/
estás leyendo...
Acció, Biodiversitat, Català, Defensa, Entitats, IBA, Notícies

La rarificació del collverd al delta del Llobregat

Aquesta és la trista història de la caça sense treva gairebé fins a l’extinció del nostre ànec més comú, és una història de mala gestió, mala governança, i del fracàs de la convivència.

Per Raúl Bastida.

És sabut que el collverd és l’ànec més abundant i àmpliament distribuït a la península Ibèrica i a gran part d’Europa, tant en l’època reproductora com a l’hivernada. Summament oportunista, adaptable i amb gran tolerància a la presència humana, pot viure a qualsevol mena de masses d’aigua: naturals o artificials, dolces o salades, profundes o someres, tranquil·les o corrents… i fins i tot a les més eutrofitzades per l’acció humana. També pot ocupar zones humides d’extensió molt reduïda com petits estanys dins de nuclis urbans [1].

Des dels anys 80, el collverd ha experimentat un creixement poblacional molt important a Catalunya gràcies, en gran mesura, a la protecció ambiental de les zones humides i a unes polítiques cinegètiques més restrictives que durant el règim franquista [1].

En aquest context, al Delta del Llobregat es van declarar “Zona de Seguretat” les àrees conreades dels termes municipals de Sant Boi, El Prat i Viladecans l’any 1984 i les de Gavà el 1989 [2]. L’any 1987 es van declarar les Reserves Naturals de la Ricarda-Ca l’Arana i el Remolar-Filipines. Evidentment, això provocà que de les 100-120 parelles reproductores estimades al bienni 1988-89 es passes a les 455 del 1994 [3]. Però l’increment més espectacular s’aprecia a les poblacions hivernals. Si durant els anys 80, als censos realitzats al gener, amb prou feines s’arribaven als 200 exemplars, als anys 90 i principis del segle XXI va pujar exponencialment per arribar als 3.123 individus al gener de l’any 2002 (veure gràfica; font).

grafica_evolucio_anecs_delta

Història d’un declivi anunciat

Fins aquí tot de color rosa.

Durant el següent lustre, la pressió de les obres del Pla Delta (ampliació de l’aeroport i el port, desviament del riu, etc.) va produir una progressiva i forta reducció de la població hivernal del collverd, comptabilitzant-se 1.595 exemplars l’any 2007 (un 50% menys dels 3.123 individus censats l’any 2002). A partir d’aquest any la tendència poblacional dels collverds hivernants ha sigut dramàtica, fins al punt que dels 1.554 anàtids censats a tot el Delta del Llobregat al gener del 2015, tan sols 191 eren ànecs collverds.

En 13 anys havien desaparegut el 69% del total d’ànecs i el 94% de la població de collverds. Independent de la nostra ideologia, el sentit comú ens adverteix de què cap gestió cinegètica pot causar la desaparició de més del 90% de l’espècie objecte de caça. I com es pot continuar donant permisos per massacrar-ho amb l’excusa de “plaga” quan només hi ha 0,05 individus per Ha?

Davant la problemàtica d’algunes aus que fan servir alguns camps per alimentar-se i que com diem té un origen antròpic, hi havia moltes possibles solucions. Però, com va reaccionar l’Administració, que és la que té la tutela d’aquests espais naturals?

Si haguessin volgut ser coherents amb el seu discurs de la sostenibilitat ambiental podrien haver ampliat la protecció a d’altres espais naturals de la plana deltaica per garantir més hàbitat on els collverds trobessin aliment i no necessitessin buscar-lo als camps de conreu. I de la mateixa manera que es fa amb els ramaders afectats pels óssos del Pirineu, podria haver atorgat compensacions econòmiques als pagesos per les pèrdues. També podria haver explorat mesures alternatives a la caça per minimitzar les pèrdues agrícoles.

La caça no és una gestió: és el fracàs de la gestió

Però res d’això. Es va limitar a donar tot tipus de facilitats per concedir autoritzacions excepcionals per a la captura dels anàtids que surten de les escasses zones humides deltaiques (recordem que només queden un 2% dels aiguamolls originaris).

Aquestes facilitats es van traduir en importants canvis en la gestió de la caça al Delta del Llobregat a partir de l’any 2008. Quins?:

  • Donar autoritzacions de caça al llarg de tot l’any, fins i tot en plena època reproductora i dins d’espais protegits com Can Dimoni, Els Reguerons i La Murtra, que són reduïts i on es reprodueixen altres espècies d’alt valor ecològic com les cames llargues i els martinets menuts.
  • Agilitzar els temps de tramitació per obtenir l’autorització
  • Flexibilitzar molt les condicions dels permisos de caça, permetent en molts casos les captures sense la presència d’agents rurals i incrementant el nombre d’hores a les quals es pot caçar.
  • I el més greu, el 2014, la Generalitat va aprovar una llei que permet, excepcionalment, la declaració d’emergència cinegètica per la qual s’atorguen permisos de caça basant-se en una possible “previsió” de danys. És a dir, si un pagès veu un tudó al seu camp, sense haver de demostrar-ho ni cap pèrdua associada, li poden concedir un permís excepcional per caçar. Durant tres anys seguits (2014-16) s’ha declarat al Delta del Llobregat l’emergència cinegètica: on està l’excepcionalitat?

I tot això sense cap control directe de l’administració que garanteix que es respecten els requeriments d’aquestes autoritzacions excepcionals de caça. Davant d’aquesta lamentable i indignant situació que ha generat un greu impacte sobre la fauna d’un espai natural sota la seva tutela.

Intentant revertir la situació

El 2015 DEPANA ja va denunciar públicament aquest afer. Malauradament, fins juliol del 2016 aquest escàndol no va tenir repercussió mediàtica. Unes fotos publicades per “El Prat al Día” de les matances de tudons en un conreu davant d’un dels indrets més concorreguts pels vilatans del Prat i a pocs metres de les pistes de l’aeroport del Prat van provocar gran rebombori. Com fa 30 anys, es va veure en perill la seguretat de les persones. També van publicar que les societats de caçadors de Sant Boi del Prat havien denunciat la corrupció en aquesta gestió de la caça.

L’agost del 2016, la plataforma S.O.S. Delta del Llobregat va impulsar una campanya en Change.org per denunciar aquesta gestió per part de la Generalitat. Gairebé 100.000 persones han recolzat aquesta iniciativa, més del doble de les necessàries per a una iniciativa legislativa popular (ILP) a Catalunya.

Eio_Ramon_polls_collverd_img_1345-1280x905

Com deien a l’edició #52 del nostre noticiari ornitològic, a la que li vam dedicar la foto de portada, costa imaginar els nostres aiguamolls sense collverds, com costaria imaginar els pobles i ciutats sense pardals. Forma part del nostre imaginari, i des de petits aprenem a identificar aquest amigable ànec. Potser per això és tan fàcil d’abatre… A molts de nosaltres ens ha sortit alguna vegada una femella al camí fent el display típic (fent-se la ferida) per allunyar-nos dels seus petits… És increïble com exposen la seva vida de manera tan valenta i amb quina covardia els disparen.

El cas de l’ànec collverd és el paradigma de la mala gestió i les mesures fàcils i del mínim esforç. Però no és l’única víctima. Les batudes es fan en època de cria i migració i fins i tot a les reserves parcials, que haurien de ser intocables. Com ningú controla les espècies abatudes i moltes es poden confondre amb espècies protegides i fins i tot amenaçades (que sabem que fan servir la zona agrícola), no se sap quins «danys col·laterals» pot haver-hi. Per això es demana una moratòria fins que no s’avaluï l’impacte ambiental d’aquesta gestió, que es suma a les múltiples pressions que pateix aquest vulnerable espai.

Més info

[1] ESTRADA, J., PEDROCCHI, V., BROTONS, L. & HERRANDO, S. (eds.). (2004). Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/Lynx edicions. Barcelona.

[2] Resolució d’11 de novembre de 1984, per la qual es declara zona de seguretat, als efectes de la Llei de caça, els termes municipals de Viladecans, El Prat i Sant Boi (Baix Llobregat).

Resolució de 19 de desembre de 1989, per la qual es declara zona de seguretat la zona agrícola del terme municipal de Gavà (Baix Llobregat).

[3] GUTIÉRREZ, R. & SANTAEUFEMIA, X. (1995). Cens i distribució de les aus aquàtiques nidificants al Delta del Llobregat: anys 1988 i 1989. Butlletí del Parc Natural del Delta de l’Ebre, nº 5 (desembre 1990).

A la Generalitat: Aturin la matança d’aus al delta del Llobregat!

El Mundo | Los ecologistas quieren suspender las autorizaciones de caza del Delta

La Vanguardia | Reúnen más de 35.000 firmas contra la caza de aves en el Delta del Llobregat

El Prat al Dia |La sociedad de Cazadores de Sant Boi denuncia corrupción en la caza al Delta del Llobregat

El Prat al Dia | Las entidades se organizan contra la caza en el Delta

El Prat al Dia | Nuevas imágenes de la caza en el delta

El Prat al Dia | Caza de aves en El Prat

El Prat al dia | Algo huele a podrido en el Delta Del Llobregat

DEPANA denuncia davant el Síndic i la Comissió Europea la desastrosa gestió i les conseqüències de la caça al Delta del Llobregat

DEPANA denuncia l’estat “terminal” del Delta del Llobregat

Informe de DEPANA sobre les conseqüències de la caça sense control al delta del Llobregat

Un pequeño paraíso amenazado: reflexiones en el Delta del Llobregat | GL SEO/BirdLife

La foto de pollets de collverd és cortesia de Eio Ramon.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.120 other followers

Twitter

Busca per temes

%d bloggers like this: