/
archivos

Eurovegas

This category contains 13 posts

Més projectes amenacen el delta del Llobregat | DEPANA

Per José García i Eva Yus. VistaNeta

Article aparegut a l’últim Agró Negre; per rebre la revista de DEPANA has de ser soci/sòcia.

Eurovegas no havia sinó obert la veda de l’especulació al delta del Llobregat. Sobretot la zona agrícola, de qualificació 24 no urbanitzable, estaria a disposició dels inversors d’aquí i ultramar, mercè a la llei Omnibus, feta a mida per a projectes territorialment inviables. En els darrers mesos s’ha constatat que el delta es continua veient com un solar sense valor per si mateix, només com a reserva de sol. Els seus valors ecològics i agrícoles són menyspreats per uns polítics que s’omplen la boca parlant de sostenibilitat i medi ambient.

Per DEPANA i d’altres entitats, l’allunyament del projecte faraònic Eurovegas va ser sense dubte un alleujament. Però ni molt menys ha significat que l’amenaça de l’especulació hagi desaparegut. Les pitjors expectatives de les entitats ecologistes, que ja es prevèiem en aquesta publicació, eren que Eurovegas no havia sinó obert la veda de l’especulació al delta del Llobregat. Sobretot la zona agrícola, de qualificació 24 no urbanitzable, estaria a disposició dels inversors d’aquí i ultramar, mercè a la llei Omnibus, feta a mida per a projectes territorialment inviables.

En Jose Garcia, vicepresident de DEPANA i veterà del Delta, deia que desprès d’Eurovegas, vindran Euroveguillas; i efectivament, en els darrers mesos s’ha constatat que el delta es continua veient com un solar sense valor per si mateix, només com a reserva de sol. Els seus valors ecològics i agrícoles son menyspreats per uns polítics que s’omplen la boca parlant de sostenibilitat i medi ambient.

Un camp de golf no és un espai natural

L’abril es publicava el concurs per a l’adjudicació de l’antic Reial Camp de Golf del Prat. L’aeroport guanyaria així punts com a hub internacional, ja que cap aeroport europeu té aquestes instal•lacions. Però el que no es va dir és que AENA no pot dur a terme aquest projecte.

El 2002, la nova terminal de l’aeroport es va construir sobre el Pas de les Vaques, un dels aiguamolls més extensos i valuosos de tot el Delta. La tercera pista va suposar la destrucció d’una vasta àrea amb hàbitats d’interès prioritari per a la UE (pinedes sobre dunes).

Les seves capçaleres van sepultar una part de les reserves naturals del Remolar-Filipines i la Ricarda, designades des de l’any 1994 com a ZEPA (màxima figura de protecció a la UE). A causa de l’elevat cost ambiental, va ser necessari el vistiplau de la Comissió Europea, de manera que l’Estat i la Generalitat van adquirir el compromís de portar a terme un conjunt de compensacions (mitjançant la Declaració d’Impacte Ambiental, DIA).

Segons la DIA, AENA havia de restaurar la connexió entre les RRNN (a través pinedes del “Parc Litoral”) i amb els Reguerons (maresmes de Can Sabadell). I recuperar les pinedes litorals de Viladecans, degradades durant dècades pels càmpings. Tot consolidant-se amb un Pla Especial de Protecció dels EENN de l’entorn aeroportuari.

Què n’ha quedat, de tot allò?

A Can Sabadell, AENA ha construït un gran pàrquing de taxis investigat a la Fiscalia). A les pinedes de Viladecans es projecta executar un passeig marítim. A l’anomenat Parc Litoral s’ha construït el club nàutic, bars, el CRAM, etc., i ara s’ha licitat el projecte del camp de golf. Quant al Pla Especial, tan sols en queda el nom.

I el camp de Golf es ven com compatible amb la “naturalització de l’espai”, ja que no s’urbanitza i es permet la recàrrega de l’aqüífer.

Un cop més les entitats se troben en la necessitat de fer de policia de les institucions que no compleixen la legislació que elles mateixes han signat i actuen segons la “llei dels fets consumats”.

Així, DEPANA, juntament amb altres entitats que defensen el territori, s’ha posat en contacte amb parlamentaris europeus d’IU per interposar una pregunta parlamentària a la CE.

Model Bangladesh front a l’economia local

Recentment hem sentit que Viladecans vol urbanitzar per fer un outlet a una zona que va ser adjudicada en unes condiciones que avui no serien legals, com ha reconegut la Generalitat. De nou es repeteix el mantra d’Eurovegas: un projecte anunciat a bombo i platerets sempre amb arguments populistes com és el des dels milers de llocs de treball que es generarien.

Del que es parla poc es de l’impacte sobre el teixit econòmic local, el petit comerç i les implicacions al tercer mon (el model Bangladesh d’explotació i mort); alhora s’ha de llegir als diaris que es farà sobre un “solar”! Una visita a la zona ens obrirà els ulls: es tracta de una zona fèrtil, amb camps i alguns horts que encara es conreen.

D’altres mossegades i un problema subjacent

També pels diaris ha transcendit que l’ajuntament de Gavà vol requalificar una zona agrícola (rústica no urbanitzable), al connector ecològic del Delta amb el Parc Natural del Garraf. Així mateix els alcaldes de la comarca, ofesos perquè la Generalitat “no va fer prou per aconseguir Eurovegas”, han signat un acord per “dinamitzar” la zona, amb més indústria, més urbanització i infraestructures.

O sigui, que no ha canviat res des del catastròfic Pla Delta de 1994. La Generalitat continua posant preu al Delta. I els alcaldes equiparen “dinamització econòmica” amb “requalificar”, però no amb la finalitat de sortir de la crisi, sinó de sufocar les finances municipals. El delta del Llobregat necessita del compromís de la gent, més que mai.

Foto de l’últim connector biológic Delta-Garraf a Gavà, cortesia de Jaume Grau.

Mitjançant Depana – Notícies i la nostra revista – Notícies i convocatòries – Més projectes amenacen el delta del Llobregat.

Veure també: Agro Negre, Nº 24, la revista de DEPANA

El Parlament torna a tombar la proposta d’ampliació dels Espais Naturals del Delta del Llobregat

Al delta del Llobregat, encara es manté l’aliança entre CiU i PP, que es bassa en el supòsit de que la protecció dels espaís naturals va contra del “desenvolupament del territori”. ERC no ha sigut capaç d’aprofitar la coalició amb CiU per forçar-la a acceptar a aquesta vella demanda de les entitats que ja estudia la Unió Europea.

El passat 12 de juny, a iniciativa d’ICV es portava aquest cop a la Comissió de Territori una “Proposta de resolució sobre l’ampliació de les zones protegides del delta del Llobregat”. Aquesta proposta és semblant a la que ERC va presentar el 2012[1], fet que ha sigut possible “gràcies” a que les competències de Medi Ambient ara es troben separades en dues conselleries.

Alhora ERC va completar la proposta presentant una esmena per la “sol·licitud per part de l’Estat de la inclusió del Delta del Llobregat a la llista de la Convenció internacional sobre zones humides d’importància internacional Ramsar i promovent l’ampliació de la Zona Especial de Protecció d’Aus (ZEPA)”.

Aquesta demanda està motivada per la notícia recent de que la pagesia del Baix Llobregat s’ha quedat fora de les ajudes milionàries de les que s’han afavorit d’altres zones humides Ramsar a casa nostra, com el delta del Ebre o Aiguamolls de l’Empordà[2].

Sistemàtic rebuig a les limitacions al desenvolupament del delta del Llobregat

Ja fa dos anys, el 27 d’abril 2011 la Comissió d’Agricultura va decidir no demanar la inclusió del Delta del Llobregat al conveni “Ramsar”[3]. Aquests espais naturals són la zones humides més importants de la Unió Europea que es troben fora d’aquesta llista. Cal dir que el conveni Ramsar no suposaria cap ampliació dels EENN, sinó un reconeixement internacional, que no requereix cap tramitació i donaria pas a l’arribada dels esmentats ajuts; per això que aquest rebuig va ser completament gratuït i irracional (o mal intencionat?) i va suposar un perjudici econòmic per la comarca, com ha tornat a donar-se ara.

Durant l’època Eurovegas, l’any 2012, ERC va presentar una resolució que també va ser rebutjada[4]. Aquesta proposta per primer cop incorporava una gran part de la zona agrícola que està dintre de la nova delimitació de la IBA (Important Bird Area), que després d’anys d’estudis, reconeix la importància per la biodiversitat dels espais agraris[5].

Incoherències de llibre i miopia política

Crida poderosament l’atenció que fa un any, amb el sucós pastís d’Eurovegas a sobre la taula (la comarca es majoritàriament socialista), el PSC votara en contra de exactament la mateixa resolució, amb l’excusa de que “ja hi ha prou zones protegides al delta”. Curiós viratge amb una ràpida lectura política.

També és de lamentar la incapacitat d’ERC, que tant ha defensat aquesta ampliació, d’arrossegar als seus companys de viatge, CiU en aquesta proposta, si no l’ampliació, com a mínim, la inclusió en Ramsar. No cal recordar que en matèria de protecció del territori, el Govern de Catalunya es plenament competent des de fa mols anys.

El discurs “hiperdesarrollista” i “ultraliberal” continua present; per exemple, dir que la protecció va “en contra del desenvolupament” (quin desenvolupament?) o “del sector turístic” (quin turisme?) demostra una gran ignorància, sobre tot tenint en compte com s’ha aplaudit recentment la declaració de les Terres de l’Ebre com a Reserva de la Biosfera[6], un segell que naturalment s’aprofitarà econòmicament com un “valor afegit”. Només el PN del delta de l’Ebre genera 15 milions d’Eur anuals d’activitat econòmica. Avui en dia, en una Europa hiperpoblada, industrialitzada i empobrida en hàbitats i espècies, el nostre país presenta una gran biodiversitat, única, i només reconeguda “pels de fora”. Per sort hi ha un “altre turisme”, respectuós amb el medi i el territori.

La zona agrícola hauria de protegir-se definitivament no només per la seva biodiversitat sinó per la seva vulnerabililtat front a l’especulació (Eio Ramon)

 

La protecció com a deure i oportunitat

L’autèntic pànic que genera la paraula ZEPA (o Xarxa Natura 2000) en les files conservadores és comprensible tenint en compte sentència de Brussel·les en contra del canal Segarra-Garrigues[7]. Però hi han alguns matisos o peculiaritats del delta del Llobregat. Primer, les zones a ampliar (l’agrícola o el riu) ja són IBA, com s’ha dit, el que implica una protecció encara millor que la ZEPA (i que pel coneixement del PP, ja s’ha portat a Europa mitjançant una queixa comunitària). En segon lloc, el Delta ja és de regadiu, al contrari que els secans de Lleida. Per últim cal esmentar que experiències en d’altres regions (com l’Albufera de València, delta de l’Ebre, el Montseny o Aiguamolls de l’Empodà) han demostrat els beneficis de la conservació per les activitats econòmiques i l’explotació, fins i tot, la pagesia, al principi poc favorable, és la que ara demana ser part dels EENN.

També s’ha de recordar que la zona agrícola ja gaudeix d’una protecció ambiental, el Parc Agrari (PA), que està a la xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Però que malauradament no és suficient, per tractar-se d’una figura urbanística, a mercè de possibles requalificacions; d’aquí la demanda d’una major protecció. I que la proposta d’ampliació no suposa “més despesa” per les arques públiques sinó al contrari: una figura única com per ex. Parc Natural, englobaria tres administracions (Consorci del PA, dels EENN i del Riu), racionalitzant els recursos i, sobretot, la gestió del territori, que ha de ser global.

Malgrat la ceguera i la ignorància política, la demanda d’ampliació no es una proposta utòpica dels ecologistes, sinó que està sustentada per estudis científics de prestigioses entitats, i compta amb el reconeixement de la Unió Europea, que actualment està estudiant la insuficient protecció d’espècies prioritàries a la zona.

[1] El Parlament tindrà l’opció de protegir definitivament el Delta del Llobregat

[2] Reclamen incrementar la protecció del Delta del Llobregat per a garantir el manteniment de l’agricultura

[3] El Parlament no demanarà la inclusió del Delta del Llobregat a la llista mundial de zones humides protegides

[4] El Parlament vota contra l’ampliació de les zones protegides del Delta del Llobregat

[5] IBA Nº140 -Delta del Llobregat

[6] Las Tierras del Ebro, declaradas Reserva de la Biosfera

[7] Canal Segarra-Garrigues i Zones d’Especial Protecció d’Aus

NdP Reclamen incrementar la protecció del Delta del Llobregat per a garantir el manteniment de l’agricultura

15 d’abril de 2013 |  Ecologistes en Acció

Nota de premsa

Les Agulles–Ecologistes en Acció critica que la deixadesa del Govern de Catalunya amb el Delta del  logo_catala_250px-19649Llobregat també perjudica els pagesos i pageses, que han perdut milers d’Euros per la insuficient protecció dels espais humits.

La Generalitat de Catalunya ha exclòs els pagesos del Delta del Llobregat de les ajudes agroambientals per a zones humides, d’acord amb la informació facilitada per la pròpia Generalitat [1]

Totes les comarques que compten amb algun espai humit d’importància internacional han rebut milers d’euros, arribant als 7’8 milions, a excepció del Baix Llobregat. En destaquen les quantitats assignades al Montsià i Baix Ebre (Delta de l’Ebre), que sumen 7’2 milions, i l’Alt i Baix Empordà, amb 520.000 €. Però el Delta del Llobregat n’ha quedat exclòs, i els pagesos i pageses que treballen en aquest entorn agrícola i natural no veuran ni un sol euro de les ajudes europees (FEADER) i internacionals per a gestió agroambiental.

La causa és clara: els espais d’aiguamolls del delta del Llobregat no estan inclosos al Conveni Ramsar [2], ja que les diferents administracions no han impulsat mai aquesta inclusió malgrat que els espais humits del Delta del Llobregat tenen una importància internacional inqüestionable, situant-se al nivell de llcos tant emblemàtics com els Aiguamolls de l’Empordà o el Delta de l’Ebre, malgrat la seva reduïda extensió. És destacable recordar que l’abril de 2011, el Parlament (CiU i PP) va rebutjar una proposta ecologista que comptava amb el suport de ERC, ICV i PSC a més dels ajuntaments de Gavà, Viladecans, Sant Boi i El Prat per a reclamar aquesta inclusió a Ramsar [3] .

Les Agulles–Ecologistes en Acció torna a reiterar al Govern de la Generalitat la urgència inexcusable d’incrementar la protecció dels espais naturals i agrícoles del Delta del Llobregat, a través de la definició de figures de protecció més potents (Ramsar) o l’ampliació de les actuals (Zones d’Especial Protecció per a les Aus – ZEPA), que repercuteixi no només en la millora dels espais naturals sinó en el manteniment i millora de les activitats agrícoles. “L’agricultura al Delta del Llobregat és una activitat econòmica que no només genera ocupació i qualitat territorial i manté el paisatge, sinó que beneficia les espècies i els ecosistemes naturals”, ha afirmat Ecologistes en Acció. “Els polítics han d’entendre que aquests espais agrícoles són equipaments estratègics que hem de conservar i potenciar, per a poder avançar cap a la sobirania alimentària de Catalunya”, han afegit.

Els ecologistes han recordat que amb ajudes agroambientals, es podria millorar la gestió de molts conreus del Delta, com la carxofa, fer pràctiques més sostenibles, i recuperar els tradicionals sistemes de closes per a conreus com l’arròs que són productius econòmicament i extremadament beneficiosos per a la fauna, com al Delta de l’Ebre i els Aguamolls de l’Alt i Baix Empordà.

“Vistos els intents d’especular amb el Delta, com als casos del Barça Parc i d’Eurovegas, ens sembla evident que CiU i PP no tenen cap interès a protegir aquest entorn. Ja n’hi ha prou que el Baix Llobregat siguem el pati del darrere o el lloc on tot s’hi val”.

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.257 other followers

Twitter

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Busca per temes

%d bloggers like this: