/
archivos

Archive for

Felicitacions de S.O.S. Delta del Llobregat 2018

Estimats/des amics/gues del Delta de Llobregat,

Aviat acabarem de completar una volta al sol, que no és poc, i toca mirar enrere…

2017 ha sigut un any molt important per les llargues lluites del Delta del Llobregat. Els companys de DEPANA han sigut convocats al Parlament Europeu, arran d’una petició sobre l’estat de conservació del Delta, un fet que podríem qualificar d’històric. El Parlament es va comprometre a estudiar el tema.

Una altra fita important, insòlita, va ser una batalla guanyada a l’aeroport de Barcelona. Després d’anys de denúncies per una construcció il·legal (el pàrquing de taxis de llarga espera), AENA haurà de fer un pas enrere, tot desmuntant part de les instal·lacions.

En l’àmbit reivindicatiu destaquem també la nostra indignació davant la presentació, per part de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de l’anomenat Pla Delta 2. Arran d’aquestes crítiques, ens van convidar, juntament amb altres actors del territori, a unes jornades de reflexió anomenades “Un Delta en Comú”.

Per altra banda, hem hagut de denunciar la tala il·legal del bosquet de Gavà on enguany havien nidificat el picotet i el picot garser gros per part del propietari. Val a dir, que és el segon any consecutiu en què descobrim una espècie nidificant, el picot garser gros a aquesta biodiversa pineda sense protecció.

Seguint amb la conservació, enguany hem canviat el format de publicació de les nostres observacions ornitològiques, donat que l’antic noticiari (que va arribar a la seva 50a edició) era molt complicat de publicar amb la rapidesa necessària. El nou format, a mida de les modernes xarxes socials, és obert i tothom pot participar fent servir el hashtag #lAltreDelta. També podeu fer servir la plataforma Natusfera.

Enguany també ens van lliurar el Premi a l’Afluent Verd de la publicació “El Llobregat”, a la que estem molt agraïts. Per últim, recentment ens hem sumat a la Coalició “La Veritat de la Cacera”, nascuda per assenyalar els riscos que representa l’activitat cinegètica i plantejar alternatives ètiques.

Bé, acabem donant les gràcies a tothom que ens segueix al web, a l’e-butlletí, a les xarxes o simplement participeu de les nostres activitats; que us estimeu el Delta com nosaltres; ens veiem… deltejant!

Abraçades,

L’equip de Comunicació de S.O.S. Delta del Llobregat

Dibuix cortesia d’Eva Yus.

 

 

Anuncis

S.O.S. Delta del Llobregat i Depana actuen de nou a la pineda de La Pava de Gavà | DEPANA

Un grup de voluntàries i voluntaris de DEPANA i SOS Delta del Llobregat van dur a terme el diumenge 3 de desembre una acció de neteja i retirada de vegetació oportunista i invasora a una zona humida de la pineda de Gavà. L’objectiu era el d’afavorir la recuperació de la cesquera, una espècie de gramínia autòctona amb forma de plomall. La cesquera es considera a casa nostra una raresa botànica en perill d’extinció. (Cliqueu sobre les imatges per a ampliar-les)

Un patrimoni natural que cal conèixer i protegir

Abans de començar amb la tasca prevista es va fer una introducció a les característiques del Delta del Llobregat i les amenaces a que està sotmès. Pel seu valor ecològic el Consell de les Comunitats Europees ha declarat 900 hectàrees d’aquest espai com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) protegides com a Xarxa Natura 2000. Dins d’aquestes, unes 500 hectàrees corresponen a Reserva Natural Parcial.

Les zones protegides, en vermell al mapa, ocupen només una petita part del delta

Mitjançant un mapa del delta van poder veure com les zones protegides no constitueixen un espai continu. Per a la seva supervivència i manteniment de la biodiversitat resulten imprescindibles els sectors que, malgrat no estar protegits  per la legislació actual, conserven el seu valor com a espais naturals. Aquests terrenys juguen el paper de corredors biològics i encara acullen una bona part de la flora i fauna característiques dels ecosistemes del delta.

Al Delta encara persisteixen en alguns d’aquests terrenys pinedes sobre dunes amb un patrimoni de flora i fauna que dóna lloc a un hàbitat escàs i vulnerable. Són algunes de les pinedes de pi pinyer sobre dunes més ben conservades de tot el litoral català. Pel seu valor aquest hàbitat ha estat declarat de conservació prioritària per la Unió Europea.

Sobre les antigues dunes les pinedes de pi pinyoner s’alternen amb les jonqueres

 

Zona d’actuació

L’espai triat està inclòs al conjunt d’ambients humits localitzats al nord de l’autovia de Castelldefels, la C-31. Aquests terrenys constitueixen el complex conegut com “jonqueres de la rerapineda de Gavà“. Es caracteritzen per la presència de jonquera amb cesquera. A l’inventari de zones humides de Catalunya s’han inclòs quatre zones humides amb aquestes característiques, amb els codis 0800113, 08001114, 08001115 i 08001116.

Les jonqueres acaben sent substituïdes per les pinedes en el procés de successió natural de les comunitats vegetals

La coberta de pins impedeix de manera natural la supervivència de la jonquera

 

Es tracta d’uns ecosistemes molt dinàmics i alhora molt vulnerables. Es troben envoltats de pinedes, conreus i espais urbanitzats. La pressió humana i la mateixa successió natural de les comunitats vegetals provoquen l’evolució constant amb la desaparició i reaparició d’aquest tipus de jonqueres. Amb el predomini, malauradament,  dels processos de destrucció.

Ombrejada de vermell la superfície on es va actuar

 

En aquesta ocasió la intervenció es va centrar en una zona humida d’alt valor ambiental, la identificada amb el codi “08001114 Jonqueres de la rerapineda de Gavà II”.

Concretament aquesta zona no està sotmesa a cap figura de protecció específica però, es troba relativament en bon estat de conservació. Només la corresponent al codi 08001113 està inclosa dins l’espai de la xarxa Natura 2000 ES0000146 “Delta del Llobregat”.

La cesquera

La cesquera (Saccharum ravennae = Erianthus ravenna), anomenada “carricera” en castellà, és una planta herbàcia vivaç de la família de les poàcies (gramínies). Pertany al mateix gènere que la canya de sucre (Saccharum officinarum). Té una tija que sol superar el 2 m d’alçada amb una panícula plomosa de fins a uns 60 cm. Les fulles formen llargues cintes de més d’un metre amb el marge serrat i un nervi mitjà ben marcat i blanquinós.

Aspecte d’una mata de cesquera

 

Actualment en aquest lloc únicament s’observen mates disperses de cesquera

 

La cesquera és nativa del sud d’Europa i d’Àsia occidental. El seu hàbitat es troba en els sols sorrencs més o menys humits del litoral i els arenys dels rius.

Detall de les panícules plomoses característiques de la cesquera

Curiosament, si bé a les zones humides de Catalunya és una espècie amenaçada que cal protegir, introduïda a Amèrica del Nord es comporta com una espècie invasora nociva, especialment a Califòrnia.

El canyís (Phragmites australis = P. communis) requereix més humitat que la cesquera i el seu port és diferent

 

A les nostres contrades la cesquera es veu afectada per la competència per la cortadèria (Cortaderia selloana) originària d’Amèrica del Sud, amb la que comparteix trets comuns.

Cortadèria a l’Avinguda Diagonal de Barcelona

 

 

 

 

 

 

 

La feina feta

La tasca que es va dur a terme durant l’activitat va centrar-se en l’eliminació de la vegetació que apareix a les zones sorrenques humides quan es degrada la comunitat original. Aquesta  vegetació, constituïda per plantes ruderals i oportunistes, dificulta el restabliment espontani i la supervivència de la cesquera.

 

La competència per l’espai amb espècies més agressives perjudica la cesquera

 

Els esbarzers resulten  especialment perjudicials quan envolten les mates de cesquera. L’objectiu de la intervenció és facilitar l’expansió natural d’aquesta planta en l’hàbitat que li es propi. La manera d’aconseguir-ho és eliminant una part de la flora competidora, incloent-hi algunes espècies al•lòctones invasores.

Gràcies a l’esforç de les persones que van respondre a la crida de SOS Delta del Llobregat i Depana es va aconseguir netejar de vegetació competidora diversos exemplars de cesquera en un radi de varis metres.

Saca plena de restes vegetals

 

 

Cesqueres  amb els voltants esclarissats

Com a resultat de la feina feta es van acumular uns 5 m3 de brossa que es van disposar a la vora del camí a punt per a ser retirats posteriorment pels serveis municipal de l’Ajuntament de Gavà.

En finalitzar la feina es va aprofitar per a continuar una estona observant la natura en l’entorn proper on abunden les aus pròpies dels ambients deltaics.

Participar en aquest tipus d’activitats és una forma agradable i saludable de conèixer millor  la natura de casa nostra, compartir l’experiència amb altres persones i posar el nostre granet de sorra en favor del medi ambient. A l’agenda de Depana trobareu les properes convocatòries programades.

El munt de brossa resultat de l’actuació

Crònica cortesia del grup d’activitats de DEPANA.

Enllaços recomanats

Agraïm l’assesorament a Josep Lascurain.

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.188 other followers

Twitter

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

Busca per temes

Anuncis
%d bloggers like this: