/
archivos

arpella

arpella has written 524 posts for S.O.S. Delta del Llobregat

S.O.S. Delta del Llobregat i Depana actuen de nou a la pineda de La Pava de Gavà | DEPANA

Un grup de voluntàries i voluntaris de DEPANA i SOS Delta del Llobregat van dur a terme el diumenge 3 de desembre una acció de neteja i retirada de vegetació oportunista i invasora a una zona humida de la pineda de Gavà. L’objectiu era el d’afavorir la recuperació de la cesquera, una espècie de gramínia autòctona amb forma de plomall. La cesquera es considera a casa nostra una raresa botànica en perill d’extinció. (Cliqueu sobre les imatges per a ampliar-les)

Un patrimoni natural que cal conèixer i protegir

Abans de començar amb la tasca prevista es va fer una introducció a les característiques del Delta del Llobregat i les amenaces a que està sotmès. Pel seu valor ecològic el Consell de les Comunitats Europees ha declarat 900 hectàrees d’aquest espai com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) protegides com a Xarxa Natura 2000. Dins d’aquestes, unes 500 hectàrees corresponen a Reserva Natural Parcial.

Les zones protegides, en vermell al mapa, ocupen només una petita part del delta

Mitjançant un mapa del delta van poder veure com les zones protegides no constitueixen un espai continu. Per a la seva supervivència i manteniment de la biodiversitat resulten imprescindibles els sectors que, malgrat no estar protegits  per la legislació actual, conserven el seu valor com a espais naturals. Aquests terrenys juguen el paper de corredors biològics i encara acullen una bona part de la flora i fauna característiques dels ecosistemes del delta.

Al Delta encara persisteixen en alguns d’aquests terrenys pinedes sobre dunes amb un patrimoni de flora i fauna que dóna lloc a un hàbitat escàs i vulnerable. Són algunes de les pinedes de pi pinyer sobre dunes més ben conservades de tot el litoral català. Pel seu valor aquest hàbitat ha estat declarat de conservació prioritària per la Unió Europea.

Sobre les antigues dunes les pinedes de pi pinyoner s’alternen amb les jonqueres

 

Zona d’actuació

L’espai triat està inclòs al conjunt d’ambients humits localitzats al nord de l’autovia de Castelldefels, la C-31. Aquests terrenys constitueixen el complex conegut com “jonqueres de la rerapineda de Gavà“. Es caracteritzen per la presència de jonquera amb cesquera. A l’inventari de zones humides de Catalunya s’han inclòs quatre zones humides amb aquestes característiques, amb els codis 0800113, 08001114, 08001115 i 08001116.

Les jonqueres acaben sent substituïdes per les pinedes en el procés de successió natural de les comunitats vegetals

La coberta de pins impedeix de manera natural la supervivència de la jonquera

 

Es tracta d’uns ecosistemes molt dinàmics i alhora molt vulnerables. Es troben envoltats de pinedes, conreus i espais urbanitzats. La pressió humana i la mateixa successió natural de les comunitats vegetals provoquen l’evolució constant amb la desaparició i reaparició d’aquest tipus de jonqueres. Amb el predomini, malauradament,  dels processos de destrucció.

Ombrejada de vermell la superfície on es va actuar

 

En aquesta ocasió la intervenció es va centrar en una zona humida d’alt valor ambiental, la identificada amb el codi “08001114 Jonqueres de la rerapineda de Gavà II”.

Concretament aquesta zona no està sotmesa a cap figura de protecció específica però, es troba relativament en bon estat de conservació. Només la corresponent al codi 08001113 està inclosa dins l’espai de la xarxa Natura 2000 ES0000146 “Delta del Llobregat”.

La cesquera

La cesquera (Saccharum ravennae = Erianthus ravenna), anomenada “carricera” en castellà, és una planta herbàcia vivaç de la família de les poàcies (gramínies). Pertany al mateix gènere que la canya de sucre (Saccharum officinarum). Té una tija que sol superar el 2 m d’alçada amb una panícula plomosa de fins a uns 60 cm. Les fulles formen llargues cintes de més d’un metre amb el marge serrat i un nervi mitjà ben marcat i blanquinós.

Aspecte d’una mata de cesquera

 

Actualment en aquest lloc únicament s’observen mates disperses de cesquera

 

La cesquera és nativa del sud d’Europa i d’Àsia occidental. El seu hàbitat es troba en els sols sorrencs més o menys humits del litoral i els arenys dels rius.

Detall de les panícules plomoses característiques de la cesquera

Curiosament, si bé a les zones humides de Catalunya és una espècie amenaçada que cal protegir, introduïda a Amèrica del Nord es comporta com una espècie invasora nociva, especialment a Califòrnia.

El canyís (Phragmites australis = P. communis) requereix més humitat que la cesquera i el seu port és diferent

 

A les nostres contrades la cesquera es veu afectada per la competència per la cortadèria (Cortaderia selloana) originària d’Amèrica del Sud, amb la que comparteix trets comuns.

Cortadèria a l’Avinguda Diagonal de Barcelona

 

 

 

 

 

 

 

La feina feta

La tasca que es va dur a terme durant l’activitat va centrar-se en l’eliminació de la vegetació que apareix a les zones sorrenques humides quan es degrada la comunitat original. Aquesta  vegetació, constituïda per plantes ruderals i oportunistes, dificulta el restabliment espontani i la supervivència de la cesquera.

 

La competència per l’espai amb espècies més agressives perjudica la cesquera

 

Els esbarzers resulten  especialment perjudicials quan envolten les mates de cesquera. L’objectiu de la intervenció és facilitar l’expansió natural d’aquesta planta en l’hàbitat que li es propi. La manera d’aconseguir-ho és eliminant una part de la flora competidora, incloent-hi algunes espècies al•lòctones invasores.

Gràcies a l’esforç de les persones que van respondre a la crida de SOS Delta del Llobregat i Depana es va aconseguir netejar de vegetació competidora diversos exemplars de cesquera en un radi de varis metres.

Saca plena de restes vegetals

 

 

Cesqueres  amb els voltants esclarissats

Com a resultat de la feina feta es van acumular uns 5 m3 de brossa que es van disposar a la vora del camí a punt per a ser retirats posteriorment pels serveis municipal de l’Ajuntament de Gavà.

En finalitzar la feina es va aprofitar per a continuar una estona observant la natura en l’entorn proper on abunden les aus pròpies dels ambients deltaics.

Participar en aquest tipus d’activitats és una forma agradable i saludable de conèixer millor  la natura de casa nostra, compartir l’experiència amb altres persones i posar el nostre granet de sorra en favor del medi ambient. A l’agenda de Depana trobareu les properes convocatòries programades.

El munt de brossa resultat de l’actuació

Crònica cortesia del grup d’activitats de DEPANA.

Enllaços recomanats

Agraïm l’assesorament a Josep Lascurain.

Anuncis

Jornada de restauració d’hàbitats, a la pineda de Gavà, 12ª edició

Us animem a què torneu a participar en una jornada de millora dels ecosistemes del delta del Llobregat!

Com sabeu portem ja set anys fent campanyes de neteja de flora invasora a la pineda de la Pava (Gavà), una pineda que és idèntica en valors naturals i adjacent a la pineda de la Maiola (protegida com a ZEPA i Xarxa natura 2000) però es va deixar sense protecció per interessos urbanístics.

Aquesta vegada us proposem una activitat una mica diferent, ens centrarem en una zona humida d’alt valor ambiental, la ZH “08001114 Jonqueres de la rerapineda de Gavà II” (Inventari de ZH de Catalunya), amb una raresa botànica en perill d’extinció a casa nostra, la cesquera (Saccharum ravennae), una espècie de gramínia autòctona amb forma de plomall .

L’activitat consisteix a millorar l’hàbitat d’aquesta planta, mitjançant l’eliminació manual de plantes invasores i/o oportunistes. No requereix coneixements previs i és una activitat per totes les edats.

Aquí teniu els detalls de l’activitat de voluntariat:

  • Quan? Diumenge, 3 de desembre, de 9:30 a 14h (aprox.)
  • On? Parada origen del bus L-94 a Ronda Universitat (veure línia), cantonada amb Pl.Catalunya i Rambla Catalunya a les les 9:15h*. Opcional: directament a la parada del L94 a tocar de l’Av. del Mar (pregunteu al xòfer, es diu Autovia de Castelldefels – Ciutat del Repòs, mapa), a les 10h.
  • Activitat: Eliminació manual de plantes exòtiques
  • Organitzen: S.O.S. Delta del Llobregat i el Grup d’Acció Forestal de DEPANA.

Activitat gratuïta. Si disposeu de guants (tipus jardineria) estaria bé si els emporteu, els que tenim estan una mica vells. Es prega confirmació d’assistència: info@depana.org / info@sosdeltallobregat.org (932104679 / 639150757) abans de divendres al migdia.

*IMPORTANT, si no, perdrem el bus de les 9:25h!

Més info

Retallades a les invasores del Delta del Llobregat, 9a edició

Tisorades a les invasores del Delta del Llobregat, 8a edició

Tisorades a les invasores del Delta del Llobregat, 7a edició

Tisorades a les invasores del Delta del Llobregat, 6a edició

Tisorades a les invasores del Delta del Llobregat, 5a edició

Indignats amb les invasores del Delta del Llobregat, 4a edició

Crònica de l’activitat: retallades a les invasores al Delta del Llobregat

Crònica de la 2a extracció d’exòtiques a la Pineda de Gavà

Crónica de la eliminación de exóticas en la pineda de Gavà

Sortida: La cesquera, una joia botànica gavanenca

Foto cortesia d’arxiu de S.O.S. Delta del Llobregat.

S.O.S. Delta del Llobregat dóna suport a la coalició #laVeritatdelaCacera

  • Es presenta la coalició LA VERITAT DE LA CACERA, que aplega a reconeguts col·lectius vinculats a la defensa de la natura i a la protecció dels animals
  • La preocupació comuna és assenyalar els riscos que representa l’activitat cinegètica i plantejar alternatives ètiques o incruentes de gestió del medi natural.
  • Consideren que és necessària una regulació molt estricta de la cacera, amb criteris ambientals i amb la tendència a l’objectiu que els ecosistemes es regulin per si mateixos amb la mínima intervenció humana possible.

Ahir es va presentar la coalició “La Veritat de la Cacera” a la Pl. St Jaume de Barcelona. Es tracta d’una plataforma d’entitats lligades a la protecció dels animals, en concret: Ecologistes en Acció de Catalunya, Anima Naturalis, DEPANA, FAADA, Futur Animal, Galgos 112 i Libera!

S.O.S. Delta del Llobregat dona suport total a aquesta campanya.

L’objectiu és doble:

  • Donar informacions científiques i no distorsionades pels interessos del sector cinegètic sobre aquesta problemàtica. Amb aquest fi, es presentarà tot un “argumentari” desmuntant els mites al voltant de la caça.
  • Promoure, en l’àmbit institucional, un canvi de l’actual model, amb alternatives ambientalment sostenibles, justes i étiques.

A la seva web podeu trobar més info. Si penseu què la caça no és una activitat compatible amb la conservació de la natura i amb l’ús que en fem la ciutadania, i que genera un patiment gens ètic, feu “m’agrada” al seu Facebook i Twitter, i feu servir el hashtag #laVeritatdelaCacera. Gràcies!

Repercusions

Entrevista a Raúl Bastida, de DEPANA i S.O.S. Delta  Llobregat, al Prat Radio

Neix una coalició d’entitats per denunciar la cacera

Colectivos animalistas se unen para “destapar la verdad de la caza”

Foto de la presentació cortesia de la plataforma.

Taller de dibuix i interpretació del paisatge a la Jugateca de Gavà

Aquest diumenge, en el marc de la Jugateca Ambiental de la Platja de Gavà farem una sortida de descoberta de la pineda de La Pava, aprendrem a identificar els diferents elements, a interpretar-los i a fer apunts de camp.

  • Quan? Diumenge, 22 d’octubre, d’11:30 a 13:30 h
  • On? Jugateca Ambiental de la Platja de Gavà

Un paisatge és un ecosistema en ple funcionament gràcies a tots els éssers vius que en formen part, el medi físic-químic i les relacions entre tots plegats. Però… com funciona? Podem entendre aquests fenòmens mitjançant l’observació?

Els naturalistes s’apropen a la natura intentant “llegir” tot el que ens explica el nostre entorn. En aquest sentit el quadern de camp és una eina bàsica, que ha d’anar de la mà de l’observació i la curiositat. Aprofitant l’equipament de la Jugateca Ambiental de la Platja de Gavà farem una sortida de descoberta de la pineda de La Pava i dels seus valors naturals. Aprendrem a identificar els diferents elements de l’ecosistema –el que veiem i el que no–, a interpretar el que observem i a fer apunts i esbossos de camp.

Activitat per a tota la família dinamitzada per DEPANA. No calen coneixements previs. Es recomana portar calçat còmode i quadern i llapis.

Punt de trobada: Jugateca Ambiental de la Platja de Gavà (Av. Del Mar – Passeig Marítim)

Organitzat per Medi Ambient Gavà. Us podeu inscriure gratuïtament mitjançant el següent formulari.

Més info

Esdeveniment de Facebook

13a edició de la Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Celebrem una nova edició de tardor de la marató d’aus cooperativa al Delta del Llobregat organitzada per S.O.S. Delta del Llobregat i DEPANA.

Prospectarem les zones fora del Remolar-Filipines i Cal Tet-ca l’Arana, és a dir: la zona agrícola de Sant Boi i Viladecans, el riu i la nova desembocadura, la bassa de la UPC a Castelldefels, la pineda de la Pava a Gavà, etc.

  • Quan? Dissabte, 7 d’octubre, a les 9 h
  • On? Estació de Renfe del Prat de Llobregat (com arribar)

Farem diferents equips i ens aproximarem a cada lloc amb cotxe per prospectar més territori. L’objectiu és doble: demostrar la importància del Delta no-protegit (al que anomenem #lAltreDelta) pels ocells migratoris i consolidar la informació de les zones potencialment amenaçades per projectes urbanístics. A diferència de les maratons competitives, la nostra és cooperativa, és a dir, es tracta de treballar en equip per veure el màxim possible d’espècies.

La jornada durarà fins al migdia (aprox. 14-15h). S’agrairà la confirmació d’assistència (nombre de persones), i la disponibilitat de telescopi i cotxe abans del divendres al migdia, per poder planificar els equips.

És una activitat gratuïta i de baixa dificultat, i no requereix coneixements previs. Us podeu inscriure aquí: info@sosdeltallobregat.org, info@depana.org, o Raúl (639150757).

Foto d’àguila pescadora i estornells, cortesia d’Eio Ramon.

Més info

Crònica de la 11ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 10ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 9ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 7ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 6a marató cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la cinquena marató cooperativa al Delta del Llobregat

5a Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la quarta marató cooperativa al Delta del Llobregat

20-04-2013 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la tercera marató cooperativa del Delta del Llobregat

29-09-2012 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

06-05-2012 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Ya disponible el Listado de las aves de la maratón cooperativa del 16 abril de 2011

 

Fotodenúncia: continua la tala d’una zona protegida a la pineda de La Pava (Gavà)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

El passat dilluns 25 de setembre, un company de DEPANA va trobar maquinària talant arbres a la mateixa pollancreda que els agents rurals van denunciar a mitjans d’agost i que va ser paralitzada per manca de permisos [1].

Recordar que aquesta pollancreda forma part de l’Inventari de Zones Humides de Catalunya elaborat per la mateixa Generalitat [2]. I és la pollancreda on al 2016-17 han nidificat el picot garser gros i el picot garser petit, constituint l’única localitat de cria a tot el Delta del Llobregat per aquestes espècies de picots [1].

Ho hem tornat a denunciar als agents rurals, que ens asseguren que no tenen constància que el propietari hagi obtingut els permisos necessaris per reprendre la tala. Aquests permisos han d’estar avalats per un informe d’avaluació ambiental preceptiu. En canvi, des de l’ajuntament de Gavà se’ns informa que hi ha hagut una confusió en la tramitació d’aquest permís. Tot un despropòsit.

En ple segle XXI és lamentable que la vigilància dels espais naturals recaigui en les visites ocasionals que els ciutadans i ciutadanes fan en el seu temps lliure. A banda d’una vigilància que garanteixi la conservació i respecte dels espais naturals, cal una delimitació i senyalització clares que informin de la presència d’aquestes zones humides tan biodiverses i vulnerables i exerceixin un paper dissuasiu complementari a la vigilància. I, per descomptat, campanyes sostingudes en el temps de conscienciació ambiental pels ciutadans i altres actors socioeconòmics.

A aquesta imatge es pot veure la zona afectada (blau) i la delimitació de la zona humida 08001115 (vermell).

Fotos cortesia de en José García (DEPANA).

[1] Tala il·legal del bosquet del delta del Llobregat on enguany han nidificat el picotet i el picot garser gros

[2] Inventari de Zones Humides de Catalunya

Tala il·legal del bosquet del delta del Llobregat on enguany han nidificat el picotet i el picot garser gros

  • La tala, feta en ple mes d’agost, va ser detectada per voluntaris de l’Agrupació de Defensa Forestal i aturada pels Agents Rurals.
  • Aquesta pineda està protegida però clarament cal reforçar-ne la protecció i fer més pedagogia.

A mitjans d’agost, l’ADF (Agrupació de Defensa Forestal) de Gavà va descobrir que estaven talant una pollancreda parcialment cremada de la pineda de La Pava. Els autors de la tala la justificaven pel potencial risc de caiguda sobre el camí adjacent. Els membres l’ADF van advertir dels fets als Agents Rurals, que van paralitzar l’actuació. Fons de l’ajuntament de Gavà confirmen que els autors de la tala no disposaven del permís pertinent.

Precisament en aquesta mateixa pollancreda, durant la primavera de 2017, l’equip de voluntaris que prospecta aquestes pinedes gavanenques va constatar la nidificació d’una parella de picot garser gros (Dendrocops major) i una parella de picot garser petit (Dendrocops minor) [1]. Aquest esdeveniment es considera el primer registre de nidificació (coneguda) de picot garser gros al Delta del Llobregat. Del picot garser petit (també anomenat picotet) també van descobrir el primer registre de cria el 2016, en una albereda a uns 200-300 m d’aquesta pollancreda [2].

Es dóna la circumstància que el picotet va fer el niu en un dels arbrers del sector cremat d’aquesta pollancreda. Aquest fet és habitual, ja que aquesta espècie selecciona els arbres morts dels boscos de ribera i les plantacions de pollancres (hàbitats preferits) per fer el niu.

Cartells de l’ajuntament de Gavà a la zona indiquen la presència de picots i la prohibició de talar i retirar fusta. Nombrosos estudis demostren la importància en l’àmbit ecològic de la fusta morta per la biodiversitat dels boscos, representant per a molts organismes (fongs, líquens, molses, diversos grups d’invertebrats, determinades aus, rosegadors, ratpenats, etc.) un recurs necessari, i sovint escàs, on es poden desenvolupar, protegir, alimentar o reproduir. Alhora és una reserva important de minerals i matèria orgànica.

Cal recordar que aquestes pollancredes i alberedes de la pineda de La Pava estan incloses a l’Important Bird Area nº 140 Delta del Llobregat [3] i a l’Inventari de Zones Humides de Catalunya [4] i per tant està protegida d’acord amb la Llei d’Espais Naturals. Però, com  entitats com DEPANA porten anys denunciant [5], aquesta protecció és insuficient i cal treballar més amb els propietaris per evitar fets lamentables com aquests.

[1] Voluntaris descobreixen una nova au reproductora al Delta del Llobregat: el picot garser gros

[2] El picot garser petit, nova espècie per al Delta del Llobregat

[3] IBAnº 140 Delta del Llobregat

[4] Inventari de Zones Humides de Catalunya

[5] DEPANA porta el conflicte per la protecció del Delta del Llobregat al Parlament Europeu

Text i foto de Raúl Bastida.

DEPANA porta el conflicte per la protecció del Delta del Llobregat al Parlament Europeu

Nota de premsa. El Prat, 5 de setembre de 2017.

  • La Comissió Europea haurà d’explicar els múltiples incompliments de les Directives Europees per part de la Generalitat de Catalunya.

El proper dia 7 de setembre la Comissió de Peticions del Parlament Europeu tractarà la Petició que l’any passat va presentar DEPANA referent a la deficient protecció que posseeixen els espais naturals del Delta del Llobregat i l’incompliment que això suposa de les Directives comunitàries.

“La vista de la Petició suposa un pas ferm i decisiu en l’objectiu d’obligar al fet que siguin complerts els compromisos adquirits per l’Estat espanyol i per la Generalitat de Catalunya amb aquests espais naturals”, ha declarat el vicepresident de DEPANA, José García

La Petició respon a una Queixa presentada per l’esmentada entitat fa 5 anys a la CE, per demanar empar a l’òrgan legislatiu de la UE. El desenvolupament de la legislació europea en matèria mediambiental ha estat crucial en la preservació de l’entorn natural, fins al punt que el seu marc de protecció (la Xarxa Natura 2000, RN2000) està per sobre del sistema jurídic nacional. Es tracta d’una gran aportació a la conservació d’espais i espècies per a compensar el desinterès de certs ens locals.

Aquest esforç de conservació no ha passat per alt per als Estats, ni pels lobbies de pressió desenvolupistes. Així, pràcticament tots els Estats membres han passat per l’alt Tribunal de Luxemburg per l’incompliment d’aquestes Directives.

L’Estat espanyol va tenir el dubtós “honor” de ser el primer condemnat (Marismas de Santoña). La Generalitat de Catalunya no ha estat menys en el seu marc territorial, amb l’emblemàtica condemna del canal Segarra-Garriges. La Unió Europea ja va obligar en el 2006 a incrementar la RN2000 a Catalunya, inclòs el Delta del Llobregat.

No obstant això, l’augment de la superfície protegida al Delta no va servir per pal·liar els efectes negatius que han anat produint les grans infraestructures deltaiques (el port, l’aeroport, polígons industrials, carreteres…) sobre el territori.

Al llarg del temps, els diversos governs de la Generalitat han prioritzat les execucions d’infraestructures que necessitava Barcelona abans que complir amb les Directives europees. Els diversos responsables s’han negat, sistemàticament, a aplicar criteris científics en la delimitació i en la protecció dels espais naturals.

DEPANA porta anys de denúncies i defensant l’aplicació d’aquestes obligacions en el conjunt d’espais naturals catalans i de forma molt especial en el Delta del Llobregat.

La qüestió sobre d’adequada protecció i gestió de tots els espais naturals del Delta del Llobregat va ser traslladada per DEPANA a tots els responsables polítics, inclòs el Parlament català (juliol 2012). Davant les negatives a augmentar les àrees protegides, va promoure una Queixa per incompliments davant de la Comissió Europea en 2012, Queixa que contínua tramitant-se. En el 2016 va decidir traslladar la qüestió al Parlament europeu mitjançant una Petició que finalment serà vista el proper dia 7 de setembre.

Representants de DEPANA lamenten haver de recórrer a aquesta via expeditiva per a un assumpte que tenia una senzilla resolució, doncs les àrees a protegir estan incloses al catàleg d’Àrees Importants per a les Aus promogut per SEO/BirdLife. Actualment aquesta delimitació d’àrees a protegir és superior a les zones protegides en un 300%. Els incompliments sistemàtics de la legislació Europea de la qual la Generalitat és garant, diuen molt poc del nostre compromís ambiental i europeisme.

Publicat, amb permís de: Portem el conflicte per la protecció del Delta del Llobregat al Parlament Europeu – DEPANA. Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural

Més info

info@depana.org / 932104679

Suma’t a les peticions al Parlament Europeu sobre l’estat del delta del Llobregat!

IBA Nº 140 – Delta del Llobregat

El Parlament vota contra l’ampliació de les zones protegides del Delta del Llobregat

Voluntaris descobreixen una nova au reproductora al Delta del Llobregat: el picot garser gros

Nota de Premsa. Barcelona, 4 d’agost de 2017.

  • Un any després de confirmar la nidificació del picot garser petit, es troba evidència de cria del picot garser gros a la mateixa pineda sense protecció.
  • Aquesta descoberta posa de manifest la manca de seguiment i per tant, de gestió per part de les administracions d’aquest ecosistema de protecció prioritària per a la UE.

Actualment, el picot garser gros (Dendrocopos major), el picot més gran a casa nostra, i una au estrictament forestal, té una distribució a Catalunya relativament amplia i en expansió a Catalunya [1]. No es considera una espècie en perill. Al Delta del Llobregat, fins a la dècada dels 90, es considerava una espècie molt rara, amb comptades observacions (probablement relacionades amb moviments erràtics deguts a hiverns freds).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Però des de 2011 s’ha registrat regularment la seva presència a la pineda de la Pava (només a la tardor-hivern). El 2017, un grup de voluntaris que prospecta aquestes pinedes gavanenques (ornitòlegs de S.O.S. Delta del Llobregat i col·laboradors) va començar a detectar la seva presència també durant la primavera. Finalment, el 23 de maig es va localitzar un adult portant becada a una petita pollancreda i fent viatges constantment a la pineda adjacent per capturar l’aliment. També es va poder localitzar el niu i fotografiar al pollet trient el cap del forat d’un dels pollancres [2]. Una setmana després ells polls ja havien abandonat el niu.

Ciència ciutadana en pràctica: seguiment de la colonització i reproducció

Aquesta observació es considera el primer registre de nidificació (coneguda) d’aquesta espècie al Delta. Tanmateix, tenint en compte el caràcter molt discret d’aquesta espècie durant la reproducció i la manca de prospecció regular a tota la superfície d’aquesta pineda, no podem descartar que hagués començat a nidificar alguns anys enrere.

Aquesta bona notícia no ve sola; durant la feina de seguiment d’aquesta pineda es va poder constatar també la nidificació d’una parella de picot garser petit (Dendrocopos minor) a la mateixa pollancreda del picot garser gros, que confirma la cria de l’espècie detectada per primer cop el 2016 [3]; es va localitzar el niu (a uns 100 m del niu de picot garser gros) i es van veure els adults fent viatges constantment amb becada al niu; també es va poder fotografiar un adult alimentant a un jove fora del niu. Cal remarcar que la localització d’aquest niu es troba a una pollancreda diferent de la que va nidificar el 2016 (on s’ha constatat que no hi havia cap parella enguany) [4].

Un espai molt biodivers i paisatgísticament molt interessant, però sense protecció

Convé recordar que el sector de Gavà que acull aquestes pollancredes i alberedes no compta amb cap figura de protecció, encara que els estudis de DEPANA, impulsats per l’Ajuntament i realitzats al període 2012-14, han provat que la diversitat de la seva avifauna és totalment equiparable al de l’adjacent pineda de les Maioles, que està catalogada com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) de la Xarxa Natura 2000. [5]. Això posa de manifest l’arbitrarietat per part de les administracions a l’hora de delimitar els espais que s’han de protegir al Delta del Llobregat.

L’ampliació i gestió dels espais naturals al delta del Llobregat: una assignatura suspesa

El desenvolupament territorial del Delta del Llobregat ha mostrat que la declaració d’espais protegits ha vingut marcada pels interessos urbanístics i no pas pels seus valors naturals. Entitats com DEPANA conservacionistes han demanat reiteradament l’ampliació dels espais naturals, en concret, la incorporació d’aquesta pineda a la XN2000, en compliment de les directives europees [6].

Aquest descobriment mostra com les persones a nivell individual o grups d’aficionats, de manera altruista, poden fer “ciència ciutadana”, aportant dades d’interès sobre la nostra biodiversitat, posant en valor espais emblemàtics i fins i tot afavorint la seva protecció.

Els autors, però, volen destacar que aquesta feina hauria de portar-se a terme per les administracions, que són garants de la conservació d’espais i espècies. La ciència ciutadana, com qualsevol voluntariat, és una eina per implicar a la població, però en cap cas és una excusa per no proveir dels mitjans necessaris per fer aquests estudis. És més, no es pot deixar a l’atzar (en aquest cas la coincidència d’un grup de naturalistes amateurs i professionals i molt vinculats al territori, en aquest espai natural) el seguiment de la biodiversitat, sinó que hauria d’existir una coordinació per part dels organismes competents.

En aquest sentit, destaquen, “al Delta del Llobregat només disposa d’un tècnic en fauna per les 950 Ha protegides”. Les zones circumdants, amb demostrats valors naturals, s’haurien de considerar -com a mínim, com a àrea d’influència, com tenen altres espais protegits.

Més info

info@sosdeltallobregat.org

[1] ESTRADA, J., PEDROCCHI, V., BROTONS, L. & HERRANDO, S. (eds.). (2004). Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/Lynx edicions. Barcelona.

[2] Dades de José Antonio García Moreno i Xavier Santaeufemia.

[3] El picot garser petit, nova espècie per al Delta del Llobregat

[4] Dades de Raúl Bastida

[5] Estudi dels ocells hivernants de la plana de Gavà

[6] El Parlament vota contra l’ampliació de les zones protegides del Delta del Llobregat

La foto del niu de picot garser gros amb poll és cortesia de Xavier Santaeufemia. La del picot garser petit cebant és cortesia de Carlos Santaeufemia.

DEPANA presenta al·legacions a la Modificació del Pla Parcial del Sector Llevant–Mar de Gavà

La no urbanització és l’única via possible per garantir la preservació d’habitats d’interès i espècies en perill o vulnerables, així com el manteniment de la funció connectora que desenvolupa.

Com a entitat ecologista i en defensa del patrimoni natural hem analitzat aquesta modificació del Pla i considerem que la construcció del conjunt residencial i hoteler amb zones comunes privades i carrers posarien en perill:

  • La funció connectora entre el Parc Agrari del Baix Llobregat amb les diferents zones de XN2000-Delta, la costa i altres espais naturals de l’interior. 
  • Espècies de flora amenaçada com l’Orobanche foetida (en perill) i Maresia nana (vulnerable).
  • Espècies d’aus d’interès com Certhia brachydactyla, Troglodytes troglodytes, Larus melanocephalus, Sterna sandvicensis, Sterna hirundo, Charadrius alexandrinus, Himantopus himantopus.
  • I produirien la destrucció del sistema dunar amb boscos de pi pinyer o pinaster, hàbitat natural d’interès comunitari categoritzat com prioritari, d’acord amb la Directiva Hàbitats.
Caldria recordar que la pineda afectada estava inclosa a l’inventari realitza pel Departament el 2001. Poc abans de la comunicació a la Comissió Europea el 2006 per la designació del ZEC del Delta del Llobregat, el tram afectat de pineda va ser tret de l’inventari. La Comissió Europea no va poder designar el ZEC del Delta del Llobregat amb total coneixement de les zones més adients per la protecció d’aquest hàbitats. Es tracta de la mateixa situació que va servir com argument el Tribunal per protegir la pineda de Can Camins.

 

 

Per què creiem que és important presentar les al·legacions? És important fer ús d’una de les eines que ens ofereix l’estat de Dret, ja que combinades amb d’altres, poden ajudar a fer camí cap a una societat més justa des del punt de vista ambiental. Des de l’any 1988, DEPANA compta amb una àrea jurídica pròpia, integrada per voluntaris i lletrats, que són els encarregats de redactar i supervisar tota la documentació. Si tens interès en el tema demana informació a info@depana.org.

Per més informació sobre aquestes al·legacions, consulteu: al·legacions completes.

Origen: DEPANA presenta AL·LEGACIONS a la Modificació del Pla Parcial de Delimitació del Sector Llevant – Mar de Gavà.

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.189 other followers

Twitter

Busca per temes

Anuncis
%d bloggers like this: