/
archivos

IBA

This category contains 112 posts

Suma’t a les peticions al Parlament Europeu sobre l’estat del delta del Llobregat!

Actualment hi ha plantejades dues preguntes sobre el Delta al Parlament Europeu. Una sobre la queixa oberta pels incompliments del Govern en la conservació d’hàbitats i espècies, i l’altre sobre una tala a la pineda de Gavà. Suma’t per que el PE els hi doni resposta aviat!

Igual que amb molts altres espais naturals del nostre país, si encara es pot parlar del delta del Llobregat és gràcies a la cobertura de les directives de la Unió Europea. Les Directives d’Aus i d’Habitats van donar pas a la creació de la Xarxa Natura 2000, la major xarxa d’espais protegits del mon.

Per desgràcia al delta del Llobregat l’experiència de DEPANA és que aquestes directives s’ha aplicat sota “mínims”, i només de manera expeditiva, és a dir, solament la pressió exercida des d’instàncies europees sobre les administracions arran de les denúncies ha sigut eficaç a l’hora de detenir les agressions. Per això DEPANA considera fonamental mantenir aquesta pressió, i ha recorregut al Parlament Europeu, on els ciutadans poden presentar preguntes.

La petició es refereix a una queixa presentada per DEPANA sobre l’incompliment de les directives per part de l’Administració, i encara està oberta. La segona petició, del Col·lectiu La Mata de Jonc, és per una tala a la pineda de Gavà, un hàbitat protegit.

Per aconseguir que des del Parlament Europeu i la Comissió europea es pressioni a la Generalitat com a responsable últim, demanem la teva ajuda, signa les adhesions i fes córrer la veu!

Només cal registrar-se aquí i seguir aquestes instruccions, és molt fàcil!

sharelogo_facebook

Més info

Us deixem un enllaç i resum de les dues peticions:

1) Petició n.º 0623/2016, sobre la situació de la queixa EU-Pilot 5866/13/ENVI relativa al delta del Llobregat, presentada davant la Comissió Europea

https://goo.gl/Vntckq (només funciona si us heu registrat)

La peticionària sosté que l’Estat espanyol ha incomplit la Directiva 2009/147/CE relativa a la conservació de les aus silvestres en diversos articles, per no prendre mesures suficients per mantenir i adaptar les poblacions que viuen en el Delta i que estan contemplades en l’Annex I de la Directiva, així per no declarar suficients zones de reproducció i descans per a aquestes espècies. Així mateix, sosté que el Govern de la Generalitat de Catalunya ha incomplit també la Directiva Aus en prevaler criteris urbanístics sobre els científics a l’hora de delimitar les zones a protegir. Igualment, considera que les autoritats espanyoles han incomplit la Directiva 92/43/CEE relativa a la conservació d’hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, per no establir-se el Pla Especial per a l’ordenació dels recursos naturals de la zona, malgrat el compromís adquirit davant la Comissió en el marc de la Declaració d’Impacte Ambiental per a l’ampliació de l’aeroport del Prat (Barcelona), de la qual ja han transcorregut més de 14 anys.

Al novembre del 2012, la Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) va presentar un escrit de Queixa mitjançant el qual es posava en coneixement de la Comissió de les Comunitats Europees la precària situació en la qual es troben algunes de les espècies d’aus de l’Annex I de la Directiva Aus en el Delta del Llobregat, a Catalunya (Espanya).

Davant la lentitud i falta d’informació sobre la Queixa presentada en 2012 (EU-Pilot amb referència 5866/13/ENVI), la peticionària pregunta si la Comissió ha estudiat el compliment dels compromisos adquirits en la DIA de l’ampliació de l’aeroport del Prat i el desviament del riu Llobregat; si la Comissió considera que en aquest espai natural s’han complert els articles 2, 3 i 4 de la Directiva Aus, així com els apartats 2º i 4º de l’article 6 de la Directiva Hàbitats, i finalment es pregunta si la Comissió estudia obrir procediment d’infracció a Espanya.

Enllaç a la petició sencera i a l’anex

2) Petició n.º 0622/2016, sobre la destrucció d’arbres a gran escala en un hàbitat protegit de Gavá (Barcelona) amb la intenció de crear aparcaments i una presumpta violació de la Directiva sobre hàbitats

http://goo.gl/UlpYZX

El peticionari sol·licita una recerca per determinar si la tala de pins a la zona de Gavá, a Barcelona, ordenada pel municipi per cobrir les necessitats d’aparcament, compleix els requisits de la Directiva sobre hàbitats. També indica que a la mateixa zona hi ha vegetació protegida per la Directiva sobre hàbitats.

 

 

Crònica del VII cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Amb un desplegament de 7 equips, arribem a les 81 espècies, algunes d’elles hivernants molt escasses a Catalunya com el corriol petit, d’altres escasses al Delta del Llobregat com la becada i el cabussó collnegre, o amenaçades com el torlit i el martinet menut.

El passat dissabte 21 de gener es va realitzar el 7è cens d’aus hivernants dels sectors sense protecció del Delta del Llobregat, organitzat per S.O.S. Delta del Llobregat i DEPANA. És complementari al que es fa a les reserves, amb la idea de tenir dades del Delta com a entitat ecològica, no administrativa. Enguany a més l’hem emmarcat dintre de la campanya “L’Altre Delta” amb la qual volem apropar aquest Delta menys conegut a la ciutadania.

Malgrat les inclemències meteorològiques (força vent i ruixats intermitents) van reunir 23 participants que es van repartir en 7 equips per prospectar bona part dels espais naturals sense protecció ambiental: les zones agrícoles i pinedes de Gavà, Viladecans, Sant Boi i El Prat, la llera del riu des de El Prat fins a Molins de Rei, i les basses de laminació de l’UPC de Castelldefels, de la C-32 (Viladecans) i de la Torre Gran (Hospitalet). Aquesta adversitat (sobretot el vent) va influir molt en què la diversitat total del cens hagi quedat reduïda a 81 espècies (prop del centenar altres edicions). Tot i que si tenim en compte els dies previs i posteriors, arribem a les 109.

Un any més, els resultats palesen la importància d’aquests terrenys per garantir la supervivència de molts ocells que escullen aquesta plana deltaica per sobreviure a l’hivern. No només per a les espècies aquàtiques com els ànecs, els ardeids i algunes limícoles, sinó per a altres espècies agrícoles i forestals com els alàudids, túrdids i fringíl·lids. Per algunes espècies com el torlit (observat als conreus de Can Dimoni i Cal Nani), les zones agrícoles (la majoria sense protecció ni cap gestió per part de l’administració) són els únics indrets de la plana on troben refugi durant l’hivern.

Becada (foto de Salva Solé)

Becada (foto de Salva Solé)

Destaca l’observació de dues becades al riu (entre Cornellà i Molins de Rei). Aquesta observació és molt interessant, ja que la becada és un migrant regular molt escàs al Delta del Llobregat, i com a hivernant s’ha rarificat moltíssim fins al punt de què a les darreres dècades es pot considerar de presència quasi testimonial. Cal recordar que aquesta és una espècie cinegètica. Segons l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 de l’ICOcells , basant-se en dades del DARP, cada temporada de caça s’abaten a Catalunya més de 10.000 exemplars. Per exemple, a la temporada 1998-99 van ser-ne 14.000, amb 5.000 mortes respectivament a les comarques de Barcelona i Girona. A França es calcula que cada any es cacen 1.200.000 becades.

També és destacada la presència del martinet menut a la bassa de laminació de l’UPC de Castelldefels. Es tracta d’una espècie amb una important població nidificant al Delta del Llobregat (va ser un dels arguments de pes per crear fa 30 anys les RRNN del Remolar-Filipines i Ricarda-ca l’Arana) però, com passa a tota Catalunya, molt escassa com a hivernant. En aquest mateix aiguamoll es va observar un cabussó collnegre, espècie rara fora del Remolar-Filipines i Cal Tet.

Enguany el corriol petit no sembla estar hivernant a la bassa de laminació de la Torre Gran (com anys enrere) però sí a la llera del riu, a l’alçada de Sant Joan Despí. En tota Catalunya no deuen haver-hi més de 5-10 exemplars hivernants, ja que el gruix de la població hiverna a l’Àfrica.

La desembocadura del riu es consolida com un dels indrets més importants per l’avifauna aquàtica, amb desenes d’ànecs i espècies destacades com el cabussó collnegre, l’ànec cuallarg i la polla blava.

Cabussó collnegre (Claudio Bracho)

Cabussó collnegre (Claudio Bracho)

Malauradament, en aquesta ocassió no hem pogut censar Riu Vell (antiga desembocadura del Llobregat) ja que aquest aiguamoll de #lAltreDelta ha desaparegut el 2016 degut a les obres del Port; diem sempre que al Delta no podem perdre ni un pam més i aquest era un aiguamoll clau, part de la IBA Nº140 Delta del Llobregat, que vol dir que, d’acord amb les directives europees, calia preservar. I tot pels accessos a la terminal xinesa del port, quan hi havia espai de sobres per salvar-ho, però zero voluntat política. D’aquest desastre ambiental ens hem queixat recentment a l’alcaldessa de Barcelona en una carta oberta, ja que era part del seu municipi, i no ens va escoltat ni atendre quan ho vam denunciar.

Agraïm a tots els participants la seva presència malgrat el temps i als monitors i ornitòlegs que ens han passat les dades.

Totes les dades estan disponibles en aquest enllaç.

Més info

Més fotos de Claudio Bracho

Crònica del VI cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del V cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del IV cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del III cens alternatiu d’aus hivernants al Delta del Llobregat

II Cens d’ocells hivernants al Delta del Llobregat 2012

Censo de aves invernantes del Delta del Llobregat

 

VII Cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat 2017

12493641_10208722056753334_3686940012924734177_oSetena edició del cens alternatiu d’ocells que es porta a terme cada any a aquelles zones del Delta del Llobregat sense protecció: les més vulnerables i pitjor estudiades, #lAltreDelta.

Visitarem el riu Llobregat entre el Prat i Molins de Rei, les zones agrícoles de Can Dimoni, Reguerons i Can Trabal, les pinedes de Gavà, el litoral entre la Murtra i Castelldefels, basses de laminació interiors, etc… Així podrem constatar la importància dels espais naturals fora de les reserves pels ocells que hivernen al delta del Llobregat.

Enguany l’activitat s’enmarca en la campanya de ciència ciutadana #lAltreDelta, que hem endegat per posar en valor aquestes zones.

És una bona ocasió per coneixer millor el territori, apropar-se a aquest món fascinant de la mà d’experts ornitòlegs, o per aprofundir en l’aprenentatge (identificació, biologia, etc.) en el cas de tenir unes nocions.

  • Quan? Dissabte, 21 de gener, de 9-17 h (opció només de matí)
  • On? Delta del Llobregat
  • Organitzen: S.O.S. Delta del Llobregat i DEPANA

Ens trobarem a les 9h a l’Estació de Renfe de El Prat de Llobregat. Es recomana portar prismàtics, calçat còmode i esmorçar.

Tot i que l’activitat és gratuïta, es prega que confirmeu assistència i disponibilitat de vehicle i telescopi abans de divendres dia 20 al migida, per poder organitzar els equips: info@sosdeltallobregat.org, 639150757 (Raúl) o 932104679 (DEPANA).

Més info

Crònica del VI cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del V cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del IV cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del III cens alternatiu d’aus hivernants al Delta del Llobregat

II Cens d’ocells hivernants al Delta del Llobregat 2012

Censo de aves invernantes del Delta del Llobregat

Foto d’un esparver, cortesia de Ricard Gutiérrez.

L’Altre Delta del Llobregat: neix un noticiari d’ocells cooperatiu

laltredelta

  • Llancem un projecte de ciència ciutadana per les xarxes socials, amb el hashtag #lAltreDelta
  • L’objectiu és que molta gent pugui ajudar a donar a conèixer i defensar la biodiversitat del delta del Llobregat no protegit

Com sabeu fa molts anys que defensem la protecció de les zones del delta del Llobregat que es van quedar fora de les reserves per criteris polítics i no científics. La nostra reivindicació està basada en el coneixement de la diversitat ornitològica que tenim d’aquestes zones naturals, gràcies als censos fets per desenes de persones voluntàries.

Aquests s’han difós a través del nostre Noticiari Ornitològic “l’Altre Delta”, que molts coneixeu. Amb 50 edicions, ha sigut la iniciativa independent d’aquestes característiques de major durada i calat a casa nostra, de què tenim coneixement.

Però ara volem apropar aquest Delta desconegut i oblidat, encara més a la ciutadania. Volem que tothom participi amb les seves observacions, de fauna però també de flora o de paisatge, sigui una foto o un sentiment, qualsevol cosa que ajudi a fer valdre aquest espai! Només heu de fer servir el hashtag #lAltreDelta, tant en Facebook com a Twitter o Instagram. Nosaltres recopilarem les vostres cites (recordeu indicar espècie, lloc i dia/hora, si escau) i farem un noticiari cooperatiu amb les més notables.

Per saber quines són les zones protegides, podeu veure aquest mapa, són només unes 1000 Ha, de les aprox. 3500 que, d’acord als criteris científics, haurien d’estar-ho (veure la proposta d’ampliació de SEO/BirdLife). En aquest plànol que vam elaborar també podeu veure també quins punts són d’especial interès per nosaltres.

Doncs us engresquem a participar d’aquesta iniciativa, i a donar així més valor a les vostres visites naturalístiques al Delta del Llobregat!

Ara també, a la plataforma de ciència ciutadana Natusfera.

Per qualsevol dubte, ens podeu contactar aquí: info@sosdeltallobregat.org.

Recordeu que ens podeu seguir a les xarxes:

Facebook SOS-Delta-Llobregat
Twitter @SOS_DeltaLlob

NOTA. S.O.S. Delta del Llobregat no es responsabilitza de l’ús indegut d’aquest hashtag ni de les observacions que es facin, i la seva publicació no implica l’homologació de les cites.

Foto d’una sorpresa que podeu gaudir aquests dies durant una sortida busca-tresors per l’Altre Delta (torlits a un camp de conreu), cortesia d’Eio Ramon.

Més info

Noticiari Ornitològic #lAltreDelta 01/2017

Felicitacions de S.O.S. Delta del Llobregat 2017

felic%cc%a72017

Estimats/des amics/gues del Delta de Llobregat,

Com sempre arriba el solstici d’hivern i aprofitem per mirar de fer balanç!

Al delta del Llobregat, com deia aquell documental, plou i fa sol. El 2016 hem tingut una mica de tot… hem endegat una important campanya contra la caça indiscriminada, que ha assolit més de 100.000 signatures però que encara no s’ha acabat… per desgràcia cal seguir treballant perquè les últimes notícies és que no ha canviat res (veure L’Administració sent però no escolta). També destaquem com a punt positiu que, després de gairebé  8 anys, la labor de la nostra plataforma ha estat reconeguda amb un premi de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat.

Però la veritat és que ha sigut un any molt difícil amb moltes lluites en marxa, d’aquelles invisibles, que no són tuitejables i rarament als mitjans, com la defensa del territori. En concret, la nostra entitat membre, DEPANA, té en marxa dos contenciosos-administratius contra dos plans urbanístics,  al “Pla Especial del Parc Agrari”,  i el “Pla Director Urbanístic econòmic del Delta del Llobregat”, amb els que esperen aturar uns plans que no tenen en compte els valors naturals del delta. També s’ha treballat molt per conservar Can Trabal amb una campanya d’al·legacions i al carrer, coordinada per la plataforma ciutadana de l’Hospitalet “No més blocs!”.

A més a més ha sigut un any molt trist per molts de nosaltres que hem vist (els que han tingut estómac per anar-hi…) la cimentació definitiva de l’antiga llera de la desembocadura del Llobregat. Vam fer una campanya de denúncia i fins i tot un testing fotogràfic de Biodiversitat amb més de 40 naturalistes, però no ha servit de res davant d’una administració que no volia escoltar alternatives (que n’hi havia, respectant la zona humida) i pensa sempre en l’interès privat davant del general.

La nostra petita aportació a la ciència, fruit de la col·laboració ciutadana, ha sigut la publicació a la degana revista Quercus, de la descoberta de la nidificació del picotet per primer cop al delta, a la pineda de la Pava (una zona sense protecció). En aquesta pineda també s’ha constatat la presència de bruel durant el període reproductor; seria la primera cita de nidificació al Delta. Per altra banda la desembocadura del riu continua sent un dels indrets més importants de tota la plana deltaica pels ocells aquàtics. També ha cridat molt l’atenció l’estada d’un grupet de capons reial al riu (entre Hospitalet i Sant Joan Despí) durant juliol. Com cada any, durant la migració, aquestes zones sense protecció han reportat l’observació d’espècies escasses o rares al Delta com el gaig, el sit negre, el picot garser gros, la cornella negra, el pinsà mec i la gavina menuda. Fins i tot, també d’algunes rares a la península com el mosquiter de doble ratlla i la cornella emmantellada.

Respecte als seguiments de fauna, ja sabeu del nostre compromís de mostrejar les zones del Delta que es van deixar fora de les reserves per interessos polítics i urbanístics. Aquest treball el podeu trobar als nostres noticiaris ornitològics, dels que el 2016 vam arribar a la 50a edició. Doncs ara us volem encomanar d’aquest esperit “ornito-guerrer”, i que ens ajudeu a arribar a més racons del Delta oblidat, i fer encara més difusió d’aquests valors. Aviat llançarem una campanya de comunicació per a què participeu, a través de les xarxes, o sigui que… resteu amatents!

Bé, ha estat una sort com sempre, comptar amb tots vosaltres, que ens ajudeu amb els censos, ens seguiu a l’e-butlletí, a la xarxa o simplement participeu de les nostres activitats; que viviu el Delta i us indigneu com nosaltres; ens veiem doncs… deltejant!

Abraçades,

L’equip de Comunicació de S.O.S. Delta del Llobregat

Foto de picotet en una pollancreda del Delta (cortesia de José Antonio Mate) .

Crònica de la 11ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Per Raúl Bastida

El passat 2 d’octubre, juntament amb DEPANA, van organitzar la 11ª edició de la marató cooperativa del Delta del Llobregat. Van comptar amb 17 voluntaris repartits en 7 equips, que ens van permetre prospectar una bona part del territori sense protecció: zones agrícoles de Sant Boi, Viladecans i Gavà, les pinedes i alberedes de la Pava (Gavà), la llera del riu Llobregat des de Cal Tet fins a Cornellà, les basses de laminació de l’UPC de Castelldefels i de Viladecans, i l’antiga desembocadura del Llobregat, Riu Vell. Així vam cobrir una gran varietat d’hàbitats (llacunes, rius y rieres, canals agrícoles, maresmes, conreus i erms, pinedes, boscos caducifolis, etc). Potser gràcies a aquesta diversitat, el nombre d’espècies va ser molt elevat també (99).

La data en que es va celebrar aquesta marató cooperativa coincideix amb el període àlgid de la migració postnupcial dels ocells que han nidificat als països del centre i Nord d’Europa i viatgen cap a l’Àfrica per passar l’hivern. Les condicions meteorològiques van ser favorables i això va influir bastant en el resultat amb 99 espècies. Un cop més queda patent que aquests terrenys són imprescindibles per garantir la supervivència dels milers d’ocells migratoris que transiten per la plana deltaica. Les reserves naturals protegides (menys del 10% dels 98 km2 que conformen el Delta del Llobregat) són clarament insuficients per acollir un flux migratori tant important.

martinet-de-nit-nycticorax-nycticorax-claudio-bracho

Martinet de nit (Nycticorax nycticorax), a la Olla del Rei, Castelldefels – Claudio Bracho

Algunes d’aquestes espècies migratòries observades durant la marató són escasses i/o localitzades al Delta del Llobregat, com l’ànec cuallarg, els martinets menut i de nit, el milà negre, l’astor, el territ de temminck i el corb; fins i tot, es va observar un picot garser gros a les alberedes de La Pava (Gavà), espècie rara al Delta del Llobregat que als darrers anys només s’ha observat a aquestes alberedes. Menció especial mereix l’observació d’una cotoliu als conreus de Can Dimoni; aquest alàudid és un hivernant ocasional i un migrant molt escàs a la plana deltaica.

El còlit ros (Oenanthe hispanica) és un migrant habitual ' Salva Solé

El còlit ros (Oenanthe hispanica) és un migrant habitual – Salva Solé

Des del punt vista de la conservació es van detectar 13 espècies (un 12% del total) que estan incloses a l’Annex I de la Directiva d’Aus de la UE, com la polla blava, el falcó pelegrí i la gavina capnegra. També cal remarcar que a les zones agrícoles es van contar 65 espècies (un 64% del total), algunes de elles molt escasses i localitzades a tota la plana deltaica com la xixella (en clara regressió al Delta del Llobregat i amb una reducció significativa de la població nidificant a Catalunya). Els conreus, com a zones de repòs i alimentació, són habitats complementaris molt importants per les espècies migratòries.

aguila_calzada

Va haver-hi un pas important d’àguila calçada (Hieraaetus pennatus) – Salva Solé

Com sempre, volem donar les gràcies a totes les persones que any rere any han fet possible aquestes maratons cooperatives. Les dades que obtenim consoliden els arguments per defensar la conservació dels terrenys deltaics no protegits i, per tant, contribueixen a garantir la viabilitat ecològica del conjunt del Delta del Llobregat.

Agraïm a tots i totes les que ens heu fet arribar fotos.

Trobareu aquí el llistat de totes les observacions.

Més info

Crònica de la 10ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 6a marató cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la cinquena marató cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la quarta marató cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la tercera marató cooperativa del Delta del Llobregat

 

DEPANA presenta un contenciós-administratiu contra el Pla Director Urbanístic econòmic del Delta del Llobregat

Després de presentar al·legacions que no es van tenir en compte, DEPANA opta per la via judicial per exigir que aquest pla urbanístic conegut com Eurovegas-2, tingui en compte els valors naturals del delta del Llobregat.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admés a tràmit l’escrit de demanda del contenciós-administratiu presentat per la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA). La impugnació, doncs, segueix el seu curs a l’espera d’una sentència que pot trigar un temps encara. DEPANA és la part actora del recurs, però compta amb el recolzament explícit de la Plataforma contra el PDU integrada per diferents partits polítics com ERC, Podem i CUP, i entitats del teixit associatiu del Baix Llobregat. El present recurs es dirigeix contra la resolució del Conseller de Territori i Sostenibilitat de 12 de gener de 2016, publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) de 17 de febrer de 2016, que aprovava definitivament el Pla Director Urbanístic dels àmbits d’activitat econòmica del Delta del Llobregat que afecta els municipis de Gavà, de Sant Boi de Llobregat i Viladecans.

pdue_eenn

S’ha de recordar la importància dels valors naturals del delta del Llobregat, reconeguts no tan sols a nivell autonòmic i estatal, sinó també a nivell internacional. De fet, el Delta del Llobregat constitueix el segon sistema deltaic en importància de Catalunya i, tal com es recull de manera expressa al Pla d’Espais d’Interès Natural aprovat pel Decret 323/1992, de 14 de desembre (PEIN), les llacunes de El Remolar i la Ricarda, són les úniques que encara conserven una representació de les unitats de paisatge natural. Aquestes característiques l’han convertit en punt d’atracció per a moltes espècies d’aus, tant sedentàries com hivernants o en pas migratori, i algunes d’elles molt amenaçades. A banda de la seva importància ornitològica, al Delta del Llobregat es troben espècies botàniques i d’invertebrats que el fan especialment interessant des del punt de vista ecològic.

Molts dels elements que integren aquesta vàlua dels paratges naturals del Delta llobregatí ja eren recollits a l’informe de data 1 de juliol de 1.993 del Consell de Protecció de la Natura (màxim òrgan consultiu en aquesta matèria de la Generalitat de Catalunya), elaborat precisament per propiciar l’aprovació d’un Pla Especial de millora i protecció del paisatge de les Reserves Naturals Parcials d’aquest Delta, el qual ens serveix per il·lustrar aquests valors i la seva problemàtica de llarg recorregut:

“El Delta del Llobregat constitueix un espai dins la conurbació metropolitana de Barcelona amb un estat permanent de conflicte pels usos que se’l disputen. Aquesta situació està arribant a uns límits que si no s’hi du a terme una solució enèrgica immediata que pugui ser acceptada i complerta, pot portar aquest territori a un caos urbanístic insoluble i a una pèrdua definitiva dels seus qualificats valors naturals i agrícoles.

La presència a la zona de grans infraestructures i serveis amb perspectives d’expansió o de creació, que comporta irremeiablement la reculada i pèrdua de sòls agrícoles d’alta qualitat i també molt alta productivitat; les implantacions industrials i turístiques així com també altres equipaments amb els mateixos efectes anteriors juntament amb la progressiva contaminació i salinització dels aqüífers, fan preveure un futur no gaire optimista.

Malgrat això, les llacunes i maresmes litorals que encara sobreviuen presenten un valor qualitativament elevat, ja que no pot oblidar-se que el delta del Llobregat constitueix un dels sistemes deltaics més importants de Catalunya, que mantenen actualment un conjunt de sistemes naturals d’interès remarcable. L’àrea natural del delta del Llobregat, però només ocupa actualment un 5% del total. El conjunt del territori representa, però, un model d’ecosistemes molt rics i intensament transformats en gran part de l’àrea.

El sistema llacunar del delta del Llobregat queda reduït actualment a unes poques llacunes, algunes profundament humanitzades i transformades. La llacuna de La Ricarda (…), ben conservada per la propietat, pot veure´s afectada pel projecte de desviament del riu Llobregat. El Remolar i els espais humits adjacents han tingut una sort distinta: envoltada per l’autovia, l’aeroport i els càmpings litorals rep com a colofó les aigües residuals de diverses poblacions del Baix Llobregat. Això no obstant es conserven a la zona unitats representatives del paisatge natural i de la diversitat biològica dels seus sistemes naturals i el conjunt podria millorar mitjançant l’aplicació de mesures adients.

Les solucions als problemes de les reserves naturals del delta del Llobregat (…) cal la formulació d’un pla especial de protecció d’un territori prou ampli que vingui delimitat per les infraestructures que l’envolten (…). Només un planejament especial global i concertat a tota l’àrea que faci ús de la supremacia que la Llei 12/1985, d’espais naturals, reconeix a aquest tipus de plans (…), podrà resoldre definitivament la qüestió dels espais naturals i agrícoles del Delta del Llobregat.”

L’absència encara ara d’aquest planejament especial aprovat per als espais naturals protegits és una mancança que s’arrossega d’antuvi i que, al menys potencialment, el Pla Director Urbanístic aquí recorregut pot pal·liar parcialment, introduint les modificacions pertinents. En aquest cas, la plana agrícola té un gran valor estratègic per ella mateixa com a romanent d’una cultura mil·lenària i unes activitats que mereixen protecció, a banda de tenir llocs especialment rellevants i, com a espai perimetral de les Reserves Naturals Parcials del delta del Llobregat de El Remolar- Filipines i La Ricarda- ca l’Arana (que són totes elles ZEPA- Xarxa Natura 2000 també actualment), garanteixen la funcionalitat dels ecosistemes protegits.

Origen: Depana – Notícies i la nostra revista – Notícies – DEPANA presenta un contenciós administratiu contra el Pla Director Urbanístic dels àmbits d’activitat econòmica del Delta del Llobregat

Més info

Entitats reclamen l’aturada d’Eurovegas-2 al Delta del Llobregat

DEPANA presenta al·legacions al Pla Director Urbanístic Econòmic del Delta del Llobregat

Un Pla Urbanístic que sacrifica més territori del Delta del Llobregat a l’urbanisme | Ecologistes en Acció

Imatge: Plànol del Patrimoni natural del delta del Llobregat del PDUE

 

L’Administració sent però no escolta

Actualització de la campanya de Change.org.

Com sabeu el dia 29 de setembre vam tenir una reunió amb el responsable dels Serveis Territorials d’Agricultura de Barcelona. Ens van rebre amb molta amabilitat i van sortir molt somrients a les fotos, mostrant-se molt interessats en el tema i trobar solucions (més info).

foto6

No obstant això hem tingut notícia de la nova resolució (que regla els permisos de caça) i quina ha estat la nostra sorpresa quan veiem que gens ha canviat. Les nostres reclamacions (les vostres) no han estat escoltades ni tingudes en compte, amb aquesta hipocresia i arrogància que caracteritza als que ens governen, que sembla que creuene estar per sobre de la gent (i la llei en aquest cas).

Per això us demanem que no us oblideu d’aquesta campanya que per desgràcia segueix totalment vigent. Ens anima la vostra força i que recentment hem rebut un reconeixement al nostre treball al delta del Llobregat (“Premi Ramon Farreras i Ollé de Preservació d’Espais Naturals, la Sostenibilitat i la Cultura Rural”, del CECBLL, més info aquí).

Més info

Els permisos de caça massius al delta del Llobregat no estan justificats

Entrega de les gairebé 100.000 signatures contra la caça indiscriminada al delta del Llobregat

A la Generalitat: Aturin la matança d’aus al delta del Llobregat!

Les administracions locals també exigeixen que cessin les autoritzacions de caça

Per a més “inri”: denuncien corrupció en la gestió de la caça, i a més de caça, pesca furtiva

La rarificació del collverd al delta del Llobregat

La Información | El Govern busca reducir el uso de la caza para controlar la fauna en el Delta del Llobregat

El Baix.cat | La comunitat Change.org es mobilitza massivament en vacances contra el descontrol de la caça al delta del Llobregat

El Mundo | Los ecologistas quieren suspender las autorizaciones de caza del Delta

La Vanguardia | Frente municipal contra la caza en el Delta del Llobregat

La Vanguardia | Reúnen más de 35.000 firmas contra la caza de aves en el Delta del Llobregat

El Prat al dia | Nuevas pruebas documentan caza en terrenos sin cultivos

El Prat al Día | Las entidades se organizan contra la caza en el Delta

El Prat al dia | Nuevas imágenes de la caza en el delta

El Prat al dia | Caza de aves en El Prat

El Prat al dia | Algo huele a podrido en el Delta Del Llobregat

DEPANA denuncia davant el Síndic i la Comissió Europea la desastrosa gestió i les conseqüències de la caça al Delta del Llobregat

DEPANA denuncia l’estat “terminal” del Delta del Llobregat

Informe de DEPANA sobre les conseqüències de la caça sense control al delta del Llobregat

La foto és cortesia de Salva Solé.

Els permisos de caça massius al delta del Llobregat no estan justificats

* Un nou estudi demostra que a una gran part del delta del Llobregat els permisos no es corresponen a unes suposades pèrdues agrícoles

En el context de la concessió de permisos excepcionals de caça als camps del delta del Llobregat, entitats com a DEPANA han denunciat que d’excepció han passat a norma, amb gairebé 300 caçadors al delta, i portant a l’extinció local a espècies que suposadament només s’havien de controlar (com l’ànec collverd) [1]. Aquesta situació va portar a presentar recursos i denúncies davant del Síndic de Greuges i la Comissió Europea [2], i finalment la Plataforma S.O.S. Delta del Llobregat va llençar una campanya contra aquesta gestió [3].

A més, algunes persones han denunciat en diversos fòrums que s’estava caçant de manera indiscriminada, en camps sense conreus i fins i tot “encebant” per atraure els ocells, és a dir, no eren animals que estiguessin produint cap dany, sinó que els camps s’havien convertit en autèntics vedats de caça. Fins i tot alguns mitjans locals s’han fet ressò d’aquesta preocupació i han demostrat que ha sigut el cas en alguns camps (de zones especialment concorregudes pel públic) [4]. Els propis caçadors locals també han denunciat mala praxis i que la caça ja no és ja una gestió sinó un negoci [5].

Ara un nou estudi de DEPANA amb les dades de la pròpia Generalitat (de 2015, demanades per DEPANA) ha permès demostrar que la caça no està basada en unes suposades pèrdues agrícoles, sinó que es tracta simplement d’una excusa. Això s’ha pogut constatar per a tota la plana deltaica dels principals municipis implicats, no només per a finques concretes.

A la gràfica es pot veure la comparativa de les dades de Gavà i “la resta” de municipis de la plana (Viladecans, Sant Boi i el Prat). Aquesta comparativa té molt de sentit, ja que a Gavà també hi ha conreus (cal imaginar que afectats de manera semblant) però la gestió de la fauna la fan els propis agricultors, per un sistema diferent.

Com que la superfície és diferent les dades s’han corregit per les hectàrees respectives. Les dades parlen per si soles. A la resta del Delta hi ha 3 vegades més caçadors i s’abaten (oficialment) 4 vegades més peces. Com es pot explicar aquesta diferència si no és perquè la resta del delta s’ha convertit en un gran camp de tir? No hi ha cap motiu per pensar que les pèrdues son més baixes a Gavà o que hi ha 4 vegades menys animals, formant part del mateix territori.

comparativa

És una irresponsabilitat molt gran que el Departament tingui aquestes dades al seu abast i no hagi sigut capaç de posar ordre, fins i tot davant les sospites de corrupció d’algun càrrec públic. És igualment lamentable que la Generalitat tingui la informació de la disminució draconiana d’espècies com l’ànec collverd (dades del cens d’ocells hivernants, fet per la mateixa administració) des del 2015, i que no hagi sigut capaç de reaccionar i com a mínim treure aquesta espècie (que òbviament no constitueix fa temps una “plaga”) dels permisos.

La incompetència d’una administració a l’hora d’aplicar la Llei i fer els ulls grossos davant d’actuacions il·legals, devalua de forma molt significativa la seva qualitat democràtica i l’hi treu la vàlua moral per donar lliçons sobre gestió.

[1] DEPANA denuncia l’estat “terminal” del Delta del Llobregat

[2] DEPANA denuncia davant el Síndic i la Comissió Europea la desastrosa gestió i les conseqüències de la caça al Delta del Llobregat

[3] Aturin la matança d’aus al delta del Llobregat!

[4] El Prat al dia | Nuevas pruebas documentan caza en terrenos sin cultivos.

[5] La sociedad de Cazadores de Sant Boi denuncia corrupción en la caza al Delta del Llobregat

Més info

Agraïm a Rosa Cases l’ajuda amb la infografia.

Entrega de les gairebé 100.000 signatures contra la caça indiscriminada al delta del Llobregat

Nota de Premsa

foto1

  • Els peticionaris insisteixen en què encara no s’han assolit els objectius de la campanya
  • Consideren que el canvi de rumb del Govern és insuficient

Aquest dijous 29 de setembre, a les 9 del matí la Plataforma S.O.S. Delta del Llobregat lliurarà les més de 98.000 signatures de la campanya de Change.org [1] al Director dels Serveis Territorials d’Agricultura de Barcelona (Av. Meridiana, 38).

Els peticionaris han pogut valorar les recents declaracions d’intencions per part de la Generalitat [2]. Tot i que consideren positiu que el Govern s’hagi pres seriosament aquest tema, no estan d’acord amb el seu posicionament.

En primer lloc, lamenten que s’hagin trigat tants mesos en reaccionar, quan DEPANA fa més d’un any que ha posat les dades en el seu coneixement (dades que per altra banda, provenen de la mateixa administració). Segon, no comparteix l’argument de l’excepcionalitat dels permisos que sosté l’Administració, com s’ha pogut demostrar.

Per tot això, independent del previsible resultat de la reunió, la Plataforma reitera que continuarà exigint la moratòria dels permisos i un estudi de l’impacte ambiental de les mesures, a nivell administratiu; i a nivell legal, la derogació de la llei que permet la caça “preventiva”. Qualsevol mesura per avançar en la recerca d’alternatives a la caça, ha de ser eventual, i ha de complir, com a mínim que:

  • No es donaran permisos per a caçar a la Xarxa Natura 2000, ni a prop de les zones humides
  • Haurà de ser present un agent rural per a comprovar que es compleixen les condicions dels permisos
  • No s’inclourà l’ànec collverd, ni la polla d’aigua entre les espècies cinegètiques

Si no es té en compte aquesta exigència, la Plataforma considerarà mesures més contundents per assegurar que es compleixi amb la legalitat.

[1] Change.org | A la Generalitat: Aturin la matança d’aus al delta del Llobregat!

[2] Agricultura col·labora amb els ajuntaments del Baix Llobregat per crear un nou model de gestió cinegètica

La foto és cortesia de Salva Solé.

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.033 other followers

Twitter

Busca per temes

%d bloggers like this: