/
archivos

Delta Viu

This category contains 19 posts

El cost ambiental i econòmic de l’ampliació de l’aeroport | La Directa

Oriol Matadepera i Guiu Ferrés-Costa | La Directa

10 de juliol de 2013

L’ampliació de l’aeroport del Prat ha tingut un cost econòmic i ambiental elevadíssim. Plantejada durant l’època de la bombolla infraestructural, ha provocat –juntament amb les obres a Barajas– un deute monumental a la societat pública AENA. També ha suposat la pèrdua de diversos espais naturals i ni tan sols s’han dut a terme gran part de les mesures per compensar l’impacte ambiental causat al delta del Llobregat, una zona que continua amenaçada per diversos projectes de ‘desenvolupament’ de l’àrea metropolitana.

BOxHhobCEAMEYSl.jpg:largeL’ última ampliació de l’aeroport de Barcelona (2002-2009) va suposar la creació de la tercera pista –molt propera al mar i a les llacunes litorals de la Ricarda i el Remolar i a 1.350 metres d’una pista principal que també es va ampliar–, la urbanització de la ciutat aeroportuària, la construcció de la nova terminal T1, el desviament de l’autovia de Castelldefels (C-31) i l’aixecament d’altres infraestructures viàries associades.

Estava justificada l’ampliació? Després de la liberalització del trànsit aeri dels anys noranta, el nombre de passatgers del Prat va experimentar un boom i va triplicar el seu volum en deu anys. Basant-se en aquest hipotètic creixement il·limitat, es va plantejar la necessitat d’una ampliació per fer-hi front. El 2006, l’aleshores ministra de Foment, la socialista Magdalena Álvarez, va assegurar que el trànsit arribaria als 55 milions de passatgeres anuals, però, de moment, s’ha estancat als 30 milions.

Les obres van costar 5.000 milions d’euros i van deixar AENA –el gestor aeroportuari estatal– tremolant, amb un deute actual de 14.000 milions, fonamentalment a causa de les caríssimes ampliacions del Prat i Barajas, un projecte que va comportar una despesa de més de 6.200 milions, tot i que inicialment s’havia licitat per 1.745.

Imatge de l'aparca- ment buit i de la torre de control tancada de la T2 de l'aeroport del Prat

Imatge de l’aparcament buit i de la torre de control tancada de la T2 de l’aeroport del Prat (Robert Bonet)

Actualment, El Prat té una capacitat dues vegades superior al seu trànsit i és clara-ment deficitari, com mostren els 100 milions de pèrdues de 2011 i el deute de 1.700 milions que acumula. Hi ha altres aeroports que també arrosseguen pèrdues i es mantenen gràcies a les subvencions que reben les companyies de baix cost per operar-hi. Per exemple, Ryanair va amenaçar la Generalitat d’abandonar l’aeroport d’Alguaire (Lleida) si no augmentava de 20 a 60 euros la subvenció per passatgera, demanda que va ser desestimada i que va provocar la marxa de l’aerolínia el juny de 2011.

PÈRDUA D’ESPAIS NATURALS

Per dur a terme aquestes actuacions, que vegades superior afectaven la Zona d’Especial Protecció per al seu trànsit i és a les Aus (ZEPA), l’Estat va haver de demanar el vistiplau a la Comissió Europea i invocar “raons imperioses d’interès públic de primer ordre”, segons l’article 6.4 de la directiva comunitària d’hàbitats.

Els impactes més significatius van ser la pèrdua d’una tercera part de la pineda litoral sobre sorrals i antigues dunes a la Ricarda i Can Camins, que era un corredor biològic important; la tala de 20.000 pins; la pèrdua de dues hectàrees de ZEPA al Remolar, i la desaparició del pas de les Vaques, un espai situat entre l’aeroport i la maresma del Remolar, on hi havia el salicornal més gran del Delta i que era el darrer lloc on va criar l’arpella. Les llacunes del Club de Golf del Prat –excepte la Roberta– i les restes de l’estany de l’Illa i les zones humides adjacents residuals també van desaparèixer. El desviament de la C-31 va suposar que es perdés la major part de la maresma de Can Sabadell, poblada bàsicament per jonqueres, mentre que els aparcaments s’han menjat superfície natural i constitueixen una barrera addicional a la ja dificultosa connectivitat entre la banda nord i sud de l’autovia de Castelldefels.

Infografia_temps

En conjunt, es van perdre 670 hectàrees de zones naturals d’alt valor ecològic, aiguamolls, pinedes, erms, basses i zones inundables.

COMPENSACIONS IGNORADES

En compensació, la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) incorporava mesures correctores per garantir la coherència ambiental dels espais naturals deltaics, però, en gran part, no s’han dut a terme.

Així ho ha demostrat Berta Castellà, una estudiant de segon de Batxillerat que, al seu treball de recerca, s’ha encarregat de fer el que era una obligació de les administracions: verificar el compliment de les mesures compensatòries. Una de les més importants era la creació d’una anella verda al voltant de l’aeroport per assegurar la connectivitat dels espais naturals, més fragmentats que mai.

A la banda sudoest, però, a la pràctica, no existeix el corredor ecològic Remolar-Reguerons, ja que només s’ha fet un pas subterrani que no ha naturalitzat els voltants ni la riera de Sant Cli ment i que encara té els murs de ciment de tres metres d’altura. Posteriorment, es va construir el camí de les Filipines de Viladecans, però sense passos per a la fauna, en una àrea amb carreteres on es registra una gran mortalitat, sobre tot a l’època de cria i nidificació. Tam poc s’ha creat un centre de reproducció d’espècies d’aus amenaçades per con tribuir a la recuperació de la diversitat als aiguamolls ni s’han recuperat zones inundables ni els marjals a Can Sabadell, una part important del connector.

Els espais propietat d’AENA que s’ha vien d’adequar com a zones humides no s’han tocat i no s’ha restaurat el marge esquerre de la riera Roja. Al llistat d’incompliments, també hi figura l’apantallament paisatgístic davant l’impacte de la nova C-31; tampoc s’ha millorat la permeabilitat de l’antiga C-31 al seu pas per la riera de Sant Climent, on els murs encara són de ciment. En comptes de tot això, s’ha reconstruït la carretera per accedir al nou aparcament de taxis que donen servei a la T1, que s’ha fet a sobre de la mateixa zona ZEPA i del teòric corredor biològic, sense cap tramitació ambiental i sense DIA, irregularitat que està estudiant la Fiscalia de Medi Ambient.

MAQUILLATGE DE CARA A EUROPA

A la banda nord, el corredor biològic litoral tampoc no s’ha fet realitat, tot i que és una zona concebuda com a espai natural per restaurar a la DIA. La declaració recent de la pineda de Can Camins com a Lloc d’Interès Comunitari (LIC) –màxim grau de cobertura a les ZEPA– ha suposat l’ampliació de la superfície protegida, però tant AENA com l’Ajuntament del Prat l’estan ignorant i tracten l’àrea com si fos un espai convencional. Els últims anys, aquest corredor biològic ha patit una sèrie d’alteracions, arran del seu aprofitament turístic, com el nou edifici del Club Nàutic Municipal, els nous aparcaments, les edificacions per a bars i restaurants o les actuacions al passeig marítim.

Fa uns mesos, AENA va licitar el projecte del camp de golf sobre l’espai, plantejat com a atractiu per a una elit de passatgeres de l’aeroport. S’afirma que la mesura és coherent amb la DIA amb l’argument que és “compatible” amb la renaturalització de l’espai.

El projecte per condicionar els acces sos a la platja, que recentment ha sortit a exposició pública, contempla la creació d’un aparcament de pagament, tot i que les obres vulnerarien la ZEPA i el CPEIN, que és el màxim grau de protecció del Pla Director Urbanístic del Sector Costaner.

El projecte implica un seguit de treballs que tindrien un gran impacte ambiental a les zones protegides. Per tot plegat, es pot concloure que les mesures promeses quan es va ampliar l’aeroport del Prat van ser una mera maniobra de maquillatge, amb l’únic objectiu de rebre el vistiplau de les autoritats europees, però sense cap voluntat de millorar els ecosistemes.

AENA i els tribunals

Els abusos d’AENA han provocat que, els darrers anys, el veïnat i diverses i associacions l’hagin por tat als tribunals. Les entitats veïnals de Gavà Mar i de la Platja de Gavà i la plataforma Prou Soroll de Castelldefels hi van acudir per denunciar l’impacte acústic de la tercera pista, cas pel qual –de moment– s’ha imputat cinc alts càrrecs de l’adminis tració (un director general d’aviació civil, un director general de medi ambient, un president d’AENA i dos directors generals de les obres) per delictes contra el medi ambient i lesions. El judici està pendent de data.

Actualment, la Fiscalia de Medi Ambient està investigant, a instàncies de l’entitat ecologista Depana, l’aparcament que es va construir el 2009 a la zona de Can Sabadell, declarada com a ZEPA tres anys abans i que té 4,5 hectàrees amb la màxima protecció ambiental de la UE, cosa que significa que no s’hi podria edificar. Finalment, Depana també ha posat en coneixement de la Comissió Europea la manca de compliment dels compromisos de la DIA de l’ampliació de l’aeroport i les conseqüències per les aus de màxima prioritat de conservació. La queixa ha estat admesa i s’està estudiant i podria acabar comportant una multa molt quantiosa per a la Generalitat.

Una ubicació impossible amb la llei actual

L’aeroport del Prat no està situat al costat d’uns espais naturals, com es diu, sinó a sobre; fins al punt que, d’acord amb la normativa actual, no es podria construir. Ambientalment, té la pitjor ubicació possible, perquè està situat al cor de l’última gran zona humida del Delta, després de la gran transformació a causa dels usos agrícoles. Literal ment, està tocant les reserves naturals, sense cap espai d’esmorteïment; fragmenta tot l’ecosistema i es converteix en un lloc de pas. Moltes espècies d’aus han deixat de nidificar a la zona a conseqüència de l’impacte de l’aeroport.

Les vidrieres de la nova terminal provoquen una mortaldat directa entre les aus, segons va alertar SEO/BirdLife, que va recollir la denúncia d’un treballador anònim, en una carta a AENA. El gestor aeroportuari, però, va respondre que no pensava fer res, perquè només havia trobat quatre aus mor tes l’any. El problema és que no hi ha cap control d’aquestes activitats d’AENA. Recentment, el veïnat del Prat ha observat que hi havia caçadors dis parant ocells dins el recinte aeroportuari, en plena època de cria. L’Ajuntament va emetre una nota dient que eren els falconers i que només abatien tudons, però testimonis han aportat fotografies que desmenteixen aquesta versió.

PDF de la publicació.

Un any després d’Eurovegas al Delta del Llobregat, us demanem suport

Plataforma Delta Viu

Benvolguts, benvolgudes Delta Viu 28

Si us en recordeu fa aproximadament poc més d’un any que Eurovegas va desestimar el Delta del Llobregat com localització del seu projecte.

Pels que ho veiem com una barbaritat en tots els sentits i ho volíem impedir, va ser una gran alegria, però aquest anunci també ens va agafar immersos en la preparació d’un festival dins de la campanya d’oposició que es va suspendre, ja que els artistes que havien de participar van considerar que, havent desaparegut el motiu, no tenia sentit tirar-ho endavant.

El cas és que els/les organitzadors/es – Aturem Eurovegas- ja havíem fet una serie de despeses que havíem previst cobrir amb la recaptació del festival i així ens trobem amb un deute d’uns 1500 euros aproximadament; que és una part de la inversió feta en unes samarretes i uns domassos per la campanya.

Durant tot aquest llarg any hem anat fent parades de…

View original post 133 more words

Més projectes amenacen el delta del Llobregat | DEPANA

Per José García i Eva Yus. VistaNeta

Article aparegut a l’últim Agró Negre; per rebre la revista de DEPANA has de ser soci/sòcia.

Eurovegas no havia sinó obert la veda de l’especulació al delta del Llobregat. Sobretot la zona agrícola, de qualificació 24 no urbanitzable, estaria a disposició dels inversors d’aquí i ultramar, mercè a la llei Omnibus, feta a mida per a projectes territorialment inviables. En els darrers mesos s’ha constatat que el delta es continua veient com un solar sense valor per si mateix, només com a reserva de sol. Els seus valors ecològics i agrícoles són menyspreats per uns polítics que s’omplen la boca parlant de sostenibilitat i medi ambient.

Per DEPANA i d’altres entitats, l’allunyament del projecte faraònic Eurovegas va ser sense dubte un alleujament. Però ni molt menys ha significat que l’amenaça de l’especulació hagi desaparegut. Les pitjors expectatives de les entitats ecologistes, que ja es prevèiem en aquesta publicació, eren que Eurovegas no havia sinó obert la veda de l’especulació al delta del Llobregat. Sobretot la zona agrícola, de qualificació 24 no urbanitzable, estaria a disposició dels inversors d’aquí i ultramar, mercè a la llei Omnibus, feta a mida per a projectes territorialment inviables.

En Jose Garcia, vicepresident de DEPANA i veterà del Delta, deia que desprès d’Eurovegas, vindran Euroveguillas; i efectivament, en els darrers mesos s’ha constatat que el delta es continua veient com un solar sense valor per si mateix, només com a reserva de sol. Els seus valors ecològics i agrícoles son menyspreats per uns polítics que s’omplen la boca parlant de sostenibilitat i medi ambient.

Un camp de golf no és un espai natural

L’abril es publicava el concurs per a l’adjudicació de l’antic Reial Camp de Golf del Prat. L’aeroport guanyaria així punts com a hub internacional, ja que cap aeroport europeu té aquestes instal•lacions. Però el que no es va dir és que AENA no pot dur a terme aquest projecte.

El 2002, la nova terminal de l’aeroport es va construir sobre el Pas de les Vaques, un dels aiguamolls més extensos i valuosos de tot el Delta. La tercera pista va suposar la destrucció d’una vasta àrea amb hàbitats d’interès prioritari per a la UE (pinedes sobre dunes).

Les seves capçaleres van sepultar una part de les reserves naturals del Remolar-Filipines i la Ricarda, designades des de l’any 1994 com a ZEPA (màxima figura de protecció a la UE). A causa de l’elevat cost ambiental, va ser necessari el vistiplau de la Comissió Europea, de manera que l’Estat i la Generalitat van adquirir el compromís de portar a terme un conjunt de compensacions (mitjançant la Declaració d’Impacte Ambiental, DIA).

Segons la DIA, AENA havia de restaurar la connexió entre les RRNN (a través pinedes del “Parc Litoral”) i amb els Reguerons (maresmes de Can Sabadell). I recuperar les pinedes litorals de Viladecans, degradades durant dècades pels càmpings. Tot consolidant-se amb un Pla Especial de Protecció dels EENN de l’entorn aeroportuari.

Què n’ha quedat, de tot allò?

A Can Sabadell, AENA ha construït un gran pàrquing de taxis investigat a la Fiscalia). A les pinedes de Viladecans es projecta executar un passeig marítim. A l’anomenat Parc Litoral s’ha construït el club nàutic, bars, el CRAM, etc., i ara s’ha licitat el projecte del camp de golf. Quant al Pla Especial, tan sols en queda el nom.

I el camp de Golf es ven com compatible amb la “naturalització de l’espai”, ja que no s’urbanitza i es permet la recàrrega de l’aqüífer.

Un cop més les entitats se troben en la necessitat de fer de policia de les institucions que no compleixen la legislació que elles mateixes han signat i actuen segons la “llei dels fets consumats”.

Així, DEPANA, juntament amb altres entitats que defensen el territori, s’ha posat en contacte amb parlamentaris europeus d’IU per interposar una pregunta parlamentària a la CE.

Model Bangladesh front a l’economia local

Recentment hem sentit que Viladecans vol urbanitzar per fer un outlet a una zona que va ser adjudicada en unes condiciones que avui no serien legals, com ha reconegut la Generalitat. De nou es repeteix el mantra d’Eurovegas: un projecte anunciat a bombo i platerets sempre amb arguments populistes com és el des dels milers de llocs de treball que es generarien.

Del que es parla poc es de l’impacte sobre el teixit econòmic local, el petit comerç i les implicacions al tercer mon (el model Bangladesh d’explotació i mort); alhora s’ha de llegir als diaris que es farà sobre un “solar”! Una visita a la zona ens obrirà els ulls: es tracta de una zona fèrtil, amb camps i alguns horts que encara es conreen.

D’altres mossegades i un problema subjacent

També pels diaris ha transcendit que l’ajuntament de Gavà vol requalificar una zona agrícola (rústica no urbanitzable), al connector ecològic del Delta amb el Parc Natural del Garraf. Així mateix els alcaldes de la comarca, ofesos perquè la Generalitat “no va fer prou per aconseguir Eurovegas”, han signat un acord per “dinamitzar” la zona, amb més indústria, més urbanització i infraestructures.

O sigui, que no ha canviat res des del catastròfic Pla Delta de 1994. La Generalitat continua posant preu al Delta. I els alcaldes equiparen “dinamització econòmica” amb “requalificar”, però no amb la finalitat de sortir de la crisi, sinó de sufocar les finances municipals. El delta del Llobregat necessita del compromís de la gent, més que mai.

Foto de l’últim connector biológic Delta-Garraf a Gavà, cortesia de Jaume Grau.

Mitjançant Depana – Notícies i la nostra revista – Notícies i convocatòries – Més projectes amenacen el delta del Llobregat.

Veure també: Agro Negre, Nº 24, la revista de DEPANA

NdP Delta Viu dóna suport als comerciants i prepara accions contra l’Outlet de Viladecans

Plataforma Delta Viu

Nota de premsaDelta Viu 28

Barcelona, 24 de juliol de 2013

En una reunió a la qual es va convidar la Plataforma Delta Viu, els sindicats majoritaris defugen posicionar-s’hi. Delta Viu s’alia amb els comerciants, amb els quals prepara accions conjuntes.

L’Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya, la PIMEC (Petita i Mitjana Empresa de Catalunya), diverses organitzacions gremials i Delta Viu (convidada per l’Agrupament) es van reunir dilluns a Barcelona amb el Sr. Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO a Catalunya, i el Sr. Josep Maria Álvarez, secretari general d’UGT a Catalunya, amb l’objectiu de tractar el tema de l’outlet de Viladecans i cercar-hi punts de trobada.

Els assistents a la reunió van estar d’acord amb els efectes negatius que aquesta mena de projectes provoquen a l’economia local, però els sindicats majoritaris defugen posicionar-s’hi a favor o en contra, ja que al·leguen que els falten dades, tot i que es…

View original post 278 more words

Outlet de Viladecans: “moros o cristians”?

Plataforma Delta Viu

El planejat Outlet de Viladecans, al delta del Llobregat, genera posicions contraposades. Nosaltres anem una mica més enllà dels arguments reduccionistes, però demanem als actors polítics no caure en l’ambigüitat.

Com moltes d’altres qüestions d’actualitat, amb el projecte de l’enèsim centre comercial del Baix Llobregat es planteja als mitjans d’una manera extremadament simplista.Com amb Eurovegas, el nom l’ha fet noticiable i com a pràcticament a cadascun dels mitjans de masses, interessa la carronya i no pas el debat o la reflexió. Delta Viu convida a veure una mica més enllà d’un simple sí o no[1].

Debat 1: L’Outlet és més del model Eurovegas?

Des de les xarxes socials s’ha dit que l’Outlet no és Eurovegas i pregunten per què ens oposem. Doncs nosaltres mantenim que és exactament el mateix model, independentment de l’escala. Un model que va contra l’economia local, que beneficia només transnacionals que no deixen aquí els seus…

View original post 691 more words

Celebra amb nosaltres el Dia de la Xarxa Natura 2000

Aquests dies han tingut o tindran lloc celebracions importants, com el Dia Mundial de les Aus Migratòries (11 de maig), el Dia Europeu de la Xarxa Natura 2000 (21 de maig), el Dia Mundial de la Biodiversitat (22 de maig) i el Dia Mundial del Medi Ambient (5 de juny).Natura2000day_2

Hem decidit celebrar el Dia Europeu de la Xarxa Natura 2000, ja que es una figura poc coneguda però molt important al Delta del Llobegat: des de 2011 estem lluitant per augmentar la superfície de XN2000, per adequar-se a la nova IBA (Important Bird Area N140 Delta del Llobregat).

Aquesta celebració forma part del projecte Activa la teva autèntica riquesa. Xarxa Natura 2000, que desenvolupen SEO/BirdLife i l’Agència EFE, i que està recolzat per la Comissió Europea a través del programa Life+.

Nosaltres ho compartirem amb vosaltres:

A banda de comunicar sobre la importància d’aquesta xarxa europea d’espais naturals, aprofitarem per informar la nostra Exposició Fotogràfica itinerant sobre el delta del Llobregat, i de campanyes com Pagesia per al Futur, de Delta Viu.

Alhora podreu col·laborar amb la causa adquirint unes fantàstiques samarretes contra l’especulació immobiliària i unes utilíssimes bosses de tela, que són els antics domassos d’Aturem Eurovegas

Us hi esperem!

NdP El mega-outlet de Viladecans: més especulació i degradació ambiental, i dubtosos beneficis econòmics

Plataforma Delta Viu

Nota de Premsa Delta Viu 28

Barcelona, 18 d’abril de 2013

La Plataforma Delta Viu alerta que la construcció del gran Outlet a Viladecans representaria una nova agressió inacceptable al delta del Llobregat, el manteniment d’un model econòmic especulatiu i que no genera riquesa real i molts més perjudicis que beneficis per al territori i la població. També reclama la moratòria urbanística i l’ampliació del Parc Agrari a tots els terrenys de conreu no urbanitzats del Delta.

El delta del Llobregat, al cor del territori més artificialitzat de Catalunya i de l’Estat Espanyol, està sempre al punt de mira d’empreses i administracions que hi veuen uns terrenys “buits” on ubicar-hi qualsevol projecte econòmicament rendible. Al llarg dels anys han sonat els projectes del Golf de Viladecans, del Parc Aeroespacial, del Barça Parc, d’Eurovegas i ara del gran Outlet de Viladecans. El primer que inquieta és la manca d’informació transparent sobre aquesta nova proposta…

View original post 574 more words

La Directa | Un any després… el delta viu!

Plataforma Delta Viu

16 de març de 2013 | Raúl Bastida i Eva Yus | La Directa

Repàs de l’evolució de la Plataforma Aturem Eurovegas i de la seva recent reconversió per continuar defensant el Delta del Llobregat en positiu.

Descarregar PDF.

El novembre de 2011 el flamant govern dels “millors” de la Generalitat de Catalunya va sorprendre a tothom amb un anunci del tot forassenyat: els terrenys agrícoles del Parc Agrari del Baix Llobregat havien de servir per acollir una rèplica de la ciutat nord-americana de Las Vegas (Eurovegas). Tenint en compte que el 2010, en sessió parlamentària, el cap de l’oposició en aquell temps i actual president de la Generalitat va afirmar categòricament que el sector agrari era estratègic per al país, aquesta notícia semblava ben bé un oxímoron. La resposta ciutadana de rebuig absolut a un disbarat així es va fer esperar una mica (a causa de la contaminació informativa)…

View original post 1.500 more words

Jornades “El riu Llobregat que volem” | Llobregat SOStenible

Plataforma Delta Viu

Us fem arribar aquesta interessant proposta de Jornades amb xerrades/debats sobre el futur del riu Llobregat, en la que un company, Raúl Bastida, explicarà la situació de la seva desembocadura, el Delta.

Jornades adreçades a la ciutadania, entitats socials i ecologistes, administracions i ajuntaments per debatre sobre l’estat ecològic del riu Llobregat , posar en marxa l’Any del Llobregat i reivindicar el compliment de la Directiva Marc de l’Aigua.

Dates: 20-21 de març de 2013

Lloc: Sala d’Actes de La Federació Obrera – Jacint Verdaguer 48 – Molins de Rei

Organitza: Llobregat Sostenible

Si necessiteu més informació, o ens voleu adreçar alguna consulta en relació a aquest acte, no dubteu a utilitzar el formulari Contactar, i us respondrem el més aviat possible

Annex: Programa de les jornades(pdf 77.75KB)

Mitjançant Agenda Llobregat Sostenible.

Veure també: 2013, any del Llobregat.

View original post

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.257 other followers

Twitter

Busca per temes

%d bloggers like this: