/
archivos

Especulació

This category contains 141 posts

14a edició de la Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Celebrem una nova edició de primavera de la marató d’aus cooperativa al Delta del Llobregat organitzada per S.O.S. Delta del Llobregat i DEPANA.

Prospectarem les zones fora del Remolar-Filipines i Cal Tet-ca l’Arana, és a dir: la zona agrícola de Sant Boi i Viladecans, el riu i la nova desembocadura, la bassa de la UPC a Castelldefels, la pineda de la Pava a Gavà, etc.

  • Quan? Dissabte, 21 de març, a les 9h
  • On? Estació de Renfe del Prat de Llobregat (com arribar)

Farem diferents equips i ens aproximarem a cada lloc amb cotxe per prospectar més territori. L’objectiu és doble: demostrar la importància del Delta no-protegit (al que anomenem #lAltreDelta) pels ocells migratoris i consolidar la informació de les zones potencialment amenaçades per projectes urbanístics. A diferència de les maratons competitives, la nostra és cooperativa, és a dir, es tracta de treballar en equip per veure el màxim possible d’espècies.

La jornada durarà tot el dia (però hi ha opció només matinal, fins aprox. 13-14h). S’agrairà la confirmació d’assistència (nombre de persones), i la disponibilitat de telescopi i cotxe abans del divendres al migdia, per poder planificar els equips.

És una activitat gratuïta i de baixa dificultat, i no requereix coneixements previs. Us podeu inscriure aquí: info@sosdeltallobregat.org, info@depana.org, o Raúl (639150757).

Foto de polit cantarie, cortesia d’Eio Ramon.

Més info

Crònica de la 11ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 10ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 9ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 7ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 6a marató cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la cinquena marató cooperativa al Delta del Llobregat

5a Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la quarta marató cooperativa al Delta del Llobregat

20-04-2013 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la tercera marató cooperativa del Delta del Llobregat

29-09-2012 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

06-05-2012 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Ya disponible el Listado de las aves de la maratón cooperativa del 16 abril de 2011

 

Anuncis

Presentació de la Plataforma Salvem l’Olla del Rei

Es constitueix una plataforma ciutadana per a defensar les zones naturals del campus de la UPC a Castelldefels. Per denunciar unes obres que afecten l’espai, convoquen a una sessió informativa el proper 16 de març. 

Aquí podeu llegir el text de la convocatòria:

L’Olla del Rei és un espai natural situat al campus de la UPC de Castelldefels. Formada per interessants prats humits, petites maresmes, densos boscos de ribera i la llacuna més gran del municipi; es tracta de la millor zona humida que tenim, un patrimoni natural de primer ordre. La fauna i la flora d’aquest espai constitueixen i donen vida a un dels majors tresors naturals del municipi.

Recentment s’han iniciat unes obres d’urbanització a una de les parts més valuoses de l’espai. La zona afectada corresponia en gran part a prats inundables i també incloïa algunes extensions de bosc de ribera. A part de la destrucció d’hàbitats, l’activitat de maquinària pesant ha afectat (i eliminat) espècies protegides com l’eriçó clar (Atelerix algirus), perjudicant de forma irreversible la població més important del municipi.  La zona d’obres és annexa a terreny protegit per l’Inventari de zones humides de Catalunya, a més d’estar inclosa dins de l’Important Bird Area del Delta del Llobregat. A pocs metres de les obres cria el martinet menut (Ixobrychus minutus), espècie estrictament protegida per la Directiva d’Aus de la Unió Europea. Per aquests motius, considerem que s’han d’aturar les obres de forma immediata. Els greuges ambientals i els possibles incompliments de normatives són més que inassumibles.

L’actual obra és promoguda per l’ICFO (institut de ciències fotòniques) i autoritzada per l’Ajuntament de Castelldefels. Nosaltres no ens oposem a la construcció de nous edificis destinats a la recerca, però creiem fermament que això no justifica la destrucció d’una zona natural tan important pel municipi.

Cal destacar que aquesta edificació és només el principi del fi. Tenim constància de què tant ajuntament com el Parc Mediterrani de la Tecnologia (PMT) planegen urbanitzar tota la banda dreta de l’Olla del Rei, alhora l’àrea més valuosa a nivell mediambiental, zona que estava plantejada per tractar-se de camps de reserva.

És per això que les veïnes del poble hem creat la Plataforma “Salvem L’olla del Rei”, per lluitar i fer front a aquest abús sobre el nostre patrimoni natural, al que les diverses institucions responsables ens han sotmès. A Castelldefels no hem deixat de patir els efectes de la bombolla immobiliària i l’especulació; i aquesta vegada ens plantem per dir prou. En un municipi amb pràcticament el 90% del terme urbanitzat!

És per tot això que us convoquem a l’acte que tindrà lloc el proper 16 de març a l’Ateneu de Castelldefels (Carrer García Lorca, 7) a les 19h, en el qual ens presentarem públicament com la Plataforma “Salvem L’olla del Rei”, tot plantejant les accions que portarem a terme per evitar la destrucció d’aquest espai natural.


Us hi esperem! Us podeu sumar al manifest com a entitats enviant un correu a: olladelrei@hotmail.com.

 

Més info

Octavetes per repartir
La zona humida del campus de la UPC de Castelldefels, amenaçada

Es declara una nova zona humida al delta del Llobregat

IBA Nº 140 Delta del Llobregat

Facebook Olla del Rei

@OlladelRei

DEPANA vol recordar a AENA els seus incompliments en matèria ambiental, davant una nova ampliació de l’Aeroport

  • En relació a la proposta publicitada [1] d’un nou Pla Director de l’Aeroport de Barcelona, DEPANA recorda a l’opinió pública que, transcorreguts 20 anys de l’anterior Pla Director (1998), les mesures compensatòries que es van aprovar per mitigar els greus impactes mediambientals que aquest Pla va provocar i que segueix provocant, encara no han estat convenientment desenvolupades [2].

La mesura estrella del Pla Director de l’Aeroport de Barcelona de 1998, era l’aprovació d’un Pla Especial que contemplen la protecció i planificació de la gestió de tots els espais naturals que es conserven en el Delta del Llobregat, incloent-hi els àdhuc no protegits.

Transcorreguts 20 anys de l’aprovació de l’anterior pla director i del compromís “ferm” per part de l’Estat i la Generalitat davant la Comissió Europea de desenvolupar el Pla Especial per a la protecció i gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, continuem a la espera.

Mentrestant, s’han plantejat nous plans directors urbanístics (PDU) que afecten greument als espais naturals del Delta, com:

  • El Pla Director Urbanístic Econòmic del Delta del Llobregat.
  • El Pla Director Urbanístic Gran Via Sud.
  • El pla per a la industrialització del Parc Agrari.
  • Els nous accessos ferroviaris al Port.
  • La urbanització de zones incloses dins de l’IBA 140 “Delta del Llobregat” [3], com som El Prat Sud o l’entorn de la UPC de Castelldefels.
  • Etc.

Els 20 anys d’incompliments en els compromisos envers la protecció dels EENN del Delta han forçat a DEPANA a plantejar dues denúncies davant de la Comissió i el Parlament Europeu. Tant la Queixa davant la Comissió, com la Petició davant la Comissió de Rogacions del Parlament Europeu segueixen obertes i podrien acabar comportant que l’Estat espanyol acabés davant dels Tribunals Europeus per incompliment de les directives comunitàries ambientals.

En paraules de José García Moreno, vicepresident de DEPANA “Volem remarcar que, el compliment, forçat per Europa, dels compromisos adquirits per l’anterior Pla Director de l’Aeroport de Barcelona, no exonera de la correcta avaluació dels nous impactes que puguin provocar les noves infraestructures en aquest aeroport”. Ha remarcat que, malgrat que es plantegen de forma segregada i cenyida al recinte aeroportuari, el desenvolupament de l’enèsim “pelotazo” urbanístic de la nova Ciutat Aeroportuària, sumat a la terminal satèl·lit, tenen impactes negatius sinèrgics que s’acumulen sobre els espais naturals del Delta del Llobregat, ja tan molt reduïts i impactats.

No obstant això, i malgrat els històrics desacords entre ecologistes i administracions respecte amb el Delta del Llobregat, destaquen el canvi històric, fruit de les pressions conservacionistes, que suposa admetre que “ja no és factible la construcció de noves pistes, ni l’ampliació del recinte aeroportuari en el Delta del Llobregat”.

En els anys 90, les organitzacions ambientals van plantejar la inviabilitat del model de desenvolupament aeroportuari amb el qual treballaven totes les administracions implicades en l’aeroport de Barcelona. Ja llavors es proposava un sistema aeroportuari català que incorporés els aeroports de Girona i Reus. Inicialment tan sols va ser recolzat pels ajuntaments més propers a l’entorn aeroportuari. Anys després va ser assumit per la Generalitat de Catalunya i ara és l’Estat que sembla assumir els plantejaments conservacionistes de no construir noves pistes i ampliar l’espai aeroportuari fins a l’aeròdrom de Girona.

DEPANA continuarà desenvolupant la seva tasca a favor de la protecció d’aquests espais naturals, així com de la protecció de la salut del veïnatge de l’entorn aeroportuari, independentment del que puguin fer els ajuntaments implicats o la resta d’administracions. El treball de més de 30 anys de
DEPANA ha portat la problemàtica ambiental d’aquesta infraestructura fins al més alt de les institucions europees, contribuint a posar límits al seu desenvolupament descontrolat de l’entorn aeroportuari.

Mes informació:

DEPANA / info@depana.org

[1] El aeropuerto de El Prat tendrá una terminal satélite para los vuelos intercontinentales | El Periódico

[2] Sobre els aiguamolls volen ocells de ferro

[3] IBA 140 “Delta del Llobregat

S.O.S. Delta del Llobregat i Depana actuen de nou a la pineda de La Pava de Gavà | DEPANA

Un grup de voluntàries i voluntaris de DEPANA i SOS Delta del Llobregat van dur a terme el diumenge 3 de desembre una acció de neteja i retirada de vegetació oportunista i invasora a una zona humida de la pineda de Gavà. L’objectiu era el d’afavorir la recuperació de la cesquera, una espècie de gramínia autòctona amb forma de plomall. La cesquera es considera a casa nostra una raresa botànica en perill d’extinció. (Cliqueu sobre les imatges per a ampliar-les)

Un patrimoni natural que cal conèixer i protegir

Abans de començar amb la tasca prevista es va fer una introducció a les característiques del Delta del Llobregat i les amenaces a que està sotmès. Pel seu valor ecològic el Consell de les Comunitats Europees ha declarat 900 hectàrees d’aquest espai com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) protegides com a Xarxa Natura 2000. Dins d’aquestes, unes 500 hectàrees corresponen a Reserva Natural Parcial.

Les zones protegides, en vermell al mapa, ocupen només una petita part del delta

Mitjançant un mapa del delta van poder veure com les zones protegides no constitueixen un espai continu. Per a la seva supervivència i manteniment de la biodiversitat resulten imprescindibles els sectors que, malgrat no estar protegits  per la legislació actual, conserven el seu valor com a espais naturals. Aquests terrenys juguen el paper de corredors biològics i encara acullen una bona part de la flora i fauna característiques dels ecosistemes del delta.

Al Delta encara persisteixen en alguns d’aquests terrenys pinedes sobre dunes amb un patrimoni de flora i fauna que dóna lloc a un hàbitat escàs i vulnerable. Són algunes de les pinedes de pi pinyer sobre dunes més ben conservades de tot el litoral català. Pel seu valor aquest hàbitat ha estat declarat de conservació prioritària per la Unió Europea.

Sobre les antigues dunes les pinedes de pi pinyoner s’alternen amb les jonqueres

 

Zona d’actuació

L’espai triat està inclòs al conjunt d’ambients humits localitzats al nord de l’autovia de Castelldefels, la C-31. Aquests terrenys constitueixen el complex conegut com “jonqueres de la rerapineda de Gavà“. Es caracteritzen per la presència de jonquera amb cesquera. A l’inventari de zones humides de Catalunya s’han inclòs quatre zones humides amb aquestes característiques, amb els codis 0800113, 08001114, 08001115 i 08001116.

Les jonqueres acaben sent substituïdes per les pinedes en el procés de successió natural de les comunitats vegetals

La coberta de pins impedeix de manera natural la supervivència de la jonquera

 

Es tracta d’uns ecosistemes molt dinàmics i alhora molt vulnerables. Es troben envoltats de pinedes, conreus i espais urbanitzats. La pressió humana i la mateixa successió natural de les comunitats vegetals provoquen l’evolució constant amb la desaparició i reaparició d’aquest tipus de jonqueres. Amb el predomini, malauradament,  dels processos de destrucció.

Ombrejada de vermell la superfície on es va actuar

 

En aquesta ocasió la intervenció es va centrar en una zona humida d’alt valor ambiental, la identificada amb el codi “08001114 Jonqueres de la rerapineda de Gavà II”.

Concretament aquesta zona no està sotmesa a cap figura de protecció específica però, es troba relativament en bon estat de conservació. Només la corresponent al codi 08001113 està inclosa dins l’espai de la xarxa Natura 2000 ES0000146 “Delta del Llobregat”.

La cesquera

La cesquera (Saccharum ravennae = Erianthus ravenna), anomenada “carricera” en castellà, és una planta herbàcia vivaç de la família de les poàcies (gramínies). Pertany al mateix gènere que la canya de sucre (Saccharum officinarum). Té una tija que sol superar el 2 m d’alçada amb una panícula plomosa de fins a uns 60 cm. Les fulles formen llargues cintes de més d’un metre amb el marge serrat i un nervi mitjà ben marcat i blanquinós.

Aspecte d’una mata de cesquera

 

Actualment en aquest lloc únicament s’observen mates disperses de cesquera

 

La cesquera és nativa del sud d’Europa i d’Àsia occidental. El seu hàbitat es troba en els sols sorrencs més o menys humits del litoral i els arenys dels rius.

Detall de les panícules plomoses característiques de la cesquera

Curiosament, si bé a les zones humides de Catalunya és una espècie amenaçada que cal protegir, introduïda a Amèrica del Nord es comporta com una espècie invasora nociva, especialment a Califòrnia.

El canyís (Phragmites australis = P. communis) requereix més humitat que la cesquera i el seu port és diferent

 

A les nostres contrades la cesquera es veu afectada per la competència per la cortadèria (Cortaderia selloana) originària d’Amèrica del Sud, amb la que comparteix trets comuns.

Cortadèria a l’Avinguda Diagonal de Barcelona

 

 

 

 

 

 

 

La feina feta

La tasca que es va dur a terme durant l’activitat va centrar-se en l’eliminació de la vegetació que apareix a les zones sorrenques humides quan es degrada la comunitat original. Aquesta  vegetació, constituïda per plantes ruderals i oportunistes, dificulta el restabliment espontani i la supervivència de la cesquera.

 

La competència per l’espai amb espècies més agressives perjudica la cesquera

 

Els esbarzers resulten  especialment perjudicials quan envolten les mates de cesquera. L’objectiu de la intervenció és facilitar l’expansió natural d’aquesta planta en l’hàbitat que li es propi. La manera d’aconseguir-ho és eliminant una part de la flora competidora, incloent-hi algunes espècies al•lòctones invasores.

Gràcies a l’esforç de les persones que van respondre a la crida de SOS Delta del Llobregat i Depana es va aconseguir netejar de vegetació competidora diversos exemplars de cesquera en un radi de varis metres.

Saca plena de restes vegetals

 

 

Cesqueres  amb els voltants esclarissats

Com a resultat de la feina feta es van acumular uns 5 m3 de brossa que es van disposar a la vora del camí a punt per a ser retirats posteriorment pels serveis municipal de l’Ajuntament de Gavà.

En finalitzar la feina es va aprofitar per a continuar una estona observant la natura en l’entorn proper on abunden les aus pròpies dels ambients deltaics.

Participar en aquest tipus d’activitats és una forma agradable i saludable de conèixer millor  la natura de casa nostra, compartir l’experiència amb altres persones i posar el nostre granet de sorra en favor del medi ambient. A l’agenda de Depana trobareu les properes convocatòries programades.

El munt de brossa resultat de l’actuació

Crònica cortesia del grup d’activitats de DEPANA.

Enllaços recomanats

Agraïm l’assesorament a Josep Lascurain.

13a edició de la Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Celebrem una nova edició de tardor de la marató d’aus cooperativa al Delta del Llobregat organitzada per S.O.S. Delta del Llobregat i DEPANA.

Prospectarem les zones fora del Remolar-Filipines i Cal Tet-ca l’Arana, és a dir: la zona agrícola de Sant Boi i Viladecans, el riu i la nova desembocadura, la bassa de la UPC a Castelldefels, la pineda de la Pava a Gavà, etc.

  • Quan? Dissabte, 7 d’octubre, a les 9 h
  • On? Estació de Renfe del Prat de Llobregat (com arribar)

Farem diferents equips i ens aproximarem a cada lloc amb cotxe per prospectar més territori. L’objectiu és doble: demostrar la importància del Delta no-protegit (al que anomenem #lAltreDelta) pels ocells migratoris i consolidar la informació de les zones potencialment amenaçades per projectes urbanístics. A diferència de les maratons competitives, la nostra és cooperativa, és a dir, es tracta de treballar en equip per veure el màxim possible d’espècies.

La jornada durarà fins al migdia (aprox. 14-15h). S’agrairà la confirmació d’assistència (nombre de persones), i la disponibilitat de telescopi i cotxe abans del divendres al migdia, per poder planificar els equips.

És una activitat gratuïta i de baixa dificultat, i no requereix coneixements previs. Us podeu inscriure aquí: info@sosdeltallobregat.org, info@depana.org, o Raúl (639150757).

Foto d’àguila pescadora i estornells, cortesia d’Eio Ramon.

Més info

Crònica de la 11ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 10ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 9ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 7ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 6a marató cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la cinquena marató cooperativa al Delta del Llobregat

5a Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la quarta marató cooperativa al Delta del Llobregat

20-04-2013 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la tercera marató cooperativa del Delta del Llobregat

29-09-2012 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

06-05-2012 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Ya disponible el Listado de las aves de la maratón cooperativa del 16 abril de 2011

 

DEPANA porta el conflicte per la protecció del Delta del Llobregat al Parlament Europeu

Nota de premsa. El Prat, 5 de setembre de 2017.

  • La Comissió Europea haurà d’explicar els múltiples incompliments de les Directives Europees per part de la Generalitat de Catalunya.

El proper dia 7 de setembre la Comissió de Peticions del Parlament Europeu tractarà la Petició que l’any passat va presentar DEPANA referent a la deficient protecció que posseeixen els espais naturals del Delta del Llobregat i l’incompliment que això suposa de les Directives comunitàries.

“La vista de la Petició suposa un pas ferm i decisiu en l’objectiu d’obligar al fet que siguin complerts els compromisos adquirits per l’Estat espanyol i per la Generalitat de Catalunya amb aquests espais naturals”, ha declarat el vicepresident de DEPANA, José García

La Petició respon a una Queixa presentada per l’esmentada entitat fa 5 anys a la CE, per demanar empar a l’òrgan legislatiu de la UE. El desenvolupament de la legislació europea en matèria mediambiental ha estat crucial en la preservació de l’entorn natural, fins al punt que el seu marc de protecció (la Xarxa Natura 2000, RN2000) està per sobre del sistema jurídic nacional. Es tracta d’una gran aportació a la conservació d’espais i espècies per a compensar el desinterès de certs ens locals.

Aquest esforç de conservació no ha passat per alt per als Estats, ni pels lobbies de pressió desenvolupistes. Així, pràcticament tots els Estats membres han passat per l’alt Tribunal de Luxemburg per l’incompliment d’aquestes Directives.

L’Estat espanyol va tenir el dubtós “honor” de ser el primer condemnat (Marismas de Santoña). La Generalitat de Catalunya no ha estat menys en el seu marc territorial, amb l’emblemàtica condemna del canal Segarra-Garriges. La Unió Europea ja va obligar en el 2006 a incrementar la RN2000 a Catalunya, inclòs el Delta del Llobregat.

No obstant això, l’augment de la superfície protegida al Delta no va servir per pal·liar els efectes negatius que han anat produint les grans infraestructures deltaiques (el port, l’aeroport, polígons industrials, carreteres…) sobre el territori.

Al llarg del temps, els diversos governs de la Generalitat han prioritzat les execucions d’infraestructures que necessitava Barcelona abans que complir amb les Directives europees. Els diversos responsables s’han negat, sistemàticament, a aplicar criteris científics en la delimitació i en la protecció dels espais naturals.

DEPANA porta anys de denúncies i defensant l’aplicació d’aquestes obligacions en el conjunt d’espais naturals catalans i de forma molt especial en el Delta del Llobregat.

La qüestió sobre d’adequada protecció i gestió de tots els espais naturals del Delta del Llobregat va ser traslladada per DEPANA a tots els responsables polítics, inclòs el Parlament català (juliol 2012). Davant les negatives a augmentar les àrees protegides, va promoure una Queixa per incompliments davant de la Comissió Europea en 2012, Queixa que contínua tramitant-se. En el 2016 va decidir traslladar la qüestió al Parlament europeu mitjançant una Petició que finalment serà vista el proper dia 7 de setembre.

Representants de DEPANA lamenten haver de recórrer a aquesta via expeditiva per a un assumpte que tenia una senzilla resolució, doncs les àrees a protegir estan incloses al catàleg d’Àrees Importants per a les Aus promogut per SEO/BirdLife. Actualment aquesta delimitació d’àrees a protegir és superior a les zones protegides en un 300%. Els incompliments sistemàtics de la legislació Europea de la qual la Generalitat és garant, diuen molt poc del nostre compromís ambiental i europeisme.

Publicat, amb permís de: Portem el conflicte per la protecció del Delta del Llobregat al Parlament Europeu – DEPANA. Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural

Més info

info@depana.org / 932104679

Suma’t a les peticions al Parlament Europeu sobre l’estat del delta del Llobregat!

IBA Nº 140 – Delta del Llobregat

El Parlament vota contra l’ampliació de les zones protegides del Delta del Llobregat

Voluntaris descobreixen una nova au reproductora al Delta del Llobregat: el picot garser gros

Nota de Premsa. Barcelona, 4 d’agost de 2017.

  • Un any després de confirmar la nidificació del picot garser petit, es troba evidència de cria del picot garser gros a la mateixa pineda sense protecció.
  • Aquesta descoberta posa de manifest la manca de seguiment i per tant, de gestió per part de les administracions d’aquest ecosistema de protecció prioritària per a la UE.

Actualment, el picot garser gros (Dendrocopos major), el picot més gran a casa nostra, i una au estrictament forestal, té una distribució a Catalunya relativament amplia i en expansió a Catalunya [1]. No es considera una espècie en perill. Al Delta del Llobregat, fins a la dècada dels 90, es considerava una espècie molt rara, amb comptades observacions (probablement relacionades amb moviments erràtics deguts a hiverns freds).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Però des de 2011 s’ha registrat regularment la seva presència a la pineda de la Pava (només a la tardor-hivern). El 2017, un grup de voluntaris que prospecta aquestes pinedes gavanenques (ornitòlegs de S.O.S. Delta del Llobregat i col·laboradors) va començar a detectar la seva presència també durant la primavera. Finalment, el 23 de maig es va localitzar un adult portant becada a una petita pollancreda i fent viatges constantment a la pineda adjacent per capturar l’aliment. També es va poder localitzar el niu i fotografiar al pollet trient el cap del forat d’un dels pollancres [2]. Una setmana després ells polls ja havien abandonat el niu.

Ciència ciutadana en pràctica: seguiment de la colonització i reproducció

Aquesta observació es considera el primer registre de nidificació (coneguda) d’aquesta espècie al Delta. Tanmateix, tenint en compte el caràcter molt discret d’aquesta espècie durant la reproducció i la manca de prospecció regular a tota la superfície d’aquesta pineda, no podem descartar que hagués començat a nidificar alguns anys enrere.

Aquesta bona notícia no ve sola; durant la feina de seguiment d’aquesta pineda es va poder constatar també la nidificació d’una parella de picot garser petit (Dendrocopos minor) a la mateixa pollancreda del picot garser gros, que confirma la cria de l’espècie detectada per primer cop el 2016 [3]; es va localitzar el niu (a uns 100 m del niu de picot garser gros) i es van veure els adults fent viatges constantment amb becada al niu; també es va poder fotografiar un adult alimentant a un jove fora del niu. Cal remarcar que la localització d’aquest niu es troba a una pollancreda diferent de la que va nidificar el 2016 (on s’ha constatat que no hi havia cap parella enguany) [4].

Un espai molt biodivers i paisatgísticament molt interessant, però sense protecció

Convé recordar que el sector de Gavà que acull aquestes pollancredes i alberedes no compta amb cap figura de protecció, encara que els estudis de DEPANA, impulsats per l’Ajuntament i realitzats al període 2012-14, han provat que la diversitat de la seva avifauna és totalment equiparable al de l’adjacent pineda de les Maioles, que està catalogada com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) de la Xarxa Natura 2000. [5]. Això posa de manifest l’arbitrarietat per part de les administracions a l’hora de delimitar els espais que s’han de protegir al Delta del Llobregat.

L’ampliació i gestió dels espais naturals al delta del Llobregat: una assignatura suspesa

El desenvolupament territorial del Delta del Llobregat ha mostrat que la declaració d’espais protegits ha vingut marcada pels interessos urbanístics i no pas pels seus valors naturals. Entitats com DEPANA conservacionistes han demanat reiteradament l’ampliació dels espais naturals, en concret, la incorporació d’aquesta pineda a la XN2000, en compliment de les directives europees [6].

Aquest descobriment mostra com les persones a nivell individual o grups d’aficionats, de manera altruista, poden fer “ciència ciutadana”, aportant dades d’interès sobre la nostra biodiversitat, posant en valor espais emblemàtics i fins i tot afavorint la seva protecció.

Els autors, però, volen destacar que aquesta feina hauria de portar-se a terme per les administracions, que són garants de la conservació d’espais i espècies. La ciència ciutadana, com qualsevol voluntariat, és una eina per implicar a la població, però en cap cas és una excusa per no proveir dels mitjans necessaris per fer aquests estudis. És més, no es pot deixar a l’atzar (en aquest cas la coincidència d’un grup de naturalistes amateurs i professionals i molt vinculats al territori, en aquest espai natural) el seguiment de la biodiversitat, sinó que hauria d’existir una coordinació per part dels organismes competents.

En aquest sentit, destaquen, “al Delta del Llobregat només disposa d’un tècnic en fauna per les 950 Ha protegides”. Les zones circumdants, amb demostrats valors naturals, s’haurien de considerar -com a mínim, com a àrea d’influència, com tenen altres espais protegits.

Més info

info@sosdeltallobregat.org

[1] ESTRADA, J., PEDROCCHI, V., BROTONS, L. & HERRANDO, S. (eds.). (2004). Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/Lynx edicions. Barcelona.

[2] Dades de José Antonio García Moreno i Xavier Santaeufemia.

[3] El picot garser petit, nova espècie per al Delta del Llobregat

[4] Dades de Raúl Bastida

[5] Estudi dels ocells hivernants de la plana de Gavà

[6] El Parlament vota contra l’ampliació de les zones protegides del Delta del Llobregat

La foto del niu de picot garser gros amb poll és cortesia de Xavier Santaeufemia. La del picot garser petit cebant és cortesia de Carlos Santaeufemia.

DEPANA presenta al·legacions a la Modificació del Pla Parcial del Sector Llevant–Mar de Gavà

La no urbanització és l’única via possible per garantir la preservació d’habitats d’interès i espècies en perill o vulnerables, així com el manteniment de la funció connectora que desenvolupa.

Com a entitat ecologista i en defensa del patrimoni natural hem analitzat aquesta modificació del Pla i considerem que la construcció del conjunt residencial i hoteler amb zones comunes privades i carrers posarien en perill:

  • La funció connectora entre el Parc Agrari del Baix Llobregat amb les diferents zones de XN2000-Delta, la costa i altres espais naturals de l’interior. 
  • Espècies de flora amenaçada com l’Orobanche foetida (en perill) i Maresia nana (vulnerable).
  • Espècies d’aus d’interès com Certhia brachydactyla, Troglodytes troglodytes, Larus melanocephalus, Sterna sandvicensis, Sterna hirundo, Charadrius alexandrinus, Himantopus himantopus.
  • I produirien la destrucció del sistema dunar amb boscos de pi pinyer o pinaster, hàbitat natural d’interès comunitari categoritzat com prioritari, d’acord amb la Directiva Hàbitats.
Caldria recordar que la pineda afectada estava inclosa a l’inventari realitza pel Departament el 2001. Poc abans de la comunicació a la Comissió Europea el 2006 per la designació del ZEC del Delta del Llobregat, el tram afectat de pineda va ser tret de l’inventari. La Comissió Europea no va poder designar el ZEC del Delta del Llobregat amb total coneixement de les zones més adients per la protecció d’aquest hàbitats. Es tracta de la mateixa situació que va servir com argument el Tribunal per protegir la pineda de Can Camins.

 

 

Per què creiem que és important presentar les al·legacions? És important fer ús d’una de les eines que ens ofereix l’estat de Dret, ja que combinades amb d’altres, poden ajudar a fer camí cap a una societat més justa des del punt de vista ambiental. Des de l’any 1988, DEPANA compta amb una àrea jurídica pròpia, integrada per voluntaris i lletrats, que són els encarregats de redactar i supervisar tota la documentació. Si tens interès en el tema demana informació a info@depana.org.

Per més informació sobre aquestes al·legacions, consulteu: al·legacions completes.

Origen: DEPANA presenta AL·LEGACIONS a la Modificació del Pla Parcial de Delimitació del Sector Llevant – Mar de Gavà.

Xerrada: Evolució i Futur de la Protecció del Delta

Camins paral·lels i sendes ocultes en el recorregut de la protecció del Delta Llobregat.

Ens han convidat a donar una xerrada sobre la protecció legal del Delta del Llobregat, justament quan fa 30 anys de la declaració de les reserves naturals.

  • Quan? Dijous 11 de maig del 2017, a les 19.15h
  • On? a la Sala d’Actes de la Biblioteca “Antonio Martín”, del Cèntric, El Prat de Llobregat (com arribar).

Organitza: tintablava, Associació d’Escriptors del Prat de Llobregat

Intentarem repassar l’històric de la protecció dels espais naturals del Delta, per què aquestes figures són importants per a la conservació, quines limitacions tenen i quines són les perspectives actuals, tenint en compte que encara un 60% del territori deltaic d’elevada biodiversitat resta desprotegit.

Esteu tothom convidat a la xerrada i col·loqui posterior. L’entrada és oberta i gratuïta.

Descarregueu el díptic informatiu aquí.

Us hi esperem!

 

 

IX Festa de la Terra al Casal La Llavor del Prat

La Festa de la Terra d’enguany vol esdevenir un toc d’atenció enfront dels nous plans urbanístics que amenacen el delta del Llobregat.

Aquest cap de setmana es portaran a terme diverses activitats, informatives i lúdiques, per denunciar la situació que viu el Delta de Llobregat i els nous projectes especulatius què l’amenacen, tot coincidint amb el 30è aniversari de la declaració de les primeres reserves naturals al Delta del Llobregat.

L’esdeveniment començara aquest divendres a les 19.30 hores al Casal Okupat i Autogestionat ‘La Llavor’ amb una xerrada a càrrec de José Garcéa sota l’enunciat; “Històries, llegendes i ornitimància al Delta del Llobregat”. I seguirà dissabte amb un cercaquintos organitzat per la Colla Bastonera del Prat a les 19h a la Plaça de la Vila. La Festa continuarà dissabte al Casal amb una nit de Punxadiscos amb PD EFE i PD Partisana (veure cartell).

La Festa de la Terra va tornar l’any passat al Prat després d’un parèntesis de 6 anys sense celebrar-se, de la mà del col·lectiu llibertari ‘Catarko’, després de recollir aquest col·lectiu el testimoni deixat l’any 2010 a la darrera edició, per la campanya ‘Salvem el Delta’ i DEPANA com a organitzadores de l’esdeveniment.

Diversos han estat els col·lectius i entitats responsables de l’organització d’aquest esdeveniment, des de què el Kasal Okupat del Prat -Alta Tensió- n’organitzes la primera edició l’any 2004. A més a més dels esmentats Catarko, Salvem el Delta, DEPANA, i KOP -Alta Tensió- caldria afegir el nucli promotor de la CAL del Prat que va organitzar l’edició del 2005.

La Festa de la Terra vol reivindicar, de forma lúdica, la defensa del territori davant les agressions del capitalisme depredador, i les cultures dels pobles enfront els fenòmens globalitzadors que pretenen homogeneïtzar-les. Tradicionalment s’ha realitzat entre dues diades de forta càrrega simbòlica, la diada de Sant Jordi, escenari tradicional de mobilitzacions en defensa de la llengua i el dia mundial de la Terra, 23 i 25 d’abril.

Origen: La Festa de la Terra vol esdevenir un toc d’atenció enfront dels nous plans urbanístics que amenacen el delta. | El Prat Llibertari

Més info

La darrera ‘Festa de la Terra’ serveix per alertar sobre els nous plans urbanístic que amenacen de nou al Delta(2016)

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.188 other followers

Twitter

Busca per temes

Anuncis
%d bloggers like this: