/
archivos

Archive for

La zona humida del campus de la UPC de Castelldefels, amenaçada

Nota de Premsa. 23 de febrer de 2018.

* Un projecte que no ha sigut avaluat ambientalment afecta la zona humida més important de Castelldefels, rellevant en el context del Delta del Llobregat.

* Es tracta d’una zona clau per espècies com l’eriçó clar, ocells com el teixidor, l’oriol, o el xot. A més, l’afectació sobre hàbitats d’interès local, com prats humits o alberedes és ja una realitat, i podria afectar espècies de conservació prioritària com el martinet menut. Amb l’agreujant de què les obres comencen just abans de l’època de cria.

L’estany de l’Olla del Rei de Castelldefels, també conegut com a bassa de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya), constitueix una zona humida clau en el conjunt del degradat Delta del Llobregat. D’orígens antròpics, l’estany va ser creat l’any 1998 en una zona ocupada per alberedes i camps agrícoles.  No només presenta valors d’interès el propi estany, gran part del patrimoni natural d’aquest espai natural es troba a la seva (encara) no urbanitzada banda dreta, un conjunt continu d’alberedes, prats humits, herbassars i matolls essencial pel manteniment d’aquest espai.

L’Olla del Rei es inclosa a la IBA (Important Bird Area) Nº 140 Delta del Llobregat, un inventari de zones importants per als ocells reconegut internacionalment com a eina per la seva protecció [1]. Del 1998 al 2003 la UPC de Castelldefels va fer un seguiment del procés de colonització de la fauna i flora sobre aquesta bassa de laminació [2], i en els darrers anys (2012-2016) DEPANA i S.O.S. Delta del Llobregat han fet censos amb voluntariat a la zona per posar-la en valor [3].

Curiosament, a instàncies de la pròpia universitat, el 2013 es va aconseguir la seva inclusió a l’Inventari de Zones Humides de Catalunya [4], d’aquesta manera es reconeixia la importància d’aquesta zona humida litoral, que quedava protegida genèricament per la Llei d’Espais Naturals 12/1985.

No obstant això, una part important d’aquest espai natural es troba en procés imminent d’urbanització. La zona en qüestió es troba protegida amb una tanca i s’ha començat a desbrossar amb maquinària pesant. Segons indica la pròpia institució, les obres van destinades a infraestructures de l’Institut de Ciències Fotòniques i, tot i tenir permís d’obra, no han estat avaluades ambientalment, fins on la plataforma té coneixement. Tot i que s’ha començat a destruir l’hàbitat, considera que és un procés “reversible”, donat que no s’ha edificat encara. A més, hi ha alternatives a la ubicació actual d’aquestes instal·lacions que generarien un menor impacte a l’espai i permetrien conservar una de les parts més interessants ambientalment d’aquest espai.

En concret la zona afectada correspon en gran part a prats inundables (amb una important població d’eriçó clar, Atelerix algirus, estudiada per l’associació Galanthus). A més, quan plou gran part d’aquests prats formen unes petites maresmes molt interessants. La zona també inclou algunes extensions de bosc de ribera (alberedes de Populus alba i P. nigra), on crien de forma usual espècies com el teixidor (Remiz pendulinus), l’oriol (Oriolus oriolus) o la mallerenga blava (nidificant molt rar al Delta del Llobregat). A més, aquestes alberedes són també usades com a talaies pels xots (Otus scops), que solen caçar en els prats, i són importants en migració per a passeriformes. Entre d’altres, rapinyaires com el falcó peregrí (Falco peregrinus) o l’astor (Accipiter gentilis) han utilitzat la zona mateixa on s’està desbrossant com a parcel·la de caça. Tot i que la zona concreta queda fora de l’Inventari esmentat, s’haurien de tenir en compte possibles afectacions a la mateix; així, a pocs metres de les obres cria el martinet menut (Ixobrychus minutus), espècie estrictament protegida per la Directiva d’Aus de la Unió Europea, molt especialment durant la seva reproducció. Tanmateix, sí que està inclosa a la IBA, el que implica que, com avalen diverses sentències, hauria d’avaluar-se ambientalment el projecte

El portaveu de la plataforma Claudio Bracho, ha indicat que aquestes petites zones humides de gran interès pel conjunt del Delta i en un municipi en què representen l’únic aiguamoll existent el dia d’avui. “Aquesta zona s’ha de protegir d’una manera específica mitjançant la seva inclusió en la Xarxa Natura 2000, i, com a mínim, s’ha d’avaluar l’impacte de les obres; no ens podem permetre aquesta afectació a l’estany i la pèrdua d’hàbitats i espècies que suposarà. Els danys al patrimoni natural del municipi seran irrecuperables.”, ha declarat.

Es plantegen actes reivindicatius en les setmanes vinents per donar a conèixer els valors de l’espai al públic i implicar així a la ciutadania, que habitualment gaudeix d’aquest espai natural.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Més info

info@sosdeltallobregat.org

[1] IBA Nº 140 Delta del Llobregat

[2] Llibre “Els ocells de l’Olla del Rei”

[3] Noticiari ornitològic alternatiu del delta del Llobregat “L’altre Delta”

[4] Es declara una nova zona humida al delta del Llobregat

Otro mordisco al delta del Llobregat

Facebook Olla del Rei

@OlladelRei

Fotos cortesia de la zona afectada i la biovidersitat de l’espai de Claudio Bracho.

 

 

Anuncis

DEPANA vol recordar a AENA els seus incompliments en matèria ambiental, davant una nova ampliació de l’Aeroport

  • En relació a la proposta publicitada [1] d’un nou Pla Director de l’Aeroport de Barcelona, DEPANA recorda a l’opinió pública que, transcorreguts 20 anys de l’anterior Pla Director (1998), les mesures compensatòries que es van aprovar per mitigar els greus impactes mediambientals que aquest Pla va provocar i que segueix provocant, encara no han estat convenientment desenvolupades [2].

La mesura estrella del Pla Director de l’Aeroport de Barcelona de 1998, era l’aprovació d’un Pla Especial que contemplen la protecció i planificació de la gestió de tots els espais naturals que es conserven en el Delta del Llobregat, incloent-hi els àdhuc no protegits.

Transcorreguts 20 anys de l’aprovació de l’anterior pla director i del compromís “ferm” per part de l’Estat i la Generalitat davant la Comissió Europea de desenvolupar el Pla Especial per a la protecció i gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, continuem a la espera.

Mentrestant, s’han plantejat nous plans directors urbanístics (PDU) que afecten greument als espais naturals del Delta, com:

  • El Pla Director Urbanístic Econòmic del Delta del Llobregat.
  • El Pla Director Urbanístic Gran Via Sud.
  • El pla per a la industrialització del Parc Agrari.
  • Els nous accessos ferroviaris al Port.
  • La urbanització de zones incloses dins de l’IBA 140 “Delta del Llobregat” [3], com som El Prat Sud o l’entorn de la UPC de Castelldefels.
  • Etc.

Els 20 anys d’incompliments en els compromisos envers la protecció dels EENN del Delta han forçat a DEPANA a plantejar dues denúncies davant de la Comissió i el Parlament Europeu. Tant la Queixa davant la Comissió, com la Petició davant la Comissió de Rogacions del Parlament Europeu segueixen obertes i podrien acabar comportant que l’Estat espanyol acabés davant dels Tribunals Europeus per incompliment de les directives comunitàries ambientals.

En paraules de José García Moreno, vicepresident de DEPANA “Volem remarcar que, el compliment, forçat per Europa, dels compromisos adquirits per l’anterior Pla Director de l’Aeroport de Barcelona, no exonera de la correcta avaluació dels nous impactes que puguin provocar les noves infraestructures en aquest aeroport”. Ha remarcat que, malgrat que es plantegen de forma segregada i cenyida al recinte aeroportuari, el desenvolupament de l’enèsim “pelotazo” urbanístic de la nova Ciutat Aeroportuària, sumat a la terminal satèl·lit, tenen impactes negatius sinèrgics que s’acumulen sobre els espais naturals del Delta del Llobregat, ja tan molt reduïts i impactats.

No obstant això, i malgrat els històrics desacords entre ecologistes i administracions respecte amb el Delta del Llobregat, destaquen el canvi històric, fruit de les pressions conservacionistes, que suposa admetre que “ja no és factible la construcció de noves pistes, ni l’ampliació del recinte aeroportuari en el Delta del Llobregat”.

En els anys 90, les organitzacions ambientals van plantejar la inviabilitat del model de desenvolupament aeroportuari amb el qual treballaven totes les administracions implicades en l’aeroport de Barcelona. Ja llavors es proposava un sistema aeroportuari català que incorporés els aeroports de Girona i Reus. Inicialment tan sols va ser recolzat pels ajuntaments més propers a l’entorn aeroportuari. Anys després va ser assumit per la Generalitat de Catalunya i ara és l’Estat que sembla assumir els plantejaments conservacionistes de no construir noves pistes i ampliar l’espai aeroportuari fins a l’aeròdrom de Girona.

DEPANA continuarà desenvolupant la seva tasca a favor de la protecció d’aquests espais naturals, així com de la protecció de la salut del veïnatge de l’entorn aeroportuari, independentment del que puguin fer els ajuntaments implicats o la resta d’administracions. El treball de més de 30 anys de
DEPANA ha portat la problemàtica ambiental d’aquesta infraestructura fins al més alt de les institucions europees, contribuint a posar límits al seu desenvolupament descontrolat de l’entorn aeroportuari.

Mes informació:

DEPANA / info@depana.org

[1] El aeropuerto de El Prat tendrá una terminal satélite para los vuelos intercontinentales | El Periódico

[2] Sobre els aiguamolls volen ocells de ferro

[3] IBA 140 “Delta del Llobregat

Censo Llobregat (Bellvitge – Sant Boi) febrero 2018 | GL SEO Barcelona

El pasado domingo 11 de febrero el Grupo Local SEO Barcelona ha realizado el censo de aves invernales del río Llobregat en su tramo del puente de la C31 en Bellvitge hasta la presa de Sant Boi. Un tramo de unos cinco kilómetros de la margen derecha del río que 2 equipos realizaron en dos horas y media.

Se identificaron más de 700 ejemplares pertenecientes a 43 especies.

No nos extenderemos en las razones o utilidad de este censo ya que en repetidas ocasiones hemos hablado de ello (podéis encontrar un resumen en el artículo sobre el censo de abril de 2016). Sin embargo os recomendamos encarecidamente que echéis un vistazo al artículo que SOS Delta tiene publicado sobre la IBA 140. El recorrido censado por el Grupo Local SEO Barcelona entra dentro de esta IBA.

 

 

Como breve resumen señalar que aparecieron en este pequeño tramo 16 de las 25 aves consideradas invernantes comunes en la zona, pero tan solo 1 especie (lavandera cascadeña) de las 14 consideradas invernantes escasas. También fueron identificadas 19 de las 24 aves consideradas residentes comunes en la zona, y entre los residentes escasos (6 especies) sólo se encontró la grajilla.

Otras categorías dieron 6 especies, siendo una de las sorpresas del día la detección de nuevo del dormidero de martinetes que en censos del año pasado y anterior parecía haber desaparecido.

Como señala S.O.S. Delta del Llobregat en su página del Noticiario Ornitológico las observaciones de zonas no protegidas sirven para consolidar la IBA y ponen de manifiesto la insuficiencia de espacios protegidos para la avifauna deltaica, mostrando que los espacios se han protegido sólo de acuerdo a criterios urbanísticos. Todos podemos ayudar enviando nuestras citas de observación de aves el Delta del Llobregat (realizadas fuera de las zonas protegidas) al correo info@sosdeltallobregat.org.

Sólo nos queda agradecer a los participantes su interés y apoyo y desear verles en otras actividades del Grupo Local SEO Barcelona.

Felicitaciones y un abrazo a todos.

equipo este 1-Puente Bellvitge 2-Puente C32 3-Can Comas 4-Cal Monjo TOTAL
Anade Friso (Anas strepera) 1 4 5
Anade Real (Anas platyrhynchos) 4 10 10 24
Andarríos chico (Actitis hypoleucos) 2 2
Bisbita común (Anthus pratensis) 1 1
Carbonero Común (Parus major) 2 2 2 6
Cerceta común (Anas crecca) 2 2
Colirrojo tizón (Phoenicurus ochruros) 1 1
Cormorán grande (Phalacrocorax carbo) 3 1 4
Curruca cabecinegra (Sylvia melanocephala) 3 1 4
Estornino sp. 1 1 2
Focha común (Fulica atra) 9 2 11
Garceta común (Egretta garzetta) 2 1 1 4
Garcilla bueyera (Bubulcus ibis) 5 5
Garza real (Ardea cinerea) 2 2 4
Gaviota patiamarilla (Larus cachinnans (michahellis)) 2 2
Gaviota reidora (Larus ridibundus) 177 5 182
Gorrión común  (Passer domesticus) 6 10 16
Gorrión molinero (Passer montanus) 20 20
Jilguero (Carduelis carduelis) 2 1 5 8
Lavandera blanca (Motacilla alba) 4 1 1 6
Lavandera cascadeña (Motacilla cinerea) 1 1 2
Martinete (Nycticorax nycticorax) 4 4
Mirlo común (Turdus merula) 1 1
Mosquitero común (Phylloscopus collybita) 3 8 3 2 16
Paloma torcaz (Columba palumbus) 1 1
Petirrojo (Erithacus rubecula) 3 1 1 5
Pinzón vulgar (Fringilla coelebs) 1 1
Pito real (Picus viridis) 2 2
Polla de agua (Gallinula chloropus) 3 1 4
Ratonero común (Buteo buteo) 1 1
Ruiseñor bastardo (Cettia cetti) 5 2 4 11
Tarabilla común (Saxicola torquata) 1 2 2 2 7
Tórtola turca (Streptopelia decaocto) 1 1
Urraca (Pica pica) 6 2 6 2 16
Verdecillo (Serinus serinus) 19 1 3 23
Zampullín chico (común) (Tachybaptus ruficollis) 1 1

 

equipo oeste 5-Pont Cornellà 6-Espigón Rocas 7-Puente AVE 8-Puente C245 9-Puente FFGC TOTAL
Anade Real (Anas platyrhynchos) 12 10 1 9 32
Avión roquero (Ptyonoprogne rupestris) 1 1
Carbonero Común (Parus major) 1 1 1 3
Cerceta común (Anas crecca) 14 1 15
Colirrojo tizón (Phoenicurus ochruros) 1 2 3
Cormorán grande (Phalacrocorax carbo) 3 5 2 3 13
Cotorra argentina (Myiopsitta monachus) 3 3
Cotorra de kramer (Psittacula krameri) 2 2
Curruca cabecinegra (Sylvia melanocephala) 1 3 4
Estornino pinto (Sturnus vulgaris) 5 11 16
Garceta común (Egretta garzetta) 1 1
Garcilla bueyera (Bubulcus ibis) 1 1
Garza real (Ardea cinerea) 1 1 1 3
Gaviota reidora (Larus ridibundus) 12 60 72
Gorrión común  (Passer domesticus) 2 20 5 27
Gorrión molinero (Passer montanus) 9 9
Grajilla (Corvus monedula) 2 2
Herrerillo común (Cyanistes caeruleus) 1 1
Jilguero (Carduelis carduelis) 1 2 3
Lavandera blanca (Motacilla alba) 4 4
Lavandera cascadeña (Motacilla cinerea) 1 1 1 2 5
Martín pescador (Alcedo atthis) 1 1 2
Mosquitero común (Phylloscopus collybita) 4 1 1 7 13
Pájaro moscón (Remiz pendulinus) 1 1
Pinzón vulgar (Fringilla coelebs) 1 4 5
Pito real (Picus viridis) 1 1
Polla de agua (Gallinula chloropus) 2 1 7 1 1 12
Ruiseñor bastardo (Cettia cetti) 4 1 2 7
Urraca (Pica pica) 5 2 10 4 21
Verdecillo (Serinus serinus) 8 24 32

Origen: Censo Llobregat (Bellvitge – Sant Boi) febrero 2018 – GL SEO Barcelona

Crònica del VIII cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

En aquesta edició hem tingut un gran èxit de participació, amb 53 persones!!!  Amb un desplegament de set equips, arribem a les 92 espècies, algunes d’elles rares a la península com la cornella emmantellada, altres molt escasses al Delta del Llobregat com la cornella negra o el picot garser gros, o protegides com el torlit i el martinet menut.

El passat dissabte 13 de gener es va realitzar el 8è cens d’aus hivernants dels sectors sense protecció del Delta del Llobregat (#laltredelta), organitzat per S.O.S. Delta del Llobregat i DEPANA.

Amb una participació record (van reunir 53 participants) ens van repartir en set equips per prospectar bona part dels espais naturals sense protecció ambiental: les zones agrícoles i pinedes de Gavà, Viladecans, Sant Boi i El Prat, la llera del riu des d’El Prat fins a Sant Boi, i les basses de laminació de la UPC de Castelldefels, de la C-32 (Vildecans) i de la Torre Gran (Hospitalet).

Foto de grup al punt de trobada al Prat / Ricard Gutiérrez

Un any més, els resultats palesen la importància d’aquests terrenys per garantir la supervivència de molts ocells que escullen aquesta plana deltaica per sobreviure a l’hivern. Destaquem 92 espècies el dia del cens (tot i que al llarg de tot el mes de gener la xifra puja fins a les 109 espècies), i més de 4000 individus. No només són importants aquestes zones per les espècies aquàtiques com ànecs, corb marins, ardeids, fotges, limícoles, gavines, etc., sinó per a altres espècies agrícoles i forestals com rapinyaires, alàudids, túrdids, fringíl·lids, etc. Per algunes espècies com el torlit (observat als conreus de Can Dimoni i Cal Nani), les zones agrícoles (sense protecció) són els únics indrets de la plana on troben refugi durant l’hivern. I l’abundància d’ocells petits atreu predadors com el falcó pelegrí, observat al sector de Cal Nani.

Destaca l’observació de tres cornelles negres a la zona agrícola adjacent al sector de La Pava (Gavà). Aquest còrvid és molt rar a tota la franja litoral mediterrània de la península Ibèrica, inclòs el Delta del Llobregat. Però als darrers anys s’han incrementat les observacions per diferents indrets de la zona agrícola deltaica, mostrant major afinitat per les alberedes i pollancredes de La Pava.

També és remarcable la presència d’un cabussó collnegre al riu, molt a prop del tram que passa per l’Hospitalet de Llobregat, ja que aquesta espècie és molt poc freqüent als trams fluvials. Durant la hivernada, prefereix aigües marines litorals arrecerades (badies, estuaris, etc.), llacunes litorals i endorreiques, i salines. A Catalunya, fora del Delta de l’Ebre, és una espècie escassa i localitzada.

Cabussó collnegre (dreta) / Ricard Gutiérrez

Un any més, tenim la presència de martinet menut a la bassa de laminació de la UPC de Castelldefells. Es tracta d’una espècie amb una destacada població nidificant al Delta del Llobregat (que va ser un dels arguments de pes per crear fa 30 anys les RRNN del Remolar-Filipines i Ricarda-ca l’Arana) però, com passa a tota Catalunya, molt escassa com a hivernant.

Martinet menut / Claudio Bracho

La desembocadura del riu es consolida com un dels indrets més importants per l’avifauna aquàtica, amb desenes d’ànecs, gavines i espècies destacades com el bec d’alena, els flamencs, la polla blava i la cornella emmantellada.

Flamencs al riu Llobregat / Ricard Gutiérrez

Foto del grup que va prospectar el riu / Ricard Gutiérrez

Molts altres ocells comuns però de gran bellesa i encant han fet les delícies dels participants com el multicolor blauet, l’exòtica puput, l’esquiu picot verd, una parella de mussols treien el cap per una teulada, l’elegant martinet blanc o el xoriguer fent l’aleta, com si uns fils invisibles provinents del cel el mantinguéssim suspès a l’aire.

Puput / Martí Pérez

Martinet blanc / Martí Pérez

Mussols / Eio Ramon

Aquest any ens ha fallat el picot garser petit. La pollancreda on va nidificar durant el 2017 ha sofert un lamentable episodi. El propietari va talar gran part d’aquest bosquet durant l’estiu. Ho van denunciar als agents rurals. Cal recordar que aquestes pollancredes i alberedes de la pineda de la Pava estan incloses en l’Important Bird Area nº 140 Delta del Llobregat i en l’Inventari de Zones Humides de Catalunya. Però aquesta qualificació, tal com han denunciat durant anys entitats com DEPANA, és clarament insuficient. Hauria de ser una prioritat per les administracions ampliar els actuals espais naturals protegits per donar cobertura a pinedes, zones agrícoles i al riu que van quedar fora per criteris no-científics. Precisament,eal setembre de 2017, DEPANA va assistir al Parlament Europeu per actualitzar la queixa oberta fa cinc anys per denunciar aquesta deficient protecció i l’incompliment de les Directives Hàbitats i Aus de la UE.

Aspecte de la pollancreda de la Pava després de la tala en el mes d’agost de 2017 / José García

 Agraïm a tots els participants la seva presència malgrat el temps i als monitors i ornitòlegs que ens han passat les dades.

Totes les dades estan disponibles en aquest enllaç.

Més info

Més fotos de Claudio Bracho

Crònica del VII cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del VI cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del V cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del IV cens alternatiu d’ocells hivernants al Delta del Llobregat

Crònica del III cens alternatiu d’aus hivernants al Delta del Llobregat

II Cens d’ocells hivernants al Delta del Llobregat 2012

Censo de aves invernantes del Delta del Llobregat

 

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.188 other followers

Twitter

Busca per temes

Anuncis
%d bloggers like this: