/
archivos

Archive for

S’estableix l’esquirol al delta del Llobregat | DEPANA

Un estudi amb fototrampeig a càrrec de voluntaris de DEPANA i S.O.S. Delta del Llobregat constata la presència d’una població d’esquirol a les pinedes de La Pava (Gavà). Els ecologistes denuncien que aquest hàbitat, d’elevada biodiversitat, no està protegit. Es tractaria de la primera reproducció d’esquirol al delta del Llobregat en gairebé 40 anys.

Primeres observacions
Des de 2016, gràcies a l’esforç dels voluntaris de DEPANA i S.O.S. Delta del Llobregat, s’han observat, puntual però regularment, restes fresques de pinyes arrossegades per esquirol a les pinedes de La Pava (Gavà), on també s’ha fet algun albirament. Al 21 de maig de 2012, durant una jornada de camp per estudiar els ocells de la plana de Gavà, ja s’havia albirat una parella d’esquirols al sector de La Pava adjacent a la riera de Canyars [1].

Aquestes observacions eren de gran interès per què no es tenia constància històrica de la seva presència estable a cap altre indret del Delta del Llobregat. Al nº 4 de la revista Spartina de 2001 (butlletí naturalista del delta del Llobregat editat per l’Ajuntament del Prat de Llobregat), dedicat a la distribució dels mamífers al Delta del Llobregat, es diu que l’esquirol (Sciurus vulgaris) ha desaparegut del Delta més recentment, possiblement en les dues últimes dècades. Hi ha dades actuals d’almenys un exemplar a la pineda de can Camins (X. Santaeufemia, com. pers.), de procedència desconeguda”. Malgrat aquesta afirmació, des de DEPANA i S.O.S. Delta del Llobregat no hem trobat cap document històric que acrediti la presència de poblacions estables d’esquirol al delta del Llobregat. El propi Xavier Santaeufemia, tècnic de fauna del Consorci que gestiona els espais naturals protegits del delta del Llobregat, matisa que, des dels anys vuitanta fins a 2010, no hi ha cap població establerta a les pinedes protegides (entre la desembocadura del Llobregat i la Murtra). Aquestes pinedes protegides comprenen un 70-80% de totes les pinedes deltaiques. Finalment, un estudi sobre mamífers al Delta del Llobregat (realitzat entre 2002 i 2008 [2]) afirma que durant aquest període no s’ha detectat cap esquirol.

 

Reproductor de vídeo

Segons la bibliografia consultada, als boscos amb presència de pi blanc i pi pinyer, les pinyes de pi blanc són la principal font d’aliment d’aquest rosegador per diferents motius: major facilitat per manejar les pinyes a l’arbre, la major disponibilitat al llarg de l’any, el major valor calòric, etc. [3-4]. Com que a les pinedes del Delta del Llobregat predomina clarament el pi pinyer sobre el pi blanc, això podria explicar, parcialment, la suposada escassetat o absència històrica d’esquirol al Delta del Llobregat.

Enceten un estudi específic
Tenint en compte aquests precedents i els planejaments urbanístics que amenacen aquestes pinedes de La Pava, des de DEPANA i S.O.S. Delta del Llobregat es va decidir endegar un projecte per estudiar la situació actual de l’esquirol a aquestes pinedes i confirmar les observacions prèvies.

El 26 de maig del 2018 es va instal·lar una càmera de fototrampeig a un rodal de pi blanc on, durant els darrers dos anys, s’havien observat regularment restes fresques de pinyes arrossegades per esquirol i on també s’havia fet algun albirament. El 16 de juny els voluntaris van anar a revisar la càmera i, malgrat les baixes expectatives d’èxit, es van emportar una bona sorpresa. El matí del 4 de juny la càmera havia filmat un individu d’esquirol enfilant-se per la branca oposada a on estava instal·lada la càmera [5]. Posteriorment, hi ha hagut més filmacions d’esquirols fins el mes de setembre [5]. Aquestes filmacions en època reproductora (considerada de gener a juliol [6]) reforcen la hipòtesis d’una petita població d’esquirols establerta en aquestes pinedes de La Pava.

 

Reproductor de vídeo

Recordar que al Delta del Llobregat trobem les pinedes de pi pinyer sobre dunes més extenses i ben conservades de tot el litoral català. Antigament devia ser un paisatge comú al llarg de tot el litoral mediterrani de la península ibèrica, però desprès de dècades de profunda i devastadora transformació urbanística (turisme, agricultura, indústria, habitatges, infraestructures viàries i de comunicació, etc.), al litoral català queden només petits testimonis a la costa empordanesa i tarragonina.

Posant en valor un espai oblidat al delta del Llobregat 
Es tracta d’un hàbitat de gran valor natural: elevada diversitat d’orquídies (fins a 14 de les 22 espècies presents al Delta del Llobregat) i de fongs, presència de plantes rares a Catalunya com l’estepa d’arenal (Halimium halimifolium), així com de plantes típiques de sorrals costaners, formacions pulivinulars de gran singularitat paisatgística, etc. Per aquests valors naturals i molts més, les dunes amb pinedes de pi pinyer o pinastre han estat declarades “hàbitat de conservació prioritària” per la Unió Europea (codi: 2270 [7]). De fet, dels 20 hàbitats naturals d’interès comunitari europeu que acull el Delta del Llobregat, només tres han estat declarats d’interès prioritari amb l’objectiu de conservar-los.

Des de finals dels anys 80, una part d’aquest hàbitat es va protegir dintre de les Reserves Naturals Parcials de la Ricarda-Ca l’Arana i del Remolar-Filipines (1987), i de la ZEPA Murtra-Les Maioles (2006). Lamentablement, les pinedes de La Pava, malgrat tenir valors naturals equiparables als de les pinedes protegides (corroborats per diversos estudis en l’àmbit botànic [8] i avifaunístic del mateix ajuntament de Gavà [9]), no tenen cap figura de protecció ambiental.

Els autors voldrien posar de manifest “l’arbitrarietat i criteris especulatius a l’hora de delimitar els espais que s’han de protegir al Delta del Llobregat”. De fet, el Pla Director Urbanístic d’Activitats Econòmiques aprovat al 2015 i portat als tribunals per DEPANA, amenaça el futur de les pinedes de La Pava [10]. La manca de protecció i, sobretot, de gestió d’aquestes pinedes dóna peu a incidents tan desafortunats com les tales il·legals que s’han denunciat recentment [11].

 

Reproductor de vídeo

 

Més info:

info@sosdeltallobregat.com

Totes les imatges:  S.O.S. Delta Llobregat

[1] Estudi dels ocells nidificants de la plana de Gavà (Raúl Bastida, 2012)

[2] “Els sistemes naturals del delta del Llobregat” (J.Germain., J.Pino.; 2018)

[3] “Ecoetologia i biologia de l’esquirol (Sciurus vulgaris) en dos hàbitats de predictibilitat alimentària contínua que difereixen en l’abundància d’aliment” (Josep Piqué i Vilar, 1997).

[4] “Ardilla roja – Sciurus vulgaris”. Enciclopedia Virtual de los Vertebrados Españoles. (Francisco J. Purroy, 2017). Salvador, A., Barja, I. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid.

[5] Vídeos del canal de Youtube de S.O.S. Delta del Llobregat

[6] Fitxa de Sciurus vulgaris (MAPAMA)

[7] Hàbitat d’Interès Comunitari: “Dunes amb pinedes de pi pinyer o de pinastre” (Generalitat de Catalunya)

[8] “Atles dels hàbitats i catàleg florístic de la plana deltaica de Gavà”, editat per l’Ajuntament de Gavà (Josep Maria Seguí, 2006)

[9] “Presentació dels estudis d’aus a la plana de Gavà”

[10] “DEPANA presenta un contenciós administratiu contra el Pla Director Urbanístic dels àmbits d’activitat econòmica del Delta del Llobregat”

[11] “Tala il·legal del bosquet del delta del Llobregat on enguany han nidificat el picotet i el picot garser gros”

Anuncis

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.217 other followers

Twitter

Busca per temes

Anuncis
%d bloggers like this: