/
archivos

IBA

This category contains 121 posts

VIII Cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat 2018

Vuitena edició del cens alternatiu d’ocells que portem a terme cada any a aquelles zones del Delta del Llobregat sense protecció: les més vulnerables i pitjor estudiades, #lAltreDelta.

Visitarem el riu Llobregat entre el Prat i Molins de Rei, les zones agrícoles de Can Dimoni, Reguerons i Can Trabal, les pinedes de Gavà, el litoral entre la Murtra i Castelldefels, basses de laminació interiors, etc… Així podrem constatar la importància dels espais naturals fora de les reserves pels ocells que hivernen al delta del Llobregat. Des de 2017 l’activitat s’enmarca en la campanya de ciència ciutadana #lAltreDelta, que hem endegat per posar en valor aquestes zones.

És una bona ocasió per coneixer millor el territori, apropar-se a aquest món fascinant de la mà d’experts ornitòlegs, o per aprofundir en l’aprenentatge (identificació, biologia, etc.) en el cas de tenir unes nocions.

  • Quan? Dissabte, 13 de gener, de 9-17 h (opció només matinal)
  • On? Delta del Llobregat
  • Organitzen: S.O.S. Delta del Llobregat i DEPANA

Ens trobarem a les 9h a l’Estació de Renfe de El Prat de Llobregat. Es recomana portar prismàtics, calçat còmode i esmorçar.

Tot i que l’activitat és gratuïta, es prega que confirmeu assistència i disponibilitat de vehicle i telescopi abans de divendres dia 12 al migida, per poder organitzar els equips: info@sosdeltallobregat.org, 639150757 (Raúl) o info@depana.org, 932104679.

Us hi esperem!

Més info

Crònica del VII cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del VI cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del V cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del IV cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del III cens alternatiu d’aus hivernants al Delta del Llobregat

II Cens d’ocells hivernants al Delta del Llobregat 2012

Censo de aves invernantes del Delta del Llobregat

Foto de becada del cens de 2017, cortesia de Salva Solé.

Anuncis

Felicitacions de S.O.S. Delta del Llobregat 2018

Estimats/des amics/gues del Delta de Llobregat,

Aviat acabarem de completar una volta al sol, que no és poc, i toca mirar enrere…

2017 ha sigut un any molt important per les llargues lluites del Delta del Llobregat. Els companys de DEPANA han sigut convocats al Parlament Europeu, arran d’una petició sobre l’estat de conservació del Delta, un fet que podríem qualificar d’històric. El Parlament es va comprometre a estudiar el tema.

Una altra fita important, insòlita, va ser una batalla guanyada a l’aeroport de Barcelona. Després d’anys de denúncies per una construcció il·legal (el pàrquing de taxis de llarga espera), AENA haurà de fer un pas enrere, tot desmuntant part de les instal·lacions.

En l’àmbit reivindicatiu destaquem també la nostra indignació davant la presentació, per part de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de l’anomenat Pla Delta 2. Arran d’aquestes crítiques, ens van convidar, juntament amb altres actors del territori, a unes jornades de reflexió anomenades “Un Delta en Comú”.

Per altra banda, hem hagut de denunciar la tala il·legal del bosquet de Gavà on enguany havien nidificat el picotet i el picot garser gros per part del propietari. Val a dir, que és el segon any consecutiu en què descobrim una espècie nidificant, el picot garser gros a aquesta biodiversa pineda sense protecció.

Seguint amb la conservació, enguany hem canviat el format de publicació de les nostres observacions ornitològiques, donat que l’antic noticiari (que va arribar a la seva 50a edició) era molt complicat de publicar amb la rapidesa necessària. El nou format, a mida de les modernes xarxes socials, és obert i tothom pot participar fent servir el hashtag #lAltreDelta. També podeu fer servir la plataforma Natusfera.

Enguany també ens van lliurar el Premi a l’Afluent Verd de la publicació “El Llobregat”, a la que estem molt agraïts. Per últim, recentment ens hem sumat a la Coalició “La Veritat de la Cacera”, nascuda per assenyalar els riscos que representa l’activitat cinegètica i plantejar alternatives ètiques.

Bé, acabem donant les gràcies a tothom que ens segueix al web, a l’e-butlletí, a les xarxes o simplement participeu de les nostres activitats; que us estimeu el Delta com nosaltres; ens veiem… deltejant!

Abraçades,

L’equip de Comunicació de S.O.S. Delta del Llobregat

Dibuix cortesia d’Eva Yus.

 

 

S.O.S. Delta del Llobregat i Depana actuen de nou a la pineda de La Pava de Gavà | DEPANA

Un grup de voluntàries i voluntaris de DEPANA i SOS Delta del Llobregat van dur a terme el diumenge 3 de desembre una acció de neteja i retirada de vegetació oportunista i invasora a una zona humida de la pineda de Gavà. L’objectiu era el d’afavorir la recuperació de la cesquera, una espècie de gramínia autòctona amb forma de plomall. La cesquera es considera a casa nostra una raresa botànica en perill d’extinció. (Cliqueu sobre les imatges per a ampliar-les)

Un patrimoni natural que cal conèixer i protegir

Abans de començar amb la tasca prevista es va fer una introducció a les característiques del Delta del Llobregat i les amenaces a que està sotmès. Pel seu valor ecològic el Consell de les Comunitats Europees ha declarat 900 hectàrees d’aquest espai com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) protegides com a Xarxa Natura 2000. Dins d’aquestes, unes 500 hectàrees corresponen a Reserva Natural Parcial.

Les zones protegides, en vermell al mapa, ocupen només una petita part del delta

Mitjançant un mapa del delta van poder veure com les zones protegides no constitueixen un espai continu. Per a la seva supervivència i manteniment de la biodiversitat resulten imprescindibles els sectors que, malgrat no estar protegits  per la legislació actual, conserven el seu valor com a espais naturals. Aquests terrenys juguen el paper de corredors biològics i encara acullen una bona part de la flora i fauna característiques dels ecosistemes del delta.

Al Delta encara persisteixen en alguns d’aquests terrenys pinedes sobre dunes amb un patrimoni de flora i fauna que dóna lloc a un hàbitat escàs i vulnerable. Són algunes de les pinedes de pi pinyer sobre dunes més ben conservades de tot el litoral català. Pel seu valor aquest hàbitat ha estat declarat de conservació prioritària per la Unió Europea.

Sobre les antigues dunes les pinedes de pi pinyoner s’alternen amb les jonqueres

 

Zona d’actuació

L’espai triat està inclòs al conjunt d’ambients humits localitzats al nord de l’autovia de Castelldefels, la C-31. Aquests terrenys constitueixen el complex conegut com “jonqueres de la rerapineda de Gavà“. Es caracteritzen per la presència de jonquera amb cesquera. A l’inventari de zones humides de Catalunya s’han inclòs quatre zones humides amb aquestes característiques, amb els codis 0800113, 08001114, 08001115 i 08001116.

Les jonqueres acaben sent substituïdes per les pinedes en el procés de successió natural de les comunitats vegetals

La coberta de pins impedeix de manera natural la supervivència de la jonquera

 

Es tracta d’uns ecosistemes molt dinàmics i alhora molt vulnerables. Es troben envoltats de pinedes, conreus i espais urbanitzats. La pressió humana i la mateixa successió natural de les comunitats vegetals provoquen l’evolució constant amb la desaparició i reaparició d’aquest tipus de jonqueres. Amb el predomini, malauradament,  dels processos de destrucció.

Ombrejada de vermell la superfície on es va actuar

 

En aquesta ocasió la intervenció es va centrar en una zona humida d’alt valor ambiental, la identificada amb el codi “08001114 Jonqueres de la rerapineda de Gavà II”.

Concretament aquesta zona no està sotmesa a cap figura de protecció específica però, es troba relativament en bon estat de conservació. Només la corresponent al codi 08001113 està inclosa dins l’espai de la xarxa Natura 2000 ES0000146 “Delta del Llobregat”.

La cesquera

La cesquera (Saccharum ravennae = Erianthus ravenna), anomenada “carricera” en castellà, és una planta herbàcia vivaç de la família de les poàcies (gramínies). Pertany al mateix gènere que la canya de sucre (Saccharum officinarum). Té una tija que sol superar el 2 m d’alçada amb una panícula plomosa de fins a uns 60 cm. Les fulles formen llargues cintes de més d’un metre amb el marge serrat i un nervi mitjà ben marcat i blanquinós.

Aspecte d’una mata de cesquera

 

Actualment en aquest lloc únicament s’observen mates disperses de cesquera

 

La cesquera és nativa del sud d’Europa i d’Àsia occidental. El seu hàbitat es troba en els sols sorrencs més o menys humits del litoral i els arenys dels rius.

Detall de les panícules plomoses característiques de la cesquera

Curiosament, si bé a les zones humides de Catalunya és una espècie amenaçada que cal protegir, introduïda a Amèrica del Nord es comporta com una espècie invasora nociva, especialment a Califòrnia.

El canyís (Phragmites australis = P. communis) requereix més humitat que la cesquera i el seu port és diferent

 

A les nostres contrades la cesquera es veu afectada per la competència per la cortadèria (Cortaderia selloana) originària d’Amèrica del Sud, amb la que comparteix trets comuns.

Cortadèria a l’Avinguda Diagonal de Barcelona

 

 

 

 

 

 

 

La feina feta

La tasca que es va dur a terme durant l’activitat va centrar-se en l’eliminació de la vegetació que apareix a les zones sorrenques humides quan es degrada la comunitat original. Aquesta  vegetació, constituïda per plantes ruderals i oportunistes, dificulta el restabliment espontani i la supervivència de la cesquera.

 

La competència per l’espai amb espècies més agressives perjudica la cesquera

 

Els esbarzers resulten  especialment perjudicials quan envolten les mates de cesquera. L’objectiu de la intervenció és facilitar l’expansió natural d’aquesta planta en l’hàbitat que li es propi. La manera d’aconseguir-ho és eliminant una part de la flora competidora, incloent-hi algunes espècies al•lòctones invasores.

Gràcies a l’esforç de les persones que van respondre a la crida de SOS Delta del Llobregat i Depana es va aconseguir netejar de vegetació competidora diversos exemplars de cesquera en un radi de varis metres.

Saca plena de restes vegetals

 

 

Cesqueres  amb els voltants esclarissats

Com a resultat de la feina feta es van acumular uns 5 m3 de brossa que es van disposar a la vora del camí a punt per a ser retirats posteriorment pels serveis municipal de l’Ajuntament de Gavà.

En finalitzar la feina es va aprofitar per a continuar una estona observant la natura en l’entorn proper on abunden les aus pròpies dels ambients deltaics.

Participar en aquest tipus d’activitats és una forma agradable i saludable de conèixer millor  la natura de casa nostra, compartir l’experiència amb altres persones i posar el nostre granet de sorra en favor del medi ambient. A l’agenda de Depana trobareu les properes convocatòries programades.

El munt de brossa resultat de l’actuació

Crònica cortesia del grup d’activitats de DEPANA.

Enllaços recomanats

Agraïm l’assesorament a Josep Lascurain.

13a edició de la Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Celebrem una nova edició de tardor de la marató d’aus cooperativa al Delta del Llobregat organitzada per S.O.S. Delta del Llobregat i DEPANA.

Prospectarem les zones fora del Remolar-Filipines i Cal Tet-ca l’Arana, és a dir: la zona agrícola de Sant Boi i Viladecans, el riu i la nova desembocadura, la bassa de la UPC a Castelldefels, la pineda de la Pava a Gavà, etc.

  • Quan? Dissabte, 7 d’octubre, a les 9 h
  • On? Estació de Renfe del Prat de Llobregat (com arribar)

Farem diferents equips i ens aproximarem a cada lloc amb cotxe per prospectar més territori. L’objectiu és doble: demostrar la importància del Delta no-protegit (al que anomenem #lAltreDelta) pels ocells migratoris i consolidar la informació de les zones potencialment amenaçades per projectes urbanístics. A diferència de les maratons competitives, la nostra és cooperativa, és a dir, es tracta de treballar en equip per veure el màxim possible d’espècies.

La jornada durarà fins al migdia (aprox. 14-15h). S’agrairà la confirmació d’assistència (nombre de persones), i la disponibilitat de telescopi i cotxe abans del divendres al migdia, per poder planificar els equips.

És una activitat gratuïta i de baixa dificultat, i no requereix coneixements previs. Us podeu inscriure aquí: info@sosdeltallobregat.org, info@depana.org, o Raúl (639150757).

Foto d’àguila pescadora i estornells, cortesia d’Eio Ramon.

Més info

Crònica de la 11ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 10ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 9ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 7ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 6a marató cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la cinquena marató cooperativa al Delta del Llobregat

5a Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la quarta marató cooperativa al Delta del Llobregat

20-04-2013 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la tercera marató cooperativa del Delta del Llobregat

29-09-2012 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

06-05-2012 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Ya disponible el Listado de las aves de la maratón cooperativa del 16 abril de 2011

 

Tala il·legal del bosquet del delta del Llobregat on enguany han nidificat el picotet i el picot garser gros

  • La tala, feta en ple mes d’agost, va ser detectada per voluntaris de l’Agrupació de Defensa Forestal i aturada pels Agents Rurals.
  • Aquesta pineda està protegida però clarament cal reforçar-ne la protecció i fer més pedagogia.

A mitjans d’agost, l’ADF (Agrupació de Defensa Forestal) de Gavà va descobrir que estaven talant una pollancreda parcialment cremada de la pineda de La Pava. Els autors de la tala la justificaven pel potencial risc de caiguda sobre el camí adjacent. Els membres l’ADF van advertir dels fets als Agents Rurals, que van paralitzar l’actuació. Fons de l’ajuntament de Gavà confirmen que els autors de la tala no disposaven del permís pertinent.

Precisament en aquesta mateixa pollancreda, durant la primavera de 2017, l’equip de voluntaris que prospecta aquestes pinedes gavanenques va constatar la nidificació d’una parella de picot garser gros (Dendrocops major) i una parella de picot garser petit (Dendrocops minor) [1]. Aquest esdeveniment es considera el primer registre de nidificació (coneguda) de picot garser gros al Delta del Llobregat. Del picot garser petit (també anomenat picotet) també van descobrir el primer registre de cria el 2016, en una albereda a uns 200-300 m d’aquesta pollancreda [2].

Es dóna la circumstància que el picotet va fer el niu en un dels arbrers del sector cremat d’aquesta pollancreda. Aquest fet és habitual, ja que aquesta espècie selecciona els arbres morts dels boscos de ribera i les plantacions de pollancres (hàbitats preferits) per fer el niu.

Cartells de l’ajuntament de Gavà a la zona indiquen la presència de picots i la prohibició de talar i retirar fusta. Nombrosos estudis demostren la importància en l’àmbit ecològic de la fusta morta per la biodiversitat dels boscos, representant per a molts organismes (fongs, líquens, molses, diversos grups d’invertebrats, determinades aus, rosegadors, ratpenats, etc.) un recurs necessari, i sovint escàs, on es poden desenvolupar, protegir, alimentar o reproduir. Alhora és una reserva important de minerals i matèria orgànica.

Cal recordar que aquestes pollancredes i alberedes de la pineda de La Pava estan incloses a l’Important Bird Area nº 140 Delta del Llobregat [3] i a l’Inventari de Zones Humides de Catalunya [4] i per tant està protegida d’acord amb la Llei d’Espais Naturals. Però, com  entitats com DEPANA porten anys denunciant [5], aquesta protecció és insuficient i cal treballar més amb els propietaris per evitar fets lamentables com aquests.

[1] Voluntaris descobreixen una nova au reproductora al Delta del Llobregat: el picot garser gros

[2] El picot garser petit, nova espècie per al Delta del Llobregat

[3] IBAnº 140 Delta del Llobregat

[4] Inventari de Zones Humides de Catalunya

[5] DEPANA porta el conflicte per la protecció del Delta del Llobregat al Parlament Europeu

Text i foto de Raúl Bastida.

DEPANA porta el conflicte per la protecció del Delta del Llobregat al Parlament Europeu

Nota de premsa. El Prat, 5 de setembre de 2017.

  • La Comissió Europea haurà d’explicar els múltiples incompliments de les Directives Europees per part de la Generalitat de Catalunya.

El proper dia 7 de setembre la Comissió de Peticions del Parlament Europeu tractarà la Petició que l’any passat va presentar DEPANA referent a la deficient protecció que posseeixen els espais naturals del Delta del Llobregat i l’incompliment que això suposa de les Directives comunitàries.

“La vista de la Petició suposa un pas ferm i decisiu en l’objectiu d’obligar al fet que siguin complerts els compromisos adquirits per l’Estat espanyol i per la Generalitat de Catalunya amb aquests espais naturals”, ha declarat el vicepresident de DEPANA, José García

La Petició respon a una Queixa presentada per l’esmentada entitat fa 5 anys a la CE, per demanar empar a l’òrgan legislatiu de la UE. El desenvolupament de la legislació europea en matèria mediambiental ha estat crucial en la preservació de l’entorn natural, fins al punt que el seu marc de protecció (la Xarxa Natura 2000, RN2000) està per sobre del sistema jurídic nacional. Es tracta d’una gran aportació a la conservació d’espais i espècies per a compensar el desinterès de certs ens locals.

Aquest esforç de conservació no ha passat per alt per als Estats, ni pels lobbies de pressió desenvolupistes. Així, pràcticament tots els Estats membres han passat per l’alt Tribunal de Luxemburg per l’incompliment d’aquestes Directives.

L’Estat espanyol va tenir el dubtós “honor” de ser el primer condemnat (Marismas de Santoña). La Generalitat de Catalunya no ha estat menys en el seu marc territorial, amb l’emblemàtica condemna del canal Segarra-Garriges. La Unió Europea ja va obligar en el 2006 a incrementar la RN2000 a Catalunya, inclòs el Delta del Llobregat.

No obstant això, l’augment de la superfície protegida al Delta no va servir per pal·liar els efectes negatius que han anat produint les grans infraestructures deltaiques (el port, l’aeroport, polígons industrials, carreteres…) sobre el territori.

Al llarg del temps, els diversos governs de la Generalitat han prioritzat les execucions d’infraestructures que necessitava Barcelona abans que complir amb les Directives europees. Els diversos responsables s’han negat, sistemàticament, a aplicar criteris científics en la delimitació i en la protecció dels espais naturals.

DEPANA porta anys de denúncies i defensant l’aplicació d’aquestes obligacions en el conjunt d’espais naturals catalans i de forma molt especial en el Delta del Llobregat.

La qüestió sobre d’adequada protecció i gestió de tots els espais naturals del Delta del Llobregat va ser traslladada per DEPANA a tots els responsables polítics, inclòs el Parlament català (juliol 2012). Davant les negatives a augmentar les àrees protegides, va promoure una Queixa per incompliments davant de la Comissió Europea en 2012, Queixa que contínua tramitant-se. En el 2016 va decidir traslladar la qüestió al Parlament europeu mitjançant una Petició que finalment serà vista el proper dia 7 de setembre.

Representants de DEPANA lamenten haver de recórrer a aquesta via expeditiva per a un assumpte que tenia una senzilla resolució, doncs les àrees a protegir estan incloses al catàleg d’Àrees Importants per a les Aus promogut per SEO/BirdLife. Actualment aquesta delimitació d’àrees a protegir és superior a les zones protegides en un 300%. Els incompliments sistemàtics de la legislació Europea de la qual la Generalitat és garant, diuen molt poc del nostre compromís ambiental i europeisme.

Publicat, amb permís de: Portem el conflicte per la protecció del Delta del Llobregat al Parlament Europeu – DEPANA. Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural

Més info

info@depana.org / 932104679

Suma’t a les peticions al Parlament Europeu sobre l’estat del delta del Llobregat!

IBA Nº 140 – Delta del Llobregat

El Parlament vota contra l’ampliació de les zones protegides del Delta del Llobregat

Voluntaris descobreixen una nova au reproductora al Delta del Llobregat: el picot garser gros

Nota de Premsa. Barcelona, 4 d’agost de 2017.

  • Un any després de confirmar la nidificació del picot garser petit, es troba evidència de cria del picot garser gros a la mateixa pineda sense protecció.
  • Aquesta descoberta posa de manifest la manca de seguiment i per tant, de gestió per part de les administracions d’aquest ecosistema de protecció prioritària per a la UE.

Actualment, el picot garser gros (Dendrocopos major), el picot més gran a casa nostra, i una au estrictament forestal, té una distribució a Catalunya relativament amplia i en expansió a Catalunya [1]. No es considera una espècie en perill. Al Delta del Llobregat, fins a la dècada dels 90, es considerava una espècie molt rara, amb comptades observacions (probablement relacionades amb moviments erràtics deguts a hiverns freds).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Però des de 2011 s’ha registrat regularment la seva presència a la pineda de la Pava (només a la tardor-hivern). El 2017, un grup de voluntaris que prospecta aquestes pinedes gavanenques (ornitòlegs de S.O.S. Delta del Llobregat i col·laboradors) va començar a detectar la seva presència també durant la primavera. Finalment, el 23 de maig es va localitzar un adult portant becada a una petita pollancreda i fent viatges constantment a la pineda adjacent per capturar l’aliment. També es va poder localitzar el niu i fotografiar al pollet trient el cap del forat d’un dels pollancres [2]. Una setmana després ells polls ja havien abandonat el niu.

Ciència ciutadana en pràctica: seguiment de la colonització i reproducció

Aquesta observació es considera el primer registre de nidificació (coneguda) d’aquesta espècie al Delta. Tanmateix, tenint en compte el caràcter molt discret d’aquesta espècie durant la reproducció i la manca de prospecció regular a tota la superfície d’aquesta pineda, no podem descartar que hagués començat a nidificar alguns anys enrere.

Aquesta bona notícia no ve sola; durant la feina de seguiment d’aquesta pineda es va poder constatar també la nidificació d’una parella de picot garser petit (Dendrocopos minor) a la mateixa pollancreda del picot garser gros, que confirma la cria de l’espècie detectada per primer cop el 2016 [3]; es va localitzar el niu (a uns 100 m del niu de picot garser gros) i es van veure els adults fent viatges constantment amb becada al niu; també es va poder fotografiar un adult alimentant a un jove fora del niu. Cal remarcar que la localització d’aquest niu es troba a una pollancreda diferent de la que va nidificar el 2016 (on s’ha constatat que no hi havia cap parella enguany) [4].

Un espai molt biodivers i paisatgísticament molt interessant, però sense protecció

Convé recordar que el sector de Gavà que acull aquestes pollancredes i alberedes no compta amb cap figura de protecció, encara que els estudis de DEPANA, impulsats per l’Ajuntament i realitzats al període 2012-14, han provat que la diversitat de la seva avifauna és totalment equiparable al de l’adjacent pineda de les Maioles, que està catalogada com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) de la Xarxa Natura 2000. [5]. Això posa de manifest l’arbitrarietat per part de les administracions a l’hora de delimitar els espais que s’han de protegir al Delta del Llobregat.

L’ampliació i gestió dels espais naturals al delta del Llobregat: una assignatura suspesa

El desenvolupament territorial del Delta del Llobregat ha mostrat que la declaració d’espais protegits ha vingut marcada pels interessos urbanístics i no pas pels seus valors naturals. Entitats com DEPANA conservacionistes han demanat reiteradament l’ampliació dels espais naturals, en concret, la incorporació d’aquesta pineda a la XN2000, en compliment de les directives europees [6].

Aquest descobriment mostra com les persones a nivell individual o grups d’aficionats, de manera altruista, poden fer “ciència ciutadana”, aportant dades d’interès sobre la nostra biodiversitat, posant en valor espais emblemàtics i fins i tot afavorint la seva protecció.

Els autors, però, volen destacar que aquesta feina hauria de portar-se a terme per les administracions, que són garants de la conservació d’espais i espècies. La ciència ciutadana, com qualsevol voluntariat, és una eina per implicar a la població, però en cap cas és una excusa per no proveir dels mitjans necessaris per fer aquests estudis. És més, no es pot deixar a l’atzar (en aquest cas la coincidència d’un grup de naturalistes amateurs i professionals i molt vinculats al territori, en aquest espai natural) el seguiment de la biodiversitat, sinó que hauria d’existir una coordinació per part dels organismes competents.

En aquest sentit, destaquen, “al Delta del Llobregat només disposa d’un tècnic en fauna per les 950 Ha protegides”. Les zones circumdants, amb demostrats valors naturals, s’haurien de considerar -com a mínim, com a àrea d’influència, com tenen altres espais protegits.

Més info

info@sosdeltallobregat.org

[1] ESTRADA, J., PEDROCCHI, V., BROTONS, L. & HERRANDO, S. (eds.). (2004). Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/Lynx edicions. Barcelona.

[2] Dades de José Antonio García Moreno i Xavier Santaeufemia.

[3] El picot garser petit, nova espècie per al Delta del Llobregat

[4] Dades de Raúl Bastida

[5] Estudi dels ocells hivernants de la plana de Gavà

[6] El Parlament vota contra l’ampliació de les zones protegides del Delta del Llobregat

La foto del niu de picot garser gros amb poll és cortesia de Xavier Santaeufemia. La del picot garser petit cebant és cortesia de Carlos Santaeufemia.

12a edició de la Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Celebrem una nova edició de primavera de la marató d’aus cooperativa al Delta del Llobregat organitzada per S.O.S. Delta del Llobregat i DEPANA.

Prospectarem les zones fora del Remolar-Filipines i Cal Tet-ca l’Arana, és a dir: la zona agrícola de Sant Boi i Viladecans, el riu i la nova desembocadura, la bassa de la UPC a Castelldefels, la pineda de la Pava a Gavà, etc.

  • Quan? Dissabte, 13 de maig, a les 9 h
  • On? Estació de Renfe del Prat de Llobregat (com arribar)

Farem diferents equips i ens aproximarem a cada lloc amb cotxe per prospectar més territori. L’objectiu és doble: demostrar la importància del Delta no-protegit pels ocells migradors i consolidar la informació de les zones potencialment amenaçades per projectes urbanístics. A diferència de les maratons competitives, la nostra és cooperativa, és a dir, es tracta de treballar en equip per veure el màxim possible d’espècies. Els equips es trobaran al final per compartir les dades.

La jornada durarà fins al migdia (14-15h). S’agrairà la confirmació d’assistència (nombre de persones), i la disponibilitat de telescopi i cotxe abans del divendres al migdia, per poder planificar els equips.

És una activitat gratuïta i de baixa dificultat, i no requereix coneixements previs. Us podeu inscriure aquí: info@sosdeltallobregat.org, info@depana.org, o Raúl (639150757).

Més info

Crònica de la 11ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 10ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 9ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 7ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 6a marató cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la cinquena marató cooperativa al Delta del Llobregat

5a Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la quarta marató cooperativa al Delta del Llobregat

20-04-2013 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la tercera marató cooperativa del Delta del Llobregat

29-09-2012 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

06-05-2012 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Ya disponible el Listado de las aves de la maratón cooperativa del 16 abril de 2011

Foto d’abellerol, cortesia d’Eio Ramon.

Xerrada: Evolució i Futur de la Protecció del Delta

Camins paral·lels i sendes ocultes en el recorregut de la protecció del Delta Llobregat.

Ens han convidat a donar una xerrada sobre la protecció legal del Delta del Llobregat, justament quan fa 30 anys de la declaració de les reserves naturals.

  • Quan? Dijous 11 de maig del 2017, a les 19.15h
  • On? a la Sala d’Actes de la Biblioteca “Antonio Martín”, del Cèntric, El Prat de Llobregat (com arribar).

Organitza: tintablava, Associació d’Escriptors del Prat de Llobregat

Intentarem repassar l’històric de la protecció dels espais naturals del Delta, per què aquestes figures són importants per a la conservació, quines limitacions tenen i quines són les perspectives actuals, tenint en compte que encara un 60% del territori deltaic d’elevada biodiversitat resta desprotegit.

Esteu tothom convidat a la xerrada i col·loqui posterior. L’entrada és oberta i gratuïta.

Descarregueu el díptic informatiu aquí.

Us hi esperem!

 

 

Suma’t a les peticions al Parlament Europeu sobre l’estat del delta del Llobregat!

Actualment hi ha plantejades dues preguntes sobre el Delta al Parlament Europeu. Una sobre la queixa oberta pels incompliments del Govern en la conservació d’hàbitats i espècies, i l’altre sobre una tala a la pineda de Gavà. Suma’t per que el PE els hi doni resposta aviat!

Igual que amb molts altres espais naturals del nostre país, si encara es pot parlar del delta del Llobregat, és gràcies a la cobertura de les directives de la Unió Europea. Les Directives d’Aus i d’Habitats van donar pas a la creació de la Xarxa Natura 2000, la xarxa d’espais protegits més gran del món.

Per desgràcia al delta del Llobregat l’experiència de DEPANA és que aquestes directives s’ha aplicat sota “mínims”, i només de manera expeditiva, és a dir, solament la pressió exercida des d’instàncies europees sobre les administracions arran de les denúncies ha sigut eficaç a l’hora de detenir les agressions. Per això DEPANA considera fonamental mantenir aquesta pressió, i ha recorregut al Parlament Europeu, on els ciutadans poden presentar preguntes.

La petició es refereix a una queixa presentada per DEPANA sobre l’incompliment de les directives per part de l’Administració, i encara està oberta. La segona petició, del Col·lectiu La Mata de Jonc, és per una tala a la pineda de Gavà, un hàbitat protegit.

Per aconseguir que des del Parlament Europeu i la Comissió europea es pressioni a la Generalitat com a responsable últim, demanem la teva ajuda, signa les adhesions i fes córrer la veu!

Només cal registrar-se aquí i seguir aquestes instruccions, és molt fàcil!

sharelogo_facebook

Més info

Us deixem un enllaç i resum de les dues peticions:

1) Petició n.º 0623/2016, sobre la situació de la queixa EU-Pilot 5866/13/ENVI relativa al delta del Llobregat, presentada davant la Comissió Europea

https://goo.gl/Vntckq (només funciona si us heu registrat)

La peticionària sosté que l’Estat espanyol ha incomplit la Directiva 2009/147/CE relativa a la conservació de les aus silvestres en diversos articles, per no prendre mesures suficients per mantenir i adaptar les poblacions que viuen en el Delta i que estan contemplades en l’Annex I de la Directiva, així per no declarar suficients zones de reproducció i descans per a aquestes espècies. Així mateix, sosté que el Govern de la Generalitat de Catalunya ha incomplit també la Directiva Aus en prevaler criteris urbanístics sobre els científics a l’hora de delimitar les zones a protegir. Igualment, considera que les autoritats espanyoles han incomplit la Directiva 92/43/CEE relativa a la conservació d’hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, per no establir-se el Pla Especial per a l’ordenació dels recursos naturals de la zona, malgrat el compromís adquirit davant la Comissió en el marc de la Declaració d’Impacte Ambiental per a l’ampliació de l’aeroport del Prat (Barcelona), de la qual ja han transcorregut més de 14 anys.

Al novembre del 2012, la Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) va presentar un escrit de Queixa mitjançant el qual es posava en coneixement de la Comissió de les Comunitats Europees la precària situació en la qual es troben algunes de les espècies d’aus de l’Annex I de la Directiva Aus en el Delta del Llobregat, a Catalunya (Espanya).

Davant la lentitud i falta d’informació sobre la Queixa presentada en 2012 (EU-Pilot amb referència 5866/13/ENVI), la peticionària pregunta si la Comissió ha estudiat el compliment dels compromisos adquirits en la DIA de l’ampliació de l’aeroport del Prat i el desviament del riu Llobregat; si la Comissió considera que en aquest espai natural s’han complert els articles 2, 3 i 4 de la Directiva Aus, així com els apartats 2º i 4º de l’article 6 de la Directiva Hàbitats, i finalment es pregunta si la Comissió estudia obrir procediment d’infracció a Espanya.

Enllaç a la petició sencera i a l’anex

2) Petició n.º 0622/2016, sobre la destrucció d’arbres a gran escala en un hàbitat protegit de Gavá (Barcelona) amb la intenció de crear aparcaments i una presumpta violació de la Directiva sobre hàbitats

http://goo.gl/UlpYZX

El peticionari sol·licita una recerca per determinar si la tala de pins a la zona de Gavá, a Barcelona, ordenada pel municipi per cobrir les necessitats d’aparcament, compleix els requisits de la Directiva sobre hàbitats. També indica que a la mateixa zona hi ha vegetació protegida per la Directiva sobre hàbitats.

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.133 other followers

Twitter

Busca per temes

%d bloggers like this: