/
archivos

arpella

arpella has written 522 posts for S.O.S. Delta del Llobregat

14a edició de la Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Celebrem una nova edició de primavera de la marató d’aus cooperativa al Delta del Llobregat organitzada per S.O.S. Delta del Llobregat i DEPANA.

Prospectarem les zones fora del Remolar-Filipines i Cal Tet-ca l’Arana, és a dir: la zona agrícola de Sant Boi i Viladecans, el riu i la nova desembocadura, la bassa de la UPC a Castelldefels, la pineda de la Pava a Gavà, etc.

  • Quan? Dissabte, 21 de març, a les 9h
  • On? Estació de Renfe del Prat de Llobregat (com arribar)

Farem diferents equips i ens aproximarem a cada lloc amb cotxe per prospectar més territori. L’objectiu és doble: demostrar la importància del Delta no-protegit (al que anomenem #lAltreDelta) pels ocells migratoris i consolidar la informació de les zones potencialment amenaçades per projectes urbanístics. A diferència de les maratons competitives, la nostra és cooperativa, és a dir, es tracta de treballar en equip per veure el màxim possible d’espècies.

La jornada durarà tot el dia (però hi ha opció només matinal, fins aprox. 13-14h). S’agrairà la confirmació d’assistència (nombre de persones), i la disponibilitat de telescopi i cotxe abans del divendres al migdia, per poder planificar els equips.

És una activitat gratuïta i de baixa dificultat, i no requereix coneixements previs. Us podeu inscriure aquí: info@sosdeltallobregat.org, info@depana.org, o Raúl (639150757).

Foto de polit cantarie, cortesia d’Eio Ramon.

Més info

Crònica de la 11ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 10ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 9ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 7ª marató ornitològica cooperativa al delta del Llobregat

Crònica de la 6a marató cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la cinquena marató cooperativa al Delta del Llobregat

5a Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la quarta marató cooperativa al Delta del Llobregat

20-04-2013 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Crònica de la tercera marató cooperativa del Delta del Llobregat

29-09-2012 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

06-05-2012 Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat

Ya disponible el Listado de las aves de la maratón cooperativa del 16 abril de 2011

 

Anuncis

Presentació de la Plataforma Salvem l’Olla del Rei

Es constitueix una plataforma ciutadana per a defensar les zones naturals del campus de la UPC a Castelldefels. Per denunciar unes obres que afecten l’espai, convoquen a una sessió informativa el proper 16 de març. 

Aquí podeu llegir el text de la convocatòria:

L’Olla del Rei és un espai natural situat al campus de la UPC de Castelldefels. Formada per interessants prats humits, petites maresmes, densos boscos de ribera i la llacuna més gran del municipi; es tracta de la millor zona humida que tenim, un patrimoni natural de primer ordre. La fauna i la flora d’aquest espai constitueixen i donen vida a un dels majors tresors naturals del municipi.

Recentment s’han iniciat unes obres d’urbanització a una de les parts més valuoses de l’espai. La zona afectada corresponia en gran part a prats inundables i també incloïa algunes extensions de bosc de ribera. A part de la destrucció d’hàbitats, l’activitat de maquinària pesant ha afectat (i eliminat) espècies protegides com l’eriçó clar (Atelerix algirus), perjudicant de forma irreversible la població més important del municipi.  La zona d’obres és annexa a terreny protegit per l’Inventari de zones humides de Catalunya, a més d’estar inclosa dins de l’Important Bird Area del Delta del Llobregat. A pocs metres de les obres cria el martinet menut (Ixobrychus minutus), espècie estrictament protegida per la Directiva d’Aus de la Unió Europea. Per aquests motius, considerem que s’han d’aturar les obres de forma immediata. Els greuges ambientals i els possibles incompliments de normatives són més que inassumibles.

L’actual obra és promoguda per l’ICFO (institut de ciències fotòniques) i autoritzada per l’Ajuntament de Castelldefels. Nosaltres no ens oposem a la construcció de nous edificis destinats a la recerca, però creiem fermament que això no justifica la destrucció d’una zona natural tan important pel municipi.

Cal destacar que aquesta edificació és només el principi del fi. Tenim constància de què tant ajuntament com el Parc Mediterrani de la Tecnologia (PMT) planegen urbanitzar tota la banda dreta de l’Olla del Rei, alhora l’àrea més valuosa a nivell mediambiental, zona que estava plantejada per tractar-se de camps de reserva.

És per això que les veïnes del poble hem creat la Plataforma “Salvem L’olla del Rei”, per lluitar i fer front a aquest abús sobre el nostre patrimoni natural, al que les diverses institucions responsables ens han sotmès. A Castelldefels no hem deixat de patir els efectes de la bombolla immobiliària i l’especulació; i aquesta vegada ens plantem per dir prou. En un municipi amb pràcticament el 90% del terme urbanitzat!

És per tot això que us convoquem a l’acte que tindrà lloc el proper 16 de març a l’Ateneu de Castelldefels (Carrer García Lorca, 7) a les 19h, en el qual ens presentarem públicament com la Plataforma “Salvem L’olla del Rei”, tot plantejant les accions que portarem a terme per evitar la destrucció d’aquest espai natural.


Us hi esperem! Us podeu sumar al manifest com a entitats enviant un correu a: olladelrei@hotmail.com.

 

Més info

Octavetes per repartir
La zona humida del campus de la UPC de Castelldefels, amenaçada

Es declara una nova zona humida al delta del Llobregat

IBA Nº 140 Delta del Llobregat

Facebook Olla del Rei

@OlladelRei

La zona humida del campus de la UPC de Castelldefels, amenaçada

Nota de Premsa. 23 de febrer de 2018.

* Un projecte que no ha sigut avaluat ambientalment afecta la zona humida més important de Castelldefels, rellevant en el context del Delta del Llobregat.

* Es tracta d’una zona clau per espècies com l’eriçó clar, ocells com el teixidor, l’oriol, o el xot. A més, l’afectació sobre hàbitats d’interès local, com prats humits o alberedes és ja una realitat, i podria afectar espècies de conservació prioritària com el martinet menut. Amb l’agreujant de què les obres comencen just abans de l’època de cria.

L’estany de l’Olla del Rei de Castelldefels, també conegut com a bassa de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya), constitueix una zona humida clau en el conjunt del degradat Delta del Llobregat. D’orígens antròpics, l’estany va ser creat l’any 1998 en una zona ocupada per alberedes i camps agrícoles.  No només presenta valors d’interès el propi estany, gran part del patrimoni natural d’aquest espai natural es troba a la seva (encara) no urbanitzada banda dreta, un conjunt continu d’alberedes, prats humits, herbassars i matolls essencial pel manteniment d’aquest espai.

L’Olla del Rei es inclosa a la IBA (Important Bird Area) Nº 140 Delta del Llobregat, un inventari de zones importants per als ocells reconegut internacionalment com a eina per la seva protecció [1]. Del 1998 al 2003 la UPC de Castelldefels va fer un seguiment del procés de colonització de la fauna i flora sobre aquesta bassa de laminació [2], i en els darrers anys (2012-2016) DEPANA i S.O.S. Delta del Llobregat han fet censos amb voluntariat a la zona per posar-la en valor [3].

Curiosament, a instàncies de la pròpia universitat, el 2013 es va aconseguir la seva inclusió a l’Inventari de Zones Humides de Catalunya [4], d’aquesta manera es reconeixia la importància d’aquesta zona humida litoral, que quedava protegida genèricament per la Llei d’Espais Naturals 12/1985.

No obstant això, una part important d’aquest espai natural es troba en procés imminent d’urbanització. La zona en qüestió es troba protegida amb una tanca i s’ha començat a desbrossar amb maquinària pesant. Segons indica la pròpia institució, les obres van destinades a infraestructures de l’Institut de Ciències Fotòniques i, tot i tenir permís d’obra, no han estat avaluades ambientalment, fins on la plataforma té coneixement. Tot i que s’ha començat a destruir l’hàbitat, considera que és un procés “reversible”, donat que no s’ha edificat encara. A més, hi ha alternatives a la ubicació actual d’aquestes instal·lacions que generarien un menor impacte a l’espai i permetrien conservar una de les parts més interessants ambientalment d’aquest espai.

En concret la zona afectada correspon en gran part a prats inundables (amb una important població d’eriçó clar, Atelerix algirus, estudiada per l’associació Galanthus). A més, quan plou gran part d’aquests prats formen unes petites maresmes molt interessants. La zona també inclou algunes extensions de bosc de ribera (alberedes de Populus alba i P. nigra), on crien de forma usual espècies com el teixidor (Remiz pendulinus), l’oriol (Oriolus oriolus) o la mallerenga blava (nidificant molt rar al Delta del Llobregat). A més, aquestes alberedes són també usades com a talaies pels xots (Otus scops), que solen caçar en els prats, i són importants en migració per a passeriformes. Entre d’altres, rapinyaires com el falcó peregrí (Falco peregrinus) o l’astor (Accipiter gentilis) han utilitzat la zona mateixa on s’està desbrossant com a parcel·la de caça. Tot i que la zona concreta queda fora de l’Inventari esmentat, s’haurien de tenir en compte possibles afectacions a la mateix; així, a pocs metres de les obres cria el martinet menut (Ixobrychus minutus), espècie estrictament protegida per la Directiva d’Aus de la Unió Europea, molt especialment durant la seva reproducció. Tanmateix, sí que està inclosa a la IBA, el que implica que, com avalen diverses sentències, hauria d’avaluar-se ambientalment el projecte

El portaveu de la plataforma Claudio Bracho, ha indicat que aquestes petites zones humides de gran interès pel conjunt del Delta i en un municipi en què representen l’únic aiguamoll existent el dia d’avui. “Aquesta zona s’ha de protegir d’una manera específica mitjançant la seva inclusió en la Xarxa Natura 2000, i, com a mínim, s’ha d’avaluar l’impacte de les obres; no ens podem permetre aquesta afectació a l’estany i la pèrdua d’hàbitats i espècies que suposarà. Els danys al patrimoni natural del municipi seran irrecuperables.”, ha declarat.

Es plantegen actes reivindicatius en les setmanes vinents per donar a conèixer els valors de l’espai al públic i implicar així a la ciutadania, que habitualment gaudeix d’aquest espai natural.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Més info

info@sosdeltallobregat.org

[1] IBA Nº 140 Delta del Llobregat

[2] Llibre “Els ocells de l’Olla del Rei”

[3] Noticiari ornitològic alternatiu del delta del Llobregat “L’altre Delta”

[4] Es declara una nova zona humida al delta del Llobregat

Otro mordisco al delta del Llobregat

Facebook Olla del Rei

@OlladelRei

Fotos cortesia de la zona afectada i la biovidersitat de l’espai de Claudio Bracho.

 

 

DEPANA vol recordar a AENA els seus incompliments en matèria ambiental, davant una nova ampliació de l’Aeroport

  • En relació a la proposta publicitada [1] d’un nou Pla Director de l’Aeroport de Barcelona, DEPANA recorda a l’opinió pública que, transcorreguts 20 anys de l’anterior Pla Director (1998), les mesures compensatòries que es van aprovar per mitigar els greus impactes mediambientals que aquest Pla va provocar i que segueix provocant, encara no han estat convenientment desenvolupades [2].

La mesura estrella del Pla Director de l’Aeroport de Barcelona de 1998, era l’aprovació d’un Pla Especial que contemplen la protecció i planificació de la gestió de tots els espais naturals que es conserven en el Delta del Llobregat, incloent-hi els àdhuc no protegits.

Transcorreguts 20 anys de l’aprovació de l’anterior pla director i del compromís “ferm” per part de l’Estat i la Generalitat davant la Comissió Europea de desenvolupar el Pla Especial per a la protecció i gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, continuem a la espera.

Mentrestant, s’han plantejat nous plans directors urbanístics (PDU) que afecten greument als espais naturals del Delta, com:

  • El Pla Director Urbanístic Econòmic del Delta del Llobregat.
  • El Pla Director Urbanístic Gran Via Sud.
  • El pla per a la industrialització del Parc Agrari.
  • Els nous accessos ferroviaris al Port.
  • La urbanització de zones incloses dins de l’IBA 140 “Delta del Llobregat” [3], com som El Prat Sud o l’entorn de la UPC de Castelldefels.
  • Etc.

Els 20 anys d’incompliments en els compromisos envers la protecció dels EENN del Delta han forçat a DEPANA a plantejar dues denúncies davant de la Comissió i el Parlament Europeu. Tant la Queixa davant la Comissió, com la Petició davant la Comissió de Rogacions del Parlament Europeu segueixen obertes i podrien acabar comportant que l’Estat espanyol acabés davant dels Tribunals Europeus per incompliment de les directives comunitàries ambientals.

En paraules de José García Moreno, vicepresident de DEPANA “Volem remarcar que, el compliment, forçat per Europa, dels compromisos adquirits per l’anterior Pla Director de l’Aeroport de Barcelona, no exonera de la correcta avaluació dels nous impactes que puguin provocar les noves infraestructures en aquest aeroport”. Ha remarcat que, malgrat que es plantegen de forma segregada i cenyida al recinte aeroportuari, el desenvolupament de l’enèsim “pelotazo” urbanístic de la nova Ciutat Aeroportuària, sumat a la terminal satèl·lit, tenen impactes negatius sinèrgics que s’acumulen sobre els espais naturals del Delta del Llobregat, ja tan molt reduïts i impactats.

No obstant això, i malgrat els històrics desacords entre ecologistes i administracions respecte amb el Delta del Llobregat, destaquen el canvi històric, fruit de les pressions conservacionistes, que suposa admetre que “ja no és factible la construcció de noves pistes, ni l’ampliació del recinte aeroportuari en el Delta del Llobregat”.

En els anys 90, les organitzacions ambientals van plantejar la inviabilitat del model de desenvolupament aeroportuari amb el qual treballaven totes les administracions implicades en l’aeroport de Barcelona. Ja llavors es proposava un sistema aeroportuari català que incorporés els aeroports de Girona i Reus. Inicialment tan sols va ser recolzat pels ajuntaments més propers a l’entorn aeroportuari. Anys després va ser assumit per la Generalitat de Catalunya i ara és l’Estat que sembla assumir els plantejaments conservacionistes de no construir noves pistes i ampliar l’espai aeroportuari fins a l’aeròdrom de Girona.

DEPANA continuarà desenvolupant la seva tasca a favor de la protecció d’aquests espais naturals, així com de la protecció de la salut del veïnatge de l’entorn aeroportuari, independentment del que puguin fer els ajuntaments implicats o la resta d’administracions. El treball de més de 30 anys de
DEPANA ha portat la problemàtica ambiental d’aquesta infraestructura fins al més alt de les institucions europees, contribuint a posar límits al seu desenvolupament descontrolat de l’entorn aeroportuari.

Mes informació:

DEPANA / info@depana.org

[1] El aeropuerto de El Prat tendrá una terminal satélite para los vuelos intercontinentales | El Periódico

[2] Sobre els aiguamolls volen ocells de ferro

[3] IBA 140 “Delta del Llobregat

Censo Llobregat (Bellvitge – Sant Boi) febrero 2018 | GL SEO Barcelona

El pasado domingo 11 de febrero el Grupo Local SEO Barcelona ha realizado el censo de aves invernales del río Llobregat en su tramo del puente de la C31 en Bellvitge hasta la presa de Sant Boi. Un tramo de unos cinco kilómetros de la margen derecha del río que 2 equipos realizaron en dos horas y media.

Se identificaron más de 700 ejemplares pertenecientes a 43 especies.

No nos extenderemos en las razones o utilidad de este censo ya que en repetidas ocasiones hemos hablado de ello (podéis encontrar un resumen en el artículo sobre el censo de abril de 2016). Sin embargo os recomendamos encarecidamente que echéis un vistazo al artículo que SOS Delta tiene publicado sobre la IBA 140. El recorrido censado por el Grupo Local SEO Barcelona entra dentro de esta IBA.

 

 

Como breve resumen señalar que aparecieron en este pequeño tramo 16 de las 25 aves consideradas invernantes comunes en la zona, pero tan solo 1 especie (lavandera cascadeña) de las 14 consideradas invernantes escasas. También fueron identificadas 19 de las 24 aves consideradas residentes comunes en la zona, y entre los residentes escasos (6 especies) sólo se encontró la grajilla.

Otras categorías dieron 6 especies, siendo una de las sorpresas del día la detección de nuevo del dormidero de martinetes que en censos del año pasado y anterior parecía haber desaparecido.

Como señala S.O.S. Delta del Llobregat en su página del Noticiario Ornitológico las observaciones de zonas no protegidas sirven para consolidar la IBA y ponen de manifiesto la insuficiencia de espacios protegidos para la avifauna deltaica, mostrando que los espacios se han protegido sólo de acuerdo a criterios urbanísticos. Todos podemos ayudar enviando nuestras citas de observación de aves el Delta del Llobregat (realizadas fuera de las zonas protegidas) al correo info@sosdeltallobregat.org.

Sólo nos queda agradecer a los participantes su interés y apoyo y desear verles en otras actividades del Grupo Local SEO Barcelona.

Felicitaciones y un abrazo a todos.

equipo este 1-Puente Bellvitge 2-Puente C32 3-Can Comas 4-Cal Monjo TOTAL
Anade Friso (Anas strepera) 1 4 5
Anade Real (Anas platyrhynchos) 4 10 10 24
Andarríos chico (Actitis hypoleucos) 2 2
Bisbita común (Anthus pratensis) 1 1
Carbonero Común (Parus major) 2 2 2 6
Cerceta común (Anas crecca) 2 2
Colirrojo tizón (Phoenicurus ochruros) 1 1
Cormorán grande (Phalacrocorax carbo) 3 1 4
Curruca cabecinegra (Sylvia melanocephala) 3 1 4
Estornino sp. 1 1 2
Focha común (Fulica atra) 9 2 11
Garceta común (Egretta garzetta) 2 1 1 4
Garcilla bueyera (Bubulcus ibis) 5 5
Garza real (Ardea cinerea) 2 2 4
Gaviota patiamarilla (Larus cachinnans (michahellis)) 2 2
Gaviota reidora (Larus ridibundus) 177 5 182
Gorrión común  (Passer domesticus) 6 10 16
Gorrión molinero (Passer montanus) 20 20
Jilguero (Carduelis carduelis) 2 1 5 8
Lavandera blanca (Motacilla alba) 4 1 1 6
Lavandera cascadeña (Motacilla cinerea) 1 1 2
Martinete (Nycticorax nycticorax) 4 4
Mirlo común (Turdus merula) 1 1
Mosquitero común (Phylloscopus collybita) 3 8 3 2 16
Paloma torcaz (Columba palumbus) 1 1
Petirrojo (Erithacus rubecula) 3 1 1 5
Pinzón vulgar (Fringilla coelebs) 1 1
Pito real (Picus viridis) 2 2
Polla de agua (Gallinula chloropus) 3 1 4
Ratonero común (Buteo buteo) 1 1
Ruiseñor bastardo (Cettia cetti) 5 2 4 11
Tarabilla común (Saxicola torquata) 1 2 2 2 7
Tórtola turca (Streptopelia decaocto) 1 1
Urraca (Pica pica) 6 2 6 2 16
Verdecillo (Serinus serinus) 19 1 3 23
Zampullín chico (común) (Tachybaptus ruficollis) 1 1

 

equipo oeste 5-Pont Cornellà 6-Espigón Rocas 7-Puente AVE 8-Puente C245 9-Puente FFGC TOTAL
Anade Real (Anas platyrhynchos) 12 10 1 9 32
Avión roquero (Ptyonoprogne rupestris) 1 1
Carbonero Común (Parus major) 1 1 1 3
Cerceta común (Anas crecca) 14 1 15
Colirrojo tizón (Phoenicurus ochruros) 1 2 3
Cormorán grande (Phalacrocorax carbo) 3 5 2 3 13
Cotorra argentina (Myiopsitta monachus) 3 3
Cotorra de kramer (Psittacula krameri) 2 2
Curruca cabecinegra (Sylvia melanocephala) 1 3 4
Estornino pinto (Sturnus vulgaris) 5 11 16
Garceta común (Egretta garzetta) 1 1
Garcilla bueyera (Bubulcus ibis) 1 1
Garza real (Ardea cinerea) 1 1 1 3
Gaviota reidora (Larus ridibundus) 12 60 72
Gorrión común  (Passer domesticus) 2 20 5 27
Gorrión molinero (Passer montanus) 9 9
Grajilla (Corvus monedula) 2 2
Herrerillo común (Cyanistes caeruleus) 1 1
Jilguero (Carduelis carduelis) 1 2 3
Lavandera blanca (Motacilla alba) 4 4
Lavandera cascadeña (Motacilla cinerea) 1 1 1 2 5
Martín pescador (Alcedo atthis) 1 1 2
Mosquitero común (Phylloscopus collybita) 4 1 1 7 13
Pájaro moscón (Remiz pendulinus) 1 1
Pinzón vulgar (Fringilla coelebs) 1 4 5
Pito real (Picus viridis) 1 1
Polla de agua (Gallinula chloropus) 2 1 7 1 1 12
Ruiseñor bastardo (Cettia cetti) 4 1 2 7
Urraca (Pica pica) 5 2 10 4 21
Verdecillo (Serinus serinus) 8 24 32

Origen: Censo Llobregat (Bellvitge – Sant Boi) febrero 2018 – GL SEO Barcelona

Crònica del VIII cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

En aquesta edició hem tingut un gran èxit de participació, amb 53 persones!!!  Amb un desplegament de set equips, arribem a les 92 espècies, algunes d’elles rares a la península com la cornella emmantellada, altres molt escasses al Delta del Llobregat com la cornella negra o el picot garser gros, o protegides com el torlit i el martinet menut.

El passat dissabte 13 de gener es va realitzar el 8è cens d’aus hivernants dels sectors sense protecció del Delta del Llobregat (#laltredelta), organitzat per S.O.S. Delta del Llobregat i DEPANA.

Amb una participació record (van reunir 53 participants) ens van repartir en set equips per prospectar bona part dels espais naturals sense protecció ambiental: les zones agrícoles i pinedes de Gavà, Viladecans, Sant Boi i El Prat, la llera del riu des d’El Prat fins a Sant Boi, i les basses de laminació de la UPC de Castelldefels, de la C-32 (Vildecans) i de la Torre Gran (Hospitalet).

Foto de grup al punt de trobada al Prat / Ricard Gutiérrez

Un any més, els resultats palesen la importància d’aquests terrenys per garantir la supervivència de molts ocells que escullen aquesta plana deltaica per sobreviure a l’hivern. Destaquem 92 espècies el dia del cens (tot i que al llarg de tot el mes de gener la xifra puja fins a les 109 espècies), i més de 4000 individus. No només són importants aquestes zones per les espècies aquàtiques com ànecs, corb marins, ardeids, fotges, limícoles, gavines, etc., sinó per a altres espècies agrícoles i forestals com rapinyaires, alàudids, túrdids, fringíl·lids, etc. Per algunes espècies com el torlit (observat als conreus de Can Dimoni i Cal Nani), les zones agrícoles (sense protecció) són els únics indrets de la plana on troben refugi durant l’hivern. I l’abundància d’ocells petits atreu predadors com el falcó pelegrí, observat al sector de Cal Nani.

Destaca l’observació de tres cornelles negres a la zona agrícola adjacent al sector de La Pava (Gavà). Aquest còrvid és molt rar a tota la franja litoral mediterrània de la península Ibèrica, inclòs el Delta del Llobregat. Però als darrers anys s’han incrementat les observacions per diferents indrets de la zona agrícola deltaica, mostrant major afinitat per les alberedes i pollancredes de La Pava.

També és remarcable la presència d’un cabussó collnegre al riu, molt a prop del tram que passa per l’Hospitalet de Llobregat, ja que aquesta espècie és molt poc freqüent als trams fluvials. Durant la hivernada, prefereix aigües marines litorals arrecerades (badies, estuaris, etc.), llacunes litorals i endorreiques, i salines. A Catalunya, fora del Delta de l’Ebre, és una espècie escassa i localitzada.

Cabussó collnegre (dreta) / Ricard Gutiérrez

Un any més, tenim la presència de martinet menut a la bassa de laminació de la UPC de Castelldefells. Es tracta d’una espècie amb una destacada població nidificant al Delta del Llobregat (que va ser un dels arguments de pes per crear fa 30 anys les RRNN del Remolar-Filipines i Ricarda-ca l’Arana) però, com passa a tota Catalunya, molt escassa com a hivernant.

Martinet menut / Claudio Bracho

La desembocadura del riu es consolida com un dels indrets més importants per l’avifauna aquàtica, amb desenes d’ànecs, gavines i espècies destacades com el bec d’alena, els flamencs, la polla blava i la cornella emmantellada.

Flamencs al riu Llobregat / Ricard Gutiérrez

Foto del grup que va prospectar el riu / Ricard Gutiérrez

Molts altres ocells comuns però de gran bellesa i encant han fet les delícies dels participants com el multicolor blauet, l’exòtica puput, l’esquiu picot verd, una parella de mussols treien el cap per una teulada, l’elegant martinet blanc o el xoriguer fent l’aleta, com si uns fils invisibles provinents del cel el mantinguéssim suspès a l’aire.

Puput / Martí Pérez

Martinet blanc / Martí Pérez

Mussols / Eio Ramon

Aquest any ens ha fallat el picot garser petit. La pollancreda on va nidificar durant el 2017 ha sofert un lamentable episodi. El propietari va talar gran part d’aquest bosquet durant l’estiu. Ho van denunciar als agents rurals. Cal recordar que aquestes pollancredes i alberedes de la pineda de la Pava estan incloses en l’Important Bird Area nº 140 Delta del Llobregat i en l’Inventari de Zones Humides de Catalunya. Però aquesta qualificació, tal com han denunciat durant anys entitats com DEPANA, és clarament insuficient. Hauria de ser una prioritat per les administracions ampliar els actuals espais naturals protegits per donar cobertura a pinedes, zones agrícoles i al riu que van quedar fora per criteris no-científics. Precisament,eal setembre de 2017, DEPANA va assistir al Parlament Europeu per actualitzar la queixa oberta fa cinc anys per denunciar aquesta deficient protecció i l’incompliment de les Directives Hàbitats i Aus de la UE.

Aspecte de la pollancreda de la Pava després de la tala en el mes d’agost de 2017 / José García

 Agraïm a tots els participants la seva presència malgrat el temps i als monitors i ornitòlegs que ens han passat les dades.

Totes les dades estan disponibles en aquest enllaç.

Més info

Més fotos de Claudio Bracho

Crònica del VII cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del VI cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del V cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del IV cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del III cens alternatiu d’aus hivernants al Delta del Llobregat

II Cens d’ocells hivernants al Delta del Llobregat 2012

Censo de aves invernantes del Delta del Llobregat

 

VIII Cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat 2018

Vuitena edició del cens alternatiu d’ocells que portem a terme cada any a aquelles zones del Delta del Llobregat sense protecció: les més vulnerables i pitjor estudiades, #lAltreDelta.

Visitarem el riu Llobregat entre el Prat i Molins de Rei, les zones agrícoles de Can Dimoni, Reguerons i Can Trabal, les pinedes de Gavà, el litoral entre la Murtra i Castelldefels, basses de laminació interiors, etc… Així podrem constatar la importància dels espais naturals fora de les reserves pels ocells que hivernen al delta del Llobregat. Des de 2017 l’activitat s’enmarca en la campanya de ciència ciutadana #lAltreDelta, que hem endegat per posar en valor aquestes zones.

És una bona ocasió per coneixer millor el territori, apropar-se a aquest món fascinant de la mà d’experts ornitòlegs, o per aprofundir en l’aprenentatge (identificació, biologia, etc.) en el cas de tenir unes nocions.

  • Quan? Dissabte, 13 de gener, de 9-17 h (opció només matinal)
  • On? Delta del Llobregat
  • Organitzen: S.O.S. Delta del Llobregat i DEPANA

Ens trobarem a les 9h a l’Estació de Renfe de El Prat de Llobregat. Es recomana portar prismàtics, calçat còmode i esmorçar.

Tot i que l’activitat és gratuïta, es prega que confirmeu assistència i disponibilitat de vehicle i telescopi abans de divendres dia 12 al migida, per poder organitzar els equips: info@sosdeltallobregat.org, 639150757 (Raúl) o info@depana.org, 932104679.

Us hi esperem!

Més info

Crònica del VII cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del VI cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del V cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del IV cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del III cens alternatiu d’aus hivernants al Delta del Llobregat

II Cens d’ocells hivernants al Delta del Llobregat 2012

Censo de aves invernantes del Delta del Llobregat

Foto de becada del cens de 2017, cortesia de Salva Solé.

Felicitacions de S.O.S. Delta del Llobregat 2018

Estimats/des amics/gues del Delta de Llobregat,

Aviat acabarem de completar una volta al sol, que no és poc, i toca mirar enrere…

2017 ha sigut un any molt important per les llargues lluites del Delta del Llobregat. Els companys de DEPANA han sigut convocats al Parlament Europeu, arran d’una petició sobre l’estat de conservació del Delta, un fet que podríem qualificar d’històric. El Parlament es va comprometre a estudiar el tema.

Una altra fita important, insòlita, va ser una batalla guanyada a l’aeroport de Barcelona. Després d’anys de denúncies per una construcció il·legal (el pàrquing de taxis de llarga espera), AENA haurà de fer un pas enrere, tot desmuntant part de les instal·lacions.

En l’àmbit reivindicatiu destaquem també la nostra indignació davant la presentació, per part de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de l’anomenat Pla Delta 2. Arran d’aquestes crítiques, ens van convidar, juntament amb altres actors del territori, a unes jornades de reflexió anomenades “Un Delta en Comú”.

Per altra banda, hem hagut de denunciar la tala il·legal del bosquet de Gavà on enguany havien nidificat el picotet i el picot garser gros per part del propietari. Val a dir, que és el segon any consecutiu en què descobrim una espècie nidificant, el picot garser gros a aquesta biodiversa pineda sense protecció.

Seguint amb la conservació, enguany hem canviat el format de publicació de les nostres observacions ornitològiques, donat que l’antic noticiari (que va arribar a la seva 50a edició) era molt complicat de publicar amb la rapidesa necessària. El nou format, a mida de les modernes xarxes socials, és obert i tothom pot participar fent servir el hashtag #lAltreDelta. També podeu fer servir la plataforma Natusfera.

Enguany també ens van lliurar el Premi a l’Afluent Verd de la publicació “El Llobregat”, a la que estem molt agraïts. Per últim, recentment ens hem sumat a la Coalició “La Veritat de la Cacera”, nascuda per assenyalar els riscos que representa l’activitat cinegètica i plantejar alternatives ètiques.

Bé, acabem donant les gràcies a tothom que ens segueix al web, a l’e-butlletí, a les xarxes o simplement participeu de les nostres activitats; que us estimeu el Delta com nosaltres; ens veiem… deltejant!

Abraçades,

L’equip de Comunicació de S.O.S. Delta del Llobregat

Dibuix cortesia d’Eva Yus.

 

 

S.O.S. Delta del Llobregat i Depana actuen de nou a la pineda de La Pava de Gavà | DEPANA

Un grup de voluntàries i voluntaris de DEPANA i SOS Delta del Llobregat van dur a terme el diumenge 3 de desembre una acció de neteja i retirada de vegetació oportunista i invasora a una zona humida de la pineda de Gavà. L’objectiu era el d’afavorir la recuperació de la cesquera, una espècie de gramínia autòctona amb forma de plomall. La cesquera es considera a casa nostra una raresa botànica en perill d’extinció. (Cliqueu sobre les imatges per a ampliar-les)

Un patrimoni natural que cal conèixer i protegir

Abans de començar amb la tasca prevista es va fer una introducció a les característiques del Delta del Llobregat i les amenaces a que està sotmès. Pel seu valor ecològic el Consell de les Comunitats Europees ha declarat 900 hectàrees d’aquest espai com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) protegides com a Xarxa Natura 2000. Dins d’aquestes, unes 500 hectàrees corresponen a Reserva Natural Parcial.

Les zones protegides, en vermell al mapa, ocupen només una petita part del delta

Mitjançant un mapa del delta van poder veure com les zones protegides no constitueixen un espai continu. Per a la seva supervivència i manteniment de la biodiversitat resulten imprescindibles els sectors que, malgrat no estar protegits  per la legislació actual, conserven el seu valor com a espais naturals. Aquests terrenys juguen el paper de corredors biològics i encara acullen una bona part de la flora i fauna característiques dels ecosistemes del delta.

Al Delta encara persisteixen en alguns d’aquests terrenys pinedes sobre dunes amb un patrimoni de flora i fauna que dóna lloc a un hàbitat escàs i vulnerable. Són algunes de les pinedes de pi pinyer sobre dunes més ben conservades de tot el litoral català. Pel seu valor aquest hàbitat ha estat declarat de conservació prioritària per la Unió Europea.

Sobre les antigues dunes les pinedes de pi pinyoner s’alternen amb les jonqueres

 

Zona d’actuació

L’espai triat està inclòs al conjunt d’ambients humits localitzats al nord de l’autovia de Castelldefels, la C-31. Aquests terrenys constitueixen el complex conegut com “jonqueres de la rerapineda de Gavà“. Es caracteritzen per la presència de jonquera amb cesquera. A l’inventari de zones humides de Catalunya s’han inclòs quatre zones humides amb aquestes característiques, amb els codis 0800113, 08001114, 08001115 i 08001116.

Les jonqueres acaben sent substituïdes per les pinedes en el procés de successió natural de les comunitats vegetals

La coberta de pins impedeix de manera natural la supervivència de la jonquera

 

Es tracta d’uns ecosistemes molt dinàmics i alhora molt vulnerables. Es troben envoltats de pinedes, conreus i espais urbanitzats. La pressió humana i la mateixa successió natural de les comunitats vegetals provoquen l’evolució constant amb la desaparició i reaparició d’aquest tipus de jonqueres. Amb el predomini, malauradament,  dels processos de destrucció.

Ombrejada de vermell la superfície on es va actuar

 

En aquesta ocasió la intervenció es va centrar en una zona humida d’alt valor ambiental, la identificada amb el codi “08001114 Jonqueres de la rerapineda de Gavà II”.

Concretament aquesta zona no està sotmesa a cap figura de protecció específica però, es troba relativament en bon estat de conservació. Només la corresponent al codi 08001113 està inclosa dins l’espai de la xarxa Natura 2000 ES0000146 “Delta del Llobregat”.

La cesquera

La cesquera (Saccharum ravennae = Erianthus ravenna), anomenada “carricera” en castellà, és una planta herbàcia vivaç de la família de les poàcies (gramínies). Pertany al mateix gènere que la canya de sucre (Saccharum officinarum). Té una tija que sol superar el 2 m d’alçada amb una panícula plomosa de fins a uns 60 cm. Les fulles formen llargues cintes de més d’un metre amb el marge serrat i un nervi mitjà ben marcat i blanquinós.

Aspecte d’una mata de cesquera

 

Actualment en aquest lloc únicament s’observen mates disperses de cesquera

 

La cesquera és nativa del sud d’Europa i d’Àsia occidental. El seu hàbitat es troba en els sols sorrencs més o menys humits del litoral i els arenys dels rius.

Detall de les panícules plomoses característiques de la cesquera

Curiosament, si bé a les zones humides de Catalunya és una espècie amenaçada que cal protegir, introduïda a Amèrica del Nord es comporta com una espècie invasora nociva, especialment a Califòrnia.

El canyís (Phragmites australis = P. communis) requereix més humitat que la cesquera i el seu port és diferent

 

A les nostres contrades la cesquera es veu afectada per la competència per la cortadèria (Cortaderia selloana) originària d’Amèrica del Sud, amb la que comparteix trets comuns.

Cortadèria a l’Avinguda Diagonal de Barcelona

 

 

 

 

 

 

 

La feina feta

La tasca que es va dur a terme durant l’activitat va centrar-se en l’eliminació de la vegetació que apareix a les zones sorrenques humides quan es degrada la comunitat original. Aquesta  vegetació, constituïda per plantes ruderals i oportunistes, dificulta el restabliment espontani i la supervivència de la cesquera.

 

La competència per l’espai amb espècies més agressives perjudica la cesquera

 

Els esbarzers resulten  especialment perjudicials quan envolten les mates de cesquera. L’objectiu de la intervenció és facilitar l’expansió natural d’aquesta planta en l’hàbitat que li es propi. La manera d’aconseguir-ho és eliminant una part de la flora competidora, incloent-hi algunes espècies al•lòctones invasores.

Gràcies a l’esforç de les persones que van respondre a la crida de SOS Delta del Llobregat i Depana es va aconseguir netejar de vegetació competidora diversos exemplars de cesquera en un radi de varis metres.

Saca plena de restes vegetals

 

 

Cesqueres  amb els voltants esclarissats

Com a resultat de la feina feta es van acumular uns 5 m3 de brossa que es van disposar a la vora del camí a punt per a ser retirats posteriorment pels serveis municipal de l’Ajuntament de Gavà.

En finalitzar la feina es va aprofitar per a continuar una estona observant la natura en l’entorn proper on abunden les aus pròpies dels ambients deltaics.

Participar en aquest tipus d’activitats és una forma agradable i saludable de conèixer millor  la natura de casa nostra, compartir l’experiència amb altres persones i posar el nostre granet de sorra en favor del medi ambient. A l’agenda de Depana trobareu les properes convocatòries programades.

El munt de brossa resultat de l’actuació

Crònica cortesia del grup d’activitats de DEPANA.

Enllaços recomanats

Agraïm l’assesorament a Josep Lascurain.

Jornada de restauració d’hàbitats, a la pineda de Gavà, 12ª edició

Us animem a què torneu a participar en una jornada de millora dels ecosistemes del delta del Llobregat!

Com sabeu portem ja set anys fent campanyes de neteja de flora invasora a la pineda de la Pava (Gavà), una pineda que és idèntica en valors naturals i adjacent a la pineda de la Maiola (protegida com a ZEPA i Xarxa natura 2000) però es va deixar sense protecció per interessos urbanístics.

Aquesta vegada us proposem una activitat una mica diferent, ens centrarem en una zona humida d’alt valor ambiental, la ZH “08001114 Jonqueres de la rerapineda de Gavà II” (Inventari de ZH de Catalunya), amb una raresa botànica en perill d’extinció a casa nostra, la cesquera (Saccharum ravennae), una espècie de gramínia autòctona amb forma de plomall .

L’activitat consisteix a millorar l’hàbitat d’aquesta planta, mitjançant l’eliminació manual de plantes invasores i/o oportunistes. No requereix coneixements previs i és una activitat per totes les edats.

Aquí teniu els detalls de l’activitat de voluntariat:

  • Quan? Diumenge, 3 de desembre, de 9:30 a 14h (aprox.)
  • On? Parada origen del bus L-94 a Ronda Universitat (veure línia), cantonada amb Pl.Catalunya i Rambla Catalunya a les les 9:15h*. Opcional: directament a la parada del L94 a tocar de l’Av. del Mar (pregunteu al xòfer, es diu Autovia de Castelldefels – Ciutat del Repòs, mapa), a les 10h.
  • Activitat: Eliminació manual de plantes exòtiques
  • Organitzen: S.O.S. Delta del Llobregat i el Grup d’Acció Forestal de DEPANA.

Activitat gratuïta. Si disposeu de guants (tipus jardineria) estaria bé si els emporteu, els que tenim estan una mica vells. Es prega confirmació d’assistència: info@depana.org / info@sosdeltallobregat.org (932104679 / 639150757) abans de divendres al migdia.

*IMPORTANT, si no, perdrem el bus de les 9:25h!

Més info

Retallades a les invasores del Delta del Llobregat, 9a edició

Tisorades a les invasores del Delta del Llobregat, 8a edició

Tisorades a les invasores del Delta del Llobregat, 7a edició

Tisorades a les invasores del Delta del Llobregat, 6a edició

Tisorades a les invasores del Delta del Llobregat, 5a edició

Indignats amb les invasores del Delta del Llobregat, 4a edició

Crònica de l’activitat: retallades a les invasores al Delta del Llobregat

Crònica de la 2a extracció d’exòtiques a la Pineda de Gavà

Crónica de la eliminación de exóticas en la pineda de Gavà

Sortida: La cesquera, una joia botànica gavanenca

Foto cortesia d’arxiu de S.O.S. Delta del Llobregat.

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.182 other followers

Twitter

Busca per temes

Anuncis
%d bloggers like this: