/
estás leyendo...
Acció, Català, Defensa, Divulgació, Entitats, Especulació, Història, Infraestructures, Patrimoni

20 anys del “Pla Delta”

Enguany es compleixen 20 anys d’ençà que es va signar el Pla Delta al Prat de Llobregat. Un conjunt d’obres que no només van afectar greument els ecosistemes del delta del Llobregat, sinó que es va convertir en tot un model per la destrucció del territori.

El Delta del Llobregat ocupa una superfície de gairebé 100 km2, dels quals actualment es mantenen poc més que un 5% dels hàbitats i les zones humides originals. La gran majoria de l’hemidelta esquerra (barri de Sants, l’Hospitalet, Cornellà o la Zona Franca) s’ha perdut. El 60% del seu territori ja està urbanitzat, la majoria d’espai lliure està aprofitada per l’agricultura i només un 10% està protegit sota figures específiques.

Però la gran transformació es va dur a terme mercè al “Pla d’Infraestructures del Delta del Llobregat” o “Pla Delta”, un conveni entre el Ministerio de Obras Públicas, la Generalitat, la Mancomunitat de municipis de l’àrea metropolitana i els Ajuntaments de Barcelona i El Prat.

Aquest pla, un gran desgavell ecològic contra el Delta, una zona humida d’importància internacional, incloïa:

– Desviament del riu Llobregat, cap al sud 2,5 km, entrant en part de la Reserva Natural Parcial de la Ricarda – Ca L’Arana i destruint totalment la zona de la Podrida, i les jonqueres de Cal Tet.

– Ampliació del Port, en l’anterior espai, on s’ubicarà la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), que va multiplicar per 3 la seva superfície. Aquesta ampliació va suposar la desaparició del 40% de tota la població de corriol camanegre.

– Ampliació de l’aeroport, construcció de la tercera pista, paral·lela al mar i a uns 1300 metres de la pista principal, una nova terminal, centres logístics, etc. (duplicant la superfície del mateix), amb la desaparició del canyissar del Pas de les Vaques on criava l’última parella d’arpella al Delta, la zona de salicornars, erms i bases de la Volateria i part de la ZEPA de la Ricarda i el Remolar, amb la tala de 14.000 pins d’un hàbitat d’interés prioritari per la UE.

– Carreteres vàries, accessos viaris i ferroviaris (autovia del Baix, Pota Sud, etc.).

– Construcció d’una depuradora i una incineradora (única obra que no es va executar).

La tramitació per separat de les obres, no va permetre avaluar les sinergies sobre la globalitat de l’espai, en contra de les disposicions de les directives europees.

No entrarem en els impactes sobre els espais naturals ni les compensacions, en gran part no aplicades, ja que DEPANA fa anys que denuncia. Però si avaluem el context històric, i les conseqüències que ha tingut aquest pla faraònic, que encara arrosseguem al Delta i per al conjunt dels espais naturals de Catalunya en la relació amb l’actual dinamitació institucional de la conservació del nostre patrimoni.

l “gran centre logístic” de la Catalunya emergent

En plena eufòria urbanitzadora post-olímpica i d’expansió constant de Barcelona, es van posar els ulls en l’última gran zona planera de la metròpoli. La idea era crear una Plataforma Logística Intermodal, en altres paraules, convertir el Delta en un centre d’intercanvi de mercaderies, procés clau en la terciarització i globalització que ha patit l’economia catalana. Amb el ministre Josep Borrell al capdavant, el projecte responia sense dubte a ambicions polítiques particulars i esva aprovar el 1994.

El Pla Delta no va ser signat al Prat de Llobregat per casualitat: era el municipi més afectat i el seu Ajuntament era el gran aliat, suposadament “convençut” pels beneficis econòmics que rebria. També era el Poble més bel·ligerant socialment, amb precedents com la mobilització contra el desviament del riu 20 anys abans, curiosament abans recolzada pel govern local d’ICV. Tot el procés va estar marcat per l’opacitat, els fets consumats i la impunitat, i amanit pels cants de sirena dels milers llocs de feina, que es van demostrar falsos.

15 de setembre del 2004: moment en que es connectava la nova desembocadura del riu Llobregat (Font: Joan Montblanc)

15 de setembre del 2004: moment en que es connectava la nova desembocadura del riu Llobregat (Font: Joan Montblanc)

L’alternativa de DEPANA i la CDD

La Coordinadora en Defensa del Delta del Llobregat i DEPANA vam elaborar un projecte alternatiu amb l’objectiu de no hipotecar, ans al contrari, el futur dels aqüífers i els espais naturals, ja que es va veure com impossible aturar el Pla. No va ser la primera gran mobilització ecologista de Catalunya, però sí que va ser pionera en proposar una alternativa, menys impactant, i molt més realista.

Recordem que el port i la zona franca estan infrautilitzats, i l’aeroport es fa servir al 50% de la seva capacitat, i la terminal vella resta buida, perquè les previsions de creixement estaven equivocades. El desviament del riu es va declarar com a il·legal per Tribunal Suprem. Com sempre, el temps ens dóna la raó, malgrat que cap administració ho hagi reconegut. Les obres no eren “d’imperiós interès nacional de primer ordre”. De fet va ser la primera vegada que es va utilitzar aquesta justificació de cara a destruir un espai de la Xarxa Natura 2000 a Europa.

15 de setembre del 2004: protestes quan es va connectar la nova desembocadura del riu Llobregat (Font: Indymedia)

15 de setembre del 2004: protestes quan es va connectar la nova desembocadura del riu Llobregat (Font: Indymedia)

El delta llargament assetjat

Cal destacar que va ser una lluita desigual, pel gran calat en l’imaginari popular del Pla Delta, sobretot per part de la Gran Barcelona, malgrat que els seus efectes negatius han transcendit en l’espai i en el temps.

El menyspreu pel territori i la seva ciutadania va quedar pales quan Jordi Pujol va dir “a veure si es pensen que 4 carxofes aturaran el creixement de Catalunya”. Dues dècades més tard, aquesta mentalitat no ha canviat i els camps de carxofes es continuen veient pel seu valor com a solar, i no per la seva producció, per no parlar del seu paper ecològic o com a espai obert.

A dia d’avui, el delta del Llobregat, especialment la zona agrícola, continua assetjat per terra mar i aire, amb un degoteig de projectes i plans per continuar urbanitzant-lo (Eixample Sud del Prat, Eix Port-Aeroport, Outlet de Viladecans, Camp de Golf de l’aeroport, polígon d’Amazon, nous accessos ferroviaris i viaris al Port, ampliació de l’autovia de Castelldefels, Pla Especial del Parc Agrari, Pla Director Urbanístic dels Àmbits Econòmics del Delta del Llobregat, etc.).

El cas Eurovegas no és excepcional sinó que és el model. Així ho hem pogut comprovar amb casos com el Barcelona World, o El Bulli Foundation: l’excepcionalitat ha esdevingut la norma, les lleis a mida per projectes estrella, amb el menyscapte de l’interès general sota el privat, i la sempiterna excusa de la crisi o els llocs de feina.

La manca de respecte pel territori, l’opacitat, les portes giratòries i el desmantellament de les polítiques ambientals són la nova “marca Catalunya”.

Eva Yus

Article publicat a la revista de DEPANA, L’Agró Negre, Nº27.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.188 other followers

Twitter

Busca per temes

Anuncis
%d bloggers like this: