/
estás leyendo...
Biodiversitat, Català, Defensa, Entitats, Història, Infraestructures, Notícies, Patrimoni

Sobre els aiguamolls volen ocells de ferro

Presentem el treball de recerca de una estudiant de 2n de Batxillerat, Berta Castellà. Versa sobre la recent ampliació de l’aeroport del Prat, l’impacte sobre les zones naturals del Delta, i sobre el grau de compliment de les mesures compensatòries que proposava el Estudi d’Impacte Ambiental i la seva Declaració de d’Impacte.

Sobre els aiguamolls volen ocells de ferro

– Impacte de l’ampliació de l’aeroport al Delta del Llobregat i verificació de les corresponents mesures compensatòries –

Batallaires i cames llargues (Eio Ramon)

“De les llacunes del Delta del Llobregat,

Se n’ha perdut una gran part,

Però encara en resten alguns elements que
Si fóssim un país avançat conservaríem curosament,
Però que, en un país subdesenvolupat i matusser
Com és el nostre,

Estan exposats a una destrucció total.”
Dr. ORIOL DE BOLÒS (Febrer del 1981)

Quan un dia de final de l’estiu, en Joan Maluquer i jo vam quedar amb la Berta, vaig descobrir una jove persona que tenia les coses clares. Tot i que intentarem persuadir-la a desenvolupar un estudi sobre el Delta del Llobregat que no fos tan complex, ella ho tenia clar. Va meditar i pocs dies després, em va trucar per confirmar-me que volia fer el treball sobre l’impacte de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. En aquell moment, vaig decidir que havíem d’ajudar en tot el possible a la Berta, doncs ella havia decidit fer el que ni les administracions i les ONG havíem fet: comprovar el grau de compliment de les mesures compensatòries per l’ampliació, que proposaven l’EIMA i la DIA.

A poc a poc, la Berta va endinsar-se al coneixement d’un territori que li era desconegut, al Delta del Llobregat, i a les cicatrius que havia deixat la construcció de tantes infraestructures. Sortida rere sortida, la Berta va anar enamorant-se d’aquest meravellós espai que tenim tan a prop, adonant-se que les ferides de l’ampliació encara continuen obertes. Després de mesos de dur treball realitzat amb afecte, ens va lliurar l’estudi que presentem a continuació i que va obtenir el seu merescut premi: el descobriment d’un món nou. El del deu que va merèixer com a nota, era secundari. José García.

__________________________

L’ampliació de l’aeroport de Barcelona va suposar la creació de la tercera pista (molt propera al mar i a les llacunes litorals de la Ricarda i del Remolar) i l’ampliació de la pista principal, molt propera al mar i a les llacunes litorals de la Ricarda i del Remolar, la urbanització per crear la ciutat aeroportuària, la nova terminal, el desviament de la carretera C-31 i la construcció d’altres infrastructures viàries associades.

Per dur a terme aquestes actuacions que afectaven a una Zona d’Especial Protecció per les Aus (ZEPA), l’Estat va haver de demanar permís a la Comissió Europea i invocar “razones imperiosas de interés publico de primer orden, incluidas las de índole social y económica”, segons l’article 6.4 de la Directiva d’Habitats.

Els impactes

Els impactes més significatius van ser: pèrdua de pineda litoral sobre sorrals i antigues dunes a la Ricarda i Can Camins, hàbitat d’interès prioritari que albergava espècies de orquídies i important corredor biològic); pèrdua de 2 Ha de ZEPA al Remolar (i inclusió d’il·luminació d’aproximació dels avions i altres dispositius dintre de la ZEPA); desaparició del Pas de les Vaques, indret situat entre l’aeroport i la maresma del Remolar, on hi havia marjals i plantes halòfilas que formaven el salicornial més gran del Delta.

Tercera pista de l’aeroport del Prat (Google)

“La creació d’un corredor biològic litoral no és una realitat degut a que als terrenys residencials de l’exèrcit que encara hi són, i a que la carretera que creua el corredor perpendicularment impedeix la connexió litoral entre el Remolar i la Ricarda.”

També van desaparèixer les llacunes del Club De Golf del Prat (excepte la Roberta), així com les restes de l’estany de l’Illa i les zones humides adjacents residuals però amb potencialitat de recuperar-se, cas d’haver-se fet una gestió adient de l’indret. Entre els impactes dels accessos a l’aeroport destaca el desviament de la C-31 que va suposar la desaparició de la major par de la maresma de Can Sabadell, poblada bàsicament per jonqueres (Schoeno-Plantaginetum crassifoliae) i amb claps de salicornar, així com la pèrdua de superfície natural per causa dels aparcaments, que fan al seu torn un efecte barrera addicional a la ja dificultosa connectivitat entre la banda N i S de l’autovia de Castelledefels (C-31). En conjunt, es van perdre centenars de hectàrees de zones naturals, canals i zones inundables.

DIA, promeses incomplertes

Per a compensar tot això, a la DIA es van proposar mesures correctores de l’impacte, que en la seva gran part, com s’ha pogut demostrar en aquest estudi, no s’han dut a terme. La creació d’un corredor biològic litoral no es una realitat degut a que als terrenys residencials de l’exèrcit que encara hi són, i a que la carretera que creua el corredor perpendicularment impedeix la connexió litoral entre el Remolar i la Ricarda.

Al corredor ecològic Remolar-Reguerons no existeix a la pràctica: només s’ha fet un pas subterrani però sense naturalitzar els voltants ni la riera de Sant Climent, i encara té els murs de ciment de 3m d’alçada. A més a més, posteriorment es va construir el camí de les Filipines de Viladecans, sense pas per la fauna, i a aquestes carreteres es dona una gran mortalitat de fauna, sobre tot en època de cria i nidificació.

Una altra mesura prevista era l’apantallament paisatgístic davant l’impacte de la nova C-31, i simplement s’han ficat unes tanques de fusta que donen una bona imatge, però no fan cap funció envers la natura. Tampoc s’ha millorat la permeabilitat de la antiga C-31 al seu pas per la riera de Sant Climent, on els murs encara són de ciment.

Les úniques mesures que s’han dut a terme són: l’eliminació de la carretera local que passava pel mig de Can Sabadell, la naturalització de l’estany de la Roberta, la recreació parcial d l’estany d’Illa, i la zona tampó entre la   ciutat del Prat i l’aeroport. Tot el tram d’aquesta antiga carretera al voltant de la entrada a les reserves havia de ser desmuntada,  segons la DIA, deixant només un camí de emergències.

Un pàrquing sobre una ZEPA

En lloc d’això, s’ha reconstruït la carretera per accedir al nou pàrquing de taxis que donen servei a la T1. Aquest pàrquing s’ha construït a sobre de la mateixa zona ZEPA i del teòric corredor biològic, sense cap tramitació ambiental i sense DIA. Els fets han siguts posats per DEPANA en coneixement de la Fiscalia de Medi Ambient donat que podrien ser constitutius de delictes ambientals per par d’AENA.

Pel que fa a la creació de llacunes costaneres, se n’ha fet una de molt petita prop de l’antiga desembocadura de l’estany de l’Illa, i al voltant ens trobem unes instal·lacions de bombeig d’aigua de mar cap a la nova dessalinitzadora del Prat, un pàrquing i un gran edifici per a un escola nàutica. És a dir, que la manca de planificació i visió d’aquest corredor biològic l’ha malmès amb actuacions que han fragmentat encara més el territori.

Més espais no recuperats

Tampoc no s’han recuperat zones inundables ni marjals a Can Sabadell. Els espais propietat d’AENA que s’havien d’adequar com a zones humides, no s’han tocat, i no s’ha restaurat el marge esquerra de la riera Roja. La renaturalització la pineda de Can Camins s’ha fet parcialment, i es tallen els arbres quan passen una certa alçada per temes de seguretat aeronàutica. Pel que fa a la fauna aquàtica, no s’ha fet cap mesura donat que no s’han creat noves zones humides, ni s’han excavat ni creat noves llacunes per a oferir una continuïtat dels aiguamolls.

Una mesura d’especial rellevància que no s’ha complert ha estat la creació d’un centre de reproducció d’espècies d’aus amenaçades per contribuir en la recuperació de la diversitat als aiguamolls. S’hi va traslladar el CRAM (Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins), amb una funció res a veure amb els espais naturals que va destruir l’aeroport.

Calamón (Salva Solé)

“Es pot concloure que les mesures promeses van ser una mera maniobra de maquillatge amb cap voluntat de millorar els ecosistemes, sinó d’obtenir el vist-i-plau de les autoritats europees per permetre l’ampliació de l’aeroport.”

 

Les mesures “reals”

Segons l’estudi, les úniques mesures que s’han dut a terme són l’eliminació de la carretera local que passava pel mig de Can Sabadell, la naturalització de l’estany de la Roberta, la recreació parcial de l’estany d’Illa i la zona tampó entre la ciutat del Prat i l’aeroport. El que s’ha fet, ha estat amb pocs recursos i deixadesa. Tampoc hi hagut seguiment de l’efectivitat en la millora de la fauna, la flora, el paisatge, i la connectivitat ecològica.

Per tant, es pot concloure que les mesures promeses van ser una mera distracció o maniobra de maquillatge amb cap voluntat de millorar els ecosistemes, sinó d’obtenir el vist-i-plau de les autoritats europees per permetre l’ampliació.

Més informació
Treball de Recerca: Sobre els aiguamolls volen ocells de ferro
Agró Negre, revista de Depana 01/2012, on surt aquest article publicat.
NdP: Depana denúncia a la Fiscalia de Medi ambient a AENA pel pàrquing de la T1

Anuncis

Debats

4 thoughts on “Sobre els aiguamolls volen ocells de ferro

  1. Reblogged this on GRUP WWF-BARCELONA and commented:
    No deja de ser espeluznante que una estudiante de 16 años le saque los colores así a un tintán como Aena, que ha ninguneado las medidas compensatorias de la ampliación del aeropuerto. Gracias Berta por tu coraje, el que autoridades y ONGs no hemos tenido.

    Posted by arpella | Abril 17, 2012, 4:04 pm
  2. El futur del medi ambient depèn de persones com la Berta, de l´exemple que dona als de la seva edat i als de la meva generació, molts dels integrants de la qual s´han dedicat a carregar-se sistemàticament el territori per omplir-se les butxaques (no només polítics i industrials, sinò qualsevol fill de veí que ha pogut especular comprant casetes a urbanitzacions i llogant-les o venent-les després, o invertint en plans bancaris que finançaven projectes que destruïen el medi ambient). Nosaltres hem hipotecat el benestar i potser fins i tot la supervivència de la Berta i dels seus fills i néts, actuant per pura cobdícia i supina ignorància o deixant de lluitar per preservar el que restava. Gràcies, Berta, pel teu exemple!.

    Posted by Agustí Cruz | Abril 17, 2012, 8:16 pm

Trackbacks/Pingbacks

  1. Retroenllaç: Eurovegas: el paradís en joc « Aturem Eurovegas – Salvem el Delta del Llobregat - Abril 28, 2012

  2. Retroenllaç: L’ecologisme qüestiona els plans d’AENA d’intervenir a la zona del Parc Litoral « S.O.S. Delta del Llobregat - Juliol 26, 2012

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Logo 2012

Nuevo logo de Delta del Llobregat  (2012)

Nuestro Noticiario Ornitológico

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.120 other followers

Twitter

Busca per temes

%d bloggers like this: