/
estás leyendo...
Activitats, Biodiversitat, Català, Visites guiades gratuïtes

Crònica de la sortida dedicada a les orquídies de la pineda de Gavà

Gràcies al company Mon Cardona, ara la podeu gaudir en català! (versió en castellà)

Per Raúl Bastida.

L’excursió del passat dia 1 d’abril per a gaudir de les primeres orquídies de la temporada va atraure nombrosos curiosos i va comptar amb uns guies de categoria.

L’increïble vida de les orquídies

La família de les orquídies, d’entre 25.000 i 30.000 espècies (cal tenir present que només hi ha 4.000 mamífers), és familia de plantes amb flors més gran i una de les més evolucionades. La seva gran especialització (i, en part, la seva bellesa) la deuen a que han coevolucionat amb els insectes. D’aquesta manera, al contrari d’altres plantes amb flors, no proporcionen cap nèctar als insectes que les pol·linitzen sinó que proporcionen una mena d’atractiu irressitible gràcies a la seva forma de femella, a olors sexuals, a pilositat, etc., i també al fet de sincronitzar el seu cicle de floració amb el temps de reproducció dels insectes.

Alfred Bellés, menbre de Martorell Viu i expert en orquídies, ens explicava que es produeix una pseudocòpula en la que l’insecte no n’obté cap benefici (una relació de comensalisme?). També comentava que en algunes espècies com la Seràpia parviflora, la flor serveix de receptacle perquè l’insecte s’aixoplugui i no és específica de cap insecte en concret. Un altre fet diferencial és que no produeixen cap càpsula per a la llavor, la qual depèn d’uns fongs micorrítics per nudrir-se. En aquest cas és una relació simbiòtica on tots dos obtenen nutrients.

La seva etimologia tampoc té desperdici. El seu nom és deu a que moltes espècies d’orquídies (gènere Orchis) tenen com a arrels dos tubercles que s’assemblen molt als testicles (del grec orkhis = testicle). En el seu cicle vital un d’ells serveix per a reproduir la flor i l’altre generarà una nova planta l’any següent; restant latents a l’hivern. Aquestes arrels són molt riques en midó, la qual cosa ha fet que a països com Grècia quasi arriben a l’extinció, perquè es feien servir per a l’elaboració d’una beguda energètica anomenada salep.

Ophrys tenthredinifera, abellera vermella, que vam poder observar a la pineda, Eio Ramon

La riquesa menys coneguda del Delta

A Catalunya es troben unes 80 espècies d’orquídies de les quals 22 estan catalogades al Delta del Llobregat i gran part es localitzen a les pinedes deltaiques. Aquesta biodiversitat és única en els espais humits catalans ja que en els altres (Delta de l’Ebre, Aiguamolls de l’Empordà, etc.) no hi trobem boscos de pi pinyoner.

Per això i perquè moltes espècies d’orquídies creixen en les zones del Delta que no tenen protecció ambiental ens vam proposar de fer una sortida exclusivament dedicada a aquestes plantes però, gràcies als experts botànics que ens van acompanyar va resultar encara més enriquidora. Va tenir lloc el primer d’abril i van participar-hi, quasi, una trentena de visitants.

Grup de visitants de la sortida guiada per la pineda de Gavà

Com era abans el bosc de ribera del Delta del Llobregat?

Només entrar a la pineda formada principalment per pi pinyoner (Pinus pinea) i una mica de pi blanc (Pinus halapensis) ens va cridar l’atenció una petita albareda (Populus nigra). Una autèntica supervivent d’allò que deuria haver estat el bosc de ribera, protagonista de tota la plana deltaica, com explica el gran coneixedor de la flora local Andrés Valverde. A més a més, l’àlber servia per emparrar i, malgrat que el vi del Delta no va ser mai destacable, aquestes estructures haurien d’haver estat molt curioses [de fet el topònim Maioles (pineda de Gavà entre la Murtra i el Camí del Mar) està relacionat amb l’època en què hi havia vinyes en el Delta del Llobregat ja que Maioles prové del català “mallola” que significa “vinya novella”].

Entre les branques ja florides i amb les primeres fulles ja apuntant, en un dels àlbers vam descobrir un niu d’un teixidor (Remiz pendulinus) que va marxar del seu refugi espantat per la sensació causada. Aquest parent dels pàrids, guarnit amb el seu antifaç negre, teixeix literalment el seu niu amb restes de vegetals, que penja hàbilment d’una branca d’arbre per augmentar la seva seguretat, tot  fent una obra mestra d’enginyeria natural.


Niu d’un teixidor en construcció, aquestes aus no ho reutilitzen i teixeixen un cada primavera, Salva Solé


Els pins no ens deixaven veure la pineda…

La pineda de Gavà arriba a ser tan profusa en algunes zones que cobreix el cel i amb prou feines pot
créixer el sotabosc, creant una ombra que recordava l’antiga dita. En canvi, en altres zones de menor densitat permet la presència d’un ric estrat arbustiu amb llentiscles, estepes, esparregueres, etc. Fins i tot en les zones més deprimides es formen minúscules llacunes colonitzades per canyissos i joncs, que proporcionen una diversitat especial a aquestes pinedes. En una d’aquestes zones, incloses totes elles en l’inventari de zones humides de Catalunya, Andrés Valverde ens va mostrar un Tamarix africana, espècie autòctona de tamariu i que podria ser l’únic exemplar d’aquesta espècie present a tot el Delta del Llobregat.

Malgrat aquests quatre mesos de sequera vàrem localitzar diversos exemplars d’abellera vermella (Ophrys tenthredinifera, orquídea avispa), que reben aquest nom perquè la forma del label (Pètal més desenvolupat que caracteritza aquestes plantes) recorda a les vespes (insectes de l’ordre dels himenòpters, en llatí tenthredo). La seva bellesa va generar gran alegria entre els participants de la visita i van ser sufridament retratades. Si un dia decideixes anar a buscar orquídies, rastreja les clarianes del bosc. Això sí, vigila perquè és més probable que les trepitgis abans de veure-les.

Detall d’una frondosa zona de la pineda on les denses copes no deixen que creca el sotobosc (pi pinyer i pi blanc)

Les dunes fòssils, un patrimoni de la humanitat

Cal destacar que aquestes pinedes es formen sobre antigues dunes. Aquest hàbitat està catalogat per la UE com d’interès prioritari per a la conservació (Directiva Hàbitats 92/43/CEE). Curiosament aquest sector no té cap figura de protecció, malgrat atresorar els mateixos valors que altres pinedes deltaiques incloses a la Xarxa Natura 2000 i ZEPA com Les Maioles.

Aquestes pinedes també conviuen amb petits retalls de pollancredes, vestigis d’antigues explotacions silvícoles. En el nostre periple vam visitar una d’aquestes parcel·les i Andrés Valverde
ens va destacar la seva importància ja que allotgen algunes plantes que augmenten la diversitat
botànica deltaica.

No només d’orquídies viu l’home

La jornada, ornitològicament parlant, no va ser molt prolífica però va aportar alguna observació
destacada. Vam escoltar un parell de bruels (Regulus ignicapillus). Aquesta diminuta au (la segona més petita d’Europa amb 9-10 cm) és un hivernant comú al Delta del Llobregat que al març marxa cap a les seves àrees de nidificació en zones muntanyoses, així que la seva presència a aquestes alçades de la primavera és una dada fenológicament interessant. També vam sentir diversos exemplars de mallerenga petita (Parus ater) i mallerenga emplomallada (Parus cristatus).

Aquestes acrobàtiques aus no abunden al Delta i estan restringides a aquestes pinedes.També
vam gaudir del cant d’un mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus). Aquestes aus forestals fan servir, aquests dies, els nostres boscos per descansar i alimentar-se, perquè els espera un llarg viatge cap les seves zones de reproducció a les taigues septentrionals. Van faltar a la cita altres habitants de la zona que arriben a la primavera com l’abellerol, el cucut reial, el cucut, el rossinyol comú, etc.

Altres joies botàniques i insectes per a goig dels fotògrafs

Molt a prop de la pollancreda vam trobar dues plantes molt semblants però de connotació molt
diferent. Ens referim a la cesquera (Saccharum ravenna) i al Plomall de la pampa (Cortaderia selloana). La primera és una planta autòctona, rara a Catalunya i que en el Delta es troba en depressions humides de sòls arenosos. La segona és una planta exòtica (originària d’Argentina), ornamental i invasora que suposa un perill per a la conservació dels ecosistemes. Es diferencien bàsicament pel “plomall” (més dens en la Cortaderia) i per la fulla (lanceolada en ambdues però amb una franja pàl·lida longitudinal en la Cesquera, absent en la Cortaderia).

A pocs metres va cridar l’atenció del grup un bell ram de narcisos (Narcisus tazetta), espècie naturalitzada que es plantava antigament en els horts deltaics. Entre les seves flors vam poder delectar-nos amb la presència d’un pelut i golafre escarabat que es menjava els seus pètals. Altres coleòpters que van fer les delícies dels presents van ser un grup de morruts de la malva (Lixus algirus) en plena activitat matrimonial.

Morruts de la malva dedicant-se a la preservació de l’espècie, Victoria Gracia

La nota luctuosa de la jornada va arribar quan vam trobar un eriçó mort ,en una clariana de la pineda. Aquests mamífers d’hàbits crepusculars/nocturns, aliats dels agricultors en la lluita contra les plagues, mostren una preocupant tendència regressiva per la seva elevada mortalitat, per atropellaments. Hem de ser molt cauts i moderar la velocitat quan circulem pels camins agrícoles i forestals per tal d’evitar aquesta sagnia sobre la nostra fauna (no només eriçons, també serps, teixons, genetes, linxs, rapinyaires nocturnes, etc).

En resum, una jornada plena de sorpreses en un món, el del bosc, viu i sempre canviant, com el definia un altre gran naturalista i assidu deltàic que ens va acompanyar, el president de Depana, Joan Cuyàs Robinson.

Per saber-ne més

Ophrys Fusca, Una Ventana al Delta.

Diabló de les malves (Lixus Angustatus), Una Ventana al Delta.

Orquídeas silvestres, Natura al Delta del Llobregat.

Crónica de la salida por la zona agrícola de Gavà.
Agraïm a Eio Ramon les prospeccions previes.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.033 other followers

Twitter

Busca per temes

%d bloggers like this: