/
archivos

Contaminació

This category contains 63 posts

Exposició sobre el Delta del Llobregat a Begues

portadacontraExpoLa nostra renovada Expo “EL DELTA DEL LLOBREGAT, TAN EXCEPCIONAL COM DESCONEGUT”, està exposada per primer cop a Begues:

  • On? Biblioteca la Ginesta (Av. Sitges 14, Begues, com arribar)
  • Quan? del 25 maig al 22 juny*

Us hi esperem!

*Diluns, dimarts, dijous i divendres de 15.30 a 20.30
Dimecres de 10.00 a 13.30 i de 15.30 a 20.30
Dissabte de 10.00 a 14.00

Si teniu interès en exhibir la nostra exposició, ens podeu escriure a info@sosdeltallobregat.org. Abans podeu fer una ullada aquí: primera, segona i tercera part.

Més info

Podeu descarregar el fulletó informatiu aquí.

Tota la info al nostre web

Anuncis

Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d’un greu impacte ecològic | La Riuada

La Riuada | 11 de maig de 2015

Amb motiu del 20è aniversari de la signatura del Pla Delta, l’Ajuntament va inaugurar, en el marc de la passada Fira dels Galls, l’exposició «Tal com érem, tal com som», que posteriorment va mostrar-se al Cèntric fins el 31 de gener i que encara es pot veure en un monitor al vestíbul d’entrada. Com a reforç la revista ElPrat, que edita el mateix consistori, va dedicar aquell desembre un article monogràfic on recollia les línies mestres d’una interpretació oficial del Pla, què destaca per obviar tots els aspectes negatius del seu impacte i mostrar-ne només els positius, i que va aixecar molta polèmica pel seu caràcter propagandístic.

Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d'un greu impacte ecològic

L’alcalde Lluís Tejedor deia en aquell exemplar de la revista “Tant el port com l’aeroport necessitaven créixer i modernitzar-se, i ho haurien fet amb la implicació de l’Ajuntament o sense”. Aquesta afirmació és la base d’un relat on l’Ajuntament, enlloc de ser instigador i part activa del desenvolupament del Pla Delta, com va ser, hi va estar per «marcar premisses en temes de sostenibilitat» i «batallar i negociar per frenar projectes que haurien significat la pràctica desaparició de El Prat».

Aquest paper salvador del consistori, limitat a aconseguir «contrapartides», fa que es distanciïn de qualsevol aspecte negatiu, atribuïble sempre a les altres administracions, i s’atorguin en exclusiva els beneficis del Pla Delta. A la vegada, aquests semblarien a priori les úniques conseqüències del Pla, quan en cap moment en totes aquestes exposicions, articles i reportatges, han explicat ni els costos mediambientals, ni les actuacions que es podien haver evitat, ni les hipoteques que ens deixa de cara al futur. Si a més, les fotografies i vídeos promocionals contrasten els aspectes més negatius del Delta d’abans amb els més estètics d’ara, qualsevol que desconegués el territori pensaria que el Pla Delta l’ha millorat. Hi ha molts aspectes que qüestionen aquest relat optimista.

La platja recuperada pel bany amb un alt cost

La recuperació de la platja, després de dècades de ser un punt negre a la costa catalana, és un dels guanys que la població del Prat ha gaudit gràcies a l’entrada en funcionament de la depuradora, però la seva recuperació, amb o sense Pla Delta, ja era obligada per la directiva europea 91/271/CEE de tractament d’aigües residuals urbanes.
Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d'un greu impacte ecològic

A més, el manteniment de la línia de costa per la regressió constant, generada com a conseqüència de l’ampliació del port i la construcció de l’escullera de la ZAL, ha obligat a què el Port hagi de fer una aportació anual de 100.000 m3 de sorra, un peatge de per vida insostenible i que caldrà veure si s’acomplirà indefinidament en un futur. De fet, en els darrers mesos la manca d’aquesta aportació ja ha donat problemes, trencant el tub de la dessaladora i obligant a tancar durant setmanes la zona del Semàfor per refermar la costa amb grans blocs de pedra i evitar l’entrada d’aigua del mar terra endins.

La recuperació de la platja per al bany, amb o sense Pla Delta, era obligada per la Unió Europea

El riu Llobregat desviat il·legalment

El Llobregat és l’únic riu de Catalunya amb una bona part de la llera d’accès urbà cimentada, un procés antinatural que va afectar l’hàbitat de nombroses espècies que van desaparèixer. El motiu d’aquesta actuació va ser un projecte fallit  de canal de rem impulsat pel consistori que es va demostrar inviable i ha deixat una enorme pista cimentada a la llera sense cap utilitat. L’ús públic del riu havia estat tradicional des de feia dècades, i només es va abandonar a partir dels anys 60 en convertir-se en un dels més contaminats d’Europa. Com en el cas de la platja, el que era un dret dels pratencs s’ha convertit en un benefici del Pla. Val a dir que en aquesta recuperació també influeixen factors externs al Pla Delta com les depuradores d’aigües amunt, de fet, el Pla va reduir-ne a només una les tres depuradores que es preveien en l’anterior Pla General Metropolità, dues en van desaparèixer en vendres els terrenys on es contemplaven amb finalitats especulatives.

El Llobregat és l’únic riu de Catalunya amb bona part de la llera cimentada

El desviament del riu 2,5 km al sud, cedint els terrenys per l’ampliació del Port, va ser una de les obres més polèmiques. Símbol de la resistència històrica contra el Pla, la majoria de la societat civil ho havia trobat innegociable i des de feia dècades ho havien convertit en el principal cavall de batalla contra el Pla Delta, incloent a la pròpia IC. El desviament del riu es va exigir al consistori a canvi de la construcció de la depuradora i de permetre’l entrar a les taules de concertació del Pla, fet pel qual van accedir i van canviar radicalment el seu parer fins aquell moment. El Tribunal Suprem va declarar-lo il·legal un cop les obres estaven quasi finalitzades i la solució era irreversible.

En quant a les zones humides un total de 300H van desaparèixer directament pel Pla Delta, algunes dessecades com a la zona de la Podrida i Ca l’AranEls 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d'un greu impacte ecològica, en compensació d’altres van ser recreades artificialment. L’argument d’una suposada millora de la qualitat de les aigües d’aquestes zones humides per l’entrada en funcionament de la depuradora, és refutable en haver-se desestimat l’ús de l’aigua de la mateixa per aquesta finalitat en no ser de prou qualitat. A més, una de les mesures més importants i principal proposta del Pla Delta per aconseguir millorar la qualitat dels aqüífers, la barrera per frenar la seva salinització mitjançant els pous ubicats a la Zona Franca, tampoc està funcionant des de fa anys.

L’aeroport envaeix el Delta

La tercera pista de l’aeroport va constituir l’altra gran desfeta pel territori junt amb el desviament del riu. La seva construcció sobre la pineda litoral i les capçaleres de La Ricarda i el Remolar van suposar la tala d’uns 20.000 pins, el 70% d’una de les millors pinedes del litoral català, catalogada per la Unió Europea com hàbitat prioritari. L’actual pineda de Can Camins és una ombra del que va ser aquella. La promesa de fer-la pública i incloure-la en un futur “parc litoral” sembla encara molt llunyana quan ni tan sols la seva visita vigilada és possible des de fa més d’un any.

D’unes 1.000 hectàrees de terreny agrícola l’any 1994, hem passat a poc més de 100 a l’actualitat

L’ampliació de l’aeroport és l’impacte que ha afectat més greument les zones d’especial protecció de fauna i flora del Delta. Sobta l’argument oficial defensant una suposada recolonització d’espècies vegetals i animals quan en molts casos aquesta ha fracassat per la pressió de les pròpies infraestructures i l’afluència humana (xacrat menut, perdiu de mar). Espècies com la gavina corsa han quedat arraconades i sense protecció, i el principal emblema de la fauna deltaica, el corriol camanegre, ha passat de 105 parelles censades l’any 1989 a tenir-ne cinc a tot el Delta. La construcció de la nova terminal va acabar amb la darrera parella d’aligots de maresma, i la construcció de la parada de taxis adjunta a la zona de Can Sabadell, feta sense cap declaració d’impacte ambiental, va destruir el darrer connector biològic entre les zones del Remolar i Reguerons.

L’ús públic creixent ha convertit el camí de la platja, que ressegueix el contorn de l’aeroport, en una rambla semiurbana que ha assumit la desaparició de la majoria de camins històrics. Aquesta massificació ha agreujat el procés d’enjardinament dels espais naturals del Delta, la majoria regulats per horaris, i a la llarga pot constituir la principal amenaça a l’inestable equilibri entre espais naturals, espècies animals i vegetals, i pressió humana.

El món pagès agonitza

Una de les pèrdues més evidents heretades del Pla Delta ha estat la dràstica desaparició de terrenys agrícoles, que ha posat a la pagesia local en l’estadi previ a la desaparició. L’any 1994 en l’acta d’aprovació al ple del Pla es parlava de 900 Hectàrees de conreu i 90 de sòl rústic protegit, el darrer cens agrari de l’any 2009 rebaixava la xifra de terres conreades fins a 102H. La desaparició de conreus sembla no haver acabat i el projecte de l’ARE del Prat Sud i la construcció de l’autovia port-aeroport amenacen un terç del que queda. A més, el projecte d’Eurovegas va evidenciar que la suposada protecció dels terrenys del Parc Agrari no és suficient davant aquests projectes especulatius. Ni els horts lúdics ni els mercats de pagès poden presentar-se com la sortida als greus problemes en que ha quedat la pagesia local.

És igual d’abrumadora la pèrdua del patrimoni arquitectònic relacionat amb la vida pagesa tradicional i centenària del Delta. Des de 1994 s’han enderrocat 30 masies al Prat, un total de 14 per causes directes del Pla Delta, gairebé el 50% de les que hi havia. Davant d’aquesta xifra basar una suposada recuperació del patrimoni en l’acondicionament de les runes dels Carrabiners i el Semàfor, i la reconstrucció d’una part de la Ricarda, sense projecte d’ús després de cinc anys, és un balanç desolador.

Menys feina, més contaminació

Tampoc la promesa de milers de llocs de treball va ser certa. En aquests 20 anys l’atur al Prat ha crescut de 4.995 a 5.881 persones per una població que s’ha mantingut en xifres molt semblants. De fet, el Pla Delta va suposar encarir encara més el sòl i el preu de l’habitatge a tot el terme municipal i va accelerar el tancament de fàbriques històriques (La Seda, Paperera, Fisipe..) i la venda de camps de conreu, comprades directament per immobiliàries en la planificació de diversos processos especulatius en plena bombolla immobiliària. Projectes que avui han quedat en no-res, com s’evidencia en la desolació dels terrenys del denominat  Prat Nord, però que van ser causa directa de la crisi industrial i agrícola que avui dia patim.

A més, l’augment del trànsit aeri, marítim i rodat fa que el Prat aparegui en cadascun dels informes anuals que elabora l’entitat Ecologistes en acció com un dels pobles més contaminats de Catalunya, principalment pel que suposen les emissions de diòxid de nitrogen que se’n deriven. A això caldria sumar-li els alarmants nivells de partícules en suspensió que han fet que des de Brussel·les hagin amenaçat a les autoritats catalanes de portar-les davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d'un greu impacte ecològic

Per últim, la posada en funcionament del nou pont sobre el Llobregat traslladarà el nombrós trànsit rodat que hi circula a aquesta banda del riu, i és més que previsible que aquest fet augmenti els nivells de contaminació a tot el casc urbà, sense tenir en compte la futura obertura de l’autovia de connexió port-aeroport.

_________________________________

Les amenaces continuen després d’Eurovegas

L’urbanista Katrin Golda-Pongratz va presentar el gener a Barcelona el llibre de fotografies “Paisatges de Pressió”, on repassa possibles emplaçaments d’Eurovegas. Parla de l’economia com a força geològica i mostra com el territori ja no precedeix al mapa, com antigament, sinó a l’inrevés. El delta del Llobregat és un “actiu” en l’economia global.

Cap altra comarca pateix aquesta pressió, amb plans que es superposen als mapes.

Després d’Eurovegas, el Delta va deixar de ser notícia, es van treure els domassos dels balcons i gairebé tothom va deixar les assemblees i protestes. Els nous petits Eurovegas no tenen grans maquetes ni noms mediàtics, però sí la mateixa arrel. Malgrat la pèrdua constant d’espais agrícoles i naturals, hi ha poca consciència social i menys ressò als mitjans.  Els nous projectes no han tingut resposta ciutadana, ni el camp de Golf de l’aeroport, aturat per manca d’inversors; ni l’Outlet de Viladecans; ni l’eix port-aeroport o els accessos viaris i ferroviaris al port. L’Eixample Sud del Prat no trascendeix, tot i afectar l’última gran zona agrícola.

El nou Pla Director Econòmic del delta, que afecta unes 400 hectàrees (la meitat que Eurovegas, i que van demandar els ajuntaments quan va marxar el projecte) tampoc ha rebut atenció. Sumem-li el Pla Especial del Parc Agrari, el Pla Director de la Granvia o el Pla Especial dels Espais Naturals. Cap altra comarca pateix aquesta pressió, amb plans que es superposen als mapes. Aquest desenvolupament caòtic, que nega el territori i el paisatge, no és només Eurovegas, el Pla Delta o el PGM, sembla formar part de l’ADN de la Metròpoli.

Mitjançant Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d’un greu impacte ecològic.

Exposició sobre el Delta del Llobregat a la seu de DEPANA

IMG_4115La nostra renovada Expo “EL DELTA DEL LLOBREGAT, TAN EXCEPCIONAL COM DESCONEGUT”, està exposada:

  • On? Seu de DEPANA (Sant Salvador, 97, Barcelona, com arribar)
  • Quan? del 16 d’abril al 22 de maig*

Us hi esperem!

*Dilluns, dimecres, dijous 15:30- 20:30. Dimarts, divendres 9:00-14:00.

Si teniu interès en exhibir la nostra exposició, ens podeu escriure a info@sosdeltallobregat.org. Abans podeu fer una ullada aquí: primera, segona i tercera part.

Més info

Podeu descarregar el fulletó informatiu aquí.

Tota la info al nostre web

Can Dimoni, els agroecosistemes del Delta del Llobregat

Can Dimoni puesta sol -JA Mate-Visitem una petita illa protegida en el si de la gran zona agrícola del delta del Llobregat, amb la biodiversitat que tenen els ecotons: transicions entre zones humides, agrícoles i rurals.

Es tracta d’un itinerari totalment planer d’uns 6-7 km pels terrenys agrícoles al voltant de les bases de Can Dimoni de Sant Boi de Llobregat, incloses a una IBA o àrea d’importància per als ocells (IBA Nº140, delta del Llobregat). Coneixerem els valors agrícoles i naturals que atresoren aquests camps de conreu i la seva xarxa de canals, així com els serveis ambientals que ofereixen als habitants de l’àrea metropolitana (recàrrega de l’aqüífer i cicle de l’aigua, sobirania alimentària, qualitat paisatgística, etc).

També visitarem Cal Notari, una masia on es porta a terme un projecte agroecològic que desenvolupa la seva activitat tenint en compte el respecte per un entorn s’alt valor natural. Així mostrarem la importància de les pràctiques agrícoles en la conservació d’aquests agroecosistemes en perill d’extinció.

Comptarem amb ornitòlegs per ajudar en la interpretació de l’entorn, molt ric en aquest grup faunístic per la conjunció de diversos hàbitats.

  • Quan? Dissabte 11 d’abril, a les 8:45h (fins a les 13h aprox.)
  • On? Parada de bus L94L95 a Plaça Espanya, Barcelona *.
  • Organitzen: S.O.S. Delta i DEPANA

* Si es vol anar directament al punt d’inici de la visita el punt de trobada és l’acadèmia de tenis Sánchez-Casal, al km. 191 de l’autovia de Castelldefels C-31 (mapa), aprox a les 9:30h.

NOTA: El terreny es pla però es recomana portar calçat còmode, així com gorra, aigua i prismàtics, si s’en tenen.

Preu: gratuït per a socis/sòcies de DEPANA; 1 Eur per la resta. Es prega confirmació: info@depana.org, info@sosdeltallobregat.org, o Raúl  (639150757) abans de divendres al migdia.

Foto de can Dimoni cortesia de José Antonio Mate.

Exposició sobre el Delta del Llobregat al Lluïsos de Gràcia

IMG_3689La nostra renovada Expo “EL DELTA DEL LLOBREGAT, TAN EXCEPCIONAL COM DESCONEGUT”, està exposada:

  • On? Els Lluïsos de Gràcia (Plaça del Nord 7-10, Barcelona, com arribar)
  • Quan? del 2 al 22 de març*

Us hi esperem!

*De dilluns a dijous de 17:00h a 23:45h, divendres de 17:00h a 00:45h, dissabtes de 9:00h a 00:45h i diumenges de 9:00h a 14:30h i de 17:00h a 21:15h

Si teniu interès en exhibir la nostra exposició, ens podeu escriure a info@sosdeltallobregat.org. Abans podeu fer una ullada aquí: primera, segona i tercera part.

Més info

Podeu descarregar el fulletó informatiu aquí.

Tota la info al nostre web

Foto cortesia de Mon Cardona

Exposició sobre el Delta del Llobregat a l’Escola d’Arquitectura

ETSALa nostra renovada Expo “EL DELTA DEL LLOBREGAT, TAN EXCEPCIONAL COM DESCONEGUT”, torna a Barcelona, gràcies a l’ESFA (Espai Social de Formació d’Arquitectura).

  • Quan? del 1 al 28 de febrer*
  • On? ETSAB (Avinguda Diagonal, 649, Barcelona, com arribar)

Us hi esperem!

*De dilluns a divendres de 9:00 a 21:00

Si teniu interès en exhibir la nostra exposició, ens podeu escriure a info@sosdeltallobregat.org. Abans podeu fer una ullada aquí: primera, segona i tercera part.

Més info

Podeu descarregar el fulletó informatiu aquí.

Tota la info al nostre web

Foto cortesia de Mon Cardona

Tisorades a les invasores del Delta del Llobregat, 7a edició

Les espècies exòtiques invasores són la segona causa a escala global de pèrdua de biodiversitat i aviat podrien passar al primer lloc. El delta del Llobregat té una problemàtica molt acusada, per això cal incidir en les zones que hem netejat.  P1010784

Com sabeu portem ja gairebé cinc anys fent campanyes d’eradicació de flora al·lòctona en la pineda de Gavà, que vam escollir com a àrea prioritaria d’actuació per diverses raons:

Els detalls de l’activitat de voluntariat:

  • Quan? Dissabte, 14 de febrer, de 9-14h (aprox.)
  • On? Parada origen del bus L-94 a Ronda Universitat, Barcelona (veure línia) o directament a la benzinera de la Pava (km 16 de la’autovia de Castelldefels, com arribar), a les 9:45h
  • Activitat: Eliminació manual de plantes exòtiques (principalment el miraguà fals)
  • Organitzen: S.O.S. Delta del Llobregat i el Grup d’Acció Forestal de DEPANA.

Activitat gratuïta. Es prega confirmació: info@depana.org, info@sosdeltallobregat.org o Raúl  (639150757) abans de divendres al migdia.

Us animem a que torneu a participar en una nova jornada de millora dels hàbitats!

Més info

Tisorades a les invasores del Delta del Llobregat, 6a edició

Tisorades a les invasores del Delta del Llobregat, 5a edició

Indignats amb les invasores del Delta del Llobregat, 4a edició

Crònica de l’activitat: retallades a les invasores al Delta del Llobregat

Crònica de la 2a extracció d’exòtiques a la Pineda de Gavà

Crónica de la eliminación de exóticas en la pineda de Gavà

Foto de l’activitat del 30 de novembre de 2013 a la mateixa pineda, cortesia de Jordi Pons.

El delta del Llobregat, un dels 50 espais que necessiten una restauració urgent, segons SEO/BirdLife

INFORME-Restauracion_baja_Def-1La Unió Europea va incloure com un objectiu de l’estratègia 2020 el manteniment i millora d’ecosistemes no més tard d’aquesta data i la restauració d’almenys el 15% dels espais degradats. La Directiva d’Aus Silvestres també obliga als estats membres a restablir els biòtops destruïts.

Per ajudar a assolir aquests objectius, SEO/BirdLife ha elaborat un mapa dels espais que haurien de ser prioritaris per les administracions. A més d’identificar hàbitats d’alt valor ecològic en procés de degradació, s’han triat perquè ajuden també a complir amb els objectius climàtics de la Unió Europea (les anomenades metes de Aichi). Molts d’aquests estan inventariats com a Áreas Importantes para las Aves y la Biodiversidad (IBA), com en el cas del delta del Llobregat (IBA Nº140).

L’informe està disponible a la seva web: Lugares a restaurar para evitar la pérdida de biodiversidad. SEO/BirdLife. 2014.

DEPANA i S.O.S. Delta del Llobregat vam presentar 3 propostes per al delta del Llobregat, de les quals s’han inclòs 2, el riu Llobregat al seu pas pel Delta i la riera de Canyars (Gavà).

Al riu es proposa la millora dels hàbitats de ribera, amb l’eliminació parcial de la canya Arundo donax i la substitució progressiva per canyís, que afavoriria la cria del martinet menut. Dessbrossar parcialment alguns talussos beneficiaria a l’abellerol i al blauet. A la riera es demana una renaturalització important d’aquest connector biològic (extracció del ciment que ocupa un terç de la riera i recuperació del bosc de ribera), i la millora ecològica de les aigües mitjançant un filtre verd en el col·lector que depurés parcialment els abocaments urbans, entre d’altres.

Més info

Identificados 50 lugares que necesitan una urgente restauración ambiental en España | SEO/BirdLife

El Tribunal Supremo ratifica el valor del inventario de Áreas Importantes para la Conservación de las Aves (IBA) de SEO/BirdLife

Portem l’exposició sobre el Delta del Llobregat a les escoles

La nostra renovada Expo “EL DELTA DEL LLOBREGAT, TAN EXCEPCIONAL COM DESCONEGUT” fa més de dos anys que s’exhibeix per sales de tota la comarca del Baix Llobregat i Barcelona.

Des de 2014 he començat a oferir-la gratuïtament a escoles perquè els més petits puguin descobrir els valors naturals i patrimonials d’aquest territori i aprendre sobre les pecularitats dels seus diversos ecosistemes. La primera escola que s’ha interessat és el CEIP Sant Jaume, d’El Prat de Llobregat, on serà del 8 al 30 de gener.

Si treballeu a un centre educatiu i teniu interès, podeu veure els continguts aquí: primera, segona i tercera part; i també descarregar el fulletó informatiu aquí. Per més informació ens podeu escriure a info@sosdeltallobregat.org.

Tota la info al nostre bloc.

Tisorades a les invasores del Delta del Llobregat, 6a edició

Les espècies exòtiques invasores són la segona causa a escala global de pèrdua de biodiversitat i aviat podrien passar al primer lloc. El delta del Llobregat té una problemàtica molt acusada, per això cal incidir en les zones que hem netejat.  P1010784

Com sabeu portem ja gairebé quatre anys fent campanyes d’eradicació de flora al·lòctona en la Pineda de Gavà, que vam escollir com a àrea prioritaria d’actuació per diverses raons:

  • Hi ha una considerable invasió de miraguà fals (Araujia sericifera), una planta enfiladissa que portem temps eliminant d’aquestes pinedes, i que encara hem de continuar controlant.
  • La Pineda de la Pava, que és idèntica en valors naturals i es troba adjacent a la pineda de la Maiola (protegida com a ZEPA i Xarxa natura 2000) es va deixar fora de les Reserves del Delta del Llobregat, per això hem de reivindicar la seva conservació i una gestió específica.

Els detalls de l’activitat de voluntariat:

  • Quan? Diumenge, 21 de desembre, de 9-14h (aprox.)
  • On? Parada del bus L-94 a Ronda Universitat, Barcelona (veure línia)
  • Activitat: Eliminació manual de plantes exòtiques (principalment el miraguà fals)
  • Organitzen: S.O.S. Delta del Llobregat i el Grup d’Acció Forestal de DEPANA.

Activitat gratuïta. Es prega confirmació: info@depana.org, info@sosdeltallobregat.org o Raúl  (639150757) abans de divendres al migdia.

Us animem a que torneu a participar en una nova jornada de millora dels hàbitats!

Més info

Tisorades a les invasores del Delta del Llobregat, 5a part

Indignats amb les invasores del Delta del Llobregat, 4a part

Crònica de l’activitat: retallades a les invasores al Delta del Llobregat

Crònica de la 2a extracció d’exòtiques a la Pineda de Gavà

Crónica de la eliminación de exóticas en la pineda de Gavà

Foto de l’activitat del 30 de novembre de 2013 a la mateixa pineda, cortesia de Jordi Pons.

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.190 other followers

Twitter

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Busca per temes

Anuncis
%d bloggers like this: