/
archivos

Eurovegas

This category contains 13 posts

Generalitat: Aturin la matança d’aus al delta del Llobregat! | Change.org

Campanya de S.O.S. Delta del Llobregat a Change.orgCampanya_caça_change

300 caçadors disparant sense treva al bell mig de la zona més poblada de Catalunya?! Això està passant al delta del Llobregat, un dels espais més rics en biodiversitat de tot el país.

El Delta del Llobregat, l’aiguamoll més important de la província de Barcelona, va sobreviure al ciment d’Eurovegas gràcies a la indignació de la ciutadania, que se’l va fer seu. Serà el seu destí final convertir-se en coto privat dels caçadors de la metròpoli que no volen fer uns quants km per practicar aquest macabre “esport”?

Amb l’excusa d’unes suposades pèrdues agrícoles que no s’han de demostrar, la Generalitat està donant centenars de permisos de caça “excepcionals” en zones de seguretat, que d’excepció han passat a norma: es caça durant tot l’any, fins i tot a les zones protegides, durant l’època de cria de les aus i sense cap control de les administracions que garanteixi que es respecten els requeriments dels permisos especials. Es parla de desenes de milers d’ocells i altres animals abatuts els últims 4 anys.

Les caceres es fan en ple dia, en mig de zones molt transitades. Recordem que el Delta, a més d’una zona super-poblada (gairebé un milió d’habitants) és un espai d’esbarjo on passen cada dia milers de vianants i ciclistes, i es fan visites d’escolars. Ja s’han produït incidents, com pluges de perdigons a sobre de vianants i cotxes de la policia urbana. Hem d’esperar que hi hagin ferits, per reaccionar?

Moltes de les batudes es fan al costat de les pistes de l’aeroport, de manera que les aus escapen dels trets entrant a la seva zona de seguretat, amb el perill que això suposa.

A més estan posant en perill espècies protegides, ja que es fa dintre d’ecosistemes sensibles del Delta, fins i tot a les reserves naturals parcials, i ningú controla les espècies que es cacen. De fet han aconseguit gairebé extingir una espècie tan comuna i familiar com l’ànec collverd (que ha passat dels 3.123 efectius hivernants en 2002 als 191 en 2015).

Volem un Delta viu, un tresor de la nostra biodiversitat, reserva necessària de natura i paisatge pel gaudi de la ciutadania i per l’educació ambiental, un gran pulmó i també l’horta de Barcelona. Però, a quin preu? Volem menjar verdures, les emblemàtiques carxofes del Prat, els espàrrecs de Gavà, sent còmplices alhora d’aquesta massacre?

La caça no és una gestió, és el fracàs de la gestió. Demanem una moratòria en els permisos, fins no que es faci un estudi científic de l’impacte ambiental i social d’aquestes mesures.

Signeu la petició aquí (en castellà aquí).

Més info

 

Anuncis

Entitats i partits porten Eurovegas-2 als tribunals | DEPANA

El Prat, 14 d’abril de 2016. Convocatòria de Premsa illustracio-pdu01

Demà dijous, un col·lectiu d’entitats i forces polítiques d’esquerres formalitzaran la demanda contra l’aprovació del Pla Director Urbanístic dels sectors econòmics del Delta del Llobregat, més conegut com a “pla Eurovegas-2”.

La demanda serà presentada per l’entitat conservacionista DEPANA i s’inscriu dins la campanya per aturar l’aplicació d’aquest Pla Director, que porta a terme el grup de treball recentment constituït «Aturem el PDU-Delta», format per Gent de Sant Boi, ERC Sant Boi, ERC Viladecans, ERC Gavà, CUP el Prat, CUP Gavà, Gent de Gavà, Podem Gavà, Podem Sant Boi, Podem Viladecans, Arran, Endavant, Ateneu popular la Màquia, EUiA de Gavà, DEPANA, Grup ecologista Quercus de Gavà i Unió Muntanyenca Eramprunyà de Gavà.

Els motius al·legats pels demandants, a més de diversos errors formals en la tramitació, es basen en dos pilars: d’una banda, que el PDUE no protegeix de forma suficient els valors naturals i ecològics del Delta del Llobregat, i d’altra que el PDUE suposa una requalificació massiva de terrenys abans qualificats com a equipaments -i per tant amb destinació al servei públic i comunitari- en terrenys d’aprofitament privat i a títol lucratiu per a usos comercials, hoteler, industrials i residenciasl.Els detalls es donaran en una roda de premsa convocada el proper:

  • Divendres 15 d’abril a les 18.00 h
  • Ateneu d’entitats Pau Picasso (Passatge de Sant Ramon, 2 – 08840 Viladecans)

Origen: Depana – Notícies i la nostra revista – Notícies – Entitats i partits porten Eurovegas-2 als tribunals

Més info

DEPANA presenta al·legacions al Pla Director Urbanístic Econòmic del Delta del Llobregat

Entitats reclamen l’aturada d’Eurovegas-2 al Delta del Llobregat

El delta del Llobregat encara el 2016 amb noves amenaces cap a la seva integritat | La Directa

Xerrades sobre el PDU del delta, a la (im)Purísima de St Boi

La Gent de Sant Boi ens convida a tot un seguit d’activitats aquests pont, entre elles unes xerrades sobre el Pla Director Urbanístic Econòmic del delta del Llobregat, amb el company José García.pdu sant boi

Com expliquem els companys de Gent de Sant Boi, els darrers anys la fira de la Puríssima, festa major d’hivern de la vila, s’ha anat convertint en un espai de promoció del consumisme i d’un oci alienador. “Des de Gent de Sant Boi creiem que cal capgirar aquesta tendència i avançar cap a unes festes de totes i per a totes, però que siguin també un espai de debat, diàleg i crítica”.

Així han el·laborat un programa farcit d’activitats, a les que esteu més que convidats/des.

En concret hi haura un bloc de xerrades sobre el recentment aprovat PDUE del delta del Llobregat, que té afectacions al municipi:

  • Quan? dimarts, 8 de desembre, a les 12h
  • On? zona de carpes de les entitats, Pl. de l’Agricultura, St Boi (com arribar)

Amb el nostre company i vicepresident de DEPANA, naturalista i històric del delta, José García. Us podreu informar d’aquest Eurovegas-2 i tot el que implica!

Més info

LA (IM)PURÍSSIMA 2015!

Entitats reclamen l’aturada d’Eurovegas-2 al Delta del Llobregat

DEPANA presenta al·legacions al Pla Director Urbanístic Econòmic del Delta del Llobregat

Un Pla Urbanístic que sacrifica més territori del Delta del Llobregat a l’urbanisme | Ecologistes en Acció

Entitats reclamen l’aturada d’Eurovegas-2 al Delta del Llobregat

Nota de Premsa PDUE2

El proper 2 de desembre està previst que la Comissió Metropolitana d’Urbanisme de Barcelona aprovi el Pla Director Urbanístic d’àmbits d’activitat econòmica del Delta del Llobregat, que afecta directament als municipis de Gavà, Sant Boi de Llobregat i Viladecans i indirectament als restants municipis del Baix Llobregat Sud. Aquest Pla Director s’ha tramitat com a succedani del fallit projecte EUROVEGAS al Delta del Llobregat.

Les entitats de defensa del territori s’oposen a aquest nou projecte perquè s’ha tramitat sense plens mecanismes de participació ciutadana, perquè no existeix cap urgència que motivi l’ús d’una eina excepcional com la del Pla Director, i perquè un govern en funcions no té legitimitat per imposar un model territorial refusat per l’àmplia majoria de la ciutadania.

El Pla Director Urbanístic d’àmbits d’activitat econòmica del Delta de Llobregat (PDU-Delta) es va tramitar a petició d’alguns consistoris baixllobregatins quan es va fer palès el fracàs del projecte faraònic d’Eurovegas, socialment tant contestat. Així doncs, el PDU sembla que no respon a cap necessitat concreta i urgent de la zona, sinó que respon a una contraprestació exigida per algunes forces polítiques presents als consistoris del Baix. Es tracta, per aquest motiu, d’una proposta reactiva i, en aquest sentit, mancada de fonaments estratègics i globals per al Delta del Llobregat, cosa que fa que es contradigui amb diversos plantejaments territorials i sectorials preexistents. De fet, el Pla Director respon al mateix model desenvolupista que pretén transformar en zones industrials, hoteleres i residencials espais actualment qualificats com a equipaments comunitaris.

La intervenció més generalitzada que proposa el PDU és la conversió de sòls qualificats com a equipaments a altres destinacions, bàsicament industrial/econòmic, comercial i hoteler:

Equipaments: es passa de 344 a 49 Ha

Sòl urbà: es passa de 59 a 39 Ha

Altres (vialitat): es passa de 171 a 123 Ha

Aquestes disminucions es destinen a:

Parc forestal: es passa de 7 a 79 Ha

Sòl agrícola: es passa de 120 a 249 Ha

Activitat industrial i econòmica: es passa de 0 a 162 Ha

Cal advertir però que, de les 201 Ha de guany entre parc forestal i sòl agrícola, 140 Ha provenen de sòls residencials i/o d’equipaments que la Xarxa Natura 2000 o el PDUSC ja havien desclassificat. Per tant, aquí, el PDU-Delta només regularitza una situació predeterminada per l’ordenament territorial sectorial.

Traient els efectes d’aquesta normativa superior preexistent, el canvi efectiu net és, a grans trets, el següent:

Pèrdua de sòl d’equipaments: 175 Ha

Pèrdua de sòl de vialitat i altres: 48 Ha

Guany de sòl en espais lliures (forestal i agrícola): 61 Ha

Guany de sòl industrial, comercial i hoteler: 162 Ha

Les diferents entitats del Baix Llobregat, en qüestionen la idoneïtat per diversos motius:

El Pla Director Urbanístic de delimitació i interès supramunicipal és una figura creada per la Llei 2/2012, de 22 de febrer, que permet l’aprovació d’un pla urbanístic en contra del que disposa el planejament territorial i els POUM dels municipis afectats (en el nostre cas, el PGM) amb un nivell de concreció que pot assolir el de projecte d’urbanització. Es tracta d’un mecanisme excepcional, que treu competències als Ajuntaments, que fan de mers espectadors, i que a més no inclou elements de participació ciutadana com els d’obligat compliment en cas de modificacions ordinàries de planejament general, i només es manté el tràmit de 30 dies d’informació pública, sense cap memòria ni procés participatiu. El Pla Director, per tant, sostreu el planejament urbanístic de les instàncies democràtiques més pròximes al territori i al ciutadà. Un mecanisme, per tant, que només podria ser entès en casos d’urgència especial, o per tal de pal·liar deficiències dramàtiques de manera urgent, expeditiva i directa. Entenem que no és el cas, ja que atesa l’enorme quantitat de sòl disponible per a activitats econòmiques al Delta del Llobregat, en aquests moments, i en el futur més immediat (vegeu el punt b), no existeix cap necessitat urgent, greu o imperiosa que motivi l’ús d’aquesta eina tan excepcional que a més contradiu la filosofia mateixa de les lleis de planificació territorial i urbanística, especialment la de 2010, que dóna a la participació ciutadana un paper clau i insubstituïble en els processos de decisió que comporten el disseny de la ciutat futura. Per tant, considerem que el PDU s’ha de retirar i en tot cas les seves propostes s’haurien de tramitar a través de la via ordinària i a partir de les iniciatives polítiques pertinents impulsades per cadascun dels municipis afectats, i resultants de processos participatius amplis i profunds.

L’argument principal que sustenta els canvis de planejament proposats pel PDU és una hipotètica i suposada necessitat de sòl apte per a activitats econòmiques als tres municipis afectats. Així, es transforma la destinació de 162 Ha d’equipaments que passen a estar disponibles per a «activitats econòmiques».

No obstant això, el mes de maig de 2014, l’Àrea Metropolitana de Barcelona feia públic l’estudi «Polígons d’activitat econòmica a l’AMB», elaborat per la Secció d’Estudis de la Direcció de Serveis d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Segons aquest estudi, en els municipis afectats pel PDU, existeixen a data d’avui 22 sectors d’activitat econòmica, dels quals dos estan sense urbanitzar encara, i cinc més presenten deficiències que n’impedeixen el ple desenvolupament. De fet, de les 566,9 Ha que conformen els sectors d’activitats econòmiques dels municipis esmentats, encara estan sense urbanitzar el 9,14% de la superfície, i el 18,33% de la superfície presenta deficiències. Per tant, seria pertinent realitzar primer aquestes urbanitzacions pendents i arranjar les deficiències detectades, abans que crear nou sòl d’aquest tipus. L’estudi, a més, estima l’activitat econòmica real existent a cada polígon, i del mateix en resulta que el 27,13% dels polígons actuals està sense activitat, és a dir, passat a extensions de sòl, que actualment ja hi ha 153,81 Ha sense activitat, en situació de disponibles, als polígons d’activitats econòmiques existents, superfície molt semblant a la que es pretén habilitar amb l’actual PDU. Si ampliem la mirada a la resta de municipis del Delta (El Prat i Sant Boi), el mateix estudi indica que hi ha encara polígons amb molt poca ocupació i activitat, com Cal Saio industrial. Mateu-Enkalene-Alaió, L’Estruch i Polígon Pratenc, al Prat, i Camí Ral, Passeig Marítim i Sector industrial 22a a Castelldefels, amb percentatges de no-activitat que resulten en unes 112,56 Ha, susceptibles i preparades també per acollir noves activitats econòmiques. Existint per tant al Delta del Llobregat un total estimat de 266,37 per a activitat econòmica, és del tot injustificat des d’un punt de vista econòmic la creació de més sòl per a activitats econòmiques.

El PDU-Delta, a més, respon a una conjuntura política que ha canviat profundament, tant per la renovació dels consistoris sorgida de les eleccions municipals de 2015, com de la renovació del govern català que es produirà després de les eleccions al Parlament del 27 de setembre. Per tant, considerem que un govern en funcions no té cap legitimitat per aprovar, a través d’un mecanisme excepcional com el del Pla Director, un canvi de planejament d’aquesta magnitud que tindrà un gran impacte sobre el territori afectat.

Per tots aquests motius, les entitats de defensa del territori del Baix Llobregat reclamen la paralització immediata dels tràmits d’aprovació del Pla Director Urbanístic d’àmbits d’activitat econòmica del Delta de Llobregat.

Organitzacions signants: Assemblea SOS Cal Trabal, Ateneu Popular La Màquia, Bici Baix Llobregat, Centre d’Estudis Beguetans, Centre d’Estudis de Gavà, DEPANA, Ecologistes en Acció de Catalunya, Grup Ecologista Les Agulles – Ecologistes en Acció, Grup Ecologista Quercus, La Saboga, La Mata de Jonc, Plataforma Delta Viu, Plataforma Salvem Oliveretes, Unió Muntanyenca Eramprunyà.

Més info

DEPANA presenta al·legacions al Pla Director Urbanístic Econòmic del Delta del Llobregat

Un Pla Urbanístic que sacrifica més territori del Delta del Llobregat a l’urbanisme | Ecologistes en Acció

Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d’un greu impacte ecològic | La Riuada

La Riuada | 11 de maig de 2015

Amb motiu del 20è aniversari de la signatura del Pla Delta, l’Ajuntament va inaugurar, en el marc de la passada Fira dels Galls, l’exposició «Tal com érem, tal com som», que posteriorment va mostrar-se al Cèntric fins el 31 de gener i que encara es pot veure en un monitor al vestíbul d’entrada. Com a reforç la revista ElPrat, que edita el mateix consistori, va dedicar aquell desembre un article monogràfic on recollia les línies mestres d’una interpretació oficial del Pla, què destaca per obviar tots els aspectes negatius del seu impacte i mostrar-ne només els positius, i que va aixecar molta polèmica pel seu caràcter propagandístic.

Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d'un greu impacte ecològic

L’alcalde Lluís Tejedor deia en aquell exemplar de la revista “Tant el port com l’aeroport necessitaven créixer i modernitzar-se, i ho haurien fet amb la implicació de l’Ajuntament o sense”. Aquesta afirmació és la base d’un relat on l’Ajuntament, enlloc de ser instigador i part activa del desenvolupament del Pla Delta, com va ser, hi va estar per «marcar premisses en temes de sostenibilitat» i «batallar i negociar per frenar projectes que haurien significat la pràctica desaparició de El Prat».

Aquest paper salvador del consistori, limitat a aconseguir «contrapartides», fa que es distanciïn de qualsevol aspecte negatiu, atribuïble sempre a les altres administracions, i s’atorguin en exclusiva els beneficis del Pla Delta. A la vegada, aquests semblarien a priori les úniques conseqüències del Pla, quan en cap moment en totes aquestes exposicions, articles i reportatges, han explicat ni els costos mediambientals, ni les actuacions que es podien haver evitat, ni les hipoteques que ens deixa de cara al futur. Si a més, les fotografies i vídeos promocionals contrasten els aspectes més negatius del Delta d’abans amb els més estètics d’ara, qualsevol que desconegués el territori pensaria que el Pla Delta l’ha millorat. Hi ha molts aspectes que qüestionen aquest relat optimista.

La platja recuperada pel bany amb un alt cost

La recuperació de la platja, després de dècades de ser un punt negre a la costa catalana, és un dels guanys que la població del Prat ha gaudit gràcies a l’entrada en funcionament de la depuradora, però la seva recuperació, amb o sense Pla Delta, ja era obligada per la directiva europea 91/271/CEE de tractament d’aigües residuals urbanes.
Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d'un greu impacte ecològic

A més, el manteniment de la línia de costa per la regressió constant, generada com a conseqüència de l’ampliació del port i la construcció de l’escullera de la ZAL, ha obligat a què el Port hagi de fer una aportació anual de 100.000 m3 de sorra, un peatge de per vida insostenible i que caldrà veure si s’acomplirà indefinidament en un futur. De fet, en els darrers mesos la manca d’aquesta aportació ja ha donat problemes, trencant el tub de la dessaladora i obligant a tancar durant setmanes la zona del Semàfor per refermar la costa amb grans blocs de pedra i evitar l’entrada d’aigua del mar terra endins.

La recuperació de la platja per al bany, amb o sense Pla Delta, era obligada per la Unió Europea

El riu Llobregat desviat il·legalment

El Llobregat és l’únic riu de Catalunya amb una bona part de la llera d’accès urbà cimentada, un procés antinatural que va afectar l’hàbitat de nombroses espècies que van desaparèixer. El motiu d’aquesta actuació va ser un projecte fallit  de canal de rem impulsat pel consistori que es va demostrar inviable i ha deixat una enorme pista cimentada a la llera sense cap utilitat. L’ús públic del riu havia estat tradicional des de feia dècades, i només es va abandonar a partir dels anys 60 en convertir-se en un dels més contaminats d’Europa. Com en el cas de la platja, el que era un dret dels pratencs s’ha convertit en un benefici del Pla. Val a dir que en aquesta recuperació també influeixen factors externs al Pla Delta com les depuradores d’aigües amunt, de fet, el Pla va reduir-ne a només una les tres depuradores que es preveien en l’anterior Pla General Metropolità, dues en van desaparèixer en vendres els terrenys on es contemplaven amb finalitats especulatives.

El Llobregat és l’únic riu de Catalunya amb bona part de la llera cimentada

El desviament del riu 2,5 km al sud, cedint els terrenys per l’ampliació del Port, va ser una de les obres més polèmiques. Símbol de la resistència històrica contra el Pla, la majoria de la societat civil ho havia trobat innegociable i des de feia dècades ho havien convertit en el principal cavall de batalla contra el Pla Delta, incloent a la pròpia IC. El desviament del riu es va exigir al consistori a canvi de la construcció de la depuradora i de permetre’l entrar a les taules de concertació del Pla, fet pel qual van accedir i van canviar radicalment el seu parer fins aquell moment. El Tribunal Suprem va declarar-lo il·legal un cop les obres estaven quasi finalitzades i la solució era irreversible.

En quant a les zones humides un total de 300H van desaparèixer directament pel Pla Delta, algunes dessecades com a la zona de la Podrida i Ca l’AranEls 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d'un greu impacte ecològica, en compensació d’altres van ser recreades artificialment. L’argument d’una suposada millora de la qualitat de les aigües d’aquestes zones humides per l’entrada en funcionament de la depuradora, és refutable en haver-se desestimat l’ús de l’aigua de la mateixa per aquesta finalitat en no ser de prou qualitat. A més, una de les mesures més importants i principal proposta del Pla Delta per aconseguir millorar la qualitat dels aqüífers, la barrera per frenar la seva salinització mitjançant els pous ubicats a la Zona Franca, tampoc està funcionant des de fa anys.

L’aeroport envaeix el Delta

La tercera pista de l’aeroport va constituir l’altra gran desfeta pel territori junt amb el desviament del riu. La seva construcció sobre la pineda litoral i les capçaleres de La Ricarda i el Remolar van suposar la tala d’uns 20.000 pins, el 70% d’una de les millors pinedes del litoral català, catalogada per la Unió Europea com hàbitat prioritari. L’actual pineda de Can Camins és una ombra del que va ser aquella. La promesa de fer-la pública i incloure-la en un futur “parc litoral” sembla encara molt llunyana quan ni tan sols la seva visita vigilada és possible des de fa més d’un any.

D’unes 1.000 hectàrees de terreny agrícola l’any 1994, hem passat a poc més de 100 a l’actualitat

L’ampliació de l’aeroport és l’impacte que ha afectat més greument les zones d’especial protecció de fauna i flora del Delta. Sobta l’argument oficial defensant una suposada recolonització d’espècies vegetals i animals quan en molts casos aquesta ha fracassat per la pressió de les pròpies infraestructures i l’afluència humana (xacrat menut, perdiu de mar). Espècies com la gavina corsa han quedat arraconades i sense protecció, i el principal emblema de la fauna deltaica, el corriol camanegre, ha passat de 105 parelles censades l’any 1989 a tenir-ne cinc a tot el Delta. La construcció de la nova terminal va acabar amb la darrera parella d’aligots de maresma, i la construcció de la parada de taxis adjunta a la zona de Can Sabadell, feta sense cap declaració d’impacte ambiental, va destruir el darrer connector biològic entre les zones del Remolar i Reguerons.

L’ús públic creixent ha convertit el camí de la platja, que ressegueix el contorn de l’aeroport, en una rambla semiurbana que ha assumit la desaparició de la majoria de camins històrics. Aquesta massificació ha agreujat el procés d’enjardinament dels espais naturals del Delta, la majoria regulats per horaris, i a la llarga pot constituir la principal amenaça a l’inestable equilibri entre espais naturals, espècies animals i vegetals, i pressió humana.

El món pagès agonitza

Una de les pèrdues més evidents heretades del Pla Delta ha estat la dràstica desaparició de terrenys agrícoles, que ha posat a la pagesia local en l’estadi previ a la desaparició. L’any 1994 en l’acta d’aprovació al ple del Pla es parlava de 900 Hectàrees de conreu i 90 de sòl rústic protegit, el darrer cens agrari de l’any 2009 rebaixava la xifra de terres conreades fins a 102H. La desaparició de conreus sembla no haver acabat i el projecte de l’ARE del Prat Sud i la construcció de l’autovia port-aeroport amenacen un terç del que queda. A més, el projecte d’Eurovegas va evidenciar que la suposada protecció dels terrenys del Parc Agrari no és suficient davant aquests projectes especulatius. Ni els horts lúdics ni els mercats de pagès poden presentar-se com la sortida als greus problemes en que ha quedat la pagesia local.

És igual d’abrumadora la pèrdua del patrimoni arquitectònic relacionat amb la vida pagesa tradicional i centenària del Delta. Des de 1994 s’han enderrocat 30 masies al Prat, un total de 14 per causes directes del Pla Delta, gairebé el 50% de les que hi havia. Davant d’aquesta xifra basar una suposada recuperació del patrimoni en l’acondicionament de les runes dels Carrabiners i el Semàfor, i la reconstrucció d’una part de la Ricarda, sense projecte d’ús després de cinc anys, és un balanç desolador.

Menys feina, més contaminació

Tampoc la promesa de milers de llocs de treball va ser certa. En aquests 20 anys l’atur al Prat ha crescut de 4.995 a 5.881 persones per una població que s’ha mantingut en xifres molt semblants. De fet, el Pla Delta va suposar encarir encara més el sòl i el preu de l’habitatge a tot el terme municipal i va accelerar el tancament de fàbriques històriques (La Seda, Paperera, Fisipe..) i la venda de camps de conreu, comprades directament per immobiliàries en la planificació de diversos processos especulatius en plena bombolla immobiliària. Projectes que avui han quedat en no-res, com s’evidencia en la desolació dels terrenys del denominat  Prat Nord, però que van ser causa directa de la crisi industrial i agrícola que avui dia patim.

A més, l’augment del trànsit aeri, marítim i rodat fa que el Prat aparegui en cadascun dels informes anuals que elabora l’entitat Ecologistes en acció com un dels pobles més contaminats de Catalunya, principalment pel que suposen les emissions de diòxid de nitrogen que se’n deriven. A això caldria sumar-li els alarmants nivells de partícules en suspensió que han fet que des de Brussel·les hagin amenaçat a les autoritats catalanes de portar-les davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d'un greu impacte ecològic

Per últim, la posada en funcionament del nou pont sobre el Llobregat traslladarà el nombrós trànsit rodat que hi circula a aquesta banda del riu, i és més que previsible que aquest fet augmenti els nivells de contaminació a tot el casc urbà, sense tenir en compte la futura obertura de l’autovia de connexió port-aeroport.

_________________________________

Les amenaces continuen després d’Eurovegas

L’urbanista Katrin Golda-Pongratz va presentar el gener a Barcelona el llibre de fotografies “Paisatges de Pressió”, on repassa possibles emplaçaments d’Eurovegas. Parla de l’economia com a força geològica i mostra com el territori ja no precedeix al mapa, com antigament, sinó a l’inrevés. El delta del Llobregat és un “actiu” en l’economia global.

Cap altra comarca pateix aquesta pressió, amb plans que es superposen als mapes.

Després d’Eurovegas, el Delta va deixar de ser notícia, es van treure els domassos dels balcons i gairebé tothom va deixar les assemblees i protestes. Els nous petits Eurovegas no tenen grans maquetes ni noms mediàtics, però sí la mateixa arrel. Malgrat la pèrdua constant d’espais agrícoles i naturals, hi ha poca consciència social i menys ressò als mitjans.  Els nous projectes no han tingut resposta ciutadana, ni el camp de Golf de l’aeroport, aturat per manca d’inversors; ni l’Outlet de Viladecans; ni l’eix port-aeroport o els accessos viaris i ferroviaris al port. L’Eixample Sud del Prat no trascendeix, tot i afectar l’última gran zona agrícola.

El nou Pla Director Econòmic del delta, que afecta unes 400 hectàrees (la meitat que Eurovegas, i que van demandar els ajuntaments quan va marxar el projecte) tampoc ha rebut atenció. Sumem-li el Pla Especial del Parc Agrari, el Pla Director de la Granvia o el Pla Especial dels Espais Naturals. Cap altra comarca pateix aquesta pressió, amb plans que es superposen als mapes. Aquest desenvolupament caòtic, que nega el territori i el paisatge, no és només Eurovegas, el Pla Delta o el PGM, sembla formar part de l’ADN de la Metròpoli.

Mitjançant Els 20 anys del Pla Delta i la revisió oficial d’un greu impacte ecològic.

Agro Negre, Nº 29, la revista de DEPANA

Ja està online la versió digital de l’últim número de la revista de DEPANA, L’Agró Negre Nº 29: Parcs naturals, la natura més… sagrada?

Podreu trobar dos articles sobre el delta del Llobregat, sobre dos plans urbanístics que l’afecten actualment, el del soterrament de la Ganvia a l’Hospitalet i el PDU econòmic.

A banda hi han d’altres continguts de l’actualitat ambiental de Catalunya i el món, entrevistes i notícies. Esperem que sigui del vostre interès!

Parcs naturals, la natura més… sagrada?

p.2 La denúncia: Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia
p.3 Editorial: Esquizofrènia governamental
p.4 Acció ambiental: Iberpotash, el cas més greu de contaminació d’aquífers
p.5 PDU Gran Via – Llobregat: l’assetjament de Can Trabal
p.6 DEPANA presenta al·legacions al Pla Director Urbanístic Econòmic del delta del Llobregat
p.7 Salvat el Parc de l’Oreneta / La MAT, imaugurada
p.8 Nou reglament de costes: Encara més facilitats per degradar el litoral
p.10 Agró ciència: Els Zabalins, reis del reciclatge
p.12 Converses amb els socis: Júlia Díez i GómezAN29_portada
p.13 Centrals: Els parcs naturals: molta gent… i menys superfície
p.15 Els aiguamolls, al punt de mira
p.16 Al natural: Entrevista amb Roger Mas
p. 19 Especial Assemblea general de DEPANA 2015
p.20 Activitats: Descoberta de natura a tocar de la gran ciutat
p.22 Agromaniacs: El bloc: http://www.secem.es / Llibre: A peu pel Prepirineu de Tremp / El cerreig d’arròs
p.24 En contra: Arbre caigut

Descarregueu el PDF gratuitament aquí.

Recordeu que per rebre la revista en paper només cal fer-se soci/sòcia. Més info.

Neix Ecoitineraria, un projecte d’ecoturisme al voltant de Barcelona

Uns companys i companyes de lluites, han llançat aquesst projecte d’ecoturisme de proximitat.

xlogo150.png.pagespeed.ic.mzQh4W7TIHBarcelona és una de les ciutats més visitades d’Europa, però a part del turisme urbà, hi ha molt poca oferta en turisme de natura als voltants. Això malgrat estar limitada pel Parc Natural de Collserola, els espais naturals del delta del Llobregat, el Parc Agrari del Baix Llobregat, el Parc de la Serralada Marina i molt prop del Parc del Garraf, un patrimoni natural que no té parangó en altres metròpolis similars. Es considera un punt calent de biodiversitat, com per exemple per a les aus, sent per exemple el delta del Llobregat l’aiguamoll més important de la província de Barcelona i el segon delta de Catalunya.

És fonamental donar a conèixer aquestes joies, que a més compten amb un important patrimoni cultural associat en forma de masies, monestirs, ermites, i elements arquitectònics poc coneguts com la colònia Güell de Gaudí. A més compta amb un relicte teixit rural, una matriu agrícola important, que s’està revitalitzant gràcies a un interès major pel consum ecològic i/o de proximitat, i que sobreviu malgrat l’urbanisme salvatge que imposa una metròpoli encaixada, i que sempre vol créixer.

En aquest context, de cerca d’alternatives de treball en un moment de gran depressió econòmica, que permetessin una sortida digna i ajudessin a aprofitar i alhora donar a conèixer i així defensar aquesta riquesa natural i cultural, neix Ecoitineraria Barcelona.

foto-turismeEs tracta del somni d’un grup naturalistes i activistes, que havien treballat a l’educació ambiental, i que es coneixen en la campanya contra Eurovegas, macroprojecte especulatiu que afectava el Parc Agrari del Baix Llobregat, al cor del delta.

La idea és oferir sortides guiades al voltant de Barcelona amb dos components, un de naturalista i un altre cultural, per exemple, la visita a un monestir, i també es visita algun projecte local respectuós amb el mitjà, com a explotacions d’agricultura ecològica, o cooperatives de productors, en els quals es pot fer un tast de productes locals. Un altre aspecte de sostenibilitat a destacar és el desplaçament, que es fa en transport públic. Es planteja donar també l’opció de compensar les emissions de CO2 del viatge dels visitants.

De moment ofereixen rutes pel delta del Llobregat, la Serralada Marina i Collserola, a uns preus molt ajustats.

Des de la nostra Plataforma hem volgut donar suport a aquest projecte avalant-ho, ja que sabem que el seu compromís ambiental i amb el desenvolupament local és de debò.

Molta sort, amics i amigues!

També a Facebook i Twitter.

Exposició itinerant sobre el delta del Llobregat | DEPANA

Desprès de més d’un any exhibint-se per la comarca, l’Exposició fotogràfica sobre el delta del Llobregat arriba a Gavà, on membres de DEPANA la van presentar i faran una xerrada.

Durant l’època d’Eurovegas, S.O.S. Delta del Llobregat, la plataforma d’entitats ecologistes que treballen al delta del Llobregat, de la que forma part DEPANA, va decidir posar en valor aquest oblidat espai natural.

La Exposició, de títol “EL DELTA DEL LLOBREGAT, TAN FASCINANT COM DESCONEGUT” consta de 3 parts: El Delta a vista d’ocell on es repassa la formació valors naturals, paisatgístics i patrimonials, Gent del fang i del ciment sobre l’evolució recent i les amenaces actuals i Alternatives de futur que plateja quin delta volem, quines iniciatives sostenibles existeixen. Podeu veure els continguts fent click als títols.

Ha comptat amb fotògrafs de natura que han cedit les fotos i amb l’ajuda d’altres professionals dissenyadors, geògrafs, ornitòlegs… que han col·laborat de manera desinteressada. De fet es més que una exposició, ja que té esquemes, plànols, dades, fitxes de fauna i flora, curiositats i anècdotes.

L’exposició va néixer amb esperit itinerant, i ja porta més d’un any circulant per la comarca del Baix Llobregat, l’Hospitalet i Barcelona, on s’han fet xerrades explicatives, especialment durant la campanya contra Eurovegas. Acaba d’arribar a Gavà, on s’exposa fins al 28 de febrer.

El dia 20, el company Raúl Bastida farà una xerrada, més info aquí.

Foto de la presentació a la Biblioteca Josep Soler Vidal cortesia de Els Bruguers.

Més info

Web de l’exposició

Entrevista d’actualitat — S.O.S. Delta

El Delta del Llobregat: tan fascinant com desconegut, a la Biblioteca Josep Soler Vidal

Inauguració exposició Delta del Llobregat

Mitjançant Depana – Notícies i la nostra revista – Notícies i convocatòries – Exposició itinerant sobre el delta del Llobregat.

La antiga Plataforma Aturem Eurovegas es felicita per la marxa definitiva del projecte

Plataforma Delta Viu

El temps ens ha donat la raó: primer, l’histriònic projecte a imatge de Las Vegas era un fiasco; i segon, s’ha de sortir al carrer, sempre, fins i tot contra les fortunes mundials i els governants al seu servei.gameover

Sheldon Adelson, el mafiós promotor de la ciutat de casinos Eurovegas va anunciar la setmana passada que renunciava a tirar endavant el seu somniat megacomplex de joc i oci a Espanya. Els motius esgrimits van ser que el Govern no volia acceptar les creixents exigències del magnat, però també caldria considerar els complicats problemes econòmics que arrossega el grup Las Vegas Sands dels Estats Units i la forta oposició social generada des de les dues ciutats inicialment escollides per instal·lar el complex, Barcelona i Madrid.

Va ser a les acaballes de l’hivern de 2012 quan es van començar a sentir els primers rumors sobre la possible creació d’Eurovegas i tot el…

View original post 370 more words

Un any després d’Eurovegas al Delta del Llobregat, us demanem suport

Plataforma Delta Viu

Benvolguts, benvolgudes Delta Viu 28

Si us en recordeu fa aproximadament poc més d’un any que Eurovegas va desestimar el Delta del Llobregat com localització del seu projecte.

Pels que ho veiem com una barbaritat en tots els sentits i ho volíem impedir, va ser una gran alegria, però aquest anunci també ens va agafar immersos en la preparació d’un festival dins de la campanya d’oposició que es va suspendre, ja que els artistes que havien de participar van considerar que, havent desaparegut el motiu, no tenia sentit tirar-ho endavant.

El cas és que els/les organitzadors/es – Aturem Eurovegas- ja havíem fet una serie de despeses que havíem previst cobrir amb la recaptació del festival i així ens trobem amb un deute d’uns 1500 euros aproximadament; que és una part de la inversió feta en unes samarretes i uns domassos per la campanya.

Durant tot aquest llarg any hem anat fent parades de…

View original post 133 more words

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.217 other followers

Twitter

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Busca per temes

Anuncis
%d bloggers like this: