/
archivos

Acció

This category contains 149 posts

La importància del Delta de Llobregat – DEPANA

  • Segon sistema deltaic més important de Catalunya

  • Esdevé una parada obligatòria de les aus per a poder recórrer la seva ruta migratòria 

  • Una de les zones de la península Ibérica amb més espècies d’aus observades

La importància i el perill que corre el Delta del Llobregat és, avui dia, desconegut per molts. Es tracta del segon sistema deltaic més important de Catalunya, situat al litoral central català, es troba limitat entre la serralada litoral i el mar, entre la ciutat de Barcelona i el massís del Garraf-Ordal amb una extensió de 97 km2 i 23 km linears de longitud costanera. L’espai natural protegit del delta inclou les zones humides de la desembocadura del Riu que dóna nom a aquest, on trobem llacunes, platges i aiguamolls amb diversos miradors. És, a més, una zona molt important per la protecció de les aus, donat que és un punt estratègic per la ruta migratòria del mediterrani occidental que uneix Àfrica amb Europa. Al delta es coneixen més de 360 espècies diferents d’ocells, sent una de les zones de la península Ibèrica amb més especies d’aus observades durant tot l’any, això és així perquè implica per a les aus una zona de descans, d’alimentació i nidificació, és una parada “obligatòria” i necessària per a poder recórrer la seva ruta migratòria.

Actualment, les zones naturals protegides del delta només ocupen un 10% de tota la superfície, mentre que les zones agrícoles ocupen un 40% i la resta ha quedat urbanitzat en la seva totalitat. Aquesta gran superfície amb una gran rellevància per a la conservació de l’avifauna i la protecció natural del territori central de Catalunya s’ha convertit avui dia en una de les zones de major densitat d’infraestructures i, més densament poblada de tot l’Estat espanyol, convertint-se, per tant, en una zona natural molt amenaçada pel creixement urbanístic.

 

El delta és una zona natural greument amenaçada pel creixement urbanístic. En els últims anys, han desaparegut la majoria dels seus aiguamolls.

 

Tot i ser una zona estratègica per les rutes migratòries d’Europa i la seva importància ambiental, en els últims anys han desaparegut la majoria dels aiguamolls de la zona, conservant-se només un 2% de la totalitat que havia sigut fa dècades degut, principalment, al creixement del sector turístic i residencial.

La importància que té el Delta del Llobregat per Catalunya, i especialment per la zona metropolitana, passa desapercebuda per la majoria de la població. Aquesta zona disposa d’un gran sistema d’aqüífers subterranis d’aigua dolça que alimenten les llacunes i que, al mateix temps, són explotats pel consum domèstic i industrial d’aigua potable de tota l’àrea metropolitana. Per altra banda, és el aiguamoll més gran de la província de Barcelona i el tercer de Catalunya i, així i tot, és desgraciadament l’únic gran aiguamoll europeu que no s’ha inclòs al Conveni Ramsar, el tractat internacional per la conservació i l’ús sostenible de les zones humides per tal d’aturar la pèrdua i la invasió progressiva d’aquestes zones.

Tanta és la seva importància, que a la ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus) ES0000146 del Delta, s’han registrat més de 360 espècies d’aus. A més, el conjunt d’espais protegits acull 30 espècies de mamífers, 20 espècies d’amfibis i rèptils, 17 espècies de peixos, i allotgen 20 hàbitats naturals d’interès comunitari europeu, dels quals 3 han estat declarats d’interès prioritari per a la seva conservació. Aquests valors qualifiquen la zona com una àrea d’importància internacional per la fauna en l’aplicació dels criteris donats per les directives comunitàries. Malgrat això, la seva importància i el seu valor no només radica en la protecció de la diversitat biològica que hi trobem, sinó que també cal destacar que estem parlant de l’espai natural més proper a la ciutat de Barcelona, a tan sols 14 km del centre de la ciutat.

Actualment, la delimitació legal de zones especialment protegides per a les aus (ZEPA) és notablement inferior a la que proposa l’organització SEO/BirdLife (Societat espanyola d’ornitologia, filial de Bird Life International), encarregada de presentar a la Comissió Europea l’elaboració dels inventaris per a la delimitació de les àrees importants per a les aus i d’especial protecció (IBA: Important Bird Areas). No només això, sinó que per part del Govern espanyol i la Generalitat de Catalunya s’han vulnerat diversos preceptes normatius de la Directiva comunitària per a la protecció de les aus, al no prendre mesures suficients per mantenir i adaptar la fauna que habita al delta i no declarar suficients zones de protecció per a la hivernada, el descans i la reproducció d’aquestes espècies.

 

Les administracions, estatal i autonòmica, han vulnerat preceptes normatius de la Directiva comunitària per a la protecció de les aus

 

Des que Espanya va signar el tractat d’adhesió a la UE l’any 1986, havent de complir amb les diferents directives ambientals que s’han anat implementant, les administracions estatals competents no han deixat d’incomplir totalment o parcialment els seus compromisos amb aquestes normes de rang superior i d’obligat compliment.  L’Administració tampoc ha elaborat un pla de gestió i protecció global, així com tampoc ha realitzat correctament totes les declaracions d’impacte ambiental amb l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona. Com ja s’ha esmentat, també es troba la vulneració de la citada Directiva 2009/147/CE per part de la Generalitat a l’hora de posar per davant criteris urbanístics sobre els científics i ambientals per tal de delimitar les zones protegides.

 

Davant dels reiterats incompliments, l’any 2012, Depana interposa una Queixa/Pilot davant de la Comissió Europea denunciant la insuficient protecció del delta de Llobregat

 

Per aquests motius l’any 2012, DEPANA va decidir interposar una Queixa/Pilot davant la Comissió Europea per posar de manifest els incompliments de les directives d’Aus i Hàbitats als espais naturals del Delta de Llobregat i les repercussions negatives que han provocat aquests incompliments reiterats de la directiva reguladora. La Queixa/Pilot estava dirigida a denunciar la insuficient protecció de la zona del delta, tant a la superfície d’aquesta com en la seva gestió, la degradació de l’hàbitat que ha provocat aquest fet, així com la disminució d’espècies que són objectiu d’especial conservació a la zona.

Quan a principis de l’any 2017 es van fer arribar a la Comissió nous informes sobre la falta de protecció de la zona i les vulneracions comeses, es va aconseguir en el mes de setembre del mateix any tenir una reunió amb representants de la Comissió Europea per tractar el tema, provocant que el govern de la Generalitat hagués de presentar informació urgent requerida per la mateixa Comissió i que el Parlament Europeu es posés en contacte amb aquesta degut a les peticions que s’havien dut a terme anteriorment. No obstant això, i havent passat ja més de sis anys, la Queixa presentada continua oberta i la Comissió Europea segueix pressionant la Generalitat de Catalunya com a responsable últim de la preservació d’aquests espais.

 

Al 2017, Depana es reuneix amb representants de la Comissió Europea insistint en la manca de protecció de la zona i denunciant les vulneracions comeses provocades pel govern de la Generalitat

 

Sabem que els valors ambientals mai han estat una prioritat al Delta de Llobregat, i que departaments estatals, la Generalitat de Catalunya, les Administracions locals, juntament amb la gran influència de diversos lobbys i grans empreses, fan prevaldre els seus interessos econòmics i financers sobre la protecció ambiental incomplint amb els compromisos internacionals i comunitaris que tenen com a objectiu final la preservació i la protecció d’aquestes zones que es troben en perill de desaparèixer i afectar greument als recursos naturals del territori.

Degut a què la situació que envolta aquesta Queixa es troba en un moment crucial, hem decidit fer pública tota la informació possible sobre el procediment en què ens trobem per a la protecció del Delta. L’objectiu principal és que la ciutadania i el públic interessat pugui tenir accés a tota la informació i que prengui consciència de totes les accions dutes a terme en aquest cas, que són fruit d’un immens esforç i una grandíssima feina altruista que s’ha realitzat, ja des de fa molts anys, per lluitar per la preservació del Delta de Llobregat.

 

És la ciutadania la que té el poder d’exigir la protecció i la conservació dels espais naturals condicionats per l’especulació urbanística

 

Com ja s’ha pogut demostrar anteriorment amb el projecte Eurovegas, és la ciutadania la que té realment el poder i la influència d’exigir la protecció i la conservació d’aquests espais que es troben tan condicionats per la especulació urbanística i els interessos econòmics d’unes poques persones. Per poder frenar el canvi climàtic en els propers anys, que seran decisius pel nostre planeta, cal també realitzar actuacions de proximitat i lluitar per la protecció del territori nacional, cal prendre consciència de què la desaparició perillosament propera del delta del Llobregat tindrà conseqüències molt greus i directes sobre la qualitat de l’ambient de tota l’àrea metropolitana i, per tant, sobre la qualitat de vida de cada un de nosaltres.

 

Calen actuacions locals per poder frenar el canvi climàtic

Origen: Delta del Llobregat – DEPANA. Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural

S’estableix l’esquirol al delta del Llobregat | DEPANA

Un estudi amb fototrampeig a càrrec de voluntaris de DEPANA i S.O.S. Delta del Llobregat constata la presència d’una població d’esquirol a les pinedes de La Pava (Gavà). Els ecologistes denuncien que aquest hàbitat, d’elevada biodiversitat, no està protegit. Es tractaria de la primera reproducció d’esquirol al delta del Llobregat en gairebé 40 anys.

Primeres observacions
Des de 2016, gràcies a l’esforç dels voluntaris de DEPANA i S.O.S. Delta del Llobregat, s’han observat, puntual però regularment, restes fresques de pinyes arrossegades per esquirol a les pinedes de La Pava (Gavà), on també s’ha fet algun albirament. Al 21 de maig de 2012, durant una jornada de camp per estudiar els ocells de la plana de Gavà, ja s’havia albirat una parella d’esquirols al sector de La Pava adjacent a la riera de Canyars [1].

Aquestes observacions eren de gran interès per què no es tenia constància històrica de la seva presència estable a cap altre indret del Delta del Llobregat. Al nº 4 de la revista Spartina de 2001 (butlletí naturalista del delta del Llobregat editat per l’Ajuntament del Prat de Llobregat), dedicat a la distribució dels mamífers al Delta del Llobregat, es diu que l’esquirol (Sciurus vulgaris) ha desaparegut del Delta més recentment, possiblement en les dues últimes dècades. Hi ha dades actuals d’almenys un exemplar a la pineda de can Camins (X. Santaeufemia, com. pers.), de procedència desconeguda”. Malgrat aquesta afirmació, des de DEPANA i S.O.S. Delta del Llobregat no hem trobat cap document històric que acrediti la presència de poblacions estables d’esquirol al delta del Llobregat. El propi Xavier Santaeufemia, tècnic de fauna del Consorci que gestiona els espais naturals protegits del delta del Llobregat, matisa que, des dels anys vuitanta fins a 2010, no hi ha cap població establerta a les pinedes protegides (entre la desembocadura del Llobregat i la Murtra). Aquestes pinedes protegides comprenen un 70-80% de totes les pinedes deltaiques. Finalment, un estudi sobre mamífers al Delta del Llobregat (realitzat entre 2002 i 2008 [2]) afirma que durant aquest període no s’ha detectat cap esquirol.

 

Reproductor de vídeo

Segons la bibliografia consultada, als boscos amb presència de pi blanc i pi pinyer, les pinyes de pi blanc són la principal font d’aliment d’aquest rosegador per diferents motius: major facilitat per manejar les pinyes a l’arbre, la major disponibilitat al llarg de l’any, el major valor calòric, etc. [3-4]. Com que a les pinedes del Delta del Llobregat predomina clarament el pi pinyer sobre el pi blanc, això podria explicar, parcialment, la suposada escassetat o absència històrica d’esquirol al Delta del Llobregat.

Enceten un estudi específic
Tenint en compte aquests precedents i els planejaments urbanístics que amenacen aquestes pinedes de La Pava, des de DEPANA i S.O.S. Delta del Llobregat es va decidir endegar un projecte per estudiar la situació actual de l’esquirol a aquestes pinedes i confirmar les observacions prèvies.

El 26 de maig del 2018 es va instal·lar una càmera de fototrampeig a un rodal de pi blanc on, durant els darrers dos anys, s’havien observat regularment restes fresques de pinyes arrossegades per esquirol i on també s’havia fet algun albirament. El 16 de juny els voluntaris van anar a revisar la càmera i, malgrat les baixes expectatives d’èxit, es van emportar una bona sorpresa. El matí del 4 de juny la càmera havia filmat un individu d’esquirol enfilant-se per la branca oposada a on estava instal·lada la càmera [5]. Posteriorment, hi ha hagut més filmacions d’esquirols fins el mes de setembre [5]. Aquestes filmacions en època reproductora (considerada de gener a juliol [6]) reforcen la hipòtesis d’una petita població d’esquirols establerta en aquestes pinedes de La Pava.

 

Reproductor de vídeo

Recordar que al Delta del Llobregat trobem les pinedes de pi pinyer sobre dunes més extenses i ben conservades de tot el litoral català. Antigament devia ser un paisatge comú al llarg de tot el litoral mediterrani de la península ibèrica, però desprès de dècades de profunda i devastadora transformació urbanística (turisme, agricultura, indústria, habitatges, infraestructures viàries i de comunicació, etc.), al litoral català queden només petits testimonis a la costa empordanesa i tarragonina.

Posant en valor un espai oblidat al delta del Llobregat 
Es tracta d’un hàbitat de gran valor natural: elevada diversitat d’orquídies (fins a 14 de les 22 espècies presents al Delta del Llobregat) i de fongs, presència de plantes rares a Catalunya com l’estepa d’arenal (Halimium halimifolium), així com de plantes típiques de sorrals costaners, formacions pulivinulars de gran singularitat paisatgística, etc. Per aquests valors naturals i molts més, les dunes amb pinedes de pi pinyer o pinastre han estat declarades “hàbitat de conservació prioritària” per la Unió Europea (codi: 2270 [7]). De fet, dels 20 hàbitats naturals d’interès comunitari europeu que acull el Delta del Llobregat, només tres han estat declarats d’interès prioritari amb l’objectiu de conservar-los.

Des de finals dels anys 80, una part d’aquest hàbitat es va protegir dintre de les Reserves Naturals Parcials de la Ricarda-Ca l’Arana i del Remolar-Filipines (1987), i de la ZEPA Murtra-Les Maioles (2006). Lamentablement, les pinedes de La Pava, malgrat tenir valors naturals equiparables als de les pinedes protegides (corroborats per diversos estudis en l’àmbit botànic [8] i avifaunístic del mateix ajuntament de Gavà [9]), no tenen cap figura de protecció ambiental.

Els autors voldrien posar de manifest “l’arbitrarietat i criteris especulatius a l’hora de delimitar els espais que s’han de protegir al Delta del Llobregat”. De fet, el Pla Director Urbanístic d’Activitats Econòmiques aprovat al 2015 i portat als tribunals per DEPANA, amenaça el futur de les pinedes de La Pava [10]. La manca de protecció i, sobretot, de gestió d’aquestes pinedes dóna peu a incidents tan desafortunats com les tales il·legals que s’han denunciat recentment [11].

 

Reproductor de vídeo

 

Més info:

info@sosdeltallobregat.com

Totes les imatges:  S.O.S. Delta Llobregat

[1] Estudi dels ocells nidificants de la plana de Gavà (Raúl Bastida, 2012)

[2] “Els sistemes naturals del delta del Llobregat” (J.Germain., J.Pino.; 2018)

[3] “Ecoetologia i biologia de l’esquirol (Sciurus vulgaris) en dos hàbitats de predictibilitat alimentària contínua que difereixen en l’abundància d’aliment” (Josep Piqué i Vilar, 1997).

[4] “Ardilla roja – Sciurus vulgaris”. Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. (Francisco J. Purroy, 2017). Salvador, A., Barja, I. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid.

[5] Vídeos del canal de Youtube de S.O.S. Delta del Llobregat

[6] Fitxa de Sciurus vulgaris (MAPAMA)

[7] Hàbitat d’Interès Comunitari: “Dunes amb pinedes de pi pinyer o de pinastre” (Generalitat de Catalunya)

[8] “Atles dels hàbitats i catàleg florístic de la plana deltaica de Gavà”, editat per l’Ajuntament de Gavà (Josep Maria Seguí, 2006)

[9] “Presentació dels estudis d’aus a la plana de Gavà”

[10] “DEPANA presenta un contenciós administratiu contra el Pla Director Urbanístic dels àmbits d’activitat econòmica del Delta del Llobregat”

[11] “Tala il·legal del bosquet del delta del Llobregat on enguany han nidificat el picotet i el picot garser gros”

Crònica de la 14a marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

* Amb una participació més baixa aconseguim arribar a les 97 espècies, moltes d’elles migratòries. Destaquem la biodiversitat ornítica observada a l’Olla del Rei, aiguamoll afectat per unes obres de la UPC.

El passat 21 d’abril, juntament amb DEPANA, vam organitzar la 14a edició de la Marató Ornitològica Cooperativa del Delta del Llobregat. Per celebrar aquest edició de primavera van comptar amb 18 participants repartits en 4 equips. Malgrat la modesta participació vam poder prospectar bona part del territori sense protecció, però dintre de la IBA Nº140 Delta Llobregat: zones agrícoles de Sant Boi, Viladecans i Gavà, les pinedes i alberedes de la Pava (Gavà), la llera del riu Llobregat des de Cal Tet fins a Cornellà i l’Olla del Rei (Castelldefels).

La data en que es va celebrar aquesta marató coincideix amb el període àlgid de la migració prenupcial dels ocells que han passat el hivern a l’Àfrica i viatgen cap als països del centre i nord d’Europa per reproduir-se. Malgrat que el riu Llobregat portava moltíssima aigua (això redueix la diversitat d’espècies que s’alimenten a la llera del riu), el resultat ha estat molt destacat amb 97 espècies!!! (podeu veure aquí el llistat). Això deixa patent que aquests terrenys són imprescindibles per garantir la supervivència dels milers i milers d’ocells migratoris que transiten per la plana deltaica. Les reserves naturals (menys del 10% dels 98 km2 que conformen el Delta del Llobregat) són clarament insuficients per acollir un flux migratori tant important.

Cotxa cua-roja / Phoenicurus phoenicurus (Claudio Bracho)

Algunes d’aquestes espècies migratòries observades són molt escasses al Delta del Llobregat, com el mosquiter xiulaire (a l’Olla del Rei) i el trobat dels conreus de Ferran Puig (Sant Boi); fenològicament són interessants les observacions d’una cuereta torrentera i una cotxa fumada ja que són espècies comunes al Delta durant la tardor-hivern però que no crien a la plana deltaica o ho fan ocasionalment.

També es va observar una cornella emmantellada a l’Olla del Rei i a les alberedes de La Pava (espècie rara a la península ibèrica), una cornella negra a l’Olla del Rei (espècie rara a la costa mediterrània de la península ibèrica), així com una parella de gaig i un picot garser petit a les alberedes de La Pava (espècies rares al Delta del Llobregat).

Cornella negra / Corvus corone (Claudio Bracho)

Tot i que, segurament, l’observació més inesperada va ser la presencia d’una àguila cuabarrada voltant per la zona agrícola de La Murtra i de Can Dimoni. Es tracta d’una espècie molt rara al Delta del Llobregat; els exemplars citats podrien provenir de les poques parelles que crien al Garraf-Ordal. A Espanya es troba el 75% de la població europea d’aquesta àguila que des de fa dècades experimenta una tendència negativa. El declivi no ha estat homogeni en totes les regions, sinó que varia del 80% en el nord peninsular al 28% en el litoral català.

Des del punt vista de la conservació es van detectar 11 espècies (un 11,3% de les 97 espècies detectades) que estan incloses a l’Annex I de la Directiva d’Aus de la UE, com el martinet de nit, el martinet menut i el flamenc. També es van observar espècies de zones agrícoles amb forta regressió a la península Ibèrica com la tórtora vulgar i el capsigrany.

En aquesta edició volem posar l’accent en la situació de l’Olla del Rei (UPC De Castelldefels). Aquest espai natural és, amb diferència, el millor aiguamoll de Castelldefels. Ornitològicament, acull espècies protegides com el martinet menut, la gavina corsa i el blauet, i és de gran importància per a moltes espècies migratòries (mosquiters, tallarols, orenetes, etc.), hivernants (corb marins, fotges, titelles, etc.) i nidificants (cabussets, teixidors, oriols, etc.). També acull poblacions de l’amenaçada tortuga de rierol i de l’eriçó clar. Des de principis de 2018  està patint una greu agressió, la construcció d’un edifici d’aquesta Universitat als seus prats humits i alberedes, de gran valor ambiental. Tenint en compte que la profunda transformació de la plana deltaica des de mitjans del segle XIX ha reduït a un 2% l’extensió dels aiguamolls primaris, la conservació d’aquesta zona humida hauria de ser una prioritat territorial, no només pel municipi de Castelldefels.

Niu de teixidor / Remiz pendulinus (Claudio Bracho)

Com sempre, volem donar les gràcies a totes les persones que durant aquests anys han fet possible aquestes maratons cooperatives. Les dades que obtenim consoliden els arguments per defensar la conservació dels terrenys deltaics no protegits i, per tant, contribueixen a garantir la viabilitat ecològica del Delta del Llobregat.

Fotos de observacions de l’Olla del Tei, cortesia de Claudio Bracho.

 

Més info

Totes les dades aquí.

Crònica de la 11ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 10ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 9ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 7ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 6a marató cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la cinquena marató cooperativa al Delta del Llobregat

5a Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la quarta marató cooperativa al Delta del Llobregat

20-04-2013 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la tercera marató cooperativa del Delta del Llobregat

29-09-2012 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

06-05-2012 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Ya disponible el Listado de las aves de la maratón cooperativa del 16 abril de 2011

 

Curset: Com fer un quadern de camp, al delta del Llobregat

Us convidem a aquest curs de dibuix per naturalistes, organitzat per DEPANA, amb la col·laboració de S.O.S. Delta del Llobregat.

Quan sortim al camp és important documentar les nostres observacions naturalístiques. La fotografia té moltes limitacions i el quadern de camp és una eina encara actual i amb valor científic. Tractarem els principis bàsics del quadern de camp i les nocions elementals del dibuix al natural. Aprendrem a fer esbossos i notes de camp, observar la natura, interpretar el paisatge i l’ecosistema, pensar en els detalls importants per a  la posterior identificació, etc. És un curs pensat per naturalistes que vulguin recolzar-se més en aquesta eina.

Constarà d’una part teòrica i una sortida pràctica a un espai natural emblemàtic per DEPANA, el delta del Llobregat. En concret, visitarem un aiguamoll amenaçat a dia d’avui, que és l’Olla del Rei de Castelldefels, afectada per unes obres de la UPC. Més info sobre la campanya: @Olladelrei #salvemlolla

El curset constarà de dues parts:

  • Xerrada, dia 24 de maig a les 19h, a la seu de DEPANA (Barcelona, com arribar)
  • Sortida, dia 26 de maig, a les 9h, a l’Olla del Rei (punt de trobada RENFE de Castelldefels, o directament a l’Olla, com arribar)

Tallerista: Blanca Martí

No calen coneixements de dibuix. Activitat per a tota la família. Material a portar: quadern, llapisses, goma, i maquineta. Material de color (llapisses, aquarel·la), si se’n disposa.

Preu: Soci de DEPANA: 12€ / No soci: 16€. Nens: 5 Eur no-soci, 2 Eur soci; menors de 10 anys, gratis.
Cal inscripció prèvia a les dues parts abans del dimecres 23 de maig (Tel.: 93 210 46 79 o info@depana.org).

14a edició de la Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Celebrem una nova edició de primavera de la marató d’aus cooperativa al Delta del Llobregat organitzada per S.O.S. Delta del Llobregat i DEPANA.

Prospectarem les zones fora del Remolar-Filipines i Cal Tet-ca l’Arana, és a dir: la zona agrícola de Sant Boi i Viladecans, el riu i la nova desembocadura, la bassa de la UPC a Castelldefels, la pineda de la Pava a Gavà, etc.

  • Quan? Dissabte, 21 de març, a les 9h
  • On? Estació de Renfe del Prat de Llobregat (com arribar)

Farem diferents equips i ens aproximarem a cada lloc amb cotxe per prospectar més territori. L’objectiu és doble: demostrar la importància del Delta no-protegit (al que anomenem #lAltreDelta) pels ocells migratoris i consolidar la informació de les zones potencialment amenaçades per projectes urbanístics. A diferència de les maratons competitives, la nostra és cooperativa, és a dir, es tracta de treballar en equip per veure el màxim possible d’espècies.

La jornada durarà tot el dia (però hi ha opció només matinal, fins aprox. 13-14h). S’agrairà la confirmació d’assistència (nombre de persones), i la disponibilitat de telescopi i cotxe abans del divendres al migdia, per poder planificar els equips.

És una activitat gratuïta i de baixa dificultat, i no requereix coneixements previs. Us podeu inscriure aquí: info@sosdeltallobregat.org, info@depana.org, o Raúl (639150757).

Foto de polit cantarie, cortesia d’Eio Ramon.

Més info

Crònica de la 11ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 10ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 9ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 7ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 6a marató cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la cinquena marató cooperativa al Delta del Llobregat

5a Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la quarta marató cooperativa al Delta del Llobregat

20-04-2013 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la tercera marató cooperativa del Delta del Llobregat

29-09-2012 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

06-05-2012 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Ya disponible el Listado de las aves de la maratón cooperativa del 16 abril de 2011

 

Presentació de la Plataforma Salvem l’Olla del Rei

Es constitueix una plataforma ciutadana per a defensar les zones naturals del campus de la UPC a Castelldefels. Per denunciar unes obres que afecten l’espai, convoquen a una sessió informativa el proper 16 de març. 

Aquí podeu llegir el text de la convocatòria:

L’Olla del Rei és un espai natural situat al campus de la UPC de Castelldefels. Formada per interessants prats humits, petites maresmes, densos boscos de ribera i la llacuna més gran del municipi; es tracta de la millor zona humida que tenim, un patrimoni natural de primer ordre. La fauna i la flora d’aquest espai constitueixen i donen vida a un dels majors tresors naturals del municipi.

Recentment s’han iniciat unes obres d’urbanització a una de les parts més valuoses de l’espai. La zona afectada corresponia en gran part a prats inundables i també incloïa algunes extensions de bosc de ribera. A part de la destrucció d’hàbitats, l’activitat de maquinària pesant ha afectat (i eliminat) espècies protegides com l’eriçó clar (Atelerix algirus), perjudicant de forma irreversible la població més important del municipi.  La zona d’obres és annexa a terreny protegit per l’Inventari de zones humides de Catalunya, a més d’estar inclosa dins de l’Important Bird Area del Delta del Llobregat. A pocs metres de les obres cria el martinet menut (Ixobrychus minutus), espècie estrictament protegida per la Directiva d’Aus de la Unió Europea. Per aquests motius, considerem que s’han d’aturar les obres de forma immediata. Els greuges ambientals i els possibles incompliments de normatives són més que inassumibles.

L’actual obra és promoguda per l’ICFO (institut de ciències fotòniques) i autoritzada per l’Ajuntament de Castelldefels. Nosaltres no ens oposem a la construcció de nous edificis destinats a la recerca, però creiem fermament que això no justifica la destrucció d’una zona natural tan important pel municipi.

Cal destacar que aquesta edificació és només el principi del fi. Tenim constància de què tant ajuntament com el Parc Mediterrani de la Tecnologia (PMT) planegen urbanitzar tota la banda dreta de l’Olla del Rei, alhora l’àrea més valuosa a nivell mediambiental, zona que estava plantejada per tractar-se de camps de reserva.

És per això que les veïnes del poble hem creat la Plataforma “Salvem L’olla del Rei”, per lluitar i fer front a aquest abús sobre el nostre patrimoni natural, al que les diverses institucions responsables ens han sotmès. A Castelldefels no hem deixat de patir els efectes de la bombolla immobiliària i l’especulació; i aquesta vegada ens plantem per dir prou. En un municipi amb pràcticament el 90% del terme urbanitzat!

És per tot això que us convoquem a l’acte que tindrà lloc el proper 16 de març a l’Ateneu de Castelldefels (Carrer García Lorca, 7) a les 19h, en el qual ens presentarem públicament com la Plataforma “Salvem L’olla del Rei”, tot plantejant les accions que portarem a terme per evitar la destrucció d’aquest espai natural.


Us hi esperem! Us podeu sumar al manifest com a entitats enviant un correu a: olladelrei@hotmail.com.

 

Més info

Octavetes per repartir
La zona humida del campus de la UPC de Castelldefels, amenaçada

Es declara una nova zona humida al delta del Llobregat

IBA Nº 140 Delta del Llobregat

Facebook Olla del Rei

@OlladelRei

La zona humida del campus de la UPC de Castelldefels, amenaçada

Nota de Premsa. 23 de febrer de 2018.

* Un projecte que no ha sigut avaluat ambientalment afecta la zona humida més important de Castelldefels, rellevant en el context del Delta del Llobregat.

* Es tracta d’una zona clau per espècies com l’eriçó clar, ocells com el teixidor, l’oriol, o el xot. A més, l’afectació sobre hàbitats d’interès local, com prats humits o alberedes és ja una realitat, i podria afectar espècies de conservació prioritària com el martinet menut. Amb l’agreujant de què les obres comencen just abans de l’època de cria.

L’estany de l’Olla del Rei de Castelldefels, també conegut com a bassa de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya), constitueix una zona humida clau en el conjunt del degradat Delta del Llobregat. D’orígens antròpics, l’estany va ser creat l’any 1998 en una zona ocupada per alberedes i camps agrícoles.  No només presenta valors d’interès el propi estany, gran part del patrimoni natural d’aquest espai natural es troba a la seva (encara) no urbanitzada banda dreta, un conjunt continu d’alberedes, prats humits, herbassars i matolls essencial pel manteniment d’aquest espai.

L’Olla del Rei es inclosa a la IBA (Important Bird Area) Nº 140 Delta del Llobregat, un inventari de zones importants per als ocells reconegut internacionalment com a eina per la seva protecció [1]. Del 1998 al 2003 la UPC de Castelldefels va fer un seguiment del procés de colonització de la fauna i flora sobre aquesta bassa de laminació [2], i en els darrers anys (2012-2016) DEPANA i S.O.S. Delta del Llobregat han fet censos amb voluntariat a la zona per posar-la en valor [3].

Curiosament, a instàncies de la pròpia universitat, el 2013 es va aconseguir la seva inclusió a l’Inventari de Zones Humides de Catalunya [4], d’aquesta manera es reconeixia la importància d’aquesta zona humida litoral, que quedava protegida genèricament per la Llei d’Espais Naturals 12/1985.

No obstant això, una part important d’aquest espai natural es troba en procés imminent d’urbanització. La zona en qüestió es troba protegida amb una tanca i s’ha començat a desbrossar amb maquinària pesant. Segons indica la pròpia institució, les obres van destinades a infraestructures de l’Institut de Ciències Fotòniques i, tot i tenir permís d’obra, no han estat avaluades ambientalment, fins on la plataforma té coneixement. Tot i que s’ha començat a destruir l’hàbitat, considera que és un procés “reversible”, donat que no s’ha edificat encara. A més, hi ha alternatives a la ubicació actual d’aquestes instal·lacions que generarien un menor impacte a l’espai i permetrien conservar una de les parts més interessants ambientalment d’aquest espai.

En concret la zona afectada correspon en gran part a prats inundables (amb una important població d’eriçó clar, Atelerix algirus, estudiada per l’associació Galanthus). A més, quan plou gran part d’aquests prats formen unes petites maresmes molt interessants. La zona també inclou algunes extensions de bosc de ribera (alberedes de Populus alba i P. nigra), on crien de forma usual espècies com el teixidor (Remiz pendulinus), l’oriol (Oriolus oriolus) o la mallerenga blava (nidificant molt rar al Delta del Llobregat). A més, aquestes alberedes són també usades com a talaies pels xots (Otus scops), que solen caçar en els prats, i són importants en migració per a passeriformes. Entre d’altres, rapinyaires com el falcó peregrí (Falco peregrinus) o l’astor (Accipiter gentilis) han utilitzat la zona mateixa on s’està desbrossant com a parcel·la de caça. Tot i que la zona concreta queda fora de l’Inventari esmentat, s’haurien de tenir en compte possibles afectacions a la mateix; així, a pocs metres de les obres cria el martinet menut (Ixobrychus minutus), espècie estrictament protegida per la Directiva d’Aus de la Unió Europea, molt especialment durant la seva reproducció. Tanmateix, sí que està inclosa a la IBA, el que implica que, com avalen diverses sentències, hauria d’avaluar-se ambientalment el projecte

El portaveu de la plataforma Claudio Bracho, ha indicat que aquestes petites zones humides de gran interès pel conjunt del Delta i en un municipi en què representen l’únic aiguamoll existent el dia d’avui. “Aquesta zona s’ha de protegir d’una manera específica mitjançant la seva inclusió en la Xarxa Natura 2000, i, com a mínim, s’ha d’avaluar l’impacte de les obres; no ens podem permetre aquesta afectació a l’estany i la pèrdua d’hàbitats i espècies que suposarà. Els danys al patrimoni natural del municipi seran irrecuperables.”, ha declarat.

Es plantegen actes reivindicatius en les setmanes vinents per donar a conèixer els valors de l’espai al públic i implicar així a la ciutadania, que habitualment gaudeix d’aquest espai natural.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Més info

info@sosdeltallobregat.org

[1] IBA Nº 140 Delta del Llobregat

[2] Llibre “Els ocells de l’Olla del Rei”

[3] Noticiari ornitològic alternatiu del delta del Llobregat “L’altre Delta”

[4] Es declara una nova zona humida al delta del Llobregat

Otro mordisco al delta del Llobregat

Facebook Olla del Rei

@OlladelRei

Fotos cortesia de la zona afectada i la biovidersitat de l’espai de Claudio Bracho.

 

 

DEPANA vol recordar a AENA els seus incompliments en matèria ambiental, davant una nova ampliació de l’Aeroport

  • En relació a la proposta publicitada [1] d’un nou Pla Director de l’Aeroport de Barcelona, DEPANA recorda a l’opinió pública que, transcorreguts 20 anys de l’anterior Pla Director (1998), les mesures compensatòries que es van aprovar per mitigar els greus impactes mediambientals que aquest Pla va provocar i que segueix provocant, encara no han estat convenientment desenvolupades [2].

La mesura estrella del Pla Director de l’Aeroport de Barcelona de 1998, era l’aprovació d’un Pla Especial que contemplen la protecció i planificació de la gestió de tots els espais naturals que es conserven en el Delta del Llobregat, incloent-hi els àdhuc no protegits.

Transcorreguts 20 anys de l’aprovació de l’anterior pla director i del compromís “ferm” per part de l’Estat i la Generalitat davant la Comissió Europea de desenvolupar el Pla Especial per a la protecció i gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, continuem a la espera.

Mentrestant, s’han plantejat nous plans directors urbanístics (PDU) que afecten greument als espais naturals del Delta, com:

  • El Pla Director Urbanístic Econòmic del Delta del Llobregat.
  • El Pla Director Urbanístic Gran Via Sud.
  • El pla per a la industrialització del Parc Agrari.
  • Els nous accessos ferroviaris al Port.
  • La urbanització de zones incloses dins de l’IBA 140 “Delta del Llobregat” [3], com som El Prat Sud o l’entorn de la UPC de Castelldefels.
  • Etc.

Els 20 anys d’incompliments en els compromisos envers la protecció dels EENN del Delta han forçat a DEPANA a plantejar dues denúncies davant de la Comissió i el Parlament Europeu. Tant la Queixa davant la Comissió, com la Petició davant la Comissió de Rogacions del Parlament Europeu segueixen obertes i podrien acabar comportant que l’Estat espanyol acabés davant dels Tribunals Europeus per incompliment de les directives comunitàries ambientals.

En paraules de José García Moreno, vicepresident de DEPANA “Volem remarcar que, el compliment, forçat per Europa, dels compromisos adquirits per l’anterior Pla Director de l’Aeroport de Barcelona, no exonera de la correcta avaluació dels nous impactes que puguin provocar les noves infraestructures en aquest aeroport”. Ha remarcat que, malgrat que es plantegen de forma segregada i cenyida al recinte aeroportuari, el desenvolupament de l’enèsim “pelotazo” urbanístic de la nova Ciutat Aeroportuària, sumat a la terminal satèl·lit, tenen impactes negatius sinèrgics que s’acumulen sobre els espais naturals del Delta del Llobregat, ja tan molt reduïts i impactats.

No obstant això, i malgrat els històrics desacords entre ecologistes i administracions respecte amb el Delta del Llobregat, destaquen el canvi històric, fruit de les pressions conservacionistes, que suposa admetre que “ja no és factible la construcció de noves pistes, ni l’ampliació del recinte aeroportuari en el Delta del Llobregat”.

En els anys 90, les organitzacions ambientals van plantejar la inviabilitat del model de desenvolupament aeroportuari amb el qual treballaven totes les administracions implicades en l’aeroport de Barcelona. Ja llavors es proposava un sistema aeroportuari català que incorporés els aeroports de Girona i Reus. Inicialment tan sols va ser recolzat pels ajuntaments més propers a l’entorn aeroportuari. Anys després va ser assumit per la Generalitat de Catalunya i ara és l’Estat que sembla assumir els plantejaments conservacionistes de no construir noves pistes i ampliar l’espai aeroportuari fins a l’aeròdrom de Girona.

DEPANA continuarà desenvolupant la seva tasca a favor de la protecció d’aquests espais naturals, així com de la protecció de la salut del veïnatge de l’entorn aeroportuari, independentment del que puguin fer els ajuntaments implicats o la resta d’administracions. El treball de més de 30 anys de
DEPANA ha portat la problemàtica ambiental d’aquesta infraestructura fins al més alt de les institucions europees, contribuint a posar límits al seu desenvolupament descontrolat de l’entorn aeroportuari.

Mes informació:

DEPANA / info@depana.org

[1] El aeropuerto de El Prat tendrá una terminal satélite para los vuelos intercontinentales | El Periódico

[2] Sobre els aiguamolls volen ocells de ferro

[3] IBA 140 “Delta del Llobregat

Censo Llobregat (Bellvitge – Sant Boi) febrero 2018 | GL SEO Barcelona

El pasado domingo 11 de febrero el Grupo Local SEO Barcelona ha realizado el censo de aves invernales del río Llobregat en su tramo del puente de la C31 en Bellvitge hasta la presa de Sant Boi. Un tramo de unos cinco kilómetros de la margen derecha del río que 2 equipos realizaron en dos horas y media.

Se identificaron más de 700 ejemplares pertenecientes a 43 especies.

No nos extenderemos en las razones o utilidad de este censo ya que en repetidas ocasiones hemos hablado de ello (podéis encontrar un resumen en el artículo sobre el censo de abril de 2016). Sin embargo os recomendamos encarecidamente que echéis un vistazo al artículo que SOS Delta tiene publicado sobre la IBA 140. El recorrido censado por el Grupo Local SEO Barcelona entra dentro de esta IBA.

 

 

Como breve resumen señalar que aparecieron en este pequeño tramo 16 de las 25 aves consideradas invernantes comunes en la zona, pero tan solo 1 especie (lavandera cascadeña) de las 14 consideradas invernantes escasas. También fueron identificadas 19 de las 24 aves consideradas residentes comunes en la zona, y entre los residentes escasos (6 especies) sólo se encontró la grajilla.

Otras categorías dieron 6 especies, siendo una de las sorpresas del día la detección de nuevo del dormidero de martinetes que en censos del año pasado y anterior parecía haber desaparecido.

Como señala S.O.S. Delta del Llobregat en su página del Noticiario Ornitológico las observaciones de zonas no protegidas sirven para consolidar la IBA y ponen de manifiesto la insuficiencia de espacios protegidos para la avifauna deltaica, mostrando que los espacios se han protegido sólo de acuerdo a criterios urbanísticos. Todos podemos ayudar enviando nuestras citas de observación de aves el Delta del Llobregat (realizadas fuera de las zonas protegidas) al correo info@sosdeltallobregat.org.

Sólo nos queda agradecer a los participantes su interés y apoyo y desear verles en otras actividades del Grupo Local SEO Barcelona.

Felicitaciones y un abrazo a todos.

equipo este 1-Puente Bellvitge 2-Puente C32 3-Can Comas 4-Cal Monjo TOTAL
Anade Friso (Anas strepera) 1 4 5
Anade Real (Anas platyrhynchos) 4 10 10 24
Andarríos chico (Actitis hypoleucos) 2 2
Bisbita común (Anthus pratensis) 1 1
Carbonero Común (Parus major) 2 2 2 6
Cerceta común (Anas crecca) 2 2
Colirrojo tizón (Phoenicurus ochruros) 1 1
Cormorán grande (Phalacrocorax carbo) 3 1 4
Curruca cabecinegra (Sylvia melanocephala) 3 1 4
Estornino sp. 1 1 2
Focha común (Fulica atra) 9 2 11
Garceta común (Egretta garzetta) 2 1 1 4
Garcilla bueyera (Bubulcus ibis) 5 5
Garza real (Ardea cinerea) 2 2 4
Gaviota patiamarilla (Larus cachinnans (michahellis)) 2 2
Gaviota reidora (Larus ridibundus) 177 5 182
Gorrión común  (Passer domesticus) 6 10 16
Gorrión molinero (Passer montanus) 20 20
Jilguero (Carduelis carduelis) 2 1 5 8
Lavandera blanca (Motacilla alba) 4 1 1 6
Lavandera cascadeña (Motacilla cinerea) 1 1 2
Martinete (Nycticorax nycticorax) 4 4
Mirlo común (Turdus merula) 1 1
Mosquitero común (Phylloscopus collybita) 3 8 3 2 16
Paloma torcaz (Columba palumbus) 1 1
Petirrojo (Erithacus rubecula) 3 1 1 5
Pinzón vulgar (Fringilla coelebs) 1 1
Pito real (Picus viridis) 2 2
Polla de agua (Gallinula chloropus) 3 1 4
Ratonero común (Buteo buteo) 1 1
Ruiseñor bastardo (Cettia cetti) 5 2 4 11
Tarabilla común (Saxicola torquata) 1 2 2 2 7
Tórtola turca (Streptopelia decaocto) 1 1
Urraca (Pica pica) 6 2 6 2 16
Verdecillo (Serinus serinus) 19 1 3 23
Zampullín chico (común) (Tachybaptus ruficollis) 1 1

 

equipo oeste 5-Pont Cornellà 6-Espigón Rocas 7-Puente AVE 8-Puente C245 9-Puente FFGC TOTAL
Anade Real (Anas platyrhynchos) 12 10 1 9 32
Avión roquero (Ptyonoprogne rupestris) 1 1
Carbonero Común (Parus major) 1 1 1 3
Cerceta común (Anas crecca) 14 1 15
Colirrojo tizón (Phoenicurus ochruros) 1 2 3
Cormorán grande (Phalacrocorax carbo) 3 5 2 3 13
Cotorra argentina (Myiopsitta monachus) 3 3
Cotorra de kramer (Psittacula krameri) 2 2
Curruca cabecinegra (Sylvia melanocephala) 1 3 4
Estornino pinto (Sturnus vulgaris) 5 11 16
Garceta común (Egretta garzetta) 1 1
Garcilla bueyera (Bubulcus ibis) 1 1
Garza real (Ardea cinerea) 1 1 1 3
Gaviota reidora (Larus ridibundus) 12 60 72
Gorrión común  (Passer domesticus) 2 20 5 27
Gorrión molinero (Passer montanus) 9 9
Grajilla (Corvus monedula) 2 2
Herrerillo común (Cyanistes caeruleus) 1 1
Jilguero (Carduelis carduelis) 1 2 3
Lavandera blanca (Motacilla alba) 4 4
Lavandera cascadeña (Motacilla cinerea) 1 1 1 2 5
Martín pescador (Alcedo atthis) 1 1 2
Mosquitero común (Phylloscopus collybita) 4 1 1 7 13
Pájaro moscón (Remiz pendulinus) 1 1
Pinzón vulgar (Fringilla coelebs) 1 4 5
Pito real (Picus viridis) 1 1
Polla de agua (Gallinula chloropus) 2 1 7 1 1 12
Ruiseñor bastardo (Cettia cetti) 4 1 2 7
Urraca (Pica pica) 5 2 10 4 21
Verdecillo (Serinus serinus) 8 24 32

Origen: Censo Llobregat (Bellvitge – Sant Boi) febrero 2018 – GL SEO Barcelona

Crònica del VIII cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

En aquesta edició hem tingut un gran èxit de participació, amb 53 persones!!!  Amb un desplegament de set equips, arribem a les 92 espècies, algunes d’elles rares a la península com la cornella emmantellada, altres molt escasses al Delta del Llobregat com la cornella negra o el picot garser gros, o protegides com el torlit i el martinet menut.

El passat dissabte 13 de gener es va realitzar el 8è cens d’aus hivernants dels sectors sense protecció del Delta del Llobregat (#laltredelta), organitzat per S.O.S. Delta del Llobregat i DEPANA.

Amb una participació record (van reunir 53 participants) ens van repartir en set equips per prospectar bona part dels espais naturals sense protecció ambiental: les zones agrícoles i pinedes de Gavà, Viladecans, Sant Boi i El Prat, la llera del riu des d’El Prat fins a Sant Boi, i les basses de laminació de la UPC de Castelldefels, de la C-32 (Vildecans) i de la Torre Gran (Hospitalet).

Foto de grup al punt de trobada al Prat / Ricard Gutiérrez

Un any més, els resultats palesen la importància d’aquests terrenys per garantir la supervivència de molts ocells que escullen aquesta plana deltaica per sobreviure a l’hivern. Destaquem 92 espècies el dia del cens (tot i que al llarg de tot el mes de gener la xifra puja fins a les 109 espècies), i més de 4000 individus. No només són importants aquestes zones per les espècies aquàtiques com ànecs, corb marins, ardeids, fotges, limícoles, gavines, etc., sinó per a altres espècies agrícoles i forestals com rapinyaires, alàudids, túrdids, fringíl·lids, etc. Per algunes espècies com el torlit (observat als conreus de Can Dimoni i Cal Nani), les zones agrícoles (sense protecció) són els únics indrets de la plana on troben refugi durant l’hivern. I l’abundància d’ocells petits atreu predadors com el falcó pelegrí, observat al sector de Cal Nani.

Destaca l’observació de tres cornelles negres a la zona agrícola adjacent al sector de La Pava (Gavà). Aquest còrvid és molt rar a tota la franja litoral mediterrània de la península Ibèrica, inclòs el Delta del Llobregat. Però als darrers anys s’han incrementat les observacions per diferents indrets de la zona agrícola deltaica, mostrant major afinitat per les alberedes i pollancredes de La Pava.

També és remarcable la presència d’un cabussó collnegre al riu, molt a prop del tram que passa per l’Hospitalet de Llobregat, ja que aquesta espècie és molt poc freqüent als trams fluvials. Durant la hivernada, prefereix aigües marines litorals arrecerades (badies, estuaris, etc.), llacunes litorals i endorreiques, i salines. A Catalunya, fora del Delta de l’Ebre, és una espècie escassa i localitzada.

Cabussó collnegre (dreta) / Ricard Gutiérrez

Un any més, tenim la presència de martinet menut a la bassa de laminació de la UPC de Castelldefells. Es tracta d’una espècie amb una destacada població nidificant al Delta del Llobregat (que va ser un dels arguments de pes per crear fa 30 anys les RRNN del Remolar-Filipines i Ricarda-ca l’Arana) però, com passa a tota Catalunya, molt escassa com a hivernant.

Martinet menut / Claudio Bracho

La desembocadura del riu es consolida com un dels indrets més importants per l’avifauna aquàtica, amb desenes d’ànecs, gavines i espècies destacades com el bec d’alena, els flamencs, la polla blava i la cornella emmantellada.

Flamencs al riu Llobregat / Ricard Gutiérrez

Foto del grup que va prospectar el riu / Ricard Gutiérrez

Molts altres ocells comuns però de gran bellesa i encant han fet les delícies dels participants com el multicolor blauet, l’exòtica puput, l’esquiu picot verd, una parella de mussols treien el cap per una teulada, l’elegant martinet blanc o el xoriguer fent l’aleta, com si uns fils invisibles provinents del cel el mantinguéssim suspès a l’aire.

Puput / Martí Pérez

Martinet blanc / Martí Pérez

Mussols / Eio Ramon

Aquest any ens ha fallat el picot garser petit. La pollancreda on va nidificar durant el 2017 ha sofert un lamentable episodi. El propietari va talar gran part d’aquest bosquet durant l’estiu. Ho van denunciar als agents rurals. Cal recordar que aquestes pollancredes i alberedes de la pineda de la Pava estan incloses en l’Important Bird Area nº 140 Delta del Llobregat i en l’Inventari de Zones Humides de Catalunya. Però aquesta qualificació, tal com han denunciat durant anys entitats com DEPANA, és clarament insuficient. Hauria de ser una prioritat per les administracions ampliar els actuals espais naturals protegits per donar cobertura a pinedes, zones agrícoles i al riu que van quedar fora per criteris no-científics. Precisament,eal setembre de 2017, DEPANA va assistir al Parlament Europeu per actualitzar la queixa oberta fa cinc anys per denunciar aquesta deficient protecció i l’incompliment de les Directives Hàbitats i Aus de la UE.

Aspecte de la pollancreda de la Pava després de la tala en el mes d’agost de 2017 / José García

 Agraïm a tots els participants la seva presència malgrat el temps i als monitors i ornitòlegs que ens han passat les dades.

Totes les dades estan disponibles en aquest enllaç.

Més info

Més fotos de Claudio Bracho

Crònica del VII cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del VI cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del V cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del IV cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del III cens alternatiu d’aus hivernants al Delta del Llobregat

II Cens d’ocells hivernants al Delta del Llobregat 2012

Censo de aves invernantes del Delta del Llobregat

 

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.217 other followers

Twitter

Busca per temes

%d bloggers like this: