/
archivos

Especulació

This category contains 141 posts

Entitats i partits porten Eurovegas-2 als tribunals | DEPANA

El Prat, 14 d’abril de 2016. Convocatòria de Premsa illustracio-pdu01

Demà dijous, un col·lectiu d’entitats i forces polítiques d’esquerres formalitzaran la demanda contra l’aprovació del Pla Director Urbanístic dels sectors econòmics del Delta del Llobregat, més conegut com a “pla Eurovegas-2”.

La demanda serà presentada per l’entitat conservacionista DEPANA i s’inscriu dins la campanya per aturar l’aplicació d’aquest Pla Director, que porta a terme el grup de treball recentment constituït «Aturem el PDU-Delta», format per Gent de Sant Boi, ERC Sant Boi, ERC Viladecans, ERC Gavà, CUP el Prat, CUP Gavà, Gent de Gavà, Podem Gavà, Podem Sant Boi, Podem Viladecans, Arran, Endavant, Ateneu popular la Màquia, EUiA de Gavà, DEPANA, Grup ecologista Quercus de Gavà i Unió Muntanyenca Eramprunyà de Gavà.

Els motius al·legats pels demandants, a més de diversos errors formals en la tramitació, es basen en dos pilars: d’una banda, que el PDUE no protegeix de forma suficient els valors naturals i ecològics del Delta del Llobregat, i d’altra que el PDUE suposa una requalificació massiva de terrenys abans qualificats com a equipaments -i per tant amb destinació al servei públic i comunitari- en terrenys d’aprofitament privat i a títol lucratiu per a usos comercials, hoteler, industrials i residenciasl.Els detalls es donaran en una roda de premsa convocada el proper:

  • Divendres 15 d’abril a les 18.00 h
  • Ateneu d’entitats Pau Picasso (Passatge de Sant Ramon, 2 – 08840 Viladecans)

Origen: Depana – Notícies i la nostra revista – Notícies – Entitats i partits porten Eurovegas-2 als tribunals

Més info

DEPANA presenta al·legacions al Pla Director Urbanístic Econòmic del Delta del Llobregat

Entitats reclamen l’aturada d’Eurovegas-2 al Delta del Llobregat

El delta del Llobregat encara el 2016 amb noves amenaces cap a la seva integritat | La Directa

Anuncis

Exposició sobre el Delta del Llobregat al CC Can Verdaguer

20160125_192746_resizedPortem la nostra Expo “EL DELTA DEL LLOBREGAT, TAN EXCEPCIONAL COM DESCONEGUT” a Nou Barris:

El delta del Llobregat és un espai únic tant per la seva biodiversitat com per les pressions antròpiques a què està sotmès. Amb un recull d’imatges i textos extraordinaris, descobrirem la fauna i la flora que conformen aquests paisatges, igual com la gent que viu i treballa en el territori.

Us hi esperem!

*De Dilluns a Dijous de 9:30 a 13:30 i de 16 a 21:30
Divendres de 16 a 21:30
Dissabtes de 10 a 13:30 i de 17 a 21:30

Si teniu interès en exhibir la nostra exposició, ens podeu escriure a info@sosdeltallobregat.org. Abans podeu fer una ullada aquí: primera, segona i tercera part.

Més info

Podeu descarregar el fulletó amb totes les activitats del CC aquí.

Tota la info al nostre web

Foto de l’Expo al CC Vil·la Florida, cortesia d’Ariadna Coten.

Exposició i xerrada sobre el Delta del Llobregat al CC Vil·la Florida

xerrada-debatPortem la nostra Expo “EL DELTA DEL LLOBREGAT, TAN EXCEPCIONAL COM DESCONEGUT”, a Sarrià-St. Gervasi:

Aprofitem per convidar-vos a la xerrada-debat dels companys de Delta Viu, sobre sobirania alimentària i reptes i amenaces del delta de Llobregat (veure cartell).

  • Quan? dimarts 26 de gener, a les 18.30 h

Amb el suport de l’Assemblea 15M de Sarrià-Sant Gervasi. El CC ha organitzat un tast de productes del delta abans de la xerrada.

Us hi esperem!

*De dilluns a divendres de 10 a 21 h i dissabtes de 10 a 13 h.

Si teniu interès en exhibir la nostra exposició, ens podeu escriure a info@sosdeltallobregat.org. Abans podeu fer una ullada aquí: primera, segona i tercera part.

Més info

Podeu descarregar el fulletó informatiu aquí.

Tota la info al nostre web

Xerrades sobre el PDU del delta, a la (im)Purísima de St Boi

La Gent de Sant Boi ens convida a tot un seguit d’activitats aquests pont, entre elles unes xerrades sobre el Pla Director Urbanístic Econòmic del delta del Llobregat, amb el company José García.pdu sant boi

Com expliquem els companys de Gent de Sant Boi, els darrers anys la fira de la Puríssima, festa major d’hivern de la vila, s’ha anat convertint en un espai de promoció del consumisme i d’un oci alienador. “Des de Gent de Sant Boi creiem que cal capgirar aquesta tendència i avançar cap a unes festes de totes i per a totes, però que siguin també un espai de debat, diàleg i crítica”.

Així han el·laborat un programa farcit d’activitats, a les que esteu més que convidats/des.

En concret hi haura un bloc de xerrades sobre el recentment aprovat PDUE del delta del Llobregat, que té afectacions al municipi:

  • Quan? dimarts, 8 de desembre, a les 12h
  • On? zona de carpes de les entitats, Pl. de l’Agricultura, St Boi (com arribar)

Amb el nostre company i vicepresident de DEPANA, naturalista i històric del delta, José García. Us podreu informar d’aquest Eurovegas-2 i tot el que implica!

Més info

LA (IM)PURÍSSIMA 2015!

Entitats reclamen l’aturada d’Eurovegas-2 al Delta del Llobregat

DEPANA presenta al·legacions al Pla Director Urbanístic Econòmic del Delta del Llobregat

Un Pla Urbanístic que sacrifica més territori del Delta del Llobregat a l’urbanisme | Ecologistes en Acció

Entitats reclamen l’aturada d’Eurovegas-2 al Delta del Llobregat

Nota de Premsa PDUE2

El proper 2 de desembre està previst que la Comissió Metropolitana d’Urbanisme de Barcelona aprovi el Pla Director Urbanístic d’àmbits d’activitat econòmica del Delta del Llobregat, que afecta directament als municipis de Gavà, Sant Boi de Llobregat i Viladecans i indirectament als restants municipis del Baix Llobregat Sud. Aquest Pla Director s’ha tramitat com a succedani del fallit projecte EUROVEGAS al Delta del Llobregat.

Les entitats de defensa del territori s’oposen a aquest nou projecte perquè s’ha tramitat sense plens mecanismes de participació ciutadana, perquè no existeix cap urgència que motivi l’ús d’una eina excepcional com la del Pla Director, i perquè un govern en funcions no té legitimitat per imposar un model territorial refusat per l’àmplia majoria de la ciutadania.

El Pla Director Urbanístic d’àmbits d’activitat econòmica del Delta de Llobregat (PDU-Delta) es va tramitar a petició d’alguns consistoris baixllobregatins quan es va fer palès el fracàs del projecte faraònic d’Eurovegas, socialment tant contestat. Així doncs, el PDU sembla que no respon a cap necessitat concreta i urgent de la zona, sinó que respon a una contraprestació exigida per algunes forces polítiques presents als consistoris del Baix. Es tracta, per aquest motiu, d’una proposta reactiva i, en aquest sentit, mancada de fonaments estratègics i globals per al Delta del Llobregat, cosa que fa que es contradigui amb diversos plantejaments territorials i sectorials preexistents. De fet, el Pla Director respon al mateix model desenvolupista que pretén transformar en zones industrials, hoteleres i residencials espais actualment qualificats com a equipaments comunitaris.

La intervenció més generalitzada que proposa el PDU és la conversió de sòls qualificats com a equipaments a altres destinacions, bàsicament industrial/econòmic, comercial i hoteler:

Equipaments: es passa de 344 a 49 Ha

Sòl urbà: es passa de 59 a 39 Ha

Altres (vialitat): es passa de 171 a 123 Ha

Aquestes disminucions es destinen a:

Parc forestal: es passa de 7 a 79 Ha

Sòl agrícola: es passa de 120 a 249 Ha

Activitat industrial i econòmica: es passa de 0 a 162 Ha

Cal advertir però que, de les 201 Ha de guany entre parc forestal i sòl agrícola, 140 Ha provenen de sòls residencials i/o d’equipaments que la Xarxa Natura 2000 o el PDUSC ja havien desclassificat. Per tant, aquí, el PDU-Delta només regularitza una situació predeterminada per l’ordenament territorial sectorial.

Traient els efectes d’aquesta normativa superior preexistent, el canvi efectiu net és, a grans trets, el següent:

Pèrdua de sòl d’equipaments: 175 Ha

Pèrdua de sòl de vialitat i altres: 48 Ha

Guany de sòl en espais lliures (forestal i agrícola): 61 Ha

Guany de sòl industrial, comercial i hoteler: 162 Ha

Les diferents entitats del Baix Llobregat, en qüestionen la idoneïtat per diversos motius:

El Pla Director Urbanístic de delimitació i interès supramunicipal és una figura creada per la Llei 2/2012, de 22 de febrer, que permet l’aprovació d’un pla urbanístic en contra del que disposa el planejament territorial i els POUM dels municipis afectats (en el nostre cas, el PGM) amb un nivell de concreció que pot assolir el de projecte d’urbanització. Es tracta d’un mecanisme excepcional, que treu competències als Ajuntaments, que fan de mers espectadors, i que a més no inclou elements de participació ciutadana com els d’obligat compliment en cas de modificacions ordinàries de planejament general, i només es manté el tràmit de 30 dies d’informació pública, sense cap memòria ni procés participatiu. El Pla Director, per tant, sostreu el planejament urbanístic de les instàncies democràtiques més pròximes al territori i al ciutadà. Un mecanisme, per tant, que només podria ser entès en casos d’urgència especial, o per tal de pal·liar deficiències dramàtiques de manera urgent, expeditiva i directa. Entenem que no és el cas, ja que atesa l’enorme quantitat de sòl disponible per a activitats econòmiques al Delta del Llobregat, en aquests moments, i en el futur més immediat (vegeu el punt b), no existeix cap necessitat urgent, greu o imperiosa que motivi l’ús d’aquesta eina tan excepcional que a més contradiu la filosofia mateixa de les lleis de planificació territorial i urbanística, especialment la de 2010, que dóna a la participació ciutadana un paper clau i insubstituïble en els processos de decisió que comporten el disseny de la ciutat futura. Per tant, considerem que el PDU s’ha de retirar i en tot cas les seves propostes s’haurien de tramitar a través de la via ordinària i a partir de les iniciatives polítiques pertinents impulsades per cadascun dels municipis afectats, i resultants de processos participatius amplis i profunds.

L’argument principal que sustenta els canvis de planejament proposats pel PDU és una hipotètica i suposada necessitat de sòl apte per a activitats econòmiques als tres municipis afectats. Així, es transforma la destinació de 162 Ha d’equipaments que passen a estar disponibles per a «activitats econòmiques».

No obstant això, el mes de maig de 2014, l’Àrea Metropolitana de Barcelona feia públic l’estudi «Polígons d’activitat econòmica a l’AMB», elaborat per la Secció d’Estudis de la Direcció de Serveis d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Segons aquest estudi, en els municipis afectats pel PDU, existeixen a data d’avui 22 sectors d’activitat econòmica, dels quals dos estan sense urbanitzar encara, i cinc més presenten deficiències que n’impedeixen el ple desenvolupament. De fet, de les 566,9 Ha que conformen els sectors d’activitats econòmiques dels municipis esmentats, encara estan sense urbanitzar el 9,14% de la superfície, i el 18,33% de la superfície presenta deficiències. Per tant, seria pertinent realitzar primer aquestes urbanitzacions pendents i arranjar les deficiències detectades, abans que crear nou sòl d’aquest tipus. L’estudi, a més, estima l’activitat econòmica real existent a cada polígon, i del mateix en resulta que el 27,13% dels polígons actuals està sense activitat, és a dir, passat a extensions de sòl, que actualment ja hi ha 153,81 Ha sense activitat, en situació de disponibles, als polígons d’activitats econòmiques existents, superfície molt semblant a la que es pretén habilitar amb l’actual PDU. Si ampliem la mirada a la resta de municipis del Delta (El Prat i Sant Boi), el mateix estudi indica que hi ha encara polígons amb molt poca ocupació i activitat, com Cal Saio industrial. Mateu-Enkalene-Alaió, L’Estruch i Polígon Pratenc, al Prat, i Camí Ral, Passeig Marítim i Sector industrial 22a a Castelldefels, amb percentatges de no-activitat que resulten en unes 112,56 Ha, susceptibles i preparades també per acollir noves activitats econòmiques. Existint per tant al Delta del Llobregat un total estimat de 266,37 per a activitat econòmica, és del tot injustificat des d’un punt de vista econòmic la creació de més sòl per a activitats econòmiques.

El PDU-Delta, a més, respon a una conjuntura política que ha canviat profundament, tant per la renovació dels consistoris sorgida de les eleccions municipals de 2015, com de la renovació del govern català que es produirà després de les eleccions al Parlament del 27 de setembre. Per tant, considerem que un govern en funcions no té cap legitimitat per aprovar, a través d’un mecanisme excepcional com el del Pla Director, un canvi de planejament d’aquesta magnitud que tindrà un gran impacte sobre el territori afectat.

Per tots aquests motius, les entitats de defensa del territori del Baix Llobregat reclamen la paralització immediata dels tràmits d’aprovació del Pla Director Urbanístic d’àmbits d’activitat econòmica del Delta de Llobregat.

Organitzacions signants: Assemblea SOS Cal Trabal, Ateneu Popular La Màquia, Bici Baix Llobregat, Centre d’Estudis Beguetans, Centre d’Estudis de Gavà, DEPANA, Ecologistes en Acció de Catalunya, Grup Ecologista Les Agulles – Ecologistes en Acció, Grup Ecologista Quercus, La Saboga, La Mata de Jonc, Plataforma Delta Viu, Plataforma Salvem Oliveretes, Unió Muntanyenca Eramprunyà.

Més info

DEPANA presenta al·legacions al Pla Director Urbanístic Econòmic del Delta del Llobregat

Un Pla Urbanístic que sacrifica més territori del Delta del Llobregat a l’urbanisme | Ecologistes en Acció

Exposició sobre el Delta del Llobregat al Poble Sec

150626_Poblesec2Portem la nostra Expo “EL DELTA DEL LLOBREGAT, TAN EXCEPCIONAL COM DESCONEGUT”, al Poble Sec:

  • On? Centre Cultural Albareda (Albareda, 22-24, Barcelona, com arribar)
  • Quan? del 26 de juny al 11 de juliol*

Amb la col·laboració de la cooperativa de consumidors La Seca.

Us hi esperem!

*De dilluns a divendres 10 a 13h a i de 16.30 a 21.30h.

Dissabtes de 16.30 a 21.30h

Si teniu interès en exhibir la nostra exposició, ens podeu escriure a info@sosdeltallobregat.org. Abans podeu fer una ullada aquí: primera, segona i tercera part.

Més info

Podeu descarregar el fulletó informatiu aquí.

Tota la info al nostre web

28J Salvem can Trabal, No més blocs!

28J_salvem_can_trabalUs convidem a la jornada reivindicativa #DinemaCaltrabal. El proper diumenge 28 de juny Salvem Cal Trabal – No més blocs! organitza una paella popular a la última zona agrícoLHa de L’Hospitalet.

Els i les veïnes de l’Hospi reivindicaran aquest espai 100% verd i lliure de ciment al seu voltant, i el rebuig a l’actual Pla Urbanístic que l’amenaça.

Abans, tindrà lloc una passejada per Bellvitge animant a la participació i recordant lluites anteriors. Aquí teniu el programa:

11h Quedada al “Pirulo” de Bellvitge
11:30h Cercavila pel barri
14h Dinar popular

A més de la paella hi haurà un concurs de truites, porta la teva i comparteix-la! Preu solidari del dinar: 4 Eur.

Si encara no tens la teva samarreta estampada ‪#‎SOSCalTrabal‬, pots aconsseguirla al Mercat Solidari del Gornal el 27 de juny, de 10 a 14h aprox. No oblidis portar-la de casa!

Més info

Esdevenimet

Bestioles nocturnes del Delta del Llobregat

No us perdeu la tercera sortida nocturna de S.O.S. Delta del Llobregat per veure una fauna molt especial!!!120608_Censo_Nocturno_Parque_Agrario-016

Es tracta d’una passejada nocturna totalment planera d’uns 6-7 km per la riera de Sant Climent i els conreus adjacents, afectats per un Pla Director Urbanístic en tràmit. Comptarem amb el guiatge d’un membre de l’associació Galanthus, gran coneixedor de eriçons i ratpenats, i també d’un ornitòleg membre de DEPANA que ha estudiat els rapinyaires nocturns de la plana de Gavà.

  • Quan? Divendres 19 de juny, a les 20:15h (fins a les 23h aprox.)
  • On? Estació de Renfe del Prat
  • Organitzen: S.O.S. Delta del Llobregat i DEPANA

Gaudirem de la decoberta d’animals que no es deixan veure durant el dia (rapinyaires nocturns com el mussol, eriçons, ratpenats, granotes, petits rossegadors, polilles i d’altres invertebrats…), i del paisatge crepuscular d’una zona agrícola de Viladecans que cumpleix funcions de corredor entre la Reserva Natural del Remolar-Filipines i Els Reguerons.

NOTA: El terreny es pla, però es recomana portar calçat còmode, així com repelent de mosquits i prismàtics, si s’en tenen.

Preu: 1 Eur. Es prega inscripció via: info@depana.org, info@sosdeltallobregat.org, o Raúl  (639150757) abans de divendres al migdia.

Més info

Crònica de la sortida “La Fauna nocturna del Delta del Llobregat”

Crónica del censo de anfibios de SOS Delta

Foto de la sortida de 2012, cortesia de Roberto Negro.

Exposició sobre el Delta del Llobregat a Begues

portadacontraExpoLa nostra renovada Expo “EL DELTA DEL LLOBREGAT, TAN EXCEPCIONAL COM DESCONEGUT”, està exposada per primer cop a Begues:

  • On? Biblioteca la Ginesta (Av. Sitges 14, Begues, com arribar)
  • Quan? del 25 maig al 22 juny*

Us hi esperem!

*Diluns, dimarts, dijous i divendres de 15.30 a 20.30
Dimecres de 10.00 a 13.30 i de 15.30 a 20.30
Dissabte de 10.00 a 14.00

Si teniu interès en exhibir la nostra exposició, ens podeu escriure a info@sosdeltallobregat.org. Abans podeu fer una ullada aquí: primera, segona i tercera part.

Més info

Podeu descarregar el fulletó informatiu aquí.

Tota la info al nostre web

Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d’un greu impacte ecològic | La Riuada

La Riuada | 11 de maig de 2015

Amb motiu del 20è aniversari de la signatura del Pla Delta, l’Ajuntament va inaugurar, en el marc de la passada Fira dels Galls, l’exposició «Tal com érem, tal com som», que posteriorment va mostrar-se al Cèntric fins el 31 de gener i que encara es pot veure en un monitor al vestíbul d’entrada. Com a reforç la revista ElPrat, que edita el mateix consistori, va dedicar aquell desembre un article monogràfic on recollia les línies mestres d’una interpretació oficial del Pla, què destaca per obviar tots els aspectes negatius del seu impacte i mostrar-ne només els positius, i que va aixecar molta polèmica pel seu caràcter propagandístic.

Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d'un greu impacte ecològic

L’alcalde Lluís Tejedor deia en aquell exemplar de la revista “Tant el port com l’aeroport necessitaven créixer i modernitzar-se, i ho haurien fet amb la implicació de l’Ajuntament o sense”. Aquesta afirmació és la base d’un relat on l’Ajuntament, enlloc de ser instigador i part activa del desenvolupament del Pla Delta, com va ser, hi va estar per «marcar premisses en temes de sostenibilitat» i «batallar i negociar per frenar projectes que haurien significat la pràctica desaparició de El Prat».

Aquest paper salvador del consistori, limitat a aconseguir «contrapartides», fa que es distanciïn de qualsevol aspecte negatiu, atribuïble sempre a les altres administracions, i s’atorguin en exclusiva els beneficis del Pla Delta. A la vegada, aquests semblarien a priori les úniques conseqüències del Pla, quan en cap moment en totes aquestes exposicions, articles i reportatges, han explicat ni els costos mediambientals, ni les actuacions que es podien haver evitat, ni les hipoteques que ens deixa de cara al futur. Si a més, les fotografies i vídeos promocionals contrasten els aspectes més negatius del Delta d’abans amb els més estètics d’ara, qualsevol que desconegués el territori pensaria que el Pla Delta l’ha millorat. Hi ha molts aspectes que qüestionen aquest relat optimista.

La platja recuperada pel bany amb un alt cost

La recuperació de la platja, després de dècades de ser un punt negre a la costa catalana, és un dels guanys que la població del Prat ha gaudit gràcies a l’entrada en funcionament de la depuradora, però la seva recuperació, amb o sense Pla Delta, ja era obligada per la directiva europea 91/271/CEE de tractament d’aigües residuals urbanes.
Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d'un greu impacte ecològic

A més, el manteniment de la línia de costa per la regressió constant, generada com a conseqüència de l’ampliació del port i la construcció de l’escullera de la ZAL, ha obligat a què el Port hagi de fer una aportació anual de 100.000 m3 de sorra, un peatge de per vida insostenible i que caldrà veure si s’acomplirà indefinidament en un futur. De fet, en els darrers mesos la manca d’aquesta aportació ja ha donat problemes, trencant el tub de la dessaladora i obligant a tancar durant setmanes la zona del Semàfor per refermar la costa amb grans blocs de pedra i evitar l’entrada d’aigua del mar terra endins.

La recuperació de la platja per al bany, amb o sense Pla Delta, era obligada per la Unió Europea

El riu Llobregat desviat il·legalment

El Llobregat és l’únic riu de Catalunya amb una bona part de la llera d’accès urbà cimentada, un procés antinatural que va afectar l’hàbitat de nombroses espècies que van desaparèixer. El motiu d’aquesta actuació va ser un projecte fallit  de canal de rem impulsat pel consistori que es va demostrar inviable i ha deixat una enorme pista cimentada a la llera sense cap utilitat. L’ús públic del riu havia estat tradicional des de feia dècades, i només es va abandonar a partir dels anys 60 en convertir-se en un dels més contaminats d’Europa. Com en el cas de la platja, el que era un dret dels pratencs s’ha convertit en un benefici del Pla. Val a dir que en aquesta recuperació també influeixen factors externs al Pla Delta com les depuradores d’aigües amunt, de fet, el Pla va reduir-ne a només una les tres depuradores que es preveien en l’anterior Pla General Metropolità, dues en van desaparèixer en vendres els terrenys on es contemplaven amb finalitats especulatives.

El Llobregat és l’únic riu de Catalunya amb bona part de la llera cimentada

El desviament del riu 2,5 km al sud, cedint els terrenys per l’ampliació del Port, va ser una de les obres més polèmiques. Símbol de la resistència històrica contra el Pla, la majoria de la societat civil ho havia trobat innegociable i des de feia dècades ho havien convertit en el principal cavall de batalla contra el Pla Delta, incloent a la pròpia IC. El desviament del riu es va exigir al consistori a canvi de la construcció de la depuradora i de permetre’l entrar a les taules de concertació del Pla, fet pel qual van accedir i van canviar radicalment el seu parer fins aquell moment. El Tribunal Suprem va declarar-lo il·legal un cop les obres estaven quasi finalitzades i la solució era irreversible.

En quant a les zones humides un total de 300H van desaparèixer directament pel Pla Delta, algunes dessecades com a la zona de la Podrida i Ca l’AranEls 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d'un greu impacte ecològica, en compensació d’altres van ser recreades artificialment. L’argument d’una suposada millora de la qualitat de les aigües d’aquestes zones humides per l’entrada en funcionament de la depuradora, és refutable en haver-se desestimat l’ús de l’aigua de la mateixa per aquesta finalitat en no ser de prou qualitat. A més, una de les mesures més importants i principal proposta del Pla Delta per aconseguir millorar la qualitat dels aqüífers, la barrera per frenar la seva salinització mitjançant els pous ubicats a la Zona Franca, tampoc està funcionant des de fa anys.

L’aeroport envaeix el Delta

La tercera pista de l’aeroport va constituir l’altra gran desfeta pel territori junt amb el desviament del riu. La seva construcció sobre la pineda litoral i les capçaleres de La Ricarda i el Remolar van suposar la tala d’uns 20.000 pins, el 70% d’una de les millors pinedes del litoral català, catalogada per la Unió Europea com hàbitat prioritari. L’actual pineda de Can Camins és una ombra del que va ser aquella. La promesa de fer-la pública i incloure-la en un futur “parc litoral” sembla encara molt llunyana quan ni tan sols la seva visita vigilada és possible des de fa més d’un any.

D’unes 1.000 hectàrees de terreny agrícola l’any 1994, hem passat a poc més de 100 a l’actualitat

L’ampliació de l’aeroport és l’impacte que ha afectat més greument les zones d’especial protecció de fauna i flora del Delta. Sobta l’argument oficial defensant una suposada recolonització d’espècies vegetals i animals quan en molts casos aquesta ha fracassat per la pressió de les pròpies infraestructures i l’afluència humana (xacrat menut, perdiu de mar). Espècies com la gavina corsa han quedat arraconades i sense protecció, i el principal emblema de la fauna deltaica, el corriol camanegre, ha passat de 105 parelles censades l’any 1989 a tenir-ne cinc a tot el Delta. La construcció de la nova terminal va acabar amb la darrera parella d’aligots de maresma, i la construcció de la parada de taxis adjunta a la zona de Can Sabadell, feta sense cap declaració d’impacte ambiental, va destruir el darrer connector biològic entre les zones del Remolar i Reguerons.

L’ús públic creixent ha convertit el camí de la platja, que ressegueix el contorn de l’aeroport, en una rambla semiurbana que ha assumit la desaparició de la majoria de camins històrics. Aquesta massificació ha agreujat el procés d’enjardinament dels espais naturals del Delta, la majoria regulats per horaris, i a la llarga pot constituir la principal amenaça a l’inestable equilibri entre espais naturals, espècies animals i vegetals, i pressió humana.

El món pagès agonitza

Una de les pèrdues més evidents heretades del Pla Delta ha estat la dràstica desaparició de terrenys agrícoles, que ha posat a la pagesia local en l’estadi previ a la desaparició. L’any 1994 en l’acta d’aprovació al ple del Pla es parlava de 900 Hectàrees de conreu i 90 de sòl rústic protegit, el darrer cens agrari de l’any 2009 rebaixava la xifra de terres conreades fins a 102H. La desaparició de conreus sembla no haver acabat i el projecte de l’ARE del Prat Sud i la construcció de l’autovia port-aeroport amenacen un terç del que queda. A més, el projecte d’Eurovegas va evidenciar que la suposada protecció dels terrenys del Parc Agrari no és suficient davant aquests projectes especulatius. Ni els horts lúdics ni els mercats de pagès poden presentar-se com la sortida als greus problemes en que ha quedat la pagesia local.

És igual d’abrumadora la pèrdua del patrimoni arquitectònic relacionat amb la vida pagesa tradicional i centenària del Delta. Des de 1994 s’han enderrocat 30 masies al Prat, un total de 14 per causes directes del Pla Delta, gairebé el 50% de les que hi havia. Davant d’aquesta xifra basar una suposada recuperació del patrimoni en l’acondicionament de les runes dels Carrabiners i el Semàfor, i la reconstrucció d’una part de la Ricarda, sense projecte d’ús després de cinc anys, és un balanç desolador.

Menys feina, més contaminació

Tampoc la promesa de milers de llocs de treball va ser certa. En aquests 20 anys l’atur al Prat ha crescut de 4.995 a 5.881 persones per una població que s’ha mantingut en xifres molt semblants. De fet, el Pla Delta va suposar encarir encara més el sòl i el preu de l’habitatge a tot el terme municipal i va accelerar el tancament de fàbriques històriques (La Seda, Paperera, Fisipe..) i la venda de camps de conreu, comprades directament per immobiliàries en la planificació de diversos processos especulatius en plena bombolla immobiliària. Projectes que avui han quedat en no-res, com s’evidencia en la desolació dels terrenys del denominat  Prat Nord, però que van ser causa directa de la crisi industrial i agrícola que avui dia patim.

A més, l’augment del trànsit aeri, marítim i rodat fa que el Prat aparegui en cadascun dels informes anuals que elabora l’entitat Ecologistes en acció com un dels pobles més contaminats de Catalunya, principalment pel que suposen les emissions de diòxid de nitrogen que se’n deriven. A això caldria sumar-li els alarmants nivells de partícules en suspensió que han fet que des de Brussel·les hagin amenaçat a les autoritats catalanes de portar-les davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d'un greu impacte ecològic

Per últim, la posada en funcionament del nou pont sobre el Llobregat traslladarà el nombrós trànsit rodat que hi circula a aquesta banda del riu, i és més que previsible que aquest fet augmenti els nivells de contaminació a tot el casc urbà, sense tenir en compte la futura obertura de l’autovia de connexió port-aeroport.

_________________________________

Les amenaces continuen després d’Eurovegas

L’urbanista Katrin Golda-Pongratz va presentar el gener a Barcelona el llibre de fotografies “Paisatges de Pressió”, on repassa possibles emplaçaments d’Eurovegas. Parla de l’economia com a força geològica i mostra com el territori ja no precedeix al mapa, com antigament, sinó a l’inrevés. El delta del Llobregat és un “actiu” en l’economia global.

Cap altra comarca pateix aquesta pressió, amb plans que es superposen als mapes.

Després d’Eurovegas, el Delta va deixar de ser notícia, es van treure els domassos dels balcons i gairebé tothom va deixar les assemblees i protestes. Els nous petits Eurovegas no tenen grans maquetes ni noms mediàtics, però sí la mateixa arrel. Malgrat la pèrdua constant d’espais agrícoles i naturals, hi ha poca consciència social i menys ressò als mitjans.  Els nous projectes no han tingut resposta ciutadana, ni el camp de Golf de l’aeroport, aturat per manca d’inversors; ni l’Outlet de Viladecans; ni l’eix port-aeroport o els accessos viaris i ferroviaris al port. L’Eixample Sud del Prat no trascendeix, tot i afectar l’última gran zona agrícola.

El nou Pla Director Econòmic del delta, que afecta unes 400 hectàrees (la meitat que Eurovegas, i que van demandar els ajuntaments quan va marxar el projecte) tampoc ha rebut atenció. Sumem-li el Pla Especial del Parc Agrari, el Pla Director de la Granvia o el Pla Especial dels Espais Naturals. Cap altra comarca pateix aquesta pressió, amb plans que es superposen als mapes. Aquest desenvolupament caòtic, que nega el territori i el paisatge, no és només Eurovegas, el Pla Delta o el PGM, sembla formar part de l’ADN de la Metròpoli.

Mitjançant Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d’un greu impacte ecològic.

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.218 other followers

Twitter

Busca per temes

Anuncis
%d bloggers like this: