Prat».

Aquest paper salvador del consistori, limitat a aconseguir «contrapartides», fa que es distanciïn de qualsevol aspecte negatiu, atribuïble sempre a les altres administracions, i s’atorguin en exclusiva els beneficis del Pla Delta. A la vegada, aquests semblarien a priori les úniques conseqüències del Pla, quan en cap moment en totes aquestes exposicions, articles i reportatges, han explicat ni els costos mediambientals, ni les actuacions que es podien haver evitat, ni les hipoteques que ens deixa de cara al futur. Si a més, les fotografies i vídeos promocionals contrasten els aspectes més negatius del Delta d’abans amb els més estètics d’ara, qualsevol que desconegués el territori pensaria que el Pla Delta l’ha millorat. Hi ha molts aspectes que qüestionen aquest relat optimista.

La platja recuperada pel bany amb un alt cost

La recuperació de la platja, després de dècades de ser un punt negre a la costa catalana, és un dels guanys que la població del Prat ha gaudit gràcies a l’entrada en funcionament de la depuradora, però la seva recuperació, amb o sense Pla Delta, ja era obligada per la directiva europea 91/271/CEE de tractament d’aigües residuals urbanes.
Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d'un greu impacte ecològic

A més, el manteniment de la línia de costa per la regressió constant, generada com a conseqüència de l’ampliació del port i la construcció de l’escullera de la ZAL, ha obligat a què el Port hagi de fer una aportació anual de 100.000 m3 de sorra, un peatge de per vida insostenible i que caldrà veure si s’acomplirà indefinidament en un futur. De fet, en els darrers mesos la manca d’aquesta aportació ja ha donat problemes, trencant el tub de la dessaladora i obligant a tancar durant setmanes la zona del Semàfor per refermar la costa amb grans blocs de pedra i evitar l’entrada d’aigua del mar terra endins.

La recuperació de la platja per al bany, amb o sense Pla Delta, era obligada per la Unió Europea

El riu Llobregat desviat il·legalment

El Llobregat és l’únic riu de Catalunya amb una bona part de la llera d’accès urbà cimentada, un procés antinatural que va afectar l’hàbitat de nombroses espècies que van desaparèixer. El motiu d’aquesta actuació va ser un projecte fallit  de canal de rem impulsat pel consistori que es va demostrar inviable i ha deixat una enorme pista cimentada a la llera sense cap utilitat. L’ús públic del riu havia estat tradicional des de feia dècades, i només es va abandonar a partir dels anys 60 en convertir-se en un dels més contaminats d’Europa. Com en el cas de la platja, el que era un dret dels pratencs s’ha convertit en un benefici del Pla. Val a dir que en aquesta recuperació també influeixen factors externs al Pla Delta com les depuradores d’aigües amunt, de fet, el Pla va reduir-ne a només una les tres depuradores que es preveien en l’anterior Pla General Metropolità, dues en van desaparèixer en vendres els terrenys on es contemplaven amb finalitats especulatives.

El Llobregat és l’únic riu de Catalunya amb bona part de la llera cimentada

El desviament del riu 2,5 km al sud, cedint els terrenys per l’ampliació del Port, va ser una de les obres més polèmiques. Símbol de la resistència històrica contra el Pla, la majoria de la societat civil ho havia trobat innegociable i des de feia dècades ho havien convertit en el principal cavall de batalla contra el Pla Delta, incloent a la pròpia IC. El desviament del riu es va exigir al consistori a canvi de la construcció de la depuradora i de permetre’l entrar a les taules de concertació del Pla, fet pel qual van accedir i van canviar radicalment el seu parer fins aquell moment. El Tribunal Suprem va declarar-lo il·legal un cop les obres estaven quasi finalitzades i la solució era irreversible.

En quant a les zones humides un total de 300H van desaparèixer directament pel Pla Delta, algunes dessecades com a la zona de la Podrida i Ca l’AranEls 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d'un greu impacte ecològica, en compensació d’altres van ser recreades artificialment. L’argument d’una suposada millora de la qualitat de les aigües d’aquestes zones humides per l’entrada en funcionament de la depuradora, és refutable en haver-se desestimat l’ús de l’aigua de la mateixa per aquesta finalitat en no ser de prou qualitat. A més, una de les mesures més importants i principal proposta del Pla Delta per aconseguir millorar la qualitat dels aqüífers, la barrera per frenar la seva salinització mitjançant els pous ubicats a la Zona Franca, tampoc està funcionant des de fa anys.

L’aeroport envaeix el Delta

La tercera pista de l’aeroport va constituir l’altra gran desfeta pel territori junt amb el desviament del riu. La seva construcció sobre la pineda litoral i les capçaleres de La Ricarda i el Remolar van suposar la tala d’uns 20.000 pins, el 70% d’una de les millors pinedes del litoral català, catalogada per la Unió Europea com hàbitat prioritari. L’actual pineda de Can Camins és una ombra del que va ser aquella. La promesa de fer-la pública i incloure-la en un futur “parc litoral” sembla encara molt llunyana quan ni tan sols la seva visita vigilada és possible des de fa més d’un any.

D’unes 1.000 hectàrees de terreny agrícola l’any 1994, hem passat a poc més de 100 a l’actualitat

L’ampliació de l’aeroport és l’impacte que ha afectat més greument les zones d’especial protecció de fauna i flora del Delta. Sobta l’argument oficial defensant una suposada recolonització d’espècies vegetals i animals quan en molts casos aquesta ha fracassat per la pressió de les pròpies infraestructures i l’afluència humana (xacrat menut, perdiu de mar). Espècies com la gavina corsa han quedat arraconades i sense protecció, i el principal emblema de la fauna deltaica, el corriol camanegre, ha passat de 105 parelles censades l’any 1989 a tenir-ne cinc a tot el Delta. La construcció de la nova terminal va acabar amb la darrera parella d’aligots de maresma, i la construcció de la parada de taxis adjunta a la zona de Can Sabadell, feta sense cap declaració d’impacte ambiental, va destruir el darrer connector biològic entre les zones del Remolar i Reguerons.

L’ús públic creixent ha convertit el camí de la platja, que ressegueix el contorn de l’aeroport, en una rambla semiurbana que ha assumit la desaparició de la majoria de camins històrics. Aquesta massificació ha agreujat el procés d’enjardinament dels espais naturals del Delta, la majoria regulats per horaris, i a la llarga pot constituir la principal amenaça a l’inestable equilibri entre espais naturals, espècies animals i vegetals, i pressió humana.

El món pagès agonitza

Una de les pèrdues més evidents heretades del Pla Delta ha estat la dràstica desaparició de terrenys agrícoles, que ha posat a la pagesia local en l’estadi previ a la desaparició. L’any 1994 en l’acta d’aprovació al ple del Pla es parlava de 900 Hectàrees de conreu i 90 de sòl rústic protegit, el darrer cens agrari de l’any 2009 rebaixava la xifra de terres conreades fins a 102H. La desaparició de conreus sembla no haver acabat i el projecte de l’ARE del Prat Sud i la construcció de l’autovia port-aeroport amenacen un terç del que queda. A més, el projecte d’Eurovegas va evidenciar que la suposada protecció dels terrenys del Parc Agrari no és suficient davant aquests projectes especulatius. Ni els horts lúdics ni els mercats de pagès poden presentar-se com la sortida als greus problemes en que ha quedat la pagesia local.

És igual d’abrumadora la pèrdua del patrimoni arquitectònic relacionat amb la vida pagesa tradicional i centenària del Delta. Des de 1994 s’han enderrocat 30 masies al Prat, un total de 14 per causes directes del Pla Delta, gairebé el 50% de les que hi havia. Davant d’aquesta xifra basar una suposada recuperació del patrimoni en l’acondicionament de les runes dels Carrabiners i el Semàfor, i la reconstrucció d’una part de la Ricarda, sense projecte d’ús després de cinc anys, és un balanç desolador.

Menys feina, més contaminació

Tampoc la promesa de milers de llocs de treball va ser certa. En aquests 20 anys l’atur al Prat ha crescut de 4.995 a 5.881 persones per una població que s’ha mantingut en xifres molt semblants. De fet, el Pla Delta va suposar encarir encara més el sòl i el preu de l’habitatge a tot el terme municipal i va accelerar el tancament de fàbriques històriques (La Seda, Paperera, Fisipe..) i la venda de camps de conreu, comprades directament per immobiliàries en la planificació de diversos processos especulatius en plena bombolla immobiliària. Projectes que avui han quedat en no-res, com s’evidencia en la desolació dels terrenys del denominat  Prat Nord, però que van ser causa directa de la crisi industrial i agrícola que avui dia patim.

A més, l’augment del trànsit aeri, marítim i rodat fa que el Prat aparegui en cadascun dels informes anuals que elabora l’entitat Ecologistes en acció com un dels pobles més contaminats de Catalunya, principalment pel que suposen les emissions de diòxid de nitrogen que se’n deriven. A això caldria sumar-li els alarmants nivells de partícules en suspensió que han fet que des de Brussel·les hagin amenaçat a les autoritats catalanes de portar-les davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d'un greu impacte ecològic

Per últim, la posada en funcionament del nou pont sobre el Llobregat traslladarà el nombrós trànsit rodat que hi circula a aquesta banda del riu, i és més que previsible que aquest fet augmenti els nivells de contaminació a tot el casc urbà, sense tenir en compte la futura obertura de l’autovia de connexió port-aeroport.

_________________________________

Les amenaces continuen després d’Eurovegas

L’urbanista Katrin Golda-Pongratz va presentar el gener a Barcelona el llibre de fotografies “Paisatges de Pressió”, on repassa possibles emplaçaments d’Eurovegas. Parla de l’economia com a força geològica i mostra com el territori ja no precedeix al mapa, com antigament, sinó a l’inrevés. El delta del Llobregat és un “actiu” en l’economia global.

Cap altra comarca pateix aquesta pressió, amb plans que es superposen als mapes.

Després d’Eurovegas, el Delta va deixar de ser notícia, es van treure els domassos dels balcons i gairebé tothom va deixar les assemblees i protestes. Els nous petits Eurovegas no tenen grans maquetes ni noms mediàtics, però sí la mateixa arrel. Malgrat la pèrdua constant d’espais agrícoles i naturals, hi ha poca consciència social i menys ressò als mitjans.  Els nous projectes no han tingut resposta ciutadana, ni el camp de Golf de l’aeroport, aturat per manca d’inversors; ni l’Outlet de Viladecans; ni l’eix port-aeroport o els accessos viaris i ferroviaris al port. L’Eixample Sud del Prat no trascendeix, tot i afectar l’última gran zona agrícola.

El nou Pla Director Econòmic del delta, que afecta unes 400 hectàrees (la meitat que Eurovegas, i que van demandar els ajuntaments quan va marxar el projecte) tampoc ha rebut atenció. Sumem-li el Pla Especial del Parc Agrari, el Pla Director de la Granvia o el Pla Especial dels Espais Naturals. Cap altra comarca pateix aquesta pressió, amb plans que es superposen als mapes. Aquest desenvolupament caòtic, que nega el territori i el paisatge, no és només Eurovegas, el Pla Delta o el PGM, sembla formar part de l’ADN de la Metròpoli.

Mitjançant Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d’un greu impacte ecològic.

Exposició sobre el Delta del Llobregat a la seu de DEPANA

IMG_4115La nostra renovada Expo “EL DELTA DEL LLOBREGAT, TAN EXCEPCIONAL COM DESCONEGUT”, està exposada:

  • On? Seu de DEPANA (Sant Salvador, 97, Barcelona, com arribar)
  • Quan? del 16 d’abril al 22 de maig*

Us hi esperem!

*Dilluns, dimecres, dijous 15:30- 20:30. Dimarts, divendres 9:00-14:00.

Si teniu interès en exhibir la nostra exposició, ens podeu escriure a info@sosdeltallobregat.org. Abans podeu fer una ullada aquí: primera, segona i tercera part.

Més info

Podeu descarregar el fulletó informatiu aquí.

Tota la info al nostre web

Exposició sobre el Delta del Llobregat al Lluïsos de Gràcia

IMG_3689La nostra renovada Expo “EL DELTA DEL LLOBREGAT, TAN EXCEPCIONAL COM DESCONEGUT”, està exposada:

  • On? Els Lluïsos de Gràcia (Plaça del Nord 7-10, Barcelona, com arribar)
  • Quan? del 2 al 22 de març*

Us hi esperem!

*De dilluns a dijous de 17:00h a 23:45h, divendres de 17:00h a 00:45h, dissabtes de 9:00h a 00:45h i diumenges de 9:00h a 14:30h i de 17:00h a 21:15h

Si teniu interès en exhibir la nostra exposició, ens podeu escriure a info@sosdeltallobregat.org. Abans podeu fer una ullada aquí: primera, segona i tercera part.

Més info

Podeu descarregar el fulletó informatiu aquí.

Tota la info al nostre web

Foto cortesia de Mon Cardona

Exposició sobre el Delta del Llobregat a l’Escola d’Arquitectura

ETSALa nostra renovada Expo “EL DELTA DEL LLOBREGAT, TAN EXCEPCIONAL COM DESCONEGUT”, torna a Barcelona, gràcies a l’ESFA (Espai Social de Formació d’Arquitectura).

  • Quan? del 1 al 28 de febrer*
  • On? ETSAB (Avinguda Diagonal, 649, Barcelona, com arribar)

Us hi esperem!

*De dilluns a divendres de 9:00 a 21:00

Si teniu interès en exhibir la nostra exposició, ens podeu escriure a info@sosdeltallobregat.org. Abans podeu fer una ullada aquí: primera, segona i tercera part.

Més info

Podeu descarregar el fulletó informatiu aquí.

Tota la info al nostre web

Foto cortesia de Mon Cardona

Portem l’exposició sobre el Delta del Llobregat a les escoles

La nostra renovada Expo “EL DELTA DEL LLOBREGAT, TAN EXCEPCIONAL COM DESCONEGUT” fa més de dos anys que s’exhibeix per sales de tota la comarca del Baix Llobregat i Barcelona.

Des de 2014 he començat a oferir-la gratuïtament a escoles perquè els més petits puguin descobrir els valors naturals i patrimonials d’aquest territori i aprendre sobre les pecularitats dels seus diversos ecosistemes. La primera escola que s’ha interessat és el CEIP Sant Jaume, d’El Prat de Llobregat, on serà del 8 al 30 de gener.

Si treballeu a un centre educatiu i teniu interès, podeu veure els continguts aquí: primera, segona i tercera part; i també descarregar el fulletó informatiu aquí. Per més informació ens podeu escriure a info@sosdeltallobregat.org.

Tota la info al nostre bloc.

DEPANA presenta al·legacions al Pla Director Urbanístic Econòmic del Delta del Llobregat

El nou Pla Director Urbanístic Econòmic del Delta del Llobregat (PDUE, que afecta Gavà, Viladecans i Sant Boi de Llobregat) no és més que el premi de consolació d’Eurovegas al Baix Llobregat, reclamat pels alcaldes de la comarca rere la marxa d’aquest.

I com a bon reflex del atemptat ambiental més gran contra el delta del Llobregat després del Pla Delta (del que enguany s’han fet 20 anys) que era la ciutat del joc a imatge de Las Vegas, el PDUE té una mica de pilotazo urbanístic i una altra d’agressió al medi ambient.

La recalificació de sòl ha sigut el nucli de la corrupció urbanística, i com a motor econòmic, és insostenible (ambiental- i econòmicament). No cal ser economista (ni tan sols heterodox) per adonar-se que depèn d’un recurs limitat: el territori és per definició “finit”… Els planejaments urbanístics d’aquest tipus són cecs i només responen a la lògica especuladora a 4 anys vista d’ajuntaments anacrònics. No només són una fal·làcia, pensada per enriquir a uns pocs, sinó un llast per una societat cansada, que fa anys que demana fugir de la bombolla immobiliària i infraestructural que encara arrosseguem en forma de governs i ajuntaments de la vella escola. Aquest fàstic ja es va posar de manifest durant l’època Eurovegas, quan la ciutadania va dir “no” a continuar destruint el delta, i no és de rebut que ens portin de nou al següent carreró sense final, exactament amb el mateix model. PDUE_A1

Aquest pla és una eina per alliberar sòl, però recordem que el delta del Llobregat no és un solar a l’espera d’ubicar polígons i carreteres (com si no siguès la zona amb més densitat d’infraestructures del país), sinó un espai natural i agrícola de valors impagables. El projecte podria afectar un màxim de 440 Ha, entre les quals trobem zones de la Xarxa Natura 2000, connectors biològics, hàbitats d’interès comunitari, espècies prioritàries de conservació i amenaçades.

Recordem també que el poble es va bolcar en la campanya contra Eurovegas per la defensa de la zona agrícola. Les 50-150 Ha de Parc Agrari que es perdrien són irrenunciables i injustificables. L’existència de polígons industrials vuits i d’infraestructures infrautilitzades al Delta del Llobregat fa que qualsevol projecte que sacrifiqui més zones productives i naturals, sigui com a mínim, immoral.

DEPANA ha presentat al·legacions el dia 20 de desembre, demanant el respecte de les últimes zones naturals del delta, i la creació de noves, que en molts casos respondrien a compensacions ambientals que no es van dur a terme (com el desviament de la C-31 o la terminal 1 de l’aeroport), fins i tot molts projectes no van fer ni l’obligat estudi d’impacte ambiental (camí de les Filipines, o directament es van desenvolupar sense projecte, com el pàrquing de taxis de la nova terminal). Demanem que els criteris per delimitació de zones naturals siguin científics i no urbanístics.

L’agricultura i el turisme de natura sí són alternatives econòmiques sostenibles i respectuoses amb el territori, però no compatibles amb la política curt-terminista, dels diners ràpids i dilapidadora de recursos imperant.

Podeu trobar les al·legacions a la ISA preliminar aquí.

Mitjançant Depana – Notícies i la nostra revista – Notícies – DEPANA presenta al·legacions al Pla Director Urbanístic Econòmic del Delta del Llobregat.

Més info

Aprovat l’inici de la redacció del PDU d’àmbits d’activitat econòmica del Delta del Llobregat

Bye Bye, Mr Adelson

Delta del Llobregat: jaque al mejor humedal de Barcelona

 

 

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.217 other followers

Twitter

Busca per temes

%d bloggers like this: