/
archivos

IBA

This category contains 117 posts

Tala il·legal del bosquet del delta del Llobregat on enguany han nidificat el picotet i el picot garser gros

  • La tala, feta en ple mes d’agost, va ser detectada per voluntaris de l’Agrupació de Defensa Forestal i aturada pels Agents Rurals.
  • Aquesta pineda està protegida però clarament cal reforçar-ne la protecció i fer més pedagogia.

A mitjans d’agost, l’ADF (Agrupació de Defensa Forestal) de Gavà va descobrir que estaven talant una pollancreda parcialment cremada de la pineda de La Pava. Els autors de la tala la justificaven pel potencial risc de caiguda sobre el camí adjacent. Els membres l’ADF van advertir dels fets als Agents Rurals, que van paralitzar l’actuació. Fons de l’ajuntament de Gavà confirmen que els autors de la tala no disposaven del permís pertinent.

Precisament en aquesta mateixa pollancreda, durant la primavera de 2017, l’equip de voluntaris que prospecta aquestes pinedes gavanenques va constatar la nidificació d’una parella de picot garser gros (Dendrocops major) i una parella de picot garser petit (Dendrocops minor) [1]. Aquest esdeveniment es considera el primer registre de nidificació (coneguda) de picot garser gros al Delta del Llobregat. Del picot garser petit (també anomenat picotet) també van descobrir el primer registre de cria el 2016, en una albereda a uns 200-300 m d’aquesta pollancreda [2].

Es dóna la circumstància que el picotet va fer el niu en un dels arbrers del sector cremat d’aquesta pollancreda. Aquest fet és habitual, ja que aquesta espècie selecciona els arbres morts dels boscos de ribera i les plantacions de pollancres (hàbitats preferits) per fer el niu.

Cartells de l’ajuntament de Gavà a la zona indiquen la presència de picots i la prohibició de talar i retirar fusta. Nombrosos estudis demostren la importància en l’àmbit ecològic de la fusta morta per la biodiversitat dels boscos, representant per a molts organismes (fongs, líquens, molses, diversos grups d’invertebrats, determinades aus, rosegadors, ratpenats, etc.) un recurs necessari, i sovint escàs, on es poden desenvolupar, protegir, alimentar o reproduir. Alhora és una reserva important de minerals i matèria orgànica.

Cal recordar que aquestes pollancredes i alberedes de la pineda de La Pava estan incloses a l’Important Bird Area nº 140 Delta del Llobregat [3] i a l’Inventari de Zones Humides de Catalunya [4] i per tant està protegida d’acord amb la Llei d’Espais Naturals. Però, com  entitats com DEPANA porten anys denunciant [5], aquesta protecció és insuficient i cal treballar més amb els propietaris per evitar fets lamentables com aquests.

[1] Voluntaris descobreixen una nova au reproductora al Delta del Llobregat: el picot garser gros

[2] El picot garser petit, nova espècie per al Delta del Llobregat

[3] IBAnº 140 Delta del Llobregat

[4] Inventari de Zones Humides de Catalunya

[5] DEPANA porta el conflicte per la protecció del Delta del Llobregat al Parlament Europeu

Text i foto de Raúl Bastida.

Anuncis

DEPANA porta el conflicte per la protecció del Delta del Llobregat al Parlament Europeu

Nota de premsa. El Prat, 5 de setembre de 2017.

  • La Comissió Europea haurà d’explicar els múltiples incompliments de les Directives Europees per part de la Generalitat de Catalunya.

El proper dia 7 de setembre la Comissió de Peticions del Parlament Europeu tractarà la Petició que l’any passat va presentar DEPANA referent a la deficient protecció que posseeixen els espais naturals del Delta del Llobregat i l’incompliment que això suposa de les Directives comunitàries.

“La vista de la Petició suposa un pas ferm i decisiu en l’objectiu d’obligar al fet que siguin complerts els compromisos adquirits per l’Estat espanyol i per la Generalitat de Catalunya amb aquests espais naturals”, ha declarat el vicepresident de DEPANA, José García

La Petició respon a una Queixa presentada per l’esmentada entitat fa 5 anys a la CE, per demanar empar a l’òrgan legislatiu de la UE. El desenvolupament de la legislació europea en matèria mediambiental ha estat crucial en la preservació de l’entorn natural, fins al punt que el seu marc de protecció (la Xarxa Natura 2000, RN2000) està per sobre del sistema jurídic nacional. Es tracta d’una gran aportació a la conservació d’espais i espècies per a compensar el desinterès de certs ens locals.

Aquest esforç de conservació no ha passat per alt per als Estats, ni pels lobbies de pressió desenvolupistes. Així, pràcticament tots els Estats membres han passat per l’alt Tribunal de Luxemburg per l’incompliment d’aquestes Directives.

L’Estat espanyol va tenir el dubtós “honor” de ser el primer condemnat (Marismas de Santoña). La Generalitat de Catalunya no ha estat menys en el seu marc territorial, amb l’emblemàtica condemna del canal Segarra-Garriges. La Unió Europea ja va obligar en el 2006 a incrementar la RN2000 a Catalunya, inclòs el Delta del Llobregat.

No obstant això, l’augment de la superfície protegida al Delta no va servir per pal·liar els efectes negatius que han anat produint les grans infraestructures deltaiques (el port, l’aeroport, polígons industrials, carreteres…) sobre el territori.

Al llarg del temps, els diversos governs de la Generalitat han prioritzat les execucions d’infraestructures que necessitava Barcelona abans que complir amb les Directives europees. Els diversos responsables s’han negat, sistemàticament, a aplicar criteris científics en la delimitació i en la protecció dels espais naturals.

DEPANA porta anys de denúncies i defensant l’aplicació d’aquestes obligacions en el conjunt d’espais naturals catalans i de forma molt especial en el Delta del Llobregat.

La qüestió sobre d’adequada protecció i gestió de tots els espais naturals del Delta del Llobregat va ser traslladada per DEPANA a tots els responsables polítics, inclòs el Parlament català (juliol 2012). Davant les negatives a augmentar les àrees protegides, va promoure una Queixa per incompliments davant de la Comissió Europea en 2012, Queixa que contínua tramitant-se. En el 2016 va decidir traslladar la qüestió al Parlament europeu mitjançant una Petició que finalment serà vista el proper dia 7 de setembre.

Representants de DEPANA lamenten haver de recórrer a aquesta via expeditiva per a un assumpte que tenia una senzilla resolució, doncs les àrees a protegir estan incloses al catàleg d’Àrees Importants per a les Aus promogut per SEO/BirdLife. Actualment aquesta delimitació d’àrees a protegir és superior a les zones protegides en un 300%. Els incompliments sistemàtics de la legislació Europea de la qual la Generalitat és garant, diuen molt poc del nostre compromís ambiental i europeisme.

Publicat, amb permís de: Portem el conflicte per la protecció del Delta del Llobregat al Parlament Europeu – DEPANA. Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural

Més info

info@depana.org / 932104679

Suma’t a les peticions al Parlament Europeu sobre l’estat del delta del Llobregat!

IBA Nº 140 – Delta del Llobregat

El Parlament vota contra l’ampliació de les zones protegides del Delta del Llobregat

Voluntaris descobreixen una nova au reproductora al Delta del Llobregat: el picot garser gros

Nota de Premsa. Barcelona, 4 d’agost de 2017.

  • Un any després de confirmar la nidificació del picot garser petit, es troba evidència de cria del picot garser gros a la mateixa pineda sense protecció.
  • Aquesta descoberta posa de manifest la manca de seguiment i per tant, de gestió per part de les administracions d’aquest ecosistema de protecció prioritària per a la UE.

Actualment, el picot garser gros (Dendrocopos major), el picot més gran a casa nostra, i una au estrictament forestal, té una distribució a Catalunya relativament amplia i en expansió a Catalunya [1]. No es considera una espècie en perill. Al Delta del Llobregat, fins a la dècada dels 90, es considerava una espècie molt rara, amb comptades observacions (probablement relacionades amb moviments erràtics deguts a hiverns freds).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Però des de 2011 s’ha registrat regularment la seva presència a la pineda de la Pava (només a la tardor-hivern). El 2017, un grup de voluntaris que prospecta aquestes pinedes gavanenques (ornitòlegs de S.O.S. Delta del Llobregat i col·laboradors) va començar a detectar la seva presència també durant la primavera. Finalment, el 23 de maig es va localitzar un adult portant becada a una petita pollancreda i fent viatges constantment a la pineda adjacent per capturar l’aliment. També es va poder localitzar el niu i fotografiar al pollet trient el cap del forat d’un dels pollancres [2]. Una setmana després ells polls ja havien abandonat el niu.

Ciència ciutadana en pràctica: seguiment de la colonització i reproducció

Aquesta observació es considera el primer registre de nidificació (coneguda) d’aquesta espècie al Delta. Tanmateix, tenint en compte el caràcter molt discret d’aquesta espècie durant la reproducció i la manca de prospecció regular a tota la superfície d’aquesta pineda, no podem descartar que hagués començat a nidificar alguns anys enrere.

Aquesta bona notícia no ve sola; durant la feina de seguiment d’aquesta pineda es va poder constatar també la nidificació d’una parella de picot garser petit (Dendrocopos minor) a la mateixa pollancreda del picot garser gros, que confirma la cria de l’espècie detectada per primer cop el 2016 [3]; es va localitzar el niu (a uns 100 m del niu de picot garser gros) i es van veure els adults fent viatges constantment amb becada al niu; també es va poder fotografiar un adult alimentant a un jove fora del niu. Cal remarcar que la localització d’aquest niu es troba a una pollancreda diferent de la que va nidificar el 2016 (on s’ha constatat que no hi havia cap parella enguany) [4].

Un espai molt biodivers i paisatgísticament molt interessant, però sense protecció

Convé recordar que el sector de Gavà que acull aquestes pollancredes i alberedes no compta amb cap figura de protecció, encara que els estudis de DEPANA, impulsats per l’Ajuntament i realitzats al període 2012-14, han provat que la diversitat de la seva avifauna és totalment equiparable al de l’adjacent pineda de les Maioles, que està catalogada com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) de la Xarxa Natura 2000. [5]. Això posa de manifest l’arbitrarietat per part de les administracions a l’hora de delimitar els espais que s’han de protegir al Delta del Llobregat.

L’ampliació i gestió dels espais naturals al delta del Llobregat: una assignatura suspesa

El desenvolupament territorial del Delta del Llobregat ha mostrat que la declaració d’espais protegits ha vingut marcada pels interessos urbanístics i no pas pels seus valors naturals. Entitats com DEPANA conservacionistes han demanat reiteradament l’ampliació dels espais naturals, en concret, la incorporació d’aquesta pineda a la XN2000, en compliment de les directives europees [6].

Aquest descobriment mostra com les persones a nivell individual o grups d’aficionats, de manera altruista, poden fer “ciència ciutadana”, aportant dades d’interès sobre la nostra biodiversitat, posant en valor espais emblemàtics i fins i tot afavorint la seva protecció.

Els autors, però, volen destacar que aquesta feina hauria de portar-se a terme per les administracions, que són garants de la conservació d’espais i espècies. La ciència ciutadana, com qualsevol voluntariat, és una eina per implicar a la població, però en cap cas és una excusa per no proveir dels mitjans necessaris per fer aquests estudis. És més, no es pot deixar a l’atzar (en aquest cas la coincidència d’un grup de naturalistes amateurs i professionals i molt vinculats al territori, en aquest espai natural) el seguiment de la biodiversitat, sinó que hauria d’existir una coordinació per part dels organismes competents.

En aquest sentit, destaquen, “al Delta del Llobregat només disposa d’un tècnic en fauna per les 950 Ha protegides”. Les zones circumdants, amb demostrats valors naturals, s’haurien de considerar -com a mínim, com a àrea d’influència, com tenen altres espais protegits.

Més info

info@sosdeltallobregat.org

[1] ESTRADA, J., PEDROCCHI, V., BROTONS, L. & HERRANDO, S. (eds.). (2004). Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/Lynx edicions. Barcelona.

[2] Dades de José Antonio García Moreno i Xavier Santaeufemia.

[3] El picot garser petit, nova espècie per al Delta del Llobregat

[4] Dades de Raúl Bastida

[5] Estudi dels ocells hivernants de la plana de Gavà

[6] El Parlament vota contra l’ampliació de les zones protegides del Delta del Llobregat

La foto del niu de picot garser gros amb poll és cortesia de Xavier Santaeufemia. La del picot garser petit cebant és cortesia de Carlos Santaeufemia.

12a edició de la Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Celebrem una nova edició de primavera de la marató d’aus cooperativa al Delta del Llobregat organitzada per S.O.S. Delta del Llobregat i DEPANA.

Prospectarem les zones fora del Remolar-Filipines i Cal Tet-ca l’Arana, és a dir: la zona agrícola de Sant Boi i Viladecans, el riu i la nova desembocadura, la bassa de la UPC a Castelldefels, la pineda de la Pava a Gavà, etc.

  • Quan? Dissabte, 13 de maig, a les 9 h
  • On? Estació de Renfe del Prat de Llobregat (com arribar)

Farem diferents equips i ens aproximarem a cada lloc amb cotxe per prospectar més territori. L’objectiu és doble: demostrar la importància del Delta no-protegit pels ocells migradors i consolidar la informació de les zones potencialment amenaçades per projectes urbanístics. A diferència de les maratons competitives, la nostra és cooperativa, és a dir, es tracta de treballar en equip per veure el màxim possible d’espècies. Els equips es trobaran al final per compartir les dades.

La jornada durarà fins al migdia (14-15h). S’agrairà la confirmació d’assistència (nombre de persones), i la disponibilitat de telescopi i cotxe abans del divendres al migdia, per poder planificar els equips.

És una activitat gratuïta i de baixa dificultat, i no requereix coneixements previs. Us podeu inscriure aquí: info@sosdeltallobregat.org, info@depana.org, o Raúl (639150757).

Més info

Crònica de la 11ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 10ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 9ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 7ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 6a marató cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la cinquena marató cooperativa al Delta del Llobregat

5a Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la quarta marató cooperativa al Delta del Llobregat

20-04-2013 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la tercera marató cooperativa del Delta del Llobregat

29-09-2012 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

06-05-2012 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Ya disponible el Listado de las aves de la maratón cooperativa del 16 abril de 2011

Foto d’abellerol, cortesia d’Eio Ramon.

Xerrada: Evolució i Futur de la Protecció del Delta

Camins paral·lels i sendes ocultes en el recorregut de la protecció del Delta Llobregat.

Ens han convidat a donar una xerrada sobre la protecció legal del Delta del Llobregat, justament quan fa 30 anys de la declaració de les reserves naturals.

  • Quan? Dijous 11 de maig del 2017, a les 19.15h
  • On? a la Sala d’Actes de la Biblioteca “Antonio Martín”, del Cèntric, El Prat de Llobregat (com arribar).

Organitza: tintablava, Associació d’Escriptors del Prat de Llobregat

Intentarem repassar l’històric de la protecció dels espais naturals del Delta, per què aquestes figures són importants per a la conservació, quines limitacions tenen i quines són les perspectives actuals, tenint en compte que encara un 60% del territori deltaic d’elevada biodiversitat resta desprotegit.

Esteu tothom convidat a la xerrada i col·loqui posterior. L’entrada és oberta i gratuïta.

Descarregueu el díptic informatiu aquí.

Us hi esperem!

 

 

Suma’t a les peticions al Parlament Europeu sobre l’estat del delta del Llobregat!

Actualment hi ha plantejades dues preguntes sobre el Delta al Parlament Europeu. Una sobre la queixa oberta pels incompliments del Govern en la conservació d’hàbitats i espècies, i l’altre sobre una tala a la pineda de Gavà. Suma’t per que el PE els hi doni resposta aviat!

Igual que amb molts altres espais naturals del nostre país, si encara es pot parlar del delta del Llobregat, és gràcies a la cobertura de les directives de la Unió Europea. Les Directives d’Aus i d’Habitats van donar pas a la creació de la Xarxa Natura 2000, la xarxa d’espais protegits més gran del món.

Per desgràcia al delta del Llobregat l’experiència de DEPANA és que aquestes directives s’ha aplicat sota “mínims”, i només de manera expeditiva, és a dir, solament la pressió exercida des d’instàncies europees sobre les administracions arran de les denúncies ha sigut eficaç a l’hora de detenir les agressions. Per això DEPANA considera fonamental mantenir aquesta pressió, i ha recorregut al Parlament Europeu, on els ciutadans poden presentar preguntes.

La petició es refereix a una queixa presentada per DEPANA sobre l’incompliment de les directives per part de l’Administració, i encara està oberta. La segona petició, del Col·lectiu La Mata de Jonc, és per una tala a la pineda de Gavà, un hàbitat protegit.

Per aconseguir que des del Parlament Europeu i la Comissió europea es pressioni a la Generalitat com a responsable últim, demanem la teva ajuda, signa les adhesions i fes córrer la veu!

Només cal registrar-se aquí i seguir aquestes instruccions, és molt fàcil!

sharelogo_facebook

Més info

Us deixem un enllaç i resum de les dues peticions:

1) Petició n.º 0623/2016, sobre la situació de la queixa EU-Pilot 5866/13/ENVI relativa al delta del Llobregat, presentada davant la Comissió Europea

https://goo.gl/Vntckq (només funciona si us heu registrat)

La peticionària sosté que l’Estat espanyol ha incomplit la Directiva 2009/147/CE relativa a la conservació de les aus silvestres en diversos articles, per no prendre mesures suficients per mantenir i adaptar les poblacions que viuen en el Delta i que estan contemplades en l’Annex I de la Directiva, així per no declarar suficients zones de reproducció i descans per a aquestes espècies. Així mateix, sosté que el Govern de la Generalitat de Catalunya ha incomplit també la Directiva Aus en prevaler criteris urbanístics sobre els científics a l’hora de delimitar les zones a protegir. Igualment, considera que les autoritats espanyoles han incomplit la Directiva 92/43/CEE relativa a la conservació d’hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, per no establir-se el Pla Especial per a l’ordenació dels recursos naturals de la zona, malgrat el compromís adquirit davant la Comissió en el marc de la Declaració d’Impacte Ambiental per a l’ampliació de l’aeroport del Prat (Barcelona), de la qual ja han transcorregut més de 14 anys.

Al novembre del 2012, la Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) va presentar un escrit de Queixa mitjançant el qual es posava en coneixement de la Comissió de les Comunitats Europees la precària situació en la qual es troben algunes de les espècies d’aus de l’Annex I de la Directiva Aus en el Delta del Llobregat, a Catalunya (Espanya).

Davant la lentitud i falta d’informació sobre la Queixa presentada en 2012 (EU-Pilot amb referència 5866/13/ENVI), la peticionària pregunta si la Comissió ha estudiat el compliment dels compromisos adquirits en la DIA de l’ampliació de l’aeroport del Prat i el desviament del riu Llobregat; si la Comissió considera que en aquest espai natural s’han complert els articles 2, 3 i 4 de la Directiva Aus, així com els apartats 2º i 4º de l’article 6 de la Directiva Hàbitats, i finalment es pregunta si la Comissió estudia obrir procediment d’infracció a Espanya.

Enllaç a la petició sencera i a l’anex

2) Petició n.º 0622/2016, sobre la destrucció d’arbres a gran escala en un hàbitat protegit de Gavá (Barcelona) amb la intenció de crear aparcaments i una presumpta violació de la Directiva sobre hàbitats

http://goo.gl/UlpYZX

El peticionari sol·licita una recerca per determinar si la tala de pins a la zona de Gavá, a Barcelona, ordenada pel municipi per cobrir les necessitats d’aparcament, compleix els requisits de la Directiva sobre hàbitats. També indica que a la mateixa zona hi ha vegetació protegida per la Directiva sobre hàbitats.

Crònica del VII cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Amb un desplegament de 7 equips, arribem a les 81 espècies, algunes d’elles hivernants molt escasses a Catalunya com el corriol petit, d’altres escasses al Delta del Llobregat com la becada i el cabussó collnegre, o amenaçades com el torlit i el martinet menut.

El passat dissabte 21 de gener es va realitzar el 7è cens d’aus hivernants dels sectors sense protecció del Delta del Llobregat, organitzat per S.O.S. Delta del Llobregat i DEPANA. És complementari al que es fa a les reserves, amb la idea de tenir dades del Delta com a entitat ecològica, no administrativa. Enguany a més l’hem emmarcat dintre de la campanya “L’Altre Delta” amb la qual volem apropar aquest Delta menys conegut a la ciutadania.

Malgrat les inclemències meteorològiques (força vent i ruixats intermitents) van reunir 23 participants que es van repartir en 7 equips per prospectar bona part dels espais naturals sense protecció ambiental: les zones agrícoles i pinedes de Gavà, Viladecans, Sant Boi i El Prat, la llera del riu des de El Prat fins a Molins de Rei, i les basses de laminació de l’UPC de Castelldefels, de la C-32 (Viladecans) i de la Torre Gran (Hospitalet). Aquesta adversitat (sobretot el vent) va influir molt en què la diversitat total del cens hagi quedat reduïda a 81 espècies (prop del centenar altres edicions). Tot i que si tenim en compte els dies previs i posteriors, arribem a les 109.

Un any més, els resultats palesen la importància d’aquests terrenys per garantir la supervivència de molts ocells que escullen aquesta plana deltaica per sobreviure a l’hivern. No només per a les espècies aquàtiques com els ànecs, els ardeids i algunes limícoles, sinó per a altres espècies agrícoles i forestals com els alàudids, túrdids i fringíl·lids. Per algunes espècies com el torlit (observat als conreus de Can Dimoni i Cal Nani), les zones agrícoles (la majoria sense protecció ni cap gestió per part de l’administració) són els únics indrets de la plana on troben refugi durant l’hivern.

Becada (foto de Salva Solé)

Becada (foto de Salva Solé)

Destaca l’observació de dues becades al riu (entre Cornellà i Molins de Rei). Aquesta observació és molt interessant, ja que la becada és un migrant regular molt escàs al Delta del Llobregat, i com a hivernant s’ha rarificat moltíssim fins al punt de què a les darreres dècades es pot considerar de presència quasi testimonial. Cal recordar que aquesta és una espècie cinegètica. Segons l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 de l’ICOcells , basant-se en dades del DARP, cada temporada de caça s’abaten a Catalunya més de 10.000 exemplars. Per exemple, a la temporada 1998-99 van ser-ne 14.000, amb 5.000 mortes respectivament a les comarques de Barcelona i Girona. A França es calcula que cada any es cacen 1.200.000 becades.

També és destacada la presència del martinet menut a la bassa de laminació de l’UPC de Castelldefels. Es tracta d’una espècie amb una important població nidificant al Delta del Llobregat (va ser un dels arguments de pes per crear fa 30 anys les RRNN del Remolar-Filipines i Ricarda-ca l’Arana) però, com passa a tota Catalunya, molt escassa com a hivernant. En aquest mateix aiguamoll es va observar un cabussó collnegre, espècie rara fora del Remolar-Filipines i Cal Tet.

Enguany el corriol petit no sembla estar hivernant a la bassa de laminació de la Torre Gran (com anys enrere) però sí a la llera del riu, a l’alçada de Sant Joan Despí. En tota Catalunya no deuen haver-hi més de 5-10 exemplars hivernants, ja que el gruix de la població hiverna a l’Àfrica.

La desembocadura del riu es consolida com un dels indrets més importants per l’avifauna aquàtica, amb desenes d’ànecs i espècies destacades com el cabussó collnegre, l’ànec cuallarg i la polla blava.

Cabussó collnegre (Claudio Bracho)

Cabussó collnegre (Claudio Bracho)

Malauradament, en aquesta ocassió no hem pogut censar Riu Vell (antiga desembocadura del Llobregat) ja que aquest aiguamoll de #lAltreDelta ha desaparegut el 2016 degut a les obres del Port; diem sempre que al Delta no podem perdre ni un pam més i aquest era un aiguamoll clau, part de la IBA Nº140 Delta del Llobregat, que vol dir que, d’acord amb les directives europees, calia preservar. I tot pels accessos a la terminal xinesa del port, quan hi havia espai de sobres per salvar-ho, però zero voluntat política. D’aquest desastre ambiental ens hem queixat recentment a l’alcaldessa de Barcelona en una carta oberta, ja que era part del seu municipi, i no ens va escoltat ni atendre quan ho vam denunciar.

Agraïm a tots els participants la seva presència malgrat el temps i als monitors i ornitòlegs que ens han passat les dades.

Totes les dades estan disponibles en aquest enllaç.

Més info

Més fotos de Claudio Bracho

Crònica del VI cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del V cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del IV cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del III cens alternatiu d’aus hivernants al Delta del Llobregat

II Cens d’ocells hivernants al Delta del Llobregat 2012

Censo de aves invernantes del Delta del Llobregat

 

VII Cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat 2017

12493641_10208722056753334_3686940012924734177_oSetena edició del cens alternatiu d’ocells que es porta a terme cada any a aquelles zones del Delta del Llobregat sense protecció: les més vulnerables i pitjor estudiades, #lAltreDelta.

Visitarem el riu Llobregat entre el Prat i Molins de Rei, les zones agrícoles de Can Dimoni, Reguerons i Can Trabal, les pinedes de Gavà, el litoral entre la Murtra i Castelldefels, basses de laminació interiors, etc… Així podrem constatar la importància dels espais naturals fora de les reserves pels ocells que hivernen al delta del Llobregat.

Enguany l’activitat s’enmarca en la campanya de ciència ciutadana #lAltreDelta, que hem endegat per posar en valor aquestes zones.

És una bona ocasió per coneixer millor el territori, apropar-se a aquest món fascinant de la mà d’experts ornitòlegs, o per aprofundir en l’aprenentatge (identificació, biologia, etc.) en el cas de tenir unes nocions.

  • Quan? Dissabte, 21 de gener, de 9-17 h (opció només de matí)
  • On? Delta del Llobregat
  • Organitzen: S.O.S. Delta del Llobregat i DEPANA

Ens trobarem a les 9h a l’Estació de Renfe de El Prat de Llobregat. Es recomana portar prismàtics, calçat còmode i esmorçar.

Tot i que l’activitat és gratuïta, es prega que confirmeu assistència i disponibilitat de vehicle i telescopi abans de divendres dia 20 al migida, per poder organitzar els equips: info@sosdeltallobregat.org, 639150757 (Raúl) o 932104679 (DEPANA).

Més info

Crònica del VI cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del V cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del IV cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del III cens alternatiu d’aus hivernants al Delta del Llobregat

II Cens d’ocells hivernants al Delta del Llobregat 2012

Censo de aves invernantes del Delta del Llobregat

Foto d’un esparver, cortesia de Ricard Gutiérrez.

L’Altre Delta del Llobregat: neix un noticiari d’ocells cooperatiu

laltredelta

  • Llancem un projecte de ciència ciutadana per les xarxes socials, amb el hashtag #lAltreDelta
  • L’objectiu és que molta gent pugui ajudar a donar a conèixer i defensar la biodiversitat del delta del Llobregat no protegit

Com sabeu fa molts anys que defensem la protecció de les zones del delta del Llobregat que es van quedar fora de les reserves per criteris polítics i no científics. La nostra reivindicació està basada en el coneixement de la diversitat ornitològica que tenim d’aquestes zones naturals, gràcies als censos fets per desenes de persones voluntàries.

Aquests s’han difós a través del nostre Noticiari Ornitològic “l’Altre Delta”, que molts coneixeu. Amb 50 edicions, ha sigut la iniciativa independent d’aquestes característiques de major durada i calat a casa nostra, de què tenim coneixement.

Però ara volem apropar aquest Delta desconegut i oblidat, encara més a la ciutadania. Volem que tothom participi amb les seves observacions, de fauna però també de flora o de paisatge, sigui una foto o un sentiment, qualsevol cosa que ajudi a fer valdre aquest espai! Només heu de fer servir el hashtag #lAltreDelta, tant en Facebook com a Twitter o Instagram. Nosaltres recopilarem les vostres cites (recordeu indicar espècie, lloc i dia/hora, si escau) i farem un noticiari cooperatiu amb les més notables.

Per saber quines són les zones protegides, podeu veure aquest mapa, són només unes 1000 Ha, de les aprox. 3500 que, d’acord als criteris científics, haurien d’estar-ho (veure la proposta d’ampliació de SEO/BirdLife). En aquest plànol que vam elaborar també podeu veure també quins punts són d’especial interès per nosaltres.

Doncs us engresquem a participar d’aquesta iniciativa, i a donar així més valor a les vostres visites naturalístiques al Delta del Llobregat!

Ara també, a la plataforma de ciència ciutadana Natusfera.

Per qualsevol dubte, ens podeu contactar aquí: info@sosdeltallobregat.org.

Recordeu que ens podeu seguir a les xarxes:

Facebook SOS-Delta-Llobregat
Twitter @SOS_DeltaLlob

NOTA. S.O.S. Delta del Llobregat no es responsabilitza de l’ús indegut d’aquest hashtag ni de les observacions que es facin, i la seva publicació no implica l’homologació de les cites.

Foto d’una sorpresa que podeu gaudir aquests dies durant una sortida busca-tresors per l’Altre Delta (torlits a un camp de conreu), cortesia d’Eio Ramon.

Més info

Noticiari Ornitològic #lAltreDelta 01/2017

Felicitacions de S.O.S. Delta del Llobregat 2017

felic%cc%a72017

Estimats/des amics/gues del Delta de Llobregat,

Com sempre arriba el solstici d’hivern i aprofitem per mirar de fer balanç!

Al delta del Llobregat, com deia aquell documental, plou i fa sol. El 2016 hem tingut una mica de tot… hem endegat una important campanya contra la caça indiscriminada, que ha assolit més de 100.000 signatures però que encara no s’ha acabat… per desgràcia cal seguir treballant perquè les últimes notícies és que no ha canviat res (veure L’Administració sent però no escolta). També destaquem com a punt positiu que, després de gairebé  8 anys, la labor de la nostra plataforma ha estat reconeguda amb un premi de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat.

Però la veritat és que ha sigut un any molt difícil amb moltes lluites en marxa, d’aquelles invisibles, que no són tuitejables i rarament als mitjans, com la defensa del territori. En concret, la nostra entitat membre, DEPANA, té en marxa dos contenciosos-administratius contra dos plans urbanístics,  al “Pla Especial del Parc Agrari”,  i el “Pla Director Urbanístic econòmic del Delta del Llobregat”, amb els que esperen aturar uns plans que no tenen en compte els valors naturals del delta. També s’ha treballat molt per conservar Can Trabal amb una campanya d’al·legacions i al carrer, coordinada per la plataforma ciutadana de l’Hospitalet “No més blocs!”.

A més a més ha sigut un any molt trist per molts de nosaltres que hem vist (els que han tingut estómac per anar-hi…) la cimentació definitiva de l’antiga llera de la desembocadura del Llobregat. Vam fer una campanya de denúncia i fins i tot un testing fotogràfic de Biodiversitat amb més de 40 naturalistes, però no ha servit de res davant d’una administració que no volia escoltar alternatives (que n’hi havia, respectant la zona humida) i pensa sempre en l’interès privat davant del general.

La nostra petita aportació a la ciència, fruit de la col·laboració ciutadana, ha sigut la publicació a la degana revista Quercus, de la descoberta de la nidificació del picotet per primer cop al delta, a la pineda de la Pava (una zona sense protecció). En aquesta pineda també s’ha constatat la presència de bruel durant el període reproductor; seria la primera cita de nidificació al Delta. Per altra banda la desembocadura del riu continua sent un dels indrets més importants de tota la plana deltaica pels ocells aquàtics. També ha cridat molt l’atenció l’estada d’un grupet de capons reial al riu (entre Hospitalet i Sant Joan Despí) durant juliol. Com cada any, durant la migració, aquestes zones sense protecció han reportat l’observació d’espècies escasses o rares al Delta com el gaig, el sit negre, el picot garser gros, la cornella negra, el pinsà mec i la gavina menuda. Fins i tot, també d’algunes rares a la península com el mosquiter de doble ratlla i la cornella emmantellada.

Respecte als seguiments de fauna, ja sabeu del nostre compromís de mostrejar les zones del Delta que es van deixar fora de les reserves per interessos polítics i urbanístics. Aquest treball el podeu trobar als nostres noticiaris ornitològics, dels que el 2016 vam arribar a la 50a edició. Doncs ara us volem encomanar d’aquest esperit “ornito-guerrer”, i que ens ajudeu a arribar a més racons del Delta oblidat, i fer encara més difusió d’aquests valors. Aviat llançarem una campanya de comunicació per a què participeu, a través de les xarxes, o sigui que… resteu amatents!

Bé, ha estat una sort com sempre, comptar amb tots vosaltres, que ens ajudeu amb els censos, ens seguiu a l’e-butlletí, a la xarxa o simplement participeu de les nostres activitats; que viviu el Delta i us indigneu com nosaltres; ens veiem doncs… deltejant!

Abraçades,

L’equip de Comunicació de S.O.S. Delta del Llobregat

Foto de picotet en una pollancreda del Delta (cortesia de José Antonio Mate) .

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.112 other followers

Twitter

Busca per temes

%d bloggers like this: