/
archivos

Especulació

This category contains 136 posts

DEPANA porta el conflicte per la protecció del Delta del Llobregat al Parlament Europeu

Nota de premsa. El Prat, 5 de setembre de 2017.

  • La Comissió Europea haurà d’explicar els múltiples incompliments de les Directives Europees per part de la Generalitat de Catalunya.

El proper dia 7 de setembre la Comissió de Peticions del Parlament Europeu tractarà la Petició que l’any passat va presentar DEPANA referent a la deficient protecció que posseeixen els espais naturals del Delta del Llobregat i l’incompliment que això suposa de les Directives comunitàries.

“La vista de la Petició suposa un pas ferm i decisiu en l’objectiu d’obligar al fet que siguin complerts els compromisos adquirits per l’Estat espanyol i per la Generalitat de Catalunya amb aquests espais naturals”, ha declarat el vicepresident de DEPANA, José García

La Petició respon a una Queixa presentada per l’esmentada entitat fa 5 anys a la CE, per demanar empar a l’òrgan legislatiu de la UE. El desenvolupament de la legislació europea en matèria mediambiental ha estat crucial en la preservació de l’entorn natural, fins al punt que el seu marc de protecció (la Xarxa Natura 2000, RN2000) està per sobre del sistema jurídic nacional. Es tracta d’una gran aportació a la conservació d’espais i espècies per a compensar el desinterès de certs ens locals.

Aquest esforç de conservació no ha passat per alt per als Estats, ni pels lobbies de pressió desenvolupistes. Així, pràcticament tots els Estats membres han passat per l’alt Tribunal de Luxemburg per l’incompliment d’aquestes Directives.

L’Estat espanyol va tenir el dubtós “honor” de ser el primer condemnat (Marismas de Santoña). La Generalitat de Catalunya no ha estat menys en el seu marc territorial, amb l’emblemàtica condemna del canal Segarra-Garriges. La Unió Europea ja va obligar en el 2006 a incrementar la RN2000 a Catalunya, inclòs el Delta del Llobregat.

No obstant això, l’augment de la superfície protegida al Delta no va servir per pal·liar els efectes negatius que han anat produint les grans infraestructures deltaiques (el port, l’aeroport, polígons industrials, carreteres…) sobre el territori.

Al llarg del temps, els diversos governs de la Generalitat han prioritzat les execucions d’infraestructures que necessitava Barcelona abans que complir amb les Directives europees. Els diversos responsables s’han negat, sistemàticament, a aplicar criteris científics en la delimitació i en la protecció dels espais naturals.

DEPANA porta anys de denúncies i defensant l’aplicació d’aquestes obligacions en el conjunt d’espais naturals catalans i de forma molt especial en el Delta del Llobregat.

La qüestió sobre d’adequada protecció i gestió de tots els espais naturals del Delta del Llobregat va ser traslladada per DEPANA a tots els responsables polítics, inclòs el Parlament català (juliol 2012). Davant les negatives a augmentar les àrees protegides, va promoure una Queixa per incompliments davant de la Comissió Europea en 2012, Queixa que contínua tramitant-se. En el 2016 va decidir traslladar la qüestió al Parlament europeu mitjançant una Petició que finalment serà vista el proper dia 7 de setembre.

Representants de DEPANA lamenten haver de recórrer a aquesta via expeditiva per a un assumpte que tenia una senzilla resolució, doncs les àrees a protegir estan incloses al catàleg d’Àrees Importants per a les Aus promogut per SEO/BirdLife. Actualment aquesta delimitació d’àrees a protegir és superior a les zones protegides en un 300%. Els incompliments sistemàtics de la legislació Europea de la qual la Generalitat és garant, diuen molt poc del nostre compromís ambiental i europeisme.

Publicat, amb permís de: Portem el conflicte per la protecció del Delta del Llobregat al Parlament Europeu – DEPANA. Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural

Més info

info@depana.org / 932104679

Suma’t a les peticions al Parlament Europeu sobre l’estat del delta del Llobregat!

IBA Nº 140 – Delta del Llobregat

El Parlament vota contra l’ampliació de les zones protegides del Delta del Llobregat

Anuncis

Voluntaris descobreixen una nova au reproductora al Delta del Llobregat: el picot garser gros

Nota de Premsa. Barcelona, 4 d’agost de 2017.

  • Un any després de confirmar la nidificació del picot garser petit, es troba evidència de cria del picot garser gros a la mateixa pineda sense protecció.
  • Aquesta descoberta posa de manifest la manca de seguiment i per tant, de gestió per part de les administracions d’aquest ecosistema de protecció prioritària per a la UE.

Actualment, el picot garser gros (Dendrocopos major), el picot més gran a casa nostra, i una au estrictament forestal, té una distribució a Catalunya relativament amplia i en expansió a Catalunya [1]. No es considera una espècie en perill. Al Delta del Llobregat, fins a la dècada dels 90, es considerava una espècie molt rara, amb comptades observacions (probablement relacionades amb moviments erràtics deguts a hiverns freds).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Però des de 2011 s’ha registrat regularment la seva presència a la pineda de la Pava (només a la tardor-hivern). El 2017, un grup de voluntaris que prospecta aquestes pinedes gavanenques (ornitòlegs de S.O.S. Delta del Llobregat i col·laboradors) va començar a detectar la seva presència també durant la primavera. Finalment, el 23 de maig es va localitzar un adult portant becada a una petita pollancreda i fent viatges constantment a la pineda adjacent per capturar l’aliment. També es va poder localitzar el niu i fotografiar al pollet trient el cap del forat d’un dels pollancres [2]. Una setmana després ells polls ja havien abandonat el niu.

Ciència ciutadana en pràctica: seguiment de la colonització i reproducció

Aquesta observació es considera el primer registre de nidificació (coneguda) d’aquesta espècie al Delta. Tanmateix, tenint en compte el caràcter molt discret d’aquesta espècie durant la reproducció i la manca de prospecció regular a tota la superfície d’aquesta pineda, no podem descartar que hagués començat a nidificar alguns anys enrere.

Aquesta bona notícia no ve sola; durant la feina de seguiment d’aquesta pineda es va poder constatar també la nidificació d’una parella de picot garser petit (Dendrocopos minor) a la mateixa pollancreda del picot garser gros, que confirma la cria de l’espècie detectada per primer cop el 2016 [3]; es va localitzar el niu (a uns 100 m del niu de picot garser gros) i es van veure els adults fent viatges constantment amb becada al niu; també es va poder fotografiar un adult alimentant a un jove fora del niu. Cal remarcar que la localització d’aquest niu es troba a una pollancreda diferent de la que va nidificar el 2016 (on s’ha constatat que no hi havia cap parella enguany) [4].

Un espai molt biodivers i paisatgísticament molt interessant, però sense protecció

Convé recordar que el sector de Gavà que acull aquestes pollancredes i alberedes no compta amb cap figura de protecció, encara que els estudis de DEPANA, impulsats per l’Ajuntament i realitzats al període 2012-14, han provat que la diversitat de la seva avifauna és totalment equiparable al de l’adjacent pineda de les Maioles, que està catalogada com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) de la Xarxa Natura 2000. [5]. Això posa de manifest l’arbitrarietat per part de les administracions a l’hora de delimitar els espais que s’han de protegir al Delta del Llobregat.

L’ampliació i gestió dels espais naturals al delta del Llobregat: una assignatura suspesa

El desenvolupament territorial del Delta del Llobregat ha mostrat que la declaració d’espais protegits ha vingut marcada pels interessos urbanístics i no pas pels seus valors naturals. Entitats com DEPANA conservacionistes han demanat reiteradament l’ampliació dels espais naturals, en concret, la incorporació d’aquesta pineda a la XN2000, en compliment de les directives europees [6].

Aquest descobriment mostra com les persones a nivell individual o grups d’aficionats, de manera altruista, poden fer “ciència ciutadana”, aportant dades d’interès sobre la nostra biodiversitat, posant en valor espais emblemàtics i fins i tot afavorint la seva protecció.

Els autors, però, volen destacar que aquesta feina hauria de portar-se a terme per les administracions, que són garants de la conservació d’espais i espècies. La ciència ciutadana, com qualsevol voluntariat, és una eina per implicar a la població, però en cap cas és una excusa per no proveir dels mitjans necessaris per fer aquests estudis. És més, no es pot deixar a l’atzar (en aquest cas la coincidència d’un grup de naturalistes amateurs i professionals i molt vinculats al territori, en aquest espai natural) el seguiment de la biodiversitat, sinó que hauria d’existir una coordinació per part dels organismes competents.

En aquest sentit, destaquen, “al Delta del Llobregat només disposa d’un tècnic en fauna per les 950 Ha protegides”. Les zones circumdants, amb demostrats valors naturals, s’haurien de considerar -com a mínim, com a àrea d’influència, com tenen altres espais protegits.

Més info

info@sosdeltallobregat.org

[1] ESTRADA, J., PEDROCCHI, V., BROTONS, L. & HERRANDO, S. (eds.). (2004). Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/Lynx edicions. Barcelona.

[2] Dades de José Antonio García Moreno i Xavier Santaeufemia.

[3] El picot garser petit, nova espècie per al Delta del Llobregat

[4] Dades de Raúl Bastida

[5] Estudi dels ocells hivernants de la plana de Gavà

[6] El Parlament vota contra l’ampliació de les zones protegides del Delta del Llobregat

La foto del niu de picot garser gros amb poll és cortesia de Xavier Santaeufemia. La del picot garser petit cebant és cortesia de Carlos Santaeufemia.

DEPANA presenta al·legacions a la Modificació del Pla Parcial del Sector Llevant–Mar de Gavà

La no urbanització és l’única via possible per garantir la preservació d’habitats d’interès i espècies en perill o vulnerables, així com el manteniment de la funció connectora que desenvolupa.

Com a entitat ecologista i en defensa del patrimoni natural hem analitzat aquesta modificació del Pla i considerem que la construcció del conjunt residencial i hoteler amb zones comunes privades i carrers posarien en perill:

  • La funció connectora entre el Parc Agrari del Baix Llobregat amb les diferents zones de XN2000-Delta, la costa i altres espais naturals de l’interior. 
  • Espècies de flora amenaçada com l’Orobanche foetida (en perill) i Maresia nana (vulnerable).
  • Espècies d’aus d’interès com Certhia brachydactyla, Troglodytes troglodytes, Larus melanocephalus, Sterna sandvicensis, Sterna hirundo, Charadrius alexandrinus, Himantopus himantopus.
  • I produirien la destrucció del sistema dunar amb boscos de pi pinyer o pinaster, hàbitat natural d’interès comunitari categoritzat com prioritari, d’acord amb la Directiva Hàbitats.
Caldria recordar que la pineda afectada estava inclosa a l’inventari realitza pel Departament el 2001. Poc abans de la comunicació a la Comissió Europea el 2006 per la designació del ZEC del Delta del Llobregat, el tram afectat de pineda va ser tret de l’inventari. La Comissió Europea no va poder designar el ZEC del Delta del Llobregat amb total coneixement de les zones més adients per la protecció d’aquest hàbitats. Es tracta de la mateixa situació que va servir com argument el Tribunal per protegir la pineda de Can Camins.

 

 

Per què creiem que és important presentar les al·legacions? És important fer ús d’una de les eines que ens ofereix l’estat de Dret, ja que combinades amb d’altres, poden ajudar a fer camí cap a una societat més justa des del punt de vista ambiental. Des de l’any 1988, DEPANA compta amb una àrea jurídica pròpia, integrada per voluntaris i lletrats, que són els encarregats de redactar i supervisar tota la documentació. Si tens interès en el tema demana informació a info@depana.org.

Per més informació sobre aquestes al·legacions, consulteu: al·legacions completes.

Origen: DEPANA presenta AL·LEGACIONS a la Modificació del Pla Parcial de Delimitació del Sector Llevant – Mar de Gavà.

Xerrada: Evolució i Futur de la Protecció del Delta

Camins paral·lels i sendes ocultes en el recorregut de la protecció del Delta Llobregat.

Ens han convidat a donar una xerrada sobre la protecció legal del Delta del Llobregat, justament quan fa 30 anys de la declaració de les reserves naturals.

  • Quan? Dijous 11 de maig del 2017, a les 19.15h
  • On? a la Sala d’Actes de la Biblioteca “Antonio Martín”, del Cèntric, El Prat de Llobregat (com arribar).

Organitza: tintablava, Associació d’Escriptors del Prat de Llobregat

Intentarem repassar l’històric de la protecció dels espais naturals del Delta, per què aquestes figures són importants per a la conservació, quines limitacions tenen i quines són les perspectives actuals, tenint en compte que encara un 60% del territori deltaic d’elevada biodiversitat resta desprotegit.

Esteu tothom convidat a la xerrada i col·loqui posterior. L’entrada és oberta i gratuïta.

Descarregueu el díptic informatiu aquí.

Us hi esperem!

 

 

IX Festa de la Terra al Casal La Llavor del Prat

La Festa de la Terra d’enguany vol esdevenir un toc d’atenció enfront dels nous plans urbanístics que amenacen el delta del Llobregat.

Aquest cap de setmana es portaran a terme diverses activitats, informatives i lúdiques, per denunciar la situació que viu el Delta de Llobregat i els nous projectes especulatius què l’amenacen, tot coincidint amb el 30è aniversari de la declaració de les primeres reserves naturals al Delta del Llobregat.

L’esdeveniment començara aquest divendres a les 19.30 hores al Casal Okupat i Autogestionat ‘La Llavor’ amb una xerrada a càrrec de José Garcéa sota l’enunciat; “Històries, llegendes i ornitimància al Delta del Llobregat”. I seguirà dissabte amb un cercaquintos organitzat per la Colla Bastonera del Prat a les 19h a la Plaça de la Vila. La Festa continuarà dissabte al Casal amb una nit de Punxadiscos amb PD EFE i PD Partisana (veure cartell).

La Festa de la Terra va tornar l’any passat al Prat després d’un parèntesis de 6 anys sense celebrar-se, de la mà del col·lectiu llibertari ‘Catarko’, després de recollir aquest col·lectiu el testimoni deixat l’any 2010 a la darrera edició, per la campanya ‘Salvem el Delta’ i DEPANA com a organitzadores de l’esdeveniment.

Diversos han estat els col·lectius i entitats responsables de l’organització d’aquest esdeveniment, des de què el Kasal Okupat del Prat -Alta Tensió- n’organitzes la primera edició l’any 2004. A més a més dels esmentats Catarko, Salvem el Delta, DEPANA, i KOP -Alta Tensió- caldria afegir el nucli promotor de la CAL del Prat que va organitzar l’edició del 2005.

La Festa de la Terra vol reivindicar, de forma lúdica, la defensa del territori davant les agressions del capitalisme depredador, i les cultures dels pobles enfront els fenòmens globalitzadors que pretenen homogeneïtzar-les. Tradicionalment s’ha realitzat entre dues diades de forta càrrega simbòlica, la diada de Sant Jordi, escenari tradicional de mobilitzacions en defensa de la llengua i el dia mundial de la Terra, 23 i 25 d’abril.

Origen: La Festa de la Terra vol esdevenir un toc d’atenció enfront dels nous plans urbanístics que amenacen el delta. | El Prat Llibertari

Més info

La darrera ‘Festa de la Terra’ serveix per alertar sobre els nous plans urbanístic que amenacen de nou al Delta(2016)

S.O.S. Delta del Llobregat, a la presentació del Mapa de les Merdes de Catalunya

Trobada de la gent afectada per projectes amb greus impactes ambientals a casa nostra, el proper dia 25 de febrer a l’Ateneu La Base.

Què fer amb tanta porqueria

L’elaboració d’un mapa de conflictes ambientals és fruït de la 1a Fira de les Merdes de Catalunya, celebrada a la Figuerosa (Urgell) per protestar contra el projecte de construcció d’un abocador de purins als voltants del poble i per visibilitzat el gran nombre de problemes ambientals a tot el territori català. La jornada, plantejada en clau d’humor negre i organitzada pels Culs de Catalunya i la Plataforma Salvem els Plans de Conill, va ser un gran èxit de públic. Hi van assistir una desena llarga d’entitats i coordinadores ambientalistes de tota Catalunya i un gran nombre de persones a títol individual.

Va ser precisament gràcies a les informacions i la col·laboració de la gent afectada per algun conflicte ambiental, i/o sensibilitzada amb el tema, que s’ha pogut elaborar aquest mapa interactiu, que podeu veure en aquest enllaç.

Els més de 60 conflictes ressenyats estan agrupats en cinc categories que reflecteixen els àmbits més perjudicats per la lògica de la maximització de benefici d’un regim capitalista desbocat. Crida l’atenció que gran part d’aquests conflictes afecten directament la reproducció de l’especie humana: l’aire, l’aigua, la terra i la qualitat dels nostres aliments.

Partint de les experiències recollides les i els ponents abordaran les causes i efectes de la hiperproducció de residus i de la contaminació atmosfèrica, així com els múltiples nivells de nocivitat de l’agroindústria, en general i, de la ramaderia industrial, en particular.

Nosaltres, com a afectats pel Pla Delta 1994 i en general de l’expansionisme de Barcelona i la pèrdua massiva d’espais naturals i agrícoles, montarem una paradeta informativa i participarem dels differents espais de debat.

  • Quan? dissabte, 25 de febrer, des de les 11:30h
  • On? Ateneu la Base, Poble Sec, Barcelona (com arribar)

Us hi esperem!

Més info

 

 

Carta oberta a l’Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau: un altre delta del Llobregat és possible | DEPANA

Nota de Premsa 

El Prat, 30 de gener de 2017

Aquests dies ha transcendit als mitjans un nou pla urbanístic de l’ajuntament de Barcelona que afectaria altres municipis del delta del Llobregat. Aquesta proposta es fa d’esquenes al territori, i amb una visió purament economicista i desenvolupista, que ja ha causat estralls en el passat. Aquesta carta oberta vol ésser la veu d’un territori que no aguanta més.

  1. El Pla Delta de 1994 va ser el conjunt d’obres públiques més impactant per al territori de la història de Catalunya, amb conseqüències ambientals irreversibles (el 60% del Delta ja està sota el ciment i l’asfalt). Només parlar d’un segon Pla és obrir unes ferides mai cicatritzades.
  2. Barcelona (i Catalunya) està en deute amb el Delta del Llobregat, pel gran “sacrifici” que va fer aquest territori pel desenvolupament econòmic de la resta.
  3. Aquell mega-projecte es va fer amb una visió centralista i expansionista per part de Barcelona que, per guanyar terrenys, va desviar el riu Llobregat 2,5 km cap al sud (obra declarada il·legal). No és nou, ja a principis del segle XX Barcelona s’havia annexionat part de l’Hospitalet.
  4. El delta del Llobregat és més que un “solar”. És l’aiguamoll més important de la província de Barcelona, i el tercer de Catalunya, una zona d’importància internacional per les aus, el gran rebost de la ciutat, és a dir: uns serveis ambientals impagables.
  5. El que necessita el delta del Llobregat és una visió i gestió global, amb la creació d’un Parc Natural (com és Collserola), amb la participació també de l’ajuntament de Barcelona.
  6. Gràcies al Delta, Barcelona tenia una IBA (Àrea Important per les Aus, figura que no té Collserola ni el Besòs). Es tractava de l’antiga llera del Llobregat que tristament es va soterrar el 2016, amb el coneixement i inacció de l’ajuntament.
  7. Les actuals infraestructures del delta del Llobregat (la zona amb més densitat de l’Estat) estan sobredimensionades, moltes són deficitàries i el seu desenvolupament va ser caòtic. No calen més cicles especulatius d’obra pública i corrupció. Igual que no calen més habitatges en una ciutat amb milers d’ells buits.
  8. Qualsevol actuació al Delta ha de tenir en compte: el valor i les singularitats d’aquest territori únic, els actors que treballen per la seva defensa i la legislació ambiental (habitualment ignorada quan es tracta del Delta del Llobregat).

Al delta del Llobregat no cedirem ni un pam més. Per uns espais naturals viables i una zona agrícola viva.

DEPANA és l’entitat conservacionista degana de Catalunya, amb 40 anys de trajectòria en el nostre país en l’estudi i la defensa del patrimoni natural, i té una absoluta dedicació per a la preservació d’aquest espai natural tan important. Malgrat això no ha estat atesa per la majoria d’alcaldes de la nostra ciutat, als que ha informat sistemàticament de les afectacions als espais naturals del delta del Llobregat. Està clar que és incòmode qui qüestiona la prevalença dels interessos particulars, com és el cas de determinats planejaments urbanístics, per damunt dels generals, com la conservació de la natura. Confiem en què aquesta actitud canvií, i ens mostrem disposats com sempre, a col·laborar.

b4_foto1_alcaldebcn1921riuMés info

Carta enviada a l’ajuntament de Barcelona

20 anys del “Pla Delta”

DEPANA denuncia que els accessos al Port no compleixen la normativa ambiental

Fotografia de 1921 de la visita de l’alcalde de Barcelona als  terrenys annexionats de l’Hospitalet de Llobregat.

Via Carta oberta a l’Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau: un altre delta del Llobregat és possible.

Exposició i xerrada sobre el Delta del Llobregat al CC Casa Groga

20160125_192746_resizedPortem la nostra Expo “EL DELTA DEL LLOBREGAT, TAN EXCEPCIONAL COM DESCONEGUT” a Horta-Guinardó:

El delta del Llobregat és un espai únic tant per la seva biodiversitat com per les pressions antròpiques a què està sotmès. Amb un recull d’imatges i textos extraordinaris, descobrirem la fauna i la flora que conformen aquests paisatges (amb una visió global, no limitada als pocs espais que estan protegits), així com la gent que hi viu i treballa.

Amb motiu de la Expo, farem també una xerrada:

  • On? Centre Cívic Casa Groga 
  • Quan? el 15 de febrer, a les 19:30h.

Esperem que us agradi!

*Matins, de dilluns a dijous de 9 a 14 h.
Tardes, de dilluns a divendres de 16 a 22 h.

Si teniu interès en exhibir la nostra exposició, ens podeu escriure a info@sosdeltallobregat.org. Abans podeu fer una ullada aquí: primera, segona i tercera part.

Més info

Difusió del CC

Tota la info al nostre web

Foto de l’Expo al CC Vil·la Florida, cortesia d’Ariadna Coten.

L’Altre Delta del Llobregat: neix un noticiari d’ocells cooperatiu

laltredelta

  • Llancem un projecte de ciència ciutadana per les xarxes socials, amb el hashtag #lAltreDelta
  • L’objectiu és que molta gent pugui ajudar a donar a conèixer i defensar la biodiversitat del delta del Llobregat no protegit

Com sabeu fa molts anys que defensem la protecció de les zones del delta del Llobregat que es van quedar fora de les reserves per criteris polítics i no científics. La nostra reivindicació està basada en el coneixement de la diversitat ornitològica que tenim d’aquestes zones naturals, gràcies als censos fets per desenes de persones voluntàries.

Aquests s’han difós a través del nostre Noticiari Ornitològic “l’Altre Delta”, que molts coneixeu. Amb 50 edicions, ha sigut la iniciativa independent d’aquestes característiques de major durada i calat a casa nostra, de què tenim coneixement.

Però ara volem apropar aquest Delta desconegut i oblidat, encara més a la ciutadania. Volem que tothom participi amb les seves observacions, de fauna però també de flora o de paisatge, sigui una foto o un sentiment, qualsevol cosa que ajudi a fer valdre aquest espai! Només heu de fer servir el hashtag #lAltreDelta, tant en Facebook com a Twitter o Instagram. Nosaltres recopilarem les vostres cites (recordeu indicar espècie, lloc i dia/hora, si escau) i farem un noticiari cooperatiu amb les més notables.

Per saber quines són les zones protegides, podeu veure aquest mapa, són només unes 1000 Ha, de les aprox. 3500 que, d’acord als criteris científics, haurien d’estar-ho (veure la proposta d’ampliació de SEO/BirdLife). En aquest plànol que vam elaborar també podeu veure també quins punts són d’especial interès per nosaltres.

Doncs us engresquem a participar d’aquesta iniciativa, i a donar així més valor a les vostres visites naturalístiques al Delta del Llobregat!

Ara també, a la plataforma de ciència ciutadana Natusfera.

Per qualsevol dubte, ens podeu contactar aquí: info@sosdeltallobregat.org.

Recordeu que ens podeu seguir a les xarxes:

Facebook SOS-Delta-Llobregat
Twitter @SOS_DeltaLlob

NOTA. S.O.S. Delta del Llobregat no es responsabilitza de l’ús indegut d’aquest hashtag ni de les observacions que es facin, i la seva publicació no implica l’homologació de les cites.

Foto d’una sorpresa que podeu gaudir aquests dies durant una sortida busca-tresors per l’Altre Delta (torlits a un camp de conreu), cortesia d’Eio Ramon.

Més info

Noticiari Ornitològic #lAltreDelta 01/2017

DEPANA presenta un contenciós-administratiu contra el Pla Director Urbanístic econòmic del Delta del Llobregat

Després de presentar al·legacions que no es van tenir en compte, DEPANA opta per la via judicial per exigir que aquest pla urbanístic conegut com Eurovegas-2, tingui en compte els valors naturals del delta del Llobregat.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admés a tràmit l’escrit de demanda del contenciós-administratiu presentat per la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA). La impugnació, doncs, segueix el seu curs a l’espera d’una sentència que pot trigar un temps encara. DEPANA és la part actora del recurs, però compta amb el recolzament explícit de la Plataforma contra el PDU integrada per diferents partits polítics com ERC, Podem i CUP, i entitats del teixit associatiu del Baix Llobregat. El present recurs es dirigeix contra la resolució del Conseller de Territori i Sostenibilitat de 12 de gener de 2016, publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) de 17 de febrer de 2016, que aprovava definitivament el Pla Director Urbanístic dels àmbits d’activitat econòmica del Delta del Llobregat que afecta els municipis de Gavà, de Sant Boi de Llobregat i Viladecans.

pdue_eenn

S’ha de recordar la importància dels valors naturals del delta del Llobregat, reconeguts no tan sols a nivell autonòmic i estatal, sinó també a nivell internacional. De fet, el Delta del Llobregat constitueix el segon sistema deltaic en importància de Catalunya i, tal com es recull de manera expressa al Pla d’Espais d’Interès Natural aprovat pel Decret 323/1992, de 14 de desembre (PEIN), les llacunes de El Remolar i la Ricarda, són les úniques que encara conserven una representació de les unitats de paisatge natural. Aquestes característiques l’han convertit en punt d’atracció per a moltes espècies d’aus, tant sedentàries com hivernants o en pas migratori, i algunes d’elles molt amenaçades. A banda de la seva importància ornitològica, al Delta del Llobregat es troben espècies botàniques i d’invertebrats que el fan especialment interessant des del punt de vista ecològic.

Molts dels elements que integren aquesta vàlua dels paratges naturals del Delta llobregatí ja eren recollits a l’informe de data 1 de juliol de 1.993 del Consell de Protecció de la Natura (màxim òrgan consultiu en aquesta matèria de la Generalitat de Catalunya), elaborat precisament per propiciar l’aprovació d’un Pla Especial de millora i protecció del paisatge de les Reserves Naturals Parcials d’aquest Delta, el qual ens serveix per il·lustrar aquests valors i la seva problemàtica de llarg recorregut:

“El Delta del Llobregat constitueix un espai dins la conurbació metropolitana de Barcelona amb un estat permanent de conflicte pels usos que se’l disputen. Aquesta situació està arribant a uns límits que si no s’hi du a terme una solució enèrgica immediata que pugui ser acceptada i complerta, pot portar aquest territori a un caos urbanístic insoluble i a una pèrdua definitiva dels seus qualificats valors naturals i agrícoles.

La presència a la zona de grans infraestructures i serveis amb perspectives d’expansió o de creació, que comporta irremeiablement la reculada i pèrdua de sòls agrícoles d’alta qualitat i també molt alta productivitat; les implantacions industrials i turístiques així com també altres equipaments amb els mateixos efectes anteriors juntament amb la progressiva contaminació i salinització dels aqüífers, fan preveure un futur no gaire optimista.

Malgrat això, les llacunes i maresmes litorals que encara sobreviuen presenten un valor qualitativament elevat, ja que no pot oblidar-se que el delta del Llobregat constitueix un dels sistemes deltaics més importants de Catalunya, que mantenen actualment un conjunt de sistemes naturals d’interès remarcable. L’àrea natural del delta del Llobregat, però només ocupa actualment un 5% del total. El conjunt del territori representa, però, un model d’ecosistemes molt rics i intensament transformats en gran part de l’àrea.

El sistema llacunar del delta del Llobregat queda reduït actualment a unes poques llacunes, algunes profundament humanitzades i transformades. La llacuna de La Ricarda (…), ben conservada per la propietat, pot veure´s afectada pel projecte de desviament del riu Llobregat. El Remolar i els espais humits adjacents han tingut una sort distinta: envoltada per l’autovia, l’aeroport i els càmpings litorals rep com a colofó les aigües residuals de diverses poblacions del Baix Llobregat. Això no obstant es conserven a la zona unitats representatives del paisatge natural i de la diversitat biològica dels seus sistemes naturals i el conjunt podria millorar mitjançant l’aplicació de mesures adients.

Les solucions als problemes de les reserves naturals del delta del Llobregat (…) cal la formulació d’un pla especial de protecció d’un territori prou ampli que vingui delimitat per les infraestructures que l’envolten (…). Només un planejament especial global i concertat a tota l’àrea que faci ús de la supremacia que la Llei 12/1985, d’espais naturals, reconeix a aquest tipus de plans (…), podrà resoldre definitivament la qüestió dels espais naturals i agrícoles del Delta del Llobregat.”

L’absència encara ara d’aquest planejament especial aprovat per als espais naturals protegits és una mancança que s’arrossega d’antuvi i que, al menys potencialment, el Pla Director Urbanístic aquí recorregut pot pal·liar parcialment, introduint les modificacions pertinents. En aquest cas, la plana agrícola té un gran valor estratègic per ella mateixa com a romanent d’una cultura mil·lenària i unes activitats que mereixen protecció, a banda de tenir llocs especialment rellevants i, com a espai perimetral de les Reserves Naturals Parcials del delta del Llobregat de El Remolar- Filipines i La Ricarda- ca l’Arana (que són totes elles ZEPA- Xarxa Natura 2000 també actualment), garanteixen la funcionalitat dels ecosistemes protegits.

Origen: Depana – Notícies i la nostra revista – Notícies – DEPANA presenta un contenciós administratiu contra el Pla Director Urbanístic dels àmbits d’activitat econòmica del Delta del Llobregat

Més info

Entitats reclamen l’aturada d’Eurovegas-2 al Delta del Llobregat

DEPANA presenta al·legacions al Pla Director Urbanístic Econòmic del Delta del Llobregat

Un Pla Urbanístic que sacrifica més territori del Delta del Llobregat a l’urbanisme | Ecologistes en Acció

Imatge: Plànol del Patrimoni natural del delta del Llobregat del PDUE

 

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.112 other followers

Twitter

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Busca per temes

%d bloggers like this: